Bon dia, entrem en temps de Pertú i Girona FM com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 3 de desembre. Estem ja en ple mes de Nadal, pocs dies del pont abans anomenat de la Puríssima i que ara alguns diuen de la Constitució.
i amb la voluntat de parlar de Girona, dels seus barris, del país, del que ells vulguin, amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmas. Senyor Roger Casero, del pont major, de l'associació de veïns i de tantes altres coses, de la coordinadora, ho dic malament sempre el nom, però... D'associacions veïnals de Girona.
coordinadora d'associacions veïnals de Girona. Gràcies per ser aquí. Com estàs? Gràcies a vosaltres. Molt bé, faig un apunt, un recordatori només, no cal que hi aprofundim, però avui és el Dia Internacional de les Persones en Discapacitat. I ja està, és només un reconeixement a tota la feina, a tota la tasca que s'està fent d'integració, de normalització en tots els àmbits, evidentment també el residencial, el laboral, temes de sexualitat, etcètera. Bé, és un dia per recordar-ho, ens n'hauríem de recordar cada dia, però com que té...
el seu dia internacional, el seu dia mundial, volia deixar-ho dit i ja està. Està molt bé, i si en tot cas després hi vol tornar a incidir, doncs perfecte, perquè encara avui, per exemple, en el Diari de Girona hem vist una entrevista a una persona afectada, una noia que viu a serrar amb paràlisi cerebral, que la seva voluntat era ser professora de dansa i havia fet cursets de dansa per persones que van com ell en cadira de rodes i resulta que no s'ha pogut matricular. Per exemple, passen aquest tipus de coses encara.
Jordi Navarro, molt bon dia. Molt bon dia, què tal? Un home de l'intersindical, entre moltes altres coses, també. Com va tot? Va molt bé. Va molt bé i molt content. També commemorar avui és un dia important, com deia en Casero, però també content perquè aquesta nit ha plogut una miqueta. Ah, mira, veus? I és una cosa que no se'n parla gaire, però la sequera ha tornat, eh? Ha tornat. Per aquells que es pensen que no n'hi ha, en dos mesos, octubre i novembre... Conformem sequera amb que hi hagi aigua els embassaments, no? Clar, canvia molt.
La cosa és que l'estació de Tardó, que és l'estació per excel·lència de les pluges, només ha plogut a Girona i Rodalies, Gironès i comarques gironines entre dos i tres dies. I això tornem a estar una mica. Esperem que la cosa canviï, no? Ha plogut poc. Plogut poc, sí. Hi ha iguals empassaments, però els boscos tornen a estar una mica secs.
Senyor Guillem Torribas, molt bon dia. Bon dia, diguem. Com està? Doncs ha sigut davant d'uns personatges importants del món social i per cert que li volia comentar que m'ha agradat molt, que li agradés
La pel·lícula d'Entrueba. M'ha agradat molt. I en Jordi hi va anar-hi ahir i també li ha agradat molt. I m'agrada molt que hi hagi gent que li agrada Entrueba, perquè Entrueba és una persona que és agradable, simpàtic, però les seves pel·lícules de vegades sempre els falta alguna cosa, segons la gent, i diuen sempre...
A mi m'agrada molt, què vol que li digui? Em van començar a agradar els seus llibres i m'agraden les seves pel·lícules. I jo a les pel·lis em trobo, i això és difícil de fer, però jo ho faig. Hi ha algunes que les té assegurades perquè hi ha grans actors que hi participen, com per exemple Soldades de Salamina, aquí hi havia una participació destacada entre el Guillem Talibas, eh?
Llavors l'èxit estava assegurat. I el sabent aquell també hi sortia un moment. Escolti, no, el que volia dir és que l'espectre té una manera d'explicar que no té pressa, s'ho agafa tranquil·lament, i a vegades amb una primera visió li donen allò de dir, ai, no acaba d'enganxar-te, perquè no acabes, estàs més pendent que va, va, va, va,
La tornes a veure i llavors jo, per exemple, a la segona vegada ja em vaig enamorar la primera de la dona madura.
Però la segona, jo... Bueno, està fantàsticament ben explicat, amb una elegància, i a més a més... No sé si el Roger l'ha vist i podrà participar de la conversa, però... No, no, no, però... Ei, que demà és l'últim dia, bueno, en el Trifor, o Cine, de moment la fan a un passe molt tard, a últimes hores, però vull dir, suposo, no sé si la continuaran, però en el Trifor la treuen davant.
No, no, em feia pensar que diuen que les segones parts mai foren bones o tan bones, però en tot cas les segones visualitzacions són millors. A mi em passa sempre, recordo, després d'haver vist la sessió de Soldats i Salamina, que la seva cunyada i productora m'ha dit què, i dic...
Home, sí, està bé. I a la segona i tercera... I a la segona i tercera em va agradar molt i a més la visió d'en Troiba jo crec que és millor que no pas la visió... No, el llibre d'en Xavi Cercas estava bé però la pel·lícula el podia haver destrossat i en canvi la pel·lícula és una visió...
i jo crec que és una molt bona pel·lícula. Mira, ja que has tret el tema, jo n'he fet un article i he tingut també... Home, per això us en parlo... He tingut comentaris també de xarxes que hi ha gent que diu no m'ha agradat, no passa res. Jo crec que és mentida, que passen moltes coses, el que passa és que passen d'una manera pausada, amb una mirada, i que jo crec que és la mirada que vol tenir.
a mi em va agradar el llibre per tant tampoc no no descobria però la pel·lícula era un risc perquè sí que és veritat que és una pel·lícula és a dir la hiperactivitat que podia tenir en segons quines pel·lícules en David Perdaguer aquí està molt mesurada
i el bastar-ho amb el saben aquell un paper allà es va posar en un paper molt complicat perquè tothom coneixia Eugenio i va convèncer la gent que era Eugenio però va estar a l'alçada la Troiba li va dir no imitis aquesta és la clau
Fes, interpreta, no limitis, interpreta. En Toreba té una cosa que està molt bé. En els rodatges mai doni indicacions de lluny. Per exemple, allò, escolta, això no ho faig, és això. No, no...
t'abraça i diu això, seria bo que ho fessis però t'ho diu discretament llavors tu et sents molt reconfortat quan t'afoguen una bronca però un suggeriment de lluny davant de tothom tens una mena de divan i ell té aquesta delicadesa i això es nota en les pel·lícules i en troba això que les dones jo també ho dic perquè ho he escrit a mi sempre m'ha narrat les dones madures en troba també
això hi ha la millor fragment de quatre amigos és una relació és veritat, en un hotel de los monegros sí senyor, amb una senyora que primer la se la miren també igual que allò amb una mica com aquesta iaia i en canvi
La millor escena d'amor que hi ha, i la cosa per mi més important, és quan fan l'amor en aquest hotel que dius. I aquí hi ha, i acabo, però la frase, la de l'imne, no hi ha amor ni enviar. Sempre s'hi enviar, però la frase autèntica és...
