Clarament, i ho vas dir també al teu barri, que crec que va ser per la Festa Major, que vas dir que s'acabava, que ja havies donat uns anys de servei a la comunitat. Sí, sí, però costa, costa. Costa trobar recanvis. Costa trobar recanvis, la gent no es vol involucrar...
Sí que és veritat que hi ha molta feina, són feines molt feixudes, que no es cobra, que són 24 a 7, i que a vegades els polítics no et fan cas, perquè esclar, tu treballes pel veïnat, però en realitat treballes molt polítics i gratis, i esclar, si treballes tant i no et fan cas, doncs això crema, crema.
i en canvi a vegades els veïns et miren com si fossis tu la... Sí, l'alcaldessa del barri. L'alcaldessa del barri. Alguna cosa sap de tot això l'Oriol Puig, subdirector del Diari de Girona, perquè si no vaig errar també havia estat a l'associació de veïns del seu barri, no?
Sí, vaig ser-hi tres anys a la directiva de l'Associació de Vents del Barri Vell. Feina molt sacrificada. És molt reconfortant poder fer coses pel barri, però també a vegades et sents l'asa dels cops de tothom i al final tu ho fas de transmissor.
i el que suposo que la Carme s'hi deu trobar però moltes vegades els veïns només s'acosten a l'associació quan s'han de queixar i que per treballar en positiu pel barri a vegades costa que la gent s'arremangui i això al final acaba cansant força
No sé si ha estat a cap associació de veïns, però sí que ha treballat molt per la comunitat. La tercera pota d'aquesta tertulia, el periodista Albert Raquena, delegat molts anys de Catalunya, Ràdio i Girona, i persona que ara es dedica a escriure i a fer moltes coses pel bé comunitari també.
Sí, això sí. No, en associacions de veïns no hi he estat mai. Tampoc he estat a l'associació o a la comunitat de veïns o a la comunitat del Gratxa perquè m'ha tocat per ordre, però després sí que m'agrada fer voluntariat en altres aspectes i un dels aspectes que més em preocupa és la llengua i per tant faig molt voluntariat per la llengua a l'hora de fer converses de català amb parelles lingüístiques a les escoles...
Hi ha gent del que sembla que d'una manera o altra acaba treballant pels altres, vull dir estem en una societat i s'ha dit molt individualista per dir-ho d'alguna manera i a vegades generalitzem i diguem és que ningú vol fer res pels altres i això no és veritat
No, no és cert, no és cert, perquè, mira, només t'has de fixar en l'esport base de comarques de Girona. Esport base, de tot. I quants pares, quanta gent estan a les juntes per portar aquests clubs, per dirigir-los...
perquè a la maïnada puguin gaudir només amb això és un aspecte molt petit però jo crec que és un aspecte molt significatiu si aquí hi ha a part de clubs esportius t'hi ajuntes amb casals d'avis t'hi ajuntes amb per exemple amb temes sanitaris o d'atenció a la gent gran jo crec que de voluntariat n'hi ha i molt i a vegades és el que diuen ells no se'ls agraeix prou
No, i ara ve també una època, mira, aprofito per això, que també molts pobles o molts barris fan pastorets, com per exemple Sant Narcís, que venen cavalcades de reis, que també hi ha qui involucren moltíssima gent, pessebres vivents, és a dir, hi ha diferents maneres de poder contribuir, per dir alguna manera. Sí, sí. Però bé.
no, l'Oriol em mira perquè jo el miro amb ell també pensava que volia dir alguna cosa m'afegeixo al que deia l'Albert i al que dius tu que tenim la sort de tenir un teixit social que és molt col·laboratiu i que gràcies a això les societats són riques vull dir que
Ahir mateix, per exemple, el Pedalemple Català, que va sortir, és a dir, una iniciativa, diguem-ne, de moltes associacions, perquè hi havia des d'associacions de veïns, associacions per la llengua, moltíssima gent que ho organitzava, que va sortir de la copa i que va fer una passejada en bici, i els que van voler llavors a peu parar amb aturades a Salt, a Santa Eugènia i a Sant Narcís. Com va anar, Carme?
Bé, molt bé, molt bé. Primer s'ha de felicitar els organitzadors, perquè moure tanta gent és el que dèiem dels voluntaris, eh? Moure tanta gent, gent tan diversa, gent que ni et coneix, ni et coneixes, va anar molt, molt bé, molt bé, molt bé. Jo puc parlar per Sant Narcís, que és on estàvem nosaltres, i ara m'involucrar, també hi havia el Txec,
Sí, viatge, molt amb bici, però moltes... Sí, moltes, moltes. Una cosa que va estar molt bé era que d'entrada, quan a mi m'ho van venir a presentar, jo vaig dir jo una altra vegada, una altra cosa, i vaig dir, no, després m'han dit, no, Carme, però és que no hi ha res polític, o sigui, no hi ha res polític, o sigui, és ben bé per la llengua. Llavors vaig dir, bueno, va, si és per la llengua ho farem, no? Després l'escola Aura...
també ens va donar suport, que ens va anar molt bé, perquè ho vàrem fer, vàrem descentralitzar una mica, que sempre ho fem tot a la plaça Assumpción, doncs ens en vàrem anar a les zones U de Sant Narcís, a la Rambla Ramon Berenguer, i la directora de l'Escola Ágora, la Bet, es va implicar molt, també.
O sigui que sí, és veritat, que es mou gent, es mou molta gent, perquè un diumenge, diràs, una directora d'una escola, també podria haver dit que no, no? I no, no, després hi havia... Nosaltres ahir teníem dos coses, una era l'arribada del tio a la plaça, i allà ja es va moure com set o vuit persones, perquè, esclar, s'ha d'anar controlant, i després ens en vam anar uns quants cap a... No, o sigui, no ens queixem. I va venir gent, el del tio? No.
No gaire. No gaire, no gaire. Jo no sé què està passant. Nosaltres normalment muguem masses i ara últimament costa que la gent. Van fer una barbacoa al setembre, a finals de setembre, que sempre la fèiem i eren poca gent. I allò del tió, poca gent. Llavors això què comporta?
Comporta que nosaltres quan fem valoració, diguem, a veure, què hi havia en el tio? M'invento, eh? Quinze nens. Ens val la pena moure tot el que hem de moure un diumenge al matí, deixar a banda les famílies, deixar de fer coses...
Per 10-15 persones, doncs aquestes coses són les que es aniran deixant. Perquè, esclar, nosaltres ja ho hem explicat, hi ha un relleu, el nostre relleu ha de ser gent jove. I la gent jove té unes qualitats i unes coses molt bones, però també coses molt diferents als milèrius.
