La cultura cura, un programa per a cors inquiets.
Benvingudes i benvinguts a la cultura cura, un programa sobre benestar emocional, art i cultura gironina. Avui fem un programa bastant especial perquè anem a parlar d'un tema que no és massa conegut,
Però que, aprofitant que fan el seu aniversari, 10 anys, hem pensat en convidar a dos membres del grup de veus, grup d'escoltadors de veus de Girona. Direu, què és això?
perquè d'entrada veus, parlarem de benestar emocional, de com les persones lluitem per tenir una vida més sana i com l'art, la cultura, els llibres, la música, el teatre, la dansa, ens ajuden a estar més sants i més feliços. Benvingudes, avui tenim la Marta Torrent,
i a la Luna Olasso, que participen en aquest grup de veus que es fa a la Biblioteca Carles Rahola. Marta, hola. Hola. Marta, em sembla que fa vuit anys que dius que vas al grup de veus. Tu, Luna, quant temps fa que hi vas, que participes? Uns dos anys. Uns dos anys. És un grup que es troba un cop al mes, a la Biblioteca Central. Un cop a la setmana. Perdona, un cop a la setmana...
que és bastant intens aleshores i es trobeu i com definiríeu com explicaríeu aquest aquest grup que a vegades podeu arribar a ser entre 15 i 20 persones doncs és un grup bueno per mi és d'ajuda perquè ajuden molt com entre tots ens expliquem el que ens passa i ens ajudem doncs és d'ajuda perquè clar jo creia que jo era molt rara
I anar al grup de veus, he vist que no, que hi havia molta més gent com jo, que no soc única. Com arribes, Marta, al grup de veus? El teu metge o així, una psicòloga, no? Et va derivar? Sí, una psicòloga que... O sigui, en el grup de veus hi ha una psicòloga que treballa a Santa Caterina, que es diu Susana, i a mi jo vaig anar al cap per això de les veus i veure la sombra,
i la psicòloga que em va tocar el cap era una que ajudava a la Susana, la psicòloga del grup de veus.
Tu i una com arribes en aquest grup de veus que és setmanal per la tarda, em sembla? Sí, a les 4 de la tarda. De 4 a 5 són lluny i després un cop al mes, el primer dilluns de mes, a la segona hora poden venir familiars o amics de les persones i es fa obert i allarguem fins a les 6 de la tarda.
Doncs jo vaig veure un cartell a Salut Mental, aquí al carrer Alvareta. Al CESMA, sí, Centre Salut Mental d'Adults. Vaig veure un cartell i vaig pensar, bueno, en un espai on potser algú em pot ajudar o jo puc ajudar algú i em vaig escriure, vaig contactar i ja vaig començar a anar i la veritat és que em va agradar molt, que em vaig sentir molt acompanyada.
Sí, la paraula seria acompanyada, potser és una característica o un fet que el que fa és que les persones se sentin soles i aïllades perquè és un tema que és tabú, sentir veus o fa por la influència del cinema o d'altres que ha fet força mal amb aquesta situació.
Sí, i te sents no jutjat perquè quan hi ha persones que tenen la mateixa mirada que tens tu i poden entendre't
llavors ja no es jutja. Quan tu parles amb persones que no han tingut experiències o que fan una vida com molta gent, els hi costa, llavors tothom l'has de tornar a explicar, no ho entenen, pensen que podia ser diferent, que has de fer el mateix que fan ells i aquest espai és d'acompanyament i de no jutjar.
El grup d'escoltadores i escoltadors de veus de Girona és un espai pioner a Catalunya. Va ser dels primers que es va crear, n'hi havia en altres països europeus. Ha acollit a 200 persones durant aquests 10 anys que les característiques serien que han patit al·lucinacions o experiències sensopercitives inusuals, per fer-ho més fàcil, sentir veus, no?
