Title:

Cinema públic, UDG i ciutat metropolitana

## Introducció de la tertúlia En aquesta edició de **La tertúlia de Girona FM**, diversos convidats conversen sobre tres grans blocs temàtics: • **Els 25 anys del cinema Truffaut (el “cinema del poble”)** i el valor del cinema com a equipament cultural públic. • **La situació actual de la Universitat de Girona (UDG)**: eleccions a rector, compra del *Convent de les Butinyanes* i reptes de creixement. • **Planificació urbana i governança metropolitana de Girona**: nou estadi del Girona FC, nou hospital Trueta, desequilibris fiscals entre municipis i cultura política de campanya permanent. Al llarg de la tertúlia es combinen memòries personals, anàlisi política i propostes de futur, amb un fil conductor clar: **el paper dels equipaments públics i de la planificació estratègica** en la vida cultural, universitària i urbana de Girona. --- ## 1. 25 anys del Cinema Truffaut: el “cinema del poble” ### 1.1. Orígens i model de gestió • Es commemoren els **25 anys del Cinema Truffaut**, vinculat a l’antic cinema **El Modern**. • L’Ajuntament va comprar l’edifici del Modern fa 25 anys per evitar l’**especulació urbanística** i destinar-lo a **equipament públic**. • Es defineix com el **“cinema del poble”** perquè: - És **municipal**, de propietat pública. - Està **gestionat per un col·lectiu de crítics de cinema** i gent entusiasta, no directament per l’Ajuntament. - S’integra en **xarxes europees de cinema d’autor** i fa una programació molt cuidada. > “És un cinema públic gestionat per un col·lectiu entusiasta i des del primer dia ho ha fet molt bé.” ### 1.2. Recuperació patrimonial i lluita contra l’especulació • Es recorda que l’Ajuntament va haver de **recomprar l’immoble** del Modern per operacions “misterioses” de compra-venda en plena especulació. • Es posa com a **exemple d’encert polític**: - Recuperar un edifici històric per a **ús cultural**. - Evitar que es convertís en un actiu privat desvinculat de la ciutat. • S’explica que, anys després, la **sala principal es va ensorrar**, fet que mostra les dificultats i costos de conservar patrimoni. ### 1.3. Festa del 25è aniversari i memòria col·lectiva • L’acte de celebració no es fa al Truffaut, sinó al **Teatre Municipal**, “una caixa magnífica” que dóna més prestància a la festa. • Es repassen **anècdotes històriques**: - Cues llarguíssimes per veure *Tiburón* quan el Modern era cinema comercial. - Referències a **Jean-Luc Godard** i a la *Nouvelle Vague*, amb la projecció d’una pel·lícula que explica el naixement d’aquell moviment. • Es destaca el valor de **recordar també les dificultats**, no només la part bonica, en aquests 25 anys de trajectòria. ### 1.4. Versió original, art i assaig i activitat cultural • El Truffaut ha apostat sempre per: - **Cinema en versió original** (coreà, japonès, xinès, rus, finlandès, etc.). - Molta presència de **cinema d’art i assaig**, però sense renunciar a títols premiats als Òscar. • Es defensa que veure les pel·lícules en versió original és **respectar el cinema com a art**: > “La veu juga molt… i la veu original és diferent de la del doblador.” • El Truffaut s’ha consolidat com a **focus cultural**: - Presentacions de pel·lícules amb directors i actors. - Cicles especials (per exemple, **projectar cada Nadal _Què bonic és viure_**). - Acollida de festivals i activitats com **Cucullona’t** o projeccions d’**òpera en directe**. ### 1.5. Transformació del mercat del cinema i el paper del sector públic • S’analitza la **crisi de les sales de cinema comercials** a Girona: - Tancament de cinemes històrics (Gran Via, Ultònia, Venice). - Aparició i desaparició de multicines com el **Lauren**. - Impacte posterior de les **plataformes de streaming**. • Es remarca el **doble encert** del Truffaut: - Haver salvat un equipament cultural quan el cinema comercial entrava en crisi. - Haver-se consolidat com a **alternativa estable** amb una programació exigent. • Es defensa el **paper corrector de l’administració pública**: - Crear equipaments on el mercat privat **no és rendible**. - No intervenir on el mercat ja funciona bé, buscant un **equilibri públic–privat**. ### 1.6. Èxit de públic i cinema català • Malgrat les plataformes, el Truffaut **té més públic que mai**. • La gran oferta d’estrenes setmanals (10–12 