Title:

Habitatge, vulnerabilitat i ciutat metropolitana

## Resum general del programa La tertúlia de **Girona FM** d’avui gira sobretot al voltant de **l’habitatge, el sense llarisme i la necessitat de planificació metropolitana i transformació urbana** a Girona i el seu entorn. A partir d’un comentari inicial sobre el fred d’hivern, els tertulians deriven cap a la **vulnerabilitat energètica**, la manca d’habitatge assequible i les limitacions estructurals de les polítiques públiques. Hi intervenen tres veus amb trajectòries complementàries (política, social i comunicació), que aporten **diagnòstic de llarg termini**, experiències personals de gestió i reflexions sobre com s’hauria de governar la ciutat: no només gestionant el dia a dia, sinó **transformant-la amb visió estratègica, cooperació i planificació compartida**. --- ## 1. Presentació, to de la tertúlia i context inicial ### Participants i to del debat • Presentador: Jordi (conductor de *La tertúlia de Girona FM*). • Convidats: - **Cristina Andreu** (pedagoga i exregidora d’Urbanisme i Habitatge, amb llarga trajectòria en polítiques socials i de la Fundació Sergi). - **Àngel Guirado** (psicòleg, president del Col·legi de la Psicologia de Girona, exregidor i exdirector de serveis territorials d’Ensenyament). - **Antoni Iglesias** (comunicador i consultor, fundador d’Iglesias Associats). El programa comença amb un to **distès i personal**, parlant de salut, de la dificultat de “no saber dir que no” i de l’ús de llistes per gestionar el temps. De seguida, però, el debat s’enfoca cap a **temes socials de fons**. ### Aniversari de Girona FM i entrada en matèria • Es recorda que fa **sis anys** que *Girona FM* va començar les seves emissions, just després d’una pandèmia que “ho va canviar tot”. • Es posa en valor la **comunitat de la Gironina** (nom amb què s’identifica l’emissora) i el paper de la ràdio local. A partir de la conversa informal sobre el fred i la quotidianitat, el diàleg es desplaça cap a la **vulnerabilitat energètica i residencial**. --- ## 2. Fred, vulnerabilitat energètica i sense llarisme ### Del fred d’hivern al pensament sobre la pobresa • Es comenta la primera nit de **fred intens** (fins a -3 ºC a les hortes de Santa Eugènia) i la sensació que “ara sí que ja toca el fred d’hivern”. • La Cristina fa el gir cap a la **vulnerabilitat energètica**: - Recorda el cas recent de **quatre morts en una casa a Andalusia** possiblement per mala instal·lació de gas. - Pensa en les persones que **no poden mantenir una temperatura mínima de confort** o viuen al carrer. - Comparteix una reflexió domèstica: el seu fill li diu “mare, encens la calefacció… i quina sort que nosaltres la podem encendre”, cosa que li fa pensar en qui **no té aquesta sort**. • La conversa s’amplia al context internacional: - Referència a **Ucraïna** i als bombardejos sobre **instal·lacions energètiques**, amb la pregunta de quina fredor extrema pot patir la població sense energia. ### Augment del sense llarisme i límits dels recursos actuals • Es constata que ha crescut la **població en situació de sense llarisme** i que els recursos són **insuficients**: - Es diferencia entre: - Una petita part de persones que **volen viure al carrer**, sovint amb *transtorns de salut mental* associats. - Una gran majoria que **no ho voldria** i que necessita ajut real. • Es destaca la situació de **La Sopa**, l’únic equipament d’acollida nocturna de la demarcació de Girona: - Fa **anys que està saturat**. - Fa temps que es parla de **crear un altre centre**; l’alcalde de Girona (no es menciona el nom, però es remet a la posició oficial) ha expressat acord amb la idea, però obrint la porta que **no sigui necessàriament dins la ciutat de Girona**. • Problemes clau per abordar el sense llarisme: - Calen **espais** on acollir les persones. - Cal que **vulguin anar-hi** (treball d’acompanyament social i confiança). - Cal **personal especialitzat**. - Tot plegat requereix **pressupost i planificació interadministrativa**. > "Girona no pot actuar com a captador de tota la situació d’emergència... és l’únic lloc on poden trobar operació fred i un plat calent, i això genera un efecte de concentració". • Es critica que **Diputació i Generalitat** no exerceixen prou el seu paper i que Girona acaba suportant una càrrega desproporcionada, amb **més d’un milió d’euros anuals** destinats a