en Salvador Garcia Arbós, gastrònom també, moltes coses també, com te defineixes tu?
Pots dir, els que parlen de tot i no saben de res són periodistes. I estan mirem estar de tot de l'actualitat. O professors. O professors, per dir, esteia escriptor. Tertulians. Tertulians. Però més que gastrònom, bé, gastrònom, faig més de la gastronomia, però la meva gran afició
són... és la conversa. Molt bé. Doncs escolta'm, això venim aquí a aquesta hora. O sigui, vaig a menjar per fer sobre taula. Això venim aquí avui a aquesta hora que tenim per endavant, que no hi és avui en Jordi Grau, que està fent un acte també de valentes i acompanyades, que també crec que està bé dir-ho, una entitat que hi ha la Carme Viñoles, l'Amèlia Barbero, que estan ja des de fa molts anys lluitant en contra dels matrimonis forçats aquí comarques gironines i que estan fent una campanya...
per que els ajuntaments aprovin mocions en contra d'aquesta pràctica i també per visibilitzar cada vegada més tota aquesta realitat que moltes vegades està enterrada i que és bo també que es conegui. En tot cas, jo volia començar parlant perquè ahir es van celebrar els 25 anys del trofó, que va coincidir també amb els premis del Diari de Girona, una certa contraprogramació que hi va haver gairebé entre un i altre. Però una cosa pitjor, eh?
Com el diari de jo anava a premiar el Trifó, que això encara té... Això està molt bé, perquè va haver corredisses entre un lloc i l'altre per anar a buscar el premi. Exacte, 25 anys del Trifó, aquí ha acabat sent un exemple d'una iniciativa cultural sortida també molt des de baix, també en convivència amb l'Ajuntament.
que serà mentida també amb els anys, amb una ampliació també de no fa gaires anys en una segona sala, com un exemple també de país gairebé, de resistència cinematogràfica en moments de multisales, etcètera, etcètera. Jo crec que a veure...
ahir ho anava definint el cinema del poble és un cinema públic aquí a la Gràcia va ser fa 25 anys que es va poder obrir aquest cinema que l'Ajuntament va adquirir en aquell moment el modern el cinema modern d'abans, tot l'edifici es va poder comprar va haver-hi aquí d'allà però es va comprar
I, per tant, aquella finca és municipal. I es va decidir, ja que ja hi havia hagut un cinema, primer en una sola sala, d'obrir un cinema públic. O sigui, el cinema és municipal. Però la gràcia d'això, per mi, que també hi vaig viure en aquells moments, jo era l'Ajuntament, no era l'alcaldessa, però ho vaig viure, la gràcia és que l'Ajuntament va veure clar que això s'havia de gestionar des de la ciutat. Llavors, l'Ajuntament, per ell mateix,
Girona tenia un potencial de gent entusiasta sàvia en el cinema que era l'Oció de Crítics llavors va dir l'Oció de Crítics se'ls proposa gestionar aquest cinema i aquí té la gràcia perquè això és un cinema públic gestionat per un col·lectiu
entusiasta i que des del primer dia ho va fer molt bé estem en xarxes europees fan un tipus de pel·lícules determinades bé, s'ha de veure avui ahir aquesta gran festa a la qual em va ser greu no poder anar perquè jo vaig anar a la festa el Premi d'Honor que donava en el diari de Girona era per en Montmarquès íntim amic meu íntim de la meva colla i per tant vaig a ser allà
més aquell no va poder ser perquè el tenim ingressat que el vam haver d'operar d'urgència i en aquest sentit volia compaginar les dues coses però va ser impossible per tant però jo he felicitat i felicito aquests 25 anys del trofó precisament per això per aquest col·lectiu que l'ha impulsat i per al públic que existia que existia a la ciutat i que ha anat creixent és un públic que li ha donat força li ha donat entusiasme
I jo espero que sí, per molts anys. Ara hi ha una segona sala, vull dir, aquell edifici es va arreglant, per entendre'ns, i l'altra cosa és el cinema, i jo li desitjo molts anys de vida i que hi puguem anar molt de temps.
em fa gràcia tal com recorda tothom que és el cinema del poble perquè de fet és públic i el poble és públic i el públic és poble vull dir que això està bé que és que li agradaria amb el nostre gran amic Guillem que em sembla que el tindràs algun dia d'aquests porta el sol eh
ahir el vam tenir parlant una miqueta de l'acte del vespre i un dia farem una taula específica sobre els 25 anys i ahir es va fer un acte molt maco i no es va fer el Trifo perquè no hi cabíem es va fer a l'altre costat de carrer a l'altre costat de carrer que vam anar ens vam reunir tots el Modern ai el Modern, perdona no es va fer el Modern es va fer el Teatre Municipal que encara li va donar més li va donar més prestància vull dir que a més a més és un cinema que és un envoltori una caixa una caixa magnífica
el teatre municipal i va ser un acte fantàstic perquè es va recordar tot fins i tot, o sigui, es va recordar sense filtres perquè a vegades molta gent quan recorda les coses només recorda el bonic i es van fer discursos que es va explicar, escolta'm són 25 anys i ha costat una mica arribar fins aquí i ha costat una mica fins i tot arribar a tenir el modern perquè el modern fa 25 anys és on ja hi havia especulació que l'Ajuntament va ser víctima de l'especulació i va haver de lluitar contra l'especulació urbanística
I es va recordar l'anècdota, i això ho va explicar molt bé en Quim Nadal, suposo que els diaris ho recullen.
doncs que va haver de recomprar-ho perquè hi havia una compra entre mig i alguna cosa d'aquelles coses que passaven misterioses a Girona i que l'Ajuntament, em sembla que l'Anna ho podria explicar molt més bé que jo perquè l'Anna, pobra Anna, en aquell moment era em sembla que era estinent d'alcalde era estinent d'alcalde i per tant ho vols conèixer de primeríssima mà però va passar això, aquelles coses que fan tanta i tanta ràbia dius, com pot ser que un edifici públic d'aquestes un equipament que és patrimoni
que no sigui de la ciutat i s'hagi de pensar en una altra cosa que no sigui un equipament públic pel públic i pel poble que és el que ha acabat sent aquesta manera de fer avui seria impossible fer el que es va explicar ahir que ho compra un això ho vas comprar jo t'ho compro perquè avui per mi després va passar el que va passar que sap greu perquè entremig va passar el que va passar que és que es va ensorrar la sala principal que és la sala que havia amarat molta gent jo per exemple vaig ara Tiburon
I la primera vegada de la meva vida que vaig quedar esperberat perquè vaig fer cua per primera vegada de la meva vida al cinema. O sigui, tota una sessió deia fins aquí entrareu a la propera sessió i a partir d'aquí, d'aquí dues hores. Bé, va ser un acte magnífic perquè es va recordar absolutament tot. I ha jugat molta gent. De fet, a la foto, a la foto històrica l'any surt. Ojo al dato. I en canvi l'Àngel Quintana no perquè pobret era París, saps?
