Title:

Voluntariat, Nadal, senglars i inseguretat

## Resum general Episodi d'**Els 4 Rius** a *Girona FM* estructurat com una **tertúlia coral** on es barregen quatre grans blocs temàtics: - **Teixit veïnal i voluntariat** (associacions de veïns, activitats de barri, voluntariat per la llengua). - **Crisi de la pesta porcina africana i excés de senglars**, amb impacte econòmic i de gestió del medi. - **Nadal, tradicions i consum** (pessebres, llums, pastorets, tió, debats sobre “festes d’hivern” i inclusió cultural). - **Inseguretat als barris de Girona**, especialment a Sant Narcís, i manca de recursos policials. La conversa combina **experiència directa de barri** (la Carme com a presidenta d’associació veïnal), **anàlisi econòmica** (Oriol Puig) i **mirada periodística i cultural** (Albert Requena), amb un to proper però crític sobre com es gestionen el territori, les tradicions i la seguretat a la ciutat. --- ## 1. Associacions de veïns i voluntariat ### 1.1. El desgast de fer barri • **Carme** explica el cansament de molts dirigents veïnals: - Feina **no remunerada, 24/7**, sovint **ignorats pels polítics**. - Els veïns només apareixen per **queixar-se**, i costa que la gent s’“arremangui” per treballar en positiu. - Els dirigents acaben sent vistos com una mena d’“**alcaldessa del barri**” i es converteixen en diana de totes les crítiques. • L’Oriol confirma l’experiència des de l’Associació de Veïns del Barri Vell: feina **molt sacrificada** i poc reconeguda. ### 1.2. Voluntariat més enllà de les associacions • L’Albert no ha estat en associacions de veïns, però fa **voluntariat per la llengua** (parelles lingüístiques, converses de català a escoles), mostrant que el treball comunitari adopta moltes formes. • Es desmunta la idea que “ningú vol fer res pels altres”: - **Esport base** ple de pares i mares que gestionen clubs. - **Casals d’avis, entitats sanitàries, cura de gent gran**, etc. - Reclamen **més reconeixement** a aquest voluntariat. ### 1.3. Exemple: Pedalem pel Català • Es destaca la iniciativa *Pedalem pel Català* de la **Xarxa pel Català de Girona i Salt**: - Sortida des de **La Copa** amb diverses entitats: associacions de veïns, entitats per la llengua i col·lectius diversos. - Ruta amb aturades a **Salt, Santa Eugènia i Sant Narcís**. • La Carme explica l’organització a Sant Narcís: - Moure “gent que ni es coneix” i d’edats diverses, gràcies al **voluntariat**. - Implicació de l’**Escola Ágora** i la seva directora. - Celebració que sigui un acte **“només per la llengua”**, sense instrumentalització política. ### 1.4. Relleu generacional i participació baixa • Problema central: **manca de relleu jove** a les associacions de veïns. - Activitats tradicionals (barbacoa, tió) **cada cop menys participades**. - Es qüestiona si val la pena mobilitzar molta gent per 10-15 assistents. • Xoc de visions sobre la **festa major**: - Joves (18-20 anys) amb interessos diferents. - El barri conté també gent gran i infants; **cohesionar edats i sensibilitats** és complicat. --- ## 2. Pesta porcina africana, senglars i ramaderia ### 2.1. Impacte econòmic sobre el sector porcí • L’Oriol, com a especialista en economia, alerta que la **pesta porcina africana** pot ser una **patacada econòmica** tot i no afectar la salut humana: - Girona exporta uns **1.500 milions d’euros anuals de carn de porc**. - Més d’**un terç** d’aquestes exportacions van fora de la UE i ara estan **bloquejades**. - La producció no es pot aturar: s’haurà de **redistribuir o emmagatzemar** la carn, generant colls d’ampolla. • Diferència amb fa 30 anys: - Les **granges actuals** tenen un nivell de *bioseguretat* molt superior. - Tot i això, l’arribada del virus a granges seria devastadora: **sacrifici d’animals, aturada de produccions** i efectes en preus i llotges. ### 2.2. Prevenció, protocols i limitacions • S’assenyala que sovint **es reacciona tard** en malalties ramaderes: - Cas de la **llengua blava**: es va començar a vacunar quan