Molt bon dia, entrem en temps de Tertúlia, Girona, FM, com passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 18 de novembre. De moment, esperant el fred o la fred, que alguns ens han anunciat que a partir de demà les temperatures baixaran, però potser no serà tant, com ens deia el doctor Josep Maria Cervent, que és una de les persones que ens acompanya avui.
a la tertúlia de Girona FM, el doctor Sirvent, metge, investigador i ciutadà, a qui li agraïm que ens acompanyi avui. Què tal? No n'hi haurà per tant. No, n'hi haurà per tant, ja veuràs que no. Estem al novembre, no passa res. Ha de fer una miqueta de fred, no? Exacte. S'espera de tota manera una mica de fred, però com que ara fem notícia de tot, doncs faré notícia que baixin les temperatures en temps en què teòricament ha de fer fred. Exacte.
Neus Vila, molt bon dia, comunicadora, professor a la Universitat de Girona, què tal, com estàs? Molt bon dia, bé, contenta d'estar aquí amb aquesta taula d'experts masculins, no, avui? Esperant el fred o...? Om, una mica sí, no, perquè ja una vegada hem passat les fires i les castanyes, ve de gust que em faci una mica de fred. Oh, però les castanyes ja han de fer de fred, no? Teòricament abans deien que per fires feia fred, eh? Sí, abans, eh? Vosaltres recordeu aquells temps, eh? I tant, i tant.
Toni Bou, que és la tercera pota d'aquesta tertúlia, molt bon dia empresari, economista com estàs? Molt bé, jo tinc ganes d'estrenar un abric que em vaig comprar Això ens deies, sí, sí A més em feia molta il·lusió perquè jo veia un abric llarg, jo volia tenir un abric llarg que anés per sota els genolls, i al final el vaig trobar i no el puc estrenar, per tant espero la fred amb candeletes Home, el deus haver comprat aquest any o... Bueno, el vaig comprar el mes d'octubre, sí el principis d'octubre, però és com toquen aquestes coses Ara, tocava, jo pensava estrenar
per fires però tampoc tampoc no van passar unes fires plàcides en aquest sentit va caure quatre gotes el dia de Sant Narcís però també va deixar fer unes bones fires és allò que anem de fires a Nadal ara ja hem deixat de parlar de fires ja tenim el temps encarat cap al Nadal aviat s'obriran els llums alguns hi ha alguns establiments que els tenen
Això funciona, això... Miro-te la Neus perquè, com que ella ha treballat molt en el món del turisme, també... I aquest dia vaig llegir que la gent, quan veu llums de Nadal, li entren ganes de comprar. És així.
Sí, a veure, cada vegada hi ha més estudis amb tot el que és la neurociència, no? I jo no sóc experta, aquí tenim un doctor, però el que està clar és que tot allò que ens genera algun estat emocional canviant, no? I el que és jo amb color...
tot això d'entrada canvia el nostre estat d'ànim i sembla que ja és Nadal i hem de començar la gent està més feliç quan sent la música, quan hi ha els llums sé que hi ha diferents estudis que s'han fet i per tant també és una manera i totes les empreses turístiques o comerç s'avancen per fer una mica aquesta campanya i convidar o proposar que és moment de compra o és moment de potser anar a un país que faci més fred per poder estrenar
aquest abril i poder fer aquestes vacances de Nadal i per tant, sí, hi ha aquesta relació al final són inputs que és a dir, igual que un espai trist ens genera por un espai alegre, una música que ens doni certa nostàlgia ens ajuda a sentir-nos més bé
Ara en pocs dies començarà això dels llums, ja els he sentit anunciar a Blatxadaro que n'ha fet una festa de l'obertura dels llums de Nadal, amb actuacions i intervencions i tot això, però de la mateixa manera que tu deies que hi ha gent que li agrada, també hi ha gent que no li agrada. En sou vosaltres de Nadal? Sí, jo soc de Nadal, però més concentrat, eh? Més concentrat... Sí, vull dir que no duri dos mesos. Que no duri tant, saps?
