Title:

Josep Gispert, una vida amb la tenora

## Context i format del programa **Programa:** *La Principal de Girona FM* **Conductora:** Montserrat Joventenc **Convidat:** **Josep Gispert**, un dels grans solistes de *tenora* de la cobla catalana. L’episodi gira entorn de la **trajectòria humana i musical de Josep Gispert**, il·lustrada amb diverses sardanes on ell és *tenora solista*, i amb anècdotes personals i professionals de més de mig segle d’ofici. --- ## Inicis i vocació musical ### De Púbol al món de la cobla • Josep Gispert és de **Púbol**, un entorn eminentment de **pagesia** sense tradició musical familiar. • El seu interès per la música neix a **l’escola de la Pera**, on la **mestressa**, mallorquina, ensenya música als infants. • Quan el matrimoni mestre‑mestressa marxa, es queda **sense classes de música**, i el camí sembla tallat. ### L’encontre clau amb Jaume Ponsatí • Pel **31 d’agost**, festa major de Púbol (*Sant Ramon*), hi toca **La Moderna de la Bisbal**. • Dos músics van a dinar a casa seva; un és **Jaume Ponsatí**. En saber que s’ha quedat sense mestra de música, Ponsatí proposa: > “Si el porteu a la Bisbal, jo li donaré lliçons.” • Ponsatí no només li ensenya música, sinó que el **prepara expressament per al món de la cobla-orquestra**. ### Formació inicial i tria de la tenora • A l’escola de Ponsatí, el recorregut és progressiu: • *Solfeig* • Un **instrument clàssic**: el **violí** • Un **instrument de ball**: el **saxo** • I finalment, un **instrument per a cobla**. • Tria la **tenora** gairebé sense saber ben bé per què: • Per a ell, a la cobla, **el so protagonista** és el de la tenora: *“és el cantant de la cobla”*. • A casa no hi ha antecedents musicals, només un avi molt afeccionat a les sardanes. --- ## Primeres cobles i salts professionals ### Debut amb La Moderna de la Bisbal • Comença a tocar professionalment amb només **16 anys** a **La Moderna de la Bisbal**. • Jaume Ponsatí, que ha deixat de tocar a la cobla, en porta **l’administració, els bolos i l’organització**. ### La Principal de Llagostera i la Principal de Girona • Després de La Moderna passa a **La Principal de Llagostera** (**1969–1970**). • Tot i que els llibres de cobles no sempre el consignen, hi toca dos anys, amb companys com **Joan de Verges** i **Xico Clà**. • El 1971 fa el **salt a la Principal de Girona**, on roman fins al **Carnaval de 1975**. • Recorda el lideratge de **Miquel Casú**, sempre bromista però molt bon cap d’orquestra. • Entra juntament amb **Xàndric**, amb qui després coincidirà a la Municipal de la Bisbal. > Moltes de les primeres gravacions d’aquella època, si existeixen, són **materials casolans poc fiables**, sense discos comercials amb ell a la Principal de Girona. ### L’etapa de la mili • Fa el servei militar a **Saragossa**, on entra a la **banda militar**: • Comença tocant **saxo**. • Quan es jubila un brigada flautista, li donen **una setmana de permís** per anar a Púbol a buscar la **flauta** i esdevé el nou flautista. • Comparteix banda amb altres catalans (un trompetista d’Aiguafreda i un antic tible de la Fatarella). • En fa un **record molt positiu**, fins al punt que diu que hi tornaria. --- ## Montgrins: consolidació i projecció ### Entrada als Montgrins • El **Carnaval de 1975** deixa la Principal de Girona i entra als **Montgrins**, on roman fins al **1983**, amb algun parèntesi per la mili. • Cada canvi de cobla el viu com un **“salt per millorar”**, però sempre amb **dol** per deixar els companys. ### Companys i formacions • A Montgrins hi troba de nou **Xico Clà** i molts altres músics rellevants: • **Eduard Font** (representant i motor de molts bolos). • **Pont Munguilor**, **Narcís Baulida**, **Josep Ramon Prats**, etc. • El segon tenor al seu costat va canviant: • Un temps amb **Munguilor**. • Després amb **Josep Vilar** (de Caldes). • Més tard amb **Esteve Palet pare** (que també tocava tenora, no només tible). • Finalment amb **Jaume Tardiu**. ### Les obligades de Ricard Viladesau • La seva projecció com a solista es dispara gràcies a **Ricard Viladesau**: • Viladesau ve sovint als Montgrins a **passar sardanes i dirigir**. • Totes les **sardanes obligades** que fa, les estrena **Gispert** com a tenora solista. • Com que els Montgrins fan molts aplecs, **gairebé cada aplec inclou una estrena** d’obligada: • Això li dona **nom**, li fa **perdre la por escènica** i li consolida la fama de **gran solista**. > “Com més obligades fas, més segur vas. El neguit hi és sempre, però aprens a controlar‑lo i a ‘passar de la gent’ un cop el flabiol fa