I altres prioritats. Exacte, exacte. Llavors, esclar, ara estem lluitant també els interessos, festa major, clar, ells veuen la festa major d'una manera, nosaltres la veiem d'una altra. Jo, per exemple, que sóc la presidenta, esclar, jo sóc la iaia.
Clar, la iaia, treballar amb nanos de 18, 19, 20 i escaig d'anys costa una mica, si hi ha casa costa, doncs clar, ells tenen uns interessos, però el barri no només és de gent de 18 anys, hi ha gent de 70, de 80, hi ha nens petits, o sigui que cohesionar tot això costa una mica.
M'ho imagino. Escolta, ara parlàvem, estàvem abans, just en el moment de la tertulia, estàvem mirant aquesta crisi que hi ha de la pesta porcina africana que afecta els ports senglants. Li preguntaré a l'Oriol, perquè a més a més, a part de ser el subdirector del Lidari de Girona és un especialista en economia, és un tema preocupant, perquè encara que no afecti des d'un punt de vista sanitari a l'home,
des d'un punt de vista econòmic, comarques gironies, comarques de Lleida, Osona també, no només aquí, però clar, en depenem i en depèn molta gent de tot això. És un perill real, pot ser una patacada per l'economia? Pot ser-ho. Hem vist exemples no fa tant. Un dels grans moments econòmics en positiu de l'indústria carnia gironina va ser 2021-2022,
Perquè hi va haver un brot més de procicina africana a la Xina. La Xina va sacrificar tota la seva cuina procicina.
van matar tots els ports de granja que tenien. I aleshores van comprar, van anar a buscar carn a tot el món. I això va impulsar, les grans indústries carnes gironines van tenir beneficis milionaris d'aquells anys i d'aquí s'han derivat inversions i la capacitat de producció que tenim s'ha millorat granja, s'ha augmentat la cabana porcina, més que augmentar les instal·lacions s'han millorat i s'han fet més eficients.
però és evident jo estava mirant l'altre dia i crec que eren
Girona exporta 1.500 milions d'euros anuals de carn de porc. 1.500 milions. D'aquests 1.500 milions, una mica més d'un terç, se'n va fora de la Unió Europea, que això ja és exportacions que ja han quedat bloquejades per aquest brot. Aquesta carn s'ha de redistribuir. Si no es distribueix es farà un tap...
S'haurà de començar segurament a emmagatzemar. Això no és una cosa que dius, mira, deixem d'exportar durant dos mesos i s'ha acabat. No, no. Aquí tens les granges que estan produint... La roda no pot parar, diguem-ne. És molt difícil d'aturar la roda. Sí que la pots frenar, però no la pots aturar. I aquí...
En el ben entès que no hi hagi cap casc, que no arribi a cap granja, que també deixa'm-ho dir, les granges d'aquí no tenen res a veure amb les que hi havia fa 30 anys, quan hi va haver brots aquí també, que van ser molt perjudicials pel sector, però era una altra dimensió de sector, i les granges a nivell de bioseguretat jo crec que...
han millorat de manera excepcional i ho dic de primera mà perquè tinc família que es dedica al sector que no té res a veure però sí que pot ser un cop perquè si Déu no ho vulgui acaba arribant a alguna granja i has de començar a sacrificar animals o aturar
produccions, doncs això pot ser un perill molt gran aquí, clar, deixem-ho clar la pesta porcina africana afecta els animals no afecta els humans però això sol generar també cert marc mental que dius, hi ha un virus animal i hi ha descensos de producció tot això es pot acabar notant i veurem els preus dels llotges com estan anant, que ja estaven anant a la baixa els últims mesos
però probablement hi hagi una petacada important pel sector, encara que potser no acabi d'arribar a les granges. Esperem que no hi arribi. Esperem que no hi arribi. Jo tinc la sensació que en aquests temes anem sempre tard. I va haver-hi allò de la llengua blava de...
del sector UVI, no es va començar a vacunar fins que, com aquell qui diu, ja hi van haver sacrificis. Ostres, si es veia venir, no es podia haver començat a vacunar abans. Llavors hi ha el sector UVI, les vaques.
No, és que se sabia que a França aniria, que travessar de França aquí, travessar els Pirineus no és difícil. No, és que Europa no ens deixava vacunar, va dir el conseller. Això és el que els van dir, sí, sí, em va sorprendre i és el que són els protocols.
doncs no sé aquests protocols quina finalitat de prevenció tenen perquè clar les fronteres aquestes els virus de fronteres no hi en tenen i si saps que aquí al costat hi tens virus doncs escolta'm comença a vacunar
perquè no s'estengui més avall. Hi ha un problema amb la pesta porcina, no hi ha vacuna. D'acord, d'acord, per això. Però, per exemple, amb el tema aquest, ara vinc aquí amb el tema dels sanglars i la pesta porcina. Els pagesos, fa temps, i quan dic temps, dic que fa anys que estan dient tindrem un problema de pesta porcina amb l'excés de porc sanglars. Perquè en tenim massa. Tindrem un problema amb la pesta porcina perquè hi ha excés de sanglars.
Ha fet alguna cosa? No, dius, ostres, i quan la fan, ho fan ara. Clar, dic... Si m'ho permets, dius, podem tenir, perquè accés de sanglars n'hi ha fins i tot a les deveses de sal, d'ell. Sí, sí, sí, hi ha els hortelans d'allà, les deveses de sal, que tenen els horts esperrecats cada dos per tres. I si tu passeges pel camí del carril bici, veus els marges del carril bici ben borrigats. I clar, dius...
