Bon dia, entrem en temps d'Artúlia, Girona FM, com passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 29 de gener. Se'ns està acabant aquest mes, aquest mes que diuen que és un mes més curt per allò de les festes i que s'arran que ha passat reis, però que en realitat és un mes que ens ha passat gairebé de tot. S'han parat els trencs, les autopistes van col·lapsades...
Hem tingut llevantades, vam tenir amenaça d'inundació, el president de la Generalitat està ingressat i esperem que ben aviat pugui sortir de la Vall d'Hebron. És a dir, la sensació que han passat moltes coses en aquest primer any d'aquest 2026. No d'aquestes coses, sinó de les que ells vulguin. En parlarem ara amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmes per fer una tertúlia ben ciutadana, ben del que ells vulguin. Mari Carme Farré, molt bon dia, què tal?
Molt bon dia, molt bé. Encantada d'estar vosaltres. Llibretera i sempre llibretera, eh? Sí, sí, sí. Mira, ara ja parlàvem de coses amb un altre tertulià que tenim aquí. Un altre tertulià que, si m'ho permeteu, ho presento ara, que és el senyor Guillem Tarribas, llibreter emèrit. No li dic emèrit a l'americana perquè a ella no li agrada, però en canvi a tu t'ha agradat això d'emèrit, eh? Havia de buscar alguna cosa que...
Perquè de llibreter no el xerxeixo, però sóc llibreter. Llavors, doncs, com que hi ha papes emèrits i professors d'universitat emèrits, doncs...
No cal pensar en el que jo penso, no? És que tothom pensa en el mateix. Hi ha milions i milions d'emèrits i tothom pensa en un emèrit. Jo sí, jo sí. Va, però n'hi ha milions. Home, tu tenies un papa emèrit. Sí. Doncs no sempre hi ha un papa emèrit. No, de fet va ser ben curiós perquè van viure els dos papes. Hi ha un papa emèrit i pot haver-hi un llibreter emèrit.
Tens tota la raó del món. I a mi tothom pensa amb un altre. Sí, sí, que no m'agrada gaire. Però hi ha gent que t'agradi i gent que no. I si és emèrit, no té a rebeure una cosa amb l'altre. Jo estic d'acord amb en Guillem. El que no li agrada l'amèrit, m'ha agradat això. Ho preciso perquè ningú pugui dir el que no t'agrada, diguem-ne, no era el papa emèrit, sinó el rei emèrit espanyol. Ja ho podem dir clarament. Tres a cases que ja t'hem sentit, però no havíem saludat. He interpongut perquè he vist que la tortura...
i ja començava. Però bé, gràcies també per convidar-me una altra vegada, estic bé, i bueno, començant un nou any, amb feina també, i... Ara et tornava a preguntar, perquè hi ha 3 o 4 persones que venen a la tertúlia, que sempre que venen, per les seves especials circumstàncies, és a dir, per la feina que fan, els hi pregunto, perquè és una manera de prendre el pols a la societat. Passa, per exemple, amb un comerciant que tenim, que li pregunto què, com van les vendes...
I a la Teresa sempre li pregunto per la feina, perquè ella, com que indirecta, no, no, indirecta no, directament està ben lligada al sector de la construcció per la seva feina dissenyadora d'interiors, ho dic bé, sempre li pregunto com va això, perquè és una manera de saber si, esclar, necessitem molt l'habitatge, necessitem de formar molt l'habitatge,
Jo crec que anem bé, vam acabar l'any amb molta feina i l'hem començat amb molta feina i jo crec que tant tots els gremis de constructors i tota la gent que està dintre de la construcció, totes les branques des dels instal·ladors, els paletes, els fusters, tota aquesta gent quan tu demanes pressupostos tothom va, si són gent que treballin bé i que tinguin...
Tenen feina, i per tant es nota que tot el que és la rehabilitació d'habitatges és una cosa que continua, evidentment després hi ha el tema d'obra nova i altres coses, però tota la part més que és el meu sector, que és la rehabilitació i restauració, tot això continua i amb força, vull dir que no hem començat bé. I ja es cobra, es cobra com a mínim, perquè a mi quan la gent que són així una mica liberals o autònoms ha dit, no, tinc molta feina, però la cobres...
Bueno, cobrem el que sempre hem cobrat els nostres honoraris professionals. Sí, sí, sí. Jo no em puc queixar mai, però jo, el Venus, en el meu cas particular, te puc dir que tots els anys que fa un pilotet ja que treballo, he tingut, però, re, comptats amb els dins d'una mà, algun petit incident, eh? O sigui, sempre m'ha pagat tothom. Hi ha una altra cosa, amb això de la reforma, hi ha moltes botigues, o sigui, locals que...
Es reformen i al cap de mitjany tanquen. Això és un altre problema. Jo dic, poc han tingut temps de pagar les reformes. No, però saps quin és aquest? Aquest el tema és... Aquest m'interessa. Aquest, jo, el meu punt de vista és a dir, a veure, si jo faig una botiga, per dir alguna cosa, per un botiguer, ja molt conegut d'aquí, arrelat, o el que sigui, o que d'alguna manera tingui un bagatge, rarament...
Passarà això que tu dius. Ara bé, és normal que hi hagi sobretot gent més jove, o gent que comença, o gent que ha inclús capitalitzat els aturs per fer una mica de negoci, que no trobo una altra feina i dissenya. Tot això trobo que és fantàstic. A més a més, que hi hagi aquestes ganes i aquesta voluntat de fer alguna cosa d'emprenedoria, però què passa? No tenen un pla de negoci ben fet. Llavors, què passa?
Encara que trobin locals petitons, que normalment són petitons, amb uns lloguers, encara que siguin per ells. Però, esclar, ells han de tenir clar que tenen que tenir, sobretot al començament, unes despeses que hauran de començar a pagar des del minut 1. És a dir, ja des d'allò que dius, guita, doncs la fiança, dos mesos.
I esclar que passa, que si en aquest primer any tu no tens una mica de caix, o algú que t'hagi fet un crèdit molt tovet, o que tens algun parent que te fa una mica d'ajuda, què passa? Veus que ja, o sigui, arriba un punt que t'ofegues i has de dir, bueno, doncs ja, tinc que tancar. Això és el que està passant, eh? Llavors, el professional ha cobrat les reformes?
Bé, és que, clar, depèn. Normalment aquest tipus de gent que comença a fer coses molt petitones, normalment se fan a ells una mica els seus arreglos així. I si és que no els fan, perquè per legalitzar l'activitat necessites en aquest cas o l'aparellador, l'enginyeria, depèn de què...
Doncs, clar, aquests són els primers que cobren, perquè si no, no tindràs pas la llicència ni d'obres, ni tindràs l'activitat, si és que també l'has de demanar-la. Per tant, a veure, mira, és una mica això. Jo crec que és una mica això. Ara, clar, hi ha altre tipus de gent que ja munta negocis perquè ja en té d'altres o perquè sap més de què va, però sí que és cert que costa molt, i sobretot la gent jove, si no tens algú a darrere...
que d'alguna manera et fa una mica de paraigua per si el primer any, dos anys, un cop has passat el segon, tercer any, ja la cosa ja està encarrilada, si és que tu has fet la feina ben feta. Però aquests primer any i mig, si no tens una mica de cuixi personal o algú que t'ajudi una mica, doncs depèn de com i quin tipus de negoci sigui, perquè esclar, hi ha coses que dius, bueno, a veure, aquest senyor només ven mitjons. Molt bé.