polítiques per a persones sense sostre, una xifra molt alta per a un ajuntament d’aquesta mida. --- ## 3. Crisi d’habitatge: diagnòstic estructural i factors clau ### Manca de planificació històrica i parc públic insuficient La Cristina introdueix un bloc molt estructurat a partir de la jornada **Repensem Girona**, centrada en **habitatge** i on va intervenir la **Carme Trilla**. • Qüestions fonamentals que s’hi van exposar: - **Manca de planificació en habitatge** que ve de lluny (es remunta a època de la Generalitat de Pujol). - Es van fer intents amb els **tripartits** per posar al dia el parc públic, però la **crisi econòmica** i altres factors ho van frenar. - El parc d’**habitatge públic** és avui **totalment insuficient**. • Error en les **projeccions demogràfiques**: - Les previsions es basaven en el creixement *vegetatiu* (que fins i tot pot ser negatiu). - No es va anticipar l’arribada d’un **fort flux migratori** que impacta de cop i immediatament en la **necessitat d’habitatge**. - Fins al 2006-2007 hi havia fins i tot **més oferta que demanda**; amb la crisi, es paralitzen promocions i després arriba aquest augment sobtat de població. ### Especulació, mercat tensionat i absència d’oferta • S’ha utilitzat l’habitatge com a **bé d’especulació**, no com a dret, generant: - Puja de preus. - Exclusions d’accés, fins i tot amb **producte disponible però inassolible** per preu. - I ara un escenari encara pitjor: **ni hi ha producte ni es pot pagar el que hi ha**. • L’Àngel resumeix-ho amb una imatge clara: - Tenim una **Catalunya de 8,1 milions d’habitants** amb **serveis pensats per a 6,5 milions**. • Comparació amb països del centre d’Europa: - Allà hi ha **percentatges molt alts d’habitatge públic**, gestionats directament per l’administració. - Aquí l’esforç que caldria fer per apropar-nos-hi és **enorme**, i la col·laboració público-privada actual sovint dóna lloc a **infraestructures dèbils** perquè el sector privat vol mantenir **marges de benefici molt alts**. ### Grans tenidors vs petits propietaris i turisme • Es planteja la necessitat de **diferenciar clarament**: - **Grans tenidors** que fan negoci i especulen amb molts pisos. - **Petits propietaris** que tenen un pis comprat fa anys que els ajuda a complementar la pensió. • El fenomen de l’**habitatge turístic**: - Considerat un **ús no residencial d’alt rendiment**, que s’insereix de ple en la **lògica especulativa**. - Afecta sobretot **zones cèntriques i atractives**, però també arriba a barris com **Santa Eugènia**. • Aparició o ressorgiment de **llits calents** i lloguer per habitacions o fins i tot per llit: - Es recorda un bloc de pisos a la **avinguda Santa Eugènia** fa 15-20 anys amb pisos de “llit calent” 24 hores. - No és un fenomen nou, però **s’estén de manera accelerada**. ### Crítica política en clau escalable L’Antoni fa una lectura molt crítica, “de ciutadà”: • Denuncia de manera **escalable (Ajuntament, Govern català, Govern espanyol, Europa)** la falta de previsió i de polítiques d’habitatge: - S’han seguit polítiques **molt liberals**, amb un **esperit de dretes** fort. - Però també responsabilitza els **governs d’esquerres**, que no han reaccionat com calia. • S’ha **abandonat l’habitatge social** com a prioritat: - Fa dècades que es construeix molt menys parc públic. - Es critica que **tots els governs** (actual i anteriors) han fallat en la **planificació mínima**. > "La política no s’ha de gestionar, s’ha de transformar. Jo no vull polítics que gestionin la meva ciutat, vull que la transformin". • Una proposta recurrent: **convertir baixos comercials en habitatges**: - Ho reivindica com a mesura ràpida i possible amb canvis legislatius. - Recorda que aquesta idea fa **anys que es repeteix** però costa molt implementar-la per **traves normatives**. --- ## 4. Experiències concretes de política d’habitatge ### De la Fundació Sergi a la Generalitat: la trajectòria de la Cristina La Cristina aporta un **relat de 25 anys d’experiència** en habitatge social: • A finals dels 90, des de la **Fundació Sergi (1997)**, ja s’alertava de **discriminacions en l’accés a l’habitatge** per a: - Persones immigrades. - Gent gran amb pensions baixes. - Dones amb fills a càrrec (famílies monoparentals). • A partir d’aquest diagnòstic, promou diverses eines: - **Àrees de tanteig i retracte** per recuperar parc d’antics habitatges de protecció