Clar, a vegades, en el nostre imaginari, pensem, sentir veus és una cosa com negativa, no? La idea, el que deia del tema del cine, no? Però ara parlant amb vosaltres, que com sempre aquí a la Cultura Cura intentem parlar amb vosaltres abans i conèixer-nos i crear aquesta confiança, tu, Marta, en general no has viscut aquestes experiències d'una manera negativa, no?
No, jo sempre han sigut veus positives. Al principi sentia el timbre de casa, després sentia el telèfon que tocava, i així és de mica a mica llavors les veus sentia que em cridaven, o de vegades, jo què sé, buscava'm alguna cosa i les veus me contestaven, coses d'aquestes. Però jo a mi no, vull dir que no m'afecta, perquè jo faig la meva videoguard. Ah!
El senti veus o no, perquè no els els sento sempre, els els sento de tant en tant. I no hi ha patiment, entenc. No, no n'hi ha, no hi ha patiment. Anem a escoltar un tema musical i després la Luna o Marta, perquè ara no recordo quina de les dues ha escollit el següent tema, comencem a escoltar un tema musical i després, Luna, si vols, ens expliques les teves experiències. Un manual d'instrucciones
L'Una, quin tema has escollit musicalment? Vas escollir cada que ho recordi,
L'Arrebato. L'Arrebato, que és un club que no el coneixia. És una cançó que vaig sentir fa poc i tot just acabaves de demanar que busquéssim alguna cançó pel programa i llavors el vaig escoltar i es diu Manuel Destrucciones i jo quan vaig tenir el gran episodi demanava el llibre d'instruccions per començar a viure la vida perquè entenia que lo d'abans ja no em servia
I jo, plorant, demanava el llibre d'instruccions. I quan vas escoltar aquesta cançó dic, vale, aquesta ha de ser-hi. Perquè també aquí parla de com portar una vida. I l'altre tema que has escollit? Sí, és Maria de l'Esperadera i és Gràcies a la vida. Perquè té una cançó que dóna moltes gràcies a que estem vius, a que tenim dos ulls.
Tenim unes mans que ens permet tocar coses i molts cops no agraïm les coses bàsiques. I també per mi ha sigut important perquè quan vas començar el nou camí donar gràcies a la vida cada dia perquè podia aixecar-me era molt important. Aquestes coses que semblen petites però que t'aferres a elles perquè són les que tens i perquè es fan grans quan les reconeixes.
En el teu cas, fa dos anys que vas al grup de veus, que com hem dit, és cada setmana a la Biblioteca Carles Rahola. És obert? T'has d'inscriure? Com va això? A veure, és a veure per tothom què vulgui, però sí que és cert que s'ha de contactar d'alguna manera per dir que hi ha vens. Tot i que si a algú a ningú se li tancaria la porta, només faltaria que és un grup que acull molt.
I el més important és que cadascú que vulgui pugui venir, no? Llavors és molt fàcil accedir. I en el teu cas, quines experiències has tingut en relació al tema...
de reus o experiències al·lucinògenes o com ho has viscut tu has patit molt tu jo l'experiència més gran que vaig tenir vaig tenir una comprensió que jo no era la persona que jo pensava que era i de fet per això decideixo canviar-me el nom no tenia sentit mantenir un nom del que ja no reconec que soc vaig entendre que vivim en una pel·lícula que això no era real
i que res del que jo havia pensat fins ara de la meva vida era real tot això dins d'una extrema felicitat i llavors el patiment va venir després a l'entendre que jo era l'única persona que havia viscut això i que havia d'apartar-me aquí va començar un procés molt fort d'estar connectada al dolor de les demés sentia molt de patiment a veure algú patir
Si sentia una notícia a la televisió, però jo no la puc mirar. No puc mirar a dia d'avui ni la tele ni sentir la ràdio perquè si sento que n'hi ha algú que està patint, el patiment del visc jo.
i a més a més com que abans era treballadora social durant un temps molt gran qualsevol persona que ha estat al carrer que jo he vist o qualsevol he sentit que la meva responsabilitat era que aquesta persona estava passant malament i això era responsabilitat meva una mica es dilueixen els límits clar, ja no hi ha límits efectivament es cauen totes les barreres i totes les proteccions que tenim que ens hem creat sí, es van caure totes
I amb aquesta nova vida que tens, que ho expliques molt bé, com et trobes ara? En quin moment estàs?