És fantàstic, mira, tens una cosa, doncs que saps que si només vols mitjons, vas aquí, trobaràs tots colors, talles, models, teles. O caganers. Exacte, o caganers. Però esclar, quants mitjons has de vendre i quants caganers has de vendre? Llavors, aquí has de començar a pensar què em costa el caganer quan jo el faig, no sé què, quins gastos tinc, quants caganers? Tu vendràs 50 caganers al dia...
i llavors l'altra cosa és que no pots esperar a la llibreria, a la botiga, que t'avinguin a comprar, sinó que has de veure qui et sembla que podria regalar Caraganers, qui podria regalar... Llavors ve tota aquesta cosa darrere, com ara molt ben dient la Carme de l'hivern.
No em puc quedar allà dintre de la botiga esperant que vinguin a buscar el mitjà o el que t'ho dius. És el que diu la Carme. A qui li pot interessar aquest producte? Com ho he de dirigir amb ell? Què he de fer? A part hi ha tot aquest acompanyament perquè estem en un mercat molt competitiu i que hi ha de tot a per tot. I a més a més hi ha el nostre fenomen internet, Amazon i totes aquestes coses que avui dia cada vegada més, desgraciadament, perquè jo veig que és important que hi hagi el comerç aquest de proximitat i sempre el defensaré, però la majoria de gent, sobretot jove, ja compra també
d'altres maneres. Per tant, cada vegada que montes un local, a part del que costa, has de poder veure què pots oferir que no tingui l'altre i a dintre d'aquest teu establiment, més que el producte, què hi trobarà la gent? Hi trobarà, no què sé, quelcom afegit que li faci venir aquí i no anar a un altre lloc.
Això és bàsic, això que estàs dient. Serà el servei, serà una cosa exclusiva que un altre no tingui, serà que aquí dintre més a més... Fixa't, Zara, inclús Zara, que és un inditex, les botigues ja que tenen, per exemple, sobretot les que han fet moltes a Europa, les últimes, i la de Madrid i la de Barcelona, d'home, a dintre de la botiga ja hi ha bar.
o sigui, hi ha cafeteria, cafeteria d'aquestes també d'exclusivitat, que ara està molt el cafè aquest més exclusiu i més de no sé què, no sé quantos, a dintre de la pròpia botiga, perquè hi ha una cosa afegida, perquè la venda, a més a més, sigui com una continuació a després passar a una zona més distesa, de debat, de comunicació, i tot això...
ha d'haver-hi un valor afegit a qualsevol i el poc que queda del comerç aquest més de proximitat o més així jo crec que s'està buscant totes aquestes afegits al que és la pròpia venda perquè facin que realment tinguis ganes d'anar a la botiga física perquè si no és complicat és complicat
Deixeu-me fer una petita interpretació de les paraules d'en Guillem. Ella ha parlat, per exemple, de Caganers, no? Curiosament, l'empresa de Caganer és una empresa de tarrolla que funciona molt, que va començar a fabricar i que se'n va adonar que una de les maneres, diguem-ne, de treure el seu producte era obrir botigues, ha obert moltes botigues. A Girona li va passar una cosa. Va obrir en un moment determinat, no va acabar de rullar, la va tancar, però al cap de dos anys l'ha tornat a obrir. A veure, us n'hi ha.
Pràcticament, a l'argenteria, diguem-ne. Sí, sí, sí. Llavors també hi ha botigues, jo sempre m'ha semblat curiós i em perdonaran que em sembli curiós, per exemple, a l'Ambla hi ha una botiga de fuets. Sí, sí, sí. Fuets d'embotits, diguem-ne, d'embotits, que dius molt bé i porta temps... També, disculpa, també, jo el tema del Caganer, perquè l'ha introduït ell... Sí, sí, sí, per això ho deia, perquè...
Jo no ho sabia, aquí hi havia la botiga dels carers i se la tenen obert i ha de funcionar. Però també hem de pensar que hi ha altres botigues que, per exemple, no sé el cas dels fuets. Jo ara parlo per parlar, però com a idees que poden ser. Tu imagines que darrere de la botiga dels fuets hi ha una fàbrica de fuets. Una part dels diners que ells fan els han de posar en algun lloc. Encara que aquesta botiga vagi bé o vagi només, però també és una manera de treure...
El fuet, el carrer, no sé com diu. És un fuet de Vic, a més a més. Vull dir que a vegades no tot és... Sí, sí, no, no, és el que dius, per exemple, ja que parlem de la zona aquesta a l'argenteria, que sempre s'ha de parlar molt, perquè la Rambla continua fent botigues tancades. És terrible. Que, a més a més, hi ha la part aquella entre l'arcada i la part final, hi ha dos o tres locals, diguem-ne, que és una autèntica pena. Hi ha una vivenda i tot, hi ha un senyor qui viu. Sí, sí. Però, per exemple, a l'argenteria...
En una banda, diguem-ne, hi ha aquera que diguem-ne que s'ha quedat tot i que treballa i que li funciona bé, però l'altre cantó... 20 i escaig de paradós. Sí, sí, i l'última vegada eren 19, però segurament hi ha d'haver-hi algú més. Escolta, que està molt bé, perquè al final, i a més també hi ha obert botigues a altres punts de l'Estat que li funcionen. Això vol dir que hi ha molt de pensament al darrere i un client determinat el qual busquen. És la botiga que ve més ròlegs de tot Espanya.
Sí, sí. Perquè, a més a més, és que hi ha una cosa curiosa. La casa Rolex, per exemple, a cada representant li diu tu tens 195 Rolex durant tot l'any.
I ell en ven molt més. Llavors el que fa és arribar en contacte amb un de la Corunya que en té 195 i només n'ha venut 100. Sí, sí. I ell diu 45 cap a mi i es parteixen. Exacte. Veu que és una fava venent ròlegs. És que són gent que són botiguers de tota la vida. Vull dir, podem dir així, però de molta categoria. Sí, sí.
Però sí que és veritat que... De totes maneres, jo també penso tard que això que dèiem de tancar totes aquestes coses, també potser hi hauria d'haver... Hi va haver un moment a l'Ajuntament de Girona, parlo de quan jo era presidenta del Col·legi de Girona, precisament, que... La cosa ha estat tot, perquè ha estat presidenta del Col·legi de Girona, presidenta del Col·legi de Catalunya, i d'Espanya, vull dir... I el Consell Europeu. Carai!
Però bueno, ara només faig la meva feina, el meu ofici, perquè totes les cares ja s'han acabat. Però no, me'n recordo que amb el govern d'aquell moment hi havia una cosa que en dèiem aixequem persianes, que era com una espècie de tota aquesta gent que hi ha molts locals buits a Girona i que els hi pot costar i que no sé què, doncs aquest aixequem persianes era de que...
