Gràcies.
Bon dia, Girona. Salut amics, coneguts i saludats. Ja sabeu que cada diumenge al matí som puntuals. Salutacions de l'Arnau Vila, que com sempre remena els botonets i els ordinadors i ens dedica un somriure cada setmana al començar el programa. Gràcies, Arnau. Us parla com de costum Montserrat Joventenys. Sigueu molt ben retrobats.
Fins demà!
Es fa i es desfà. I es diu Sardana. A Girona FM, el 92.7, hi dediquem 60 minuts cada diumenge a les 9 del matí. Dirigeix i presenta Montserrat Joventeny. També ens podeu escoltar des de qualsevol lloc de Catalunya en streaming. A través de la web www.gironafm.cat
Música Música
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Gràcies.
Acabem d'escoltar una gravació en directe que es feia el passat mes de novembre a Riu de Llots, amb motiu de l'entrega dels Premis de Composició per sardanes obligades per joves compositors de fins a 40 anys. I hem volgut començar amb aquesta sardana perquè tenim el seu autor convidat aquí a la principal de Girona FM. Pau Coma, benvingut. Hola, bon dia a tothom.
A veure, és un xicot que ens deia que té arrels empordaneses, però que va néixer a Barcelona i viu a Barcelona. I actualment, aquesta temporada, toques amb la ciutat de Terrassa. Exactament. Clar, això de les arrels empordaneses em ve de part de mare, sobretot perquè tenim família a Vilcaire d'Empordà.
i sempre els estius o caps de setmana aprofitem per anar-hi i bé és dels meus orígens que n'estic més orgullós juntament amb el de mon pare que és de part de Vic o sigui que és una mica dues terres on la cobla doncs és bastant present en moltes festes saps que ara m'has fet pensar en en Pep Ventura ah si? de mare en portanès de mare de Matlleu
Queda prop. Queda prop. És Osona. El teu pare dius que és de Vic. Sí, sí, sí. Sí, el teu pare ja has dit que era de Vic. Doncs ell la mare d'Osona, també. O sigui, de Matlleu. I el pare de Roses. Mira que... Pep Ventura II. Doncs mira, això no us... Molt aviat per dir això, crec.
Home, mira, hi ha una més similitud que ara mateix se m'està ocorrent. Tots dos tocava la tenora. Tu toques la tenora, ell tocava la tenora. Això sí que és veritat. Ell feia sardanes, tu fas sardanes. Sí, sí, però jo no m'atreveixo a comparar-me amb cap d'aquests grans autors de sardanes. Però mira, són coincidències que sempre fan gràcia a la vida i que ara acabo de conèixer perquè no... De descobrir-ne una. Sí, n'he descobert una altra.
Tot i que en Pep Ventura, circumstancialment, potser ho saps això, va néixer al Calal Arrel, província de Jaén. És veritat. Perquè el seu pare, que era militar, l'havien enviat allà, la mare estava embarassada i ell va néixer allà. Però ja era molt petit quan ja es van tornar a traslladar l'Empordà i ja no van marxar. Però mira, és una cosa que no hi havia pensat i que se m'ha obert el llum ara.
És un... Mira, coses curioses que té la vida, que a vegades... Exacte, que no saps a veure com va la cosa. A veure, més dades. Nascut a Barcelona el 2003, amb Barrels Osonenques i vaig a Empordaneses. Vas iniciar els teus estudis als quatre anys amb el violí, que t'introdueix al món de la música.
Molt petit, no, per començar amb el violí. Perdona la meva ignorància, jo de música no en sé. Porto molts centenars de sardanes escoltades, però de música no en sé. Però tots els músics d'orquestres que toquen el violí, tots m'han comentat que el violí és un instrument molt difícil. Sí, ja l'ha dita que no hi ha pitjor vehicle que no estudien de violí.