Però fixa't, parlant d'això l'altre dia vaig sentir que a Estepona, a Màlaga, on fan els polvorons, doncs ja van encendre els llums la setmana passada, no?, l'altre. I comentaven als comerciants i tal que això per ells és fer l'agost.
al novembre perquè realment augmentaven les vendes una barbaritat i a Vigo que les van encendre aquest cap de setmana passat no em vaig assabentar això de Vigo ja desconec però que la gent està realment deia ella eufòrica i els comerciants diuen
que venen, però venen quantitat, vull dir que per ells és la vida, no? I jo crec que aquest alcalde, amb aquesta història, continua sent alcalde perquè és que ja... Deu portar gent que hi va només pel tema dels lluny. I el cas de Vigo és per l'arbre. Hi ha gent que hi va només per veure l'arbre. Perquè és l'arbre més alt d'Espanya. Però clar, això comporta... Vam parlar amb hostalers, no? Nosaltres tenim ja les reserves fetes de
l'any que ve. Sí, sí. Clar, això és molt important. És increïble. Jo he vingut d'una altra faceta. Hi ha una cosa que em produeix la reacció contrària, que és com veig aquell carrer que fa 20 anys que hi ha els mateixos llums. Jo els tinc absolutament... No diria que els odio, perquè no és el meu estil, però bueno, si els pogués apagar, els apagaria. I després...
que hi ha llocs que fem el quiro i no podo, és a dir, posem uns llums i a mi em provoca una tristor increïble perquè són fluixos, són desanimats, i esclar, aquesta mania és molt preïllosa, perquè a mi em provoca aquesta altra cosa, després no entro a la botiga...
Per tant, li deuen els quants que entren a la botiga, els quants que no hi entrem i ens anem a casa tot compungits. Però bueno, benvingut sigui al Nadal. A Girona fa uns quants anys que es posa aquell arbre, que no és un arbre, que representa un arbre de Nadal, i també hi ha hagut una certa polèmica, darrerament hi ha tornat a haver-hi una mica més de lluç, però hi havia gent que no els agradava.
Hi ha gent que es queixa que a vegades les llums sobre els ponts són tristes i després em vaig assabentar perquè vaig preguntar que era degut a una normativa europea que no permetia que els llums fossin per al tema de la producció dels peixos. Us ho asseguro que és veritat. Segons estic convençut. Europa és capaç d'això, a menys de pagar una guerra, és capaç de tot.
Hi ha molta petita normativa, també, eh? I vaig pensar, no?, però hi ha la cosa aquella, a mi sí que m'agrada el Nadal, també és veritat que concentrat, no és allò de... que hagi de durar tres mesos, perquè llavors en fem un gran massa, però bé, és que ja estem a 18 de novembre, i d'aquí quatre dies sentirem a parlar de la Fira Labet d'Espinelmes, i haurem obert els llums, i començarem les campanyes solidàries, que aquestes, doncs, mira, doncs, també...
també a liberar la Marató, el disc de la Marató crec que es dona el dia 30 amb tots els diaris i suposo que a través de les plataformes ara també es pot adquirir i després vindrà la Marató que aquest any està dedicada a la recerca contra el càncer
que diuen els que hi entenen que com s'ha fet el càncer, que és la cinquena vegada que es fa, doncs dona la impressió que puc ser perquè està molt extès que la col·laboració és molt més alta. I el doctor, és de maratons o tot ajuda? Tot ajuda, eh? Tampoc jo tinc una opinió una miqueta crítica, no? Jo crec que el finançament de la recerca ha de tenir altres canals, ha de ser suficient,
i ha de venir d'uns pressupostos rigorosos, amb el percentatge que, per exemple, hi dediquen altres països, com Noruega, Suècia, que tenen alts percentatges de pressupostos per la recerca. Però bé, tot ajuda, tot ajuda. Ara...
dona la impressió que són projectes una mica locals, potser de poc recorregut, és a dir, jo no vull menysprear aquest tipus de recerca, però clar, 13 milions o 12 milions per al càncer.