Ens feien, com a col·legi interioristes, nosaltres, doncs, els nostres serveis, d'alguna manera, no els cobravem, i com allò que diguem l'advocat d'ofici, no?, doncs, seria l'interiorista d'ofici per poder, d'alguna manera, doncs, fer que tinguessin un valor, el que estiguessin fent, que, doncs, no s'equivoquessin, doncs, a l'hora de muntar, doncs, una il·luminació, de muntar... L'Ajuntament també els devia fer, doncs, algun tracte especial durant un temps, i per ajudar una mica que aquestes parcianes tancades, doncs,
pujessin. Això va durar una temporada i després ja no sé, segur que no ha continuat. Però sí que el que tu deies, sap greu que molts carrers de Girona i sobretot cèntrics de la ciutat no trobis comès. Fa pena. Fa pena. I després avui he llegit una cosa que avui no sé quin dia era que en el ple municipal deien que
Sí, ara just el que anau a treure. I jo he pensat que no ho he llegit, perquè no he fet gaire... Expliquem-ho bé, per exemple, que hi va haver-hi, diguem-ne, que de fet hi ha hagut una picabaralla entre membres del propi equip de govern, de Guanyem i tal. El dimarts que hi va haver-hi el ple extraordinari, que després en voldria parlar sobre l'estat de la ciutat, el mateix dia Silvia Liu va fer unes declaracions en aquesta casa, dient que es plantejaven regular, és a dir, regular...
impedir, és una paraula molt forta, regular el nombre de botigues de bicicletes. Ah, sí, això també ho ha sentit. I àpidament va saltar gent Magell de Junts, que també està en el govern municipal, dient que ens deixéssim de tonteries, que les bicicletes no eren cap problema, sinó que era una cosa bona i que possiblement el que s'hauria de fer és mirar un altre tipus d'establiments amb menys valor t'ofegit.
ungles això mateix és el que anava a dir ara coses d'aquestes i curiosament qui ha posat cullerada aquí va ser l'arcalde l'exarcalde, bueno, l'arcalde de tota la vida, en Quim Nadal, dient exactament una miqueta això, dient, home
Més que regular. Ells parlaven una mica... Jo crec que, esclar, que queden 15 mesos i mig de les eleccions municipals i tothom ja tira cap al seu talent, no? I en aquest sentit, guanyem, parla de les bicicletes com si n'hi hagués masses, que al final n'hi ha 10, però tampoc no... 10 botigues.
10 botigues em sembla que al carrer 9 ja n'hi ha 15 no, tantes no no ho sé, però n'hi ha 4 però independient de les que hi hagi hi ha la botiga d'una multinacional més gran del món viu a davant de casa i no hi veig mai ningú no sé com allò que parlàvem no hi ha ningú quan en venen una que val 6.000 o 10.000 euros
ja està portar les llicències que és el que jo he sentit creien el carrer no mantenir tota aquella estructura val molt més que el benefici d'una disciplina però és que en venen vàries d'aquestes estàs insinuant alguna cosa home però és una marca mundial és veritat que hi ha botigues això passa molt a Barcelona hi ha botigues sense activitat que amaguen altres coses però no és el cas no estic dient això estic dient que possiblement no els hi funciona
No ho sé. No, és que vulguin... No, allà hi ha aquesta que dius tu, després hi ha la botiga de roba esportiva que està allà on hi havia hagut Carrell, diguem-ne... Un altre davant que hi havia... El que ve del Bern també hi ha dos o tres establiments relacionats amb el ciclisme, però... Sí, fins i tot el carrer Jot i el Juli Garreta, meu també, que hi havia a Montserrat. Però és un problema? No.
No, no, jo no dic que sí. Perquè, escolta, si ho fan i els hi funciona... El meu problema és que ara vingui cap aquí una mica més que una biceleta m'atropella el carrer nou. Ara et començo a entendre. Això és una altra cosa, però... Hi ha un rètol que... Això és com si t'agradessin amb un llibre i diguessis que s'han de controlar les llibreries, no és pas això. Què, què, què has dit de llibreries?
No, és com si vinguessin a agredir-me un llibre i digués si s'han de tancar les llibreries. No, no, no és el cas. Ja sé que m'has dit que s'hagin de tancar. Jo, el tema bicicletes és una cosa que després en podem parlar i que estic d'acord que s'ha de vigilar i tot això, que és un altre tema, però el que és la venda de les bicicletes o el material afegit de les bicicletes, a veure, n'hi ha molt, n'hi ha poc, mentre sigui una cosa que és comerç per la ciutat, jo penso que no té pas que arribar-se a aquestes llicències o tenir la voluntat que siguin més acotades.
Jo n'hi tinc més en contra. No, ja ho entenc així, ara, perquè parlàvem en general. Un dels locals més macos que hi ha i que turísticament s'hauria d'ensenyar era allò que hi havia els encès allà al costat del bistrot. Ah, sí. És una meravella. Sí, sí, sí. Ara, l'únic que jo m'estic pensant...
Això arribarà a funcionar, algú ho matarà. Això és un altre tema. I acabo del tema. Us en recordeu dels tabacos aquells de fumar? Sí, sí. Amb un mes se n'en van obrir uns 10 o 12. Sí, sí. Quants n'hi ha ara? Cap.
Ah, ja, ja. No, no, és que és així, sí, sí. És quan surts tu al de clavotines i no t'obres perquè obres i un tanc que aneu al cot. Però em refereixo que jo prefereixo, per exemple, el tema que hi hagi bicicletes i coses afegides a les bicicletes, que, per exemple, per la ciutat, quan tu passeges per zona comercial, Carre Nou, Santa Clara, bueno, tots aquests carrers del centre, vagis veient només gent assentada amb sofàs arreglant-se peus i mans o carcasses de mòbils a punta pala. Vull dir, ja ho sé que també...
tot és ben lícit i tothom té dret a anar a tots aquests establiments i fer, però potser comercialment, si me diguessis què t'agrada més, prefereixo veure, no sé, bicicletes i material de roba de bicicleta, que no pas veure gent tot el dia allà sentada amb les ungles i els peus en aquells sofàs. Personalment, ara això és una cosa que a un altre que li agradi molt les ungles i els peus dirà, jo prefereixo veure això quan passejo. I llavors hi ha una altra cosa aquí.
que donen més vida a la ciutat els de les bicicletes perquè jo mentre treballava ho veia que posaves llibres de bicicletes a l'aparador i venien i entraven i llavors que hi ha gent d'aquesta que també és lectora i venia a comprar llibres vull dir que
O sigui, que era un bé... Si nosaltres ho notàvem a la llibreria, imagina't els llocs de menjar, els llocs... tot, no? És a dir, estàs diguent que és un client que té un cert poder adquisitiu, tant els que viuen a la ciutat com els que venen, diguem-ne, que venen i que aquests sí que ocupen apartaments turístics, però que també van als restaurants i bars. És a dir, jo, per exemple, en el tema dels apartaments turístics, vaig entendre que hi havia d'haver-hi una limitació...
