Bon dia, entrem en temps de tertúlia Girona FM, com passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 26 de novembre, tal dia com avui, fa 6 anys exactament, aquesta hora, aquesta emissora, naixia.
i començava les seves emissions regulars, sis anys que, com aquell qui diu passar ràpid, i tot que ens va venir immediatament després una pandèmia que ens va obligar a canviar-ho absolutament tot, aquella pandèmia en la qual la gent sortia als balcons, aplaudia i tots dèiem d'aquest en sortirem més bons,
i més forts, més forts no ho sé, més bons ho dubto molt, però en tot cas sis anys que de mica en mica la comunitat de doients de la Gironina, que és com s'ha batejat ara aquesta ràdio Girona FM, va augmentant.
I ara toca Tertúlia, i com a temps de Tertúlia m'agradaria presentar les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmes. Cristina Andreu, molt bon dia. Molt bon dia, Jordi. Com estàs? Mira, ara, abans d'entrar, ho dèiem, els de la Garrotxa tenen aquesta expressió que es diu a prop de bé, doncs jo crec que a prop de bé, a l'espera de resultats, però amb molt d'entusiasme.
A prop de bé, doncs és la millor notícia que podíem escoltar de la teva boca i com aquell que hi diu, per molts anys. Senyor Ângel Guirado, molt bon dia, president del Col·legi de la Psicologia de Girona, entre moltes d'altres coses. Poques coses. N'has fet moltes al llarg de la vida, si parlem has estat regidor, director dels serveis territorials d'ensenyament...
psicòleg també i tantes altres coses la vida t'aporta per camins i que no saps quins són ni els que seran per tant quan et demanen qualsevol col·laboració sempre jo no tinc mai un no sempre dic que sí, sempre si ho puc aportar si creuen que
La meva tasca pot ser útil, doncs sempre m'hi poso. Vull dir que potser és un defecte meu, però això ha anat així fins al dia d'avui i jo no crec que això canviï en el futur. És un defecte no saber dir que no? Sí. No, no, sí. És un defecte positiu.
Per experiència, per experiència, diu que no saber dir que no... Com a psicòleg, no? Se t'acumula tot i al final també tens un estrès per no gestionar, per no tenir temps a gestionar tot allò que tu voldries fer i que no pots moltes vegades. També forma part d'una manera de fer, també. Quan parlem de persones que no saben què dir que no, també podríem dir que hi ha un perfil al darrere. Potser persones que volen...
colorar massa i ser molt bones amb tot, o perfeccionistes, i per tant pateixen més que potser les altres. Si una persona no arriba, no arriba i no passa res, nosaltres no, i arriben i pateixen, jo sóc dels que pateixen, i per tant hagi de treballar sempre amb llistes, amb llistes, cada dia té una llista llarguíssima i neteixant, neteixant, neteixant. Arribes al final del dia, dius, ostres, m'ha quedat aquesta, aquesta la passo el dia següent.
I funcionem d'aquesta manera, almenys persones com jo o semblants a mi, no? Estava bé això a les llistes, la tercera pota d'aquesta tertúlia, que ja l'hem sentida, és Antoni Iglesias, un home del món de la comunicació, que va fundar Iglesias Associats, i que ha fet un pas al costat, però que continua el més actiu, que continua tan actiu com sempre, no?
Em passa igual com l'Àngel, que vaig amb les llistes, i les llistes les transformen en digitals, amb paper de l'agenda, i després un post-hit encara molt cantant. Vaig així. L'Àngel està ensenyant la seva llibreta. La digital serveix, però no gaire. Jo la conec, que és més desastre, i tot i que funciona molt amb aquestes llibretes, que no els aporto, tiro molt encara de folies reciclats. Sí, que ets molt...
Sí, sí, tiro molt de codis bàsicament perquè llavors encara que et facis llistes hi ha una edat que és necessari fer llistes l'Àngel ja ho sap, en Toni em ve una mica al darrere la Cristina va molt lluny però arriba el moment que també que passa tot això
Escolteu, doncs, a veure, jo volia dir una cosa, avui ha fet fred aquesta nit, a les hortes de Sant Eugènia tres graus negatius. I glaçat, tot estava glaçat. I ben glaçat, i ara al matí jo sortint de casa estàvem a dos graus i és allò la sensació de dir, fa fred. Esclar, llavors dius, bé, estem a 26 de novembre, ja segurament toca, no?
Però potser s'ha notat massa perquè allò que arriben, les fires les van passar relativament bé i encara amb un jersei anàvem fent i tot plegat, no? Però bé, això és la vida i això és com ho tenim ara, no? Fa fred i ens hem de tapar una miqueta.
Jo només penso en aquests moments, perquè amb totes les qüestions de vulnerabilitat energètica, no? Ara, per exemple, avui he vist que hi ha hagut un... han mort quatre membres d'una família a Andalusia per segurament unes temes de gas en males condicions...
i m'imagino totes aquestes situacions de persones que no poden fer front a un mínim de confort tèrmic i no deixes de pensar en això, o, òbviament, les persones que estan vivint al carrer. Llavors, aquest fred... Mira, hi ha una cosa que diu el meu fill Martí quan arriba als dies de fred, diu, mare, encens la calefacció, i com que és una cosa que hem treballat molt a casa, diu, i quina sort que nosaltres la podem encendre, no?,
I et va pensar en aquests dies, no? Bé, un mil menys. I ara quan venia pensava en Ucraïna, no? Estava vinguent i pensava en això. Totalment, totalment. La fred que has d'arribar a passar si no tens energia, no? I si l'energia evidentment la tens per un conflicte vel. I has vist que l'últim camp bombardejat ha sigut precisament totes les instal·lacions energètiques. Per això m'ha vingut al cap, automàticament.
I després mires també el diari i veus que surt avui la notícia que cada vegada hi ha menys habitatge de lloguer, o sigui, que no s'està posant tot l'habitatge que hi ha de lloguer, hi ha propietaris que no l'estan posant en el mercat.
per aquests temes de control, ho veus a saber el per què, i tot això realment amb el tema fred, va totalment unit una mica amb la Cristina, que va unit molt amb la gent que pot tindre molts problemes de forma immediata. De fet, aquest matí, i en parlarem demà, ara mateix no ho sabem, la regidora Ami Savali presenta la campanya del fred, deixeu-me'l dir així, l'atenció a tota aquesta gent...
Has entrat en el tema i, si us sembla, m'hi quedo una miqueta. Hi ha gent vulnerable, ha augmentat, això és un tema que crec que ho reconeix tothom, el sense llarisme, i la sensació és que no estem preparats per assumir com ajudar tota aquesta gent, per una banda, perquè és una gent...