Què fa? Ells allà estan feliços, allà ningú els va caçar, ningú els empipa, i quan se ve a la nit surten i campen a l'ample. I és el que dius tu, a les Deveses no només hi haurà els porcs, hi va la gent a caminar, si hi ha el virus per allà a terra per qualsevol cosa, el trepitges i llavors els humans el transporten a altres punts. Ja hi som. Jo no sé fins a quin punt, doncs, guaita, es fa un tancat a les Deveses i diu, solteu, avui no es pot accedir perquè avui anirem a eliminar cabanya de porc.
senglar, i ja està i es fa una batuda i es maten els que puguin per poder anar controlant una mica la població i qui diu aquí a les Deveses, com deia ella també a les dones de Fontajau que el problema és el mateix fins i tot a Sant Narcís de Senglars n'hi ha d'haver-hi alguns humans segur, segur sí, sí, sí d'aquests també n'hi ha pas que aquests queden emmascarats no
Però hi ha un tema que a mi em va sorprendre molt perquè jo crec que aquesta vegada, Déu-n'hi-do el ràpid que s'ha reaccionat, però per exemple les imatges d'ahir quan els agents rurals i els vigilants tancaven el parc de Collserola per no poder-hi passar, hi havia unes imatges explícites de gent que s'ho passava. Ah, sí, sí.
per alt i tirava, i és clar, aquí és un problema és a dir, els humans no es poden afectar per la porcina, però si trepitgen la poden escampar i és el que està passant, i em dona la impressió que la gent diu, no, és que jo avui havia decidit sortir amb bicicleta, escolti, doncs, miri doncs, vagi per un altre lloc amb bicicleta que vol que li digui, no? Sí, la veritat és que, mira nosaltres, per exemple, comprem els iogurts en una granja, al Provençal a Riu de Llots, de pas els hi faré propaganda, eh? És una granja molt familiar, anem a buscar els iogurts allà
doncs han tingut que fer pel tema de les vaques, han tingut que fer una moguda i és una explotació petita, bueno, familiar, doncs has de deixar el cotxe abans, has de passar per un marc, i bueno, és una cosa, i això els ha costat, han tingut uns costos importants per una granja familiar petita. És sobre cost. Sí.
El que passa és que en el tema de la pesta porcina, aquesta que estem detectant ara, es lliga amb un altre tema que és el sobreaccés de senglars, que els que hem fet informació sabem, no d'ara, perquè ara s'ha posat de moda, però...
Ja fa molts anys, jo me'n recordo que fa molts anys, diguem-ne, productors, fins i tot, jo la primera vegada que em vaig sentir parlar i poder parlar de fa més de 25 anys, eren que dels productors de vets de la zona de Sant Hilari, perquè se'ls menjaven...
i a partir d'allò es va fer però estem en aquest món una miqueta happy deixar-ho dir així esclar, pobrets i la cassera i tothom contra la cassera i realment ara en aquests moments dependrem dels casadors perquè hi ha un...
hi ha un excés, un desequilibri i a l'equilibri s'haurà de buscar fent-ne matança que és una mica bèstia dit així però és el que hi ha i no tenim només un problema aquí el tenim ara, parlem dels senglars però Déu-n'hi els cavirols en segons quins llocs o per exemple com la de conill sobre l'excés de conills que hi ha a la zona aquella de Lleida que t'ho deia però després veies els camps o com tu dius, mires perquè els senglars poden fer molt de mal sí, sí
I aquí hi ha dues coses, per exemple, en aquest camp que s'hi ajunten. Una és la reducció de llicències de caçadors. Els caçadors cada vegada són més vells, als jovent els costa més de sortir a caçar, ja n'hi ha de caçadors joves, però estic segur que la mitjana d'edat supera els 40 de llarg. Molt pocs, eh? Jo diria que ets una mica... que ets optimista. Exacte. I en canvi...
Entens que les cries de senglars cada vegada són més elevades. Si un senglar, una femella, abans feia dos, tres godalls, ara podem fer sis, set o vuit.
D'acord? Per què? Perquè també s'ha embarrejat molt el senglar domèstic. La barreja del porc senglar amb el porc domèstic. I aquesta barreja fa que el porc senglar sigui procreï molt més. Llavors hi ha menys caçadors i hi ha més porcs per tant això encara se desequilibra més.
És curiós sentir com, per exemple, autoritats com el conseller parlaven d'això, de la necessitat, diguem-ne, de baixar la cabana i l'única manera de fer-ho, diguem-ne, és demanar als caçadors els quals se'ls ha, diguem-ne, en certa manera... Criminalitzat.
criminalitzat durant molt de temps i que encara queda com allò és veritat, que tot s'ha de fer regulat i en seny, totes aquestes coses, estic d'acord, però els animals salvatges són animals salvatges i si poden comportar problemes, doncs s'ha de buscar solucions.
Jo l'altre dia vaig fer precisament un article d'opinió per un diari al Ripollès en què parlava de l'arribada del llop. Jo crec que això de cara al mediament és positiu perquè el llop pot ser un controlador de cabirols, per exemple, que fan molt mal ensambrats i demés, i també pot ser un controlador pel tema dels senglars. Si els senglars no es veuen tan segurs i tenen llops a la vora en zona de muntanya...
Llavors, per tant, sempre es pot controlar una mica més. És el que dèiem, allò que sempre ho havíem deixat en mans de la natura, que és l'equilibri, doncs ara quan s'ha desequilibrat hi ha d'haver-hi actuació humana. Sí, però també hi ha actuació per part de l'administració, perquè aquí els amaders i els pastors, sobretot, clar, ells pateixen perquè un atac d'un llop a un ramat...
no és que només et pugui matar una ovella que és aquella, és que llavors el ramat surt escampat, si és una zona de cingles, poden haver-hi moltes ovelles que es poden estimar, ovelles estressades, això també l'administració també l'ha de tenir en compte. Déu-n'hi-do. En el tema de la pesta porció, només una cosa, deia l'Albert, potser no estàvem preparats, jo crec que en aquest cas potser no estàvem preparats amb el tema de sanglars i no havien fet la feina abans.
en el que és la prevenció de la malaltia i la preparació per quan arribés, jo crec que aquí hem de dir que sí que estàvem preparats, perquè hi ha hagut brots a Itàlia, o sigui, des que va arribar a Europa via Rússia, em sembla, fa 7 o 8 anys, hi ha anat brots a diferents punts d'Europa, perquè n'hi ha hagut a Rússia, a Itàlia, a Bèlgica, a Suècia, saps? A més, amb salts molt...
amb salts de contagis que dius això només és possible per la intervenció humana perquè un port senglar no es desplaça mil quilòmetres de cop i els protocols que hi havia per quan arribés estaven a punt que per això s'ha actuat més ràpid
Cosa que en la dermatosi crec que sí que vam badar una mica, en el tema de prevenció de la vacuna, perquè hi havia països, no de la Unió Europea, sinó de fora de la Unió Europea, que ja estaven vacunant preventivament abans que els arribés cap cas. A Suïssa, que no forma part de la Unió Europea, quan vam veure que 200 quilòmetres a França tenien dermatosi, van començar a vacunar totes les vaques.
i aquí es va actuar amb una certa solidaritat però també hi ha gent que diu que en algun pagès li han matat totes les vaques diguem-ho així és que tampoc hi havia massa vacunes és un altre problema a mi em van explicar que no els havien pogut a la granja aquesta no es podien vacunar abans perquè se'ls havien acabat les vacunes la falta de previsió també això és complicat en el tema de la pesta porcina abans deia que no hi havia vacuna
IPRE, que és un altre d'aquestes gegants econòmics que tenim aquí a la nostra província, fa dos anys que està treballant en un consorci europeu amb altres farmacèutiques per intentar desenvolupar una vacuna contra la pesta porcina. És un projecte de quatre anys, el que ho estan a la meitat. Desconeixem si hi ha avanços o no hi ha avanços, però això sí que seria un gran què per solucionar aquesta crisi.