sin amor sempre és invierno que és la gràcia, sin amor i quan arriba al final Mallorca sempre, clar sí, sí, nunca és invierno em val a dir que la pel·lícula i jo ho dic que és el meu humil paper d'espectador, eh? Guillem Terribas aquí davant no faré aquí una obra en aquest cas un divulgador només dir que també com a gironic a quin privilegi poder anar a un cinema tan fantàstic com el Trufó en ple barribell
I ahir un dimarts, doncs mira, jo vaig decidir anar a veure aquesta pel·lícula, i diguéssim, la pel·lícula a mi la trobo molt entretinguda, molt profunda també, i a més a més juga amb uns exteriors molt macos. Ens ensenya una Brussel·les que ningú coneix, no? I té aquells detalls de com passa per Barcelona, veus detalls molt importants, com passa per Mallorca, el cartell aquest, és a dir, sap jugar amb aquestes històries.
La frase autèntica de Siempre sin ver no, la frase és sin amor, siempre sin ver no. És una frase d'ell, és d'ell la frase. I com que aquest noi, el senyor El Grau, ahir va fer aquesta comparació amb el llibre de la... Sí, vaig jugar amb els dos llibres perquè curiosament toquen el mateix tema des de punts de vista molt diferents, des de punts de vista molt diferents...
però vaig fer-ho perquè, a veure, enfrontar-se a l'amor intergeneracional de la manera que ho fan és complicat perquè certament és veritat que tenim moltes visions, diguem-ne, d'homes madurs amb noies més joves i al revés, diguem-ne, no tant. Bé, hi ha l'exemple de França que, a més a més, amb tot l'ombra de sospita sobre la condició de gènere d'ella, no?
No, ara no m'entraràs en aquesta... Ara em sembla que estiguis fent xarxes aquí, la conxorxa. Hi ha una cosa que també per acabar, si us fixeu, hi ha dos moments, la relació amb la dona madura, quan han acabat de fer l'amor, hi ha un diàleg, parla.
Quan hi ha la relació amb la noia jove, que per cert és la Carla Nieto, atriu de Girona, filla de la Marina Geli, i el Rafael Nieto, perquè també s'ha de dir tot un home de teatre. Rafael Nieto que ve al teatre, sí senyor. Doncs és la Carla, no hi ha diàleg. Amb la noia jove no hi ha diàleg. Però hi ha cigarreta.
no, ni cigarròs ni cigarròs ni cigarròs, ara ja no es fuma no, però també hi ha una altra frase molt bona que ara no la sabrà dir, em sabrà greu que li pregunte ella, li diu com si es pela drap no, tirit en aquest cas tirit o trampolí deixem-ho aquí va semblar interessantíssima maquíssima i a més amb la història que en aquest cas la Carla
fa un paper que és curt però que és intens que el fa bé no fa el paper allò de volent dir escolta, de què serveixo jo? per curar o per saltar frase també en trobo fent frases en té moltes aquestes, fantàstic és un tio que bàsicament és un escriptor que fa pel·lícules o és un cineasta que escriu molt bé digue-li com vulguis perquè és clar
ell ja va començar amb el seu germà amb guions interessantíssims i jo crec que el millor que tenen els Troeba són els diàlegs a Belépoc, que és... Qui és el guionista? Aquells diàlegs són perdó, anava a dir acollonants però és que estan molt bé Allà va començar la relació amb la...
L'Ariana, que ja s'havien conegut abans en Tocamaboneta, que també era el guionista, però no van tenir bon rotllo. En canvi, amb aquesta va tenir bon rotllo. La prova és que d'aquí va sortir una nena, que ara té 20 i escaig d'anys, que es diu Violeta. I el paper de l'Ariana Gila, la pel·lícula, es deia Violeta. Estres. Sí, tot, eh?
Un paper que sortia molt disfressat d'home, però malgrat tot amb l'atractiu que té la filla del senyor Ujil Matamala. Hi ha posats que arribem aquí, també ara ho parlàvem amb en Guillem, que a mi m'agrada la relació especial que té en David Troéva amb Catalunya, una relació de respecte absolut i d'admiració...
És un personatge que te'l trobes... Com a Madrid l'any, eh? Com a Madrid l'any. Jo hi he parlat només un parell de vegades. Madrid l'any autèntic. Sí, sí, dels bons. Jo hi he parlat un parell de vegades, sempre al cantó del senyor Alriba. A vegades es van veure al Poc Carré, eh? Es van veure al Poc Carré, vam tenir una conversa que al final va ser llarga, per dir-ho d'alguna manera, i molt a prop del Trufó. I ara que ho has dit, escolta, com que no t'havíem tingut aquí encara, ja en havíem parlat, enhorabona per aquests 25 anys, enhorabona per...
per l'acte que va-ho fer que va estar molt bé que és molt curiós que un acte d'aquests puguis dir que va estar bé perquè és un acte que hi ha discursos normalment i realment els discursos van estar molt bé potser el conductor de l'acte que priejava una mica però deixem-ho estar va estar molt bé van estar bé els discursos van estar encertats
Els dos polítics, deixeu-m'ho dir així, tant el de Nadal com el del Llup van estar mesurats, controlats i molt bé. I llavors els d'en Paco Vilallonga, l'Imma Merino i l'Àngel Quintana van estar realment bé. I ens van fer un regal enorme, que va ser una pel·lícula, la preestrena d'una pel·lícula que jo us recomano.
que no agradarà a tothom, perquè és d'aquelles que sembla que no passi res, però que passa tot, que és Nouvelle Vague, que és una pel·lícula sobre el rodatge de la primera pel·lícula de Godard. Però amb guió de François Trifon. Però amb guió de la pel·lícula, eh? No aquesta. És una gran bolsa, genial.
I unes interpretacions a collons, perquè va agafar gent no coneguda, excepte en un cas, que no eren, perquè va buscar la similitud dels personatges i dir que sí se volessin. La pel·lícula es podrà veure si és normal a partir del gener. A partir del gener, sí. Però va ser un gran regal en un teatre municipal que estava ple, tot i que era un dia que hi havia moltes coses, perquè, per exemple, el presentador...
i els que varen fer discursos van haver de sortir corrents perquè anaven a rebre un premi del diari de Girona que es feia a l'altre punt de la ciutat diguem-ne va ser allò dins el cotxe es anaven trobant un sou un sou a més el diari de Girona feia entregues uns premis a diverses gent
entre ells, per exemple, Mont Marquès, que no va poder anar-hi perquè havia tingut, havia tancat un... havia quigut. Qüestions de salut. Sí. I llavors, doncs, hi van anar a l'Àngel Quintana i jo a rebre el premi. Quan es feia la pel·li, van sortir, van anar a rebre el premi i llavors van tornar al Trifó quan acabava la pel·li i allò... Bé, fantàstic. És la màgia del cinema. Sí. Hi ha la màgia de la ràdio, aquesta és la màgia del cinema, clar...
