Title:

Cultura, política i memòria: reptes a Girona

## Resum general Tertúlia de **Girona FM** centrada en el paper de la **cultura** com a motor social, econòmic i democràtic, amb una mirada molt gironina però amb exemples nacionals i internacionals. Els tertulians (Maite Esteve, Anna Sala i Ricard Planas) aborden: • **Infrafinançament i precarietat del sector cultural** i la necessitat de coordinar *Cultura* i *Economia*. • **Burocràcia i subvencions** com a gran obstacle perquè equips petits puguin treballar en cultura i lectura. • El valor de la **col·laboració públic-privada** (fundacions, empreses, festivals, projectes gironins) per sostenir i impulsar iniciatives. • La **cultura com a I+D de la societat**: cohesió, pensament crític, creativitat i benestar. • **Memòria històrica i franquisme**: transmissió intergeneracional, paper de llibres, museus i cinema per entendre el passat i defensar la democràcia. • **Lectura i jovent**: etapa crítica a l’adolescència, però també molta lectura i ús intensiu de biblioteques en altres franges d’edat. • **Política i desafecció democràtica**: canvis constants de consellers, promeses incomplertes, creixement del vot a l’extrema dreta. • Reconeixement a **projectes i figures clau** de la cultura gironina (Bonart, Temporada Alta, orquestres, biblioteques) i homenatge final a **Ernest Lluc** i al seu llegat. --- ## 1. Obertura i presentació de la tertúlia ### Participants i to inicial (segons 1–90) • El programa entra en temps de **La tertúlia de Girona FM**, amb referència al fred i al canvi climàtic com a context. • Presentació dels tertulians: - **Maite Esteve**, directora de la *Fundació Catalunya Cultura*. - **Anna Sala**, directora de la Biblioteca de Sarrià de Ter. - **Ricard Planas**, editor de la revista *Bonart* i gestor cultural. > "Tenim la sort [...] de tenir un país que brolla talent cultural excel·lent" (Maite Esteve) L’objectiu: parlar de **cultura, polítiques públiques i Girona**, a partir d’una trobada recent entre les conselleres de Cultura i d’Economia. --- ## 2. Cultura, economia i polítiques públiques ### 2.1. El vincle necessari entre Cultura i Economia (segons 51–150) • Maite Esteve explica una sessió del **Cercle de Cultura del Cercle d’Economia de Barcelona**, amb: - La consellera de Cultura (Sònia Hernández). - La consellera d’Economia (Alícia). • Idees clau: - Cal que **Cultura i Economia treballin plegades**; és un binomi estructural, no una anècdota. - La cultura sol tenir **els pressupostos més estrets** de l’administració, malgrat el seu impacte. - Reivindicació d’una **planificació a llarg termini**, més enllà de legislatures curtes. ### 2.2. Talent cultural i fuga de cervells (segons 177–258) • Catalunya és descrita com un país que **“brolla talent cultural excel·lent”**, però: - Sense recursos, el talent **o emigra** (Madrid, Màlaga…) o **desapareix**. - Cal que l’empresa entengui la cultura com una **inversió** i no només com a patrocini cosmètic. • Es reclama una **col·laboració públic-privada real**, no duplicar estructures ni programes. ### 2.3. Inestabilitat política i absència d’estratègia (segons 305–363, 683–733) • Ricard Planas recorda que: - S’han encadenat **fins a vuit consellers de Cultura en menys de set anys**. - No hi ha **plans de cultura vertebradors i estables** a 15–20 anys. • S’oposa l’exemple d’un antic *pla de cultura consensuat* (Max Cahner) amb la volatilitat actual. > "Hi ha debats com el de cultura d’un país [...] que no es poden arreglar en una legislatura." --- ## 3. Burocràcia, subvencions i gestió cultural ### 3.1. Asfíxia burocràtica (segons 774–842) • L’Anna Sala denuncia que la **paperassa administrativa** ocupa gran part de la seva jornada: - Preparar licitacions, contractacions i