Però no veig en aquest moment que el nombre de botigues de bicicletes faci que sigui necessària una limitació al barri vell i al mercadal, perquè és evident que una botiga d'aquest tipus, de les que parlàvem, molt difícilment es posarà en un barri de les afores de la ciutat. Que també n'hi ha algun, eh? Però que també n'hi ha, perquè, per exemple, davant de la Clínica Girona hi ha una gran botiga de bicicletes.
i també n'hi ha diguem-ne a la zona propera al carrer ara anava a dir a la rotonda que porta cap a Salt per la banda de l'avinguda de la Pau era per no dir centres comercials per no dir allà després de la rotonda del Guala que hi ha Can Tràfeg que és una marca que també de Salt i que és de tota la vida en Mandrell és l'uniciclista que queda ai en Mandrell
Jo fa temps que no el veig Es jubila en Vendrell Però vols dir el fill d'en Vendrell el que tenia aquí Pregunto, això ja és molt ciutadal Hi havia hagut cicles Vendrell que estava al cantó del viaducte a la carretera de Sant Eugènia Ah, no, no, doncs jo parlo del que estava allà El que hi ha allà El que hi ha allà, però aquella és en Fortià
Ah, perdona, sí. És en Fortià. El Vendrell ja no existeix. No, el Vendrell fa dècades que no existeix. Gràcies, però Fortià, per molts anys. Fortià, que va ser ciclista professional. Sí, i tant. T'arregla, què val? Un euro. O cinc euros, eh? I t'arregla automàticament el que sigui. És un ciclista. Bueno, que era allò que en dèiem del valor afegit, jo, per exemple.
Parlo a molt de temps, quan comprava les bicicletes pels meus fills, quan arribaven Reis, anaves allà i no només et venia la bicicleta, et feia el manteniment, te'ls ajustava, te'ls posava, cosa que ara... I t'aconsellava. Aquest dia vaig quedar, per exemple, vaig quedar parat perquè me'n vaig assabentar que ara les bicicletes es venen sense padals, per exemple. Què dius? I algunes sense rodes, que vull dir que has de fer, i llavors la gent... Ah, no ho sabia, això. Jo vaig quedar al·lucinat, perquè no ho sabia.
Però parlàvem una miqueta del valor afegit, que és el que representa. Això és molt important. I llavors és veritat que hi ha moltes botigues, hem dit les d'ungles i que ens perdonin. Sí, i tant, i tant. Això són exemples que diguem com els que ganés. Però és veritat perquè, no sé, en Guillem a l'Americana m'ho ha dit, que en un moment determinat sembla que es posi de moda. Ara va passar amb les ungles. Abans havia passat amb allò de perfumar, que no me'n recordo com es diu. I els perfums aquells que copiaven les marques i no sé què, també hi havia moltíssim.
els videoclubs aquests ja criem malbes o per exemple una cosa que ha obert molt sobretot amb alvis de la ciutat i no només de la ciutat de Girona que són barberries barberries això sí que és veritat sí, sí, per això és una manera diguem-ne que suposo que la gent es treu la vida però es guanya la vida aquest matí?
no sabia que en parlaríem però n'he comptat sis passant per Sant Eugènia Sant Narcís i venir per aquí sis que he pensat mare meva i abans n'hi havia un al carrer de la Mare de Déu de la Salut que si no portàvem el cap bé era perquè no volíem perquè a la una de la nit la veies oberta ara veig que fan uns horaris com més normals eh
No, però, per exemple, aquest és un altre... També s'ha parlat, concretament, Gemma Geis, quan va parlar d'això de dir no limitem aquest tipus de botigues i altres coses, també s'ha posat, no vull dir de moda, però han obert molts establiments d'aquests de 24 hores que pot comprar tot...
o alguns que tenen marques prestigioses, però que són, diguem-ne, franquícies, que obren des de primera hora del matí fins a les 11 de la nit. Jo aquests que obren del primera hora del matí fins a les 11 de la nit i dissabtes i diumelles inclosos, mira, no me'n...
Bé, això sembla bé. Ara, aquest de les 24 hores, jo ho dic perquè per proximitat en tinc una labora, és clar, 24 hores vol dir que és tota la nit, i tota la nit d'un cert públic que va de festa, que es compren polles d'alcols i coses, no deixa que a la sortida hi ha en renous, o ja hi venen una mica no sé què, i allà es crea una mica de liu. Vull dir que això de les 24 hores depèn de què, ja no tan bé per li. Estava mirant, que jo hi anava molt, i li va...
El que era fantàstic i col·laborava amb tots els esdeveniments que tenien a veure amb bicicletes i d'això. El concessionari de la Vespa, que estava allà on hi havia hagut el punt diari. Sí, el Caler Figueroa. Casa de Monts. Casa de Monts. Sí, home. Era el meu vell. No te'n recordaves que vas dir...
deia. A casa de mona, el meu veí. Sí, sí, ens passa a tots això. Jo coneixia molt, vaig comprar una bici a la Vespa, anava a arreglar, era un home fantàstic, era un home que també era d'aquells de tota la vida, que arreglava les bicis allà, que venia les motos, era concessionà de la Vespa, i amb tots els desveniments que hi havia en el carrer, d'una manera o altra, hi havia el senyor Casadamont, allà, a Col·ló. És clar, hem perdut aquest element, no sé què li va passar a casa de mona, va plegar de cop.
Però, per exemple, el tema és aquest, hem fet sempre una defensa, jo la continuo fent i crec que s'ha de fer del que en diguem el comerç de proximitat. I tant tant. Però ens passa una miqueta com amb el tema de les grans plataformes aquestes, per no dir el nom d'Amazon, que en parlem molt però després no hi anem. És a dir que... Sí, sí, sí, és això.
I jo crec que això és bàsic no pels barris, sinó també pel centre de la ciutat. I és veritat que en determinades zones de la ciutat de Girona, al centre, al barri vell, trobes moltes franquícies i trobes, diguem-ne, les botigues de tota la vida van tancant, entre altres raons, perquè aquest dia parlàvem un d'ells per jubilació, perquè no troben ningú que vulgui continuar un negoci que no deixa de ser un negoci que els està rendible durant molt de temps, però que en aquests moments és complicat i hi ha gent...
I la dedicació, eh? I la dedicació, perquè... I això que has dit ara, també t'he dit una cosa, que jo a vegades he vist, no és que n'hi hagi gaires casos, però algú no em conec, que per exemple, que dius, mira, me jubilo, i ha pogut, doncs d'alguna manera, que alguna altra persona, més jove, tal i qual, vull dir, agafés un negoci que ja funcionava molt bé...
Però en aquest altre ja no li ha funcionat tan bé. I no perquè no tingui el mateix producte, perquè el té, sinó perquè, clar, és l'altra cosa que diguem, i el que deia en Guillem també, no? Aquesta manera que la persona que està al davant d'aquest negoci et tracti, t'expliqui, t'aconselli, no li vingui de tancar dos minuts més tard la porta perquè acabes d'entrar, perquè potser no sé què... Això amb la gent s'ha acabat, eh? Això s'ha acabat. I és clar, i no dic pas que no estigui bé o malament, però és una altra generació. Sí, sí.