Bueno, vull dir que he entès que n'hi ha coses que puc fer i coses que no puc fer, n'hi ha coses que em fan mal, llavors el que faig és apartar-me. Entenc que no em puc relacionar igual com feia abans, perquè normalment la gent no et comprèn i això implica que t'has d'estar justificant contínuament i llavors el que faig és apartar-me, apartar-me d'aquestes coses que no em fan bé.
Clar, és que el més dur quan ets diferent o quan estàs vivint d'una manera diferent, fora de la norma, és que et jutgin, no sentir-te reconegut, sentir-te... Això, Marta, també t'ha passat, no? Això crea molt de patiment i per això moltes vegades el que passa és que preferim relacionar-nos amb persones que hagin tingut experiències traumàtiques com nosaltres, no? Perquè aquí sentim...
l'escalfor de la comprensió, no? Sí, el que és important és que t'entenguin com el que et passa, no que et deixin de recor i que pensin que no estàs bé, que has d'anar al psiquiatre i no és així. Jo crec que no tothom que sent veus i veu sombres
tingui esquizofrènia jo crec que això és una mica part de l'esquizofrènia no té per què ser-ho
I ara comentàvem, quan veníem cap aquí, que potser encara no hi ha prou informació i formació científica, no? Sí. S'hauria de parlar-ne més. Els medis de comunicació haurien de parlar més d'això de les veus, de les sombres, d'una persona que sent una olor que no hi és, però la sent. Són coses que el que ho sent i el que ho veu ho viu. És veritat per ell.
Pels altres no, perquè no ho veuen, però no vol dir que no hi sigui.
Ho veu, ho veu, ho veu Per vosaltres el fet d'estar en aquest grup té que haver sigut com molt gratificant perquè a més és un grup setmanal que setmanal és molt perquè la setmana passa molt ràpid i és aquesta... Com va? Arribeu? Hi ha la conductora que és la psicòloga dieu com ha anat la setmana us presenteu, quines dinàmiques feu? Sí...
Això que quan arribem hi ha la psicòloga i ens pregunta com anar la setmana i nosaltres li expliquem si hem sentit veus, si he vist la sombra o altres coses, el que hem fet durant la setmana, que també parlem d'altres coses que no són veus ni les sombres ni coses així.
I va molt bé, almenys en a mi m'ha anat molt bé, jo ja dic jo fa 8 anys que hi vaig i a mi em va molt bé i a l'estiu para en un temps perquè per les vacances i estic esperant que torni a començar per poder... Ho esperes, notes que segurament t'equilibra no?
perquè és un lloc en què pots expressar el tema de la seguretat hi ha unes normes claríssimes en aquest tipus de grups terapèutics grups d'ajuda mútua que és la seguretat i la confidencialitat tot el que es diu
en un grup és confidencial no pot sortir Girona és molt petit i ens coneixem tots pots anar a un grup d'aquests i trobar-te algú conegut i això és normativa que a cada gama, a cada grup terapèutic que vas t'ho repeteixen i es repeteix cada dia perquè ens podem equivocar però hem d'estar amb molta consciència
Marta, quins temes has escollit tu, temes musicals que us vaig demanar i per què? Jo vaig escollir un ratll de so perquè és dels diables i m'agraden molt. Jo recordo de quan era petita, que últimament hi penso molt en quan jo era petita i més o menys estava bé.