Això la Cristina ho sabeu més bé que jo i si dic alguna bestiesa rectifica'm sisplau. Hi ha una petita part d'aquesta gent que senzillament vol virar al carrer, molt associada amb temes de malalties mentals, però hi ha molta gent que no, que voldria ajuda i en aquests moments, de fet se n'ha parlat en les últimes setmanes,
La sopa ja fa molts anys que està saturada, és l'únic establiment d'aquestes característiques que hi ha a tota la demarcació de Girona. Es parla de fer-ne una altra i l'arcalde de Girona va dir que hi estava absolutament d'acord, però també va apuntar la possibilitat que no fos necessàriament la ciutat de Girona,
I la sensació és que d'una manera o altra, sigui el que sigui, però que hi ha d'haver-hi algun pla i algunes ajudes. Però és complex, no?, treballar tot aquest tema, perquè et dóna la impressió que des de fora, és a dir, fent converses de cafè, permetem-ho així, ho trobes molt fàcil d'arreglar, però no és tan fàcil. Necessites llocs per portar-los, que hi vulguin anar-hi, i gent per fer-ho. I tot això vol dir una altra cosa, vol dir pressupostos i diners.
Mira, hi ha una qüestió que volia apuntar que és que aquesta setmana passada hi va haver-hi la segona edició de la jornada Repensem Girona i precisament una de les taules rodones i molt interessant va parlar d'habitatge i vam tenir la sort de poder tenir la sempre estimada i prestigiosa Carme Trilla que va fer algunes puntualitzacions que a mi em semblen fonamentals perquè és que o tenim coneixement o tenim dades o no podem actuar
Primer, la manca de planificació en temes d'habitatge, que això ja remunta... Algunes desenes d'any, si m'ho permets. No, no, ja remunta, ho podem dir clarament, a la Generalitat Pujol i després es va intentar fer un intent amb els diferents tripartits de posar al dia tot el parc d'habitatge públic i després es va tornar a aturar amb tot un tema de crisi, el que sigui. Tenim un parc totalment insuficient, però hi ha una cosa que és la que crec que s'ha de parlar, que és...
amb totes les projeccions que s'havien anat fent en temes de població i per tant de necessitats, no s'havia reflectit aquest increment de població que ha arribat de nou i que ha arribat a veure no fruit d'un creixement vegetatiu, sinó que impacta.
directament, d'un dia per l'altre, sobre les necessitats d'habitatge. Amb un creixement vegetatiu, fins i tot negatiu, semblaria que nosaltres, amb les previsions que s'havien fet, podíem anar generant habitatge, més o menys, sobretot això, fins a l'any 2006-2007, que inclús teníem més habitatge, més oferta que demanda. Tot això s'atura...
Per tant, totes aquelles projeccions de creixement amb habitatge s'aturen i comença a arribar una població que d'avui per demà necessita habitatge. No és projectable en el temps. Llavors, això, òbviament, ha generat tota una sèrie d'impactes. Una necessitat d'habitatge que no disposem, una...
sobre especulació que ha portat aquest ús indegut de l'habitatge com a un bé d'especulació i per tant ha generat que malgrat haver-hi producte no pots accedir-hi i ara ens trobem en una situació que ni hi ha producte ni no hi ha producte, o sigui ja no és que puguis pagar, és que no n'hi ha. Llavors això demana d'unes actuacions a nivell d'inversió
demana òbviament de la cooperació pública o privat, però tot i això ens posa en un escenari realment molt greu de solucionar i que òbviament no s'ha solucionat un dia per l'altre.
Àngel. Complicat. No, complicat, de fet. Hi ha una cosa que jo he entès, almenys ho he entès així, que la Cristina ha dit. Tenim una Catalunya de 8.100.000 persones que va creixent i tenim uns serveis pensats pels 6.000.000 i mig, deixem-ho així. Jo poca cosa puc aportar, ho ha dit la Cristina, poca cosa. Jo només...
Recordo, i em sembla que el Punt ho va recollir no fa paquets dies, que hi havia una gràfica on es veia un moment de creixement de l'obra pública, l'obra social, l'habitatge protegit, i tot de cop hi havia un enfonsament i allà es deixa de fer res.
Esclar, si ens emmillarem amb països del centre Europa, que tenen habitatge públic i està gestionat per les propies administracions, un percentatge altíssim, per cert, ens emmillarem amb ells, doncs tenim poc a fer, tenim poc a fer, perquè el que queda per elaborar, per construir, etcètera, és tant, és tant.
i que si no es fa a través d'aquesta col·laboració pública-privada, on la privada sempre juga amb allò d'escolta, amb els costos, això, no sé, llavors fan unes infraestructures dèbils, senzilles, bàsicament perquè encara continuen volent guanyar molt el camp de la construcció, és un motor del país, etcètera, doncs estem bastant lluny del que podem arribar a obtenir.
Llavors aquí sempre ens plantegem, almenys internament, i nosaltres que tenim alguna mena d'inputs i que no som del camp, per tant jo no soc d'aquest terreny, però penses que hem de separar, que són els grans tenidors, els que hi volen fer fortuna i hi volen fer negoci amb això...
I el petit propietari que té un pis que inclús el va comprar en el seu moment fa anys i ara li serveix per completar la seva pensió, que són dues realitats que existeixen però que són ben diferents d'unes de les altres.
Com gestionar tot això? El fenomen turístic també, sobretot. Després hi ha el fenomen turístic, certament, no? Jo entraria dintre del terreny de l'especulació, això de dir, bueno, jo tinc una propietat... Un ús no residencial. I d'alt rendiment. Que això va molt lligat també, diguem-ne, amb parts de la ciutat, perquè si tu tens un tipus d'habitatge d'aquest i el tens a Can Giber del Pla, segurament, per amb el que vulguis especular, no ho faràs, diguem-ne.
Ja hi ha habitatges turístics. També n'hi ha a Sant Eugènia. I dintre del que podríem anomenar durs turístics, també tindríem aquell que té molts com a negoci, l'altre que només en té un i que el poso en aquest nivell, en aquest circuit.