amb els de la Nobel Vaga va ser un acte fantàstic i a més a més amb una pel·lícula molt encertada perquè Nobel Vaga doncs explica una mica el naixement d'aquest cinema que representa Trifó que és un dels fundadors tot i que la pel·lícula parla més d'això d'en Jalú Godard però ja hi són tots hi ha en Godard tu hi eres no? no no la pel·lícula va ser magnífica i explica una mica tot el naixement d'aquest moviment
és una pel·lícula molt i molt divertida és una pel·lícula molt divertida que a més a més ajuda a entendre tot aquell començament ara la gràcia seria en Guillem em va anunciar que al febrer es passaria les dues pel·lícules es passaria aquesta i es passaria a but de sufla que és la pel·lícula que ho explica tot tu ja l'has vist aquesta no? a but de sufla la recordes no? que és de la teva època de la meva jo era massa petit
I què volia dir jo ara? No, què és aquest cinema? És que sempre s'ha fet cinema comercial, però és que encara que s'hagi fet cinema comercial, el cinema mai s'ha tractat prou bé, perquè el cinema és art, fins i tot hi ha pel·lícules que les podem menysparear, que en versió original tenen un altre valor. I aquí es va apostar una mica per l'art i assaig, però sobretot, sobretot, sobretot, sobretot per la versió original. Hem vist pel·lícules que han sigut Òscar, i les hem vistes aquí, i les hem vistes en coreà,
i les hem vistes en japonès i les hem vistes en xinès i les hem vistes en rus i les hem vistes en llenyà i les hem vistes en finlandès i són polècles que després han sigut a ben notar les sales comercials però les hem pogut veure, les hem pogut sentir tal com s'han de sentir
Perquè la veu juga molt, no només la veu del doblador. I això és el que ha anat bé, perquè t'ha garantit poder veure la pel·lícula tal com s'ha de veure. I la veu és diferent per ser original.
Bé, jo crec que és un doble encert, no?, és a dir, el que va succeir fa 25 anys, primer recuperar un espai com a equipament per la ciutat, no?, és a dir, en una ciutat a més consolidada i que està mancada d'equipaments, que progressivament, no?, des de la democràcia ensà... I en aquest cas hi ha un triangle que parlava en aquest moment, que, perdona, de teatre... Mercè?
el Mercè i el Modern. Exacte. Me'n recordo que parlàveu d'això, sí, sí. Triangle, digues, digues. I per tant aquest encert, és a dir, que probablement avui si no s'hagués apostat per una política de recuperació d'aquest patrimoni, però també d'aquests espais, la ciutat encara seria víctima de molta més pressió de la que hi és avui actualment. Això d'una banda. I de l'altra, aquests 25 anys coneixen en un canvi de model del cinema comercial,
és a dir, el que hem patit essencialment a la ciutat de Girona és la desaparició del cinema el tancament de sales i amb la velocitat que va doncs quasi m'atreveixo a dir que acabarà sent un element pràcticament residual perquè de fet de les poques sales de cinema que existeixen a les ciutats i qualsevol dels oients hi va qualsevol d'aquestes tardes veurà que no són precisament massificades i ha viscut dos processos històrics primer, la desaparició dels cinemes tradicionals, de sales úniques primer
el Gran Via, l'Ultònia, o el Venice. I després els multicines. I després venen els multicines. I el primer gran multicina que hi ha va ser el primer a desaparèixer, que va ser el Lauren, que a més a més era el que destruït totes les películas de Woody Allen era tallar el bacallà. I després va...
Aquest és el paper de l'administració pública, en un i altre sentit. En un, diguem, la de saber configurar ciutat, no? I en l'altre, diguem, la de justament suplir els forats, no? Que acaba deixant, diguem, l'oferta en aquest cas comercial, no? Per tant, home, com diu en Salvador, és a dir, el cinema és un art, no? Forma part de la cultura.
Per tant, de la mateixa manera que tenim equipaments culturals dedicats a altres arts, n'hem de tenir un dedicat al cinema, no? És a dir, aquests 25 anys, justament amb la perspectiva d'aquests 25 anys, es veu el doble encert, no? És a dir, no sé si això era tan obvi l'any 2000, però ho és molt més l'any 2025 amb tot el que acaba de ser. I està sobrevint ara una cosa que el 2000, evidentment, era impensable, que era a les plataformes a casa, està sobrevint això...
l'està aconseguint l'altre dia, bueno, quan han presentat els números del trofó, estan tinguent més públic que mai, per tant, demostra, un, encert amb la programació, i dos, que hi ha aquesta necessitat també encara d'anar al cinema, tu deies ara, tu vas un dia als Ocine, per entendre'ns-e, i sol haver-hi, no sé, dels grans pel·lícules d'esdeveniment... Programació i activitat, moltes vegades, entorn a la programació, perquè allà s'han presentat moltes vegades pel·lícules, amb actors...
de la pàlgola correparent, amb directors festivals vull dir que és un contingut elaborat, podríem dir-ne només no d'anar projectant i tècnicament en versió original que això és una de les gràcies però també en torn d'això aquesta ciutat de crítics treballa
Treballa perquè sigui un focus cultural molt potent en l'art del cinema, muntant tota una sèrie d'actes al torn de l'activitat. Jo soc el col·laborador habitual amb diverses 3 o 4 coses que es fan a l'any.
Una de les coses més d'allò és, deixeu-m'ho dir, d'aquí un mes, el dia 22 a desembre, i tornarem a projectar, ja no sé quants anys farà, diguem que fa 22 anys, el que bonic és viure, i la passem cada any, però no només fem això, vull dir que hi ha tota una sèrie d'activitats que es fan, per exemple, el festival a Cucullona't.
vull dir, acull moltes activitats si fa òpera ara, des de fa uns anys si projecta òpera, òpera en directe clar, hi ha tota una sèrie d'activitats que sense aquest valor de lo públic no es faria perquè quan hi ha el valor comercial o s'ingressa o no es fa i que es tanquen coses precisament perquè hi ha lo públic
vol jugar amb la cultura i a vegades la cultura necessita del suport i a l'inversa, allò que funciona en el mercat privat no hi ha d'intervenir el públic és a dir, justament necessitem aquest equilibri el sector públic serveix per corregir les disfuncions del mercat privat sigui de vegades per accessos és a dir, l'especulació sigui de vegades per defecte la manca d'oferta en aquest cas en el cinema tradicional
felicitem també el trofó per aquests 25 anys i aviam també aquesta bona salut que tenen que un dia en Jeb aquí explicaven als Quatre Rius que la feina ara de triar les pel·lícules és més difícil que mai perquè tenen el nivell d'estrenes setmanals que hi ha als circuits de distribució de les pel·lícules és impressionant i cada setmana es poden estrenar 10-12 pel·lícules diferents a partir d'aquí escollir quina posa en el trofó
comptant que si estaran una setmana, 15 dies comptant que hi ha pel·lícules que acaben tinguent gran èxit pel·lícules catalanes han viscut una miqueta aquesta implosió del cinema català i també espanyol que hi ha hagut els últims anys amb pel·lícules que han tingut, el Carràs no miràvem l'altre dia les pel·lícules de més èxit i moltes són d'aquí el Carràs, Sirat i el mestre que va prometre el mar per tant que la gent també es va...
