Title:

Residus, mobilitat, Nadal i tradició a Girona

## Presentació i to de la tertúlia L’episodi correspon a **La tertúlia de Girona FM**, amb un ambient distès però molt crític i reflexiu sobre **ciutat, medi ambient i tradicions de Nadal**. Hi participen **Roger Casero, Jordi Navarro i Guillem Terribas**, guiats pel conductor del programa. > "Ens hauríem de recordar cada dia" del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat S’obre amb una menció al **Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat**, subratllant la necessitat de **normalització residencial, laboral i afectiva** de les persones amb diversitat funcional. --- ## Cinema, cultura i la mirada d’en Trueba ### David Trueba, adaptacions i estil narratiu La primera part gira al voltant del cinema de **David Trueba**: • Es comenta la seva darrera pel·lícula (no es diu explícitament el títol però es parla de relacions amoroses intergeneracionals i escenaris com Brussel·les, Barcelona i Mallorca). • **Guillem Terribas** destaca: - El ritme *pausat* i la capacitat de Trueba per fer que "sembli que no passi res però passa tot". - La importància de veure les pel·lícules **dues o tres vegades** per apreciar-ne la profunditat. - La seva habilitat especial per **retratar dones madures** i relacions complexes. • Es repassa l’adaptació de *Soldados de Salamina*: - Comparació llibre (Javier Cercas) vs. pel·lícula (David Trueba). - Coincideixen que **la pel·lícula millora i enriqueix el llibre**. ### Actors, direcció i anècdotes • Es valora el treball de **David Verdaguer** (per exemple, en el paper d’*Eugenio*) i el consell de Trueba: > "No imitis: interpreta" • Es comenta la delicadesa de Trueba en la direcció: parla als actors **en privat**, sense humiliacions públiques. • Recorden altres projectes i vincles de Trueba amb Catalunya i Girona, així com la seva connexió amb **Ariadna Gil**. ### 25 anys del Truffaut i preestrena de “Nouvelle Vague” • Es celebra l’acte dels **25 anys del Cinema Truffaut**: - Discursos de **Quim Nadal**, **Lluch** (regidor), **Paco Vilallonga**, **Imma Merino** i **Àngel Quintana**. - El presentador fa broma sobre si "preiejaba una mica", però globalment es consideren discursos **molt encertats**. • Regal final: preestrena de la pel·lícula **“Nouvelle Vague”**, sobre el rodatge de la primera pel·lícula de *Godard* amb guió de *Truffaut*: - Repartiment amb actors poc coneguts però **interpretacions molt potents**. - Es preveu estrena general a partir del gener. • Anècdota: alguns ponents surten corrents a recollir un **premi del Diari de Girona** i tornen després al Truffaut, il·lustrant la **“màgia del cinema”** i l’activisme cultural local. --- ## Residus i nou model de recollida a Girona ### Diagnosi ambiental i crítica a la ciutadania **Jordi Navarro**, amb perfil ecologista, obre el bloc fort de la tertúlia: • Denuncia que la **sequera** continua malgrat algunes pluges recents. • Posa el focus en el **problema enorme dels residus municipals**: - Actualment predominen **incineració i abocadors**. - La clau és **separar bé en origen** i canviar els **sistemes productius**, sobretot pel que fa als envasos de plàstic. • Defensa el nou model de recollida a Girona (contenidors tancats, targeta, porta a porta) i afirma que: - Els **contenidors oberts** eren molt ineficients. - És **molt crític amb la reacció de part de la ciutadania**, que qualifica d’exagerada i, en alguns casos, de deixar l’espai públic "fet una merda". - Recorda que els canvis d’hàbits **no són cap drama** i que la prioritat és **protegir el medi ambient**. ### Ajustos del model i paper de l’Ajuntament **Roger Casero** matisa i completa: • A "toro passat", probablement hauria estat millor **implantar tots els contenidors tancats de cop** amb totes les fraccions des de l’inici. • Tot i les dificultats, hi veu **“brots verds”** en algunes fraccions. • Cas del **vidre**: - Amb el nou sistema es va omplir d’**impropis** fins al punt de fer inservible la recollida. - L’Ajuntament reconeix l’error i obre de nou la fracció, cosa que es valora com a **rectificació encertada**. • El **porta a porta** als barris on s’aplica (cases) **funciona molt bé**, com reconeix fins i tot gent molt crítica amb el govern. • S’ha creat un **grup de seguiment amb associacions de veïns, comerciants i un nou col·lectiu ciutadà** que vehicula el malestar. ### Educació ambiental, nihilisme i queixa permanent Jordi Navarro fa una reflexió més estructural: • Catalunya **va ser pionera** en educació ambiental, però el procés s’ha **estancat**. • Sense educació ambiental sòlida, totes les polítiques verdes (mobilitat, residus, protecció del territori) es perceben com a **impopulars**. • Diagnostica una cultura actual de **“nihilisme i queixa permanent”**, molt útil per a la **demagògia política**. • Assumeix autocríticament que des de l’esquerra sovint s’ha alimentat aquesta cultura de la queixa, que ara es gira en contra quan cal governar i aplicar mesures. ### Civisme, sancions i incentius **Guillem Terribas** aporta una mirada molt pràctica i de carrer: • Explica casos concrets de **continguts on la gent deixa les bosses al terra** malgrat tenir altres contenidors buits al costat. • Reclama: - **Més informació i educació in situ** (personal explicant el funcionament dels nous sistemes). - Possibilitat de **sancions** quan la pedagogia no funciona. • Posa exemples de manca de compliment de normes a Girona: - **Bicis i patinets** circulant pel carrer Nou malgrat la prohibició clara. - **Pintades vandàliques** en persianes i façanes sense conseqüències efectives. > "Si deixo les escombraries a terra, no em passarà res; però si passo de 30 km/h, sí que em passa alguna cosa" • Reconeix l’efecte pedagògic dels **radars** (exemple del Pont de Fontajau): la gent incorpora el límit de velocitat per por a la multa. **Roger Casero** complementa amb la idea de la **“taxa justa”** de residus: • Castigar qui incompleix (sanció) però també **premiar qui ho fa bé** amb bonificacions. • S’han contractat **educadors ambientals** i es planteja vincular l’ús de la targeta i la correcta separació a **descomptes en la taxa d’escombraries**. --- ## Mobilitat, radars i zona de baixes emissions ### Radars a Girona i límits de velocitat Es debat la polèmica sobre els **radars de 30 km/h**, especialment: • Radar de la zona dels **Maristes**: - Hi ha semàfors que ja gestionen els fluxos d’alumnes. - El límit de 30 km/h es percep com a **molt restrictiu**, sobretot a la nit, quan hi ha molt poc trànsit. - Tot i això, el conductor admet que el radar ha servit per **reduir excessos de velocitat**. • Radar de **Pere Ribes** (Bret): - L’Ajuntament estudia passar de 30 a 40 km/h arran de les queixes. - L’associació de veïns, però, està satisfeta amb la reducció de velocitat. **Guillem Terribas** proposa límits **variables** (per exemple, 30 de dia i 50 de nit) i critica l’excés de control automàtic constant. **Jordi Navarro** repesca el debat ambiental: • Recorda que es tracta d’una **zona de baixes emissions**. • Aclareix que els estudis tècnics mostren que el vehicle **contamina més com més ràpid va**, i que el debat sobre si contamina més a 30 o a 50 "ja està superat tècnicament". ### Resistència a les polítiques ambientals Jordi enllaça amb altres **polítiques verdes impopulars**: • **Zones de baixes emissions** i restriccions al vehicle privat generen molta oposició i són utilitzades per alguns partits per fer-ne bandera. • Recorda conflictes històrics quan es van crear espais protegits com: - Parc Natural dels **Aiguamolls de l’Empordà**. - **Aigüestortes** i la seva ampliació. Malgrat les fortes resistències inicials de pagesia, especuladors i sector turístic, amb els anys es veu que aquestes decisions han estat **positives** i ara són àmpliament acceptades. • Equipara això amb el que passarà, segons ell, amb el **nou model de residus** i les **polítiques de trànsit**: avui es critiquen, però d’aquí uns anys es veuran com a passos **inevitables i necessaris**. • **Autocrítica** a l’Ajuntament: En la primera fase de problemes (per exemple a Montjuïc) hi va haver una actitud massa de "ja us acostumareu, i si no us