Déu-n'hi-do! Hem començat una mica animals, eh? Sí, sí, una mica força. I no sé, després parlarem del barri i totes aquestes coses que sempre li preguntem, però vull dir divendres van encendre les llums de Nadal, aquest cap de setmana ja els hem vistes, l'Oberbufa, però jo et feia que tu eres... Us feia de Nadal, eh? Sí, sí, jo soc de Nadal i soc de fer el pessebre i ara estic ja planejant com fareu pessebre d'aquest any.
Però és que dissabte... Mira, tinc escrit un article que jo no ho sabia, perquè sempre acabes aprenent coses, que es veu que el dia teòric canònic de fer el Pessebre és el dia de la Puríssima, es veu, eh? Sí, normalment sí. Però hi ha gent que ja ho avança a finals de novembre que veig que és el teu cas. Jo, com a mínim, el que és el projecte, el que és la idea, és allò de...
Físicament i això sí, ho faré el dia del pont, perquè tinc més temps. Però jo m'ho fava perquè és que dissabte van baixar els familiars a jugar a bàsquet aquí a Salm i van dir, ostres, anem a l'Espai Gironós, Verge Santa.
vaig quedar allò, dius, com es pot venir aquí? Quin desfici de gastar diners. Hi havia moltes llums, feia. Sí, moltes llums, però molt desfici de gastar diners. En Pau al Jardins diria que es necessiten perquè és una manera de traure la gent. Ens vam saludar amb en Pau Jordà, ens vam saludar i feia una cara de felicitat i en canvi ja feia cara d'angoixat segur.
La meva dona va anar a l'espai gironès dissabte, que és segurament el pitjor dia de la setmana per anar-hi. I més si és Black Friday. Sí, és això. És allò que el meu fill s'havia comprat una roba, feia uns dies i tal, i s'havia de canviar, està amb exàmens, ni podia anar, ves i sisplau, i d'allò.
Des del centre de Girona fins a l'espai gironès, 50 minuts per arribar. És gairebé com anar a Barcelona, anar a l'espai gironès des de Girona, i per tornar igual. Nosaltres, perquè viure al barri vell de Sau...
Pots passar amb el cotxe per darrere, al barri vell, i llavors t'estan, i tots aquells taps que hi ha allà. I pots aparcar, i quan anàvem allà al pavelló, doncs vam aparcar allà a la zona del pavelló abans i ja està. Sí, sí, estremendo. Però estava tapeïta i unes cues per entrar i per sortir. Dius, cordills, sembla estrany, doncs això, no?, aquest...
Però les llums sí que són boniques, això no t'ho puc pas negar perquè a mi m'encanten. Jo t'haig de dir que em fa certamandra el Nadal, vull dir que... Bueno, està bé, està bé, tenim una taula ben representativa. Saps allò, el grinch i tal, vull dir que està bé trobar-se amb la família i aquestes coses, tot el que porta associat, llums, pessebres, a mi em fa certamandra, sempre me n'ha fet, de petit tampoc em feia...
Molta il·lusió més enllà dels regals, saps? Però vull dir que... I a mi m'agrada veure la família i trobar-me amb ells amb els que habitualment no veus. I això em sembla fantàstic de les festes. La resta, ara que ja et dic que he parlat dels meus fills, que ja són una mica més grans, i que fan la seva i que d'allò, doncs probablement ho visc molt menys.
Es viu d'una altra manera. Si tens mainada a casa, aquestes festes es viuen diferent. El fer cagar el tió i l'erit de raïs... Sí, el tió, menys, és el millor. Jo crec que és el... Veus a mi sí que m'agraden les festes, però també en base a una...
No, no, no voldria ara dir, com has dit això, Grinch es diu, el Grinch, no voldria pas ara fer-ho. A mi m'agraden, però en base a que llavors jo faig el que m'interessa, per dir-ho d'alguna manera, és a dir, l'etapa de fer un pessebre més o menys gran, l'etapa de fer un arbre de Nadal i canviar-lo cada any, diguem-ne, a mi ja m'ha passat, per entendre'ns,
I llavors hi ha coses, per exemple, dius, ostres, hi ha gent, els pastorets, 8 o 90, vull dir, n'hi ha, i en canvi a mi m'agrada, quan hi he anat, hi he anat molts anys, i crec que és una d'aquelles coses que fa barri, no, també, en feu a Sant Narcís. Sí, nosaltres hem començat ja, hem començat les activitats de Nadal ahir.
que era l'arribada del tió, fem un munt de coses jo que volia comentar-lo de les llums sí, també has bufat, eh, un moment sí, també faig perquè abans tot començava pel pont de la Puríssima doncs resulta que el divendres es van obrir les llums a Girona doncs a Sant Narcís ahir, bueno, dissabte encara no se'ns havien obert les llums de la plaça
Doncs ahir ja vaig tenir uns quants whatsapp de veïns, escolta, que a nosaltres què passa? Que no som ciutat? Que som un barri de segona? Ja, bueno, què va passar? Que ahir a la nit li vaig enviar la Gemma Geis, escolta Gemma, què passa? Que a la plaça no tenim les llums enceses? No, no, avui m'ha contestat, molt trampada avui m'ha contestat i me diu, Carme, s'estan...
s'estan retocant, ajustant els llocs que no s'han encès, no? Però vull dir que hi ha aquella pressa del dia 30, esperem, encara no hem arribat a la... ja s'encendran, tenim temps de tot. Sí, perquè abans era això, igual que, per exemple, tornarem a sentir parlar de la Fira, perquè això també forma part una miqueta del joc, no?, de la Fira de Vets d'Espinelves...
o ja hem sentit parlar de la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, que a molts llocs hi ha fires de Nadal i Sant Benen, però era una cosa que venia molt pel pont aquell, bàsicament, bueno, pel pont pels dies festius, bàsicament, la Puríssima, i després, és clar, ara hi ha... És que tot ho volen fer abans... Ara em sembla que firetes d'aquestes de la Puríssima n'hi ha gairebé cada pop, em sembla, gairebé cada pop. Sí, sí.