Estic del 93, per tant, que hi ha aquí una... Em sembla que va ser la primera. Estic del 93, és la número 1, i la 10, em sembla que és el que... Bé, és estic popular, hi ha 4 o 5, sí, sí. Per tant, bé, en tot cas, la feina que tenim per endavant, Déu-n'hi-do. Parlant de la recuperació... Per tant, hi havia tenia la tercera sala. Perdoneu.
Ara la segona, tot i els problemes inicials, ara ja s'hi fa pel·lícules... S'ha anat arreglant, sí. S'ha anat arreglant i per tant també... Era el més bé. Exacte. Al principi costava més. Sí, sí, que tal com es va preveure, perquè se sàpia que hi havia parts de la sala que no es veia bé a la pantalla i es va haver d'arreglar. Parlàvem de recuperació de patrimoni, arran del cas del trofó, del modern, i m'agradaria també ja lligar-ho
amb l'UDG, perquè avui comença la campanya de les eleccions al rectorat de l'UDG, tres candidatures, Josep Calvo, José Manuel Martínez Real i Albert Ruda, que són els tres candidats, finalment tres, semblava que serien dos, i a última hora se n'hi va sumar un de tercer, que és el de Gà de la Facultat de Medicina, Martínez Real.
i ho lligo perquè la setmana passada precisament es va anunciar la compra de les botinyanes per part de la Universitat de Girona per ampliar serveis, es reformarà quan sigui possible i després com a mínim l'UDG va ampliant espais comencem per la campanya ja t'ho pregunto tu tu que estàs allà a l'UDG com s'està vivint ara mateix? Molt tranquil·la
és a dir, jo crec que aquest seria l'adjectiu tranquil·litat, de fet jo he hagut de buscar quin dia es votava perquè de fet no ho sabia i van enviar la planificació d'actes de campanya que durant una setmana és veritat que hi ha 3 candidats i per tant la competència sempre genera una certa eficiència en el mercat també en l'electoral per tant crec que està bé, que es puguin contestar idees projectes, etc. però la campanya és molt i molt tranquila jo crec que
que és coherent amb el que ve succeint, diguem, aquests darrers mandats, diguem, que hi ha una certa pau social, podríem dir, en el si de l'universitat, no?, jo crec que l'universitat d'aquests darrers anys, això sol ajudar també al cicle econòmic, és a dir, estem en un cicle econòmic de creixement, no?, hi ha hagut l'oportunitat que la universitat creixi, no?, que la gent s'estibilitzi, no?, i això, en definitiva, bueno, doncs facilita també els mandats dels diversos equips de rectorat, no?,
Jo crec que la valoració d'aquests dos mandats del rector Quinsalvi és molt positiva, és a dir, realment no hi ha veus que digui que les coses s'han fet malament, al contrari, és a dir, que tothom reconeix els aspectes positius d'aquests vuit anys, i per tant la campanya es presenta com succeeix en aquest context, amb tranquil·litat, amb normalitat, es permetrà als tres aspirant, jo en conec dos, personalment, en Josep Calbó, que era un vicerector membre de l'equip de
D'en Quinsalvi, l'Albert Roda, que havia sigut el degà de la meva facultat, de la facultat de dret. No conec el tercer, que és el degà de la facultat de Medicina, sé que és un bon investigador, però encara en desconeixem el seu equip, que crec que és un dels elements rellevants.
quan et vols presentar a rector no es tracta només d'explicar què vols fer sinó també amb qui ho faràs i en aquest cas coneixem els dos equips el d'en Josep Calvo i de l'Albert Rueda no el coneixem el del tercer candidat suposo que ho sabrem al llarg d'aquesta setmana però jo participaré de les converses amb els tres i dels debats i per tant veure una mica com es respira els projectes d'aquests propers anys hi ha una singularitat que és important en aquesta campanya per primer cop
a la propera legislatura, ho anomenarem així, el mandat, per ser més precisos, no serà de 4 anys, sinó que serà de 6. I a més a més hi ha una prohibició legal que es pugui tornar a presentar el rector en un segon o més mandats. Per primer cop, no seran 4, sinó que seran 6 anys, cosa que
Bueno, tal vegada estaria bé d'implementar, diguem, en altres contextos, no? És a dir, mandats una mica més llargs, no? Jo estic d'acord amb tu, els ajuntaments irien molt més llargs. Per exemple, i l'altre, la limitació de mandats, si es podés una mica curt, però en tot cas és la opció del legislador. Ja...
Abans has dit una bona notícia, acaba d'explicar, i a més a més lliga amb el que hem dit abans, la compra del model, lliga amb la compra de les botinyeres. Sí, sí, sí, no, no, absolutament, absolutament. És a dir, jo crec que és essencial en qualsevol institució pública, sigui un ajuntament, sigui l'administració de la Generalitat, o sigui el cas de la Universitat de Girona, pensar en el futur.
I tenir opcions de futur, no? I les opcions de futur en qualsevol institució passen també per les seves possibilitats de creixement, no? Si això ho vinculem, diguem, a la recuperació del patrimoni públic, en aquest cas l'edifici de Botinyanes, doncs home, diguem, és l'equaductura del cercle, no? Tal vegada d'aquí la pota que falla, diguem, és que les universitats públiques en general, ja des de fa forces anys, no tenen massa capacitat d'inversió.
ni de construir mobles ni tan sols de mantenir aquests immobles per tant és la compra però ara faltarà veure d'on surten els recursos per la rehabilitació d'aquest edifici però com és conegut de vegades apareixen finestres d'oportunitat per exemple amb els next generations aquests últims anys i segur que n'apareixerà en el futur
Si tens el projecte i tens l'equipament, tens la capacitat de rehabilitar-lo. Jo, Botinyanes, l'havia viscut. Com a edifici hi havia fet classe, hi havia hagut durant una època al Consell d'Estudiants, hi havia hagut diversos serveis de l'universitat. Vull dir que és un edifici que forma part de la memòria col·lectiva de l'AUDG. Per tant, està molt bé poder-ho recuperar i més fer-ho en un barri com el Barri Vell, que això no és gens senzill. Les capacitats de creixement de l'Universitat de Girona en un entorn com el Barri Vell passen necessàriament per l'acquisició d'immobles de tercers, perquè hi ha poc sol d'equipaments
per poder-se desenvolupar. Per tant, és l'oportunitat. Aquí, com també ho és, diguem, l'estudi d'altres potencials creixements en el campus de Montilivi. Sí, sí, no? Jo, en principi, doncs, hi ha eleccions a la universitat, de tres candidatures, jo fins avui coneixia dos, però també no estic posada, però, vaja, és el que...