Això ho diuen, i Messi és un nen petit de 4 anys, però això em ve del pare, que el meu pare és violinista aficionat, i de part de pare allà vic tant el meu tiet com els meus cosins, tots són músics d'aficionat, n'hi ha un fins i tot que és professor de conservatori de música, en aquest cas de Fagot,
I agarret-la a mon pare, quan era molt, molt petit, ja, si veu, uns o quatre anys, doncs havia ser amb tres o amb dos, com que ell assajava a casa, jo, clar, el veia, l'escoltava i deia, hosti, jo també vull tocar.
I això m'ho expliquen uns pares de tant en tant, que un any per Reis, els Reis em van portar un violí de joguina. I jo a l'hora d'aprovar el violí aquell vaig dir, no, no sona, això no sona. No hi estic d'acord, això és una estafa. Sí, sí, els Reis m'han enganyat perquè és un violí de joguina i això no sona com el violí del pare.
I l'any que ve, a la Carta del Reis vaig escriure que volia un violí de veritat. I vaig començar amb el violí amb 4 anys, vaig començar a fer classes, i fins als 16 anys que vaig estar fent classes de violí. I ara com va el violí? Ara el violí està agafant pols a l'armari, però espero més endavant, quan tingui més temps, acabat de la uni i tot plegat, a veure si el puc tornar a agafar. I si queda molt de tant en tant amb el pare, doncs...
Agafem els violins i toquem alguna cosa junts com fèiem fa anys. I quan decideixes començar amb la tenora?
Mira, la tenora, sí, el pare, com que... Ell havia ballat en colla sardanista a Vic. Inclús el meu... Amb la Riellera? No, ara no. No sé si amb la Riellera. Pot ser amb les joventuts de la Riellera, crec, o una cosa així. I el meu tiet, el seu germà, havia sigut president de l'agrupació sardanista de Vic...
durant força anys. Vaja, que estaves envoltat de música per un costat o per un altre. I com que sempre anàvem a les festes majors, doncs mon pare m'ensenyava els instruments de la cobla i sempre m'acostava al contrabaix perquè, clar, tocava el violí i deia, hòstia, un violí més gros. I sempre, de fet, tinc alguna foto jo amb un contrabaix de quan era petit i m'ensenyava els instruments de la cobla i ja m'agradava ben petit. I això va ser...
L'any 2018, que es van gravar uns discos per part de la Sant Jordi d'en Ricard Viladesau, i es va fer la presentació allà a l'Espai Ter de Torroella, i hi havia tota l'exposició d'en Viladesau i tot plegat. I jo recordo el moment de l'Enric Ortí, el que ha sigut el meu mestre que m'ha aprovat per entrar a l'ESMUC,
Em va tocar la sardana en llibertat i me'n recordo perfectament d'aquell moment de quedar fascinat per aquell instrument i dir jo vull tocar això i m'agradaria poder arribar al nivell que tingués, home, aquí dalt del escenari. Home, estàs parlant de l'Honri Cortí. Sí.
també, juntament amb en Josep Disperc, i em consta que és amic teu, i que vam tenir la setmana passada, l'Enric Ortí també són paraules majors. Sí, sí, són paraules majors, i queda fascinat cada vegada que toca. Saps què m'encanten a mi de l'Enric Ortí? Permetem que personalitzi els pianíssims. Sí. Fa uns pianíssims l'Enric Ortí, que per mi no els fa ningú més. És una habilitat natural que té ell, i no és capaç de fer-ho ell.
Jo he seguit el desenvolupament de l'Henri Cortí perquè venia molt a Ripoll, no sé si ho saps que jo era de Ripoll, quan ho soc, continuo estiguent ripollesa tot i que estic a Girona fa una colla d'anys. Doncs venia des de molt jove amb la jovenívola, vull dir que he pogut anar seguint tot el desenvolupament i sempre jo deia, ai, quan tocava el somni a Ripoll, és que aquella tenora parlava, saps? Sí, de veritat. Ell ja ho sap, que jo li tinc molta devoció.
