Bon dia, benvinguts un dia més aquí a la Tertúlia de Girona FM, o Tertúlia, el seu, cada dia de 10 o 11, amb en Jordi Grau habitualment, però un dia a la setmana li agafo el relleu, li agafem el relleu aquí, però sempre diem molt ben acompanyats i sempre amb molts temes per anar tocant. Avui ens acompanya aquí a la Tertúlia, Martí Terés. Martí, gràcies per venir. Molt bon dia.
La Carme Ferrer, també en temps que no venies, i tenc que aquest trident, Jan Maria Funallera. Què tal el dia? Molts de temes avui, perquè ha sigut una setmana que ha generat força notícies. Comencem una miqueta, i aprofitant també la taula que tenim, per la notícia del dia, que és el nou rector, qui serà el nou rector de la Universitat de Genera i de l'UDG. Teníem uns comissos amb tres candidats, semblava que seria complicat
que algú guanyés en primera volta, perquè el fet de ser tres candidats sempre disgrega una mica més el vot, però ahir sí que, bueno, un cop escrotat els resultats, jo crec que el vol 57%, per tant serà el nou rector de l'UDG sense allò, no podem dir, sense baixar de l'autobús, no?
s'ho ha treballat i molt però en tot cas sí que amb una victòria molt més àmplia segurament del que alguns es pensaven que hi hauria més joc i que aniríem a una segona volta aquí Josep Maria i en Martí que esteu vinculats a l'ODG jo ara ja estic vinculat sentimentalment anava a dir en Josep Maria està jubilat fa dos mesos que laboralment l'únic que està en nòmina soc jo perquè soc professor associat i la nòmina és petita però vaja puc dir que estic en nòmina de l'ODG
Vas votar o no? Vaig votar, sí. I vaig recomanar, justament ahir tenia classe, i els vaig demanar als alumnes que votessin, perquè jo fa 30 anys ja, quan érem estudiant universitari, doncs estava amb el claustre i el Consell d'Estudiants, i per tant crec que els estudiants s'han d'implicar més.
que és veritat que amb les reformes que hi ha hagut, cada vegada l'estudiantat té menys pes, no?, i per tant, bueno, és una universitat pensada sobretot per als professors titulars i... No la de Girona, eh?, en general, eh? En general, en general, sí, sí, sí, no, no, en general. I que, per tant, l'estudiant se'l veu més com un client que com un estament, doncs, propi de la mateixa universitat. Tot i que això també hi ha una part que és opinable, no?, perquè... Sí, tot és opinable. No, en el sentit que...
La gent que no ho sàpiga, el vot és ponderat, cada vot no val un vot, sinó val un percentatge en funció del... Perquè si no el manarien els estudiants, que no estaria malament. No, però el problema és que els estudiants...
I estan 4 anys. Això és el que ens deien quan estàvem al Consell d'Estudiants i no sé quin professor ens va dir que érem uns passabolants. Això tot havia dit jo. No, perquè era algú que estava al claustre. I quants anys hi està? No, ara el repte amb la nova llei són 6. Bé, la teoria és aquesta, que a l'estudiant, diguéssim, se li rebaixa el pes...
Perquè, bueno, passaria això que diu en Martín, me n'anarien els estudiants, i esclar... Que després són els que menys voten. No, és un altre tipus de model d'universitat, segurament. És a dir, quan algú es presenta de rector...
ha de calcular bàsicament ho calcula tot em diria jo però el pes important que tenen els professors titulars i el personal d'administració i serveis tot i que s'ha rebaixat una miqueta són pesos molt importants un té el 50% i l'altre té el 25% vull dir que en aquest sentit
Guanyant. Hi ha una cosa que em sembla que és molt significativa amb aquestes eleccions. Jo tampoc m'ho esperava que sortís la primera volta, perquè amb tres candidats és fàcil que hi hagi més vot desgregat. La cosa més significativa per mi és que ha guanyat amb tots els estaments en Josep Calvó. És a dir, ha guanyat entre el professorat titular, el professorat
el personal d'administració, el PTGAS, que en diuen ara, i els estudiants, en percentatges diferents, diguéssim, però tots en percentatges prou significatius. Vull dir que, a vegades pots pensar, mira, aquest, no sé si m'hi ha passat algun altre any, ara no ho recordo, aquest rector ha guanyat entre els professors, però en canvi entre el personal d'administració,
No, no, no. I en Calvó tenia una cosa que jo crec que li anava en contra, que és que a diferència d'altres candidats, havia dit tot el seu equip, inclòs el gerent, en aquest cas la gerenta. Si tu anuncies un gerent en una universitat, en una organització així tan grossa com la universitat, quanta més gent anuncies, més possibilitats tens de tenir bots en contra.
perquè si n'anuncies 20, com ha sigut el cas, perquè ha anunciat no només vicerector, sinó membres de l'equip i així, posem-hi que són 15 o 20 persones que desenganyem-nos en una comunitat relativament petita com és la universitat, generen fílies i fòbies. Jo sí que votaré en aquell perquè hi ha aquell. En canvi hi havia algun candidat com el de medicina, el de Gada Medicina,
que anava sol, diguéssim, o t'agradava molt a ella, no t'agradava, però no podies dir, és que el gerent no m'agrada. Va ser una candidatura, va sortir a última hora, gairebé així una miqueta allò, fregar-lo el pau. Feia molt de temps a l'ombra i va sortir al final, però sí, i després en Ruda, que és el degà de dret, que significava també, jo en el cas de la universitat, és a dir, hem de ser conscients també que bàsicament es gestiona
Posem-hi un 15% del pressupost, eh?, d'efectivament, el 85% és finalista, està dedicat a allò que en diu el capítol 1, que és de regalar els sous de les persones, que és el personal.