A vegades sembla un punt una mica escàs. Ajuden però no decanten. Correcte, jo penso. El que passa és que sí que consciència la gent. Penso que en aquests moments que vivim en què tot és el negacionisme, això no existeix, tal i qual, sembla que sí que desperta una miqueta la consciència.
ara, bé, és una tota una campanya és un projecte, és un muntatge mediàtic bé, però ja dic té el seu punt interessant d'estímul, de conscienciació però
Aviam, jo crec que no hauria de ser el principal per avançar amb la investigació. Jo crec que el doctor s'ha explicat molt, tota ajuda, no fa mal, ajuda consciència. Jo en el mateix estil, m'agrada molt el que has dit, perquè ho trobo molt acertat, però és que a més a més hi ha una altra cosa, és un netejar consciències de cuidado. Jo us explicaré una anècdota, jo en una vida he fet declaracions de renta, i un senyor
amb molts diners, escolta, Toni, hem de fer la declaració, sobretot tingues en compte que he fet una donació, eh? Ja ho farem, ja ho mirarem, és l'últim. I anar calculant, i doblegat, i al final dic, bueno, ja m'ensenyem la donació. 40 euros a la marató de TV3. Dius, home, per favor, ja està, i amb això no has fet res més? Bueno, hi ha algú més? No.
Per tant, a vegades, com que ja ha fet allò de la marató, ens oblidem que hi ha una quantitat de causes impressionant a nivell cívic, a nivell cultural i tot plegat, i ja està, i vi ha donat a la marató. M'ha agradat el terme neteja consciències perquè està bé. Sí, Hellwaging, no? Greenwaging, no?
Exacte. Creus que amb això ja has contribuït prou, ja està, no? Fins que no em toqui a mi, eh? Cuidado, eh? Perquè si tu t'han de diagnosticar una malaltia d'aquest tipus i tal, i et fan esperar per operar i tal, uuuh, te puges per les parets, eh? I que és que, clar...
Xico, és que és la sanitat que tenim, que cada vegada és una miqueta menys de la que teníem. És així, eh? Això ho pots mirar amb els dies que triguen a concedir-te una cita al metge de capçalera. Cada vegada que s'allarga un dia més, ja veus que la sanitat està un grau...
pitjor. Aquesta és la mesura. Vull dir que jo quan estava treballant aquí... Jo diria que pel temps, per tractaments de càncer i així, la sanitat està funcionant relativament bé. Superbé. Superbé. Jo l'he vist, la petita, amb les meves pròpies carnes, no? I no hi espera. No hi espera. És que és així.
Jo era sanitari, però independentment d'això, parleu amb qualsevol que li diagnostiquen un càncer que és pam, pam, pam. No, no, em referia en general, no? Amb mesures, jo què sé, menys greus, menys importants. Suposo que a l'atenció primària es han tallat el focus més...
gràcies a les donacions, sinó que és gràcies a tot el muntatge sanitari, gràcies a Déu, que és molt adequat. Aquest dia que acabaran sancionar l'antic cap de l'oficina antifrau de Catalunya, ara direu per on te surt aquest...
Vaig recordar dues coses, el mòdul que tenia aquest senyor que era un magistrat i aquella famosa frase que va dir en una conversa amb l'exministre Fernández Diaz de dir, nos hemos cargado su sistema sanitario. Sí, correcte. I vaig pensar, doncs, Déu vulgui que no el necessitis perquè el que tu dius és d'una indecència de molt nivell.
però la sensació que tenim i ara sí que miro directament el doctor aquí la sensació que tenim és que la sanitat la que jo conec és la catalana funciona molt bé però que hi ha que ens venen alertes que les costures s'estan esqueixant que tenim una sanitat molt preparada per 6 milions ja en som 8 i sumen i que per tant que per tant
Hi ha coses amb les que et maldria més no jugar que estan al risc. Jordi, i a més t'afixeria més. Són 8.132.000 en aquest moment, però el que ha augmentat molt és el percentatge...
de gent de més de 65 anys i aquest tema si no l'explico rebento el tema de l'envelliment sí, tenim 3.000 centenaris a Catalunya no s'havíem tingut mai s'han doblat en poc més de 10 anys
I aquests centenaris implica que hi ha més gent gran, no aquests centenaris, aquests no són el problema, però te dono una idea que la gent ens fem grans i que necessitem més...
Serveis socials, vull dir, ja en aquest moment hi ha 1.800 persones, 18.000 persones esperant entrar a una residència. Aquí a Girona tenim 300 centenaris.