Comentaves, de moment, doncs jo suposo que allà hi haurà debats entre ells i que vosaltres, els professors, i el pas, i els estudiants, ja decidireu en aquestes votacions. Mira, t'he de dir que en tres no hi ha cap dona. Per exemple, a vegades ja hem tingut factora.
Però ara que ho dius, doncs també cal posar-ho sobre la taula. Jo no tinc massa coneixement, conec en Caló, aquest el conec, i hem parlat moltes vegades, i forma part de l'actual...
direcció i una persona que s'ho farà bé i els altres m'imagino que també han tenit el seu programa per tant no puc opinar sobre això i respecte al patrimoni, sí, sí, és veritat les botinyanes ja gairebé ho teníem incorporat amb que l'universitat ho feia servir
La gràcia, una de les gràcies que té la Universitat de Girona és que té un campus a Barri Vell i un campus a Mutilivi, d'això ja des de l'inici, no? I aquest campus a Barri Vell, home, l'adquisició de Botinyanes funcionaria, això és o no, com sigui, però ja...
ho comprem nosaltres això ja és una cosa pública perquè amb aquests grans equipaments ja tens altres riscos perquè avui dia tothom vol invertir i llavors tens altres riscos jo estic pensant ara poder desviar-ho una mica però tenim un altre gran equipament a la ciutat que són les caputxines i les caputxines jo penso que s'hauria un cop de puig sobre la taula
des d'Ajuntament, Diputació, qui sigui, doncs es fa una part de les Caputxines, per exemple, la part de Banys Àrabs, que des del mateix convent de les Caputxines, des de la Diputació, que ara ja ha arreglat papers, penso, per poder-lo tenir, perquè fins ara encara hi havia, fins ara, fins fa uns mesos, el que sigui, i en canvi aquell és un gran equipament. Jo penso que sí que s'hauria de pensar, des de l'Ajuntament, l'Ajuntament seria ideal...
L'Ajuntament té moltes eines, ho dic perquè de vegades sembla que tot apengui de l'atzar del moment No, però vull dir que és un lloc que s'ha de pensar que si pot fer És un lloc fantàstic, molt i molt ben situat A mi m'agradaria que no anés amb mans
Privades. Privades. Doncs a través de l'urbanisme és possible. És a dir, és possible garantir. De fet, una de les grans dificultats que hi ha hagut amb Botinyana és una modificació de planejament per garantir que els usin els adequats per la Universitat de Girona. I això, sé que l'equip d'en Quim Salvi tenia ganes d'aquesta operació es materialitzés abans...
Però els terminis amb la tramitació de planejament a l'Ajuntament no ho han fet possible. L'urbanisme és una gran eina. Per evitar que això vagi a parar en les mans que no toca o tingui un ús que sigui inadequat des del punt de vista de l'interès públic, es pot garantir a través del planejament. Fem-ho.
És un gran equipament, aquest, eh? És gran i gran de dimensions, també, eh? Sí, sí, sí. Però bé, esperem que vagi bé. Les caputxines sí que és veritat. El que trobo a faltar, i això ho trobo a faltar i ho he trobat a faltar sempre, que és que ens falten mecenes.
Hi ha moltes universitats americanes, deixem Estats Units, però per aquí a Europa, que a vegades hi ha algun gran mecenas, algun gran empresari, que diu, jo pago. I ara estaria molt bé que sortís un gran mecenas, un gran d'allò, que digui, escolta, compro les caputxines, només demano que hi poseu un nom a sota, però això és propietat de l'UDG. Però això no ens passa, no tenim mecenas. I tal com deia un personatge que coneixem molt bé, que els nostres rics no són prou rics.
I és una de les coses que paguem. I a més a més, a vegades hi ha molta gent que no té aquesta tendència a invertir en la cosa pública i aquests actes generosos. No fer fundacions, sinó fer donacions.
Els nostres rics no són prou rics. Bé, al final depèn. No, no, depèn, no, no tenim rics prou rics. I el més ric que hem tingut és el dels 80 rics més rics de l'Estat. No tenim... Després també hi ha qui es queixa que les lleis de macenatge, precisament, tampoc acaben d'afavorir a vegades la inversió, que els hi compensi fiscalment...
no d'allò, però bueno quan ens sobren els calés d'aquesta manera també s'ha de ser centenars de milions del compte corrent però sí que és veritat que tot el tema dels usos dels equipaments l'Udge feia molts anys que no comprava cap espai és que és normal, és que no té recursos per fer-ho ha sortit un altre tema perdó, ha sortit un altre tema que l'has jo he agafat l'AM i jo no el deixo
has parlat del campus de Montilivi precisament i des d'en Pem Nadal sempre a la universitat ha reivindicat l'estadi de Montilivi per la universitat i des de fa unes setmanes s'ha parlat d'un nou estadi i fins i tot s'ha parlat de portal a l'àrea urbana de Girona que aquí surt un altre tema
i va bé que hi ha gelant aquí perquè...
és de la gent que en sap més que algunes vegades alguns alcaldes o tots els alcaldes de l'entorn metropolità diuen que Girona no ha cregut mai en una àrea metropolitana de la Girona metropolitana perquè un cas és l'hospital el nou hospital Troeta que si la porta ha de ser Girona escolta'm, estem parlant, el que necessitem és un hospital i és igual si estan aquí a aquesta línia o en aquesta línia o sigui
I llavors, en el nou Estadi del Girona, si és que fa falta un Estadi del Girona que ha de marxar de Montiliv i que, a més a més, pot ajudar a la consolidació i a l'ordinació de l'espai del campus universitari, fer-la a Vilablareig, si es pensa en un entorn metropolitan, no representa cap problema. Si plantegem que Girona és Girona i Vilablareig és Vilablareig i Sal és Sal, tenim aquest problema.
Absolutament. És més, jo us diria que hi ha un error de planificació urbanística en relació al campus de Montilvi. Si algú fa el planejament vigent al campus de Montilvi, les possibilitats de creixement del campus són en el quadrant actualment ja transformat. Més enllà, està envoltat de sol residencial. De fet, si un circula per el vial perimetral del campus, veurà que tots són xavets.
Per on creix el campus? És a dir, si a la Universitat de Girona d'aquí dos anys li surt l'oportunitat de tenir una nova facultat o un nou equipament de recerca, on te'l construeix? És evident que en el campus del Barribella això és molt més difícil, en el campus C3 impossible...