agrada, foteu-vos", que considera un error. --- ## Plàstics, envasos i decreixement ### Allau de plàstics i responsabilitat del sistema productiu Es desenvolupa un bloc molt intens sobre **plàstics i envasos**: • El conductor lamenta que, després de tenir molt assumit el rebuig a determinats envasos (com la fruita tallada en safata de plàstic), el **boom de les compres per plataformes** ha tornat a omplir les llars de **cartró i plàstic**. • Jordi Navarro introdueix la noció de **decreixement** com a horitzó inevitable: - No n’hi ha prou amb reciclar; cal **produir i consumir menys**. • Es destaca l’absurd de pagar la bossa al supermercat però acabar omplint el cistell d’**envasos de plàstic** per a cada producte. • Es posen exemples de **microplàstics als peixos**, sobreenvasat a la carn i altres productes. > "Vivim entre plàstics, potser fer un petit esforç tampoc és tan complicat" **Responsables principals segons Jordi Navarro**: • **Grans superfícies comercials**. • **Productors d’envasos i Ecoembes**, definits com el **lobby dels plàstics** que bloqueja els canvis en el model productiu. • Recorda que l’**Ajuntament només gestiona el que rep**, però la decisió de produir i distribuir amb tant plàstic es pren **abans**, en la cadena comercial. També s’esmenta el **malbaratament alimentari** (fins al 30% dels aliments es llencen), connectant-ho amb l’ineficient model de consum. ### Alternatives quotidianes i cultura de la comoditat • Jordi explica que va al **mercat del Lleó** amb **tàpers** per evitar plàstics: - A la peixateria i a la carnisseria demana que li posin el producte directament al tàper. - Reconeix que el miren com un "ecologista boig", però defensa que és un esforç mínim i perfectament factible. • Es remarca que hi ha opcions com la compra **a granel**, però que: - Encara són minoritàries. - A gran escala topen amb **normes de seguretat alimentària** i amb la lògica del gran consum. • Es denuncia la "dictadura de la comoditat": la societat de consum aposta sempre per allò **més fàcil i ràpid**, encara que generi residus innecessaris. --- ## Llums de Nadal, consumisme i sentit de les festes ### Llums i percepció de seguretat El debat es desplaça cap al **Nadal** i les **llums a Girona**: • **Guillem Terribas** defensa les llums de Nadal perquè: - Donen **llum addicional** a carrers sovint foscos a partir de certa hora. - Esmenta la **plaça Marquès de Camps**, on els arbres tapen els fanals i alguns punts queden molt foscos. • Mostra satisfacció perquè els motius siguin ara **més clarament nadalencs/cristians**, en lloc d’ornaments neutres "sense voler dir Nadal". ### Nadal: espiritualitat vs consumisme • **Jordi Navarro** es declara poc amic del Nadal convencional: - Li agrada el **solstici d’hivern** i el bosc mediterrani en aquesta època. - Critica el **consumisme desaforat** i la "maixecada" d’efemèrides comercials (*Black Friday, Cyber Monday*...). - Considera que aquest model de compres massives **desvirtua** qualsevol sentit espiritual de la festa. • **Roger Casero** es confessa **agnòstic**, però diu que li agrada molt el Nadal: - Sobretot per la **dimensió familiar i gastronòmica**. - Reconeix totes les contradiccions (consum, regals, etc.), però posa l’accent en el valor de **retrobar-se amb la família**. • Es destaquen iniciatives **solidàries de parròquies de barri**, que organitzen sopars i activitats amb persones humils, com una vessant del Nadal que **sí té sentit i valor social**. ### Arbres de Nadal: naturals vs artificials S’obren diversos matisos ecològics: • Es critica l’**arbre de plàstic gegant** de la plaça Catalunya, reivindicant tornar a un **arbre natural** com abans. • Jordi aclareix: - Els **arbres de Nadal venuts a Catalunya** (per exemple a Espinelves o Sant Hilari) són **arbres de cultiu**, no talles salvatges dins el bosc. - Comprar-los dona suport al **món rural** i aquests arbres es poden **reciclar o compostar**. • Es desmenteix el discurs que "ara és més ecològic comprar un arbre de plàstic xinès"; per Jordi això és **fals** ecològicament parlant. • També es parla