I nosaltres això que deies dels pastorets, doncs mira, fem pastorets. Fem quines. Ui, tant, que ens hem d'escuidar les quines. Després... El quintus també, sí, sí. Sí, sí, esclar. No, no, això, i després tenim el patge.
També després fem les campanades a la plaça, que nosaltres ara aquest mes cada festa tenim cantades de Nadal a la plaça també, o sigui que fem moltes coses. Ja ho veus, podràs triar, eh? Si podràs triar ja no vas, eh? No, no, no.
A veure, jo he estat cantant de corals, he fet moltes Nadals a la meva vida, amb l'associació de veïns hem fet moltes coses durant els Nadals, i de quines m'han fet un fart de preparar-ne, fins i tot, o sigui que jo crec que la meva contribució al Nadal està bé. Això és com el meu pare que va anar a estudiar al collell i va dir que ja he anat a missa per tota la meva vida, i quan va sortir d'allà no hi va tornar, saps? Però...
Sí, sí, aquesta és una altra, no? Vull dir... Però, per exemple, a mi m'agraden les festes i els reivindico com una tradició cultural. És a dir, tenen un component religiós per qui el vol viure, però el que no el vol viure tenen un component cultural. I per això a mi em molesta, i ho dic i ho explicito, que hi ha gent que diu no, és que n'hauríem de dir festes d'hivern. No, és que...
hauríem de no fer cagar el tió perquè hauria de ser cagar tió i tiona jo amb això no m'hi trobarà la tiona no existeix és el tió i tota la vida i jo ho reivindicaré sempre això no existeix hi ha coses que volem implementar que són absurdes
Una de les coses que has dit d'una festa religiosa, a Sant Narcís, ja fa, crec que fa tres anys, potser, que per la missa del Gall, com som descobert de la missa del Gall, doncs el Txec, ens hem ajuntat al senyor de veïns, al capellà, és obvi, perquè...
és a casa seu, i al GEC, i fem una missa del gall molt xula, perquè a meitat de l'ofertori, a meitat de la missa, doncs es balla una sardana al mig de l'església. És de veritat que és una cosa... Aquesta no la sabia, és maco això. És molt maco, és molt emotiu, de veritat. Doncs es balla una sardana al mig de l'església, i després quan s'acaba la missa del gall...
Doncs el Jack ens ofereix o cava o xocolata calenta i després també es posa música de sardana a fora a l'església i potser a l'una de la nit ja estàs ballant una sardana. O sigui que això és cultura. És que això és cultura. Jo ho defenso, eh? No hem només de quedar-nos amb la cosa religiosa també, perquè si vas a missa del Gall, però hi ha gent que no va mai a missa i aquesta nit...
Carme, és que és tan maco, no podrien ser tot, cada diumenge a la sardana potser es digui alguna cosa, però vull dir que és bonic, és molt bonic. Potser per atraure, segons què, s'han d'anar modificant coses. Jo l'aspecto profundament a la gent que decideix no participar-hi, perquè només faltaria, perquè ja hi té un cert component, però canviar el nom de les coses... Nosaltres venim d'una tradició i la tradició és...
A mi el que me molesta profundament, i també ho he dit, és gent que fa aquest discurs de dir que anem de dir festes d'hivern i que no hem de parlar de tot això, però que en canvi després arriben altres festivitats i els felicita. I no parlo d'unes, parlo de moltes i diverses. A mi em sembla, bé, jo per exemple en aquelles, no iré a la meva, però...
però també em sembla bé que hi hagi un punt de valència si ho fan, vull dir que és el que tu deies, vosaltres heu treballat molt també amb gent d'altres cultures i d'altres religions i jo crec que si tothom es posa al seu lloc no hi ha d'haver-hi problema però hi ha una mica aquesta sensació a mi m'ha molestat profundament com sentir això que no cantarien Nadales i que no en dirien Nadal i tal, és una cosa que m'acosta d'entendre
de fet jo sempre ho he dit que mentre jo fos presidenta hi haurien unes coses perquè ja hi havia algú de la comissió de festes que no està d'acord per exemple que hi hagi la missa de festa major que no hi vagi que no hi hagi sardanes home, això de les sardanes ja molesta més jo vaig dir mentre jo sigui presidenta això no es treu a partir que jo ja no hi sigui
Però la missa de festa major no molesta qui vulgui anar, qui vagi, i les sardanes sortint de missa, és que això és... Perquè si no ens estem carregant les tradicions.
Sí, sí, és que això fins i tot com a ciutadà no ho ha de reivindicar. Encara que no sigui presidenta, com a ciutadà no ho ha de reivindicar això. Com a veïna, ja ho sé, ja m'ho imagino, però... La Carme de reivindicadora n'és molt, eh? No perquè no sigui presidenta ho he de deixar córrer, no, no, no. També s'hi ha de ser. Sí, esclar, però després et poden fer més cas o menys, eh? Bé, això
ja hi estem acostumats hi ha coses que sí que s'han de mantenir com jo els dic als meus nens nosaltres a casa mantenim per exemple vam fer l'arbre ahir pessebre de moment no en fem perquè el net
un gent de molt gran i ara el més petit té dos anys quan ja sigui més grandet el tornarem a fer i el vam fer ahir en lloc del cap de setmana el cap de setmana que ve perquè ens n'anem a Carcassó ens n'anem a Carcassó amb tota la família
doncs ha fet 50 anys de casats i llavors vam dir tota la família i marxarem. Per uns 50 anys? Per uns anys? Gràcies. Qui ho diria? Qui ho diria? 50 anys que m'aguanta el meu home. Ho diria per la... Per la premsa. Perquè ets molt jove i ho diria 50 anys.
però vull dir que són les tradicions que jo sempre li dic a la meva filla li dic, Glòria, hem d'anar creant històries perquè nosaltres què ens en recordem Jordi, què ens en recordem de les històries dels avis de com era el Nadal a casa aquell tio que emprenyava aquell cunyat que sempre tocava els nassos però vull dir que són històries que hem anat creant abans anàvem a buscar molsa, ara no hi podem anar però és igual anàvem a buscar pals, anàvem a buscar pedres
Els que venim, diguem-ne, de pagès, diguem-ho així, jo recordo com una de les coses més maques que hi havia, que quan tenia 5-6 anys, que era que anaves, bueno, si ja podem dir-ho, anaven als boscos aquells que hi havia, però de vesca no...
que com que aquí a Betts no n'hi havia, anàvem a buscar i fèiem ginebrons. Sí, sí, sí. Ara això està absolutament prohibit, eh? Vull dir, ho dic, però... Jo encara havia anat a tallar pins, eh? Sí, sí. I la molsa... Nosaltres de Sant Narcís baixàvem caminant fins a Sant Daniel, amb el meu pare i la meva germana,
I anàvem a buscar molt la Sant Daniel, i me'n recordo, i la portàvem amb un mocador de fer frazells. La portàvem amb un mocador. I me'n recordo, la meva mare ens preparava alguna cosa d'esmorzar, i era un dia festiu, i després a la tarda el meu pare feia un gran pessebre, eh?