I després, també el tema dels horaris, que és el que tu dius, hi havia botigues que deies, bueno, 8 avui m'han tocat les tantes, però encara feia petar amb aquest o amb l'altre la xerrada i no li venia d'aquí. En canvi, ara, tu, la que toca l'assemblement, tothom ha tancat. Que no vol dir que estigui bé o malament, simplement que les generacions han canviat, la manera de vida ha canviat. I les prioritats de cada una de les persones. Jo conec gent que em diu, escolta, prefereixo tenir un altre tipus de feina perquè jo a la tarda vull anar al gimnàs, tinc uns fills que també vull estar-hi més, i vull anar a classes de no sé què.
i ja està, i si no me quedaré a casa mirant una sèrie, m'és igual, però vull tenir aquestes hores i en canvi abans això potser enteníem que teníem que treballar de 8 a 8 i te trocava un client que venia a les 3 de la tarda i a les 3 de la tarda estaves allà però no vol dir que sigui millor o pitjor, simplement que potser ara la gent...
han canviat les prioritats abans jo no anàvem pas a cuidar-nos més el cos de peluqueria gimnasos, ungles, totes aquestes coses ara tot el tema del cos, que ja ens sembla bé però per això dic que els temes canvien i la vida canvia, doncs hi ha tota una prioritat aquí, també la manera de menjar hi ha moltes coses que les noves generacions
A poc a poc estan donant una volta a maneres de fer, i aquestes maneres de fer es traslladen a vegades amb pràctiques que potser no tenen el resultat que nosaltres estàvem acostumats d'aquesta proximitat, d'aquests establiments que t'aconsellaven, perquè tot això vol temps, vol que la cuina es vagi fent a poc a poc, i en canvi aquesta cosa de fer a poc a poc ara ja no es fa.
Exacte, i llavors la gent jove tampoc té la paciència aquesta del client que li tens d'anar ensenyant tot i diu, està aquí, no? Hi ha gent que sí, però d'altres no. Posades tu, Mari Garma i tu, Guillem, heu estat molt darrere l'aparador o davant de l'aparador perquè voltau per tot allò i és evident que les coses han canviat fins i tot en el món de les llibreries, per dir-ho d'alguna manera, no?
abans com més hores estava obert doncs anava més bé, ara es concentra i és un tema que jo crec que és important que és el del tracte, tu anaves allà perquè et senties a casa ben tractat i ara botigues d'aquestes clar, és que no és una culpa però al centre de la Generalitat ha desaparegut moltes, perquè abans parlàvem de Caldei, d'aquest llens, és a dir, els noms que encara recordaríem i a més coneixem, posem cara a les persones que hi havia darrere del mostrador
I el tema és aquest, que ara també és veritat que amb el tema de les franquícies no coneixes ningú, però per què hi va la gent? Perquè també han canviat hàbits de vida. Quan nosaltres érem més joves, deixeu-m'ho dir així, la roba l'estiràvem tant com podíem.
ara és més pràctic ara ningú vol sorgir un pantaló ni poder s'ha de fer sinó que en vas a comprar i amb el preu que hi ha però esclar, tot això què ens porta? ens porta que són que venen d'altres llocs no pensem les condicions que deuen tenir cap allà ni el tipus de roba que comprem perquè després quan la deixem fem més residus perquè la roba moltes vegades...
Mira, aquest és un altre tema, sí, sí, els residus en fem molts, eh? O sigui, en el meu barri han hagut de posar dos contenidors de residus. Jo crec que és el que menys faig. O sigui, i l'altre dia que vam tenir reunió els hi vaig dir, per què em poso deu dos? Diu, perquè és el que en aquest sector es fa servir més, que a mi m'estranya moltíssim, perquè residus d'aquest gris hauria de ser el que tenim menys. A més a més, bé, cada setmana menys una, ara des de l'1-9,
des d'aquest any, la deixalleria mòbil, o sigui, jo no ho entenc, però bueno. Però com tu dius, si m'ho permets, com tu dius el meu barri, podem dir que Sant Eugènia, que és l'últim lloc on es va provar la prova dels contenidors amb el model antic i el primer barri on s'ha fred el nou, és a dir que ara, en el primer trimestre d'aquest any, diguem-ne, hi ha d'haver-hi
Tornarà a haver-hi tots els contenidors i es podrà tirar durant les 24 hores, això sí, amb targeta. Tu creus que la pràctica, perquè jo encara ho veig, de deixar, almenys en el meu de barri, les escombraries a terra, però per què no tenen la targeta o per què se l'han deixat o per què no s'hi vol? La deixen a terra igualment, eh? No, hi ha gent que ho fa perquè està en contra de tot el que s'ha fet i ho fa expressament. Perquè jo vaig veure una persona molt coneguda de Girona i a més li vaig dir...
però què estàs fent? diu què? el que dono la gana? el va deixar allà en aquell moment li fots una petada amb un seralloc i diu com ho saps que era un home? perquè els homes fan la cosa el que els dona la gana no sempre aquí no sempre
Ara li ha entrat tot i tot, eh? Tot i tot després d'haver dit això. On te t'has posat ara amb això? Sí, sí, sí, però bueno, és el teu gènere. Aquí no explicaràs, perquè hi ha hagut una certa voluntat d'anar a la contra. S'ha fet expressament.
i negable que no ens havien posat les coses fàcils per fer-ho, també és veritat, i la prova és que un any i mig després han canviat el concepte. A mi em sembla bé que es canviï com una cosa no funciona. Bé, si veus que una cosa no funciona... Però també llavors no poden dir que tot va molt bé, perquè realment es van retirar tots els contenidors que hi havia, i ara se n'ha posat... Són molts de diners. Molts calés. Parlant de diners. Jo sempre miro la part aquesta, perquè esclar dius, sí, és la feina, però i els diners? I els diners que em paguen?
Una empresa privada, la Pifi, i se'n va a la merda, perquè aquí, bueno, la Pifi no passarà res, doncs ha costat dos milions. Ara hauríem de dir, posa un any que no pagareu-vos combraries per compensar-vos-ho. No, combraries, més carari. Ara no us pagareu més? Doncs ara hauríem de fer l'embarició amb les papereries. Hi ha una cosa que poso com... Estem amb allò que parlàvem de les botigues i la gent joida i tot això...
Falta una mica de mà esquerra o de mà gret o el que sigui, de picardia per part de la gent que està governant, no només aquí a Girona, sinó en altres llocs. Recordo que fa temps en el diari, al punt, sortia una nota...
que deia que l'Ajuntament està contentíssim perquè a través de tota la campanya que hi ha hagut que s'utilitzi el transport públic i tota una sèrie de coses, una quantitat molt grossa de cotxes que no havien entrat a Girona i per tant això es feia que tot estigués molt millor. Per tant, un èxit enhorabona.
Cap d'una setmana sortia una nota dient que l'Ajuntament estava molt preocupat perquè havia deixat d'ingressar dos milions d'euros perquè ja no s'utilitzava tant la zona blava. Sí, sí. Esclar. Esclar, si tu vols que no entri, per tant, has de tenir llavors molt preocupats i fets un desastre perquè, doncs, escolti, hem perdut dos milions d'euros que no entrem.
Que baixis a 40 per la carretera Barcelona i així te posen milions de mules. O a 30 per Pedret, o a 30 per l'Avinguda. I recuperes-ho de la zona clave. S'ha passat una previsió d'ingressos de 2 o 5 milions. Quan diuen que no hi ha voluntat a la captatura, jo m'ho crec que ho faci per evitar accidents.
home, és que a vegades sembla que el cotxe se't pari 3 de seguida per anar a 36 és que a més a més dius, què fa que et va tan a poc a poc? és que sembla que se'n pari el cotxe a un mateix sobre 3 de diferents mesos imagina't vaig preguntar, perquè conec una noia que hi treballa, que és la meva negòria que diu, que van de cul
3.000 l'han fet, diu, i esclar, anaves a 36, per tant... Multen a 36 perquè passa dels 5, és a dir, a partir de 35 multen... Jo crec que sí que hi ha una certa voluntat a la captatòria, també hi ha una certa voluntat. Però els he rebut totes tres seguides, o sigui, una era de l'octubre, l'altra el novembre, l'altra el desembre, però els he rebut juntes. Juntes, per no gastar...