I l'altre era de Juntos, de la Paloma San Basilio, perquè jo sempre he tingut por d'estar sola. I precisament ella canta la cançó de Juntos, que no estan sols i no estic sola. Jo m'ho pensava, però no. De fet, m'heu explicat que teniu molt suport familiar i d'amics i amigues, no? Però sobretot la família, no? Que potser els primers mesos no ho entenen...
o tu et costa explicar-ho per l'autoestigma, no? Perquè aquestes malalties tenen molt estigma i molt estigma. Això vol dir que tu mateixa t'aboycoteges. Quan tens un diagnòstic, potser et pots passar un any sense dir-ho a les teves amigues, perquè no tens ganes, perquè no tens força, perquè no tens clar què tindràs a l'altre costat i el que menys necessites són consells
Necessites escoltar i a través de l'escolta t'entens molt més a tu mateix. Doncs posarem un tema i després reprenem. Anem a pensar aquest programa, es diu la cultura cura, en la vostra vida, en el dia a dia.
Quins recursos feu servir culturals? Girona és una ciutat que té moltes possibilitats i també moltes possibilitats gratuïtes i m'ho expliqueu quan anem acabant la cançó què feu a nivell que us agrada més la música, el teatre, aneu a la biblioteca i agafeu llibres, centres cívics, tota aquesta ampli...
Aquestes moltes possibilitats que ens dona una ciutat de Girona de poder estar integrats i poder estar en comunitat. Escoltem aquest tema i continuem.
Chalalalala, oh oh oh.
Marta Torrent i Luna Olasso, que participeu activament en el grup de veus que es troba a la Biblioteca Carles Rahola els dilluns a la tarda. A les quatre has dit? Sí. Luna? Molt bé.
La cultura cura, aquest és el nom del nostre programa, en la vostra vida i per ajudar altres persones que puguin estar passant un moment de patiment o de crisi existencial, amb què us ha ajudat la cultura, amb què us ha fet tirar endavant? És un motiu com per viure, no? Aixecar-te i posar una cançó que diguis, bueno, va, o poder ser un gran dia, per exemple, no?
Què us agrada fer vosaltres? A mi la música m'agrada molt i les lletres de les cançons ara les escolto amb molta il·lusió perquè les comprenc. Abans cantava les Tribillo i una mica més i no em fixava però sí que ara veig la profunditat que tenen i per mi són molt importants.
També és cert que aquí es fan moltes activitats, entro a la web de l'Ajuntament i miro l'agenda freqüentment, que hi ha moltíssimes activitats que intento apuntar-me a totes que són gratuïtes, o quasi totes, i això et dona la possibilitat de poder sortir, de poder fer coses, de poder escoltar coses i fer coses jules.
El tema de llegir llibres en aquesta etapa està costant més molt perquè no puc centrar-me. La concentració costa més. Ho he intentat, he agafat algun llibre, però l'he hagut de deixar perquè no...
I la música té un poder molt potent per desconnectar i per equilibrar-te i per provocar emocions positives. També m'agrada ballar, a vegades la música porta que es moguin els peus i això també està bé.
Ho faig sempre en solitari i en casa, vull dir que no ho faig, no m'agrada sortir, no m'agrada entrar-me amb molta gent i no és el cas d'anar a bars i coses així, però en casa sí, vull dir que m'agrada molt fer-ho sola. I tu Marta, què t'agrada fer? Amb què t'ajuda la cultura?
Jo, doncs, quan jo em sento trista, o no sé, o sola, o el que sigui, com que també tinc l'Alexia, li dic que me posi música, i començo a ballar. Vale, tu també ets de ballar. Sí, i si no, me'n vaig a veure al grup de diversions amb les amigues, perquè m'ho passo molt bé. I ric molt, i ballem molt, i ens ho passem molt bé. Al carrer no és pas cap discoteca ni res, són els...
aquest grup és molt de les festes majors sí em sembla que van actuar en aquestes fires sí a l'últim dia sí, sí, sí es moren d'èxit és que han trobat una fórmula que funciona molt bé versions però des del divertimento total
Sí, sí, sí, som molt divertits i després també m'agrada molt pintar amb aquarela fer dibuixos ja m'he proposat a les tardes normalment a pintar amb aquarela i a pintar mandales em distreu molt
I també vaig a classes de dibuix, que també són molt bona gent i també m'ho passo molt bé amb ells. I, bueno, és molt divertit. També llegeixo, de vegades també llegeixo. Creieu que és bo tenir una estructura en el dia a dia? O sigui, més o menys, de dilluns a divendres sé que tindré això que faré. O tu, Luna, potser és més d'improvisar? Sí, a mi la rutina, la veritat és que no...