És que aquella època no teníem espai gironès ni balac frada, i per tant la gent s'espamilava d'una altra manera, no? Hem de mantenir les històries familiars. Abans deia que costa de mantenir tradicions, és això, i els grans essens comercials...
gasten molts diners per atraure gent allà i és evident que al final qualsevol activitat competeix amb una altra per qüestió de temps perquè al final estàs intentant aconseguir que la gent destini part del teu temps a una cosa que tu has preparat que ho facin deu ser veritat però una de les coses que em va sorprendre quan ho vaig llegir és això que les llums criden a comprar i la música i la música
Bé, posats així, diguem-ne, a les vaques, a una granja de vaques, si poses música clàssica, la producció de llet augmenta. Depèn del tipus de música o no? Sí, sí, sí. Sí, clàssica, sí. No, no, és que com que has dit clàssica ja és precis. Dintre de la clàssica si els hi poses Wagner, suposo que no és el mateix que posar-los... Aquí ja no hi ha... El que passa és que suposo que aquell relax...
que entra, no ho sé no ho sé, però si tu te vas amb una no direm noms, però jo vaig amb la meva neta de 3 anys i tot és xunga de 13 i tot és xunga, xunga, xunga o sigui que esclar, a mi m'estressa ara l'Oriol m'ha fet pensar si els hi poses Wagner i he pensat en Woody Allen que per serà fent 90 anys que tenia aquella frase en una de les pel·lícules de dir que era escoltar Wagner i li entraran unes ganes boges d'enveir peló a Polònia vull dir que
Perdonem la broma, però és veritat, el tipus de música també hi fa molt, no? Sí, sí, sí. I clar, llavors sona aquesta música de Nadal, de Nadal, de Nadales, de campanetes, això, vulguis que no, et fa entrar en aquesta roda, et fa entrar en aquesta roda. I hi ha molt tema aquest del Passebre, que diu la tradició familiar, jo quan el faig l'he de fer sol, és a dir, no hi puc tenir els nets allà a la vora.
a mi et poso massa nerviós, llavors ja no venen, saben que l'estic fent, llavors sí, quan ja està fet això, llavors ells remenen, miren, toquen i ja està, llavors és aquest joc durant tot, a les festes de Nadal, amb ells, no? Sí, sí, moure els pastors, acostar els reis, que si ho aneu entès, o que anem canviant de lloc, ara el posem a sota unes roques, ara sota el riu, i apa, i anar fent. Això vol dir que fas un pessebre...
No és excessivament gran poder far 60 per metro 20. Déu-n'hi-do. Sí, allà al menjador. A més a més hi tinc moltes peces que les he fet jo. Ah, bueno, esclar.
Perquè tu ets periodista però havies tingut antigues professions, no? Sí, exacte, i a ser lleoner i llavors a vegades m'entretenia ser coses. Sí, sí, exacte. Déu-n'hi-do. Doncs bé, ja tenim les llums, ja tenim les festes de Nadal, aquest any el pont agafa dilluns per dir-ho d'alguna manera, no? Però la Carme em volia dir alguna cosa. Sí, no hem parlat de la cavalcada de Reis. Vinga.
Parlem de la cavalcada. Parlem de la cavalcada. Nosaltres a Sant Narcís tenim un patge. Tenim patges, millor dir. Tenim tres patges i després jo, que soc el patge de la llum, perquè ens demanen ajuda i llavors des de Sant Narcís els ajudem. Però l'altre dia vaig llegir una notícia de la cavalcada de Reis que havien detingut uns activistes negres que volien que la cavalcada...
i hi hagués gent de color, que no fossin pintats. Com està aquest any, això? No, hem tingut... Mira, vam tenir aquest dia i no li vaig preguntar a Xavier Serra, que és el president dels Manalles, que organitzen la cavalcada. L'any passat hi va haver-hi, en aquesta mateixa taula, en aquesta mateixa tertúlia, una...
una tertulia molt intensa entre, diguem-ne, portant en Xavier Serra de Manaies i la Liudia Alló, i allà hi va haver algunes acusacions, algun retret bastant important, en el sentit que Xavier Serra deia que feien tot el possible per demanar a la gent que hi vinguessin
i que els mateixos que protestaven perquè no hi havia gent de lesa negra i dels que impedien en alguns que hi anessin, llavors el tema que sí que ho va explicar aquest dia en Xavier Serra, que tenen un cert problema perquè per fer la cavalcada, diguem-ne, hi ha unes prèvies, provatura de vestir, de roba, de vestuari, i tot això, i que molta d'aquesta gent el que passa és que no té una feina fixa i que per tant...
Si li toca treballar, evidentment treballa i no treballa. Però que treballar on, en aquest sentit? Que saps alguna cosa més, Carme? No, no, no, però és una cosa que em va cridar l'atenció, perquè sí que és veritat que a mi m'havien dit, m'havien dit a Ràdio Macuto, que si no hi havia més gent de raça negra a la cavalcada, era perquè els que hi anaven volien cobrar. Això m'ho havien dit.
I és veritat que aquest tema jo no el sé, però sí que és veritat que potser la cavalcada, jo l'he reivindicat sempre, que hauria d'estar més oberta a la ciutadania, perquè estaria bé que de tant en quant convidessin alguna associació de veïns a participar, perquè, esclar, sempre és una cosa dels manalles...
Ja estic d'acord, una cabalgada molt maca, no tinc res a dir, però potser l'hauríem de fer una mica més oberta que la ciutadania, no tots de cop, però que poguéssim, les nostres veïns o alguna entitat que li interessés o així, que obrissin una mica més el ventall.