breument de la **gestió forestal**: - Cal **gestionar i, de vegades, tallar** arbres de manera sostenible. - Però ha d’haver-hi també **zones boscoses deixades a la seva dinàmica natural**, controlant, això sí, sobrepoblacions com la del **senglar**, possiblement amb el retorn de depredadors com el **llop**. --- ## Cavalcada de Reis, 'blackface' i debats identitaris ### Tradició, 'blackface' i protestes La part final aborda la polèmica entorn de la **cavalcada de Reis** a Girona: • Es recorda la participació històrica de **Guillem Terribas** com a rei a la cavalcada, remarcant-ne la **màgia i l’emoció**. • S’introdueix el debat pel **'blackface'**: - **Cacau i Negritud** i altres entitats han entregat **80 signatures individuals i 15 d’entitats** per demanar que a la cavalcada de Girona **no hi hagi persones blanques pintades de negre**. - L’acció és encapçalada per **Alio Diallo**, que ja havia defensat aquesta postura al programa. - Es recorda que l’any anterior hi va haver **protestes durant la cavalcada** i que dues persones han estat sancionades amb **300 € de multa**, fet que al conductor no li va agradar però entén que la via ha de ser de **treball i diàleg**. • Es constata que la voluntat de l’Ajuntament és **avançar cap a una cavalcada sense 'blackface'**, però que és **difícil trobar prou persones negres** disposades a fer de patges o reis. ### Posicions enfrontades • **Guillem Terribas** resta importància al tema: - Considera la cavalcada un **espectacle teatral** on tothom es maquilla: rei blanc, rei ros i rei negre. - No hi veu mala intenció i creu que "ens estem complicant massa la vida". • **Roger Casero** proposa matisos d’igualtat: - Li semblaria interessant que una persona negra **pogués participar en qualsevol comparsa**, no només la del rei negre. - També que persones blanques puguin estar a la comparsa "dels negres", però potser sense recórrer al maquillatge racista. • Es menciona irònicament la idea d’una persona negra **pintada de blanc** per fer de rei blanc, per evidenciar la complexitat del debat. ### Jordi Navarro i la priorització de lluites Jordi tanca amb una reflexió molt crítica sobre com es gestionen les lluites socials: > "És molt més racista condemnar persones diverses a malviure en barris degradats i sense dret a l’habitatge que no pas una tonteria com aquesta" • Des del seu punt de vista: - L’esquerra fa anys que es **dispersa en batalles simbòliques** (com el 'blackface'). - Mentrestant, deixa en segon pla **temes materials centrals** com: - Habitatge digne. - Sous. - Condicions de treball. • Afirma que comença a estar **cansat** d’aquest desplaçament del focus, sense menysprear el racisme però reclamant **prioritzar les condicions de vida**. --- ## Síntesi final de l’episodi L’episodi traça un fil comú entre **cultura, ciutat, ecologia i tradició**: • Del cinema de **David Trueba** i l’activisme cultural del **Truffaut** es passa a un debat a fons sobre **residus, civisme i polítiques ambientals** a Girona. • S’analitzen les resistències al **nou model de recollida**, els **radars** i les **zones de baixes emissions**, emmarcant-les en una lluita més gran contra el **canvi climàtic** i el **consumisme**. • El **Nadal** apareix com a camp de batalla simbòlic: llums, arbres, cavalcada i 'blackface' posen en joc **identitat cultural, valors socials i prioritats polítiques**. En conjunt, la tertúlia ofereix una mirada **crítica però constructiva** sobre com Girona afronta els reptes **ambientals, socials i culturals** del present, amb especial èmfasi en la responsabilitat compartida entre **administració i ciutadania**.

['Girona', 'La tertúlia de Girona FM', 'residus', 'recollida selectiva', 'porta a porta', 'contenidors tancats', 'educació ambiental', 'Ecoembes', 'plàstics', 'decreixement', 'zona de baixes emissions', 'radars', 'mobilitat urbana', 'Nadal', 'llum de Nadal', 'arbres de Nadal', 'Cinema Truffaut', 'David Trueba', 'Nouvelle Vague', 'Soldados de Salamina', 'cavalcada de Reis', "'blackface'", 'Cacau i Negritud', 'racisme', 'activisme veïnal', 'civisme', 'consumisme']