300, jo crec que és una de les zones en què la gent viu més. Tenim una mitjana de 84 anys. Hi ha una incidència també dels estrangers que estan aquí jubilats, perquè jo veig, tu circules pel món i veus molta gent que està, sobretot francesos, anglesos, alemanys,
que s'han vingut a jubilar aquí pot ser, però jo no crec que formin part d'aquests sí, sí, sí, és el turisme sanitari que estan venent aquí perfecte perquè tenen de tot accés a la sanitat turisme sanitari, doctor, n'hi ha hagut de tot tipus perquè hi ha tot això del que alguns han volgut patejar com a expats és a dir, gent que s'ha vingut a jubilar aquí que no interessa especialment
gairebé més que viure bé, però que ve també perquè hi ha una molt bona sanitat correcta. I per altra banda, sempre s'ha dit, i jo ara pregunto, sempre s'ha dit que d'altres puntes de l'Estat o d'altres regions de l'Estat, i ara hi ha d'altres continents, que ve aquí bàsicament pels tractaments que es donen.
Sí, correctament, perquè també tenen molt desapego familiar als països nòrdics i a Anglaterra, concretament, nosaltres ho vèiem, vull dir, tenen desapego familiar, tenen un accident aquí, per exemple, a l'estiu, i la família no ve a veure'ls, estan tan ben atesos que no volen anar cap al seu país, vull dir que jo crec que...
agafen aquests sis mesos, que abans venien quan estàvem treballant, quan feien alguna feina professional, i ara s'instal·len aquí per la sanitat, com heu dit, perfecte, tenen accés a tot, tenen cèntims. El doctor em contradirà, però jo crec que ara en aquests moments la punta, allà on hi ha més col·lapse en la sanitat és a l'atenció primària. Sí, és cert. A mi em comentava la meva germana, que també és metgesa,
que s'han convertit també en una mena de psicòlegs. Jo tinc un problema, vaig al metge, però tinc un problema potser familiar, però necessita ser escoltat. I administratius, de recepta i de baixes i altes. I aquí és on te diuen que hi ha potser el gran desajust, no? Sí, és així.
Aquest tema, si l'hi deixem després, tornem al tema de l'envelliment, que jo crec que és interessant, però aquest tema es dona, és a dir, amb la teva relació amb el teu cap, per dir-ho d'alguna manera, ha canviat. És a dir, a mi em dona la impressió que ara és més complicat accedir a parlar o que arrepi la doctora o fins i tot l'infermera i que moltes vegades et trobes que...
que estàs mantinguent una, no una discussió, sinó una conversa, diguem-ne, mèdica que tu preguntes i que al final acabes sabent això, que realment el que hi ha és gent que són administratius i que fan feina administrativa que parlant no d'això. I la impressió és aquesta, no? Per altra banda, també he de dir, que després és un tema que també voldria parlar, aprofitant que tenim el doctor, que amb el tema de les vacunacions funciona tot com un rellotge. Perfecte, sí, el que passa que
Veus, amb això de la vacunació, per exemple, van començar a enviar un SMS dient que podies anar allà via libre, no? Sí, sí, que això... Realment no és això. El col·lectiu es va enfadar molt, el col·lectiu sanitari es va enfadar molt perquè va dir això. Es muntaran aquí unes cues que per què? Però saps què passa? Aquesta difícil accessibilitat de la primària fa que molts diguin, hòstia, ara m'he d'anar a vacunar...
a no ser que et diguin ei, vingui demà que li hem guardat aquí hora tot i que aquest any ha pujat moltíssim el percentatge de vacunació jo aviso, aprofito si teniu més de 60 anys vacuneu-se perquè la grip aquest any ve amb
amb set variants guapes, vull dir que hi haurà augment d'incidència i aquests Nadals que estàvem parlant, veureu com es contagiarà tot, vull dir que vacunar-se és protegir també els teus, vull dir, a part de protegir-te tu. Bé, això és una opinió de... És un consell mèdic que el penso seguir.
exacte, vull dir que jo no el puc seguir perquè ja he passat per tots els cantons i tots els braços molt ben fet Jordi, ho has fet molt bé a partir de 60, si no hi arribem encara podem esperar sí, però fixa't que si tens una mare o tens una àvia i la veus ara al Nadal, si estàs vacunat
És possible que tu estàs protegint la teva àvia. No és per tu. No, no, és només per tu. Exactament, perquè tu la passaràs... És un acte d'amor, vull dir, és així, familiar. Tu la pots passar sense problemes, però si la persona té més de 65 anys, és possible que la grip que passi la passarà pitjor. I pot...