Escolta'm, anem una mica a la música perquè els nostres oients el que volen també és sentir la teva música. Dos llegats d'il·lusions. Va ser finalista, no sé si he dit bé el títol, plens d'il·lusions. Sí, exacte. M'he descuidat els plens, ara me n'he adonat. Dos llegats plens d'il·lusions. Va ser finalista de la sardana de l'any, però també vas tenir el segon accessi del Premi Joventut.
Sí, vaig tenir l'exècit del Premi Joventut, i bé, va ser una gran injecció de moral per mi, de mira, he arribat a una final d'un concurs bastant reconegut en el món de la sardana, i és una cosa que n'estic molt orgullós de poder-hi ser. I ara que són dos ja, perquè entran molt de riu de lloc, on tens algun altre?
de premi també vaig rebre el premi del jovent en el concurs de sardanes pel concurs de colles sardanistes de la catedral que van fer 75 edicions aquest any
i que, bueno, la sardana Matins de Sant Jordi, que suposo que la sentirem més endavant, hem estat, doncs, la vam gravant un disco fa poc i és una cosa que n'estic molt content, la primera sardana que tinc gravada en estudi, però una copla de qualitat. Crec que la tinc, però encara no he obert el CD.
perquè aquesta setmana em va arribar un CD de som sardana i crec que era aquest però el que passa és que no he tingut temps d'obrir-lo és un CD molt ben fet i on hi destaco una sardana gairebé inèdita de Martínez Comín que la van gravar que es diu donem-nos les mans o una cosa així que Comín és dels meus referents
Bueno, és que tornem a estar amb el que et deia Barça, l'Enric Ortí. És que hi tenim molts referents, el món de la sardana. Sí. Jo el Comín el trobo com molt sinfònic. Sí, i té unes... i és característic per tenir unes melodies plenes de sentiment. Sí, sí.
i espectaculars i tant com altres grans compositors que si em posés a anomenar-los tots no acabaríem mai anem per dos llegats plens d'il·lusions finalista de la sardana de l'any i segon exècit el Premi Joventut qui la interpreta aquesta? perquè si era la gravació de la sardana de l'any la Mediterrània m'ho semblava però no n'estava del tot segura sí, sí, la Mediterrània
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Música
Fins demà!
Bona nit.
Què et sembla si ara anem per una altra sardana que en aquest cas és de la copla principal... Bé, la gravació, la sardana és teva. De la principal del Llobregat. Una que et confessaré que no la coneixia. Matins de Sant Jordi. Explica'm com ha sorgit aquesta sardana.
Aquesta sardana va sortir de l'any passat, que era el dia de Sant Jordi, i bàsicament li vaig posar aquest nom perquè vaig idear la major part d'aquesta sardana, que jo soc molt de, si se m'acuta alguna melodia, l'apunto en el mòbil o en el que tinc a mà. No portes papi peutat.
No, però ara amb les tecnologies en puc tenir alguna, o a la tablet, o alguna cosa d'aquestes. Et dic això perquè de vegades m'he trobat compositors, per exemple, en Puigferrer en Pau Descansi, quan va fer el somni em va explicar i em va dir, com que sempre porto un retall de paper pautat a la butxaca, estava pescant i els peixos no em creien, i vaig començar a escriure el somni en el paper pautat, per això ara m'ha vingut...
Doncs ara ho fem d'una altra manera. També feu les partitures d'una altra manera. Sí, però les inspiracions venen de la mateixa manera. Això no ha canviat. Et ve el cap i ho apuntes al primer que tens de mà. I això va ser el mateix dia a Sant Jordi, que està passejant pel centre de Barcelona, que està ple de roses, llibres i molta gent, sobretot.
I a l'hora d'apartar-me de la gent, perquè jo una estona amb tanta gent poder carregar una mica, doncs allò que penses en les teves coses, i mira, em va venir el motiu del fort final. I a partir d'allà dic, mira, m'agrada això que se m'ha acudit, vaig intentar fer-ne una sardana.