Clar, un 15%, jo crec que és més una qüestió de carisma, d'idicocràcia, de qualitat humana, diguéssim, que saps transmetre, no dic que els altres no en tinguin, però que en tot cas el que ha guanyat ho ha sabut transmetre millor que no pas de grans programes alternatius. De fet, la universitat sol ser bastant continuïsta, en Calbó, en aquest sentit, sí que representava, tot i que ell també defensava un cert canvi, sí que representava...
el govern sortint, per dir-ho així Potser el moment més trencador dels anys que jo he estat més o menys vinculat a la universitat va ser a l'època d'en Batlle que va ser aquest sí que realment es va presentar pel seu compte tot sol, sense comptar sortir i va captar un vot de càstig suposo que podríem explicar d'aquesta manera
Però és veritat que tota la resta sí que han tingut alguna vinculació amb equips, anteriors equips. Quim Salvi també, que va entrar guanyant en Sergi Bonet, que és un cas també que l'única vegada que un rector no ha revalidat.
En Quim havia estat l'equip d'en Batlle, de posteriori, diguéssim, perquè eren del mateix departament, però tenia un altre tarannà, diguéssim, i va ser en aquest sentit més obert a la resta de la comunitat, crec jo. Però és veritat que en Sergi Bonet tenia aquesta... Jo em penso que un dels factors importants a tenir en compte quan parles de la universitat, de Girona almenys, jo crec que en general de bastant...
és que no pots aplicar els mecanismes o els criteris que apliques quan parles d'eleccions municipals o generals. És una altra manera de funcionar, crec jo. Vull dir que té Rob Martí, en el cas d'en Batlle, que va significar sobretot un trencament amb l'etapa d'en Pep Nadal, que era l'etapa inicial i generador de la universitat, no?
I després a darrere en balles sí que van venir. L'endemà ja l'equip ja estava fet pràcticament, vull dir que l'aparença era que anava sol, però després a darrere hi havia molta més gent. I després jo penso que el que és important, no només a Girona, sinó en general el sistema universitari, que té molts defectes i té virtuts, però també té defectes estructurals,
és que a hores d'ara, a nivell internacional i a nivell estatal espanyol i català, més estatal espanyol que català, però també, que està amenaçat per un tipus de criteris neocapitalistes flagrants, diguéssim, és dir, la...
L'exemple més clar és Madrid, però altres comunitats espanyoles també aposten per universitats privades, per universitats que a vegades no tenen... Hi ha privades que tenen una llarga trajectòria, com la Ramon Llull, que té diferents centres i que alguns són realment punters...
Però hi ha moltes d'aquestes universitats que van sortir com bolets que simplement són una mena d'acadèmies amb suport institucional, diguéssim, però amb un aparent suport institucional. Aquesta proliferació d'aquest tipus d'ensenyament superior entre cometes alternatiu
i la manca de pressupost evident en moltes universitats, sobretot les perifèriques, em sembla que dona un futur complicat per a les universitats. Vull dir que és bo que hi hagi, en el cas que ens ocupa més que és Girona, jo crec que és bo que hi hagi un rector i un equip de govern triat d'una manera unànima. D'una manera unànima no, però en tot cas d'una manera molt...
molt potent i molt assentat en els diferents sectors. I sí que és cert això que deies, que en Josep Calvo va anunciar tot el seu equip i, per tant, que això podia suposar un risc, però a la vegada jo considero que també li va suposar un...
Un punt d'avantatge en el sentit que molta gent s'hi veia reflectida. Jo estic fent docència al grau de publicitat i comunicació, la Sílvia Espinosa, la primera vicerrectora de comunicació que ve de l'àmbit de la comunicació.
i per tant cadascú se sentia o lletres, no? Hi ha l'Àngel Quintana per allà o altres vicerrectors, no? És a dir, que més o menys hi havia una certa representativitat i veies que era un equip molt plural amb gent de diferents facultats, de diferents àmbits acadèmics...
Vull dir que jo crec que era una candidatura bastant potent que no era només la figura del candidat a rector sinó que hi havia un equip i que això la gent deia tenies més motius per dir-ho així a l'hora de decidir el vot Vist des de fora sembla que ha sigut una candidatura intel·ligent en aquest sentit perquè si aplega gran part de la representació de la universitat no?
Això ho sabeu més vosaltres, però vist des de fora, eh? L'avantatge de presentar una candidatura sencera, inclòs els càrrecs que no són polítics, que no són només de gestió, diguéssim, com si diguessis que hi havia els gerents i hi havia els vicegerents, també, o les vicegerentes, perquè totes són dones. Segurament ensenya una certa fortalesa, no? En Calbó té una... jo crec que té...
Tenia avantatges sobre els altres candidats, com s'ha demostrat, que ja tenia una llarga trajectòria, una certa trajectòria amb equips de gestió global, diguéssim, del rectorat, perquè havia estat piscerector amb l'Anna Maria Geli, i ara també amb en Quim Salvi, que és una persona, pel que jo conec, molt treballadora i molt discreta, vull dir que no farà les coses, diguéssim, amb una certa racionalitat. I l'època aquesta que parlava amb Martí
destructors, em sembla que ha dit, o no, destructiva, disruptiva, com es digui, va generar una certa... va generar fins i tot un canvi...
Finalment, allò que deia de la gestió del pressupost, també és important veure quin tren anar té cadascú. Per exemple, una de les propostes que feia en Ruda, que és el que ha quedat segon, era que tornessin les toques a la universitat.
Bueno, tornar-s'hi, és que no n'hi vam veure mai. No. És a dir, que excepte algun, que el començament de tot, que provenien d'altres universitats, li feia gràcia, i gairebé, era una cosa perpèntica, diguéssim. I en Pem Nadal, em sembla que se la va posar una vegada per una cosa de les altres universitats catalanes, i anava, dius, me sento com un pallasso. És a dir, i l'universitat, al llarg d'aquests anys, també ha tendit a tenir, de cara és...
a cerimònies i coses d'aquest tipus, un cert tarannà, diguem-ne, minimalista, per dir-ho així. Clar, per exemple, només una que sembla que a mi em va tocar de prop i que vaig trobar que era espantós. Els honoris causa, els doctorats honoris causa, no hi ha cap toga mai a la universitat, es fa un acte institucional, que és el que toca, i una medalla, i ja està.
quan es van muntar aquests actes, vam anar a mirar com es feia en la resta d'Espanya, i hi havia una cosa que era realment espantosa, que jo no he vist escrit enlloc, però que la trobo, i encara si ho veieu es va fent, que és que es posen guants, es posen guants blancs, a part de la doga es posen uns guants blancs, i diuen moltes universitats espanyoles, almenys fa 25 o 30 anys ara potser ho han canviat, o no, no crec que ho hagi canviat,
diu, es posen els guants perquè no puguin contaminar-se per la transmissió del saber. Justament. Seria al revés, no? No, vull dir que...