requerir ingrés hospitalari i obstruir, diríem, tota aquesta accessibilitat que dèiem al sistema sanitari. O sigui, el que ha dit és que ve una grip complicada. Avui mateix ho hem comentat, que hi havia un anàlisi dels primers casos i que tenia variants importants. I davant de la grip com te protegeixes, a part de la vacunació, els que ens toca? Fem mesures sanitàries, no estan concentrats
Aquestes reunions, presentacions de llibres i tal, que està tothom allà i no està ventilat, no hi fa fred i llavors està tot amb calefacció. Jo odio aquestes àrees perquè el que no tus un ho tus l'altre, saps? I és en aquell moment, eh? Aerosol, ja hi som. Totes formes, doctor, costa, eh? Les presentacions de llibres posar-hi gent a vegades...
Hi ha de tot, Toni, però és veritat que n'hi ha moltes... Fixa't que ho he fet inconscientment perquè mirava el Jordi, que sempre apareix en aquest saraus. Sí, alguns en fan jo. En aquest saraus. Quan la Neus va treure el seu llibre, escolta, les presentacions van ser multitudinàries, per dir-ho d'alguna manera. N'hi ha, n'hi ha. Si és millor la primavera i l'estil... Si a en Jordi segur que hi va gent. No, no, no, hi va gent perquè tinc...
perquè els llibres valen la pena tots els llibres valen la pena i per tant està bé i cal animar la gent però sí que és veritat que alguna vegada segons quins llocs hi ha aquella sensació de concentració
però també veiem unes persones que es tornen a posar la mascareta correcte la previsió jo la porto sempre a sobre pel que pugui ser per protegir-me i protegir la gent que estimo i si sens algú que t'estossega al costat és collonut
I després, cosa que no es fa massa, és la higiene de mans, vinga, de tot. Higiene de mans. Perquè jo no sé qui ha estat aquí, sentat, no? I si no ha passat molta estona, jo estic enganxant els seus virus, que s'ha fet una petita tos, enteneu? Rentar-te les mans amb aigua xabor, cap problema. O amb la solució alcohòlica que jo porto a la butxaca. No cal ser, tampoc, exagerat, però higiene de mans...
protecció si tenim alguna situació complicada i evitar els llocs així amb molta concentració de gent. Amb el que havíem rigut dels japonesos que anaven sempre amb la ciutat. I tant, i tant. Al final teníem raó. I vam estar-hi un any i mig que sempre havíem de tenir la mascareta i les discussions aquelles si les mascaretes havien de ser aquelles negres que eren més cares o les quirúrgiques que al final tots vàrem
fp2 totes millor i ben comprades sí, ben comprades perquè avui ha sortit una notícia que n'hi ha més ja de temes de corrupció amb mascaretes, ho acabo de veure ara el PP d'Almeria ah sí? allò ho aprofita tothom per fer bueno, tothom no no, ens entenem sí, van dir mira, aquesta és la nostra no?
Escolteu, deixeu-me tornar, perquè sé que el doctor portava temes. El tema de l'envelliment, que ho deies, que aquí hi ha diferents visions del tema, no? Per exemple, una d'elles és que el món sanitari, el sistema sanitari, diguem-ne, si hi ha més gent gran, doncs si abans la mitjana d'edat estava en els 70 i...
i 70 pocs i ara és als 80 i escaig només amb la mitjana d'edat vol dir que es necessita diguem-ne més inversió en aquest sentit l'altre que també ens l'ha tocat és el tema de les lleis de dependència que esclar parlàvem de cues i d'esperes i el tema de dependència jo crec que a Catalunya és molt greu perquè hi ha una mitjana molt alta i
són moltes la gent que de tant en tant trobes i et dius, sí, mira, doncs varen venir a fer la valoració i ja feia mesos que desgraciadament no hi era, no? Aquest és un problema seriós perquè també es va es va portar amb un cantó i un altre com si, diguem-ne, com si el tema, diguem-ne, de les residències de gent gran no estiguessin relacionades amb la sanitat quan
la pandèmia es va descobrir que era un dels grans problemes que hi havia, que no estaven preparades i que s'haurien de preparar. Sí, sí, és així, és així, no sé si tenen alguna opinió els companys, però, o sigui, puja la línia dels que tenen més de 65 anys, però és que baixa la de...