pel·lícules per setmana) fa que **triar programació sigui cada cop més difícil**. • Es comenta l’**auge del cinema català i espanyol recent**: - Títols d’èxit com *Alcarràs*, *Suro* (esmentat com “Sirat”) o *El mestre que va prometre el mar*. - Bon comportament al Truffaut i bona resposta del públic. --- ## 2. Universitat de Girona: eleccions, patrimoni i futur ### 2.1. Eleccions a rector: tres candidatures i mandat de 6 anys • S’obre la **campanya per al rectorat de la UDG** amb tres candidats: - **Josep Calbó**, exvicerector de l’equip de **Quim Salvi**. - **Albert Ruda**, exdegà de la Facultat de Dret. - **José Manuel Martínez Real**, degà de Medicina, que s’afegeix en l’últim moment. • Característiques singulars d’aquestes eleccions: - El mandat passa de **4 a 6 anys**. - **Prohibició legal de reelecció**: només es pot fer un mandat. > “Per primer cop, el mandat serà de 6 anys i no es podrà repetir.” • El clima és de **tranquil·litat i “pau social” universitària**: - Bon cicle econòmic i estabilització de personal. - Valoració molt positiva dels 8 anys de rectorat de Quim Salvi. ### 2.2. Governança universitària i autonomia • Es remarca la peculiaritat de la governança universitària: - El **personal de la universitat** tria qui el governa. - El mateix personal decideix, en gran part, **condicions de prestació del servei**. • Això pot generar **disfuncions** (candidats poc inclinats a “fer revolucions”), però és clau per a la **autonomia universitària**. • S’alerta del que passa als **Estats Units**: - El govern de Trump ha condicionat finançament de recerca a l’alineament polític. - Ha amenaçat amb **tancaments d’universitats**. > Es reivindica la *recerca translacional* i la independència universitària com a garanties per protegir el coneixement de pressions polítiques. ### 2.3. Compra del Convent de les Butinyanes i campus del Barri Vell • La UDG ha anunciat la **compra del Convent de les Butinyanes** al Barri Vell: - Objectiu: **ampliar serveis universitaris** i guanyar espai. - Es veu com una **operació estratègica de futur** i de recuperació de patrimoni. • Butinyanes ja formava part de la **memòria col·lectiva** de la UDG: - Hi havia allotjat classes, el Consell d’Estudiants i diversos serveis. • Problemes i reptes: - Les universitats públiques tenen **poca capacitat d’inversió** per rehabilitar immobles. - Caldrà buscar finançament (per exemple, a través de **fons Next Generation** o noves “finestres d’oportunitat”). • Es vincula la compra amb la idea de **campus dual**: - Campus de **Barri Vell** (integrat al teixit històric). - Campus de **Montilivi** (espai més extens però amb límits de creixement). ### 2.4. Urbanisme i eines de planificació • Es posa en valor l’**urbanisme com a eina pública**: - Permet **garantir usos** compatibles amb l’interès general (com s’ha fet a Butinyanes). - Pot evitar que grans equipaments vagin a mans privades amb usos inadequats. > “L’urbanisme és una gran eina per evitar que un equipament acabi en mans que no toquen.” • Es destaca que l’equip de Quim Salvi volia **tancar l’operació de planejament** de Butinyanes abans d’acabar mandat, però els tràmits urbanístics són lents. ### 2.5. Les Caputxines i la manca de mecenatge • Es planteja el cas del **convent de les Caputxines** com un altre gran equipament estratègic a Girona: - Part ja vinculada als **Banys Àrabs** i la Diputació. - Es reivindica que **no acabi en mans privades**. • Es proposa que Ajuntament i Diputació **liderin una operació pública** semblant a la de Butinyanes. • Es denuncia la **manca de mecenes** al país: > “Els nostres rics no són prou rics… i no tenen la tendència a invertir en la cosa pública.” • També es critica que les **lleis de mecenatge** no incentiven prou les donacions, tot i que, si algú té centenars de milions “al compte corrent”, podria fer-ho igualment. --- ## 3. Campus de Montilivi, nou estadi i planificació metropolitana ### 3.1. Límit físic del campus de Montilivi • Es descriu la **situació urbanística del campus de Montilivi**: - Està envoltat de sòl residencial (xalets) i **no té gaire marge de creixement**. - Les possibilitats d’expansió que preveia el planejament ja s’han esgotat. • La UDG necessita espai per a **noves facultats o centres de recerca**, i això obre el debat sobre **reordenar usos** a