Title:

Pau Coma: joventut, tenora i nova composició sardanista

## Presentació del programa i del convidat **La Principal de Girona FM** dedica aquest episodi a conèixer el jove tenorista i compositor **Pau Coma**, una de les noves veus de la cobla i la sardana. > "És un xicot amb arrels empordaneses i usonenques, que viu a Barcelona, toca la tenora amb la ciutat de Terrassa i, a més a més, és compositor." L’espai alterna **conversa i audicions** de diverses sardanes de Pau Coma, tant en directe com en gravacions de concurs. --- ## Orígens, família i arrels sardanistes ### Arrels empordaneses i osonenques • Nascut a Barcelona el 2003, amb família a **Viladamat / Vilcaire d’Empordà** (mare) i a **Vic** (pare). • Se sent molt lligat a aquestes dues terres, on la *cobla* és molt present en les festes. • La presentadora estableix un paral·lelisme curiós amb **Pep Ventura** (arrels empordaneses i d’Osona, tenora i composició de sardanes). ### Tradició musical familiar • El pare és **violinista aficionat** i a Vic té parents músics (fins i tot un professor de conservatori, de *fagot*). • A casa se sentia sovint el violí del pare, cosa que desperta molt aviat el desig de tocar. --- ## Inicis musicals: del violí a la tenora ### Començar amb el violí als 4 anys • Als **4 anys** inicia estudis de violí; ho manté fins als 16. • Explica una anècdota d’infantesa: els Reis li porten un violí de joguina i ell protesta perquè “no sona com el del pare”; l’any següent demana un **violí de veritat**. • Tot i que ara el violí “agafa pols a l’armari”, li agradaria reprendre’l i tornar a tocar amb el pare. ### Descoberta de la tenora • El pare havia ballat en **colles sardanistes de Vic**, i un tiet havia estat president de l’agrupació sardanista de la ciutat, de manera que Pau creix envoltat de sardanes i cobles. • Recorda de petit l’atracció pel **contrabaix de cobla** com un “violí més gros”. • El moment clau ve el 2018 a l’**Espai Ter de Torroella**, en la presentació de discos dedicats a **Ricard Viladesau**: - L’**Enric Ortí** interpreta la sardana *En llibertat* i Pau queda fascinat pel so de la tenora. - A partir d’aquí decideix que vol tocar aquest instrument. --- ## Mestres, formació i trajectòria acadèmica ### El primer mestre: Jaume Vilar “Jaumet” • Comença els estudis de tenora amb **Jaume Vilar**, conegut com a *Jaumet*, a Barcelona. • Hi arriba a través de **Josep Gispert**, que li recomana aquest mestre tot i que ja feia anys que no impartia classes. • Pau en destaca: - Els **inicis exigents** (escales, estudis, tècnica) que ara agraeix molt. - El vincle especial: ell era el **darrer alumne** de Jaumet i Jaumet el seu **primer professor** de tenora. • La pandèmia interromp les classes i, per motius de salut i edat, Jaume Vilar ja no les reprèn. ### De l’Enric Ortí a l’ESMUC • Després del parèntesi pandèmic, comença classes amb **Enric Ortí**, que el prepara per a l’accés a l’**ESMUC**. • Actualment estudia **segon curs** a l’ESMUC amb **Jordi Figueroa**, amb qui diu haver tingut connexió immediata: comparteixen estima per la *sardana* i per la *tenora*. ### L’ESMUC i la modernització de la cobla • Pau remarca que l’ESMUC: - **Obre molt el ventall**: no només sardanes, sinó altres repertoris per cobla i adaptacions d’obres clàssiques. - Fomenta formacions variades: **conjunts de cambra amb instruments de cobla**, duets *tenora i piano*, etc. • Es comenta com la *cobla* s’ha modernitzat i com **ara es toca diferent**: - Menys exageració expressiva, més cura tècnica i de so. - Reivindica que la cobla pot tocar **molt més que sardanes** i que hi ha un gran repertori per cobla injustament poc programat. --- ## Trajectòria professional en cobles ### Primeres cobles: Premià i Xaloc • S’incorpora a la **Cobla Premià**, on fa la **primera tenora** durant dos anys. • Amb aquesta formació estrena la sardana **“L’aplec d’or de Premià de Mar”**, en una actuació a l’**Aplec de la Sardana** de la població. • Més endavant passa a la **Cobla Xaloc**. ### Actualitat: Ciutat de Terrassa • Actualment toca la tenora a la **Cobla Ciutat de Terrassa**. • Explica el **releu generacional** recent a la cobla: - Sortida de músics com **Conrad Dalmau** (cap a la Sant Jordi) i **Albert Genís** i **Joan Basalduc** (cap a la Marinada). - Substitució per músics **molt joves**, de la mateixa generació que ell. • Reconeix que molts sardanistes destaquen aquest rejoveniment i que la cobla aposta per donar oportunitats a la gent jove en un **món de la cobla relativament petit**, però molt viu. --- ## Les sardanes de Pau Coma: inspiracions, concursos i enregistraments ### “Dos llegats plens d’il·lusions” • Sardana interpretada per la **Cobla Mediterrània**. • **Finalista** del concurs *La Sardana de l’Any* i guardonada amb el **segon accèssit del Premi Joventut**. • Per a Pau, aquest reconeixement ha estat una **gran injecció de moral** i un aval important com a jove compositor. ### “Entramats de Riu de Llot” • S’esmenta la sardana relacionada amb el **concurs de Riu de Llots**, on es va fer el **Premi de Composició per sardanes obligades per joves compositors**. • S’hi va interpretar una obra seva, que obre el programa, i que reforça el seu pes dins dels concursos per a joves. ### “Matins de Sant Jordi” • Sardana interpretada per la **Cobla Principal del Llobregat** (gravada en estudi). • Neix el **dia de Sant Jordi** passejant pel centre de Barcelona: - Pau acostuma a anotar *motifs* i idees al mòbil o a la *tablet*. - Li sorgeix el **motiu del fort final** mentre passeja entre llibres, roses i molta gent, buscant moments de calma. • Presenta la sardana al **concurs de composició pel concurs de colles de la Catedral de Barcelona** i obté el **premi jove**. • És la **primera sardana gravada en estudi** per una cobla de primer nivell, fet que el fa sentir especialment orgullós. ### “L’encís dels núvols” • Una de les **primeres sardanes** que va escriure, feta “per gust propi”, sense dedicatari concret. • Estrenada a **Tiana**, en una ballada d’estiu dedicada a compositors, compartint programa amb **Marc Timón**. • Pau recorda la **pressió i respecte** de veure les seves sardanes al costat de les d’un compositor tan reconegut. • Gravada **en directe** per la **Cobla Sant Jordi**, arrel de la seva participació en les eliminatòries de *La Sardana de l’Any*. ### “L’aplec d’or de Premià de Mar” • Sardana estrenada i interpretada per la **Cobla Premià**, amb Pau fent de **primera tenora**. • Escrita pensant explícitament en l’**Aplec de Premià de Mar**, reforça el vincle del compositor amb la seva primera cobla estable. ### “L’endemoniada” • Sardana **obligada de tible**, vinculada al **tible solista**. • Escrita pensant en la **Cobla La Principal de la Bisbal**, coneguda per la seva “trampera” característica. • Dedicada a **Adrià Sànchez**, tible de la cobla, amb qui Pau no tenia relació prèvia estreta però a qui admira pel seu **gran nivell assolit sense estudis reglats**. • Considera que aquesta peça forma part del “llistat de sardanes dedicades a músics” i és un homenatge a l’Adrià. ### Concursos, referents i enregistraments • Pau acumula ja diversos **premis i accèssits** en concursos de composició per a joves i colles sardanistes. • Té sardanes en discos com els editats per **Som Sardana**, i destaca una sardana gairebé inèdita de **Martínez Comín** (*Donem-nos les mans*) que li agrada molt. • De **Comín** subratlla el caràcter gairebé **sinfònic** de les seves sardanes i les seves **melodies plenes de sentiment**. --- ## Referents de tenora i tradició de la cobla ### Mestres contemporanis • **Enric Ortí**: - Considerat un referent absolut per Pau, tant com a mestre com per les seves qualitats innates (especialment els **pianíssims**). - La presentadora en destaca el recorregut de joventut amb la Jovenívola i la seva expressivitat, fins al punt de dir que “la tenora parlava”. • **Josep Gispert**: - Admira el seu paper històric en el món de la cobla i la tenora, la seva **humilitat extraordinària** i els amplis coneixements tècnics i històrics. - La conductora en comenta el **caràcter senzill i proper**, malgrat la seva gran vàlua artística. ### Figures històriques • **Pep Ventura**: - Se’n ressalten les arrels (mare