Com acabem? Doncs acabem llogant habitacions, inclús es diu que acabarem llogant només al llit, no? Estem arribant a un punt on... I és això també, els lliscalents, ja és això. Els lliscalents, i això estem parlant ja... És un fenomen, diguem-ne, que segurament afecta una part molt petita al població, però que hi és, fins i tot en aquesta ciutat.
jo només ara tinc al cap el record de fa aproximadament uns 15-20 anys amb en Nadal encara d'alcalde amb la Loris de regidor ja fa 23 anys que no és d'alcalde i que a l'Avigua de Santa Eugènia hi havia un bloc que hi havia tot de pisos aquests de llis calents d'anar entrant i sortint 24 hores
que no és un fenomen nou però que hi estem anant d'una manera molt ràpida i això preocupa Toni jo el que considero que és que ho hem de denunciar això com a ciutadans jo sempre a la tortuga estic com a ciutadà sempre em considero un ciutadà que estigui aquí parlant és una denuncia escalable
Tots els governs des de l'últim, des de l'actual fins als anteriors, perquè el que no pot ser és que això evidentment no passa d'un dia per l'altre. Sí que és veritat que aquest augment de població i el fenomen del turisme ens ha arribat molt ràpid i ha sigut tremendo en tots els sentits. No passa només a Girona, passa per tot arreu, passa aquí, passa a Itàlia, passa a França, passa per tot arreu.
I jo diria que tenim uns gestors que no estan gestionant bé, com sempre. Realment ens passa a nivell escalable. Parlo d'Ajuntament, parlo de Diputació, diputació potser no tant en aquest sentit, però també parlo de governs autonòmics i parlo de govern central i parlo d'Europa. Ningú ha fet la feina ben feta. O sigui, tothom ha anat...
dins d'aquests últims anys sobretot durant aquests últims 15, 20 o 25 anys a una política sumament liberal i evidentment amb un esperit de dretes enorme però fins i tot el govern d'esquerres també ha fallat els governs nostres, els catalans com els centrals
i no han estat a la guaita amb tindre una mínima previsió. S'ha deixat de construir, la política de vivenda social s'ha anul·lat pràcticament des d'allà fa molts i molts anys, de bastantes dècades, com deia en Jordi, i tot això és denunciable. El que no podem és quedar-nos amb els braços creuats. Anem dient això, ho estem dient de forma continuada, ara sembla que per primera vegada, ja fa temps que ho dic, que hauríem de convertir els baixos dels edificis
en vivendes. Va sortir també en les jornades de la Pensem Girona, el que passa que... No sé si ho van escoltant aquí, perquè ho he dit, atacada tertúlia, em sembla, que s'haurien de reconvertir tots els baixos i facilitar-ho de manera fàcil. El que passa que jo això ho he sentit de fa molts anys i costa, no sé per què. Bueno, costa perquè hi ha lleis i les lleis es poden canviar, sempre que poden canviar. O sigui, si tu te mires la privada, quan té un creixement molt gran, es canvia de nau i se'n va cap a un polígon, no? Doncs una mica la part pública hauria de tirar una mica el mateix pensament.
Si només ens anem diguent és que no ens ho deixen fer perquè està allà i no ens ho deixen fer perquè està allà, perquè això depèn del govern central o perquè això depèn del govern de la Generalitat, evidentment no en ve. Jo penso que la política no s'ha de gestionar, sinó que la política és un tema de transformació. Totalment. La política no està per gestionar. Jo no vull polítics que gestionin la meva ciutat, vull que la transformin. Totalment. Per tant...
Jo no sé, penso que si seguim així encara estarem d'aquí dos anys parlant de veure com ho fem. I la idea és que s'hauria de fer ja de forma molt ràpida... S'hauria de fer de forma molt ràpida i per no gestors sinó per polítics i pensadors que d'alguna manera el que facin és transformar-ho, no gestionar-ho.
jo estic molt d'acord, ai perdona Jordi que agafo la paraula, com sabeu és un tema que porto recordo des de l'any... la millor tertúlia és aquella en què jo no parlo perfecte des de l'any 97 des de la Fundació Sergi perquè clar jo vinc del camp de la pedagogia i avui vull reivindicar la figura de Josep Rivera i Frontera que ens va deixar ho vam fer en aquesta tertúlia perquè va ser un personatge molt important i vull recuperar el tuit que va fer l'exalcalde Joaquim Nadal dient
un dels constructors socialdemòcrates. Terriblement socialdemòcrates. I jo, com que encara m'emociono quan parlo d'ell, perquè teníem una relació d'amistat, tu saps bé, tots els anys a la Fundació... Jo també la tenia, la amistat. Moltes xerrades.
I parlaves de futbol amb ella, però... Sí, també, també. El litri, el litri li deien, eh? Que per cert, em va sobtar que en el seu comiat no hi hagués un reconeixement per part del Girona a la seva figura. Des de Sergi l'hi van fer, perquè és que no podia ser menys. I penso que en un moment el Girona li deu un reconeixement.
Bé, ja hi ha diverses coses que has dit que hi estic totalment d'acord. De fet, en un apunt només, eh? I aquí, clar, és pel meu coneixement, tant des de l'any 97 fins als últims anys, amb la meva responsabilitat precisament de tinent alcalde d'Urbanisme i Habitatge.
L'any 97, la Fundació ja denunciàvem que hi havia una situació de discriminació en l'accés. L'any 97, quins eren els col·lectius d'IANA en aquell moment? Eren els immigrants, eren la gent gran pensionista amb pocs ingressos i les dones amb fills a càrrec, les famílies que anomenàvem monoparentals.
Per tant, ja en aquell moment ho dèiem, i en aquell moment jo me'n vaig anar a diferents municipis a proposar que definissin àrees de tanteig i retracte, perquè vaig fer un curs accelerat de què es podia fer, quins instruments hi havia, urbanístics, primer, perquè entenia que era una situació d'equilibri territorial, primer,
Perquè després socialment podem fer les xapusses que sigui, però d'entrada és un equilibri territorial el que ens ha de permetre. I me'n vaig anar, i ho puc dir-ho, me'n vaig anar a l'Ajuntament de Girona, me'n vaig anar a Blanes, me'n vaig anar a Lloret, me'n vaig anar a molts municipis de certes dimensions a la ciutat, Olot, pim, pam, a dir-los, senyors, comença a haver-hi una necessitat en certs col·lectius, comença a haver-hi un procés de...
de substitució de la població de la primera immigració espanyola per immigració de països extracomunitaris i ara és el moment que l'administració, com privarat, recuperi aquests antics parcs de protecció oficial que s'havien anat privatitzant perquè eren de compra-venda i no de lloguer i per tant de fer una acció de reequilibri territorial amb el control públic. No en va fer cas ningú. Ningú. De cap color.
I a partir d'aquí ens va sortir una altra proposta que va dir, com ho fem? Intermediem. Intermediem en el sector privat. Ens en vam anar a tots els col·legis, a tots els gremis, a tots a dir, senyors, necessitem habitatge de petits propietaris que ens el posin a disposició. Nosaltres mediem. Amb aquells col·lectius que ja tenen dificultats. L'any 2000 creem la primera borsa d'intermediació d'habitatge a Espanya.