oficial i garantir **equilibri territorial**. - Propostes a ajuntaments com **Girona, Blanes, Lloret, Olot**, etc. per avançar en aquesta línia. - Resultat: **cap ajuntament** (de cap color polític) va voler aprofitar aquests instruments. • Davant la inacció, la Fundació impulsa **instruments innovadors**: - **Primera borsa d’intermediació d’habitatge** a l’Estat (any 2000), per mediar entre petits propietaris i col·lectius vulnerables. - **Masoveria urbana**, que després la Generalitat li demana que ajudi a desplegar. • Al Govern català (amb Carme Trilla), impulsen: - **Ajuts al lloguer**. - Recuperació de **promocions de protecció oficial de lloguer** (i no de compra-venda). - Creació de les **Àrees Residencials Estratègiques (ARE)**, que simplificaven tràmits per generar habitatge en temps rècord. ### Canvi de rumb a l’Ajuntament de Girona (2019) • En entrar al govern municipal el 2019, la Cristina troba una **partida d’habitatge ridícula**: - Només **50.000 €** en un context d’“emergència habitacional”. • Amb un nou pacte (Esquerra, PSC i suports externs), s’aconsegueix: - Passar a **1 milió d’euros anuals en inversió** en habitatge (no despesa corrent). - Activar tot el **sol disponible** amb convenis amb **Incasòl, Fundació Sales** i altres actors. • Resultat esperat d’aquest esforç: - Generar **200 habitatges a curt termini**, - **400 més** a mig termini, - Fins a **800 habitatges socials o assequibles** en pocs anys. • Es recorda també la feina històrica del **Patronat de la Santa Creu**: - Creació de nombrosos pisos (per exemple, a la zona de **Sant Ponç** i **Can Gibert del Pla**). - Nous projectes a **Vilablareix** per a més de 100 pisos, alguns pensats per a gent gran. ### Necessitat de visió metropolitana i reequilibri territorial • Es planteja que la solució **no pot ser només a Girona ciutat**: - Cal pensar en *àrea urbana/metropolitana*: Salt, Vilablareix, Fornells, Quart, Cassà, etc. - Construir habitatge en municipis veïns genera **moviments de població** que poden alliberar pisos a Girona. • Exemples de cooperació recent: - **Fornells** disposat a cedir sòl per fer **aparcament dissuasiu** i millorar mobilitat. - Coordinació amb Salt per **ampliar la Girocleta** i millorar **transport públic**. • Problema amb **Incasòl**: - Segons la Cristina, no fa habitatge en municipis on “no li surten els números” (com Fornells). - Es considera un **contradicció greu** per a un ens públic que hauria de prioritzar precisament aquests casos. - D’aquí neix un **concurs públic comarcal** perquè promotors privats s’interessin per fer habitatge social en diversos municipis. --- ## 5. Transformació urbana, àrea urbana i mobilitat ### Transformar vs gestionar: ideologia i consensos bàsics • L’Àngel desenvolupa el concepte de **transformació de ciutat**: - No n’hi ha prou amb “gestionar”; cal **detectar dinàmiques socials**, preveure-les i **planificar**. - Tota transformació té una **base ideològica** (on poses les prioritats: parcs, equipaments, habitatge social…). • El Jordi introdueix una idea: hi ha temes (com **l’habitatge**) on **tothom hauria d’anar a l’una**, superant ideologies. - Reconeix que a la pràctica això **no passa**. • Es posa com a exemple el **pacte de govern a Girona** (considerat per alguns “antinatura”) on forces ideològicament diferents han estat capaces d’arribar a **acords en matèria d’habitatge i regulació d’habitatges d’ús turístic**. ### Les quatre condicions per a una política transformadora La Cristina formula un marc sintètic de **condicions per a la transformació urbana**: 1. **Cooperació ciutadana** • No es pot transformar una ciutat sense **implicar la ciutadania**. • Les transformacions comporten **canvis culturals**; si no hi ha participació, hi ha rebuig. 2. **Cooperació público-privada** • El sector econòmic pot ser **motor de transformació** i sovint va per davant de l’administració. • No és “l’enemic” per definició; l’enemic és **qui especula o actua malament**, sigui públic o privat. 3. **Flexibilitat administrativa** • L’administració ha d’estar **al servei del ciutadà, no al revés**. • Sense simplificar tràmits i procediments, moltes inversions es **perden** o s’endarrereixen. 