d’Osona, pare de Roses, naixement circumstancial a la província de Jaén) i el paral·lelisme biogràfic amb Pau (arrels empordaneses i usonenques, tenora i composició). • **Josep Coll** i **Ricard Viladesau**: - Coll: esmentat com a gran tenora històrica, amb sardanes obligades molt difícils. Pau n’ha escoltat enregistraments i fins i tot ha visitat la **tenora metàl·lica** de Coll al Museu de Girona. - Viladesau: el concert-homenatge a la seva figura és el context en què Pau s’enamora del so de la tenora. ### Evolució del so i de l’estil • Amb el seu mestre Jordi Figueroa comenten sovint que: - La manera de tocar **ha canviat** respecte a generacions com la de Viladesau o Coll. - Es busca un so més **pulcre i equilibrat**, menys basat en una expressivitat exagerada, però igualment intens musicalment. --- ## Tecnologia, formats i difusió de la sardana ### Composar en l’era digital • Pau no porta sempre paper pautat, com feien molts antics compositors; en canvi, utilitza: - **Mòbil** i **tauleta** per enregistrar o anotar ràpidament les idees que li venen al cap. • Remarca que, malgrat el canvi d’eines, la **font d’inspiració** continua sent la mateixa: una melodia apareix en qualsevol moment i cal atrapar-la. ### CDs, plataformes i públic sardanista • Tot i que és conscient que els **CDs estan “passant de moda”** en general, creu que en el món sardanista encara són una eina clau: - Molts aficionats, sobretot de més edat, no fan servir plataformes digitals com *Spotify* o *YouTube*. - Per això, quan pensi en un futur **disc pròpiament seu**, té clar que haurà d’editar-lo en **format CD** perquè arribi a tothom. • Paral·lelament, entén que les **plataformes digitals** són importants per difondre la sardana entre públic més jove. ### Projecte de disc propi • Amb els **estudis a l’ESMUC** i altres compromisos, veu el seu **disc de sardanes** com un projecte a mig o llarg termini. • Tot i això, li agradaria molt agrupar-hi les seves obres principals, amb gravacions de qualitat, i compartir-les amb el públic sardanista. --- ## La tenora com a instrument: tècnica, ergonomia i so ### L’instrument de Pau Coma • Toca amb una tenora construïda per **Pau Riols i Alfons Sibila**. • És l’única tenora que ha tingut i l’ha fet servir sempre. ### El debat de la campana: alpaca vs alumini • Pau descriu el seu “cor dividit” entre: - *Campana d’alpaca*: • Més **riquesa harmònica** i un so tradicionalment associat a la tenora clàssica. • Més pes; a la llarga pot comportar **problemes físics** (tendinitis, cansament d’espatlla, etc.). - *Campana d’alumini*: • **Molt més lleugera**, cosa que facilita la digitació i redueix el cansament en actuacions llargues. • El públic difícilment nota la diferència de so; qui més la nota és el mateix intèrpret. • Actualment utilitza **campana d’alumini**, sobretot per preservar la salut i comoditat a llarg termini. • Esmenta el cas de **Josep Gispert**, que ha patit molt físicament després d’anys amb tenora pesada, i que sovint diu que amb alumini hauria pogut tocar més temps. --- ## Conclusions de l’episodi • El programa mostra **la nova generació de músics de cobla**, amb formació superior, visió oberta i respecte profund per la tradició. • Pau Coma combina: - **Arrels sardanistes familiars** (Empordà i Osona). - Una sòlida **formació reglada** (ESMUC, mestres com Jaume Vilar, Enric Ortí i Jordi Figueroa). - Una producció creixent de **sardanes premiades i enregistrades**. • L’episodi tanca amb l’audició de **“L’endemoniada”**, dedicant-li unes paraules d’agraïment i convidant Pau a tornar al programa, tot subratllant que **La Principal de Girona FM** és “casa seva”.

['sardana', 'cobla', 'Pau Coma', 'tenora', 'composició musical', 'La Principal de Girona FM', 'Cobla Ciutat de Terrassa', 'ESMUC', 'música tradicional catalana', 'Enric Ortí', 'Josep Gispert', 'Jaume Vilar', 'Jordi Figueroa', 'Cobla Sant Jordi', 'Cobla Mediterrània', 'Cobla Premià', 'La Principal de la Bisbal', 'Marc Timón', 'Martínez Comín', 'tible', 'concursos de composició', 'La Sardana de l’Any', 'sardana obligada', 'campana d’alumini', 'campana d’alpaca']