I llavors vaig veure que hi sortia això del concurs de composició pel concurs de colles de la catedral. I dic, calla que m'hi presentaré. I sent una sardana ideada a Barcelona, dic, mira, és una sardana que crec que hi donaré... Encaixa. Sí, encaixa perfectament amb el motiu del concurs.
I mira, he tingut la sort de tenir-ne un premi i tenir-la enregistrada. Quin premi va ser aquest, exactament? Hi havia dos premis, el premi gran i el premi jove, i jo vaig obtenir el premi jove. Jove, molt bé. Doncs ara l'escoltarem i jo sincerament lo descobriré, perquè encara no l'havia escoltada.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Pels nostres oients que s'acaben d'incorporar a la sintonia, perquè sempre hi ha algú que fa tard, doncs els hi diem, els hi recordem que avui tenim en Pau, en Pau Coma, que és un xicot amb barrels empordaneses i usonenques que viu a Barcelona, que toca la tenora amb la ciutat de Terrassa i que, a més a més, és compositor.
Havíem parlat de quan et vas introduir en el món del violí, que només tenies quatre anys, i després vas continuar cursant violí i llenguatge musical. I vas començar els estudis de tenora amb una persona que, disortadament, ja no és entre nosaltres, en Jaume Vilar, que a tothom li deia Jaumet, un gran tenorista. Després de la pandèmia, el teu mestre va ser l'Enric Ortí,
que et va preparar per accés a l'ESMUC i actualment estudies a l'ESMUC amb en Jordi Figueroa. Així és. Amb en Jaumet sempre el recordarem moltíssim estima. Una persona entranyable. Sí. A més, jo sent el seu darrer alumne i ell sent el meu primer professor, o sigui, tinguent aquest lligam tan especial,
I és el que em va animar a agafar... És curiós com vaig començar a fer classe amb ell, perquè jo vaig, a partir de contactes de gent, de familiars meus d'allà a Vilcaire, vaig contactar primer amb en Josep Gispert, que ja el vau tenir aquí la setmana passada,
i perquè el coneixien que quan ell tocava l'abisbal i tot plegat i diu, mira, aneu a parlar amb ell que segur que ell ho sap per encaminar a veure com començar tot això i ell, clar, jo visquen a Barcelona i tot plegant Era una mica complicat Sí, era complicat i em va dir, mira, hi ha un home en Jaumeet que jo crec que poder per començar t'aniria molt bé i a més el tens allà a Barcelona i tot plegat
I primer ell, en Gispert, m'explicava que el va trucar i primer ja feia uns anys que no feia classes, però ell, en Josep, ja coneixent-el, doncs va acabar...
Exacte, ja va saber conduir-lo perquè accedís a fer-me classes i doncs és un gran record que hi tinc i li estic molt agraït perquè gràcies a en Gispert he pogut començar a tocar la tenora i he arribat fins aquí.
Veus en Gispert és una persona, l'altre dia em deia una oient que ens segueix des de Palamós, diu, és excel·lent, és fabulós, diu, però jo només li dic, hola, bon dia, no m'atreveixo perquè és una personalitat. Dic, però si és la persona més senzilla d'aquest món. Sí, sí. No té cap tipus de sentir-se superior a ningú, senzillíssim, de tracte planer. Tenint en compte el gran paper que he tingut en el món de la goble i de la tenora,
És una persona amb una humilitat extraordinària i quan el coneixes ja veus que és una persona impressionant. I amb uns coneixements sobre l'instrument, sobre tot el que l'envolta, que allà se'n pot aprendre...
Moltíssim. És un peu de ciència, no? Sí, sí, totalment. I amb en Jaume Vila vas anar bé així, doncs. Vaig anar molt bé. Amb el seu mètode i tot plegat, sempre els començaments són complicats, perquè la tenora no és un instrument que soni de bones a primeres. M'imagino.