Li dona una bombola i una cosa que és absolutament anacrònica i que la Universitat de Girona jo crec que en bon criteri va optar per un tipus de plantejament d'un protocol molt més de... Les universitats catalanes, jo en penso que gairebé totes, quan fan honoris causa i algunes vegades inauguracions de curs noves històriques, Barcelona o...
la UB o així, sinó les més modernes, van en toque encara. Té tots els temes de protocol. Ara ens hi fixarem, quan surti algun acte en els diaris, a la televisió, a veure. No anava a dir que en qualsevol cas els reptes que té no només el rector de la Universitat de Girona o el seu equip, sinó jo diria totes les universitats públiques, però en general també totes les universitats, és adaptar-se als temps actuals. I qui
I em va fer gràcia que justament en l'equip d'en Calvó hi ha, per exemple, una persona només per als temes d'intel·ligència artificial. Però jo crec que el repte va molt més enllà de la irrupció de la intel·ligència artificial a la nostra societat i té a veure amb la generació del coneixement.
amb què ha de ser avui dia un estudi universitari, vull dir, hi ha estudis clàssics de drets, filologies, medicina, etcètera, però després veiem l'aparició de molts estudis nous també a la Universitat de Girona com, no sé...
mai em surt el nom, però estudis que tenen a veure amb temes internacionals, o el grau que estic jo, per exemple, publicitat i relacions públiques, que és un grau que podríem considerar gairebé clàssic, però que a diferència d'altres que tenen una llarga trajectòria de generació de coneixement i de recerca, aquest seria com un camp molt més aplicat, que podríem parlar dintre l'àmbit de la comunicació, doncs
sorgeixen aquests estudis o criminologia, per exemple han anat apareguent nous graus que són més sensibles a la realitat actual però que per contra perden una mica l'essència del que per mi hauria de ser un àmbit com és una universitat que és la generació del coneixement, la recerca i la transmissió d'aquest coneixement en un camp aplicat i a vegades veus estudis que ratllen que podrien estar perfectament en un nivell de secundària o d'ensenyaments aplicats professionals i per tant penses
Això ho ha de fer una universitat, no? I veiem que tenen... Jo m'ho miro una mica des de fora perquè soc associat, no? I per tant no formo pròpiament part, sinó que vaig allà a fer una assignatura, no? Però tenen com la necessitat de generar...
activitat, per dir-ho així, perquè si no, si seguíssim fent el que feien fa 30 anys, quan jo vaig començar, que eren els estudis clàssics, possiblement molts alumnes no hi anirien, perquè hi ha estudis que han baixat molt. Hi ha una competència, abans ho deies, una competència entre universitats, noves estudis superiors, etcètera, coses que van sortint, que sigui un altre tema que també...
És que n'hi ha molts que són sobre la taula i en aquest sentit no és només l'Universitat de Girona, com dèiem Martí, sinó en general el sistema universitari. Per exemple, la pandèmia va canviar moltes actituds dels estudiants, posem per cas. Avui molts estudiants no van a classe. Com l'assistència a classe. No van a classe. Jo he hagut de canviar tot el plantejament de la meva assignatura perquè vinguin.
Perquè ja t'està dit això, eh? Sí, sí, és una cosa que els que venim, que els que havien fet la universitat més clàssica, i així anar a classe, aviam, hi havia dies que feies campana per entendre'ns o no, però bueno, no apareix el curs. Per fer campana has de poder anar a classe. Exacte, no n'anar un dia, no n'anar ni dos, no? Sí, sí, sí.
Ja dic, a mi m'ha obligat a replantejar el funcionament de l'assignatura de dalt a baix i faig dues coses que són com tornar als orígens però a la vegada jo crec que a dia d'avui són com una mica trencadores. Una, no els deixo tenir ni portàtils ni mòbils ni res a classe perquè es distreuen molt i per tant...
amb l'excusa que estan agafant apunts, estan comprant el Zara, o estan amb el WhatsApp, o estan amb mil coses, perquè ho he vist i és així. Per tant, fora ordinadors, fora mòbils, a sobre la taula no hi pot haver res, només poden tenir paper i boli. Com a la primària. Saps? Sí, sí, sí. Exactament el mateix. De fet...
A veure, són pràcticament adolescents, no? Per tant, és gairebé una mica el que et podries trobar en un institut. I l'altra cosa és que fem una pràctica que comença i acaba dintre l'aula, de manera que no han d'entregar res que no hagin fet a dintre l'aula, perquè si no ja hi entra la intel·ligència artificial, el chat GPT, i per tant qualsevol entrega que els demanis, que no...
...que puguin fer fora de l'espai de l'aula... ...vol dir que hi haurà intel·ligència artificial... ...sí o sí, val? Vull dir, no hi ha dubte, eh? I per tant, han de pensar i redactar a l'aula... ...i això dona moltes sorpreses... ...a part de la lletra que fan, que això és una cosa... ...és la capacitat d'argumentar... ...i penses, ostres, i la diferència que hi ha... ...quant t'entreguen una cosa feta a casa amb ordinador... ...i la que hi ha quan te la fan a mà a l'aula...
és la intel·ligència artificial directament. Vull dir, aquest és el factor diferencial entre una cosa i una altra. En aquest sentit som molt ingenus, també. Aquest dia m'explicava un professor de filosofia que havia fet un treball, la diferència d'en Martí, que l'havia fet des de Càrcel i li havia posat una bibliografia. I en aquella bibliografia hi havia una persona, un professor, amb un títol d'un llibre, no ho sé, m'ho invento, eh?,
Historiografia de la Guerra Civil Española, no sé què, del 1936, en castellà. I resulta que el professor aquest citat era amic del professor de l'assignatura.