clac.” ### Actuacions internacionals amb Montgrins • Amb els Montgrins viatja a: • **Caracas**, en una actuació especialment recordada. • **Estrasburg** per cap d’any, on hi anaven amb autocar des de Salt, experiència que descriu com a **molt maca i repetida**. --- ## El gran salt a la Principal de la Bisbal ### Un tren que passa dues vegades • La **Principal de la Bisbal** (cobla oficial de la Generalitat) li ofereix entrar‑hi una primera vegada, quan encara és als Montgrins: • En aquella ocasió, amb **Conrad Saló** al capdavant, **diu que no** perquè als Montgrins s’hi troba *massa bé*. • Anys després, la proposta es repeteix. Recorda una frase de Saló: > “Tard es trenca la porta, però et tornarà a passar el tren.” • Quan el “tren” torna a passar, el 1983, decideix **acceptar el repte** i fer el **salt definitiu** a la Bisbal. ### Etapa llarga i direccions musicals • A la **Principal de la Bisbal** hi roman **28 anys**, del **1983 al Carnaval de 2011**. • Hi treballa sota diferents directors: • **Josep Cassú pare**, fins al 1990 (7–8 anys compartits). • Després un període amb **Sorrell** (uns dos anys). • I a partir de 1992, amb **Francesc Cassú** a la batuta. • Defineix l’arribada a la Bisbal com la **meta natural** de qualsevol músic de cobla que comença: *“la meta final és arribar a la Bisbal”*. ### Relació amb grans compositors • Té una relació **molt estreta amb Manel Saderra Puigferrer**: • Saderra, veritable *pou de ciència musical*, sovint dirigeix sardanes i dóna **consells tècnics i musicals** molt valuosos. • La conductora explica una anècdota domèstica en què el seu fill, nen, diu que si algun dia li fan una sardana la voldria de **Marrós** i no pas de Puigferrer; el compositor ho pren amb molt d’humor. • Amb **Ricard Viladesau** la relació també és decisiva: • A banda de les obligades als Montgrins, li dedica sardanes com **«Llibertat»** i altres títols que esdevenen grans èxits. --- ## Sardanes destacades i repertori escoltat Al llarg del programa s’escolten i es comenten diverses sardanes on Josep Gispert és **tenora solista**: ### «La vall de Camprodon» (Ricard Viladesau) • Gravada **al principi de la seva etapa als Montgrins**. • Va guanyar el **Premi Dia de la Sardana 1978**. • Montserrat ho celebra perquè fa referència a **la seva comarca, el Ripollès**. ### «Girona, ciutat pobilla» (Manel Saderra Puigferrer) • Sardana molt vinculada a la ciutat de **Girona**, escrita no exactament l’any de la proclamació com a *Ciutat Pobilla*, sinó **uns anys després**. • Mostra la **bona relació personal i artística** entre Gispert i Saderra. ### «Llibertat» (Ricard Viladesau) • Sardana que **Viladesau compon pensant en Gispert**, dedicada explícitament a ell. • En el context de finals dels anys 70 (*aprox.* 1977), esdevé **un símbol fort en temps de consolidació de les llibertats**. • És una de les gravacions més **apoteòsiques** de la Principal de la Bisbal, dirigida per **Josep Cassú**. ### «Perdó» (Ricard Viladesau) • Gravació de **2002** amb la Principal de la Bisbal, dirigida ja per **Francesc Cassú**. • El temps de programa obliga a escoltar‑la **escurçada**. • Montserrat aprofita el títol per preguntar si Gispert ha de demanar perdó de res; ell respon amb humor que **sempre hi ha motius per demanar perdó**, i la locutora el punxa per la **llonganissa de Ripoll** i el colesterol. ### Sardanes pròpies de Josep Gispert • Gispert és també **compositor**, amb almenys **tres sardanes pròpies**: • **«Captivadora»** (la primera, que s’escolta al tram final del programa). • **«Maragassa»**. • **«Besalú i la Principal»**. • El programa tanca musicalment amb **«Captivadora»**, interpretada per la **Principal de la Bisbal** amb ell de solista. --- ## Escenaris, gires i actuacions memorables ### Gires internacionals amb la Principal de la Bisbal Amb la Bisbal, Gispert participa en actuacions molt destacades: • **L’Havana (Cuba)**, en el marc d’una **Setmana Catalana**. • **Vaticà**, tocant davant del **papa Joan Pau II**: • Quan comencen a sonar la cobla, el papa, ja molt afeblit i assegut amb el cap cot, **aixeca el cap** en sentir la música. • L’endemà, Gispert es queda a Roma un dia més per oferir un **petit concert de tenora i orgue** a **Santa Maria la Major**. ### Santa Maria la Major i Valentí Miseracs • El concert el fa amb l’organista i monsenyor **Valentí Miseracs**, antic organista de **Santa Maria la Major**. • Interpreten peces per a **tenora i orgue**, inclosa la música de **Max Abar**. • Gispert parla de Miseracs com d’una persona **senzilla i musicalment excel·lent**, de “més