I clar, eren estudis i a vegades recordo, ostres, tantes escales, tants d'això, però ara ja estic completament agraït que m'hagués fet tota aquella feina perquè si no no hauria arribat on soc ara. I això va durar fins a la pandèmia que desgraciadament ens van tancar a casa tots i no vaig poder seguir fent classe amb ell. I es va morir prematurament en general.
Sí, sí, va morir en Jaumet i bueno, ja més i abans de uns mesos abans, o sigui, després de la pandèmia quan ja es deixaven sortir una mica vaig parlar amb ell a veure si volia tornar a fer classes i ell ja em va dir que no, que per seguretat i tot plegat, clar, com s'entén completament i era una persona de certa edat i després de la pandèmia era complicat i aquí és quan vaig començar amb l'Enric Cortí
a fer classes amb ell i em va conduir fins ara que estic a l'ESMUC. I quin curs estàs fent de tenir-lo a l'ESMUC? Ara estic a segon amb en Jordi Figueró, el qual ja no havíem coincidit gaire abans que entrés
però ja des del primer dia ja hem tingut... És maco, en Jordi, també. Sí, hem tingut una connexió especial perquè els dos ens agrada el mateix i tenim una estima molt similar per la Sardana i la Tenora. I també és una persona molt plonera. I tant. Jo saps què em passa amb tota aquesta colla de musis, com que fa tants anys, però tants, que els conec, que vull dir, no ho sé, hi ha...
Són aquella gent que sé cada un com és i com deixa de ser. Comenta'm, l'encís dels núvols la tenim enregistrada per la Sant Jordi i la Llobregat. Com sorgeix aquesta sardana?
aquesta sardana és de de les gairebé primeres sardanes i va ser una sardana que vaig fer per gust propi no volia tampoc dedicar-la a ningú ni a res va ser una sardana perquè em va venir de gust fer-la i la vaig estrenar a Tiana que em van fer de fet la ballada és aquelles que fan de compositors a l'estiu
que coincidia de fet amb en Marc Timón que aquí ja et va posar per una companyia sí, sí i pressió a sobre perquè dic ostres, jo he de tenir sardanes meves al costat de les d'en Marc però en Marc també va començar sí, sí, clar
jo el recordo quan tocava amb els rossindolets que era jovenet i també no sé, també va començar per alguna cosa, no? sí, sí, clar suposo que el cicle de les coses van així va rodant el cicle i aprofitant la benentesa que em convidessin a Llatiana vaig aprofitar per poder estrenar aquesta sardana allà amb la cobla marinada i la veritat és que estic molt content de com va anar i és un dia que recordaré
I aquesta gravació que tenim nosaltres de la Sant Jordi i la Llobregat? És de la Sant Jordi. De fet, només. Ah, només de la Sant Jordi. Sí, sí, només de la Sant Jordi. Doncs jo la tenia com a Sant Jordi i Llobregat. No sé per què. Perquè era una gravació feta en directe.
Ah, bueno, sí, jo tinc... Bueno, la grabació que vaig enviar era de la sardana de l'any que les enregistren i com que va arribar una de les... va ser una sardana de les eliminatòries, vaig voler aprofitar l'àudio per quedar-me'l jo com a record. No, està bé, i així ens els has pogut proporcionar a nosaltres. Sí, exacte. Què anava a dir? T'has plantejat fer un disc? Perquè, esclar, ja comencen a tenir unes quantes.
Sí, és un projecte que queda lluny, però ara amb els estudis doblegats vaig bastant atrafegat, però sí que algun dia m'agradaria tenir l'oportunitat de fer el meu disc de sardanes i poder-les compartir amb tothom. Tot i que diuen que els TEDs ja no estan de moda, però en el món sardanista crec que és l'única manera que arribi a tothom, o una de les úniques maneres.