I no li sonava que hagués fet un llibre l'any passat. Total, que el va trucar i li va dir, escolta, no ho podies haver dit que havies fet jo, no l'he pas fet. És a dir, la intel·ligència artificial s'havia inventat, no un autor, s'havia inventat un llibre d'un autor. I evidentment, l'alumne que fa això copia la bibliografia, perquè ja ha dit una cosa que va a missa,
sense comptar, sense ni mirar tan sols i a veure si existeix aquest llibre a partir d'aquí tota la resta l'ha inventat ni repassar-ho a mi hi ha una cosa de tot això del model d'universitat que amb les entrevistes que hem fet aquí els tres candidats una cosa que en Calvoi posava èmfasi i que ara veurem de veure també com ho va aplicant que era la necessitat d'adaptar la universitat a la formació al llarg de la vida
d'adaptar que al final avui en dia tothom s'ha d'anar reciclant tothom ha d'anar fent nous estudis i per tant la universitat s'ha d'adaptar que poder el client parlant amb els termes que vam al principi no és tant només l'alumne l'adolescent que surt de l'institut abans d'entrar a treballar sinó que el client també és la persona de 30 la de 40, la de 50, la de 60 que per afició
o per necessitat, o pel que sigui, necessita continuar fent estudis. I aquí ell deia, bueno, aquí a l'UDG hem de també fer un cop de cap i mirar com adaptem tota l'oferta formativa a aquesta realitat que ens està vingut i que si no ens quedarem fora i després entren també aquestes altres... I després com a...
Tornant una mica enrere, Martí deia una cosa que jo crec que avui dia és impensable, bastant impensable. És a dir, és part de la seva generació com a estudiant que reivindicava més presència de l'estudiant en el govern de la universitat.
jo crec que avui això avui està pràcticament... Estan anestesiats, estan anestesiats. Algun queden, però poquets. No hi ha el grup que hi havia amb el vostre temps, diguéssim, del Consell d'Estudients com a òrgan més reivindicat. Dit això, la universitat també ha de calcular, justament per fer front a aquest impacte i a aquesta...
arribada, diguéssim, d'altres ofertes privades, de quina manera pot generar més negoci? És a dir, dit així sona fatal perquè la universitat és un temple, però bueno, també necessita que hi hagi una certa... aprofitar, és un servei públic, i aprofitar, diguéssim,
els sous que paga els professors i les persones que hi treballen perquè allò generi també una riquesa per a la resta de la societat. Dit així, és molt tòpic, però en bona part és veritat. I aquí lliga amb aquesta educació per a la vida, diguéssim, que és molt genèric això, però que posem per cas ara una de les coses que s'està implantant és aquest tipus de...
d'educació anava a dir per pastilles, diguéssim, eh?, per petits... per petits... no sé si són post-podcasts, no en surt mai la paraula, però algun altre tipus d'oferta en el qual no estàs cursant una carrera, però sí que tens, durant x sessions o durant x temps, uns determinats crèdits d'història rural de la Catalunya al segle XIX.
Bé, d'aquest servirà? Bé, et servirà d'algun tipus de coses. I jo crec que l'universitat, en aquest terreny, necessita monetaritzar això. És a dir, tu pots fer aquesta oferta a través d'internet i que la gent s'hi pugui apuntar, però has de fer...
que allò també tingui una repercussió en la pròpia economia de la universitat. Vull dir, estem en un moment en què... I del territori, també. Sí, sí. I tot això que hi ha ara de... No deixem parlar gaire, eh? No, és que no és el meu món. O sigui, ja sabeu... No, no, no, però ara he pensat una cosa i a més us diré una altra. Una és tot això que s'està fent per major de 65 anys. Vull dir, que la gent va encantada a la universitat
Anem a aquestes 50, eh? Ah, és de 50, jo pensava que... 65 i... Però és que jo conec gent que té 65 i baix. No, amb això de 50 també entra 90. Doncs és que van tan feliços a la universitat perquè han sigut gent que en el moment concret de la seva vida han tingut de treballar i no han pogut. I llavors els veus, bueno, jo no sé, els últims anys de l'Empúries els veia allà vinguin a comprar els llibres del que els recomanaven i
La meva filla fa Història de l'Art i tenen el grup de sèniors a l'aula, perquè clar, hi ha estudis que jo a publicitat no n'hi ha cap de sènior, però en canvi a Història de l'Art, jo crec que és l'estudi clàssic on hi ha més presència.
doncs ella els atenen a classe i les interaccions són curioses perquè clar joves de 20 i pocs amb persones que sí, certament poden ser majors de 50 però majoritàriament tenen més aviat 60, 70 i clar, és curiós perquè a més són poquets i per tant representen un percentatge és així
I l'altra cosa que volia dir, l'altre dia, parlant amb un, em diu, vic a un pis d'universitaris, vaig pensar, això s'ha separat, perquè clar, si viu un pis d'universitaris, i mira què li passa, el seu fill està a la universitat, i la seva dona, ara que poden, doncs, com que no havia pogut estudiar, ha fet això de 25 anys i tal, i també està a la universitat, diu, i jo treballo.
o sigui que les famílies també intenten a veure com fer-ho per poder anar a la universitat ja de més grans a mi em va encantar això perquè és clar és una cosa que segurament anirà més amb el temps això és una d'aquestes aules no aules de gent gran no aquesta extensió universitària la gràcia que té en aquest sentit
és que, això que deia en Martí, que el major de 50, ens sembla que és majors de 50, el programa és Josep Torrelles, en honor a Josep Torrelles de Pedagó, que fa temps que va morir.
que estàs dintre de la mateixa aula que els altres estudiants és a dir, hi ha altres iniciatives que són molt correctes i estan molt bé que és més això d'extensió universitària o aules de la gent gran que estan molt bé, es fan a la Casa Cultura i fan cicles de prehistòries i estan a tope però estan enfocats a aquella gent
No hi ha aquest interdiàleg o diàleg intergeneracional. La filla d'en Martí i el senyor de 70 anys que està allà sàvem coses molt diferents sobre la vida i sobre l'art. I en aquest sentit és una cosa molt... Enriquidora, no? Home, per tots dos, sí, sí. Una mica embolicada pel professor, però bueno...