I la masoveria urbana. I la masoveria urbana la vam crear i després em demana el govern que jo entri al govern per portar polítiques. I aquí és on amb la Carme Trilla, de verset de la Carme Trilla, vam començar. L'ajut del lloguer. Recuperar les promocions de protecció oficial de lloguer. De lloguer.
vam començar a fer una injecció, es van definir les àrees estratègiques residencials, que era una manera de, amb temps rècord, poder generar habitatge. Tot això ha anat caigant en el temps. Vull dir, no tothom fa el mateix tipus de polítiques. Quan vam entrar a l'Ajuntament de Girona, el 2019, la partida d'habitatge era de 50.000 euros. La partida d'habitatge d'un pressupost aprovat amb el suport
d'Esquerra, del PSC i de 50.000 euros l'any 2019 en plena emergència habitacional amb el suport de guanyar a l'oposició es passa a pactar un pressupost d'un milió anual d'inversions, d'inversions no d'espesa corrent, d'inversions i a partir d'aquí es comença i per això d'aquí a poc es podran ara
Això, Toni, servirà per... No, això, clar, el sol que hi ha disponible és el que tenim, s'ha activat tot, amb convenis amb l'Incassol, amb la Fundació Sales, amb no sé què, donarà pas a 200 habitatges en poc, a 400 més i a 800 d'aquí pocs anys. Però, clar, això és un esforç brutal que arriba... I en relació a l'operació fred, és opic, és opic que Girona no pot actuar
com a captador de tota la situació d'emergència evidentment la gent va allà on hi ha un recurs disponible i fa molts anys que es diu que està sobrepassada la sopa i que el que cal és fer no un, dos centres més a la demarcació que tots no cal que diguem el nom perquè sempre es dirà home però tots veiem on cal fer-los tots ho sabem el que passa que ningú vol
I aquí la Diputació i la Generalitat haurien de tenir el paper que no tenen. I a l'Ajuntament, fa poc, la Diputació ens va donar una despesa extraordinària i encara sembla que haguem de donar les gràcies. I jo li vaig dir al senyor Miquel Noguer, sí, clar, gràcies, però o activem alguna cosa o Girona seguirà sent el lloc on... Perquè és l'Oigvi, perquè és l'únic lloc que hi ha, és l'únic lloc que poden trobar una operació fred, que poden trobar un plat calent. I jo sé...
perquè ja sabeu que vinc del camp social, com s'envia la gent cap a Girona. Però des dels que surten de presó sense tenir res, des dels que a les fronteres els troben...
és així, tots ho sabem és que m'agrada sentir-t'ho dir perquè jo penso que aquests dies anem parlant molt de tot aquest tema del discurs que provoca, de discursos que provoca és a dir, quan hi ha problemes s'han de dir i després solucionar però primer s'han d'identificar i de dir allò d'amagar-ho per dir-ho d'alguna manera de no parlar-ne perquè és complicat i que és incòmode
acaba propiciant coses com les que després parlarem, que són aquestes enquestes del CEO, que jo ja he dit diverses vegades que no me'ls crec del tot, però que és una altra cosa, vull dir que hi és. Però el tema aquest és així, és a dir, per exemple, Girona, aquest és un tema de país, és a dir, Girona hi té la seva part, és evident, l'Ajuntament de Girona, però l'Ajuntament de Girona Sol no solucionarà absolutament res, com no ho farà l'Ajuntament de Salt, com no ho farà això, hi ha d'haver-hi una actuació de totes les administracions.
Més d'un milió d'euros anual en despesa de polítiques sense sostre, eh? A veure quina altra administració local pot dir que està fent tanta feina. No és broma, eh? Amb un pressupost minso. I malgrat tot, llavors, per això que tu deies, digue-li l'efecte crida, digue-li...
Exactament el que vulguis, la sensació que el sense llarisme ha augmentat molt la ciutat de Girona, que és veritat, però és veritat precisament per tot això. S'han de construir pisos, Àngel? A veure, pregunta fàcil de periodista, eh? S'han de construir pisos. Girona té l'espai, té el terreny que té, però encara hi ha algunes possibilitats de fer, és a dir, de la crisi de la que ens parlava la Cristina, hi va haver tot el tema a la Carletera Barcelona, que tot allò havien de ser pisos que no van ser...
Encara quina lloc per pisos? Domeny està tirant endavant i tal. Clar, estem en un problema. No tothom tindrà accés a aquests pisos encara que siguin, diguem-ne, pisos fets amb habitatge social.
tu que vens del món diguem-ne no, no, anava a dir brutal el que ha explicat la Cristina és brutal la de coses que es poden plantejar es poden fer i que fan falta aptituds apostes el que no és tan immediat que moltes vegades el programa de la política és que es decideix a 4 anys vista com a molt 8 a vegades
I això té un recorregut molt més llarg, i per tant, vull dir, s'han de jugar les garrofes més enllà del que pot ser el teu període de govern, no? I això hi ha moltes administracions locals que això no ho volen fer, no? Bé, això és el que en principi notem, eh?, els ciutadans, que més o menys observem, som observadors de la realitat, ens interessem una mica per la vida ciutadana, no? I la vida política, no?
Llavors, l'actitud que han de tenir aquests governs, que la línia del que deia Antoni Iglesias és de dir, han de transformar, no només gestionar, han de transformar, la pregunta és en quina direcció. Sabem que tothom parteix d'una ideologia, d'un marc mental,
sobre el que considera que ha de ser la seva funció social... Però hi ha històries, Àngel, i perdona que te talli, hi ha històries en la qual el marge de, diguem-ne, de ideologies que tothom hauria d'anar a la una. Aquesta és una d'aquelles... Però ja sé que no és així, eh? Permeten fer-te la pregunta des de la ingenuïtat, però hi ha qüestions bàsiques en la qual tothom hauria d'anar a la una. La veritat ja és claríssimament una d'elles. Tenim proves evidents que això no és possible, malgrat que hi hagi temes de país, però no es posen d'acord,
posar les ideologies al marge i centrar-se en aquelles necessitats i això podem veure a nivell local podem veure a nivell comarcal podem veure a nivell estatal o nacional en aquest cas
Bé, la transformació d'una ciutat ha de tenir en compte aquests paràmetres, no?, les necessitats que es van detectant com a procés, com a canvi social, com les dinàmiques de caràcter social que es van produint i que són observables, i són observables i, a més a més, les podem veure en el futur, ja les podem, diguem-ne, projectar de tal manera que sigui no fàcil, però sí que puguem marcar una línia de treball, no?,
doncs hi podrem estar més o menys d'acord, perquè com he dit, la transformació em sembla que és una qüestió que té un component ideològic i on pot dirigir-se cap a parcs i jardins, i fer una ciutat molt agradable i molt maca de passejar on s'hi visqui bé i tranquil·lament, i jo de ni gust de viure-hi, no?