Sí, sí, Manu, no, esclar. Per exemple, tant en Quim Nadal com a la Paneca i a la Llança o... Sí, va haver-hi un desembarcament. Anaven desapareixent de Sena perquè se'n anaven cap... Per anar tots amb el mateix cotxe. No, no, no, nosaltres anàvem... Nosaltres anàvem amb en Joan Roura que filmava la...
també va venir el diari de Girona a filmar l'entrega de practice va estar bé, va estar bé i en tot cas enhorabona a tota la gent amb en Carles Rives al davant i tot aquest col·lectiu de crítics estranyíssims de cinema que tenim a la ciutat però que porten fent una cosa que està molt bé
Bueno, ja hem fet... Ja em veus? Ho veieu? Com sempre que sí, parlant del que vol l'en Guillem, encara que no ho faci. Escolta, em deies, com que avançarem la tertúlia i no ens en donarem compte i haurem passat, tu em deies... Aquest tu em deies, és per en Jordi Navarro, eh? Vull dir, em deies, parlarem de residus, perquè diu, soc molt crític.
i et deixo que expliquis per què ets crític i amb qui ets crític quan he començat he fet una manifestació que estava content perquè ha plogut una mica això vol dir que jo soc una persona amb sensibilitat ambiental és el tema que més em preocupa crec que és un tema molt destacable i molt destacat però que malauradament el conjunt de la societat no hi presta prou atenció
I el problema gravíssim dels residus que tenen les societats contemporànies és enorme. Llavors els residus municipals són una part important dels residus, tot i que no són tots els residus, hi ha molts més residus, nuclears, de construcció, agrorramaders, etcètera, però els residus municipals són una part important del volum de residus.
I ara mateix és un desastre. Fins fa quatre dies la cosa és un desastre. Bàsicament cremem i enviem abocador. L'única manera que tenim de fer això és que siguin més eficients a l'hora de separar els residus en origen. I evidentment també els sistemes productius del país i comercials haurien de començar a superar això de l'envàs de plàstic.
Dit això, el que tenim ara és un allau d'envasos de plàstic i de residus, i el millor que podem fer des de les ciutats és separar bé. Els models que teníem fins fa quatre dies vigents, els contenidors oberts, eren molt ineficients. La majoria de ciutats van fent canvis, i és el que hem fet a Girona. I esclar, què ha passat? Doncs des del meu punt de vista ha passat que la ciutadania s'ha quedat amb la menor i no ha vist la major. És a dir, aquí hem de parlar en temes globals, no coses individuals,
i més insignificants llavors jo soc molt crític efectivament però no amb el model sinó amb la pròpia ciutadania que ha reaccionat de la pitjor manera possible des del meu punt de vista que no oblidem que jo soc una persona vinculada a l'activisme ecologista
tant jo com la gent ecologista pensem que no n'hi ha per tant que fer alguns canvis d'hàbits no és cap drama i crec que és una exageració la reacció aquesta que hi ha hagut a la ciutat per part d'entitats, col·lectius i persones en general d'oposar-se al model i d'enfadar-se i deixar-ho tot fet una merda perdó per l'expressió dit això jo crec que l'Ajuntament s'ha mogut
I també aquí puc dir que puc ser molt crític amb l'equip de govern de la ciutat, però crec que l'Ajuntament s'ha mogut i veuen que aquí o es fa alguna cosa o això és un desastre encara més gros del que ha començat a ser. Veurem si les modificacions que es van introduint serveixen perquè la ciutadania reaccioni positivament i siguem més eficients, perquè, repeteixo, des del meu punt de vista, aquí del que es tracta és de ser més eficients en la gestió dels residus, perquè els residus contaminen i fan malbé al medi. I aquí ho sé.
Sí, compartint part del que comenta en Jordi, a toro passat les coses sempre són més fàcils. Per tant, possiblement a dia d'avui la implantació del nou sistema de recollida de residus de Girona hagués...
d'una manera diferent si s'hagués iniciat com es preveu fer a partir de l'any vinent, que vol dir totes les fraccions disponibles amb targeta, amb contenidors tancats. És cert que això no és el que estava previst, no és el que portava el contracte i no és el que es va fer, però això jo crec que hagués estat un element...
pugui servir d'aprenentatge per altres ciutats mitjanes que vulguin fer-ho, perquè poder fer una mica tot aquest canvi. Malgrat tot, sí que hi ha hagut dificultats d'implementació, és un problema complex, però jo diria que malgrat tot, i malgrat totes les dificultats, fins i tot amb totes les dificultats,
Hi ha elements positius en la implantació que s'ha fet perquè hi ha alguns brots verds de millora de l'eficiència de la recollida en algunes fraccions. És veritat que t'havia hagut situacions crítiques, o sigui, el tema del vidre
es va finalment obrir perquè, vaja, reconegut pel mateix Ajuntament, i jo crec que de forma positiva aquest reconeixement per fer després el canvi, perquè era una fracció que tenia tants impropis que no es podia...
era la fracció que funcionava millor abans de que passés tot això va ser un error i el que es va convertir va ser que els impropis feien que no valia la pena o sigui que ja no el volien recollir perquè hi havia tants impropis que no venia per tant havia passat d'un alt tant percent que no diré perquè em podria equivocar però un altíssim elevat elevadíssim tant percent de reciclatge que era ineficient del tot i per tant el canvi són així i
i sí que són sis d'encertats volia dir en aquest cas jo crec que una mica la previsió seria que amb l'escenari que es dibuixa amb aquest canvi que es va fer parlem dels contenidors tancats amb el canvi que es dibuixa de cara a principis d'any sembla que podem anar millor tenint clar que malgrat algunes dificultats que pugui haver-hi amb el porta-porta el porta-porta en general està funcionant molt bé
Si m'ho permets, i com que m'ho va dir i m'ho va dir públicament, un tertulià que ve a aquesta casa, en Jordi Sergué i jo, puc dir-ho, està encantat amb el tema del porta a porta en el lloc on té idees, són cases, funciona bé i reconeix que funciona bé. Val la pena també dir-los les coses perquè anem parlant molt del que surt malament i és veritat que hem vist...
situacions als carrers de Girona que no voldríem, no aquella situació que alguna xarxa penge com si tot Girona estigués així, no, però hi ha hagut punts de brutícia, bàsicament per deixadesa de la ciutadania, o per un punt de mala llet, si també m'ho permeteu. I no, simplement, és veritat que hi ha hagut, més enllà també del paper que hem tingut i que seguim tenint les associacions veïnals, també hi ha hagut un moviment més ciutadà,
una mica en paral·lel que és totalment lícit i que està molt bé jo crec que ha recollit una mica aquest malestar per el motiu que sigui perquè uns podria ser una versió més azenariana aquí ningú m'ha de dir quan jo he de tirar les escombraries i d'altres potser en una qüestió més pràctica o de dificultat i haver-hi problemes en l'orientació també
Sí, però que tot i això, una mica per acabar, perquè sí que tot això va portar en un compromís de fer un grup de seguiment, etcètera, i sí que està previst el gener que es trobi, tot i que de reunions de seguiment, associacions o comerciants de Girona, associacions de restauradors i associacions veïnals, ja també portem un temps fent-ne i la seguirem fent, ara afegint també a tot aquest col·lectiu ciutadà o una representació d'aquest col·lectiu ciutadà.