Sí, els referents no són els mateixos. No, clar, per exemple, imagineu-vos, història de l'art, no? Molta part de l'obra artística, clàssica de l'època medieval i tal, té referències religioses. Clar, imagineu-vos les diferències que hi ha de coneixement, no? Quan allà hi ha una representació d'un pantocràtor, d'una verge, d'un no sé què, doncs els sèniors ràpidament identifiquen, no? Als joves els hi costa més o no en tenen idea directament, no? Llavors el professor els hi ha de dir als sèniors.
Vosaltres espereu-vos un moment que això els hi pregunten els altres, perquè clar, si no els altres de seguida... Ja pensava en això de la Rosalia, per exemple. Exacte. Hi ha moltes referències d'aquestes, per exemple, l'èxtasi de Santa Teresa, que potser ho preguntes en un entorn universitari de joves i no tenen ni idea de Santa Teresa, o els hi són de poc, i l'èxtasi de Santa Teresa no saben que és una escultura... Vull dir que...
Pels grans, diguéssim, és tornar a la universitat, amb això de la història de l'art especialment, i pels més joves, és poder accedir a alguns referents que potser no... Sí, sí, és un enractiment mutu.
i ara ja aprofito el tema de la universitat per canviar una miqueta de tema canviar perquè si no la Carme tocarem un tema ara que li toca més a prop de casa ara tota la resta del programa ja et toca apaguem els micros i la Carme endavant jo enrono sota l'aigua o sigui que això és veritat
ara el rector per primera vegada serà 6 anys, tu abans deies està bé això, potser s'hauria d'aplicar en altres llocs segurament, això obriria en un altre debat, però acabarà el mandat el 2031, que és teòricament quan ha de començar el nou troet, etcètera, etcètera, per tant un dels reptes d'aquests 6 anys evidentment és com la universitat s'adapta al nou campus de salut, i aviam si es compleixen terminis, no es compleixen terminis, aviam què acaba passant allà també. No es compleixen terminis, espòilers
El mateix Calbó, quan li vam preguntar aquí, ell a l'entrevista deia, tant de bo fent aquest mateix elipsi temporal d'anar al 2031, ell mateix deia, tant de bo estigui a punt, però ja la resposta ja era, penso que no coincidiran tant les dates.
Com a molt, haurà de pensar com vincular-se a l'ampliació que s'està fent el Trueta actualment. És a dir, que aquestes poden ser que estaran acabades les obres que estan fent ara, d'aquí sis anys, però el nou Trueta, vaja, no cal ser... A l'actual, estan fent una ampliació sobre de l'ICOS.
estan ampliant dues plantes del bloc quirúrgic per connectar una inversió de no sé quants milions d'euros aprovada fa no sé quants anys quan jo estava a l'Ajuntament recordo que es va donar la llicència i tal ara s'estan executant les obres perquè els va quedar desert ara no recordo si eren 12 o 15 milions d'euros d'inversió per ampliar el trueta actual
Per tant, a veure, no cal ser tampoc molt visionari per entendre que aquestes obres s'hauran d'amortitzar i que l'altra trueta, doncs, bueno, hi ha pressa i no n'hi ha, no sé com dir-ho. Sí, tothom diu el 2031, però qui li pone el cascabil al gato, no?
que acaba dient el tema. En tot cas, ahir, la Generalitat, Urbanisme, va aprovar el projecte presentat per l'Ajuntament amb un únic punt que no comenceu a fer els pisos per entendre's al Parc Jordi Vilamitjana fins que no tingueu fet el Parc Nou de tota la Riera. I posaven una data, aquest plantejament, que dius tu? No.
No, no, no, la data la posen després ja a nivell polític. És plenejament, per tant. La Comissió d'Urbanisme aprova el document i ara amb aquesta aprovació del document per tant comença una altra tramitació municipal també que és ja la de fer, aplicar, començar a aplicar els canvis i per tant ja començar, ja no a dibuixar sinó ja començar a pensar en executar tot el canvi urbanístic que s'ha de fer al voltant del Toreta que és el que ha de permetre alliberar el sou
per construir el nou hospital i el nou campus. Imagina si va per llarg.
I per tant, el Parc Jordi Vilamitjana, no sé si hem vist l'última pantalla de la pel·lícula, jo penso que no, que veurem girs de guió, però et tocas tu, Carme, tu que sempre estàs allà i que sempre has defensat el parc, de mica en mica la màquina va. Jo crec que, per desgràcia per tots els que som de Sant Eugènia,
Penso que és una batalla perduda perquè en cap moment ens han escoltat ni han volgut saber què està passant i per què els veïns i veïnes estem en contra que ens treguin el parc de Jordi Vilamitjana. Hi ha persones que m'han arribat a dir que estic massa polititzada, no sé per qui,
perquè jo crec que tinc criteri propi però m'ho diuen els propis polítics cada vegada que me senten que parlo d'aquesta manera
i no és així o sigui, una cosa que ha costat tants anys que se'ns ha donat aquest espai perquè en un altre moment se'ns van treure una part i es van fer uns pisos i un lloc que ara té una repercussió per nosaltres i per tots que encara que es digui
que no els caps de setmana hi ha gent i penso que encara li podem treure més rendiment per què canviar una cosa si es pot fer els pisos en un altre lloc a mi que algú m'expliqui quin és el problema que no es pugui fer més avall el C perquè volen que hi hagi Girona i el problema és que estan al límit jo crec que només és aquest el problema perquè no em digueu que si el poden fer aquí
el parc no el poden fer allà. Una mica. És que no hi ha gaire distància d'un lloc a l'altre on poden fer els pisos. Per favor. O sigui, és un problema polític. Ells sí que tenen un problema polític. Jo no estic polititzada. Bueno, però jo fos candidat d'aquí dos anys demanaria el teu número de telèfon, eh? Per trucar-te i començar a parlar, diguéssim, eh?
és que és així i tu et saps més també d'aquest tema perquè clar, ets estat a l'Ajuntament ets allà aquesta va ser una qüestió el tema del límit on estava on es situava l'hospital i a veure jo sincerament hi ha una qüestió que no l'he entès mai que és per què s'han de construir dos hospitals allà mateix ja sé que si el nivell de complexitat i no sé quines històries però no ho he vist en cap altre lloc del país és a dir
Quan es fa un hospital, es fa un hospital, no s'ajunta amb un altre. Vull dir, és que a Barcelona n'han fet uns quants i no els han posat junts per dir, bueno, així seran de més complexitat o tindran més recursos o no sé què. No. Si es fa un hospital nou, ara estan plantejant de fer el clínic, no? I no estan pas plantejant de fer-lo junt amb el Vall d'Hebron o amb el de Bellvitge, no? Doncs el faran tot sol, no? Perquè el Trueta s'ha de fer juntament amb el de Santa Caterina.