justificacions. - Sensació de "no sé si faig de bibliotecària o de tècnica administrativa". • Perillen funcions bàsiques: - Tenir diners per a llibres però **no prou mans ni temps per entrar-los al catàleg**. ### 3.2. Subvencions: cost-benefici i desincentius (segons 842–1114) • Problemes estructurals de les subvencions: - Cal **avançar els diners**: l’entitat s’endeuta i cobra tard. - Demanar 1.500 € o 10.000 € implica **gairebé la mateixa càrrega burocràtica**. - En molts casos, **no surt a compte** demanar ajudes petites. • En ajuntaments petits: - Fins i tot subvencions en espècie impliquen **passar per plens, juntes de govern, informes…** - Es tensa el personal i es duplica feina. > "Les subvencions són per un volum. Per 1.500 € és que ni t’hi posis." ### 3.3. NexGeneration i IVA: exemples concrets (segons 1073–1200) • Es critica la gestió dels **fons Next Generation**: - Massa complexitat, insuficient assessorament, *“absurdes”* per a entitats culturals petites. • Exemple impactant: - Una fundació vinculada a **Vall d’Hebron** que renova totes les habitacions oncològiques infantils. - Quan arriba el **21% d’IVA**, la fundació ha de buscar diners extres només per pagar aquest impost. - Amb aquests diners es podrien **renovar més habitacions**, però la legislació fiscal ho impedeix. ### 3.4. Desgravacions fiscals i llei de mecenatge (segons 481–581, 1224–1276) • Es compara amb altres models: - *Model anglosaxó*: 40% finançament públic / 60% recursos propis (ticketing, màrqueting, mecenatge). - *França*: llei de mecenatge més accessible. • Debat sobre desgravacions: - Alguns experts veuen el risc que **condicionin** el repartiment de recursos. - Altres reclamen **plantejaments estructurals potents** i estables. --- ## 4. Cultura com a I+D social i motor econòmic ### 4.1. La cultura com a recerca i desenvolupament social (segons 1300–1367) • Es formula una idea clau: > "Reconèixer la cultura com l’I + D de la societat." • Cultura = creativitat + reflexió + cohesió: - La cultura **iguala** persones molt diverses en un mateix espai (un concert, una exposició…). - Actua com a *cohesionador social* i reduir pors i prejudicis. ### 4.2. Impacte econòmic del sector cultural (segons 1476–1519) • Es recorda que el sector cultural a Catalunya: - Aporta **5.186 milions d’euros en VAB** (valor afegit brut). - Sectors forts: **llibre** i **audiovisual**. - El **cinema** continua patint greu fragilitat d’estructures i públic. ### 4.3. Exemples de lideratge i excel·lència: Bonart (segons 1544–1796) • La revista **Bonart** compleix 26 anys i s’expandeix a **Llatinoamèrica** (Colòmbia, Mèxic, Arco, etc.). • Maite Esteve la posa com a exemple d’**excel·lència en paper**: - Edicions acurades, gairebé com a *obra d’art*. - Resistència a la desaparició del paper en plena digitalització. • Ricard Planas explica monogràfics recents: - Un dedicat a **Joan Brossa** i la literatura. - Un altre a **art i alimentació**, coincidint amb Catalunya com a *regió mundial de la gastronomia*. - Anàlisi de la relació entre **artistes, gastrònoms, arquitectes i dissenyadors industrials**. > "Entre funcionalitat i artisticitat hi ha aquesta mixtura tan maca que s’ha de poder explotar." --- ## 5. Girona com a ecosistema cultural ### 5.1. Projectes i iniciatives a Girona (segons 1845–1984) • Es reivindica Girona com a **ciutat amb una agenda cultural intensíssima**: - Concerts, festivals, exposicions, propostes híbrides. • Exemples: - **G Orquestra** a l’Auditori de Girona: combinació de música, llum i so. - **Flamenc G** inaugurant un festival a les escales de la Catedral, amb gran èxit de públic. • Es parla de **La Fundació Girona Est** i el projecte de *ciutat policromada*, per activar culturalment zones sovint oblidades com **Girona Est**. ### 