ja hi havia sacrificis. - Es recorda que Europa no deixava vacunar preventivament, segons el conseller. • En el cas actual de la pesta porcina africana: - **No existeix vacuna comercial** encara. - Tanmateix, els **protocols de resposta** sí que estaven preparats gràcies a brots previs a Rússia, Itàlia, Bèlgica o Suècia. • Es comenta el treball d’**IPRE** (gran empresa farmacèutica porcina de la demarcació) en un **consorci europeu** per desenvolupar una vacuna en un projecte de quatre anys. ### 2.3. Excés de senglars i gestió del medi • Els pagesos fa **anys** que alerten de l’**excés de senglars** i del risc de la pesta porcina africana. • Situació als entorns de Girona i Salt: - Senglars a les **Deveses de Salt**, horts destrossats i marges del carril bici esborrifats. - Proposta de fer batudes controlades (tancant zones com les Deveses) per **reduir la cabana**. • Factors que agreugen el problema: - **Manca de caçadors joves**; la mitjana d’edat del col·lectiu és molt alta. - **Augment de les cries per femella**, per la barreja de **porc senglar amb porc domèstic**, que incrementa la capacitat reproductiva. ### 2.4. Debat social sobre la caça i l’equilibri ecològic • S’ha **criminalitzat** la caça durant anys, però ara l’administració torna a demanar als caçadors que **baixin la cabana**. • Es recorda que hi ha altres problemes d’**excés de fauna**: - **Cabirols** que malmeten sembrats. - **Conills** a zones de Lleida amb danys importants. • L’Albert defensa que cal **buscar un equilibri**: - Les societats urbanes molt “*happy*” rebutgen la caça però després depenen dels caçadors per arreglar desequilibris. ### 2.5. El llop com a possible regulador natural • L’Albert menciona un article que va escriure sobre l’**arribada del llop al Ripollès**: - El llop pot ser **regulador natural** de cabirols i fins i tot de senglars en zones de muntanya. • Però també hi ha **impacte sobre ramats**: - Atacs a ovelles poden desfer ramats, provocar caigudes en terrenys de cingleres i estrès als animals. - Cal que l’administració **compensi i acompanyi ramaders i pastors**. ### 2.6. Paper dels humans en la difusió de malalties • Tot i que la pesta porcina africana **no afecta humans**, les persones poden **transportar el virus** (per exemple, trepitjant zones contaminades). • Es crítica el comportament d’alguns ciutadans que **ignoren tancaments** (com al Parc de Collserola) i continuen passant amb bicicleta o a peu. • Exemple de **sobrecostos de bioseguretat** en granges petites: - Una granja familiar de iogurts ha necessitat invertir en protocols (deixar el cotxe fora, passos desinfectants, etc.), amb costos importants. --- ## 3. Nadal, tradicions, consumisme i inclusió ### 3.1. Viscudes personals del Nadal • L’Oriol confessa que li fa **“mandra el Nadal”** més enllà del retrobament familiar. • La Carme i l’Albert expliquen com viuen ara les festes: - Pesebres, arbres de Nadal, pastorets, quines i quintos organitzats des de les associacions. - La Carme relata com **Sant Narcís** fa moltes activitats (tió, cantades, campanades, patge, pastorets). • Es remarca el valor de les **històries familiars**: - Entrar al bosc a buscar *molsa*, pals, pedres. - Pessebres grans fets a casa, com el de l’Albert (aprox. 60 x 120 cm) amb peces fetes per ell mateix quan era lleoner. ### 3.2. Calendari i simbolisme de les festes • Es recorda que el **dia tradicional de fer el pessebre** és la Puríssima, però molta gent l’avança a finals de novembre. • Conversa sobre: - **Pastorets** com a eina de fer barri i cultura. - **Missa del Gall** a Sant Narcís: es combina religió i cultura amb una **sardana ballada dins l’església** i cava o xocolata calenta a la sortida. ### 3.3. Llums de Nadal i espais comercials • Es comenta l’encesa de les **llums de Nadal a Girona** i l’atracció de l’**Espai Gironès**: - Cues enormes d’accés i sortida, especialment per **Black Friday**. - Es critica el “**desfici de gastar diners**” i l’ús massiu de llums per