Jo només afegir un parell de coses, és que és un tema que dóna per molt, un parell de coses només. Malauradament a Catalunya en general anem molt endarrerits pel que fa a educació ambiental. Catalunya va ser pionera, va ser un país pioner en educació ambiental, però això va quedar estancat. Va quedar estancat i evidentment si en un país no s'aposta per l'educació ambiental, tot el que són polítiques ambientals, sigui en àmbit de mobilitat, en àmbit de residus, en àmbit de protecció del territori i de la biodiversitat, és en general bastant mal vist per la ciutadania.
Primera cosa. Segona cosa, és veritat que és inevitable que en l'actual societat de consum hagi emergit una mena de nihilisme, un nihilisme que és una cultura de la queixa permanent del que sigui. Clar, i això és una activitat o una actitud molt improductiva, és en el punt de vista, i que dona molt de peu a la demagògia.
També és veritat que jo que vinc del món de les esquerres, des de les esquerres això també, en certa manera, ho hem estat potenciant una mica. I ara una mica que tenim a Girona un govern en part d'esquerres, doncs recull també una mica l'herència d'haver sembrat aquesta llavor d'una queixa permanent, sobretot. Ens queixem de tot. Bé, ja està. Interessa l'opinió d'en Guillem. A mi també.
Sí, a veure, jo em sembla que hi ha un problema o una qüestió d'habituar-s'hi i cívica. Si no hi ha una mena, no dic de repressió, però d'informació i fins i tot de multa o el que sigui, posaré exemples, per exemple...
al costat de casa hi ha uns contenidors que n'hi ha quatre que pots posar el tema del dia doncs el primer està ben ple i tot l'altre a terra el segon, tercer i quart són buits
Llavors la gent va al primer, està ple i ho deixa a terra. Quan arriba un altre, quan el veu a terra, diu estan plens, el deixo a terra. I no es molesten a mirar com estan els altres tres contenidors. Jo sempre he dit que quan es feia aquesta reforma hi havia d'haver hagut alguna sèrie de gent estratègics explicant tot el funcionament de discòntic, si aquest és ple pot utilitzar l'altre. I no ha deixat tirar a terra. Vull dir...
Per exemple, al carrer Nou, ara hi ha uns arbres, han posat la cosa. Al començament del carrer Nou, de tots els costats, hi ha una balla que diu prohibit gent anant amb bici. Amb bicicleta i amb patinets. Bé, tothom va amb bici. Per què? Perquè només han posat aquelles balles, però no hi ha ningú, com que no hi ha ningú, què en pot passar? Res.
I acabo, perquè ho estic veient aquí, les pintades al carrer. Molt bé, una persona pot pintar una persiana recent pintada, pot fer el que vulgui, i si l'enganxa no li passa absolutament res. Jo no dic que el fotin a la persona i que l'hostin i que li tallin els cabells o les mans, però com a mínim, doncs molt bé, tu torna a pintar-ho tal com estava, o que hi hagi alguna cosa que s'hi tangi.
Si t'enganxa... Ara, aquesta nit em passaré tota la nit pintant i no em passarà res. No em passarà res. Si vaig amb bici pel carrer Nou, no em passarà res. I si deixo les escombraries a terra, no em passarà res. Però, en canvi, si passes a més de 30...
perquè hi ha 13.200 raons que són automàtics i aquí fins i tot perquè aquest és un cas curiós que malgrat formalment no haver hagut mai un radar que sí que hi era però que multés de forma efectiva fins i tot al pont de Fontajau encara la gent va...
tot i que ja no hi ha la caixa i durant molts anys que hi ha estat la caixa no funcionava però aquell 40 va marcar i la gent bàsicament jo diria que la gent que hi passa habitualment té la temptació d'anar 40 això vol dir que si les normes es vetlla perquè es compleixin funciona, no?
Sí, però és clar, posant una cosa automàtica, que no es fa automàticament. Que siguin automàtic, també podríem fer una cosa. Estic d'acord que cada dia es vagi de 30, però a la nit, a 50, no passaria res. I això ho pots graduar automàticament. Vull dir, hi ha coses, hi ha carrers que, o pobles, hi ha una escola, molt bé, a 30 de dies, però a la nit, a les dues... No oblidem que tota aquesta zona, Guillem, és zona de baixes emissades.
les emissions contaminen de dies i de nits la velocitat també és per un tema de nit no només per un tema de nit jo crec que contamina més anar a 30 vegades això aquest debat ja està superat tècnicament ja està superat contamina més anar a més te l'accepto perquè tu hi entens no sóc expert en combustió de vehicles però els arrenques a ciutat el semàfor el que deixa anar l'arrenca és molt més fort que no passi per tirant sí
Com a usuari de la zona us diré, per entrar en els dos temes, ja que el que ha tret en Roger crec que és interessant. És a dir, el 30, perquè és un 30, que és el que més ha multat, que és el dels maristes, per entendre'ns, fa cada dia, com hi ha molta... És a dir, jo sempre he dit una cosa als maristes, hi ha uns semàfors que es respecta,
i que funcionen bé, que per tant el tema que els nens travessin per anar a col·legi teòricament no hauria d'estar regulat. Malgrat tot és veritat que hi havia gent que anava molt de pressa i malgrat tot és veritat que jo crec que està bé que hi hagin posat un radar. El 30 em sembla un punt exagerat. També t'ho dic. Per què? Perquè cada dia no pots anar més de 30 perquè hi ha cua.
I de nit, que és un tagui, jo crec que hi ha hagut les multes, em dona la impressió que és allò que si tu vas a 30 et diuen de tot, perquè és que anar a 30 costa, si no hi ha ni un sol cotxe, me'n refereixo, però jo no estic en contra de les ladders. Per Gret, per exemple, que és el segon, a poca distància, el propi ajuntament va dir que estarà plantejant passar de 30 a 40 perquè li semblava que en aquell punt era complicat.