Clar, sí, una cosa seria gravar-les i l'altra la manera de fer-les arribar a tothom perquè ara amb les plataformes, el Spotify o el YouTube o tot plegat sí que les podria penjar i tot plegat i que tothom les tingués però sé que molts dels sardanistes i molts dels oients que ens escolten necessiten aquest format més analògic per poder seguir escoltant les sardanes i és una cosa que tinc clar que hauré de fer
per arribar al màxim de gent del món sordanista? Les persones grans no ens poden donar, segons... Bé, jo m'he hagut d'espavilar bastant i penso que me'n surto força bé. I tant. Però no, no ho saps, de vegades també tinc dubtes. Però bueno, l'Arnau m'ajuda quan tinc algun dubte, Arnau, i la gent de la ràdio també. Però vull dir que hi ha tot un sector de la població sordanista que no els facis anar amb segons quines coses, perquè és que no...
Per això ja faré, en el moment que faci el disc ja faré CDs perquè tothom ho pugui tenir. Doncs va, anem per l'encís dels núvols i quedem que és una gravació, abans havíem dit de la Sant Jordi i la Llobregat i ara ens ha esmenat el comentari en pau de la Copla Sant Jordi.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
acabem d'escoltar l'encís dels núvols amb la Cople Sant Jordi i continuem parlant amb en Pau Coma que avui ens acompanya aquest noi que toca la tenora amb la ciutat de Terrassa com va la ciutat de Terrassa? jo hi havia tingut moltes connexions però esclar el tiple que jo coneixia molt perquè va estar de professor de secundària a Ripoll es va morir i després tota una sèrie de gent es van anar canviant i ara només conec el Contrabaix
Sí, la ciutat de Terrassa ha canviat bastant la seva plantilla en els darrers anys sobretot en aquest any passat perquè la fila de davant com que en Conrad Dalmau va marxar a la Copla Sant Jordi l'Albert Genís va anar a la marinada i en Joan Basalduc també va anar a la marinada doncs hi va haver un rejuveniment diguéssim de la Copla perquè a més la Copla va optar per gent jove de la mateixa quinta que jo
I sí que ens estem trobant molt aquest any de molta gent que ve i diu, ostres, quanta gent jove, l'any passat no hi havia tant de jovent. I esperem que ara la Cople segueixi amb els anys que venen. Nosaltres, com a joves...
Nosaltres intentem optar per, si hi ha algú en canviant la cobla, agafar gent jove que tingui oportunitat d'anar escalant posicions en aquest món de la cobla, que no és gaire gran, i seguir tirant endavant amb la millor qualitat musical possible. Tu dius no és gaire gran. Jo recordo anys enrere, quan ja hi havia molts músics grans, que dèiem, ai, les cobles, aquesta gent es morirà, i el reemplaçament ha sigut impressionant, perquè a tot arreu hi trobes gent jove.
Sí, sí. Clar que el tema de l'ESMUC també ha anat molt bé. Sí. Que la gent s'hagi pogut formar d'aquesta manera, perquè, esclar, abans agafaven com a referència un músic. Què vull tocar jo, el tiple? Doncs me'n vaig amb un que toqui el tiple i me n'ensenya. Però ara els coneixements són molt més complerts. Sí, allà a l'ESMUC, per sort, t'obren el ventall de possibilitats que tens en un instrument. No només et centres en la sardana, sinó en moltes...
amb moltes altres obres que poden ser per coble o no, poden ser per tenora o no. Hi ha molts estudis que són adaptats d'altres instruments de clàssic que es fan allà, però que nosaltres fem amb els nostres instruments de coble.
I així com altres formacions que no és només tocar amb coble, sinó petits conjunts d'instruments de coble, o tocar amb un piano, tenor i piano, per així agafar més registre a l'hora de tocar. En els darrers anys s'han fet moltes coses d'aquestes, i jo penso que la coble ho pot tocar tot. De vegades llegeixes algun titular o la premsa, algun comentari, una coble de sardanes, punyeta no...
no és només una coble de sardanes, una coble que pot tocar de tot. Sí, sí, i a més amb la mà de compositors que hi ha hagut al llarg de la història, que no s'han limitat només a fer sardanes, i que hi ha obres fantàstiques per coble, que per desgràcia no es toquen tant, però que tenen una riquesa musical impressionant, i que sembla que perquè siguin per coble no es tenen tant en compte com segons altres orbes sinfòniques per orquestra.