No, per tant, no tens temps de recapitular. Llavors, la data que me l'envia posava data 15 de desembre.
la data d'enviament, però jo la rebo el dia 15 de gener. Amb la qual t'ha passat ja el termini. No, me'n queden 12 dies per pagar. Llavors, jo dic, home, però per què feu de tardar tant? Diu, segons d'ahir tenim 6 mesos, o sigui, es munten una llei dient, podem tardar 6 mesos a enviar a tot l'estat espanyol. Per tant, jo estic mort i puc rebre una multa...
Però una cosa, llavors tens un temps per... Sí, un mes, però si no ets un mèrter ja no et tens temps. Clar, per això t'ho dic. Per tant, jo vaig tenir 12 dies per pagar l'un 50%. Que si vols reclamar, dient, escolta, que jo ho he rebut això... No tens temps.
No, perquè si reclames has de pagar. No et donaran la raó... No et donaran la raó i has pagat els 100 euros. I has pagat els 100 euros. A veure, jo crec que no hi ha voluntat a la captatòria i jo crec que hi hagi la voluntat d'avisar. Però, a veure, hi ha... I en tots els respectes...
Pedret és la part més complicada, perquè és una carretera que ja estàs acostumat. Escolta, anar a 30 és complicat. Un dia era a les 12 de la nit. Anar a 36 és molt complicat. Adavant dels baristes passa una mica el mateix, però la carretera de Barcelona, que ja en sembla bé que la gent... Però la sensació és que ajusteja molt i que per aquí, diguem-ne, hi ha...
Però a veure, ara hi ha una cosa, a part de la qüestió aquesta personalitat, amb la tecnologia que arriba a haver-hi ara, poden haver-hi d'aquests indicadors o senyalització que poden anar canviant. O sigui, per exemple, jo entenc perfectament que cada dia no es pugui anar més de 30, o jo posaria 40, però vaja, perquè a Pedret van canviant de 30 i 40, segons quins llocs és 30 o 40. Però a partir de les 10 de la nit...
posar un 50, perquè és que a la una de la nit és molt difícil passar a 30. Sí, de veritat, sembla que... Jo per padrent no hi passo tant, però t'asseguro que para en Josep Tarradellas, és a dir, davant dels maristes, a veure, sempre ho he dit i algú m'ha dit, és a 30, molt bé. De dies, i com hi ha escoles, és molt complicat anar a més de 30, perquè hi ha molts de cotxes. I ho dic més que passi una.
I segona, perquè hi ha semàfors que van regulant. Però de nit, que no hi ha ningú, que llavors no representa cap perill, us asseguro que és molt complicat anar a 30. És de que agafes l'Arlotonda, diguem-ne la d'Avesa, fins que arribes a l'Arlotonda dels Maristes o al Pont del Dimoni, és molt complicat anar només a 30 i has de mirar-ho ara perquè els cotxes porten allò digital que vas mirant.
El problema és allò, si passes de 35, que t'acrac, i això em dóna la impressió que s'hauria d'ajustar. Però aquesta és la meva modesta opinió, perquè si es vol... És a dir, jo crec que, per exemple, a padret el 40 està bé, però el 30 el trobo absolutament... Jo crec que podríem fer-ho. Això crec que ho podríem fer-ho, eh? A padret, de totes maneres, hi ha un moment que va a 30 i un altre a 40. Sí, hi ha 100 metres a 30, 100 metres a 40 i 100 metres a 30.
Poder combinar això és difícil. Però ara has tret un tema que me permetrà fer una derivada i... A veure, a veure. Sobretot des de les esquerres, i parlo de Barcelona, però també parlo de Girona i del mateix govern actual, ens han vingut a dir que hem de deixar el cotxe fora de la ciutat, que ens hem d'acostumar a circular per la ciutat a peu o amb transport públic...
I llavors et trobes que dius molt bé. Però ara no pots pas dir això. I llavors el tema és que te diuen, és que a Barcelona no s'hi pot anar en cotxe, i surten per a Navarro dient totes aquelles tonteries que normalment diu, i a Barcelona tan instat i fins i tot les entrades estan pensades perquè el cotxe no hi vagi i perquè agafis el transport públic. I com tens tot això i que la gent s'hi està acostumant, el transport públic falla, perquè el que ha passat aquesta setmana...
És de jutjat de guàrdia. És terrible. A veure, és d'aquelles coses. Jo aquí no entraré, ho he fet en altres moments, que hi ha gent que ja demana dimissions. Aquest és un problema de 30 anys de no inversió, de no manteniment i de voluntat sistemàtica, perdó, ara diré una paraula, lletja de putejar a Catalunya, que diuen que és la locomotora de l'Estat, però llavors resulta que no li posen gasolina perquè tingui...
I el tema és aquest, és a dir, el que ha passat, i insisteixo, no és moment de dimissions, és moment d'arreglar les coses, però la gent que va treballar a Barcelona, que va estudiar a Barcelona, ho està passant fatal. Sí, hi ha una cosa que això que estàs dir és veritat, però atenció, perquè d'aquí 10 anys hi haurà un altre caos bestial. L'autopista. L'autopista l'han obert, l'han fet tot això, no hi ha ningú que porti el manteniment i d'aquí, no, d'aquí 5 anys estarà feta...
És que és una autopista de camions. I d'accidents. I llavors, doncs, tots seran correcuites d'allò que havien d'haver mentit i no hi ha el que hi hauria d'haver-hi. O sigui...
l'autopista és perillós jo crec que avui em faig un article l'autopista és perillosa perquè jo que vaig a Barcelona i que aquesta setmana hi he hagut de tornar i no m'he pogut la fiada del tren perquè esclar, Rodalies no funcionava o funcionava com funcionava el tren d'alta velocitat porta entre una i dues hores de retard hi ha gent que ha vingut en tres, eh?
no pots, diguem-ne, tenir la seguretat de que vivis allà. Llavors vas per l'utopista i te'n dones que el manteniment és millorable, aquell manteniment que hi havia, com pagàvem, però clar, també pagàvem 10 euros d'anar i 10 euros de tornada a Girona, a Barcelona, 9 euros i pico, però és igual...
I en aquell moment, quan es va treure, segurament, de fet el govern català volia fer-ho, que era aplicar una vinyeta, però clar, quin era el problema? Que nosaltres, quan ens queixàvem del que volia, ens queixàvem perquè en els altres punts de l'Estat no pagàvem perquè les autovies funcionen.
Aquí no hi ha autovies, i ens queixaven per tot això. Però el sentit com ho deia, que segurament 20 euros d'anar i tornar era una bestiesa, i parlo des de Girona, però que potser estaries disposat a pagar-ne 6, 7, 8, 5, o a pagar una vinyeta, que és un impost anual, i que també el paguessin tota la gent que ara no paga i que les utilitza, que són els camions, els manges, els turismes...