És a dir, això jo és la primera qüestió que no entenc. La segona... El més constant de base aquesta, no? Sí, però vull dir que no s'entén. La segona, com pot ser que el truet actual, si estiguin fent obres de millora, ampliació i tal, i no els pugui aprofitar? Vull dir, sincerament... Aquest és un debat que tardor arribarà, que de moment tothom també està sobre la taula, però què farem de l'actual trueta? Aquesta és una cosa que...
I tampoc té sentit que ara estiguin fent obres, no? No, són de l'Estat. Sí, de la Seguretat Social. De la Seguretat Social. Però la idea que va plantejar en el seu moment la Marina Geli, que era fer-lo, on hi ha l'aparcament del Trueta, mentre allà es feia el nou hospital i després l'antic es feia alguna altra cosa, o es deixava com a espai, o es rebaixava a l'alçada, no me'n recordo, però vull dir que s'aprofitava allà.
Allò no era possible perquè, teòricament, ara no recordo exactament, però crec que era per la inundabilitat dels terrenys. Però és que és on està actualment i és on s'estan ampliant els serveis actualment. I el pla de sal potser té un grau d'inundabilitat una mica menor, però no gaire diferent, perquè al final per allà també hi passen... I també hi han hagut inundacions fa molts anys, fortes.
Tampoc ho entenc. I després l'opció de domenys es va descartar per mi massa ràpid, però allà era un lloc diferent, tenies una zona universitària al nord, amb col·laboració amb l'Ajuntament de Sarrià, que ja havia proposat també uns terrenys, i tenies un altre hospital al sud, que és el de Santa Caterina, per tant donaves servei a dues regions diferents. Posar-los allà mateix, però això és el meu criteri personal, i com que no pinto res amb la planificació d'equipaments sanitaris, per sort segurament,
però sincerament jo tot plegat ho veig estrany i encara més el fet que comentava que actualment encara s'està millorant el Trueta fent-hi unes obres d'ampliació perquè són necessàries perquè si no el Trueta hagués quedat molt desfassat però en canvi s'ha optat per fer això i dir que en 4 o 5 anys en tindrem un altre i no és molt curiós els polítics com han canviat de banda?
Es diu que no el fa polític. No ho sé, no sé en quin sentit ho dius, però... Bueno, no ho diré per micro, però gent que defensava, quan estava a l'oposició, defensava el Parc i la Mitjana, ara no el defensa, eh? Hi ha interessos molt forts. Hi ha coses que em sembla que són...
importants a nivell general diguéssim jo no tinc un criteri clar sobre això que deia Martí dels diferents hospitals el que sí que és cert és que la universitat tornant al tema inicial com a tal necessita un campus sanitari
campos de salut amb tothom està d'acord i està molt bé el grau de farmàcia això no dubta ningú a part de farmàcia tu el que vulgui venir medicina i infermeria necessiten unes instal·lacions noves que realment a la universitat en general però a Girona en concret fa que no hi ha construcció d'edificis 7 o 8 anys diguéssim perquè no hi ha hagut inversió de la Generalitat per poder-ho fer
Aquesta és una oportunitat molt important des del punt de vista universitària de tenir-ho tot allà controlat amb un centre clínic de primer nivell a dintre mateix del campus. Ara, si això ha d'anar lligat...
Jo crec que l'altre critèric oriental també és de dir molt present, és que el que jo no puc entendre és les disputes territorials. És a dir, la gent que pugui dir, oh, és que això és Girona, és que això... És així, eh? No, però bueno, que passi això amb uns representants públics. A mi, en aquest sentit, m'en sento molt poc de Girona.
Ja sé que si fas un equipament d'aquest tipus segurament un cop estigui instal·lat a la llarga hi ha algun tipus de benefici amb impostos, suposo, no? Amb algun tipus d'allons que es reverteix sobre la pròpia municipi. Però és que m'és igual si això ho té sal o ho té serrià.
el que estàs fent és una edificació pública pel benefici de tothom que a mi m'és igual d'un testíssim jo per això deia més el criteri territorial Girona té un àrea urbana que no és Barcelona però Déu-n'hi-do per tant per mi tenia més sentit posar el Trueta a prop d'on és ara i per tant cobrir més la zona nord i l'altre cobrir més la zona sud a més al sud també hi ha la clínica Girona per tant ara
Ens quedaran tots els equipaments grans hospitalaris, Clínica Girona, Santa Caterina i Trueta, a la part sud-oest. I més trànsit i més tot. Sí, clar, que a nivell de mobilitat ja és complicat a dia d'avui, si allà hi poses el Trueta, per tant ho estàs concentrant tot més o menys a la mateixa zona, quan per mi posar-ho al nord m'és igual si el terme municipal de Girona o de Sarrià, però a la zona nord on està actualment,
per mi tenia molt més sentit. Hi ha aquí un tema també, que també s'ha anat parlant, ja ho vull dir, també ha sortit de la tertúlia, el tema, evidentment, la gent necessita l'hospital, és igual que sigui Sal, Girona, Serrià, Vilabrereig o Sant Gregori. Entenem, eh? Però si és veritat que Girona no té un organisme de gestió d'àrea urbana,
que li permeti, per exemple, facilitar la tramitació de determinades actuacions, i tu per dir que has estat també l'Ajuntament, que ha costat portar la girocleta a salt. Anys i panys i panys, per què? Perquè quan s'havien de fer obres sempre ho deien, o unes obres a la sequia monara a salt i l'Ajuntament de General ha de pagar, bueno, costa, Déu hi ajuda, perquè...