5.2. Col·laboració públic-privada a Girona: Temporada Alta i Sinfònica de Cobla i Corda (segons 1902–2073) • Es destaca la **Sinfònica de Cobla i Corda de Catalunya**: - Impulsada per la família **Planes** (Metalquimia). - Combina la **Cobla Principal de la Bisbal** amb joves músics formats al país. - Projectes que han guanyat diversos **Premis Enderrock**. • **Temporada Alta** (Girona i Salt): - Referent **internacional** de les arts escèniques. - Basat en una **aliança sòlida entre sector privat i institucions públiques**. - Lideratge històric de **Salvador Sunyer**, que tot i jubilar-se continua molt actiu. > "El bon líder és aquell que sap cohesionar un equip potent i que treballen tots en la mateixa direcció." ### 5.3. Debat públic-privat en directe: Eloi Planes i Salvador Sunyer (segons 1984–2054) • Es promociona una trobada oberta a Girona: - **Cara a cara entre Eloi Planes** (president de la Fundació Catalunya Cultura i executiu de Fluidra) i **Salvador Sunyer** (Temporada Alta). - Lloc: **Palau Solterra / Casa Solterra** (seu dels serveis territorials de Cultura de la Generalitat a Girona). - Hora: dilluns, **18.30 h**. • Objectiu: explicar **com i per què l’empresa gironina ha donat suport a Temporada Alta**, i reflexionar sobre models de col·laboració. ### 5.4. Cultura i desenvolupament local al Pirineu (segons 2054–2121) • Es menciona el cas d’un **micropoble del Pirineu** (prop d’Andorra) que s’ha convertit en **primer poble autosostenible** gràcies a: - Un **festival cultural** impulsat per la família Planes. - Un model on la cultura és al centre del **desenvolupament econòmic i comunitari**. --- ## 6. Memòria històrica, franquisme i educació democràtica ### 6.1. 50 anys de la mort de Franco i memòria familiar (segons 2121–2242) • Es recorda que fa **50 anys de la mort de Franco** i s’obre un bloc sobre **memòria històrica**. • Maite Esteve explica com el seu avi li relatava la Guerra Civil: - Un capítol cada dia a la sobretaula. - Històries personals de por, presó i riscos diaris. > "Us ho explico perquè no oblideu i us ho explico sobretot perquè no hi torneu." • Es remarca que moltes famílies **no en parlaven** durant anys per por o trauma, i això ha deixat un buit en la transmissió. ### 6.2. Història local de la dictadura a Girona (segons 2266–2335) • Es presenta un llibre coordinat per **Lluís Serrano** sobre la **història de Girona durant la dictadura franquista** (antic “llibre de fires”, ara “llibre de tardor”). • Amb aportacions d’historiadors com **Xavier Carmaní, Josep Clara Resplandis, Maxi Fuentes, Pep Cuanté, Joan Vicente i Narcís Salleras**. • Es defensa que **els adolescents gironins** haurien de llegir-lo per saber: - Què va passar a la seva ciutat. - Que la dictadura no és un concepte abstracte, sinó una realitat local i quotidiana. ### 6.3. Nous llenguatges per a la memòria: cinema d’animació (segons 2335–2382) • Es mentona una pel·lícula d’animació sobre **Josep Bartolí**, exiliat republicà, com a exemple de: - Com la **memòria històrica pot arribar als joves** a través de nous formats (animació, plataformes digitals). - Necessitat de combinar **llibres i nous llenguatges audiovisuals** per arribar a generacions TikTok. --- ## 7. Lectura, jovent i biblioteques ### 7.1. Hàbits lectors segons l’edat (segons 2382–2438) • L’Anna Sala matisa el tòpic "els joves no llegeixen": • Patró que observen a les biblioteques: - 0–12 anys: **altíssima demanda** de llibres, entusiasme per la biblioteca. - 12–16/17 anys: **baixada important** de lectura (etapa adolescent crítica). - A partir dels 17–18: molta gent **hi torna** i recupera l’hàbit lector. • Conclusió: cal evitar **generalitzacions pessimistes**, hi ha molts joves que llegeixen molt. ### 7.2. Biblioteques com a espai