Aquí, en el fons, també hi havia un tema subseient que deien que és que hi havia gent que ja portava la cosa a l'extrem i deia, no, és que una cavalcada no representa a tots, per tant, no volem qui sigui. Jo aquí tampoc hi estic d'acord. Jo aquí tampoc hi estic d'acord perquè és allò, si tu vas a la cavalcada molt bé i si no hi vas, no hi veus.
o s'esmercen diners municipals. Bueno, escolta, s'esmercen en moltes coses. Mira, aquest dia va sortir els milions de cooperació que fa i alguna de les coses en les quals van destinada, com a mínim preguntes si calia o si haurien d'anar aquí, però aquest és tot un altre tema. Jo crec que no, que si hi ha d'haver-hi cavalcada, que està bé, perquè també és un motor econòmic, perquè hi ha molta gent a Girona. I és el que diuen de les tradicions, te'n podrà agradar més o te'n podrà agradar menys?
Si no t'agrada no hi vagis, sempre he pensat això. Jo entenc que el debat s'ha de fer prèviament, com diu la Carme, jo no sé si els manalles que em consta que han fet esforços en els últims anys per obrir-se encara ho han de fer més o no, no conec la casuística concreta de la cabalgata, però sí que és cert que la protesta que hi va haver l'any passat durant la cabalgata, jo no hi era, però amics meus sí que hi eren,
realment va ser molt desagradable a mi em va semblar fora d'allò el tipus de protesta que hi va haver sí, bàsicament jo ho vaig veure per entendre'ns a l'ogiron i davant de la caixa, la zona aquella i va ser intentar interrompre i la gent tampoc els hi va fer excessiu cas, és a dir
Jo crec que s'hauria d'anar normalitzant, però és el que tu dius, és a dir, si és una activitat que diguem-ne que... Perquè els manaies això, la pregunta aquesta els hi he fet i ells diuen que obren les portes a tothom que els vol ajudar perquè necessiten molta gent.
No sé el tema, diguem-ne, de la Setmana Santa, quan van vestits d'uniforme, si és així, això és una altra cosa, però jo crec que el tema de la cavalcada sí que hi ha molta gent que no és directament, que no hi és, crec, eh? Esclar, hi hauria gent que diu, no, és que hi hauria d'haver-hi més gent, o, per exemple, el gran tema no era tant la gent, sinó el fet que no es pintés gent, per dir-ho d'una manera.
I això jo crec que es pot fer, però trencar la il·lusió de la mainada aquell dia, bueno, això és discutible, hi ha gent que diu si no ho fem així no se'ns escolta, però a mi particularment no m'agrada, però que a mi no m'agrada i no significa absolutament res, no sé com ho veieu.
No ho sé, jo, ara has fet això del trencar la il·lusió, jo encara tinc gravada aquí la imatge d'un criu que es desperta al llit en un hotel i es troba el rei i el patxa que li porten els barris.
Això jo ho he viscut en primera persona, jo en aquell moment feia de patja i era jo qui donava el real, i la cara d'aquelles dues meïnades allà a aquell hotel, allò em va quedar gravat per sempre. Vull dir, sorpresa, emoció, il·lusió, fins i tot por...
Una d'això de sensacions és clar, i mentrestant a l'entorn que hi ha familiars o persones més grans, veus la satisfacció de veure aquella il·lusió d'aquella mena. Això no es pot trencar. No, això no es pot trencar. Mira, jo sóc el pato de la llum. Nosaltres a Sant Narcís ho fem d'una manera...
O sigui, hi ha una cúpula i llavors allà hi ha tres patges, no? Llavors les famílies fan cua per tornar la carta, perquè a més, esclar, va molt bé perquè els pot sentar la falda, parles... O sigui, pots interactuar molt. Llavors, com que la cua era molt llarga i la gent es cansava, doncs jo vaig dir, què podrien fer, què podrien fer? Dic, va, me'l faig de patge de la llum. Llavors jo, com que no m'agrada enronar,
Doncs sóc la que dono les voltes a la cua. Me'n vaig allà amb els nens. Ah, podem fer fotos? Sí, i tant, que sí, fem fotos. I tu com te dius? I així els anem distrauent. Tot passa. És una il·lusió, és una il·lusió quan et veuen i mira que em coneixen.
Ai, mira, no, si és la Carme. I com és, Carme? Perquè, mira, hi ha tants de nens a Xirona, ha crescut tant la ciutat, que ens han demanat ajuda. I llavors jo, com que sóc la presidenta, doncs jo faig de patxa i jo, el que jo us dic és el que ells m'han dit que us digui. Els nens s'ho traguen i aquella il·lusió, com dius tu, aquella carona, bueno, bueno...
És una mica, Oriol, el tema aquest, no?, que hi hauria gent que diria, sí, però això demostra també, perquè és veritat, hi ha gent, hi ha moltes famílies amb moltes possibilitats, nosaltres venim d'una època, el dir nosaltres me la faria tant a la Carme i a mi, i a l'Albert també, perquè som de la mateixa quinta, a veure...
la il·lusió del tio era molt gran però quan jo era petit el tio cagava quatre pomes i calçotets i mitjons és que amb això ens estem passant amb això ens estem passant
o sigui, abans el tio era llaminadures i com molt el menjar que faries l'endemà els torrons, les neules i el que podies mandarines i etcètera mandarines, exacte, que era un clàssic i ara no, és que ens estem passant amb tot
I llavors hi ha moltes desigualtats, però les desigualtats s'han de treballar en el dia a dia durant tot l'any i no només en moments així. Nosaltres ja els estem treballant també, perquè és clar, tenim una xarxa de famílies que necessiten...
i a través de... no és una cosa directa de l'associació com dèiem, és a nivell particular amb altres famílies particulars que recollim joguines i recollim coses per gent que ho necessita a veure, ho recollim tot l'any ara hi havia una família marroquina que no tenia abric però ella porta un abric meu vull dir que ja saben, ja saps fer xarxa amb això i les joguines passen exactament igual
Jo potser això de on estem passant, en part ho entenc, el que passa que potser s'hauria de racionalitzar una miqueta més bé. És a dir, el gran problema nostre era que quan teníem les mandarines pel tió i quan ens arribaven els reis, com aquell que diu l'any demà, havíem d'anar a escola i no podies jugar amb les joguines. I entenc ara les famílies que vulguin dir, doncs mira, a les joguines els hi cagarà el tió,
perquè així es tindran més temps durant les vacances per poder jugar. Llavors aquí, jo per mi el que em sembla bé, però el que s'hauria de racionalitzar és que el tio cagués una joguina i el rei te'n pogués portar un altre, el rei te'n pogués portar un altre. Aquí el tema dels que sempre tindran molt i els que no tindran mai res, i aquí s'ha...