Un moment, no tinc tan clar que l'Ajuntament consideri que sigui una voluntat de l'Ajuntament fer-ho, sinó que l'Ajuntament recull... La voluntat de l'associació d'alguns veïns? De la queixa, en general, i en tot cas l'Ajuntament ho està valorant i ho ha de valorar també amb la pròpia associació de veïns,
que el seu torn està contenta per la reducció de velocitat que hi ha hagut. Però sí que és cert que en aquest tram, potser a diferència del Maristes, que en algunes hores sí que hi ha més aglomeració i que aquí també hi ha una regulació de semàfor, que és a demanda, però sí que en aquest tram no hi ha una gran quantitat de persones...
generalment i a més a més tothom que passa per la vorera pràcticament a no ser que hagi de travessar expressament per al centre cívic o passa per un costat o passa per l'altre perquè no hi ha gaire res més amb un costat només hi arribo perquè ens entenguem però jo un punt que volia fer és
O sigui, per exemple, amb el tema de les escombraries, és important que hi hagi la sanció per un costat? Quan dic sanció no vull dir allò, però sí, no, no. Informació, i si després la informació no es creu, hi ha sanció, però mai la sanció és de seguir. No, i de fet ara també ja s'han ampliat, o s'han habilitat, o s'han contractat uns educadors ambientals per fer una mica tota aquesta tasca pedagògica. Sí, i això està molt bé.
Però que hi ha d'haver-hi, per un costat pot haver-hi aquesta percepcionadora, perquè és cert, si de forma reiterada o a mi m'enxampen deliberadament i a consciència fent-ho malament, doncs escolta'm, com...
i se salta un stop. Però hi ha la possibilitat, que també es contempla, tirant cap a la taxa justa, de qui ho faci bé... Premiar-ho. Que qui bé té una bonificació. No? O sigui, la pedagogia... Jo crec que això ja és la voluntat del govern. Sí, sí, sí. La pedagogia ha de tenir les dues vessants. Si només ens quedem amb un o no. Llavors, sí, ara hi haurà una bonificació amb qui hagi fet ús de la targeta, que ja és una manera. I a mesura que es puguin anar concretant més dades de...
de reciclatge, d'ús, etcètera això pot tendir o hauria de tendir cap a la taxa justa que pot tenir a veure també amb la generació dels residus que tu fas, etcètera, etcètera Sí, sí, no, no No, només comentar una mica que són debats molt interessants però de fet tot està una mica connectat ara també estem veient imatges de tot això de la Pesta Porcina i tal
Ho sento molt, però els ecologistes som molt pesats. Les polítiques ambientals, quan s'apliquen, sempre generen queixes. Sempre. La zona de baixes emissions és molt impopular. És superimpopular. I hi ha partits polítics que recullen aquest malestar.
Si recordem una mica en el temps, nosaltres que som gironins, gironines, a les nostres comarques gironines tenim una sèrie d'espais naturals que quan es van crear no us podeu ni imaginar les queixes i l'oposició que van generar. Quan el seguiment de l'Empordà es va crear com a part natural, hi havia l'oposició radical, radicalíssima i màxima d'habitants de la zona. I no només de la pagesia, també del sector immobiliari i del turisme. Hi havia l'especulació i la pagesia. Clar, bueno.
No, però és clar, perquè ha passat al final. I allà estava en Jordi Sergatala. Sí, sí, en el conseller, no? Però vull dir-vos amb això que també quan Aigüestortes, el Parc Nacional de Catalunya, es va ampliar ara fa uns 10 o 12 anys, tothom s'hi va posar en contra. Què passa? Que al cap d'un temps es veu que les polítiques ambientals són bones i la gent que abans s'hi oposava ho acaba assumint i les veu com a bones.
El que estem fent ara amb els residus de Girona d'aquí uns anys, com mirarem en perspectiva històrica, veurem què era un camí que havíem de fer. El de la regulació del trànsit i la reducció de la contaminació, esclar que mou plaques tectòniques, però a la llarga acaba sent bo. I és un camí inevitable, s'ha de fer. Si anem 10 quilòmetres més amunt, més de pressa o més a poc a poc,
Això són petits ajustos i ja està. També ens vam queixar quan vam posar el cintre de seguretat... També, o vam deixar de fumar l'estarrà. I el casc, o el deixar de fumar... Sí, és una mica el mateix. Jo, per ser crític, que no vol dir criticar-ho tot, però per ser crític, segurament en el tema dels residus hi va haver-hi, diguem-ne, una inacció als primers mesos. Quan es van detectar els primers grans problemes a Montjuïc,
I va dir-hi una certa inacció, un cert, ja us acostumareu i si no us agrada, foteu-se, que jo crec que va sobrar, penso, que va sobrar. I és evident que ara ha passat una cosa, quan en el primer trimestre de l'any que ve estiguin implementades, que això d'implementar també vull dir que hagin fet totes aquestes mesures anunciades,
La dictadura ha suposat no un canvi de sistema, sí, un canvi de sistema. Per mi és una reculada, eh? Una moguda, però jo crec que és un moment, i segurament crec que he intuït que el Roger deia que potser si es hagués anat per aquests passos es podia fer. Però hi ha un altre gran tema que l'has tocat tu, Jordi, que a mi m'interessa molt, perquè jo, que no era de la teva branca, deixem-ho dir així, eh?, i amb tot això del món, de mica en mica...
m'ho han anat explicant i ho han anat entenent, em dóna la impressió que hem fet una gran recolada en un tema. El tema dels plàstics el teníem molt assumit, molt assumit, i de sobte el viuen les plataformes i comencen a arribar a tapar aquests a casa que tots són plàstics i tots són cartrons.
I em dóna la impressió que gent que fins i tot ha fet aquest tipus de discurs cau en aquesta rada. Ja no cau amb allò de dir els tres talls de pinya amb una safata de plàstic, que això és una d'aquelles coses que jo no els puc entendre de cap de les maneres, però la veritat és que demanes i hi ha.
és a dir, crec que hem anat al llibre amb el tema i vaig aprendre i això m'ho van ensenyar gent com vosaltres que al final hi ha d'haver-hi una cosa que és una paraula que espanta molt però que és l'única que és el decreixement no hi haurà més remei és a dir, hi ha molta gent ara que té aquelles bosses ja preparades per anar al mercat o que agafa el cabàs, hi ha gent que ho fa però llavors et trobes que ja et dic que llavors demanes qualsevol cosa o els que ho fan a casa i arriben uns paquets per si
de cartró i de plàstic que dius, escolta, no cal. Amb això tinc la pregunta. Abans els paquets arribaven amb un carteró. I ara hi posen aquest plàstic. Per què ho posen, aquest plàstic? Que t'acosta molt d'obrir. Les empreses aposten per això, el plàstic. Les empreses plataforma t'envien el carteró però amb un plàstic que per obrir-lo... Hi ha plàstic pel cim, hi ha plàstic per sota... I per què serveix aquest plàstic? No en tinc ni idea, però... Per si es mulla o coses. Poder sí, no ho sé. La qüestió és que...