Totalment d'acord. Amb què s'ha convertit? Com que no barres, tothom hi passa. I amb franquesa, jo entenc que els camions han de fer-ho perquè tampoc... Però fa por, eh? Com s'adalanca. El corredor mediterrani ferroviari es podran enviar. Clar, aquests dies les mercaderies estan tancades perquè resulta que l'UBI, per allà on passen tots els trens de mercaderies, està tancat. Està tancat, sí.
Això és una situació de col·lapsa. Totalment, hem col·lapsat el país. Aquí hi ha una cosa, això del pagament de les autopistes, una cosa claríssima, i això ho fan altres llocs. El que compra un cotxe ja se li posa una tarifa anual de pagar el dret d'anar per autopista. El que no té cotxe, o sigui, aquí hi ha milions de persones que no tenen cotxe i paguen tot el manteniment d'aquesta autopista que no hi és.
que l'utilitzen els camions que venen de fora i tot això. Per tant, la gent d'aquí pagant un impost, el que té cotxe, anual, per poder utilitzar totes les autopistes, i els camions que venen de fora que paguin. Totalment. Que paguin allò que pagàvem nosaltres i ja està. Perquè, a més a més, els transportistes, quan es puja la gasolina, doncs cobren més perquè han pujat la gasolina. I també cobraven més pel piatge. Ara no paguen el piatge, però cobren el mateix. Sí.
en els que li... Una cosa tan senzilla com dir, a partir d'ara, el que copro cotxe té un impost d'utilització... Però això hauria de ser tot l'estat i aquest és el problema. Els altres llocs no estan acostumats a pagar. No, perquè tenen unes... unes...
Unes autovies que van perfectes. Escolta, doncs ja m'hi apuntaria de moment Catalunya, que és una manera de començar a ser independents, que nosaltres fem aquesta cosa i els altres no. Jo ja sé que em faig pesat i que algú m'ho pot dir, però és clar, és que del que des de l'estat en diuen les carreteres nacionales,
L'única que no està desdoblada és la nostra, que és la que té... Ja em diuen la de la vergonya, no? Que tenia més... 20 anys ens sembla per fer 8 quilòmetres, no? Sí, però ja hi ha la decisió de no desdoblar-la des de Palafolles, des de Tordera. Sí, Tordera.
Fins a Massanet. I ni des de Figueres. Ara Figueres diu que ho faran perquè el corredor que hi ha, la variant de la Nacional 2, és perillosa, que és el que es va batejar com el corredor de la mort. És que estem parlant de tot això. I diu, no, ja hi havia autopistes, sí, les pagàvem. I ara que no les apaguem, diu, no, ara hi ha les autopistes que ja es poden utilitzar. Però no, no. Si tu tinguessis una autovia que et portés en una hora...
i quart, des de Barcelona a Girona, sense pagar, perquè haguessis agafat l'autopista, però què passava? No hi és. No, no, havies de passar per Badalona, havies de passar per Maresma, havies de passar per tota la zona aquesta, i acabaves trient el que trient, i perillosa que era. Però la Nacional 2 és més segura que no vas a l'autopista. Segons quins trams. De Girona a Figueres? De Girona a Figueres, tu ben assegura que sí, perquè hi passen molt pocs cotxes, i jo moltes vegades prefereixo no agafar l'autopista i anar-hi per la Nacional. Sí, sí.
Jo hi he anat i no hi ha ningú. I fins a Massanet també, que ara hi ha l'autovia. Si tu tinguessis l'autovia que hi ha des que agafes fornells fins que passes per Caldes i arribes a la zona aquella de Massanet, és perfecte, però després enganxes aquell tros que és perillós i hi ha el tap aquell. I és el que tenim.
No, no, no he tingut una mica la sensació que el país se'ns estava engronant, és a dir, el tema de rodalies i de l'alta velocitat, que compte que aquí hi ha hagut una vaga encoberta dels maquinistes... Totalment d'acord, se van presentar sis el primer dia...
I aquí hi ha una altra cosa que no és per defensar la consellera Paneque, però que realment li han baixat totes les bufetades amb ella quan porta un any i mig. Aquest és un problema de 30 anys de tots els governs espanyols que no han invertit i que no han fet, o sigui, no només no han invertit, sinó que en coses noves, sinó que no han fet el manteniment.
I llavors el tema és que això s'ha de resoldre. Però clar, què hagués passat si Madrid es hagués quedat sis dies sense trens? És que què hagués passat? Això no hagués passat. I aquí tenim... No, aquí ara sí. Això no hagués passat. Estem, diguem-ne, els usuaris han convocat una gran manifestació de protesta el dia 7.
Però els maquinistes han convocat 3 dies de vagues i 3 dies de vagues perquè, escolta, desgraciadament, i que ningú se m'enfadi, que els 45 morts van ser en l'alta velocitat a Andalusia i problemes a Rodalies ha plogut a per tot i els problemes només els hem tingut aquí.
I a Catalunya hem tingut moltes pluges, és veritat, però cuida-ho, a Gelida, que és on hi ha hagut el gran problema, em van caure 23 de litres. No és només això. I als ferrocarrils de Catalunya també ha plogut. I no ha passat res. És clar, llavors dius, és una mica allò del català emprenyat que deia en Juliano.
Sí, sí, és que sí, és així. Escolteu, tot va començar el 2007 amb una manifestació, jo ho vaig recordant, amb una manifestació, amb una pancarta, que darrere de la pancarta hi havia el president de la Generalitat, José Montilla, quan a Madrid hi havia en Zapatero governant, que era el seu mateix partit.
I ell va parlar de desafecció. El 2007, el 2010, va haver-hi l'Estatut, va començar tot el que hem conegut com a procés, i estem amb un inici perquè la gent està molt emprenyada, perquè se'n dona compte que ahir teníem en David Martí, empresari, i ho deia. I malgrat tot, Catalunya continua sent aquesta locomotora, és a dir...
Ho tenim tot a la contra i, malgrat tot, encara estem arrossegant a tots els altres. I no us en doneu compte que aguantem molt? Bueno, és el que està dient. És que aguantem moltíssim. Però us en recordeu, per exemple, la Lòria, que va ser una... El què? Ha passat sis anys. Va ser molt bèstia.
Em sembla que hi va haver un dia que el ferrocre per allà va baixar un pont i va estar un dia sense poder passar per allà. No, se'n va emportar, per exemple, el pont sobre la tordera. Exacte, aquell, això va ser molt fort. I va tallar les comunicacions entre blanes i el que en diguem l'empalm. Em sembla que va ser un o dos dies, però no més dies. Però ara portem una setmana i no hi ha hagut cap pont ni hi ha hagut res.
No, no, tots estem parlant del pont de Gelida, que per cert avui ja tornem a tancar l'autopista per les obres, que clar, és que més a més ha coincidit. Em sembla que avui es pot començar a funcionar. Avui dèiem que començaria a funcionar, fins ahir encara anau amb autobusos. Sí, sí, perquè hi va haver també un despreniment, el dimarts, el dia que hi va haver problemes, també es va tallar la via perquè havia caigut un arbre, però tot això són problemes de manteniment, és a dir...
Si els arbres poden caure al damunt de la via i estan malalts, algú deia, no, els arbres no s'han de tallar, però si estan malalts i són perillosos sí que s'han de tallar. Parlem dels arbres. Parlem dels arbres perquè... Jo tinc un problema. Jo tinc un problema, jo no tinc cap problema. No, no, no, no.