incentivar el consum. • La Carme relata que a **Sant Narcís** les llums de plaça es van encendre més tard: - Rep queixes dels veïns (“som barri de segona?”). - Escriu a l’alcaldessa Gemma Geis, que respon que encara s’estan ajustant punts de llum. ### 3.4. Festes religioses, laïcitat i tradició • S’obre un **debat sobre el nom i el contingut** de les festes: - L’Albert critica dir-ne “**festes d’hivern**” en lloc de Nadal i substituir *tió* per “tió i tiona”, que considera artificial. - Defensa el Nadal com a **tradició cultural**, més enllà de la religió, i rebutja renunciar a termes i rituals propis. • La Carme explica que, com a presidenta, ha defensat mantenir: - **Missa de festa major**. - **Sardanes sortint de missa**. - Ho considera part essencial de la **identitat i la memòria col·lectiva** del barri. • Tots coincideixen que: - Es pot **respectar plenament** qui no vol participar d’actes religiosos. - Però **canviar el nom de les coses** i esborrar tradicions no és la via. ### 3.5. Regals, desigualtats i excés de consum • Reflexió sobre l’evolució dels **regals de Nadal**: - Abans, el tió “cagava” **mandarines, fruita, roba bàsica**; ara hi ha **excés de joguines**. - Es detecten **desigualtats** molt visibles entre famílies. • Es planteja racionalitzar: - Que el tió cagui una joguina i els Reis una altra, en lloc d’una pluja constant de regals. - Les desigualtats s’han de treballar **tot l’any**, no només per Nadal. • La Carme explica xarxes informals de suport: - **Recollida de joguines i roba** per famílies que ho necessiten. - Cas concret d’una família marroquina a qui han facilitat un abric. ### 3.6. Màrqueting, música i psicologia del consum • Es relacionen **llums i música de Nadal** amb estratègies de màrqueting: - Es diu que les llums i determinats tipus de música **criden a comprar**. • Es compara amb estudis en granges de vaques: - Amb *música clàssica* augmenta la producció de llet. • En contrast, a centres comercials hi ha música **“xunga, xunga”** que estressa persones com la Carme però atrau el públic jove. --- ## 4. Cavalcada de Reis, inclusió i polèmica pel Blackface ### 4.1. Organització de la cavalcada i paper de les entitats • A Sant Narcís tenen **tres patges** i la Carme fa de **“patge de la llum”**: - Amenitza la cua, parla amb els infants, fa fotos i manté la il·lusió mentre esperen. • La Carme reivindica que la **cavalcada de Girona** hauria d’estar **més oberta a la ciutadania**: - Convidar de tant en tant **associacions de veïns o entitats** a implicar-s’hi. - Ara es percep massa concentrada en mans dels **Manaies de Girona**. ### 4.2. Polèmiques per presència de persones negres i Blackface • Es recorda la polèmica de l’any passat amb el **col·lectiu Cacau i Negritud** i altres activistes: - Van protestar contra la pràctica de **Blackface** a la cavalcada de Reis de Girona. - Reclamaven **persones racialitzades reals** en lloc de blancs pintats. • L’entrevista anterior amb Xavier Serra (Manaies) ja va ser molt tensa: - Assegurava que feien **tot el possible per trobar persones negres**. - Denunciava que alguns activistes **dissuadien** gent negra de participar. - Problema logístic: moltes persones potencials figurants tenen **feines precàries / horaris canviants**, costa garantir assistència als assajos i prèvies. • La Carme comenta el rumor que > “si no hi havia més gent de raça negra a la cavalcada era perquè els que hi anaven volien cobrar” però admet que no sap si és cert. ### 4.3. Maneres i moments de la protesta • L’Oriol i l’Albert consideren que: - El debat sobre **Blackface** i representació és **legítim i necessari**. - Però el **tipus de protesta durant la cavalcada**, intentant interrompre-la, va ser **molt desagradable** i inadequat. • Argument clau: no s’ha de **trencar la il·lusió dels infants**: - Es relata una escena impactant: un nen que es desperta a l’hotel i troba el rei i el patge portant-li regals. - Aquest tipus de vivències es consideren **intangibles i molt