Title:

Elecció de rector, nou Trueta i català

## Resum general En aquest episodi de **La tertúlia de Girona FM** es tracten tres blocs principals: 1. **Eleccions a rector de la UdG (Universitat de Girona)** i reflexió profunda sobre el model universitari. 2. **Debat urbanístic i sanitari** al voltant del **nou Hospital Trueta** i el **Campus de Salut**, amb l’impacte sobre el **Parc Jordi Vilamitjana** i l’urbanisme de Girona. 3. **Situació del català** i la iniciativa **Pedalem pel Català** com a resposta cívica a la davallada d’ús social de la llengua. El to és de **debat reposat però crític**, amb experiències personals dels tertulians i una mirada molt centrada en **Girona i el seu entorn metropolità**. --- ## 1. Elecció del nou rector de la UdG ### 1.1. Resultats i particularitats del vot • Es comenta la **victòria clara de Josep Calbó** com a nou rector de la UdG, amb aproximadament un **57% del suport**. • Es destaca com a fet rellevant que **ha guanyat en tots els estaments**: - Professorat permanent - Professorat associat i altres cossos - **PDI i PTGAS** (personal docent i de gestió/administració) - Estudiantat • Es recorda que a la UdG el **vot és ponderat**: - El professorat té aproximadament **el 50% del pes** - El personal d’administració i serveis al voltant del **25%** - L’estudiantat i la resta es reparteixen la resta de percentatge > *«És una universitat pensada sobretot per als professors titulars»* — es diu, tot remarcant com l’estudiantat ha anat perdent pes institucional. ### 1.2. Campanya, equips i continuïtats • Es valora com a **estratègia arriscada però exitosa** el fet que **Josep Calbó anunciés tot el seu equip** (vicerectorats i fins i tot la gerenta): - En una comunitat petita com la UdG, **cada nom genera simpaties i antipaties**. - Alhora, això ha creat una sensació de **projecte sòlid i plural**, amb representació de moltes facultats (comunicació, lletres, etc.). • Es posa en relleu el **perfil discret i molt treballador** de Calbó i la seva **llarga experiència de gestió** (havia estat vicerector amb **Anna Maria Geli** i amb **Quim Salvi**). • Es recorden episodis anteriors de la política universitària de la UdG: - L’etapa inicial amb **Pep Nadal**. - El “trencament” que va suposar el rectorat de **Batlle**, llegit com a vot de càstig. - L’únic cas d’un rector que **no revalida el càrrec**, **Sergi Bonet**, derrotat per **Quim Salvi**. ### 1.3. Model universitari i pressions externes • Es debat que **les eleccions universitàries no són comparables** a unes municipals o generals: tenen **dinàmiques pròpies**. • Es critica la pressió de **models neocapitalistes** sobre el sistema universitari: - **Proliferació d’universitats privades** amb poc recorregut, algunes vistes gairebé com *“acadèmies amb suport institucional”*. - **Manca de finançament a les universitats públiques**, sobretot les perifèriques, que fa el futur **complicat**. • Es recorda que un **85% del pressupost universitari** és **capítol 1 (sous)**, i només un 15% queda realment disponible per a política pròpia, de manera que: - El rectorat és més **lideratge i carisma** que no pas capacitat de fer grans revolucions pressupostàries. ### 1.4. Reptes de fons: coneixement, nous graus i intel·ligència artificial • Es planteja què ha de ser **una universitat avui**: - **Conservació i generació de coneixement** en àrees clàssiques (dret, filologies, medicina, etc.). - Aparició de **nous graus** (criminologia, publicitat i relacions públiques, estudis internacionals…) més **aplicats** i molt orientats a l’“activitat” i la demanda de mercat. • Es critica el risc que alguns d’aquests estudis **baixin el nivell** i s’assemblin **massa a formació professional** o secundària avançada. • Es destaca la irrupció de la **intel·ligència artificial**: - El nou equip de Calbó incorpora una persona **dedicada només a IA**. - Es posa èmfasi que el repte **va més enllà de l’eina**: qüestiona **com es genera, valida i transmet el coneixement**. > *«Avui, qualsevol treball fet fora de l’aula porta intel·ligència artificial sí o sí»* — diu un professor associat. ### 1.5. Canvis de comportament dels estudiants i docència • Es constata un **canvi radical d’hàbits després de la pandèmia**: - **Molta menys assistència a classe**. - Els professors han hagut de **replantejar totalment** la manera de fer classe. • Exemple extrem d’un professor de publicitat i relacions públiques: - **Prohibició de portàtils i mòbils a l’aula**: només *paper i boli*, com a primària, per evitar distraccions. - Tota la part pràctica es fa **dins l’aula**, perquè el que es fa fora ja està clar que pot estar **mediada per IA (ChatGPT, etc.)