Quan tu mires els músics que han tocat la tenora, el teu ídol qui seria? Més d'un? Bé, l'Enric, sobretot, perquè ja que l'he tingut com a mestre, i com hem parlat abans, les seves facultats innates que ha tingut a l'hora de tocar...
I evidentment en Josep Gispert, pel gran impacte que ha tingut en el món de la cobla i la seva importància tan personal com musical,
i també l'estima que hi tenim com a així amistosament també en clar, és que jo parlo dels que són contemporanis encara que tu els pots veure i que els coneixes jo em referia més potser o no més a més a més les grans figures que ja no hi són Josep Coll té un gran detall de sardanes obligades dificilíssimes
Jo l'havia sentit molt amb la Barcelona, el que passa és que jo era petitona i tampoc tenia capacitat d'anàlisi per saber què estava escoltant. Clar, jo he pogut escoltar-lo per alguna gravació que hi ha hagut, inclús aquí mateix a Girona vaig anar al museu a veure la seva tenora, perquè això també és una cosa curiosa, que ell es fes una tenora pròpia, metàl·lica, que a la gent se li enribia perquè...
era metàl·lica i la va haver de pintar i tot això és una cosa que em va curiosir molt el fet de tenir una tenora metàl·lica i naturalment ha requerit la de Sau per a gradacions que he escoltat sí que és un estil diferent de tocar ara ha canviat molt
I sobretot, això ho parlem molt amb en Jordi Figueroa a les classes, ara es toca d'una altra manera, ara es parla molt que ja no és tan expressiu segons com es toca o el que sigui, però està clar que ha canviat i s'ha modernitzat la Gopla, diguéssim.
Després parlarem de la tenora i de la teva tenora. Anem per escoltar la plec d'or de Premià, que aquesta la va interpretar la juvenívola. I la com la Premià? Ara veia que et descuides una cosa. I tu tocaves a la Premià en aquesta gravació.
Sí, jo vaig començar amb la Copla Premià i en aquesta gravació tinc el gust de poder estrenar una sardana meva amb la Copla que tocava llavors i la juvenívola a Premià de Mar. Feies la primera o la segona tenia tu la Premià? La primera. Els dos anys que vaig estar a la Copla fins que vam fer la Copla Xaloc després vaig estar fent el primer.
Doncs va, escoltem-lo. La plec d'or de Premià de Mar. La plec d'or
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Gràcies.
Pau Coma, jo et vaig descobrir com a compositor quan vaig sentir una sordana que toca el nostre amic comú, l'Adrià Sànchez, a Banyoles. A veure, jo l'havia sentit en una gravació del Castell de Sant Gregori, però no sabia ni què era l'Adrià Sànchez, perquè era molt al començament que anava a l'Avisbal, i jo, com t'he comentat abans, vaig estar un temps desconnectada de tot aquest món per temes familiars, i el dia que et vaig veure, no sé si us recordes, que ens vam fer una fotografia a Banyoles...
Vaig dir, ah, mira, és el xicot aquell de la sardana i tal. Quina relació tens tu amb l'Adrià? De fet, la relació que tinc ara amb l'Adrià ve, de fet, de fer aquesta sardana. L'endemoniada. Sí, perquè jo vaig escriure aquesta... O sigui, estava escrivint més o menys allò que he parlat abans, que em vaig apuntant coses i, bueno, motius per aquí, motius per allà.