valuoses**. • Proposta implícita: - **Fer el debat abans** i amb **diàleg estructurat** (obertura dels Manaies, participació d’entitats, canvi progressiu de pràctiques), en lloc de confrontació directa el dia de la cavalcada. --- ## 5. Inseguretat a Girona i situació a Sant Narcís ### 5.1. Augment de robatoris i por veïnal • La Carme descriu un **increment de robatoris diaris** a Sant Narcís: - Habitatges amb **patios connectats** que faciliten el pas d’un pati a l’altre. - Atracaments a **gent gran**, com una veïna de 87 anys que salva la situació gràcies a una alarma. - Robatoris ràpids, com el **furt del mòbil** del seu marit mentre descarregava la compra. • Molta gent **no denuncia**: - Per desconfiança (“no serveix de res”). - Per la complexitat i temps que implica el tràmit. ### 5.2. Desconnexió entre dades oficials i realitat percebuda • La Carme reclama dades de robatoris a **Sílvia Aliu**, tinenta d’alcaldia de Seguretat de l’Ajuntament de Girona. - Diu que li van prometre un **llistat oficial** que mai ha arribat. - Considera que les dades oficials no reflecteixen el que passa perquè **molts fets no es denuncien**. • L’Oriol corrobora des del Barri Vell: - Cotxe aparcat al carrer amb **quatre trencaments de vidre en 15 anys**. - Balança cost/benefici de denunciar quan la sensació és que **no hi ha resultats**. ### 5.3. Manca de recursos i presència policial • Es valora positivament la **professionalitat de la Policia Municipal**, però s’assenyala: - **Manca de personal i recursos**. - Abans hi havia **patrulles que voltaven** pel barri, cosa **disuasòria**. - Ara han desaparegut els **agents cívics**, que tot i tenir poc poder sancionador, aportaven **presència i control social**. • També es reconeix el **paper limitat de la policia** davant del sistema judicial: - Sovint, quan la policia encara està acabant els papers, els detinguts ja han sortit **posats en llibertat**. ### 5.4. Creixement de la ciutat i efecte crida • Girona ha crescut **més ràpid** que la dotació policial: - Hi ha **més població que la reflectida al padró** (persones sense empadronar, temporers, etc.). - El **tren d’alta velocitat i rodalies** faciliten arribar i marxar ràpidament. • Tema de les persones **sense llar**: - Girona té l’únic **centre d’acollida i tramitació** d’aquest tipus a la província. - Altres municipis **deriven persones cap a Girona**, generant un **efecte crida**. - El centre està **sobrecopat i saturat**, i el fred agreuja la situació. ### 5.5. Percepció global de la ciutat • L’Oriol conclou que Girona **no és una ciutat globalment insegura**, però: - Té **punts molt concrets** d’inseguretat coneguts per tothom. - Veïns i policia saben **on es concentren els problemes**. --- ## 6. Tancament La tertúlia es tanca destacant: • La importància d’un **teixit social actiu** (associacions, voluntariat lingüístic, activitats de barri) com a **antídot contra individualisme i desarrelament**. • La necessitat de **planificació i prevenció** davant crisis com la pesta porcina africana i l’excés de senglars, evitant respostes tardanes. • La defensa d’un **Nadal viscut com a tradició cultural compartida**, capaç d’incloure gent diversa sense renunciar a la memòria i als rituals propis. • La urgència d’afrontar la **sensació creixent d’inseguretat** amb més recursos, millor coordinació i una visió realista del creixement i de la complexitat social de Girona. > “Hem de mantenir les històries familiars i les tradicions, però també saber adaptar-nos i cuidar-nos com a comunitat.”

['voluntariat', 'associacions de veïns', 'Sant Narcís', 'Pedalem pel Català', 'Nadal', 'pessebre', 'pastorets', 'llums de Nadal', 'consumisme', 'cavalcada de Reis', 'Blackface', 'Cacau i Negritud', 'Manaies de Girona', 'pesta porcina africana', 'sector porcí', 'exportacions de carn de porc', 'senglars', 'caça', 'llop', 'seguretat ciutadana', 'robatoris', 'policia municipal', 'agents cívics', 'persones sense llar', 'teixit social', 'tradicions culturals']