Però jo cada dia vaig a caminar fins a la Renfe, ja ho sabeu, no? Tu potser eres l'única... Ai, fins a la Renfe, fins a la Nesle. Ah, passant per les hortes de Sant Eugènia. Passant per les hortes de Sant Eugènia. Però en el parc de Fontajau... Camines molt poc, doncs. 5, 6 quilòmetres. No.
Bueno, a mi em va bé. A veure si ara... Compte, Teresa, perquè aquí tenim dues persones que també han estat al capdavant del gremi. Sí, sí, també sabem anar. Doncs, tornant als arbres. Mireu, en aquell parc de Fontejau, des del dia 2, ha caigut un arbre.
Doncs està allà a terra, ningú l'ha tret. Jo no sé si ho saben, si no ho saben, potser jo que hi passo cada dia ho tindria de dir, no ho sé. Però això me fa pensar molt. I tots els altres arbres que hi ha, que estaven a la mateixa situació, com estan? Mira, fa poc que han tallat arbres a la zona de les Pedreres, allà on havien fet el campament dels Reis, perquè els tècnics havien dit que allà hi havia arbres perillosos amb vint, que hi ha hagut 3 o 4, és una zona que passa gent mainada i tot...
I els tècnics van dir que s'havien de tallar. I va haver-hi un grup, això ens ho va explicar en Pere Albertiquí, un grup de veïns, 3 o 4, que s'hi van negar que deien que no, que de cap de les maneres. Ah, jo hi era, aquest dia. I, a veure, els arbres a l'Adavesa, Narcís Munger, que és la persona que segurament hi entén més, fa temps que diu que s'han de tallar molts arbres a l'Adavesa perquè estan malalts. Ara en tallaran 3 més, van tallar els de davant del Rosaleda,
Hem tingut la gran sort que n'han caigut tres o quatre grans dimensions en moments que no ha passat absolutament res, però bé, és que el problema de la massa forçada, quan parlem dels boscos o quan parlem dels arbres d'interior, si els arbres estan malalts i són, el que s'han de fer és estar ja i tornar a plantar en tot cas. Jo no vull pas menys d'arbres, ja m'agraden els arbres, però si són perillosos, són perillosos. No sé com ho veieu.
Jo també, per això ho he parlat dels arbres. No, no, no, que estava escoltant atentament, que a més a més, tu l'has citat, van fer un debat sobre la Devesa, que tu hi eres com a moderador, i en Montgier, per exemple, va dir una cosa, que els àrabes aquests que han quitat la Devesa, els tenia controlats i no tenien... o sigui...
Que no eren els que ell considerava més perillosos. Ah, imagina't. No, perquè resulta que els es miren, però aquells cognatament estaven malalts de dos o tres metres sota, i que és molt difícil arribar a trobar que estan malament.
I ell patia molt perquè ell havia dit que aquells arbres estaven bé. Quan realment té un estudi de tots els arbres a la Devesa i en la que diu que hi ha masses arbres i que són massa junts. Ell parla que s'haurien de tallar entre... Algunes vegades, però no vull posar-ho en boca seva, però...
però jo vaig entendre que parlava que s'haurien de tallar entre 600 i 700 arbres. Sí, perquè estan massa junts. És moltíssim, eh? Som molts, som molts. És que són molt junts. Quan ho planten, jo entenc que el que planti ja ho entenc que un arbre creixerà. Però és que inclús per la ciutat, per exemple, això, cruïlles, que hi ha dos, tres arbres posats, esclar, han anat creixent tant que totes les seves arrels aixequen tots els penors de les voreres. Sí, sí, sí. Tot allò és... Esclar, doncs per tant...
Això s'ha de tenir en compte, primer, no ho sé, vull dir, hi ha els tècnics de jardineria de l'Ajuntament que ho deuen tenir en compte, però vull dir que un arbre creix, o l'has d'anar podant, o has de pensar que d'aquí un temps tindràs uns problemes amb les voreres. Els arbres no es poden, no els toquen. Doncs mireu aquests arbres que us estic dient, anant des del pont de Fontaxau fins a la Nasler. Voreu que tots són iguals que el que ha caigut. Això és el que em preocupa. A la zona de les Deveses d'en Bru o...? Abans. Abans.
Doncs a mi això m'assorprèn molt, perquè tots els veus igual, i veus que el que ha caigut és que s'ha partit l'arrel, o sigui, hi ha una part d'arrel a dintre i una part d'arrel que ha sortit, o sigui, vol dir que aquests arbres estan malalts.
És evident que Girona ha plegut, això també és veritat, ha plegut molt i ha plegut de manera persistent. Vàrem estar patint per les inundacions, però si miraves les xifres, vàrem quedar molt i molt lluny del Gloria. Per exemple, a Girona vàrem passar 350 mqx per segon, quan a la Gloria n'hi va passar 550 mqx.
Però hi va haver desbordaments a la creueta, el que passa és que aquesta vegada l'ACA va fer les coses, que va desenvassar els embassaments 5 dies abans i per tant en el moment de la pluja va poder controlar i alterna una oa tan alt com havia anat, tot i que va creusar problemes cap a la...
cap a la part final hem fet un en el fons i sense pretendre hem fet allò un debat sobre l'estat de la ciutat per totes aquelles coses que toquen però és així el tema de les escombraries es canviarà i esperem que funcioni i que aquesta gent com aquell senyor que va veure la Carme faci el favor diguem-ne de complir la normativa perquè si no el que hi hauria d'haver-hi no és allò que ha dit en
en Guillem, sinó que hi hauria d'haver-hi és que al final que un policia que ho veiés el muntés després es queixarà perquè el munten però em sembla... Em sembla que tocaria Primer hi haurà policies vestits de policies i després... Es farà amb sis mesos de retard això és quan es va posar
a fer aquestes coses, hi havia d'haver hagut informadors explicant i controlant si ho feien bé o malament. Perquè, a més a més, jo, per exemple, allà on t'ho vaig a deixar, hi ha quatre, no, tres contenidors d'aquests que quan toca deixar carteró o... tots tres serveixen per el mateix. Sí. Doncs el primer està a tope i amb coses de terra. El segon... Ja no té res. Ja no hi arriben, el segon.
Com que veuen que aquell està ple, ja el deixen a terra. Ja no obren el segon. I el tercer està buit. És evident que el reciclatge demana molt de nosaltres. Jo crec que hem d'exigir a la gent que faci el favor de complir-ho i llavors que comenci a pensar en una altra cosa que em penso que l'Ameri Carme l'ha dit abans, que és que haurem de pensar algun dia en reduir els residus que generem. Totalment d'acord. Això també és important, eh?
Aquest és l'altre tema, però de moment, diguem-ne, les coses estan com estan. Doncs ja veieu, hem fet allò una bona tertúlia ciutadana i jo us la voldria agrair. Moltíssimes gràcies, Teresa Casas, moltíssimes gràcies, Mari Carme Farré, moltíssimes gràcies al llibreter emèrit d'aquesta, la nostra ràdio, el senyor Guillem Talibas, que va fent programes i que va fent moltes coses i que per molts anys sigui així.
Gràcies per haver vingut, gràcies per passar la vista a la ciutat.