és l'opció del campus de Montilivi però no tenim opcions de creixement que és una de les coses que ha preocupat l'actual equip de rectorat buscar alternatives i per exemple justament es va valorar l'opció d'una permuta amb la Generalitat per tenir un petit espai de creixement en el campus però aquí lliga amb el que deia en Salvador realment un equipament com l'estadi de Montilivi
té sentit que es mantingui en l'ubicació del campus, tinguent en compte que a més a més fa la competència directa a la universitat i que físicament és impossible de fer créixer aquell estadi en l'espai físic que es troba encaixonat entre el campus i una petita muntanya i que s'hauria de menjar l'actual servei d'espost de la universitat? O tindria molt més sentit, si realment el futbol en primera divisió és consolidat en aquesta ciutat, buscar la possibilitat de construir
un estadi, però també un campus esportiu, en un espai de creixement com, per exemple, seria els sols, que en aquests moments estan en transformació entre Sal, Girona i Viva Valareig, a l'entorn del Trueta, que és justament on el Girona està fent una ciutat esportiva. Tindria tot el sentit del món, en termes econòmics, en termes de planificació pública, en termes de compatibilitat d'interessos... Ara jo poso un bo barret del qui va a Montilivi cada 15 dies i va a peu.
Bé, no, no, no, no.
Depèn d'on tots vius la peu, també hem posat autobusos que pots posar... L'autobús ens permet anar a peu i torrar amb autobús, això també és veritat. Em refereixo al moment de plantejar canvis... No, a veure, de planejaments, escolta, el planejament s'ha d'anar refent i el que està clar és que l'últim planejament que vaig viure de la ciutat era l'últim en el sentit que ja no hi ha més... Ciutat per greixar...
La ciutat que és la que és. Està construït a domenys i ja no queda gaire més. El campus a Montilivis va fer ja moltes aportacions, va comprar terrenys i sis per anar, empriant, no sé si encara queda alguna cosa a l'altre costat, no me'n recordo, però bé, possiblement no, eh? Tu ho coneixes més que jo, per tant...
El tema de l'estadi, a veure, són coses que es poden arribar a pensar, després les possibilitats de fer-ho o de no fer-ho, o quines són, a veure quines possibilitats hi ha a la universitat de construir més edificis, per entendre's. També deu ser llarg plaç, això, perquè no crec que tampoc vagi, no ho sé, igual que l'estadi, un estadi nou, si escolta, mira, es pot... Un estadi nou en un lloc planer es pot construir en una IMI.
Sí, no, però vull dir que tot això són unes inversions que has de pensar si són prioritàries, si no són prioritàries. Un moment, deixem acabar, si són prioritàries, si no, si poses Spotify, si poses una altra cosa d'aquestes, ho sé, això ja són les opcions de privatitzar, no privatitzar, coses d'aquestes depèn de com vagi. Jo penso que tot això, com...
Veig estar al cap ja de molta gent. S'està pensant des de l'universitat segurament i hem conversat segurament amb l'Ajuntament. Estan parlant i s'han d'anar veient les possibilitats que no són immediates però potser sí que són de forma de modificar algun planejament però a l'hora de modificar s'ha de modificar
amb... amb cap, no? Això sempre. No, però a vegades es fan coses que no acaben de lligar massa, saps què vull dir? Des de l'Ajuntament de Girona s'han ofert, almenys, al club per si ha de fer un nou estadi dins del terme de Girona. Sí, també. S'ha d'anar pensant. Jo estic d'acord amb ella. Jo plantejava una cosa abans i només vull dir que és quasi... T'he dit què en penses tu perquè ho has viscut més, eh? Però és...
Pensar-ho, pensar la ciutat metropolitana i no pensar Girona, o sigui, la ciutat real i no el terme municipal. Totalment. Perquè si pensem Girona, Girona no són 100.000 habitants. Sí, però a vegades...
Ningú ho té sumit. I qui ho ha de tenir sumit no ho té sumit perquè sempre pensa en Girona. Si no, no ens hauria passat la discussió, que tu l'has viscuda més que ningú, de si la porta la fem a Girona i estigui a l'hospital. Què collons estem fent? Jo soc usuari i jo ho necessito més igual, on te faci a l'hospital. Jo ho vi a un hospital de seguida. Perquè una cosa que algú va dir per aquí un dia amb una tertula i que vaig venir, que ja en tenia...
que si no ens afanyem, si no ens afanyem, farà en primer el clínic nou. Això ho vaig dir jo. Eres tu, eres tu, eh? Eres tu. Ho va dir ell, ho va dir ell. Sabia que ho havia dit, veus, algú ho savi. I l'altre, si pensem en metropolità...
Pensem-hi, i després diguem, un te posem els equipaments, doncs això aquí, això aquí, això aquí, això aquí, i no ens limitem a dir, com que aquest poble no té 10.000 habitants, no s'hi pot fer això. Pensem en un metropolità. Dos, l'estadi, si s'ha de fer nou, se l'ha de pagar al club, eh? I s'ha de fer, ha de ser totalment privat. La ciutat crec que no hi ha de jugar absolutament en res, ni la ciutat, ni cap entorn. Vull dir que s'ho pagui, vull dir...
el llevant es va fer un estadi nou per 30 milions d'euros i el van fer tot d'una tacada allà sí que tenen molts cèntims, qui ho va d'allò però van fer d'una tacada i privada res de caler públic i ara no vull entrar amb el roig l'exemple de Rick Moltric
4-5 milions d'euros per fer el Rotge Arena. Els ha pagat aquest, a 50... En terreny públic, 50 anys. A veure, jo partia d'una premissa que potser és errònia, perquè no soc massa futbolero, però jo poc que tenia entès, si el Girona es manté a primera, un dels condicionants és fer un estadi, com Déu marat. Aquesta era la premissa. Ja te dic, si la premissa és bona, cosa que, insisteixo, puc estar en rat, si la premissa és bona... Si la pilota entra. Si la pilota entra i la premissa és bona...
Aquest estadi no es pot fer allà, així de simple. És una qüestió estrictament física, no hi cap. S'ha de buscar un altre lloc. I aquesta oportunitat de no fer l'estadi allà, és a dir, poder ampliar...
Sabem que l'estadi de Montevideo és un estadi públic, 100%, concessionat durant un període d'ençà de 50 anys en un club de futbol. Si aquest club de futbol, el lloc se li ha quedat petit i serà un altre lloc, l'estadi retorna a ser un espai públic i, per tant, pot tenir usos públics que poden ser compatibles amb els universitaris o amb els esportius o amb dos alhora. Per tant, pensem la ciutat. Evidentment, jo estic totalment d'acord amb en Salvador. És a dir, Girona,
no és el terme municipal de la ciutat de Girona. Girona és l'ària urbana de Girona, diguem, amb tots els municipis que la conformen, no? Ara estem patint amb el troeta les conseqüències, diguem, d'aquesta visió de campanar, no? De que cadascú té una part del pastís i, per tant, necessitem la porta aquí i la porta allà i tots els maldecaps que hem tingut ocasió de comentar algun cop en aquesta tertúlia, però...