comunitari i de refugi (segons 2997–3054) • Maite Esteve recorda la seva infància a la **biblioteca de la Casa de Cultura de Girona**, com a espai d’acollida i creixement. • Es destaquen diverses biblioteques com a: - **Punts de trobada de barri**. - Espais de **refugi climàtic i emocional** (semblant als museus). • Lloat el personal bibliotecari: > "Tothom amb una vocació… no he trobat ningú a biblioteques que hi sigui només de passada." • Reivindicació de **més recursos humans i millors condicions laborals**. --- ## 8. Democràcia, desafecció i extrema dreta ### 8.1. Enquestes i cansament democràtic (segons 2468–2591) • Es comenta una enquesta on: - Baixa el percentatge de ciutadans que veuen la **democràcia com el millor sistema possible**. - Especialment entre joves: **4 de cada 10** mostren dubtes o predisposició a altres sistemes. • S’assenyalen possibles causes: - **Desconeixement** del que implica una dictadura (especialment per a dones i col·lectius vulnerables). - **Cansament i frustració** amb unes institucions que no resolen problemes. • Es vincula amb el **creixement de l’extrema dreta i del vot de protesta**: - Es vota "per rebot" contra els partits tradicionals. - Es posa en perill **drets consolidats** en només quatre anys. ### 8.2. Política, responsabilitat i promeses (segons 2591–2698) • Crítica a la classe política: - Es pot **prometre el que es vulgui sense conseqüències** si després no es compleix. - En el sector privat, l’incompliment sistemàtic significaria **acomiadament**. • Es proposa un mecanisme de **seguiment de programes electorals**: - Exemples positius com l’alcalde Víctor Puga a l’Escala, que treballa amb un *checklist* de promeses. • Es denuncia la **complexitat dels marcs jurídics i administratius** que fa molt difícil transformar res, alimentant el populisme. --- ## 9. Museus, canvi de models i drets culturals ### 9.1. Museus, immobilisme i informe Borja-Villel (segons 2899–2979) • Ricard Planas comenta el cas de **Manuel Borja-Villel** (exdirector del Reina Sofia): - Fitxat per la Generalitat per repensar la **museologia catalana**. - Presentarà un informe amb propostes de canvi. • Problema de fons: - Hi ha un **Pla de Museus** ben fet, però moltes dinàmiques **no s’actualitzen**. - Els museus han d’adaptar-se a **noves societats i nous públics**. ### 9.2. Museus i biblioteques com a catedrals laiques (segons 2964–3026) • Ricard defineix els museus com la seva **“catedral agnòstica”**: > "Són espais molt interessants, de refugi, com les biblioteques." • Durant la Covid i en onades de calor, museus i biblioteques han funcionat com a **refugis culturals i climàtics**. • Es connecta amb l’augment de **lectura i compra de llibres** durant la pandèmia malgrat el tancament de llibreries. --- ## 10. Homenatge a Ernest Lluc ### 10.1. Relació amb Girona i llegat polític (segons 3054–3149) • Es recorda que avui fa **25 anys de l’assassinat d’Ernest Lluc** per ETA. • Vincles amb les comarques gironines: - Casat a **Banyoles**. - Casa a **Maià de Montcal**, on està enterrat. - **Diputat al Congrés per Girona** als anys 1977 i 1979. • Es valora positivament que la **Biblioteca Ernest Lluc** de Girona porti el seu nom, per mantenir viva la memòria entre els joves. ### 10.2. Sanitat universal i cultura del diàleg (segons 3125–3170) • Principals aportacions: - **Pare de la Llei de Sanitat Universal** a Espanya: va permetre que la sanitat pública arribés a tothom. - Intel·lectual, economista i polític que sempre va defensar **el diàleg**. > "Va defensar sempre el diàleg i per defensar el diàleg el van matar." • La tertúlia acaba amb un **record emotiu** i un reconeixement explícit al seu llegat. --- ## 11. Tancament de la tertúlia ### 11.1. Comiat i retorn a Girona FM (segons 