O bé, utilitzar part d'aquestes àrees o zones d'aprofitament com a conseqüència de les construccions, que en lloc de fer parcs i jardins, o fer, no ho sé, un centre per a la gent gran, o per què no fer altres coses, no?
El tema de la transformació és imprescindible, és un concepte que s'hauria d'incorporar a la pràctica quotidiana de qualsevol tipus d'institució que es dedica a donar serveis als ciutadans, a atendre els ciutadans, perquè és l'últim objectiu que té un partit polític, un govern, és donar serveis als ciutadans. Allò que la ciutadania necessita, no només en aquell moment, sinó en projecció de futur.
La transformació, per tant, en funció de quina és l'ideologia, la dirigiran cap a un sector o cap a un altre. Per tant, no són tant les decisions, sinó el per què d'aquestes decisions, i això molt sovint no s'explica. I una manera de poder-ho enfocar, de molts altres, hi ha altres formes de fer-ho,
jo crec que seria aplicar el principi aquest de subsidiarietat, allà on no arriben els que han d'arribar de més amunt, que et deixin a tu fer aquestes polítiques, ara que et donin els recursos per poder-ho fer. I en aquest sentit, tal com ha apuntat la Cristina, la Diputació, que és l'Ajuntament dels Ajuntaments, hauria d'ajudar en aquelles àrees que podria ser...
dic per dir, comarcalitzat, que puguin recollir aquestes necessitats de tipus social que es poden plantejar. No dic el Pla de l'Estany, perquè és una comarca petita, però per què no? I per què no? Ripollà-Cerdanya o Garrotxa, que viu molt vell a dalt, però a veure...
La Garrotxa, eh? N'hi ha que viuen bé, però... A la Cerdanya, en termes d'habitatge, viuen molt malament. Malament, tenen problemes seriosos. Hi vaig fer habitatge de protecció oficial. En tot cas, hi ha la doble... La revista de Girona està preparant un dossier sobre aquest tema i l'Albert Raquena, precisament, està treballant tot el tema del que és l'habitatge rural i les zones aquestes, precisament a la Cerdanya. La Cerdanya és un problema, és a dir, falta habitatge... Sí, per què? Però per què? Aquí hi ha un tema...
Aquí hi ha un tema que quan parlàvem de la desigualtat territorial, la llei de muntanya. Esperem que algun dia tot això... Ja en parlàvem l'any 90 de la llei de muntanya. Doncs aquí està ventint molta pressió precisament dels micropobles perquè un dels temes que tenim, i paro perquè si no en Toni no podrà dir res, és que... Estic molt d'acord amb algunes coses de les que dius i és veritat que...
Transformar vol dir, òbviament, prendre decisions. Valentes. I les decisions, siguin les que siguin, en matèria de transformació, demanen consensos i temps.
I de la manera que s'estan fent política, això és molt estrany. I aquí vull llançar una escletxa, perquè per molta gent això és un pacte, potser una mica antinatura, allò guanyem junts i tal, però fixeu-vos, al final, el que dèieu vosaltres, ideologies molt diferents són capaces d'arribar a acords.
que per molts són insuficients, perquè, clar, tots els extrems voldrien alguna cosa més, però són capaços d'arribar a acords, i no de manera fàcil, vull dir que hi ha una negociació constant per tirar endavant aquelles necessitats de la ciutat. Per exemple, amb habitatge. Per exemple, hem regulat els habitatges us turístic amb Junts al Govern. Hem regulat qüestions que era aparentment impensable. Per tant, jo també, perquè és que, esclar, sempre només es treuen les coses negatives, i jo potser també per l'enfermetat que he passat...
el que vull és posar en valor les coses i l'esforç de la gent que malgrat vol fer les coses diferent se li segueix tirant tot el pes de la negativitat i el desànim generalitzat jo només vull dir, hi ha quatre coses fonamentals per fer política transformadora cooperació ciutadana
No pots transformar si no incorpores a la ciutadania. En aquesta transformació sempre porta un canvi cultural. Per tant, no es pot fer ad hoc. Però hi ha xarxa per fer-ho. A Girona hi ha molta xarxa. Totalment. Per tant, no fer-ho és un gran error.
I el repensem precisament venia d'aquí, de buscar aquest espai comú, societat, ciutadania, polítics, experts, experts d'altres llocs, per repensar, carai, per tenir l'acte de repensar. Segona, he dit cooperació ciutadana, primera, cooperació público-privada. El sector econòmic, els sectors han de jugar un paper clau, perquè moltes vegades...
Són més transformadors ells que la pròpia administració. Vosaltres aneu per davant en molts temes. Doncs carai, que siguin motor. No és l'enemic, al contrari. És l'enemic, en tot cas, aquell que no ho fa bé. Sigui d'on sigui, però no per ser. Per tant, cooperació ciutadana, cooperació pública-privada. Flexibilitat administrativa. O sigui, l'administració ha d'estar al servei del ciutadà, no al revés, que és on estem anant. No al revés, per favor.
Per tant, cooperació ciutadana, cooperació pública-privada, flexibilitat administrativa i finançament. Sense diners no es fa res. Per tant, pots tenir molts diners...
però que la gent se't foti en contra perquè no estàs treballant al costat de la ciutadania? Pots tenir molts diners i, com ha passat últims anys, haver de renunciar-hi perquè administrativament això no funciona? Per tant, jo fa anys, quan em van demanar que fes una ponència sobre la nova llei de barris, els vaig dir, senyors, podem fer la nova llei que vulgueu, però jo només dic aquestes quatre coses. Si aquestes quatre coses no estan harmonitzades,
no cal que ens hi posem. Per tant, per mi són, no sé si compartiu aquesta visió... Sí, sí, bastant, no, no, pràcticament al 100%, segur, segur, del tot. Al fi i al cap, després, al final, hi haurà sempre l'oferta i la demanda, no? O sigui, si realment construïm, si realment planifiquem, si realment edifiquem a l'àrea metropolitana de Girona... Aquest era l'altre tema, àrea metropolitana. Al final, al final, s'equilibra... Girona va sortir molt, sí.