4. **Finançament suficient i ben gestionat** • Sense diners no es pot fer res, però també es poden **perdre fons** per no estar administrativament preparats. • Cal alinear **recursos, participació i bona gestió**; si no, la llei més avançada queda en paper mullat. > "Podem fer la nova llei de barris que vulgueu, però si aquestes quatre coses no estan harmonitzades, no cal que ens hi posem". ### Exemple: el nou Trueta i la simplificació de tràmits • Es posa com a cas pràctic el **procediment urbanístic per al nou Hospital Trueta a Salt**: - Un expedient encallat durant **anys** s’ha pogut desencallar en **vuit mesos** quan s’ha considerat **estratègic i urgent**. - Això demostra que, quan es vol, es pot **accelerar la maquinària administrativa**. • Es recorda l’experiència de les **ARE (Àrees Residencials Estratègiques)** del 2009-2010: - Van ser possibles gràcies a una **simplificació extraordinària dels procediments**. - Tot i no ser una panacea, van permetre **activar molt habitatge en poc temps**. ### Mobilitat i àrea urbana de Girona • Es parla d’**àrea urbana/metropolitana** de Girona: - Tradicionalment, s’ha considerat fins a **Salt, Vilablareix, Quart, Fornells, Cassà**, etc. - L’objectiu és **optimitzar recursos** i fer la ciutat més **sostenible**, no només ecològicament sinó també en serveis. • El nou **Pla de Mobilitat Urbana** de Girona: - La Cristina explica que s’ha treballat **colze a colze amb alcaldes i alcaldesses** de l’àrea urbana. - Malgrat tensions històriques entre Girona i municipis veïns, ara s’han trobat **moltes complicitats**. • Mesures concretes ja en marxa o planificades: - **Ampliació de la Girocleta fins a Salt** (tres estacions el 2026, amb previsió d’ampliar a sis). - Incrementar la **freqüència de transport públic** amb Fornells i Vilablareix. - Creació d’**aparcaments dissuasius** als afores (per exemple, a Fornells) per reduir el trànsit que entra a Girona. • Lligam mobilitat-habitatge: - Construir habitatge a l’àrea urbana només té sentit si va acompanyat de **bona mobilitat pública**. - Sense transport eficient, el **trasllat de població** a municipis veïns no és viable. ### Exemple d’èxit: el carril bus ràpid Girona-Salt • Es comenta el **carril ràpid per a bus** entre Girona i Salt (L9): - Abans hi havia una freqüència de **30 minuts**, ara és de **15 minuts**. - Les primeres dades indiquen un **augment d’usuaris del 50%** (de ~9.000 a ~14.000 en una setmana). • Aquest cas s’utilitza per reforçar la idea que: - Quan el **transport públic és freqüent i fiable**, la gent **l’utilitza**. - És una **política efectiva** que redueix cotxes i millora la cohesió entre Girona i Salt. --- ## 6. Burocràcia, subsidiarietat i governança local ### Excés de garanties i por a l’error • L’Àngel analitza el problema de la **burocràcia**: - L’administració és, per definició, **garantista**, vol evitar riscos i reclamacions. - Això ha comportat una **sobreregulació** (“buscar tots els dits i uts”) que fa molt feixuga qualsevol acció. - Fa anys que es parla de **simplificar normatives**, però la realitat indica que, sovint, **s’han complicat encara més**. ### Principi de subsidiarietat i rol de la Diputació • Es reivindica el **principi de subsidiarietat**: - Allà on no arriba l’administració superior, s’ha de **deixar actuar la inferior** (ajuntaments, consells comarcals), però **amb els recursos corresponents**. - La **Diputació de Girona**, com a “ajuntament dels ajuntaments”, hauria de tenir un **paper clau** en temes socials i d’habitatge comarcalitzat. • Es mencionen comarques amb problemàtiques específiques: - **Cerdanya**: forta **pressió turística i de segones residències**, manca d’habitatge per a la població resident. - **Micropobles de muntanya**: reclamen una revisió de la **llei de muntanya** per adaptar serveis i possibilitats d’habitatge a la seva realitat. ### Participació ciutadana i presència al territori • L’Àngel posa el focus en la **participació ciutadana real**: - Duu a terme assemblees de barri (per exemple, a l’**Eixample**), però sovint hi ha **dubtes sobre fins a quin punt s’escolta** el que s’hi diu. - Demana que els **regidors i regidores** es **patejin la ciutat**, que hi siguin presents i accessibles. • Es reconeix que alguns regidors (de diversos colors) ho fan, però hi ha percepció que en barris com l’Eixample, densos i envellits, es podria fer **més presència**. ### Gestió vs transformació: la importància de prioritzar • La Cristina explica com va gestionar la seva àrea, anomenada **Transformació Urbana** (urbanisme, habitatge, mobilitat, via