Ara en tenim un defegit, que tenim tres modificacions de planejament en marxa, una a Girona, una sal i un alabareig, i no sempre tot és tan senzill quan en tens tres en marxa. Per tant, òbviament que hem d'anar cap a un àrea urbana. Òbviament que hi ha determinats equipaments per a una ciutat consolidada com Girona.
que no es poden encabir al mig de la trama urbana de Girona i s'hauran d'encabir en un altre espai. Òbviament que hem de pensar, diguem, en com tot plegat garantim el transport públic entre aquests tres àmbits, no? Entre aquest... Un àrea urbana... Sí, estan ara i afegeix, perquè abans... Hi ha totes coses que ja s'han anat fent, perquè no és només els equipaments, no és només un tema de sol, és un tema de serveis i d'això que s'han fet coses.
És un tema de girocleta, de taxis, d'aigües. D'aigües. És un altre. Amb això havíem treballat molt, el tema d'aigües. Hi ha temes també de gestió pública. Abans en Salvador parlava del Toretta i em mirava. Evidentment, estan d'acord amb tot el que diu en Josep Maria, i ara ja intervenc a la tertúlia. També, per exemple, a Barcelona, tot el tema de la clínic es fa, si no m'equivoco, en terrenys de l'hospitalet, majoritàriament, però es manté a la porta a Barcelona.
S'ha buscat un terreny que doni una part a Barcelona i passa el mateix en Badalona. De fet, és curiós, ho de Barcelona. O sigui, Barcelona no renuncia a tenir dos hospitals com el Nou Clínic. Per què? Perquè després, al moment de gestionar això...
El fet que hi hagi una part dels termes municipals de Barcelona facilita la gestió directa de molts temes administratius que quan es canvia de municipi es compliquen enormement, i ho hem vist amb la girocleta, per exemple, el difícil, lo difícil que és tenir una estació de la girocleta sal perquè no hi ha organismes de gestió d'aire urbana. Per tant, jo crec que el debat també té un punt de complexitat, o sigui, tothom vol l'hospital, i com abans millor, i s'ha de ser sal que sigui sal, entenem? Ningú discuteix això, però el fet d'allà a on, d'allà a quin terme municipal ocupa, escolta'm, si Barcelona no renuncia
ni el Clínic, ni el de Badalona, que ara no recordo el nom. Triés i Pujol. I tindran una part de terreny dins de Barcelona, poca, però la tindran. Alguna cosa vol dir, també, no? Vull dir que ens ativoquem, però... És molt difícil després... Però Barcelona té organisme d'ària metropolitana. I Girona no el té. I Girona no el té. No el té Lleida, ni Tarragona, ni... Però fa molts anys que no s'ha de treballar i s'ha de treballar i es demanava.
i s'hauria d'haver treballat i ara jo hauria de fer memòria i no me'n recordo per tant no entraré però el que he dit de la girocleta les aigües es van venir a Girona aigües de Girona, Sal i Sarrià hi ha tota una sèrie de coses però jo crec que es podria treballar molt i molt més en aquesta connexió en totes les coses que es poden connectar de la mateixa manera que tenim connectada l'electricitat que no tenim borots que podem tenir
que ja no paguem per parlar províncies i aquestes coses, i el servei del taxi, que s'ha fet, però per exemple ho trobo una cosa molt absurda, que hi hagi 500.000 taxis a Vilobidunyà, que són àrea metropolitana de Gironi, és l'aeroport de Gironi d'una servei a Gironi, que els de Gironi no hi puguin treballar, no s'hi puguin ni estacionar. Per exemple, tot això s'hauria d'haver solucionat amb un servei d'àrea metropolitana. A l'àrea metropolitana de Barcelona s'ha solucionat,
perquè els taxis són els de l'àrea metropolitana i tots els taxis són iguals això no s'ha solucionat i portem uns quants anys fins a això i abans es va haver haver consells comarcals i s'han fet coses però a més a més
És igual, una cosa molt absurda, no s'ha treballat i jo no sé de qui és culpa, però hi ha responsabilitats polítiques de gent que no li ha interessat treballar a l'àrea metropolitana de Girona. No és només l'àrea metropolitana de Girona, és a dir, tenim una organització territorial i una...
i unes lleis, com la llei d'agendes locals, que premia absolutament la visió de cadascun dels termes municipals. En aquest país, el que s'hauria d'avançar és cap un tipus d'organització administrativa vinculat essencialment també a la fiscalitat que permetés una cosa tan senzilla com el que permet l'urbanisme, que és la distribució de beneficis i càrregues. No té cap sentit que tots els beneficis els emporti un terme municipal i els costos, que són de molta naturalesa, poden ser costos en termes de...
població immigrada, poden ser costos en termes de serveis públics, poden ser costos en termes de fiscalitat dels polígons industrials que generen riquesa i en d'altres municipis no en generen. El nostre model, l'actual, el vigent, no només per a Girona, però el conjunt de municipis a l'estat espanyol, és que el municipi ingressa allò que genera el municipi. I per tant, tenim ciutats, i ara canvio d'exemple...
Jo recordo el cas d'aquí de la Sèquia Monar, fer unes obres a la Sèquia Monar a sal que pagaven sal i Girona, perquè evidentment qui es beneficia també de la Sèquia Monar és Girona, va costar, Déu i ajuda, perquè l'Ajuntament de Girona no podia invertir en una obra que era a sal, tot i que se'n beneficiava.
Mira, fico un exemple que no és Girona, però jo crec que il·lustra perfectament el que estem discutint aquí, Figueres. Figueres té tots els polígons industrials en els municipis del seu entorn. Qui té la càrrega de prestar molts dels serveis públics?
Figueres com a capital, els veïns dels municipis de l'entorn van als equipeïns públics de Figueres. La riquesa que genera els municipis de l'entorn es queda en els municipis de l'entorn. Si on mira els pressupostos i compara els pressupostos de cadascun d'aquests municipis, veu el desequilibri dels ingressos per habitant, no? I es veu també passejant per aquests temes municipals. El far d'Empordà s'ha menjat Amazon. És evidentíssim. Però això també ha passat aquí a Girona.
A Girona, quan es va fer Maixirgo, es va fer perquè tothom havia fet el Polingesa, el de Serrar i el de Riu de Llots, i a més a més, tots, hi va haver un moment, ja ho feia 15 anys, que tots els concessionaris de cotxes van deixar a Girona i se'n van anar a Fornells.
Passa que Girona, com a capitalitat administrativa, ha tingut la sort, no?, en l'hora d'aquestes darreres dècades, de tenir grans empreses públiques en el seu terme municipal, que han generat riquesa, han generat llocs de treball i han generat prosperitat a la ciutat, no? Aquesta riquesa no necessàriament és compartida per tots els municipis de l'àrea urbana, eh? Probablement, si tinguéssim aquí algú de Sal, o algú de Vilavarets, o algú de Sarrià, bueno, doncs posaríem l'accent, diguem, en aquesta contradicció. No és un problema de Girona, insisteixo, eh? No.