S'equilibrarà una mica el que és el parc d'habitatge. No tot ha de ser a Girona, ni tot ha de ser a Vilavarets, sinó que és una mica pensar en gran. No es pot pensar només... Torna el mateix d'abans, eh? No som només un ajuntament el que ha de fer, no només és un consell comarcal, no és només una diputació, sinó que és tothom. Llavors, si tu penses a Mària Metropolitana, si tu edifiques a Vilavarets, evidentment crearàs...
que hi hagi gent que es desplaçarà de Girona cap a Vilamarets, perquè trobarà un habitatge, i per tant serà lliures pisos a Girona. Aquests moviments, si realment tenim una visió ben pensada, segur que pot arribar a una solució. Amb anys. Ara ja toquen anys, eh? Però això comporta pensar en altres coses, que la Cristiana ja ha treballat molt. La flexibilitat administrativa és la principal. No, aquesta és la principal, és a dir...
No, però amb el tema de mobilitat, eh? Suposo que vols dir. El tema de la mobilitat. Bueno, sí, però sí, són marats moltes coses. No, però mira, nosaltres precisament... Es va parlar que dintre el que podríem dir és que jo li haurem de buscar un nom, perquè a vegades en diguem àrea metropolitana, no som una metròpoli, àrea interurbana, àrea urbana... Sempre hem parlat d'àrea urbana. A Girona sempre s'ha parlat d'àrea urbana. Però que l'àrea urbana l'allargàvem fins a Caçà, per exemple.
Sí, sí, sí. Depèn de com l'enfoquis... Depèn de les necessitats que identifiquis. O sigui, al final, les àrees urbanes el que han de fer precisament és donar sentit a aquestes necessitats compartides que el que fan és fer més eficients els recursos i que generen, en principi, millor sostenibilitat dels serveis, millor sostenibilitat ambiental. Llavors, des d'aquesta perspectiva...
Jo em vaig posar a treballar, de la mà, òbviament, de l'alcalde, amb el que és el pla de mobilitat urbana de Girona. I aquí us haig de dir que va ser un gust treballar amb tots i totes les alcaldesses del que és l'àrea urbana, perquè és que vam trobar moltes complicitats. No havia estat sempre així, eh? No, no, la veritat és que inclús els tècnics me deien...
Ho dic com a fer positiu, és a dir, durant molts anys, diguem-ne, molts pobles havien viscut, diguem-ne, amb l'atenció aquella que no col·laboraven en Girona sinó que s'hi afrontaven. I viceversa. Sí, sí, amb temes d'habitatge i amb temes de mobilitat vaig moure de seguida la complicitat d'aquests ajuntaments.
I fins i tot amb coses que es concretaran i que ja s'estan concretant. Per exemple, vam elaborar en aquest pla algunes prioritats sobre les que treballem. No esperar que el pla estigui acabat per començar a fer feina. Per exemple, ja tenim una proposta i amb pressupost del que significa ampliar la girocleta fins a salt.
Tres estacions aquest any 2006. Exacte, la primera tres estacions de forma lineal i la segona era una forma radial, hi ha sis estacions. Però no només això, com incrementar freqüència amb Fornells, Vilablarec, però no només això.
Fornells estava disposat a cedir un sol per poder fer un aparcament dissuasori, de manera que ja no ens arribi una part d'aquesta gent a la ciutat, perquè no tenim nosaltres més sol per poder fer. Per tant, aquests principis que deies tu, que són cooperació, i un altre concepte que fa molts anys que no es parla i que jo sempre he portat amb mi, perquè l'he pres dels grans, que és solidaritat urbana.
solidaritat urbana, i aquí me'n recordo que em deien, hosti, ajuda els municipis petits a poder fer habitatge, dic, home, és molt fort, i aquí ho denuncio públicament, l'Incasol no fa habitatge si no li surten els números, i no se'n va fer deu pisos a Fornells, però què és això que l'Incasol no ho faci? Que hauria de ser la seva primera ocupació, no ho fa, per què li surten els números? Llavors vam orientar a fer un concurs públic, que hi haguessin diferents municipis de la comarca perquè es traguessin
Una oferta pública que pogués interessar a un privat. I això ho estan fent i ho ha liderat molt l'alcaldessa de Fornells, que és també presidenta del Consell Comarcal. Per tant, des d'aquí tot el meu suport, perquè a més vam estar-ho treballant. Per tant, quan la gent s'hi posa...
És que fixo que hi ha iniciatives privades, també el patronat de la Santa Creu. Bueno, aquests són... Aquests cent i pico pisos a Vilavarets, eh? Sí, i tant, i tant, i tant. No, d'aquí un any comencen les obres. És que aquesta és la iniciativa de Girona, el patronat de la Santa Creu, afortunadament. Això també són grans iniciatives que, per sort, patrones de la Santa Creu... I tant, i tant, i tant. I ara estan fent habitatge per gent gran.
Patroneta de la Santa Creu que va fer molt bona feina va fer molt bona feina per exemple la zona de Sant Pons o Can Giver del Pla que serà un altre problema que tindrà Girona que serà la rehabilitació de Can Giver del Pla perquè allà n'hi ha d'habitatge però està com està també una part tota aquesta gent que ens ha arribat està pagant impostos el 80% o més d'aquesta gent que ens ha arribat està pagant impostos per tant també vol dir que sí que donar més serveis però també hem tingut un creixement de recaudació
Per tant, això també hi hauria d'haver un equilibri, no?, que es noti. El que passa... Si es creixem molt, que arriba molta gent, però aquesta gent, quasi la majoria, el 90%, estan pagant impostos. Tornem a deixar fer preguntes de periodistes. Necessitem habitatge, però necessitem habitatge que la gent pugui pagar. I, per tant, és a dir, com parlem d'habitatge, no parlem de pisos dalt estànding que valguin un milió d'euros, perquè aquests, a veure, ni n'hi ha. El que té un milió d'euros suposa que no té problema per d'això, sinó que estem parlant d'altres coses. I aquest, per mi, és la clau de tot plegat.
El tema de la mobilitat, només, mira, una d'aquelles coses, jo n'era escèptic, la reconec, el carril ràpid Girona-Sal, avui he vist les primeres dades, les publico en TAPI al Diari de Girona, que diu que s'ha augmentat el nombre de, en una setmana és poc temps, però el fet que del 30, que passen els autobusos de línia L9 de 30 a 15 minuts, ha representat que
d'unes 9.000 i escaig persones passessin a 14.000 i escaig, gairebé un 50%. Bé, això són polítiques, és a dir, la gent utilitza el transport públic, que el transport públic li funciona. Totalment. Com va en trenc a Barcelona, si està convençut que no tindrà excessius ensurs, que és una miqueta aquest tema, no?