l’entorn del campus. ### 3.2. L’estadi de Montilivi: futur incert • Es debat el futur de l’**estadi de Montilivi**, actualment: - **Equipament públic municipal**, concessional durant 50 anys al Girona FC. - Encaixonat entre el campus i una muntanya, amb **impossibilitat física d’ampliació**. • Es planteja que, si el Girona FC es consolida a **Primera Divisió** i necessita un estadi “com Déu mana”, **no el podrà fer on és ara**. • Proposta recurrent a la tertúlia: - Traslladar l’estadi i crear un **campus esportiu** en els sòls en transformació entre **Salt, Girona i Vilablareig**, a l’entorn del **nou Trueta**. - L’actual estadi, en retornar a l’Ajuntament, podria reconvertir-se en **espai públic universitari i/o esportiu**. > Es defensa que un nou estadi hauria de ser **finançat pel club**, no amb diners públics. ### 3.3. Àrea urbana vs. terme municipal: visió metropolitana • Es critica la visió de **“campanar”** i la manca de cultura metropolitana: - Girona pensa massa en clau de **terme municipal**, no de **realitat urbana**. - Exemples recurrents: ubicació del **nou hospital Trueta** o debat sobre el nou estadi. > “Girona no són 100.000 habitants, la ciutat real inclou tots els municipis de l’entorn.” • Es proposa **pensar equipaments en clau d’àrea urbana**: - És indiferent (per a l’usuari) si l’hospital és “a un costat o altre de la línia municipal”. - Caldria un **organisme d’àrea metropolitana** com el de Barcelona per: • Coordinar transport públic (autobús, similars a *Girocleta*), • Gestionar serveis (aigües, residus, taxis), • Planificar conjuntament grans equipaments. ### 3.4. Serveis compartits i incoherències actuals • Es posen exemples de **cooperació parcial** existent: - Empresa **Aigües de Girona, Salt i Sarrià**. - Alguns intents d’ampliar serveis com la **Girocleta** a Salt, tot i les traves administratives. • Contradiccions que es consideren absurdes: - El cas dels **taxis a l’Aeroport de Girona-Costa Brava**, situat a **Vilobí d’Onyar**: • Moltes llicències al municipi petit. • Taxis de Girona ciutat no poden treballar-hi amb normalitat ni estacionar-hi. - Es compara amb el **model metropolità de Barcelona**, on tots els taxis són de l’àrea metropolitana i compartiran regulació i imatge. ### 3.5. Fiscalitat local i desequilibris entre municipis • Es critica el **model de finançament municipal vigent**: - Cada municipi ingressa allò que genera al seu terme. - No hi ha mecanismes sistemàtics de **redistribució de beneficis i càrregues**. • Exemples destacats: - **Figueres**: assumeix serveis i equipaments com a capital, però els polígons industrials que generen molts ingressos fiscals són en **municipis veïns**. - A l’entorn de Girona: polígons a Salt, Riudellots, Fornells, etc., que poden **descapitalitzar fiscalment** la ciutat. • Es defensa una reforma de la **Llei d’Hisendes Locals** per permetre: - **Gestió conjunta** d’equipaments supramunicipals (p. ex. espais logístics, polígons). - Repartiment de beneficis fiscals proporcional al **cost de serveis** que assumeixen les ciutats centrals. > “No té cap sentit que tots els beneficis se’ls emporti un municipi i els costos es concentrin en un altre.” ### 3.6. L’Informe Roca / Enric Lluch i la reordenació del mapa municipal • Es recorda l’anomenat **Informe Roca** (atribuït en origen a **Enric Lluch**) sobre la reordenació territorial de Catalunya: - Proposava reduir el nombre de municipis i agrupar-ne molts de petits. - Va generar una gran resistència dels **micropobles**. • Es remarca que altres països (com Itàlia) han completat processos similars amb millors resultats econòmics. • S’enllaça amb la crítica als **consells comarcals**, qualificats d’ens que “neixen, creixen, es reprodueixen i mai moren”, però sovint no resolen el problema de fons. --- ## 4. Política local, percepció d’inseguretat i pressupostos ### 4.1. El debat sobre la seguretat a Girona • A la part final, amb les municipals a l’horitzó, s’obre el debat sobre l’**estat de la ciutat**. • Es constata un canvi de focus mediàtic: - Primer, molta atenció a **escombraries i neteja**. - Ara, creixent protagonisme del tema **seguretat**. • Una de les tertulianes qualifica el debat sobre inseguretat de **“absolutament artificial i induït”**: - Viure al centre i **no tenir percepció d’inseguretat real**. - Els