Title:

Envelliment, sanitat i joves en temps d’angoixa

## Resum general del programa En aquesta edició de **La tertúlia de Girona FM**, els participants aborden diversos temes que es van entrellaçant: l’arribada del fred, el consum i els llums de Nadal, la **Marató** i el finançament de la recerca, la **sanitat catalana** i el seu col·lapse parcial, l’**envelliment de la població**, la **immigració**, la **ciutadania** i, finalment, la visió que tenen els **joves sobre la democràcia** i el paper de la tecnologia en la seva salut mental. Participen el **doctor Josep Maria Sirvent** (metge, investigador i ciutadà), **Neus Vila** (comunicadora i professora universitària) i **Toni Bou** (empresari i economista), moderats pel locutor de **Girona FM**. --- ## 1. Fred, fires i llums de Nadal ### 1.1. El fred que no arriba • Es comenta la previsió de descens de temperatures i el fet que **s’exageren notícies meteorològiques**: ara tot és notícia, fins i tot que faci fred al novembre. • Tots coincideixen que **"ha de fer una mica de fred"** en aquesta època i que les Fires de Sant Narcís han estat meteorològicament plàcides. ### 1.2. Llums de Nadal i consum • Neus Vila explica, des de la perspectiva del **turisme i el màrqueting**, que hi ha estudis de *neurociència* que mostren com els **llums i la música de Nadal**: - Generen canvis emocionals positius - Incrementen la **propensió a comprar** - Afavoreixen que la gent se senti "que ja és Nadal" i entri en mode consum • Es parla d’exemples com **Estepona** i **Vigo**, on l’encesa anticipada de llums s’ha convertit en **motor econòmic**, amb: - Comerciants que parlen de "fer l’agost" al novembre - Reserves hoteleres plenes amb un any d’antelació - Turisme que viatja només per veure l’arbre o l’enllumenat ### 1.3. Disseny i regulació de l’enllumenat • Es critica: - La **manca de renovació** en alguns carrers amb els mateixos llums de fa 20 anys - Els **llums tristos o fluixos** que generen desànim i no conviden a consumir • S’explica que certes limitacions en la il·luminació sobre ponts poden venir de **normatives europees** per protegir la fauna (peixos), cosa que sorprèn però que es dóna per plausible. • A Girona es recorda la polèmica sobre l’**"arbre de Nadal" artificial** dels darrers anys i el debat sobre si la ciutat ha d’apostar per més lluentor o per un model més discret. ### 1.4. Nadal: concentrat sí, etern no • Tots tres es declaren **"de Nadal" però concentrat**: - No volen campanyes de dos mesos - Preferirien un període més curt i intens • Es menciona l’inici imminent de: - **Campanyes solidàries** - El **disc de la Marató** (anunciat per al dia 30) --- ## 2. La Marató, el càncer i el finançament de la recerca ### 2.1. La Marató com a eina de conscienciació • La Marató d’enguany es dedica a la **recerca contra el càncer**, i és la cinquena vegada que se centra en aquesta malaltia. • El doctor Sirvent reconeix que **"tot ajuda"**, i destaca: - El seu paper en la **sensibilització i conscienciació** de la població - El valor de posar la recerca en el centre del debat públic ### 2.2. Crítica a la dependència de la caritat > "El finançament de la recerca ha de venir de **pressupostos rigorosos**, com a Noruega o Suècia." • El doctor Sirvent és crític amb el fet que la recerca depengui tant de campanyes mediàtiques: - Reclama que el **finançament públic** arribi a percentatges similars als de països capdavanters - Apunta que 12–13 milions per al càncer són **relativament pocs** per a una malaltia tan extensa • Es destaca el risc que la Marató sigui sobretot una **"neteja de consciència"**: - Toni Bou parla directament de *"neteja de consciències"* i ho equipara a *"greenwashing"* o *"hellwashing"* - Explica l’anècdota d’un contribuent ric que presumeix d’una donació de 40 € a la Marató com si fos un gran esforç solidari ### 2.3. Sanitat pública i desigualtats • Es recorda la frase famosa d’un antic responsable d’oficina antifrau: > "Nos hemos cargado su sistema sanitario." • Això serveix per denunciar: - La **destrucció parcial de la sanitat pública** per decisions polítiques - El risc que qui l’ha debilitada acabi depenent d’ella --- ## 3. Estat de la sanitat catalana ### 3.1. Àrees que funcionen bé i àrees col·lapsades • El doctor Sirvent diferencia clarament: - **Oncologia i tractaments greus**: • Assegura que la sanitat catalana funciona **"relativament bé" i fins i tot "superbé"** en càncer. • Els diagnòstics i tractaments són ràpids (*"pam, pam, pam"*). - **Atenció primària**: • És el punt amb **més col·lapse**. • Es constata l’augment dels dies d’espera per visitar el metge