2698–3200) • Es valora la funció de **Girona FM** com a emissora municipal: - Donar veu a **temes de proximitat** (neteja, seguretat, cultura…). - Actuar com a **altaveu ciutadà**. • Es tanca la tertúlia amb agraïments als convidats i recordant: - L’acte de dilluns amb **Eloi Planes** i **Salvador Sunyer**. - El retorn del programa dilluns següent a les 10 del matí. > "Les tertúlies les feu vosaltres" — el locutor reivindica el paper dels convidats i de la ciutadania. --- ## Tags • cultura • polítiques culturals • burocràcia • subvencions • col·laboració públic-privada • mecenatge • llei de mecenatge • fundacions • biblioteques • lectura • joventut • museus • Bonart • gastronomia i art • Temporada Alta • Girona Est • Sinfònica de Cobla i Corda de Catalunya • democràcia • extrema dreta • memòria històrica • franquisme • Guerra Civil • educació • sanitat universal • Ernest Lluc • Girona FM • La tertúlia de Girona FM --- ## Seccions de l’episodi [Les marques de temps són aproximades, en segons, segons el tall facilitat.] 1. { "start_second": 1, "end_second": 90, "section_title": "Introducció, fred i presentació dels tertulians", "section_summary": "El conductor obre La tertúlia de Girona FM parlant del fred i del canvi climàtic de fons. Presenta Maite Esteve, Anna Sala i Ricard Planas, tots tres vinculats al món de la cultura, i s’anuncia que es parlarà de cultura, economia i Girona." } 2. { "start_second": 51, "end_second": 204, "section_title": "Conselleries de Cultura i Economia: visió sobre el valor econòmic de la cultura", "section_summary": "Maite Esteve explica la trobada al Cercle de Cultura del Cercle d’Economia amb les conselleres de Cultura i d’Economia. Es remarca la necessitat que Cultura i Economia treballin plegades, l’històric infrafinançament del sector cultural i la importància d’una mirada estratègica a llarg termini." } 3. { "start_second": 204, "end_second": 305, "section_title": "Talent cultural, fuga de creadors i relació empresa-cultura", "section_summary": "Es debat com el gran talent cultural de Catalunya sovint marxa a Madrid o Màlaga per falta de recursos. Maite Esteve insisteix que, sense suport i espais de creació, el talent desapareix. S’insisteix en picar pedra perquè l’empresa entengui la cultura com una inversió estratègica." } 4. { "start_second": 305, "end_second": 403, "section_title": "Experiència pública de Ricard Planas i inestabilitat de les polítiques culturals", "section_summary": "Ricard Planas relata la seva breu experiència al Departament de Cultura, destaca la capacitat dels tècnics però critica la manca de directrius clares i consensos duradors. Es recorda el pla de cultura de Max Cahner com a model i es denuncia el ball de consellers de Cultura en pocs anys, que impedeix continuïtats." } 5. { "start_second": 363, "end_second": 459, "section_title": "Arquitectura administrativa i desconnexió públic-privada", "section_summary": "Es critica una arquitectura administrativa massa complexa que fa difícil executar pressupostos, fins al punt que alguns diners de cultura queden sense gastar. Ricard Planas denuncia que públic i privat gairebé no treballen plegats i que hi ha duplicitats d’estructures. Es posa d’exemple la feina de la Fundació Catalunya Cultura amb pocs recursos." } 6. { "start_second": 481, "end_second": 616, "section_title": "Mecenatge, models internacionals i funció social de la cultura", "section_summary": "Es compara el model anglosaxó, on els museus han d’obtenir fins al 60% dels seus recursos via ticketing i màrqueting, amb la realitat catalana. Es parla de la llei de mecenatge a França i de la necessitat de desgravacions fiscals, però també de veus crítiques que demanen reformes estructurals més àmplies. Es debat com la cultura ha perdut pes enfront