No l'entenc ara, em costa molt. I no, sí, jo improviso, sí. És de saber com em sento al matí per saber el que puc fer el mateix dia. Crec que d'un dia per l'altre és massa llarg. Tu tens més estructura, Marta? Jo fa dos o tres anys que també és més improvisat.
Perquè quan no me truca una amiga, me truca l'altra. Jo no sé mai el que faré l'endemà. Però fa dos o tres anys enrere sí que ho tenia més estructural. Més a plena agenda, sí. Sí, però ara no. Ara ja dic, bueno, a veure què passarà demà.
Però algú vol, no dolent, no. Ja n'hem tingut prou, no? Sí. Escolteu, si algú que ens està escoltant o algun familiar, que també pot anar al grup de veus que hem estat parlant en aquest programa, alguna persona que estigui en aquests moments sentint veus o tinguin al·lucinacions o...
que ens encantaria que aquest programa serveixi d'algú. Què els recomanaríeu? Què els diríeu? Per on s'ha de començar? Entenc que primer l'autostigma, no? No tenir por, no? Que hi ha molta gent que aquí ho podem veure avui mateix. Què els diríeu? On anar? Com...
Jo recomanaria si estiguessin a prop de Girona que vinguessin al grup, perquè tot i que no tinguin, potser estiguin en un moment que no tinguin ganes de compartir i escoltar altres, ajuda molt. No és obligatori parlar. No, no, ni tant. Tinc que cadascú en el temps que consideri i quan se senti a gust.
Però pot escoltar altres experiències i això li pot donar curiositat de poder preguntar a un altre com ho ha fet. També és interessant aquests grups per la informació. Es comparteix informació de recursos, de serveis... Abans estàvem parlant del tema de les avantatges de si estàs malalt, del GAU de discapacitat... Saber compartir totes les informacions i el que hem fet
en què puguis ajudar l'altre, no? Mira, amb això que estàs comentant ara, el grau de discapacitat, això també te permet accedir a l'art i a coses, és a dir, tenim un programa a propa cultura que ens permet poder accedir a un preu més econòmic i la veritat és que és molt interessant i poder entrar en museus gratuïtament
que fa que en altres moments no ho faries econòmicament, però poder entrar gratuïtament t'hi permet. I que a Girona, a part del grup de veus, hi ha la Federació de Salut Mental, hi ha Salut Mental Catalunya, hi ha l'Associació de Bipolars...
que està a l'hotel d'entitats al carrer de la Rutja, vull dir que us recomanem que no us quedeu a casa. Moltes vegades el pitjor és la solitud i si estàs malalt encara. Fer l'esforç per... Potser no demanar ajuda no és obligatori, però com a mínim presència, estar ja assegut.
Jo he començat ara a anar al grup del GAM, de l'associació de trastorn bipolar, recientment, i la veritat és que m'agrada molt. De fet, vaig arribar a la meva psiquiatra i vaig dir, t'entenc, perquè les paraules tècniques que ella deia no l'entenia, però quan escoltes algú amb una experiència, te pots sentir identificat, perquè saps si ho has viscut o no ho has viscut.
Doncs anirem acabant, gràcies, de veritat, perquè és un tema que és això que ens costa, no?, compartir-ho. I anem acabant la cultura cura d'avui amb Marta Torrent, Luna Olaso, donar les gràcies també a la realitzadora i tècnica de so, la Marta Pérez,
I ens trobem al proper programa, ja sabeu si voleu anar al grup de veus, és els dilluns per la tarda, a les 4, a la Biblioteca Carles Rahola. Adeu!