Administrativament no és fàcil que un ajuntament entri en el terreny d'un altre. Ningú a Barcelona posa en dubte que el clínic que es farà a l'hospitalet, la porta d'entrada serà a Barcelona. Un tall molt petit, però tindrà a Barcelona. Altries i Pujol, a Badalona, una part serà a Barcelona.
pel mateix una part molt petita però hi haurà una part a Barcelona de manera que Barcelona no perd per dir-ho així ni el Clínic ni el Trias i Pujol l'únic que us ha perd és l'Espanyol i l'únic que perd és el Parc Jordi Milamitjana o sigui que no hi ha res més que en perdi
Teòricament, sobre el paper, el parc es trasllada, però és veritat que és una operació una mica estranya, perquè implica refer una inversió que s'ha fet en els últims anys, i que, per tant, segurament a nivell de xifres molt insignificant al costat de les grans inversions que suposarà el Trueta,
Però sí que és veritat que no deixa de ser un cert malbaratament de recursos públics haver fet tot un parc i un skatepark, per exemple, i unes inversions en un espai que ja dic són molt menors a les que suposarà el Trueta però que en el fons hauran durat poc.
És una operació que entenc, però que costa una mica d'explicar a la ciutadania, de dir, mira, tot això que hem fet aquí en aquests últims anys, doncs ara d'aquí farem una altra cosa i ho traslladarem allà. Bé, és una mica de país ric, no sé com dir-ho, perquè...
En principi, si tu ja hi has invertit i, a més a més, ho havies planificat, aquella zona verda, a més a més, ha de donar servei a una zona que s'està desenvolupant, que va quedar aturada per la crisi mobiliària, però que és la zona verda que pertoca a tots els pisos que es aniran construint en aquell sector. Per tant, allunyar aquesta zona verda, bé, suposa un hàndicap per als nous veïns de tot aquell àmbit. Quan ja es havia canviat una vegada, eh?
Igual que l'operació aquella creativa que va aprovar en el seu moment a proposta de Carles Ribas de fer la zona verda de tota la zona de la carretera Barcelona en el bosc de la Pavordia, com un discontinu urbanístic, i que això jo crec que acabarà malament.
No, no, clar, o sigui, la zona... Tots els pisos que s'aniran fent aquí on s'han enderrocat ara les naus i tal, tota aquesta gent, la seva zona verda, està al bós de la pevoria. Sí, sí, travessant la carretera Barcelona i caminant un tros, eh? És a dir, que això jo crec que acabarà malament en el sentit que algú dirà, escolta'm, aquesta gent ha de tenir una zona verda a prop. I aquí pot passar alguna cosa semblant, és a dir, al final les zones verdes... Ja ho estem dient, eh? ...han de donar servei als veïns. No és un tema anecdòtic. És així.
En tot cas veurem, perquè segurament, o no, vés a saber, però aquest tema segurament anirà també tinguent novetats, perquè aquí també hi ha molts compromisos polítics, etcètera, etcètera. Aviam què acabarà passant a molt per Jordi Vila. I en cap moment s'ha tingut en compte el nostre parer, de la gent que hi vivim, perquè s'ha fet de tot, s'ha anat als plens, s'han fet manifestacions, s'ha fet descrits, tot, i no se'ns ha escoltat mai.
Carme, va, ara t'escoltarem a tu. Jo et fitxaria ja, eh? No diguis tonteria. I està preparant un paper, ja fa una estona. Ja estima que el meu futur no està amb la política municipal, perquè si ho estigués, t'asseguro que... Es pot dir mai, no es pot dir mai. No, ja t'asseguro jo que no. Jo de por, jo de por.
Parlem del català, perquè abans d'entrar al tertúlio dèiem, que tu participes precisament aquest diumenge, hi ha una cosa que és el pedalant pel català, explica-ho. Sí, sí, sí, que comença a dos quarts de nou del dematí, que surt la gent en bicicleta des de la copa, se'n va a Nassal, després passant per Sant Eugènia, Sant Narcís, i es torna a la copa a fer una festa.
és una mica per conscienciar el moment que estem passant al català i justament a les nostres terres, quan sempre hem considerat que Girona i Comarques és la part més catalana de tot Catalunya. No volem ser pessimistes perquè podem millorar, però hem de veure...
què s'ha fet fins ara, on estem i on volem arribar. I llavors, degut a això, fem aquesta pedalada, després hi ha diferents persones que fan diferents discursos per saber tot això.
i creiem que volem que ens apoyi moltíssima gent de tot Girona que vagi amb bicicleta i els que no vagin amb bicicleta que estiguin als diferents llocs on hi haurà els discursos o hi haurà una mica de festa, a Salt hi ha gegants...
a Sant Eugènia tindrem música i el dimoni de Sant Eugènia, a Sant Narcís també faran algú de bèl·lit, diferents coses, i una gran festa, com bé deia, a l'acabar entre dos quarts de dues fins a dos quarts de tres a la copa.
Vull dir, això en general és el que farem. Això coincideix, arriba un dia després que s'hagi publicat l'estudi de l'ús del català a tot Catalunya, amb dades que evidentment no són bones. Hi ha gent que intenta maquillar, el meu parer, que s'intenta maquillar, que hi ha més gent que mai el coneix, etcètera, però aquí a Girona hi ha un descens relativament important, ja no parlem de Barcelona, que l'ús és un de cada quatre,
Però la culpa és nostra, eh? La culpa no és només nostra. No és només nostra, però nosaltres, quan veiem segons a quines persones els parlem en castellà, i tu veus que si tu et mantens en català, aquesta persona t'entén. I moltes vegades, fins i tot, et parla català.
Això també ho hem de vigilar, i sí que és veritat que es parla molt castellà, i ara més a Girona, quan mai de la vida. Però també et crida molt l'atenció, no sé si ho heu vist, gent que per l'aparència i tot té de parlar castellà, i entre ells la llengua vehicular, doncs és el català. Fins aquí, eh?
Aquest dia vaig quedar mort quan vaig veure una escena que mort en el bon sentit de la paraula. Sí, sí, és que a mi m'ha passat igual. A Santa Coloma, en un parc de Santa Coloma de Farners, uns nanos joves, uns 20 anys, sig, jugaven a futbol.
Tot català. Entre ells tot era català. Quan jugaven a futbol. Jo visc al pont major i he anat pel pont major i un grup de quatre noies d'origen, nascudes aquí, no ho sé, però en tot cas negres i d'origen subsaharià, per tant la família, l'idioma entre elles era el català. Però sí que és veritat que en canvi...