I dic, vale, sortirà una obligada de tip, però algú l'haurà de tocar, i no pot ser algú qualsevol, perquè jo amb una mica de mal gènit vaig posar coses complicades, i ja m'ho va dir.
i dic, mira, si la pot tocar l'abisbal em faria molta gràcia perquè a més tenen una trampera característica la principal de l'abisbal des de sempre i jo a l'hora de fer les sardanes també penso molt en qui serà la coble que l'estrenarà perquè segons la sardana veig que hi ha cobles que poden tocar uns estils que li queden més bé
o que casen més bé i hi ha gobles que poden tocar uns altres. I en aquest cas, doncs, vaig pensar que la Bisbal era una molt bona goble per poder estrenar. I aleshores no us coneixíem, l'Adrià. Ens coneixíem de vista que... Però no tenia una relació d'amistat. No, no. I llavors el regl de dir, va, si l'estrena la Bisbal, doncs li declararia a l'Adrià,
perquè a més, ell no té cap títol, diguéssim, de tiple com a tal, i arribar a la principal de l'abisbal sense haver passat per un lloc reglat, diguéssim, és d'un mèrit impressionant, i per això li vaig voler fer aquest regal. O sigui, que li vas dedicar amb ell, que la podríem posar, diguem, en el llistat de cobles, o sigui, de sardanes dedicades a músics. Exacte.
Sí, sí, li vaig dedicar a ell, ja que ell era l'encarregat d'estrenar-la, dic, mira, doncs la dedico i aquesta serà una sordana teva també. Perfecte, tu toques amb una tenora de qui? Jo toco amb una tenora d'en Pau Riols i de l'Alfons Sibila, que és l'única tenora que tinc i la que he fet servir sempre.
I una curiositat, és d'aquelles tenores que ara semblen de plata, no, millor dit, d'alumini, o que són d'alumini que són mates i que pesen menys i que ara porten tots els grans tenoristes, o és una tenora convencional? Jo amb aquest tema de la campana de la tenora i tot això... Ara volia clarir-ho pels oients.
per la campana? La campana és un... tinc com el cor dividit en aquest cas però el que al final ha de parlar és el cap i jo faig servir la campana d'alumini actualment però vaig començar amb la... hi ha hagut alguna temporada que he fet servir una, una temporada que he fet servir l'altra, he anat intercalant Pesa menys potser Pesa bastant menys I a l'hora d'interpretar és més còmode Sí, els dits es van bastant més lleugers
però clar, la tenora d'Alpaca que és la campana d'Alpaca sí que és veritat que la riquesa harmònica que té és molt més gran però clar, això ho sent més aviat el que toca el de fora li costarà molt per no dir que no podrà diferenciar el so perquè el que toca té el seu so propi i no li faràs canviar
Però sí, sí, ara faig servir la campanada d'alumini i em va de conya, perquè sobretot a l'hora de si has de tocar molta estona, doncs el braç no se't cansa, els dits et van més lleugers, no pateixes tant de llavi perquè hi ha temes de balanços i contrapesos de l'instrument...
I hi ha músics que acaben amb tendinitis d'ombreu d'aguantar la tenora. Sí, això en Josep... Sí, m'ho deia l'altre dia. En Gispert és un clar exemple de què passa si toca tota la vida amb la tenora d'alpaca. I ell m'ha dit a vegades, si jo hagués tocat campanar d'alumini des del primer dia encara tocaria poder...
I és una cosa que... A les comoditats tots ens hi acostumem. Home, i tant. Pau, com ha estat un plaer tenir-te avui aquí, em consta que has pujat expressament de Barcelona. Moltes gràcies, perquè un matí de diumenge que podries potser aprofitar per dormir, nosaltres et convidem a venir a la ràdio. Ara t'acomiadarem amb aquesta sardana que vas dedicant a l'Adrià Sànchez, a la principal de l'Avisbal. Andi Moniada, torna com vulguis, aquí és casa teva i amb molt de gust et rebrem.
Moltes gràcies per haver-me convidat i espero poder tornar més endavant. Molt bé, doncs, gràcies. Escoltarem, doncs, l'endemoniada i amb aquesta sardana ja us direm adeu. Salutacions, més aviat que salutacions, acomiadament d'en Pau, ai, d'en Pau, en Pau coma, acomiadament de l'Arnau i us ha parlat, com sempre, Montserrat Joventen. Que sigueu molt feliços.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.