La de 0 a 15, és a dir, que no neixen. No neixen gent que després s'incorporarà a la branca de la producció, que és de 1664. Aquesta es manté. Les persones ocupades fins i tot augmenten cada mes, crec, a Catalunya, el qual està bé. Però, clar, augmentes els que has de cuidar o els que necessiten cures i no hi ha font
de gent jove això és un problema molt important el problema el tenim a tota l'economia de manera transversal o sigui falta gent a la base de la cotització per dir-ho d'alguna manera jo també en tinc al cap que per exemple tots els jubilats d'Estats Units anaven a Miami i Miami es va convertir en una potència mèdica impressionant aquí darrere segur que hi ha un negoci que algú l'explotarà
i ho farà molt bé ara també em consta que les grans fortunes estan molt preocupades en allargar la vida que es gasten que jo diria que mirem primer d'arreglar el món després ja allarguarem la vida perquè al final tots acabarem allà on acabarem però que aquí algú hi trobarà el negoci i la solució ja hi és una mica amb tota aquesta vinculació de les tecnologies i el món del benestar
No sóc experta en aquest tema, però sí que sé que a Espanya hi ha dos llocs, i un el tenim a Catalunya, el Camiral, la PGA que coneix tothom, i tenen un espai en què tenen tecnologia punta per treballar tot el que és la longevitat, millorant l'estat de les cèl·lules, i ve gent de tot Europa i molts americans i venen aquí,
per fer aquests tractaments i llavors suposo que al final és cuidar-se tractaments que molts d'ells no tenen cap base científica i que al final tot acaba igual tot acaba igual
jo tinc un test que els que fan ells sí però no soc doctora clar, perquè això seria clar, tothom aniria allà i hi hauria un pic d'aquí a Espanya tenim una esperança de vida de 84 anys, és de les més altes després de Suècia que en té 84,1 i Suïssa amb 84,2 és a dir, 84 anys les dones menys 82 i els homes
Ai, perdó, les dones 82. No, no, és que... I les dones són, vamos, aguanteusis i no, perfecte, perfecte. És un tema hormonal, suposo, no? Jo faig unes xerrades aquí al Centre Cívic i parlem de longevitat i tal, i hi ha una pel·lícula, un documental a Netflix, molt interessant, que és Vivir més de 100 anys, d'un periodista del Nacional Geogràfic, i descriu 5 punts en el món
que són punts blaus en què hi ha un percentatge de més de 20% de centenaris. Un és Okinawa, aquí al Japó. I hi ha diverses teories. Un és la genètica.
Això és molt important. L'altre és l'entorn, la relació social. I com a tercera pota seria l'alimentació, basada en un tipus de patata, és una patata especial, amb midor resistent...
és molt llarg d'explicar no us ho puc explicar aquí en un momentet però que serien aquestes tres potes i aquí a Girona jo sempre he pensat que tenim moltes d'aquestes coses ja es parlava dels yogurts dels yogurts naturals de la Maria la més longeva actualment és d'Olot i l'anterior
El món va pel pedregà i la gent està pels ulls. Els corrents tòxics s'imposen? N'hi ha prou amb connectar-se a la xarxa? Tos iogurts naturals, eh, de la Maria. La més longeva actualment és d'Olot. Tos iogurts naturals, eh, de la Maria.
La més longeva actualment està, és d'Olot. I l'anterior... Tels lloguts naturals, eh, de Gamaria. La més longeva actualment està, és d'Olot. I l'anterior... Tels lloguts naturals, eh, de Gamaria. La més longeva actualment està... Tels lloguts naturals, eh, de Gamaria. La més longeva actualment està, és d'Olot. I l'anterior... Tels lloguts naturals, eh, de Gamaria.
La més longeva actualment és d'Olot. I l'anterior... Dels llogus naturals, eh, de la Maria. La més longeva actualment és d'Olot. I l'anterior... Dels llogus naturals, eh, de la Maria. No, no.