Van estar molt interessants aquestes jornades del Repensem Girona, el tema aquest dels pisos en els baixos, llavors tu n'has dit, de les quatre coses que has dit, jo no la diré tan bé com tu perquè tu es nota que ho has fet, però...
Hem de trencar la situació burocràtica que faci que per construir un bloc de pisos es pugui fer en sis mesos i que per planificar-les treguin sis anys. He mirat a la Cristina i ha fet un petit bufet, diguem-ne. És complicat això. Hi ha una cosa que es diu en procediment administratiu, que és el procediment d'urgència.
Ja ho he dit tot, no? Jo crec que, com heu dit tots, el tema és una urgència brutal. Quan l'any 2010, si no recordo malament, 2009-2010, en aquella època governava el tripartit i hi havia l'Oriol Nelo al càrrec de totes aquestes polítiques a les àrees residencials estratègiques,
es van poder fer perquè es va fer una simplificació dels procediments que a veure, que no era la panacea no és que qui reivindiqui això, tenia també molts èxits però vull dir, es va poder buscar un instrument i es van poder accelerar els procediments
Jo, ara, quan he estat batallant pel tema del Trueta, no?, de tots els procediments, bueno, en vuit mesos hem tirat endavant un procediment urbanístic que portava anys aturat. En vuit mesos s'ha fet. I aquesta setmana o la setmana que ve necessita la segona autorització i definitiva de la Comissió d'Urbanisme, que va passar a la primera. Sí, sí, sí, i s'han fet els resos. El que semblava bé va tenir un petit, per uns papers que no suposaran cap problema, però seria important, no per gent.
I tant. I vull dir que, ostres, quan poses tota la màquina a treballar i el dius, eh, això és així, si no es perd una inversió que serà la inversió.
que pot regenerar més tota la nostra àrea urbana, precisament, i pensant en SAL, que són els nostres companys de camí, que molts anys han sigut a la porta del darrere, de poder-los donar l'entitat que es mereixen, dius, ostres, podríem estar en risc per uns procediments. No pot ser. Doncs posar-ho sobre la taula, perquè si abans es podia fer, com és que ara no...
Pensar que abans tot ho fèiem de forma anòmala o tal, seria jo crec que molt simplista. Jo no crec que fos així. Jo tampoc. Però vull dir, pensar que abans es feien les coses... Com sempre, sempre hi ha algú que ho fa malament, però no en general. A vegades hi ha problemes i això també li... Àngel, t'ho pregunto a tu...
que a vegades, és a dir, les situacions de control que hi han de ser, i ningú dubta, s'han fet moltes vegades pensant en grans institucions, en grans ajuntaments com els de Madrid i Barcelona, i que acaben afectant a petits ajuntaments. I la sensació aquella que hi ha d'haver-hi... El tema burocràtic és un tema que sí que és transversal, perquè tothom el veu, tothom s'enqueixa, però és complicat. De fet, ara...
El govern ha anunciat processos de simplificació, però no sé quan es veuran, diguem-ne. Fa molts anys que se'm parla de simplificar l'administració, aprimar-la una mica i fent normatives que siguin fàcils d'interpretar i d'aplicar, no?
l'administració sempre ha sigut una institució garantista sempre ha buscat la garantia que els drets dels ciutadans quedaran representats i coberts i per tant es busquen tots els dits i uts perquè tot quedi ben lligat que no doni peu a una reclamació que després té els costos econòmics per la pròpia administració etc. i aquesta por moltes vegades ha fet això de regulir excessivament per canviar el pensament d'això
no sabria pas dir-te amb quina línia s'hauria d'anar, no? Perquè més enllà de les bones intencions i la voluntat de simplificar processos, la realitat ens diu que tot allò, perquè jo ho he sentit moltes vegades, ja porto dècades explotant-ho, això, no? Llavors estem allà mateix, no? Al contrari, diria que fins i tot ens ha complicat tot una mica més del que era. Totalment.
Per tant, trobar solucions a grans problemes, com que són dinàmiques complexes, on hi ha moltes variables associades, s'ha de fer des d'aquesta visió de globalitat, que entenc jo, que és l'objectiu del Repensem, no?, dir, globalment, com tenim la ciutat, quin diagnòstic ciutat, o àrea metropolitana, com es vulgui,
quin és aquest model que tenim davant, què és el que volem que sigui en el futur i quins són els camins que s'han de seguir per arribar-hi. Per tant, aquí hi ha tot el tema d'habitatge, tot el tipus d'habitatge, sobretot aquest habitatge protegit, en quins llocs, quines accessibilitats ha de tenir i quins són els camins per arribar-hi, el tema de la mobilitat i pensar molt sobretot en les dinàmiques socials, perquè...
el que tenim com a composició a la ciutat de Girona avui en dia no és la que teníem fa 10 anys amb 10 anys ha canviat molt la composició social i aquests ciutadans que paren els seus impostos doncs també volen serveis
I aquests serveis tampoc s'han dimensionat en la línia, en el mateix nivell proporcionalment de com ha anat la dimensió de la ciutat de Girona. I sobretot en les dinàmiques i aquests col·lectius nous que ens han arribat que també necessiten d'aquests serveis. Per tant, mobilitat. Jo sóc un usuari quasi 100% del transport públic. No la girocleta perquè...
Em desplaço per Girona, per exemple a Salva, i em desplaço sempre amb autobús, i estic molt content del servei que es dona, de les freqüències, sí, sí, va ple, però les freqüències són...
el problema no és amb sal el problema és amb fornells, amb quart la meva relació amb fornells i amb quart és petita per tant no puc parlar del transport que hi ha allà probablement, veus moltes vegades els autobusos que venen d'aigua viva per exemple venen buits alguna raó hi deu haver que expliqui el perquè això és així
que poder pensem tots, però no cal dir-les aquí, i no conec exactament quina és la freqüència ni tampoc conec l'abast, la utilitat d'aquest transport, perquè hi ha de ser, segur que hi ha de ser, amb aquesta visió urbana o interurbana que ha de ser una ciutat de Girona i als seus voltants, aquestes corones, que no sé si ara se'n parlen,
parlant de la primera corona, segona corona, doncs bé, fins a la segona corona, jo crec que d'alguna manera formen part d'aquesta visió que se n'ha de tenir per donar tots aquests serveis a tota aquesta gent que, bueno, potser s'acumulen a la ciutat de Girona i poder estarien molt bé i els agradaria, però no tenen més necessitats que veure què tenen aquí i aquí tenen el que no tindrien en un altre lloc. Per tant, aquest pla, jo recordo, i jo no vull parlar més, jo recordo
Quan en Quim Nadal, jo vaig coincidir en l'Ajuntament, va fer la transformació, diguem-ne, la principal transformació que va tenir la ciutat de Girona a la dècada dels 90, que va començar abans, no? El 80 es va pensar i el 90 es va executar. Es va fer amb aquesta visió de dir, a veure, va fer el pla de ciutat.