**. - S’observa una gran diferència entre: - Treballs **a mà, fets en directe**, amb dificultats reals d’argumentar. - Treballs **a casa amb ordinador**, clarament “inflats” per IA. • S’explica un cas d’IA inventant **llibres inexistents** a la bibliografia, detectat perquè l’autor citat era amic del professor. ### 1.6. Formació al llarg de la vida i microcredencials • Un dels punts forts del programa de **Josep Calbó** és **adaptar la UdG a la formació al llarg de la vida**: - No només l’estudiant de 18–22 anys, sinó també **adults de 30, 40, 50 o 60 anys** que es reciclen o estudien per interès. • Es parla de: - **Cursos modulars “per pastilles”** (microcredencials, cursos breus amb crèdits concrets, sovint online). - Necessitat de **monetitzar** aquesta oferta perquè tingui impacte en l’**economia de la UdG i del territori**. ### 1.7. Estudiants sèniors i diàleg intergeneracional • Es comenta el programa de la UdG per a **majors de 50 anys (Programa Josep Torrelles)**: - No és només “aules de gent gran” separades, sinó que **s’integren a l’aula amb els joves**. - Cas paradigmàtic: **Història de l’Art**, on hi ha molts **estudiants sèniors** compartint classe amb joves. • Efectes: - **Riquesa de referents**: els grans identifiquen fàcilment símbols religiosos o clàssics (pantocràtor, verge, èxtasi de Santa Teresa…), que per als joves sovint són desconeguts. - Els professors han d’**equilibrar**: frenar els sèniors perquè no responguin sempre abans que els estudiants joves. - Es generen **situacions familiars noves**: pisos d’estudiants on conviuen fills universitaris amb un dels progenitors que també estudia. --- ## 2. Nou Trueta, Campus de Salut i Parc Jordi Vilamitjana ### 2.1. Marc general: nou Trueta i calendari • El mandat del nou rector s’allargarà fins al **2031**, coincidint teòricament amb: - **Posada en marxa del nou Hospital Trueta**. - Desenvolupament del **Campus de Salut** a tocar de Salt. • Els tertulians són **escèptics amb els terminis**: - El mateix **Josep Calbó** admetia que dubta que el nou Trueta estigui operatiu el 2031. - **Mentrestant**, es fa una **ampliació important de l’actual Hospital Trueta** (sobre l’antic ICOS, dues plantes del bloc quirúrgic) amb una inversió d’entre **12 i 15 milions d’euros**. > Es considera **poc realista** invertir ara fortament en el Trueta actual i suposar que en pocs anys se l’abandonarà. ### 2.2. Aprovació urbanística i condicions • La **Comissió d’Urbanisme de la Generalitat** aprova el projecte presentat per l’Ajuntament de Girona per reordenar l’entorn del Trueta i permetre el **nou Campus de Salut**. • S’hi afegeix una **condició clau**: - **No es poden començar els nous pisos al Parc Jordi Vilamitjana** fins que **no estigui fet el nou parc a la Riera Masrocs**. • A partir d’aquesta aprovació: - S’inicia una nova fase de **tramitació municipal**. - Cal passar de “plànols” i planejament a **projectes concrets d’execució**. ### 2.3. Crítica a la ubicació i al doble hospital • Es qüestiona la decisió de **situar junts el nou Trueta i l’Hospital Santa Caterina**: - A Barcelona, quan es fa un hospital nou (com el futur Clínic), **no es col·loca enganxat** a un altre gran hospital. - A Girona, la decisió de concentrar **Trueta + Santa Caterina + Clínica Girona** en el mateix sector sud-oest es veu com a **mala planificació territorial**. • Es repassen alternatives descartades: - Proposta de **Marina Geli**: fer el nou hospital a l’aparcament del Trueta actual i transformar progressivament l’antic. - Hipotètica opció **Domeny / Sarrià**, que hauria creat un **pol hospitalari al nord** i un altre al sud, amb millor cobertura territorial. • S’assenyala la **contradicció** de l’argument d’**inundabilitat**: - Es descarta construir a l’aparcament del Trueta per aquest motiu, però **s’hi estan ampliant serveis ara mateix**. - El **Pla de Salt** també té riscos d’inundació, històricament. ### 2.4. El Parc Jordi Vilamitjana i la visió dels veïns • La **Carme Ferrer**, veïna de Sant Eugènia, defensa amb força el **Parc Jordi Vilamitjana**: - El qualifica de **“batalla perduda”** perquè sent que **no s’ha escoltat mai el veïnat**. - S’han fet **plens, manifestacions i escrits**, sense ser tinguts en compte. • Arguments dels veïns: - És un **espai guanyat amb molts anys de lluita** veïnal. - Ja se’n va **retallar una part en el passat per fer-hi pisos**. - Ara és un parc **utilitzat especialment els caps de setmana**, amb **potencial de més rendiment social**. > *«Per què canviar una cosa si els pisos es poden fer una mica més avall?»