de capçalera com a indicador de degradació del sistema. • La primària s’ha convertit en: - Mèdics fent també de **psicòlegs** (molts pacients hi van per problemes emocionals o familiars) - Professionals saturats de **feina administrativa** (receptes, baixes, altes) ### 3.2. Dificultat d’accés i burocratització • Es comenta la sensació que **costa més parlar directament** amb el metge, metgessa o infermera: - Moltes gestions es fan via personal administratiu - Es genera frustració i sensació de distància amb el professional • El sistema de **vacunació** és vist com a punt positiu: **"funciona com un rellotge"**, tot i alguns errors de comunicació (SMS de "via lliure" que van provocar malestar al col·lectiu sanitari). ### 3.3. Grip, vacunació i responsabilitat col·lectiva • El doctor adverteix d’una **temporada de grip complicada**: - Es parla de fins a **set variants** - Es preveu **augment d’incidència** durant les festes de Nadal • Recomanacions clau: - Vacunar-se a partir dels **60 anys** - Entendre la vacunació com un **acte d’amor** cap als vulnerables: > "Vacunar-se és protegir també els teus." • Mesures complementàries: - Evitar espais tancats molt plens i poc ventilats - Usar mascareta en llocs amb gent estossinant - *Higiene de mans* freqüent (aigua i sabó o solució alcohòlica) • Es destaca que **algunes persones han mantingut hàbits** com portar mascareta a sobre, a l’estil de la cultura japonesa, i que ara es veu com una pràctica raonable, no exagerada. --- ## 4. Envelliment, longevitat i dependència ### 4.1. Envelliment accelerat de la població • Dades destacades que aporta el doctor: - A Catalunya hi ha únicament **més de 8,1 milions d’habitants**, però ha augmentat molt el **percentatge de majors de 65 anys**. - Hi ha **3.000 centenaris** al país, el doble que fa poc més d’una dècada. - A la demarcació de Girona hi ha **uns 300 centenaris** i una **esperança de vida mitjana d’uns 84 anys**. • Conseqüències principals: - Més pressió sobre **residències i serveis socials**: es mencionen **18.000 persones en llista d’espera** per entrar en una residència a Catalunya. - Manca de **planificació estructural** per adaptar la sanitat i els serveis a aquesta nova realitat demogràfica. ### 4.2. Dependència i residències • Es denuncia que la **Llei de dependència** i l’accés a residències funcionen malament: - Valoracions que arriben tard - Casos en què la persona mor **abans que es resolgui** l’expedient • La pandèmia va evidenciar que moltes residències **no estaven preparades** i que cal una revisió profunda de com s’articula la relació entre sanitat i atenció a la gent gran. ### 4.3. Turisme sanitari i jubilats estrangers • Es parla del **"turisme sanitari"** i de: - Jubilats, sobretot **francesos, anglesos i alemanys**, que s’han instal·lat a la Costa Brava i altres zones de Girona per gaudir de clima i **bona sanitat pública**. - Pacients estrangers que, després d’un accident aquí, prefereixen **no tornar al seu país** perquè se senten molt ben atesos. ### 4.4. Negoci de la longevitat • Es comenta l’interès creixent de les **grans fortunes** per allargar la vida: - S’inverteix molt en tecnologies i tractaments de *longevitat*. - S’esmenta el cas de **la PGA – Camiral** a Catalunya, on: - Es publicita tecnologia de punta per millorar l’estat cel·lular i la longevitat - Hi acudeixen clients de tota Europa i dels EUA > El doctor adverteix que molts d’aquests tractaments **no tenen base científica sòlida** i que, sigui com sigui, "al final tots acabarem al mateix lloc". ### 4.5. Per què vivim més? Factors de longevitat • Espanya té una de les **esperances de vida més altes del món** (al voltant dels 84 anys), similar a **Suècia i Suïssa**. • El doctor esmenta un documental sobre les *zones blaves* (Okinawa, etc.) i assenyala tres factors principals: - *Genètica* - *Entorn i relació social* - *Alimentació* (es parla d’una patata especial a Okinawa amb midó resistent) • A Girona, diu, **reuneixen molts d’aquests factors**, i fa referència a la tradició dels **iogurts naturals** i a casos de persones molt longeves a la demarcació. • Es comparteixen anècdotes familiars de **dones longeves** (mares i àvies que arriben als 89–93 anys sense medicació), remarcant el pes de la **genètica materna**. ### 4.6. Viure més, però viure bé > "Està bé viure més per genètica, però cal viure bé. No vull arribar-hi com un moble." • Es destaca la diferència entre **quantitat** i **qualitat** de vida: - No es tracta només d’arribar als 90 o 100 anys, sinó de fer-ho amb **autonomia i benestar**. • El doctor recomana **hàbits senzills i provats**: - Alimentació adequada - Activitat física moderada • Cita un estudi recent a *The Lancet*: - Caminar **7.000 passos al dia** (uns 4 km) és suficient per reduir el risc de **problemes cardiovasculars** i millorar el control de la **diabetis**. - Ja no cal perseguir obsessivament la fita dels 10.000 passos. --- ## 5. Demografia, natalitat i immigració ### 5.1. Més grans, menys nens • Es remarca un **fort desequilibri demogràfic**: - Puja la línia dels **majors de 65 anys** - Baixa la dels **0–15 anys** (falta relleu generacional) - El tram de 16–64 anys, la població en edat de treballar, es manté però no creix suficientment • Cada parella a Catalunya té de mitjana **1,1 fills**, molt per sota del necessari per al **recanvi generacional**. • Es comenta amb ironia que **hi ha més mascotes (gossos) que nens**. ### 5.2. Necessitat d’immigració • Davant l’envelliment i la baixa natalitat, es conclou que: > "No ho canviarem. No tindrem més de dos fills per parella. L’única opció és **integrar la gent que ve de fora**." • Es destaca que: - Molts col·lectius immigrants tenen **taxes de natalitat més altes** (2,2–2,3 fills per dona) - Poden ocupar **feines i oficis** que el jovent local ja no vol fer, però que la societat necessita (per exemple, reparació d’electrodomèstics) ### 5.3. Ciutadania, drets i deures • Es posa l’accent en la idea de **ciutadania** com a clau d’integració: > "La ciutadania té dues branques molt importants: uns **drets** i uns **deures**." • Missatges essencials: - Cal **ensenyar a la nova població immigrada** què vol dir ser ciutadà: tenir drets, però també complir deures. - El debat sobre drets i deures **ha d’estar viu**, no pot ser dogmàtic: la societat evoluciona discutint i renegociant aquest equilibri. ### 5.4. Respecte a la pròpia cultura i a la dels altres > "Hem de respectar la cultura dels altres, però **no hem de renunciar a la nostra**." • Neus Vila defensa que: - El poble català ha cedit molt històricament i potser **més del que ha rebut**. - Cal posar **línies infranquejables** en la defensa de la cultura pròpia, la llengua i els valors bàsics. • Es reivindica la idea de sentir-se **"ciutadana enamorada de Girona"**, combinant arrelament local i obertura als altres. ### 5.5. Pedagogia sobre immigració • Es critica que els partits tradicionals hagin evitat parlar d’immigració per **incomoditat**, deixant el marc del debat a l’extrema dreta. • Proposta clau: - **Fer pedagogia**: entendre **per què** determinada part de la societat té por a la immigració - Preguntar: *"Què li fa por, senyora, senyor? Que li prenguin la feina?"* i respondre amb dades i discussió honesta --- ## 6. Ciutadania, responsabilitat col·lectiva i educació ### 6.1. Drets sense deures? • Es denuncia una percepció creixent que **"l’administració ho ha de fer tot"** mentre la ciutadania es desentén. • Es comparen temps passats, quan la gent **escombrava el tros de carrer davant de casa**, amb l’actualitat, en què s’espera que el servei públic ho resolgui tot, tot i que la ciutadania també **embruta i deteriora l’espai comú**. ### 6.2. L’educació: no només cosa de l’escola > "L’educació no es fa només als col·legis. **L’educació es fa a la societat**." • Es critica la idea que: - L’escola és l’única responsable de l’educació - La família i l’entorn social puguin delegar completament aquesta funció • Es defensa que: - La **família** és la base de l’educació en valors - L’**escola forma**, però l’**educació** (en responsabilitat, respecte, convivència) és compartida per tota la comunitat ### 6.3. Manquen espais de diàleg ciutadà • Es lamenta que **no es fomenti prou el diàleg** entre ciutadans: - Abunden les queixes i la desconnexió - Falta **reflexió compartida** sobre problemes comuns • Es reivindica l’exemple de **Carles Rahola** i el seu *breviari de ciutadania* com a model per recuperar una cultura cívica més madura. --- ## 7. Joves, democràcia i tecnologia ### 7.1. Enquesta inquietant sobre joves i democràcia • Es comenta una enquesta de l’**Institut Català Internacional per la Pau**: - Només **4 de cada 10 joves** consideren la **democràcia** com el sistema preferible - El **27%** creu que hi ha una *penetració del feminisme* excessiva • Conclusions i preocupacions: - Una part important del jovent **no valora** la democràcia com a millor sistema dels possibles - Això afavoreix el **creixement de l’extrema dreta** i d’opcions autoritàries - Es percep **angoixa** i **manca de futur** com a caldo de cultiu d’aquestes actituds ### 7.2. Desconnexió generacional • S’analitza el xoc entre: - Els **boomers**, que han viscut la transició i