pública): - Tenia un **pla estratègic propi** abans d’entrar al govern. - Va definir clarament **què es faria, què no es faria** i en quin ordre de prioritat. - Va comunicar-ho tant als **tècnics municipals** com als **veïns dels barris**, assumint personalment la responsabilitat de dir “això no es podrà fer ara, perquè abans cal fer això altre”. > "Si un polític no sap agafar reptes, fer una bona priorització i explicar-la a la ciutadania, difícilment podrà transformar res". • Ressalta el paper de la **comunicació interna** (amb els treballadors municipals) i externa (amb la ciutadania) per crear **projectes compartits de transformació**. • També es destaca la importància de **no quedar atrapat en la immediatesa i les rutines**: cal “**seure i pensar**” abans de prendre decisions, no fer-ho tot per WhatsApp o per urgències del dia a dia. --- ## 7. Mirada històrica: el llegat dels governs de Nadal • Es recorda la **transformació de Girona als anys 80-90** sota alcaldies de **Joaquim Nadal**: - Es parla del **Pla de ciutat** que definia què fer, en quina direcció i en quins terminis. - S’atorga una valoració generalment **molt positiva**: “tot estava per fer i es podia haver fet molt més malament”. • També s’apunta que, tot i l’èxit, hi ha qüestions revisables a la llum del creixement posterior: - Potser l’emplaçament de grans equipaments com l’**Auditori-Palau de Congressos** i el **Palau Firal**, en zones que avui farien falta com a **pàrquings** o àrees de serveis. - Possibles mancances en la **previsió del creixement demogràfic** de la ciutat. • Es reivindica el paper de **Josep Rivera i Frontera**, definit per Joaquim Nadal com un “**constructor socialdemòcrata**”, i es lamenta que el **Girona FC** no li hagi fet encara un reconeixement públic a l’alçada de la seva trajectòria. --- ## 8. Tancament de la tertúlia • El temps de la tertúlia s’esgota i no es pot entrar al següent punt previst (les **enquestes del CEO**), que es deixa pendent per a una altra ocasió. • El presentador destaca que ha estat una **tertúlia intensa i molt interessant**, centrada en: - La **crisi d’habitatge** i el **sense llarisme**. - Les **polítiques públiques** (o la seva absència) dels darrers anys. - La necessitat de **transformació urbana**, visió metropolitana, cooperació i simplificació burocràtica. • S’acomiada els convidats i s’anuncia que el programa tornarà **l’endemà a les 10 h**. --- ## Temes principals tractats • **Fred, vulnerabilitat energètica i pobresa** (persones sense recursos per escalfar-se, morts per gas, Ucraïna). • **Augment del sense llarisme i saturació de recursos** (La Sopa, operació fred, paper de Girona com a pol d’atracció). • **Crisi estructural d’habitatge**: manca de planificació, parc públic insuficient, impacte de la migració, especulació immobiliària. • **Diferència entre grans tenidors i petits propietaris**, efectes de l’habitatge turístic i dels llits calents. • **Crítica transversal als governs** (locals, autonòmics, estatals i europeus) per la falta de polítiques decidides d’habitatge. • **Experiència de polítiques innovadores**: borsa d’intermediació, masoveria urbana, ARE, noves inversions municipals a Girona. • **Visió d’àrea urbana/metropolitana**: necessitat de coordinar habitatge, mobilitat i serveis entre Girona i municipis veïns. • **Transport públic i mobilitat sostenible**: pla de mobilitat, ampliació de la Girocleta, carril bus ràpid L9 Girona-Salt. • **Burocràcia i simplificació administrativa**: procediments d’urgència, exemple del nou Trueta, límits de l’administració garantista. • **Participació ciutadana i governança local**: regidors a peu de carrer, assemblees de barri, importància d’explicar prioritats. • **Memòria històrica de la transformació de Girona** amb Nadal i figures com Josep Rivera i Frontera.

['Girona FM', 'La tertúlia de Girona FM', 'habitatge', 'sense llarisme', 'vulnerabilitat energètica', 'pobresa', 'planificació urbana', 'àrea urbana de Girona', 'mobilitat', 'transport públic', 'Girocleta', 'carril bus ràpid', 'Repensem Girona', 'Carme Trilla', 'polítiques socials', 'masoveria urbana', 'borsa d’intermediació', 'Incasol', 'Patronat de la Santa Creu', 'burocràcia administrativa', 'transformació urbana', 'Joaquim Nadal', 'Josep Rivera i Frontera', 'operació fred', 'La Sopa', 'participació ciutadana', 'Diputació de Girona', 'Generalitat de Catalunya']