mitjans i determinats actors polítics **alimenten el relat** per reforçar certes opcions. > S’adverteix del perill de “generar problemes que no existeixen” només per rendiment electoral. ### 4.2. Campanya permanent vs. governar • Es critica la **campanya electoral permanent**: - Després d’unes eleccions, ja es parla de les següents. - Es reclama **centrar-se a governar i complir el programa** acordat amb la ciutadania. • S’assenyala que el govern municipal actual té **majoria suficient** per aprovar pressupostos i tirar endavant el seu projecte. • Es demana que el balanç es faci **al final del mandat**, no des del primer dia pensant en les municipals de 2027. ### 4.3. La centralitat dels pressupostos i la responsabilitat política • Es remarca que la **llei de pressupostos** és la norma més important de qualsevol administració: - Sense pressupost, es bloqueja el **funcionament ordinari dels serveis**. - Exemples: Ajuntaments, Generalitat i Estat. • Es critica durament l’**ús partidista del vot als pressupostos**: > “Trobo d’una irresponsabilitat política i social impressionant dir ‘jo no els aprovaré’ l’endemà de les eleccions.” • Es recorda que: - El govern de Ferran Mascarell (o referències similars) va caure per **no aprovar pressupostos**. - L’Ajuntament de Girona ha aprovat els propis, però **pateix la manca de pressupostos** de Generalitat i Estat. • S’evoca el model nord-americà, on el bloqueig de pressupostos pot implicar que **ningú cobri** ni funcioni l’administració, com a exemple extrem per entendre la gravetat del bloqueig. • Es reclama **negociació real**, amb renúncies per totes les parts, en lloc de bloquejos per orgull o sectarisme. ### 4.4. Eleccions UDG i desconnexió ciutadana • Es constata que, malgrat la importància de la UDG per a la ciutat, el **procés electoral universitari** es viu bastant **d’esquena a la ciutadania**: - Sistema de votació complex i poc entenedor. - Poc ressò fora de la comunitat acadèmica. • S’esmenta com a detall significatiu l’**absència de dones candidates** a rector en aquestes eleccions, tot i haver-ne tingut en altres moments. --- ## 5. Idees clau que travessen tota la tertúlia ### 5.1. Cultura i universitat com a motors de ciutat • Tant el **Cinema Truffaut** com la **UDG** apareixen com a **institucions estratègiques** per a Girona: - Generen **vida cultural**, cohesió social i projecció exterior. - Són exemples d’**equipaments públics de llarg recorregut**, que requereixen visió i persistència. ### 5.2. Recuperació de patrimoni per a usos públics • Els casos del **Modern/Truffaut**, el **Convent de les Butinyanes** i les **Caputxines** reforcen una idea comuna: - Cal **evitar l’especulació** sobre edificis emblemàtics. - És clau destinar aquests espais a **equipaments culturals, educatius o socials**. ### 5.3. Necessitat d’una mirada metropolitana • Tota la discussió sobre el **nou Trueta**, el nou estadi, el campus de Montilivi, els taxis de l’**Aeroport de Girona-Costa Brava** o els polígons industrials apunta al mateix diagnòstic: - Sense **governança metropolitana real**, es multipliquen incoherències, desequilibris fiscals i conflictes competencials. - Caldria avançar cap a **òrgans i lleis** que reflecteixin la “ciutat real” i no només els termes municipals. ### 5.4. Responsabilitat política i cultura del diàleg • Tant en l’àmbit local com universitari i estatal, els tertulians reclamen: - **Menys electoralisme** i més capacitat de pacte. - Entendre que **aprovar pressupostos i planificar equipaments** no és opcional, sinó bàsic per garantir serveis. > La tertúlia tanca amb una impressió compartida: Girona té eines, idees i potencial, però cal **visió a llarg termini**, col·laboració entre institucions i una política menys centrada en el curt termini electoral.

['Girona', 'Cinema Truffaut', 'El Modern', 'patrimoni públic', 'cinema en versió original', 'xarxes europees de cinema', 'UDG', 'Convent de les Butinyanes', 'campus de Montilivi', 'Barri Vell', 'urbanisme', 'especulació urbanística', 'estadi de Montilivi', 'Girona FC', 'nou hospital Trueta', 'àrea metropolitana de Girona', 'finançament municipal', 'Llei d’Hisendes Locals', 'Informe Roca', 'micropobles', 'consells comarcals', 'seguretat ciutadana', 'pressupostos públics', 'campanya permanent', 'autonomia universitària']