d’altres causes socials en l’agenda de les fundacions." } 7. { "start_second": 616, "end_second": 733, "section_title": "Cultura i educació com a qüestions de país i més enllà d’una legislatura", "section_summary": "Maite Esteve narra una anècdota amb el cap de finances de l’MIT per il·lustrar que temes com cultura i educació requereixen 20 anys de continuïtat. Es critica que cada nou conseller de Cultura canviï criteris i obligui el sector a tornar-se a presentar i justificar. Es reivindica el paper de les fundacions com a sostenidors de l’estat del benestar quan l’administració flaqueja." } 8. { "start_second": 752, "end_second": 842, "section_title": "Burocràcia que ofega les biblioteques i la feina cultural", "section_summary": "El conductor apunta al pes de la burocràcia i Anna Sala confirma que la paperassa les ofega. Explica que dedica molt temps a licitacions i contractacions i que això li resta temps per fer de bibliotecària. Tem que, tot i tenir subvencions per llibres, no tindran temps d’entrar-los al catàleg i posar-los a disposició dels usuaris." } 9. { "start_second": 842, "end_second": 977, "section_title": "Subvencions, endeutament previ i gestió impossible per a equips petits", "section_summary": "Maite Esteve comenta que les conselleres són conscients de la complexitat de les subvencions: les entitats han d’avançar diners i necessiten personal especialitzat només per tramitar ajudes. Sovint, si l’import és petit, no surt a compte demanar-les. Anna Sala explica el cas d’ajuntaments petits on fins i tot les subvencions en espècie generen una cascada de tràmits interns (plens, juntes, informes)." } 10. { "start_second": 977, "end_second": 1114, "section_title": "Cost real de les subvencions i límit de les ajudes europees", "section_summary": "Es denuncia que es paga personal altament qualificat per fer tasques merament administratives. Es proposa externalitzar la gestió de subvencions per alliberar tècnics culturals. S’explica que entitats importants s’han penedit de demanar reconeixements d’“interès excepcional” per les càrregues burocràtiques. Es qualifiquen de gairebé impossibles de gestionar les ajudes Next Generation per a cultura." } 11. { "start_second": 1114, "end_second": 1200, "section_title": "Next Generation, IVA i exemples concrets de desincentiu", "section_summary": "Ricard Planas assenyala que demanar 100 o 10.000 euros implica la mateixa càrrega administrativa, i que alguns ajuntaments no sabien que havien d’assumir l’IVA de grans projectes subvencionats. Maite Esteve explica el cas d’una fundació que ha renovat les habitacions d’oncologia infantil a Vall d’Hebron i s’ha trobat amb un 21% d’IVA multimilionari, que obliga a buscar més recursos privats en lloc de destinar-los a millorar encara més el servei." } 12. { "start_second": 1200, "end_second": 1276, "section_title": "Prioritats de país: serveis socials, cultura, educació i infraestructures", "section_summary": "Es critica que Hisenda no consideri estratègics ni el sector social ni el cultural, tot i el seu paper vertebrador. Es reflexiona sobre com la inversió pública es focalitza sovint en infraestructures (carreteres) i no prou en educació, serveis socials i cultura, que són els veritables motors de recerca, innovació i cohesió social." } 13. { "start_second": 1300, "end_second": 1449, "section_title": "La cultura com a I+D de la societat i lliçons oblidades de la pandèmia", "section_summary": "Es cita la idea que la cultura és la I+D de la societat, ja que genera creativitat, pensament i cohesió. Maite Esteve explica un discurs d’Eloi Planes en què demana imaginar una Catalunya sense cultura (teatres, museus, patrimoni, Sagrada Família) per visualitzar el buit que deixaria. Es recorda que durant la pandèmia