* — es pregunta la Carme, remarcant que la distància és mínima. • La lectura dels veïns: - Més que un condicionant tècnic, ho veuen com un **problema polític** i **de límits municipals** (voler que l’hospital “sigui de Girona” i no tant de Salt). - Es critica el **canvi de posició de partits** que quan eren a l’oposició defensaven el parc i ara ja no. ### 2.5. Urbanisme, zones verdes i planificació “creativa” • Es considera que el cas del Parc Jordi Vilamitjana és un exemple de **malbaratament de recursos públics**: - S’hi ha invertit en parc, **skatepark** i altres elements. - Ara es planteja **enderrocar-ho i “traslladar” el parc** a un altre punt, cosa qualificada de *“operació de país ric”*. • Es compara amb un altre cas polèmic: - **Carretera Barcelona**: les naus abandonades s’enderroquen per fer-hi habitatge. - La zona verda associada a aquests futurs pisos es **situa al Bosc de la Pavordia**, a l’altra banda de la carretera. - Es veu com un **“continu discontinu”** urbanístic que probablement **“acabarà malament”** perquè els veïns reclamaran zones verdes **properes a casa**. • Es remarca que les **zones verdes han de donar servei real als veïns**, no només quadrar sobre el plànol. ### 2.6. Àrea urbana de Girona i governança metropolitana • Es constata que **Girona no té un òrgan de gestió d’àrea urbana/metropolitana** fort, i això es nota: - **Portar la girocleta a Salt** ha costat anys, per problemes de competències i finançament d’obres en territori d’un altre municipi. - **Obres a la Séquia Monar** a Salt, però pagades per Girona, també han generat tensions. • Es contrasta amb Barcelona: - El futur **Clínic** es farà a l’Hospitalet, però una **part de l’accés serà Barcelona**. - El mateix amb el **Trias i Pujol** a Badalona: petites parts de Barcelona entren en joc sense que ningú **dramatitzi la pèrdua**. > A Girona, en canvi, es percep un **excessiu localisme** sobre si l’equipament “és de Girona, de Salt o de Sarrià”. ### 2.7. Relació amb la UdG i necessitat de Campus de Salut • Tornant a la universitat, s’assenyala que la **UdG necessita de manera urgent un Campus de Salut modern**: - Per donar servei als estudis de **Medicina, Infermeria i el nou grau de Farmàcia**. - Fa **7–8 anys que no s’hi construeix cap edifici universitari nou** per falta d’inversió de la Generalitat. • El **Campus de Salut** es veu com una **gran oportunitat acadèmica i científica**, però: - El vincle amb la **destrucció parcial del Parc Jordi Vilamitjana** i la concentració hospitalària al sud generen **rebuig i dubtes ciutadans**. --- ## 3. Català, ús social i “Pedalem pel Català” ### 3.1. La iniciativa “Pedalem pel Català” • La **Carme Ferrer** explica la convocatòria de **Pedalem pel Català**: - Dia: **diumenge**. - Sortida: **a les 8:30 h (dos quarts de nou)** des de **La Copa**. - Recorregut en bicicleta: La Copa → Salt → Sant Eugènia → Sant Narcís → retorn a La Copa. • Objectius: - **Conscienciar sobre la situació del català**, especialment a Girona i comarques. - Fer-ho en format **festa cívica i participativa**. • Activitats pel camí: - A Salt: **gegants** i ambient festiu. - A Sant Eugènia: **música i el dimoni de Sant Eugènia**. - A Sant Narcís: activitats com el **bèl·lit**. - Tornada a **La Copa** amb una **gran festa final** (entre 13:30 i 14:30). • Es convida tant: - A qui vagi **en bicicleta**. - Com a qui vulgui ser **públic** als punts d’aturada i participar en els actes. ### 3.2. Dades d’ús del català i percepció social • Es comenta l’**informe recent sobre l’ús del català a Catalunya**: - Es constata una **davallada clara**, especialment a Barcelona (on l’ús social se situa aproximadament en **1 de cada 4** persones). - A **Girona**, tot i tenir la imatge de “territori catalanoparlant fort”, també es detecta un **descens important**. • Es critica el **discurs que intenta maquillar les dades** insistint només en el fet que “mai tantes persones havien entès el català”: - Saber **entendre** no equival a **fer-lo servir** com a llengua habitual. ### 3.3. Responsabilitat institucional i responsabilitat individual • Es remarca que **no es pot carregar tota la culpa als individus**: - És bàsicament una **qüestió estructural i institucional**. - Hi ha un **estat** que **no protegeix ni promou** el català com fan altres estats amb la seva llengua. • Alhora, també es subratlla la part **individual**: - Catalanoparlants que **canvien al castellà massa ràpidament** quan veuen segons quins perfils (per aparença, accent, etc.). - S’explica que, sovint, si el catalanoparlant **es manté en català**, l’interlocutor **l’entén perfectament i fins i tot respon en català**. > *«La culpa no és només nostra, però quan veiem segons a quines persones els parlem en castellà, i després veus que sí que et podien entendre en català»*. ### 3.4. Exemples positius d’ús del català entre joves d’origen divers • S’aporten exemples concrets que trenquen tòpics: - Al **Pont Major** (Girona), grups de noies negres d’origen subsaharià que parlen **català entre elles**. - A **Santa Coloma de Farners**, nois joves jugant a futbol en un parc i **tota la comunicació és en català**. • Això demostra que el català **pot ser llengua de cohesió** si el context social i institucional ho afavoreix. ### 3.5. Comparacions internacionals i idea de “normalitat” • Es fa una comparació amb altres països: - A **París** o **Londres**, ningú qüestiona que per treballar calgui saber **francès** o **anglès**. - A **Catalunya**, en canvi, exigir català sovint és titllat de **supremacista o provincial**. • Es menciona un cas polèmic: un **regidor socialista de Barcelona** que qualifica de “provincial” traduir determinats continguts al català. > *«El català no és per la ciència o per l’alta cultura, sembla que només serveixi per a quatre coses locals»* — es resumeix, en to crític, el discurs d’alguns responsables. • Es posa l’exemple d’**Irlanda**: - Malgrat la **independència política**, l’**irlandès (gaèlic)** pràcticament s’ha perdut com a llengua d’ús. - S’adverteix que la **sobirania política no garanteix per si sola** la recuperació d’una llengua. ### 3.6. Possibilitat de reversió i necessitat de polítiques valentes • Es planteja la pregunta clau: > *«Hi ha algun cas al món on una llengua en posició feble davant una de dominant s’hagi recuperat realment?»* • Si n’hi hagués, caldria **copiar el model**; si no, Catalunya haurà de ser **pionera** en inventar-lo. • Condicions identificades com a necessàries: - Fer que el català sigui **necessari per viure una vida plena normal** (treball, administració, escola, mitjans, cultura…). - Assegurar que **aportar català dona avantatges reals** (laborals, socials). - Reforçar l’**escola** com a espai on el català sigui **realment vehicular**, especialment a zones on socialment ja no és majoritari. • Es recorda que els **cursos de català són plens i amb llista d’espera**, especialment a **barris com Sant Eugènia**: - Hi ha **voluntat d’aprendre** per part de molta gent nouvinguda. - El repte és que després **puguin i necessitin usar-lo**. ### 3.7. Missatge final • Es tanca el bloc insistint que: - Cal **participar en accions com Pedalem pel Català**. - Però sobretot cal **“pedalar cada dia”**: dilluns, dimarts, dimecres… en les **eleccions lingüístiques quotidianes**. --- ## 4. Tancament de la tertúlia • Es tanca el programa amb un to cordial, agraint la participació dels tertulians. • S’ha parlat extensament de: - **Governança universitària** i futur de la **UdG**. - **Planificació sanitària i urbanística** a Girona, amb el debat sobre el **nou Trueta**, el **Campus de Salut** i el **Parc Jordi Vilamitjana**. - La **situació del català** i **iniciatives cíviques** com **Pedalem pel Català** per reforçar-ne l’ús. • Es remarca la idea que totes tres qüestions —universitat, urbanisme/salut i llengua— **es creuen en el mateix espai: la Girona real**, amb els seus conflictes, decisions polítiques i respostes ciutadanes.

['UdG', 'Universitat de Girona', 'Josep Calbó', 'eleccions rectorals', 'vot ponderat', 'PDI i PTGAS', 'intel·ligència artificial', 'ChatGPT', 'formació al llarg de la vida', 'estudiants sèniors', 'Campus de Salut', 'Hospital Trueta', 'Santa Caterina', 'Parc Jordi Vilamitjana', 'urbanisme', 'zones verdes', 'Carretera Barcelona', 'Bosc de la Pavordia', 'inundabilitat', 'Sal', 'Sarrià de Ter', 'Girona', 'àrea urbana', 'girocleta', 'català', 'ús social del català', 'bilingüisme', 'Pedalem pel Català', 'La Copa', 'Sant Eugènia', 'Sant Narcís', 'Salt', 'polítiques lingüístiques']