que matrícula d’honor”. • Encara mantenen **contacte esporàdic**; Montserrat afirma que li enviarà aquest programa. ### Altres escenaris especials • **Essen** i **Mende** (França), on toquen en un espai subterrani impressionant: • Una mena de cova/forat, on diuen que **hi cabria sencera la catedral de Notre‑Dame**. • Les condicions són dures, amb **molta fred** i estalactites al sostre. • **Setmana Catalana de Madrid**, amb activitats culturals i concursos de pintura. • **Expo de Sevilla** i **Jocs Olímpics de Barcelona 1992**, esdeveniments on la cobla té presència. • El **Centenari de la Principal de la Bisbal (1988)**, recordat com un moment **molt important**. • La celebració dels **150 anys de la tenora**, amb el famós programa dels **“tres tenors”** (Gispert, Jaume Vilar i Molina). ### Cursa contra rellotge Vaticà–Empordà • Després d’actuar al Vaticà, l’endemà al migdia han de tocar la missa a **Sant Pere Pescador**. • Arriben a Barcelona amb avió, **pugen a un taxi** i surten corrents cap a l’Empordà: • **Joan Vidal i Gayolà** baixa a Salt. • Gispert continua fins a Sant Pere Pescador i hi arriba **“just per fer l’ofici”**. --- ## Pressió escènica i ofici de solista • Gispert explica amb franquesa la **pressió** associada a les *obligades*: • Ningú està del tot tranquil; sempre hi ha el **“cuquet” dels nervis**. • L’ofici és aprendre a **controlar aquest neguit** i centrar‑se en la música. • Quan el **flabiol dona l’entrada**, ja no hi ha marxa enrere: cal tocar i prou. • Reconeix que la **freqüència** amb què, als Montgrins, estrenava noves obligades li va donar una **seguretat escènica enorme**, i per això guarda un **afecte especial** a aquesta etapa. --- ## Moments personals i to del programa ### Humor i complicitats • Al llarg del diàleg, Montserrat comparteix **anècdotes** amb músics com **Xico Clà** (famoses bromes, falses excuses mèdiques com “un atac de ronyó”), **Miquel Casú**, etc. • Gispert parla de **Conrad Saló** com d’un home aparentment seriós, però **molt bromista** fora dels assaigs. ### L’aniversari sorpresa • El programa inclou un **moment sorpresa**: entra la Marta amb un **pastís Sacher de xocolata amb les espelmes “75”**. • Josep Gispert ha fet **75 anys el dia abans**, i l’equip de *La Principal de Girona FM* li fa un **petit homenatge en directe**: > *“Moltes i moltes gràcies”* diu ell, mentre bufa les espelmes. • La conductora li proposa tornar **l’any següent, amb 76 anys**, per continuar explicant històries pendents. ### Complicitats personals amb la conductora • Tant Montserrat com Josep comparteixen records de **visites al Vaticà** (ella amb el **papa Francesc**, ell amb Joan Pau II) i la sensació d’estar davant d’una figura *diferent* i carismàtica. • Montserrat confessa una **assignatura pendent**: anar a Roma a veure la **tomba de Joan Pau II** a Santa Maria la Major, abans de morir. --- ## Tancament del programa • El temps s’esgota i l’equip tècnic (Arnau) força el tancament entre bromes. • No poden escoltar sencer *«Perdó»*, però sí que inclouen **«Captivadora»** per acomiadar l’episodi, deixant constància de Gispert també com a **compositor**. • La invitació final de Montserrat obre la porta a un **segon capítol** per tractar els temes que han quedat pendents. --- ## Idees clau de l’episodi • **Trajectòria completa** de Josep Gispert: de nen de Púbol sense tradició musical a **gran tenora solista** de la cobla. • Importància de **mestres i mentors**: Jaume Ponsatí, Ricard Viladesau, Manel Saderra Puigferrer, Conrad Saló, Josep i Francesc Cassú, Valentí Miseracs. • Passos per les principals cobles del país: **La Moderna de la Bisbal, Principal de Llagostera, Principal de Girona, Montgrins i Principal de la Bisbal**. • **Obligades i sardanes dedicades** que han marcat la seva carrera, especialment les de Ricard Viladesau. • **Actuacions internacionals i institucionals** de gran relleu (Caracas, Estrasburg, L’Havana, Vaticà, Expo, Jocs Olímpics, Mende/Essen). • Visió íntima de l’ofici: **nervis, pressió, companyonia, humor** i l’alegria de viure tota una vida al servei de la música de cobla.

['La Principal de Girona FM', 'cobla', 'tenora', 'sardanes', 'Josep Gispert', 'La Moderna de la Bisbal', 'Principal de Llagostera', 'Principal de Girona', 'Montgrins', 'Principal de la Bisbal', 'Ricard Viladesau', 'Manel Saderra Puigferrer', 'Conrad Saló', 'Josep Cassú', 'Francesc Cassú', 'Valentí Miseracs', 'Santa Maria la Major', 'Vaticà', 'Joan Pau II', 'Caracas', 'Estrasburg', 'L’Havana', 'música catalana', 'obligades', 'solista de tenora', 'història oral']