Només heu de mirar la fracció del plàstic, quina creix més a casa, no? El plàstic o el paper? Totalment. El plàstic és impressionant, els envasos, vaja. Plàstic i envasos, que no és el mateix, eh? El plàstic no es pot reciclar. És més complex. O sigui, va haver-hi la mesura.
que podeu estar bé per prendre consciència de les bosses del supermercat que les has de pagar però al final tu vas amb el teu que vas de casa o amb la teva bossa de ràfia de casa o el que tinguis de casa i acabes posant tot en basos de plàstic a dins o sigui, ens hem quedat una mica a mig camí
amb no trobar alternatives en el plàstic, perquè és veritat que també hi ha l'opció del granel i també és veritat que hi ha establiments que permeten que tu compris a granel i que tu posis en un envàs que tu puguis tenir o en un recipient que tu puguis tenir.
Però això per al gran consum, que és on es genera molt, costa. I fins i tot hi ha qui també pot ser qüestionable el tema de la seguretat alimentària. Perquè quan tu segis segons quin producte, si el tens envasat, allà el tens en unes condicions més òptimes, en teoria. Però en tot cas, amb els supermercats, jo crec que la paradoxa és aquesta.
Tothom hi va amb la seva bossa, però possiblement avui arribes a comprar del super i avui carregues molt més plàstic que no el carregaves abans quan anaves amb la bossa de plàstic. Que no la reivindico, eh? Dit això, sí que és veritat que si hem de posar noms i cognoms els dolents a la pel·lícula és molt senzill d'explicar.
Grans superfícies comercials i productors. I això vol dir ecoembes. Ja sé que ara poder, si ho dic això en un mitjà de comunicació públic, demà em picarà la cresta algú, però és igual. Ecoembes és el principal responsable de tot això, perquè és el lobby dels plàstics i és el lobby que es nega a fer canvis en el model productiu. Mira, hi ha també el tema del malvoretenament alimentari, que no és això, però també està connectat. Es calcula que el 30% del que es fabrica de menjar es llença directament.
en el circuit. Doncs amb el tema de l'envasat passa algú semblant. El problema està en la fase de producció i de comercialització. Llavors, què passa? Arriba això al consumidor o a consumidora i els ajuntaments s'han de buscar la vida per gestionar aquell volum brutal de plàstic que fins ara el portàvem a saco en les incineradores i en els abocadors, per això la Unió Europea ens imposa canvis. Llavors, mentre no taquem la part aquesta comercial...
Mireu, un exemple. Jo soc bastant usuari del mercat del lloc. M'agrada molt anar allà. I quan vaig a comprar peix, em nego a emportar-me plàstic. Dic, és que no vull més plàstic del que hi ha dins els peixos, que ja n'hi ha, de microplàstics. Doncs agafo tàpers i no passa res. La gent em mira raro. Em mira raro què diu aquest ecologista boig amb un tàper. Dic, sí, no passa res, poses el peix aquí dintre i ja està. Això ho has dit tu, eh? No, bueno, ho dic jo perquè la majoria de la gent, els ecologistes ens diuen que estem sonets, no?
Però és tan senzill com això, a veure, no pot ser amb tot, però amb algunes coses sí que pot ser. Si vas a la carnisseria a comprar un parell de hamburgueses, no cal un paper més un plàstic més una bossa. No cal. Ho fiques en un tàper i ja està. Bueno, no sé. Jo penso a vegades que com a consumidors som persones i una mica d'esforç hem de fer. Passa que aquesta mena de dictadura de la comoditat, que és la societat de consum, ens hem tan ben acostumat que, bueno, vivim entre plàstics.
Potser fer un petit esforç tampoc és tan complicat. Dic jo, vaja. Jo és que sóc de la generació el que habitant si hi ha amb mi. No puc evitar.
Haurem d'acabar explicant això al capitan Siam, que va fer bé. En la seva manera va fer molt bona feina. I tant. Va fer molt bona feina. I amb aquesta frase dels petits canvis són poderosos, que ens interpel·la directament, perquè no hem d'esperar que el gran govern, la gran institució, faci el canvi, sinó que és una qüestió, com comentava en Jordi, de cadascun i de la presa de decisions que fem en el dia a dia, cadascú de nosaltres.
sempre he parlat de residus i ho hem fet dona per molt i donaria per moltíssimes coses i ho podríem traslladar ara que he dit ara ve el pont de la Puríssima a mi m'agrada dir-ho així sóc dels que encara dic la plaça del carril ostres
no entrarem aquí en el tema, o sí, si voleu però ve aquest pont que aquesta vegada va entre dissabte i dilluns per dir-ho d'alguna manera que si mirem la part tradicional és com alguns diuen que és com es comença a fer el pessebre i si anem a l'altra part direm Girona ja té les llums obertes que ho va fer-ho divendres de la setmana anterior o aquest dia dèiem els centres comercials estan plens de llum a la ciutat n'hi ha us agraden les llums?
Home, una de les coses que fan les llums de Nadal és que donen més llum al carrer, que normalment els carrers són foscos, i per tant la llum d'aquesta fa que quan vagis pel carrer vegis més bé les coses que fan, perquè a partir de les 11, com els llums de botigues, alguns carrers...
estan molt foscos i això no és un problema d'ara és un problema de fa temps per exemple un dia vaig comentar ja la plaça Marquès de Camps a les 9 o les 10 de la nit és un desastre els arbres s'han tapat els llums i alguns llums no tenen llum i llavors està ben fosc però per això va bé els llums de Nadal que a mi m'agraden molt i estan molt bé i ara que s'han tret hi ha aquella vergonya que siguin alegòrics o el Nadal
catòlic, apostòlic i romà. Ho trobo molt millor, que no pas aquella cosa de voler amagar que no era catòlic, apostòlic, romà, celebrant una festa catòlica, apostòlica i romà. No ho he entès mai, això. Cristiana, deixem un cristiana. No, jo dic catòlica, apostòlica i cristiana, doncs el que sigui. No, no, no, el tema és aquest, per això us preguntava si us agradava. A veure, a veure en Jordi. No ho sé ara, que tremoli l'enemic.