la lectura, l’art i la música van sostenir l’ànim de molta gent, però un cop reoberta la vida quotidiana, la societat ha oblidat ràpid aquesta experiència." } 14. { "start_second": 1476, "end_second": 1544, "section_title": "Impacte econòmic de la cultura i estat del cinema", "section_summary": "Ricard Planas recorda que el sector cultural genera més de 5.000 milions d’euros de VAB a Catalunya i que és un dels grans sectors econòmics (especialment el llibre i l’audiovisual). Malgrat això, el cinema continua patint greus dificultats de recuperació de públic i estabilitat, tot i l’èxit simbòlic d’autors com Albert Serra." } 15. { "start_second": 1544, "end_second": 1796, "section_title": "Bonart, paper, excel·lència i art & gastronomia", "section_summary": "Es celebra el 26è aniversari de la revista Bonart i la seva expansió a Llatinoamèrica i fires internacionals. Maite Esteve en destaca l’excel·lència en el format paper, en un context de crisi de la premsa impresa. Es parla del retorn del paper com a suport menys efímer que el digital i del monogràfic de Bonart sobre art i alimentació, aprofitant que Catalunya és regió mundial de la gastronomia. S’analitza el maridatge entre art, gastronomia, disseny i arquitectura, amb exemples de cuiners i dissenyadors vinculats a les comarques gironines." } 16. { "start_second": 1845, "end_second": 1984, "section_title": "Projectes culturals gironins i nous formats artístics", "section_summary": "Es reivindica que, malgrat les dificultats, a Girona hi ha una allau d’activitats culturals. Es destaquen exemples d’hibridació artística com la G Orquestra a l’Auditori, combinant música i llums, i el festival Flamenc G a les escales de la Catedral, ple de públic. També es menciona la tasca de la Fundació Girona Est i l’aposta per la cultura com a eina de transformació de barris." } 17. { "start_second": 1902, "end_second": 2073, "section_title": "Col·laboració públic-privada: Sinfònica de Cobla i Corda i Temporada Alta", "section_summary": "Es parla de la Sinfònica de Cobla i Corda de Catalunya, impulsada per la família Planes (Metalquimia), que combina la Cobla Principal de la Bisbal amb joves músics del país i col·laboracions amb cantants reconeguts. El projecte ha rebut diversos Premis Enderrock. Es destaca també Temporada Alta com a referent internacional nascut a Girona i Salt, fruit d’una col·laboració estreta entre sector privat i institucions públiques, amb el lideratge clau de Salvador Sunyer i un equip potent." } 18. { "start_second": 1984, "end_second": 2121, "section_title": "Debat Eloi Planes – Salvador Sunyer i cultura com a motor rural", "section_summary": "Maite Esteve anuncia una xerrada entre Eloi Planes i Salvador Sunyer al Palau Solterra, seu territorial de Cultura, per explicar la relació entre empresa gironina i Temporada Alta. Es comenta també el cas d’un micropoble del Pirineu que, gràcies a un festival cultural impulsat per la família Planes, s’ha convertit en un model de poble autosostenible, demostrant que la cultura pot ser un motor de desenvolupament local." } 19. { "start_second": 2121, "end_second": 2335, "section_title": "50 anys de la mort de Franco i transmissió de la memòria", "section_summary": "Aprofitant els 50 anys de la mort de Franco, s’obre un bloc sobre memòria històrica. Maite Esteve relata com el seu avi explicava la Guerra Civil a la família per evitar que es repetís. Es constata que moltes famílies van callar durant anys per por i que hi ha un dèficit de transmissió de memòria als joves. Es presenta un llibre coral coordinat per Lluís Serrano sobre la història de Girona durant la dictadura com a eina perquè els adolescents entenguin què va passar a la seva ciutat." } 20. { "start_second": 2335, "end_second": 2438, "section_title": "Nous