El pas és que això és una cosa que sempre ha passat així. No pots, ja ho has matitzat després, eh, Carme, però no pots carregar, diguéssim, la responsabilitat a l'individu. És una qüestió institucional. Totalment. És un país que fins i tot els que podem estar més conscienciats sobre el tema, sempre acabem pensant, o molts acabem pensant, que no farem allò
per no semblar massa, per no ser poc... No, perdoni, si tu, vostè va a París o va a Londres i vol treballar en una cosa, és que no es tracta ja de plantejar-ho com si fos un tema de drets humans o de jo tinc el dret de no sé què. No, és una simple qüestió d'una opietat ciutadana o política, és a dir, amb el lloc aquell, aquella llengua és la llengua que es fa servir.
I això aquí no passa. I després la reivindicació d'això implica un cert malestar, una certa confrontació, una certa sensació de supremacisme que és absolutament avarrant, diguéssim, perquè no és pas supremacista el que va demanar feina amb un cafè de París i li diuen, no és que hauria de saber francès. Sí, home, jo hauré de saber francès.
Home, evidentment, perquè és la llengua d'aquell país, ja està. L'altre dia un regidor noble de Barcelona, un regidor socialista, si no m'equivoco, deia que era provincial, no? Depèn de quines coses traduir-les al català, que es pecaria d'un cert provincialisme. Vaja, jo vaig veure un vídeo a xarxes, vull pensar que no era intel·ligència artificial perquè no crec que ho fos, vaja. I per tant...
Em va sorprendre, no?, que encara hi hagi, doncs, això, responsables polítics que considerin que traduir depèn de quines coses, o fer-les en català, doncs... Molt bé, el català no és per la ciència de l'ellentuaris, no? Exacte, sí, sí, sí, és una mica això, però, vaja, jo crec que el que tocaria és veure si hi ha alguna experiència en algun país del món en què un idioma que està en situació, doncs, de debilitat en relació a un idioma que és més dominant s'hagi recuperat.
Perquè si fos així no hauríem de prendre exemple, i si no, doncs ens tocarà ser pioners. No sé com dir-ho, però realment és complicat, perquè és un tema d'ús social. Al final la gent parla un idioma, primer per si és el seu idioma matern, però si vas a viure en un altre lloc, doncs parlaràs l'idioma que et sigui necessari. Jo si anés a viure al Canadà, probablement primer aprendria l'anglès. O francès.
I després, si veies que el francès és necessari per viure una vida plena i normal i tal, perquè me n'he anat al Quebec, doncs aprendria el francès, no? I si m'anés a Irlanda, difícilment aprendria, doncs, el gèl·lic, no? Perquè pensaria, amb l'anglès ja en faig prou, no? Canta Irlanda segurament és el més trist si el comparem amb nosaltres. Sí, clar, molt més. Són independents...
i justament a pesar de la independència han perdut l'idioma. Clar, l'han perdut. És així. Segur que hi ha hagut catalans que han anat a viure al País Basc i probablement pocs hagin après l'eusquera i amb el castellà ja passen, no? És al final, vull dir que això ens deu ser una qüestió molt humana de dir, escolta'm, si jo amb aquest idioma ja puc anar fent i sobrevisc i amb això ja en faig prou, prendre un idioma no és fàcil, per tant, per què prendre'n dos, no?
El tema és com pot ser, el que ens hauríem de preguntar és com pot ser que puguis viure amb normalitat el nostre país, Catalunya, parlant només en castellà o en anglès també, vull dir que no el situem només... Com pot ser que tu puguis fer vida plenament normal...
No? Per què? Doncs lògicament perquè hi ha un suport institucional a una llengua que és majoritària, com és el castellà, perquè, escolti'm, vostè, això que diu de França i el francès, doncs aquí això no té cap sentit perquè, com que això és Espanya, doncs aquí amb l'espanyol ja legalment ja n'has de fer prou, no?
Però aquest és el primer problema, no tenir un estat és el problema de base, però no només, també hi ha una qüestió més social que és que té a veure amb aquest ús quotidià de dir, bueno, jo puc fer vida perfectament a Girona en anglès i no passa res, i n'hi ha uns quants.
i puc fer vida perfectament a Girona en castellà i no passa res, i aquests encara n'hi ha molts més. Per tant, com ho hem de fer perquè el català es vegi com una cosa necessària i que, a més a més, et millora la teva situació. Això jo crec que s'explica sovint, de dir, escolti'm, si vostè aprèn català, li serà més fàcil trobar feina, per exemple, perquè la perspectiva, la visió que tindrà la gent és que vostè té ganes de...
d'entendre la cultura del país on ha anat a viure i per tant li serà més fàcil trobar feina, depèn de quins sectors, etc. Però malauradament no és així. Molta gent sí que ho veu així, però els cursos de català estan plens i amb llistes d'espera. I sobretot a la zona de Sant Eugènia tenim llista d'espera, eh? Vull dir que perquè és important, eh?
Però llocs on el català socialment ja no és majoritari és molt més difícil revertir això perquè d'entrada a l'escola ja no és tan evident que el català sigui la llengua vehicular i a més a més en l'àmbit laboral no és necessari.
és complicat que això pugui donar-hi la volta sincerament serà complicat però també més enllà de la part institucional que evidentment que hi és segur que també la part individual no és responsabilitat de cadascú de nosaltres la salut del català però sí que tothom hi té un punt de responsabilitat em va aconseguir que no s'accentués massa això tot i que és molt important és molt important el que deia la Carme el conducte individual de no deixar-lo en tot cas
diumenge pedalem pel català i més enllà de diumenge, si pot ser, doncs, dilluns i dimarts i dimecres. Jo m'esperaria amb el bèl·lit, eh, diguéssim. Pels que estan, Miquel, si els tinguin més en forma, no? Escolteu, hem parlat una miqueta de tot, bona tertúlia, moltes gràcies, ho agraeixo a tots tres, Josep Maria, Carme, Martí, gràcies per ser avui aquí a General FM i nosaltres hi tornem dilluns. Moltes gràcies.