A mi no m'agrada el Nadal, més que no m'agrada el Nadal, a veure, a veure, a mi sí que m'agrada... El Grinch, ja tenim el Grinch. M'agrada l'època aquesta. No sé ben bé què vol dir, però... Sí que la gent que somatea i tal, però és igual, tampoc hem de ser aquí uns fanàtics, no passa res, s'ha de respectar tot. A mi m'agrada l'època, perquè és el solstici d'hivern, i m'agrada molt el bosc mediterrani aquesta època de l'any. És evident que els dos mil i escaig anys d'història cristiana hi són, per més que jo no comparteixi
Certes coses... No dic pas que no hi sí. No dic pas que no hi sí. També hi ha la il·lustració, ben és igual, no cal. Només anava a dir-vos que a mi el que no m'agrada precisament és aquest consumisme desaforat i exagerat. Això no m'agrada. Jo trobo que precisament per les persones que són creients crec que això és una desvirtuació, no? Aquesta exageració de centres comercials i de comprar i comprar i comprar i llançar i comprar. Jo crec que això, no sé ben bé què té a veure amb el Nadal.
no sé què era amb el Black Friday no diré els altres noms perquè ja no els sé el Black Friday, el de Cyber Monday el de Cyber Monday aquest no el coneixia aquesta maixecada que ens han fet del Free, no sé què més tot això és yanqui, també dels Estats Units el Free, si no compra res tens un 100% de descompte mira, el Nadal jo reconec, a mi m'agrada molt el Nadal
Com a agnòstic confes, diguéssim, a mi m'agrada molt el Nadal. Bé, perquè al final suposo que és per la vivència, i com que et trobes en família, i jo soc molt familiar i m'agrada molt la meva família,
per allò d'un costat com la de l'altre, allò d'una banda i la de l'altra, poder fer que aquestes vivències facin que la meva percepció del Nadal sigui positiva. Evidentment hi ha...
Hi ha tot aquest consumisme que ens atrapa ara i abans de Nadal, etcètera, i que és una voràgina. I amb els llums de Nadal, no deixa de ser com una manifestació d'una època i és un senyal que és molt evident. Jo crec que si no hi fóssim els trobaríem a faltar. De fet,
hi ha molts veïns que diuen com és que no n'hi ha en el meu carrer, perquè sí que diria que solen... Perdó, parles dels llums. Els llums, sí. O a vegades solen respondre posem-los on hi ha activitat comercial, no? I, esclar, si hi ha carrers que no hi ha gaire activitat comercial, doncs en alguns barris... Perquè moltes vegades els llums els apaguen o i colabona o les opcions comercials.
També és veritat que hi ha carrers que han perdut des d'un punt de vista de la centralitat, és a dir, jo me'n recordo de petit que l'Arlom de Ferran Puig i la plaça Marquès de Camps eren una font viva i ara l'Arlom de Ferran Puig n'hi ha, és com és. Vull dir que és com és, vull dir que no hi ha llums perquè tampoc hi ha comerços, per dir-ho alguna manera, això ho volia dir, algú que ho volia dir, esclar.
Però això, vull dir que al final jo crec que el Nadal també és aquella vivència que tu tinguis més enllà de les carences i fins i tot de les contradiccions, perquè vaja, jo de contradiccions em penso que en tinc per tots costats. Que sigui la màquina on té. Sí, i de moltes maneres, però perquè evidentment a mi també m'agrada molt obrir regals.
Però vaja, sí, és una època que espero i que en gaudeixo perquè també té el seu a nivell gastronòmic també, vull dir que és una època que, com la Setmana Santa, que també té les seves tradicions gastronòmiques o les fires, etc. I per tant et dona l'oportunitat també de gaudir...
I gastronòmicament també n'hi ha a l'estiu fent viatges. Si ningú no va de viatge, si algú no va de viatge, no és ningú. Allò, on t'has d'anar? No, jo m'he quedat aquí. Jo sí que haig de dir-vos, ara, que parlaves de contradiccions, jo no crec en això, però jo sí que respecto molt, per exemple...
He vist coses en parroquis de barri que a mi m'agrada, això. Coses de, bueno, de compartir el Nadal amb persones humils i tal, i més que el gran luxe i els grans àpats que, bueno, et surten els canelons per les orelles, però el fet de compartir, jo trobo que això, bueno, jo admiro les persones que fan això i això passa per Nadal. Abans d'ahir del gall... Només permete'm dir-me una altra cosa, Jordi. Perdona, eh, tu diré, m'ha explicat, per exemple, una cosa molt maca que jo no sabia...
que és que conjuntament amb el GEC, l'associació de veïns, no l'associació de veïns, veïns de Sant Narcís, no necessàriament l'associació, però el que hi ha, que fan una missa del gall molt participativa i molt centrada en el món de la sardana. I em va explicar una cosa, que ballaven una sardana a dins de l'església...
No, no, jo tampoc no havia sentit i em va agradar. Jo recordo de més petit o d'adolescent missals del Gall molt interessants que tenien més a veure amb la nostra tradició cultural que no pròpiament amb la religiosa.
Dir-te també, Jordi, que preguntaves el dels llums, ja havíeu manifestat les vostres opinions, jo sí que com a gironia he de manifestar una cosa que és molt subjectiva meva, però amb tots els respectes, a mi l'arbre artificial de plàstic que hi ha allà a la plaça de Catalunya, jo ja ho trobo i hi posaries un arbre de veritat. Sí, esclar.
Com hi havia abans. Precisament, la tradició de fer pesebres i d'arbres no és res més que una recreació de la natura. Hi ha qui diu, no, però tallar un arbre, no passa res. Són arbres de cultiu. Tu portes un arbre cultivat a espinelves, dones suport a productors locals, productors locals, per tant, dones vida al món rural, i aquell arbre pot ser reciclat, i no passa res. En canvi, hem perdut aquest costum. Sempre que el tirem al contenidor correcte.
No, no cal tirar el contenidor, el podem compostar amb un cantor del riu tern, no passa res. Com els plàtans de l'Adevesa que s'aprofiten. Escolta, però veus ara que has dit això i a mi em sembla bé, a mi m'agraden més els arbres naturals que no aquest arbre de llums... Per dir-lo d'alguna manera, arbre. Però clar, hi ha una cosa que també te la pregunto, com a apologista com t'esquets, és a dir, és que jo crec que hi ha una gran errada...
I fins i tot hi ha hagut, des del meu punt de vista, equivocacions en el discurs. Els boscos s'han de tallar tant en tant. Això Martí Boada ho explica. No hem de deixar créixer els boscos, en tenim masses. És una qüestió complexa i la meva resposta seria que sí, però que però.