i és complicat perquè hi ha d'haver xarxes i ja no parlem de les cases que tenen tio, pare Noel i res a casa no, gràcies a Déu no espero que no siga tots els de penjar papas noels d'aquells que es calen parlar d'això que hi va haver un moment, una campanya ni tan sols de posar llum al balcó jo això és
És allò que diem, no? Em faig la festa cap a dins. No sé si li estem fent passar un moment amb l'Oriola, perquè... Que a mi em faci mandra, tot això, no vol dir que a casa meva hi hagi gent que li agradi molt, eh? Exacte.
respecte absolut per tothom i ja està i ja està ens queden 100 minuts jo sempre que ve la Carme li pregunto coses que passen a Sant Narcís perquè per extrapolació acaben passant també en els altres barris com està la cosa? l'última vegada ens havies fet allò o un petit crit d'alerta dient no ens fan tant de cas, policia municipal a vegades continuen igual
Sí, sí, sí, continuem igual. Ara estem passant un moment complicat perquè tenim pràcticament cada dia, tenim algun robatori, les casetes, és el que té, que passen de pati a pati.
la gent està amb una desídia molt important perquè jo sempre els dic denuncieu, denuncieu perquè a través de WhatsApp la gent no vol denunciar no vol denunciar perquè té la sensació que no serveix parlant no, té la sensació, no, és cert jo un dia vaig parlar amb la Sílvia Liu i va dir, bueno, ja parlaré amb el cap de la policia i que m'afagi un llistat dels robatoris jo aquell llistat no t'he dit per on te me'l passo eh
Dic perquè no és cert això, perquè la gent no denuncia. Però nosaltres tenim constància, perquè el primer que s'ha narcis, ja sabeu, és com un poble. I la Juanita l'altre dia la van atracar a una senyora de 87 anys a casa, sort que havien posat una alarma, en fi. Cada dia, cada dia, cada dia, el meu home, l'altre dia estava en el graig, tenia el cotxe obert, estava descarregant la compra.
i estava el cotxe a un metro del graig doncs va veure dos personatges i un li pregunta oi, para coger el cotxe para irasal perquè ja vas amb la mosca a l'orella que això no hauria de ser doncs sí, efectivament mentre que li preguntava l'altre a Júpiter per darrere li va agafar el mòbil
I ell es va estranyar perquè va dir, ui, em falta un aquí. Doncs va anar al darrere i va dir, dóna'm el mòbil. No us dic el que va dir, eh? Dóna'm el mòbil. Sí, exacte. Li diu, qual? O sigui, portava el d'en Xico i un altre diu, qual?
però això és diari llavors diuen que tot va bé, que tot està bé la gent cada vegada té més inseguretat sí que és veritat que des que en el parc central des que han tret aquella gent aquells de Mali, pobres esclar jo ho entenc es barrejava el tema del campament de Mali amb el tema dels escopinadors exacte
exacte, doncs des que ha marxat que els de Mali no feien per res perquè estaven esperant a ser el polític vull dir que ells esperaven els papers bueno estem quasi bé igual
Oriol, com la veus, la ciutat, des del teu barri? A veure, jo parlant amb veïns, la sensació d'inseguretat hi és, i és cert això, el tema que la gent no denuncia és evident. A mi els últims... A casa hi ha dos cotxes, un l'aparquem a Montgrat i l'altre l'aparquem al carrer. El que ha estat al carrer els últims 15 anys...
Jo crec que han trencat els vidres per mirar si rampiaven alguna cosa de dintre quatre vegades. Una cosa que al final la seguradora cobreix i tal. Però clar, la sensació és de molta impotència d'anar a perdre dues hores de la teva vida per demanar una cita perquè vingui la policia o per anar tu a la policia a denunciar i que després no serveix de res. I que, clar, a mi si em tornen a trencar el vidre...
haig de denunciar o no probablement si penses en estadística i si això ha de servir per alguna cosa doncs sí ho tornarem a fer jo crec que Girona és una ciutat insegura però que té punts d'inseguretat i que els coneix tothom perquè al final segur que els teniu calats tu Carme alguna vegada ho has dit és a dir, algunes de les malifetes deixem dir malifetes sabeu perfectament teniu controlat d'on ven
I la policia també, eh? I la policia també els coneix. Vull dir, perquè jo aquí, deixeu-me fer un incís, jo no critico-te la policia, al revés. Jo sempre dic que quina policia tan trempada i tan maca que tenim. El que passa és que no tenen recursos, no hi ha personal. Per més que es digui.
no hi ha personal és que encara que hi hagi personal porten l'individu o individus davant del jutge i ells encara no han acabat d'omplir els papers els individus ja són fora sí, però abans teníem i aquí abans teníem la patrulla que donava voltes i això era disuasori d'acord això era disuasori i això és el que nosaltres des dels barris trobem a faltar abans teníem agents cívics ara no tenim agents cívics i sí que és veritat que l'agent cívic si vols tu no podia fer gaire res però esclar, ells de lluny
Però la seva presó, la presència... La presència, el que ens falta són policies que donin voltes, ja no dedicaminant, sinó en patrulles, perquè això és disuasori.
i probablement la ciutat ha crescut a un ritme que els cossos policials no han fet és el problema i Girona no deixa de ser una ciutat que està en creixement que és gran, que té més població de la que diu el padró que tens l'efecte del tren que és molt fàcil d'arribar
i després que... I de marxar. I de marxar, també, saps? És això. I l'altre cas és que gent amb problemes de sensellar, és l'única ciutat de la província on hi ha un centre on pots dormir, on pots empadronar-te, on pots fer gestions... No, no, està plena, sobreocupada, saturada i la gent no deixa això. I ara hi ha el tema de la fred, que també apull 48 persones més, però hi ha molts més sensellars, entre altres llavors perquè hi ha l'efecte crida. A veure...
no ens enganyem, i aquí s'ha reconegut amb la boca petita, de molts punts de les comarques gironines envien gent aquí perquè diu que és això que això passa. És que si vol ser un tràmit administratiu se'l pot ajudar, i probablement sigui l'únic centre d'aquestes característiques que hi ha a tota la província. Per tant, és inevitable.
Escolteu, parlant d'una cosa i a l'altra, hem parlat de Nadal, hem parlat dels grins, hem parlat de llums i de senglars, també hem parlat de senglars, ha passat molt ràpidament aquesta tertúlia que us voldria agrair. Moltíssimes gràcies, Carme Castell, gràcies, Oriol Puig i gràcies a Albert Requena, com sempre. Si tot va bé, la tertúlia torna demà a les 10. Ara són les 11.