valoren molt la democràcia - Els **millennials i generació Z**, que veuen els grans com una **"generació tap"** que impedeix la renovació • Es recorda que els joves actuals **no han viscut la dictadura** i sovint desconeixen: - Que fa 50 anys les dones **no podien conduir, obrir un compte o viatjar** sense permís del marit o del pare - Que parlar i estudiar en català com ara **hauria estat impossible** > "Això és el que volem realment? Tornar a un sistema en què un ho té tot i la resta depenen de la seva benevolència?" ### 7.3. Franquisme i memòria • Es recorda que han passat **50 anys de la mort de Franco**: - Es distingeix entre la mort del dictador i la pervivència de certs **reflexos franquistes** en la societat - Es subratlla que avui es pot fer ràdio en català i escolarització en català, cosa que abans era impensable ### 7.4. Tecnologia, xarxes i salut mental • Neus Vila alerta del **paper de la tecnologia com a refugi**: - Joves que diuen: *"Per què he d’anar al psicòleg si puc explicar-li al xat GPT el que em passa?"* - Això els sembla **terrible** perquè substitueix l’ajuda professional i la reflexió personal per una relació acrítica amb eines digitals • Es menciona un cas recent de notícies sobre **xarxes que inciten al suïcidi**: > "Hi ha joves que reben recomanacions de que, tal com estan, el millor és suïcidar-se." • Es vincula l’augment de: - **Trastorns d’ansietat** - **Depressió** amb: - Dependència massiva de la tecnologia - Manca d’**espais per pensar i construir opinió pròpia** ### 7.5. Pèrdua de pensament crític • Neus denuncia que molts estudiants depenen completament d’Internet: - Quan a classe els demana prescindir de mòbil i ordinador, es queixen perquè no poden "consultar-ho" a la xarxa - Els insisteix que són a la universitat precisament **per aprendre el que no saben** i desenvolupar **pensament crític** • Es remarca la importància de: - *Resiliència* davant les bufetades de la vida - Capacitat d’**alinear el pensament crític amb un mateix**, no amb el que diu l’algoritme ### 7.6. Espais alternatius de formació i diàleg • El doctor explica unes **xerrades de salut** que fa a un centre cívic: - Grup de 25 persones - Cada setmana es tracta un tema de salut (alimentació, etc.) - S’hi combaten mites i **desinformació** difosa per xarlatans, fins i tot en mitjans públics > "La gent t’agraeix que li aclareixis conceptes: és formació científica bàsica." • Beneficis d’aquests espais: - Socialització - Reflexió i conversa - Ús del cervell sense recórrer constantment al mòbil ### 7.7. Post-Covid: més prejudicis, menys ciència • Es critica que, després de la pandèmia, **no hem sortit millor com a societat**: - Han crescut els **negacionismes** i la desconfiança científica - S’ha consolidat un **aspecte no científic** del debat públic que preocupa molt els professionals de la salut ### 7.8. Extremes dretes, immigració i cicles polítics • Es constata que els partits amb discurs **dur contra la immigració** són els que **pugen en intenció de vot**. • Es planteja que potser es tracta d’un **cicle electoral**: - Quan governin i es vegi què fan realment, pot ser que el pèndol torni cap a posicions menys extremes • Malgrat tot, es recorda que: - **4 de cada 10 joves** continuen creient en la democràcia - Les manifestacions recents mostraven **molt jovent defensant-la**, la qual cosa indica que no tot està perdut --- ## 8. Tancament de la tertúlia • En el tram final es repassen els temes principals: - **Envelliment i longevitat** a Girona - **Joves i democràcia** - La **necessitat d’integrar immigració** - El paper de la **sanitat**, la recerca i la Marató - Les recomanacions de salut quotidiana, com els **7.000 passos al dia** • El conductor fa broma dient que pensava que parlarien directament de **Franco** pel 50è aniversari de la seva mort, però que el dictador ha aparegut indirectament vinculat a les reflexions sobre: - Democràcia i memòria històrica - Drets de les dones - Llengua catalana i llibertats actuals • Es tanquen els micròfons agraint la participació de tots tres tertulians i anunciant el retorn de **La tertúlia de Girona FM** l’endemà a les 10 del matí.

['Girona FM', 'La tertúlia de Girona FM', 'sanitat catalana', 'envelliment', 'longevitat', 'Marató', 'càncer', 'recerca biomèdica', 'atenció primària', 'dependència', 'residències', 'immigració', 'ciutadania', 'drets i deures', 'joves i democràcia', 'extrema dreta', 'feminisme', 'tecnologia', 'xarxes socials', 'salut mental', 'pensament crític', 'educació', 'família', 'natalitat baixa', 'turisme sanitari', 'vida saludable', 'grip', 'vacunes', 'higiene de mans']