és un problema de la forma com ens organitza és l'organització quantes habitants hi ha a Girona? 100.000 però d'apuntats quanta gent utilitza la ciutat? escolta però això és normal quanta gent utilitza la ciutat? doncs l'utilitza 120 no ho sé a una universitat
de 10 a... ara ja sou 12 o 13.000 estudiants, suposo, més o menys. Doncs, bueno, escolta, entre aquests ja n'hi ha molts de fora. I a part de... Mira, Bedoga no viu a Girona. Ai, tu sí que hi vius, però a vegades de Barcelona venen a Girona, no sé què. De fet, en aquesta taula són de Girona els que no són de Girona.
El dia que ho descobreixin els de Girona serà tard. Aquí la ciutat l'utilitza. La ciutat quanta gent l'utilitza? I que l'utilitzen, hi ha molt de gust, però per tant hi ha d'haver el número de bicicletes necessàries pels que l'utilitzen, hi ha d'haver les vies de círculo o els carrers vicis perquè l'utilitzen, hi ha d'haver els equipaments necessaris pels que l'utilitzen... És així, les lleis estan...
en aquests moments com estan, és aquest sentit, doncs que, bueno, tot és la funció de capitalitat i de donar un servei, no només els que estan empadronats, sinó els altres, i a l'hora de fer equipaments, de fer això, doncs també es té en compte...
És un vell debat, eh? És un vell debat en molts llocs del país. Escolta'm, quin sentit té que cada municipi tingui un polígon industrial? No tindria sentit tenir grans polígons industrials ubicats al municipi, però que tinguessin la capacitat de distribuir els beneficis també que generen? La gestió conjunta i els beneficis repartits.
Això és la llei d'agendes vocals. És una llei, diguem-ne, a nivell general. Però hem de ficar un problema sobre la taula perquè es canviïn. No, i després els organismes, com té un Barcelona, que s'haurà de tenir, organismes d'àrea metropolitana, en aquest sentit, és molt diferent, perquè, esclar, gestionen, hi ha organismes de govern d'àrea metropolitana. Que tampoc funcionen tan bé
segurament, segurament tot el tenia els seves d'això per existir no sé si ho recordeu no seria encara més olla fa uns anys l'Enric Lluc l'Enric Lluc pare evidentment li va posar el nom a Miquel Roca però ho havia fet l'Enric Lluc
va fer una reordenació territorial de Catalunya per evitar aquestes coses i tots els municipis petits se'ls hi van fotre sobra perquè precisament a Itàlia ho van acabar fent perquè van ordenar el país reordenant-ho tot i a més hi han agonyat tots econòmicament el franquisme s'està celebrant els 25 anys de l'informe Roca
No és Informa Roca, és Informa Enric Lluc Estava a la comissió d'Enric Lluc No, no, no, ho va fer l'Enric Lluc Però vull dir que popularment, perquè ens entengui la gent, diguem, i si el busquen a Google es va conèixer com l'Informa Roca Encara l'altre dia a Barcelona es feia un acte de commemoració de l'esdeveniment
que juntament s'explica la frustració d'aquest procés tenim un país amb 900 i escaig municipis més de la meitat d'ells són micropobles no tenen la capacitat ni les eines de gestionar-ho però a part d'això tampoc tenim eines més enllà d'aquesta organització peculiar tenim eines per gestionar elements més complexos es digui troeta o es digui espai logístic hi ha municipis que tenen cap i al costat tenen un altre municipi
que té 500.000 quilòmetres de terme municipal i els hi van el cap, els hi van el d'allò i no poden convertir i després no poden, bueno és igual i hi ha baralles entre municipis no vull dir noms però hi ha els consells comarcals hi ha els consells comarcals que se'ls vingui de haver carregat, ja no ho vingui de haver existit les administracions nacen, crecen, se reproducen pero nunca mueren de Alejandro Nieto i és així, és a dir, han d'anar creant administracions però el problema es segueixen a resoldre's
En tot cas, això ve que parlàvem de les eleccions de l'UDG, que deiem que són de 6 anys, que el rector serà 6 anys i que tu ho deies, va, podria ser un dia aplicant a altres llocs també, allò amb els mandats de 6 anys. Ara que parlem de les dificultats administratives que hi ha molt sovint per políticament també canviar coses...
poder ser un debat que de mica en mica això que les universitats que tantes vegades la investigació ha d'anar al capdavant de fer de tractor també poder no sé si a la llarga ho acabarem plantejant també amb altres àmbits en un país que portem pràcticament 50 anys sense aprovar una llei electoral diguem que ho veig difícil com a idea ostres
en el cas de l'UIDG tu deies ara has començat a venir molt tranquil, es veu molt tranquil la sensació, tot i ser un organisme tan important per la ciutat com és la universitat la sensació és que es viu d'esquenes completament
aquest procés electoral, em refereixo a que després el sistema de votació de les universitats és tan complex també, és tan estrany i al final la gent no acaba veient una miqueta Som una institució mil·lenària, com l'Església Catòlica per tant tenim els nostres mecanismes d'elecció, és bastant peculiar el governant universitaria, perquè fixeu-vos que és dels pocs serveis públics que el personal decideix les condicions de prestació del servei
Cosa bastant singular, no? I qui ens governa l'elegim també el personal, no? Això genera disfuncions, és obvi, no? Perquè evidentment no hi ha cap candidat que s'atreveixi a fer la revolució, entre les coses perquè no serà elegit candidat, no? Si ens ho explica com a mínim abans de fer la revolució, no?
Bé, genera disfuncions en el sistema. Tot i així, és veritat que és el mecanisme clàssic de governança de les institucions universitàries. Es va vinculat a un principi constitucional que és l'autonomia universitària, que ha de garantir que l'opinió de les universitats es manté en independència de qui existeix el poder públic. Això pot semblar irrelevant, però en aquests moments als Estats Units s'està demostrant quina és la funció de l'autonomia universitària i quin és el problema
quan aquesta no es respecta. Recordem que el govern Trump el que està és condicionant l'execució de projectes de recerca que no segueixen les pautes, la línia política que ha fixat aquest mandatari. És més, com a conseqüència d'això, amenaça amb el tancament d'algunes institucions universitaris. Per tant, malgrat que hi ha principis que semblen absolutament assentats i inqüestionables com l'autonomia universitària, els temps ens demostren que...
Tot pot canviar i pot canviar molt ràpidament. Per tant, l'avantatge, diguem, de tenir models de governança en què nosaltres mateixos elegim els gestors i els governants és mantenir l'independència en relació als poders públics. Disculpeu.