La més longeva actualment està, és d'Olot. I l'anterior... Tels lloguts naturals, eh, de la Maria. La més longeva actualment està, és d'Olot. I l'anterior... Tels lloguts naturals, eh, de la Maria. La més longeva actualment està, és d'Olot. I l'anterior... Tels lloguts naturals, eh, de la Maria.
La més longeva actualment està, és d'Olot. I l'anterior... Tots els alguns naturals, eh, de la Maria. La més longeva actualment està, és d'Olot. I l'anterior... No canviarem en generacions tenir més d'un fill o dos, no? No ho canviarem.
Per tant, no hi ha cap altra cosa que la integració d'aquesta gent amb tot el problema que això comporta, si els busquem a vegades. Siguem clars. Perquè hi ha gent que busca més problemes que no solucions, diguem-ne.
que és evident que comporten tibentors, perquè la regia de cultures porta, i llavors això pot ser una oportunitat, un problema. La història de la humanitat és una constant...
barreja i a la zona que estem a Catalunya és una terra que tradicionalment ha estat una terra de barreja d'arribada de gent i malgrat tot en aquest moment tenim més mascotes que nens ho veu llegir? tenim més gossos que nens i llavors com podem revertir això?
i tenim 1,1 cada parella té 1,1 fill què farem amb això? mentre que aquesta gent que ve de fora tots tenen una natalitat molt important 2,2, 2,3 és un tema de culturització d'aquesta gent i d'explicar el que és a mi m'ha agradat molt que li has dit ciutadà
en el doctor aquest títol honora la gent i això és el que hem d'ensenyar en aquesta gent que venen aquí vagis no cal caure en extremisme la ciutadania que té dos branques molt importants una que ens garanteix uns drets i una altra que ens demana uns deures i és una miqueta diguem-ne l'equilibri entre aquestes dues coses el que fa avançar i no ens ho oblidem
i que està en constant discussió els drets i els deures, és a dir, que pots opinar al respecte. O sigui, la societat es pot moure amb aquest equilibri, que d'altra manera no podríem, seria un dogma, tens aquests drets, tens aquestes obligacions i aquí s'ha acabat. No, no, això és viu, per tant hem d'estimular el diàleg ciutadà, que no l'estem estimulant en absolut.
Jo diria que està pitjor això que la salut a l'estat de la salut en general. I amb això no hi ha vacunes, Jordi. No, no, i és veritat, i no és un tema nou. És a dir, un ciutadà il·lustre d'aquesta ciutat, Carla Rahola, fa molts i molts anys, fa molts i molts anys que va ser posellat, l'any 1939, però ja havia escrit un breviari de ciutadania que era modèlic per, diguem-ne, per...
per la convivència en aquests moments i que segurament s'haurien de fer, diguem-ne, més exercicis d'intentar explicar el que és un exercici de ciutadania, aquell en què, en el qual, diguem-ne, els veïns de la ciutat o ciutadans de...
no només es queixen de coses que passen i que l'Ajuntament no faci, sinó que també han de col·laborar, és a dir, tornarem allò que dèiem abans, a l'època que tothom s'escomorava la part de davant de casa seva i no esperava que li vinguessin a fer, ara hi ha uns serveis, i els paguem, això és veritat, hi ha uns serveis, però hi ha la sensació que l'administració ha de fer-ho tot i que nosaltres només ens hem de dedicar a embrutir, i no, no és això, no?
Això és el mateix que ha passat amb l'educació. L'educació es fa als col·legis, no. L'educació es fa a la societat. I aquest concepte l'hem perdut.
I esteu d'acord amb això? Jo hi estic d'acord, eh? L'educació, sobretot, surt molt de les famílies a casa i, evidentment, de les experiències. A l'escola hi ha formació, però l'educació és les famílies. Aquest és un concepte que moltes vegades es diu. El que passa és que sí, hi ha, jo crec, un problema de col·laboració amb mayúscules en tots els aspectes. Des del que comenteu, no?, de tema d'exigir a l'Ajuntament, s'ha d'exigir
Però també ens hem d'exigir, cada un dels ciutadans i ciutadanes, m'agrada molt sentir-me ciutadana gironesa, dic que sóc una enamorada de Girona, però ara diré que sóc una ciutadana enamorada de Girona, però hem d'equilibrar aquests drets i aquests deures sense que se'ns perdi el respecte dels que...