És evident que els boscos s'han de gestionar i han de fer una explotació forestal sostenible, raonable i amb límits. Però també és veritat que hi ha d'haver-hi boscos i rodals i zones d'entorns mediterranis o de boscos subalpins que s'han de deixar créixer. S'han de controlar. Això Martí Boada també ho diu.
i per sort aviat vindran uns quants llops i el temel senglar se solucionarà i això, clar, generarà un euro testes al territori una pregunta tècnica l'altre dia estava en una casa que tenia un arbre molt gros molt gros
Dic, un calau comprar, un calau anat a buscar, diu, no, el venen els xinus. Ostres! Diu, el composes i el poses, dic, hòstia, però això no és allò, diu, no, diu, a més a més es diu que és millor fer-ho de aquesta manera perquè si és natural fas molt bé la fauna, fas molt bé tot això. Tu parles d'un arbre de plàstic.
és un moment que es plegava i que es guardava amb una cança per l'endemà però es perd tota la diu no, però a nivell ecològic ja demanen que no es faci servir l'arbre normal perquè estàs tallant i estàs fent malbé i en canvi aquest no fas malbé natura els arbres que es venen a Catalunya són cultius per tant no anem a tallar arbres
el que es pot fer és el que feia jo com amb el meu tio o amb el meu pare de petits que fàvem que com arribava a Nadal era una altra època i anaves a buscar un ginebró que no era un avet i portaves un ginebró això ara està radicalment però els arbres de Nadal són de cultiu no, no, no era perquè hi ha gent que diu no, no, vaig a comprar el xino o el que sigui perquè l'altre no es pot fer per tant, mentida
Bueno, mentida des del meu punt de vista. Clar. Se'n poden anar a Espinalba, que hi ha a la Fira, o se'n poden anar a Sant Hilari, o allà on em venguin, i es pot. Sí que l'altre, o sigui, és més còmode o més pràctic, perquè... El guardes en un armari i el tens allà...
Quan l'has de desmuntar, el desmuntes, el plegues, et quepen una caixa i el guardes. Però, clar, posats a fer, hi havia l'arbre de la plaça Catalunya, que s'engalarava, però també hi havia, jo recordo, o sigui, no recordo normalment, en el Trueta, en el Trueta hi havia un gran arbre que també s'hi posaven els llums de Nadal, no? Però sí, ens hem acostumat, ja no només...
Bé, acostumat. Aquests arbres, que no són arbres, perquè és una instal·lació metàl·lica i tot plegat, però llavors aquí és allò, a veure qui el fa més amunt, no? Ah, bé, a més a més això. Que ho podríem dir d'una altra manera, que seria... A veure qui... Estava dolent i no el vaig veure, el vaig preguntar... De qui no és? Aquí, a l'arbre o l'oviol? L'oviol també és...
I va haver-hi gent que va dir, quan has de competir amb Vigo a veure qui té l'arbre més gros, haurien de competir amb qüestions socials a veure si fan coses més bones. Això també hi era. Aquest pensament.
I vindrà la cavalcada. El senyor Guillem Terriba s'hi ha fet molts anys de rei. I a la cavalcada jo diria que una vegada hi havia algú que s'assemblava molt amb ell. Sí, però és que la cavalcada és una d'allò perquè només ho pot ser una vegada. I és la cosa més extraordinària, fantàstica que et pot passar. És impressionant. És impressionant. Però ja sabeu perquè us ho pregunto, no? I tant, sí.
per la cara B és un tema fuf, no ho sé jo m'he quedut sempre amb la major de les coses i insistir en coses tan rebuscades i crear polèmiques, no ho sé, penso que no el tema del Blackface que ahir va haver-hi gent que va entregar 80 signatures físiques i 15 d'entitats demanant que no es pinti a la gent, ho encapçala l'Alio Diallo que ja el va defensar aquí
També es va queixar que l'any passat, amb una acció que a mi no em va agradar, però, ei, que això no vol dir res, que hi va haver-hi, diguem, unes manifestacions durant la cavalcada i a dues persones les hauran multat amb 300 euros. Jo no crec que aquelles manifestacions fossin les adequades i entenc que el tema s'ha de treballar molt. Sé que l'Ajuntament ho està fent, però és complicat trobar gent. És a dir, la idea final seria que no s'hagués de pintar ningú. Això és la voluntat que ha expressat l'Ajuntament.
És com carnes toltes que la gent es vesteix en el que sigui i qui es vesteix d'ànex va contra els ànex, no ho sé, és que ens estem complicant la vida a base d'anar-hi. No hi ha cap mala bava en pintar, és un espectacle teatral, ni hi havia ni blancs ni negres, el que fa de rei blanc el pinten, el que fa de rei rosa el pinten i el que fa de rei negre el pinten. I tothom...
un tema complicat que és delicat i que si hi ha postures maximalistes en un cantó i en un altre jo crec que faran que no en el fons hi ha gent que pensa que no s'haurien de fer cavalcades jo no hi estic d'acord per allò de la cultura perquè és la nostra tradició no tradició judeocristiana que sí que ho és sinó bàsicament perquè hi és i per l'altre cantó hi ha gent que diu no llavors fa anys que se n'en parla i és complicat trobar un apropament no ens han sortit
O sigui, com a punt, jo crec que l'interessant seria un escenari en què, per exemple, si una persona negra pogués participar a la cavalcada, però que no necessàriament hagués d'anar amb el rei negre. O sigui, perquè potser també podria participar en una comparsa d'algun altre rei. I que, per tant, potser aquí ja aniríem desdibuixant una mica...
perquè llavors sembla que si ets una persona negra només pots participar d'aquella comparsa quan potser aquella persona voldria estar amb una altra però per tant per mi la igualtat vindria més per aquí però un blanc no pot estar amb els negres
Però potser llavors també els blancs podrien estar amb els negres. Bueno, ja, ja, però de blanc, fent de blanc. No, a veure, hi ha hagut algú que ha dit alguna vegada que el màxim d'això seria que una persona, diguem-ne, negra, la pintéssim de blanc i des amb els blancs, que això podria ser, eh?
Jo, amb tots els respectes, jo crec que és molt més racista condemnar persones diverses a malviure en barris degradats i sense dret a l'habitatge que no pas una bestiesa o una tonteria menor com aquesta. Des del meu punt de vista, jo que vinc de l'esquerra, crec que l'esquerra porta masses anys perdent el temps en coses com aquestes i no es preocupa de l'important, que és l'habitatge, els salaris de la gent i el treball. I a mi em comença a molestar, no ho dic per vosaltres, evidentment, que gent d'esquerra és...
faci discursos. Ens quedarem amb aquesta frase bàsicament perquè hem arribat a les 11. Moltíssimes gràcies per aquesta tertúlia que hem començat amb en Trueva i hem acabat amb temes de Nadal. Gràcies, Guillem. Gràcies, Jordi Navarro. Gràcies, Logia Casario, com sempre. Nosaltres, si tot va bé, tornarem demà. Ara són les 11.