En tot cas, són eleccions de l'UDG, ja aprofito que ens queden 8 minuts per acabar aquesta tertúlia, ja també per posar el debat a sobre la taula, com veieu, ara la ciutat, comptant que després d'aquí, després de Nadal, com aquest qui diu, ja començarem a sentir cada vegada les campanes, més campanes, ja en sentim algunes de les municipals, ja tothom comença a tenir el cap el que vindrà d'aquí any i poc, perquè ja no falta massa, per tant, sí que m'agradaria preguntar-vos, Aneta, com veieu ara la situació de la ciutat, sí que estem veient com un cert
canvi d'escenari on hem passat a parlar d'escombraries, estem ara parlant cada vegada més de seguretat, de temes que s'estan marcant també més des d'altres àmbits. No sé si esteu d'acord. Jo crec que és un debat absolutament artificial induït, el de la seguretat. Sincerament ho dic.
Jo visc al centre de Girona, no tinc cap percepció d'inseguretat en cap tipus de sentit, i en canvi llegeixo a la premsa i veig que constantment es vol posar titulars en relació amb la seguretat, cosa que em sembla enormement perillosa, perquè serveix únicament per reforçar el discurs de determinades opcions polítiques que probablement acabaran tinguent un bon resultat perquè tothom hi haurà acabat ajudant. Són temes recurrents.
Són temes recurrents, aquests. Seguretat i no. No, perquè això agrada molt els mitjans. Jo no dic que n'hi hagi casos, esclar que sí, que hi ha coses que passen, però no més, m'assembla a mi també, la percepció és aquesta. Per tant, tu dius, ara ja parlem de Descubri i tornarem a parlar-ne, perquè a partir del geni penso que hi haurà algunes modificacions, si van bé rai, i si no van bé tornarem a parlar-ne, i són temes recurrents. I el que a mi...
t'he de dir no m'agrada, no ho sé és que com tu has plantejat ara, bueno, parlem de la ciutat de cares a les noves eleccions no, de cares a aplicar programa d'aquestes passades, deixa't estar a veure, ja sé que ara la política en general tothom, va, tots aquests del Congrés i del Parlament de cara, de cara o sigui, quan han fet unes eleccions ja parlen de les següents, escolta no
governa, governa i governa ja està, governa tu tens un programa, t'has presentat i has de...
Fer-ho has de governar explicant-ho, parlant-ho, participant, no participant, el que sigui, però ja ara, escolta, això són el 27, no? Maig del 27. Maig del 27. Estem en la campanya permanent. Maig del 27, escolta, que el gener del 27 se'n parli molt bé, però hi ha un coll per aplicar programes que t'has compromès...
amb la ciutadania, quan feies l'altra campanya electoral. I és un govern amb majoria per fer-ho, no? Bé, és clar, és un govern, en principi, s'ha de posar d'acord per aplicar-ho, llavors el que s'ha de fer és això, i al final, quan presentis l'altre, passar comptes. Però bé, clar, com que hi ha un govern amb tres forces, després si cadascú ara ja comença a fer falques pel seu bando, ja passa això, però bé...
Però és que això passa a tot arreu. Passa a tot arreu. Vull dir que el govern central, el sumar i l'altre, ja comencem també. Ja hi som de cares del no sé què. Bueno, la Generalitat, perquè en un moment el govern avui, els recolzaments també van cada vegada ballant més. La qüestió, l'altre dia comentava amb algú que
l'Ajuntament de Girona, per exemple, que governen la coalició, des que governen, que no hi ha hagut pressupostos ni a l'Estat ni a la Generalitat. Això és fotut, eh? Això és fotut, perquè, a veure, la llei més important de qualsevol administració és la llei de pressupostos. I aquí parlem dels pressupostos, que jo no ho faig, que jo això, que jo voten aquí, que no, que t'adonaré... Escolta, això és per...
Que funcionin les coses de casa de la ciutadania. Pot ser que a tu no t'acabin d'agradar com funcionen, perquè tens un altre programa. Però no pots anar tan alegrament, tan alegrament, de dir, jo no els aprovaré. L'endemà de les eleccions hi ha qui diu...
Jo no els vull ni discutir. Aguanta. Jo et trobo d'una irresponsabilitat política-social impressionant. I ja que sóc aquí, ho vull dir. La llei més important que té un Ajuntament, en aquest cas, i una Generalitat i un Estat, és la llei de pressupostos.
En el cas concret de l'Ajuntament s'han aprovat els pressupostos. Sí, no parlo que l'Ajuntament, l'Ajuntament que governara... Pateix la conseqüència de no tenir pressupostos ni a l'Estat ni a la Generalitat. Des que aquest alcalde, en aquest cas, i aquest equip de govern, ha governat aprovant pressupostos, perquè l'Ajuntament és majoria, perquè si no fas coalició, el vaig aprovar cada vegada. Entens? Perquè només faltaria. Si fas una coalició, dius, escolta, l'anemà la deixes de fer. Però...
Els municipis també depenen dels ingressos que tindran de l'Estat i de la Generalitat. I en aquest sentit, els ingressos, conforme que no estan aprovats per supostos, això perjudica. El govern de Ferre de Bonès va plegar per això, per no poder aprovar per supostos. Me'n recordo.
és veritat jo hi era el secretari general d'economia i gent que va tramitar els recursos això no fa ningú més perquè em vas anar a fotre l'altre el partit popular a nivell de l'Espanya des que va haver les eleccions i no i no i no ara el Junts no, no sé què, l'altre l'altre, l'altre la seva, doncs mira que bé aquí els que han de viure el dia a dia
Salvador, només vull dir una cosa. Ja que has tret el model americà, dic amb els pressupostos, allà s'ha bloquejat tot i ningú ha cobrat si no hi ha hagut pressupostos. No vull pas dir que gent decopia aquest model, però té tanta raó que per responsabilitat s'ha d'aprovar pressupostos i com a mínim negocia. Tothom ha de renunciar alguna cosa quan negocies, per l'amor de Déu. És que no puc afegir res del que heu dit vosaltres. Jo només dic...
Perdó, ara que poden, negociïn, però negocieu. Si has de perdre alguna cosa, perdre-ho. Si has de pagar un cafè, paga-ho. Però el que no pot ser és que no hi hagi pressupostos perquè t'hi va l'orgull, perquè bàsicament és això, eh? I el sectarisme, i no sé quantes coses més. I tal com diu ella, perdoni...
Hi ha un programa electoral, parlem del programa electoral i no ens centrem en coses que no existeixen, perquè hi ha gent que els interessa parlar de problemes que no existeixen i generar una percepció de problemes que no existeixen.
En tot cas, portem ja, ens queden 25 segons per acabar la tertúlia, per tant, ja no obrim cap més meló. Anna Paganja, Maria Aguirre i Salvador García Arbós, moltes gràcies per aquesta tertúlia. Hem parlat força de tot, eh? Hem mantingut els temes que havíem dit. Gràcies. Trufó, UDG, i al final hem acabat també parlant d'àrea urbana i de molts altres temes. Moltes gràcies a tots tres per aquesta tertúlia. A vosaltres. Molt bon dia. Bon dia.