un llibret que està molt bé un pla de ciutat i va dir què és el que hem de fer en quina direcció ho hem de fer en quins terminis ho hem de fer i focalitzant en aquelles necessitats per a dir no estic penso que si no es fa d'aquesta manera no es farà tampoc per tant tots els actors hi han de ser presents amb participació ciutadana que a vegades jo tinc els dubtes si la participació és escoltada moltes vegades tinc aquesta sensació
per experiències molt properes, immediates, i que, bueno, hi ha una assemblea aquí a l'Eixample, hi ha una assemblea aquí, penso anar, perquè tinc coses a dir, espero dir-les, no sé, al llibat el moment no ho faré, però tinc coses a dir, i que els regidors i regidors de la ciutat el que han de fer és caminar, patejar-se la ciutat.
Ho han de fer molt, això. En aquest sentit, recordo que la Cil·la Paneca ho feia molt, això. No sé si hi ha altres regidors que també ho feien, però ell ho explicava i... Tinc consciència que hi ha regidors actuals que ho fan, i de colors diversos. Potser, doncs, a la barri de l'Eixamble, que és un barri molt dens de població i envellida, que s'està envellint d'una manera molt ràpida,
Poder falta pot ser això, perquè els regidors que hi ha, que ens corresponen per l'exemple, no tenen acte de presència més enllà de les cites amb les quals nosaltres intentem parlar amb ells. Per tant, hi ha una certa insatisfacció d'aquesta participació ciutadana quan no té el reflex, l'acollida i la resposta per part dels respectius responsables municipals.
I amb això també hem d'anar millorant, perquè si no tenim regidors a temps total i per tant estan a temps parcial, molt parcial, es fa molt difícil atendre les necessitats de la ciutadania, escoltar-los, que és molt important, però després atendre-les en la mesura que sigui possible quan les seves peticions són raonables.
I després que ho puguin resoldre. Perquè encara que hi hagi la bona fe de poder-ho resoldre, potser es troben molts amb els entrebancs burocràtics que no... A vegades hi ha solucions que no passen per gran inversió econòmica. A vegades simplement es reordenant el que ja es té d'una altra manera, es dona una resposta eficient. Quan parlem dels governs de Nadal, dels governs de transició...
Com que estava tot per fer, evidentment la seva obra de govern és immensa i ben valorada. No només a Girona, sinó per tot arreu, tot estava per fer. Jo sempre he dit que és veritat que tot estava per fer i es podia haver fet força més malament. Per tant, crec que val la pena buscar-hi. Després, segur que hi ha detalls i fins i tot errors, no? Errors en el sentit, no sé, de...
que poder-nos va preveure que Girona creixeria tant, és a dir, jo sempre he pensat, potser l'Auditori i el Palau Firal podrien estar en un lloc que és pàrquings, per exemple, o és així, però des d'aquella visió és evident. Però aquesta visió transformadora, que tu deies i que jo ratifico i que hi estic d'acord,
però també posant-hi el cantó de la gestió, és a dir, llavors s'ha de transformar però s'ha de gestionar també, s'ha de gestionar bé. Mira, jo precisament l'àrea que vaig dirigir es deia de transformació urbana i per això vaig posar habitatge, urbanisme, mobilitat i via pública. Sí, sí, sí.
Perquè per mi era impensable que va ser un marron, per dir-ho per mi. Sí, i per això vaig tirar endavant el repensem, perquè vaig dir no, no, és que són coses que no es poden dissociar, perquè jo a més a més la meva experiència personal és de disseny de plans estratègics i per tant jo abans d'entrar al govern jo ja tenia un pla estratègic.
I per tant, jo en els meus serveis vaig dir això, això, això. I això no ho faràs. I la pressió de suportar el no fer això, l'aguantaré jo. Per tant, tècnics a treballar.
I ara, el que es queixa perquè això no es fa, sigui un veí, sigui no sé què, me'n vaig a l'associació de veïns i dic, sí senyors, això no es farà. Per què? Perquè tenim això i això per davant, perquè és prioritari per la ciutat. En el segon moment, quan això estigui fet, va a vostè, va a l'altre i va a l'altre. I curiosament...
Això ho vaig haver de fer amb companys regidors meus a diferents barris perquè, com que jo portava l'actuació a tots els barris, doncs vaig acompanyar-los a tots. I, curiosament, tot allò que jo deia és el que s'està poguent fer. Perquè jo sabia de quins pressupostos disposem, de quina capacitat tècnica i administrativa teníem i, per tant, amb què em podia comprometre i amb què no. Si un polític
No sap arribar al seu lloc, agafar els reptes, fer una bona priorització, tinguent en compte el que tu dius, jo no vinc a fer de cap d'àrea, vinc a transformar. Per tant, jo, al cap d'un mes i mig, tota l'àrea, tots els treballadors de l'àrea, els hi vaig fer un PowerPoint dient, senyors, jo vinc a fer això.
I quan vaig marxar, els vaig dir, senyors, en aquest temps hem fet tot això. Estem transformant la ciutat. I la gent diu, ens has fet participar d'un projecte de transformació. Perquè, si sabeu què passa en el dia a dia, tens el cap molt... Les rutines, les rutines maten. I els problemes tal qual. I si no sabem aixecar el cap i prendre'ns un temps... La immediatesa. La immediatesa. La immediatesa. Jo, com que soc un agumet... Això ens passa a tots, eh? No, no, però ens hem de reivindicar, eh? Perquè jo...
A vegades els hi deia. Aquestes decisions les poden prendre per WhatsApp. Una ha de sentar-se i pensar. Sí, sí. M'ha quedat amb aquesta frase, sentar-se i pensar. Això de boomera és molt discutible, eh? No, no em toca, per el que diuen per edat em toca. Però és evident. Escolteu, ha estat una tertúlia molt interessant i us la vull agrair, però se'ns ha acabat el temps. Ja hem estalviat les enquestes que parlem per a aquestes. Gràcies, Toni, gràcies, Àngel, gràcies, Cristina. Si tot va bé, nosaltres tornem demà a les 10. Ara són les 11.