llenguatges per a la memòria i hàbits lectors dels joves", "section_summary": "Es destaca el film d’animació sobre Josep Bartolí com a exemple de memòria històrica adaptada als llenguatges que consumeixen els joves (filmin, animació). Tot seguit, l’Anna Sala desmunta el tòpic que els joves no llegeixen: la franja infantil és molt lectora, hi ha un sotrac a l’adolescència, però molts recuperen l’hàbit a partir dels 17–18 anys. Es reclama no generalitzar ni estigmatitzar tota una generació." } 21. { "start_second": 2468, "end_second": 2698, "section_title": "Desafecció democràtica, extrema dreta i responsabilitat política", "section_summary": "S’analitza una enquesta que mostra una caiguda en la confiança en la democràcia, sobretot entre joves, encara que el suport obert a la dictadura continua minoritari. Es vincula aquest cansament amb el creixement del vot a l’extrema dreta i el vot de protesta per frustració amb les polítiques tradicionals. Es denuncia que la política permet fer promeses sense conseqüències, a diferència del món privat, i es reivindica l’exemple d’alcaldes com Víctor Puga, que fan seguiment rigorós del seu programa." } 22. { "start_second": 2698, "end_second": 2899, "section_title": "Funció de les ràdios municipals i poder judicial qüestionat", "section_summary": "Es posa en valor la funció de Girona FM com a emissora municipal que tracta temes quotidians i culturals. S’apunta breument el debat sobre el fiscal general i la independència del poder judicial a Espanya, però sense aprofundir-hi, i es fa un paral·lelisme amb l’herència franquista a les estructures de poder." } 23. { "start_second": 2899, "end_second": 3054, "section_title": "Museus, immobilisme i espais culturals com a catedrals laiques", "section_summary": "Ricard Planas comenta l’encàrrec a Borja-Villel per repensar els museus catalans i la resistència a canvis en alguns equipaments. Es reivindica el paper dels museus com a catedrals agnòstiques, espais de refugi semblants a les biblioteques, especialment visibles durant la Covid i en episodis de calor extrema. Maite Esteve recorda la seva infància a la biblioteca de la Casa de Cultura i es demana reforçar plantilles i condicions del personal bibliotecari." } 24. { "start_second": 3054, "end_second": 3170, "section_title": "25 anys de l’assassinat d’Ernest Lluc i el seu llegat", "section_summary": "Es commemoren els 25 anys de l’assassinat d’Ernest Lluc per ETA. Es recorda la seva estreta relació amb les comarques gironines, la seva tasca com a diputat per Girona i la seva figura com a economista i acadèmic. Sobretot, es reivindica el seu paper com a ministre de Sanitat que va impulsar la sanitat universal per a tothom, i com a defensor del diàleg polític, per la qual cosa va ser assassinat. Es valora positivament que la biblioteca de Girona porti el seu nom per mantenir viu el seu llegat." } 25. { "start_second": 3170, "end_second": 3200, "section_title": "Comiat i recordatori de la propera tertúlia", "section_summary": "El conductor agraeix als tertulians la conversa centrada en la cultura i la ciutat. Es recorda la xerrada entre Eloi Planes i Salvador Sunyer al Palau Solterra i s’anuncia que la tertúlia tornarà dilluns vinent a les 10 del matí. Es tanca el programa quan són les 11 h amb un breu ‘Fins demà!’." }

['cultura', 'polítiques culturals', 'burocràcia', 'subvencions', 'mecenatge', 'col·laboració públic-privada', 'fundacions', 'biblioteques', 'lectura', 'joventut', 'museus', 'Bonart', 'gastronomia i art', 'Temporada Alta', 'Sinfònica de Cobla i Corda de Catalunya', 'Girona Est', 'democràcia', 'extrema dreta', 'memòria històrica', 'franquisme', 'Guerra Civil', 'educació', 'sanitat universal', 'Ernest Lluc', 'Girona FM', 'La tertúlia de Girona FM']