tenim arreglat el nostre origen aquí i per tant sempre hi ha hagut, com deies molt bé Toni, doncs aquestes barreges de cultures però cada vegada n'hi ha més i fins a cert punt sembla que amb menys respecte hi ha gent aquí on s'han de trobar aquests punts d'equilibri perquè necessitem, ens necessitem uns als altres al final. A veure si t'he interpretat bé, tu el que estàs dient és que hem de tenir respecte per la cultura dels altres però que el que no hem de fer és renunciar la nostra.
amb titular sí, perquè al final jo crec que i ho crec com a poble català hem donat molt més del que hem rebut i ara ens queixem però potser el nostre error va ser fa uns anys i per tant jo crec que hi ha coses que són que hi ha d'haver aquelles línies infranquejables per tant respectar al màxim els altres però primer respectar-te tu i la teva cultura, el teu entorn
si no la comunicació serà falsa i avui em diguis per tant de l'assertivitat, doncs les relacions humanes no són fàcils, però si partim d'aquests punts, jo penso que arribarem a trobar més fàcilment les respostes, falta consciència, com molt bé deia el doctor...
Falta gent jove, falta tornar a conscienciar que els oficis estan desapareixent, i quan se fa mal bé un elàctro domèstic, què? I això d'aquí 10 anys que no hi haurà ningú, haurem de canviar d'elàctro domèstic, per dir una coseta senzilla. Per tant, necessitem, i hi ha persones d'altres cultures que aquestes feines tenen ganes de prendre-les, per tant...
Hem de jugar amb les necessitats nostres, els que venen de fora, però buscar aquest equilibri que ens doni una certa competitibilitat i, sobretot, compromís a caminar junts. No és fàcil, però és que ho hem de fer-ho. Si no, què passarà d'aquí 40 anys? Potser no hi serem d'aquí 40 anys. Bueno, sí, perquè com que hi ha molta gent que viu més de 100 anys, potser sí, no?
amb iogurt i tot això hi ha la genètica jo sempre dic la genètica per part materna doctor a mi va vir el cel sigui i va vir fins als 93 diuen que la línia materna jo segueixo una mica el que feia ella amb el iogurt arribes molt bé
Bé, la meva àvia materna, ella no va estar malalta mai, fins que als 89 anys es va trencar el fèmur i a l'Hospital Santa Caterina li van dir, què es pren? No res, ni una aspirina. Recordo la conversa perquè va ser com surrealista, diu, no, mai he estat malalta, jo em feia remeis d'allò de les herbes al bosc, el meu marit és busquetà i no he tingut mai res.
I penses, un dia, doncs, a veure si aquesta genètica... Està bé que per genètica visquis més, però també és molt important que visquis bé. Vull dir, clar, si ets allà a un moble i tal, aquestes condicions jo no les vull per mi, saps? Jo tampoc. Vull dir que hem d'arribar bé allà amb iogurt o sencer, però amb condicions. Amb benestar, amb condicions.
Però això que deies que comentaves de respectar i respectar-nos entre nosaltres i tal, crec que, de veritat, cada vegada està més deteriorat, cada vegada hi ha un món més egoista, no? I si no, l'enquesta aquesta que van fer els joves, no?,
Poso la cunyà, Jordi, em permets, no? De l'Institut Català, no? De l'Estudis per la Pau, una enquesta als joves, no? Quatre de cada deu veuen la democràcia com sistema preferible. Quatre de cada deu. I els sis següents. No, no ho veuen. I diu, ostres...
Dóna que pensar això, no? Però és que el 27% dels joves creuen que hi ha una penetració del feminisme tan bèstia, no?
Sí, sí. I els crida l'atenció tot això, no? Aquest és un món totalment diferent. Tu dius, ostres, hi ha una separació tan gran entre els boomers com jo, no? I, cara, això s'ha d'aprendre, s'ha de saber, eh? I els millennials o els Zeta, no? Que ens veuen
l'edatisme, no? Ens veuen com ells que estem fent, no sé, i que són la generació TAP que dificultem la renovació. Parlo de mi, de la meva edat. Tu no, tu ets molt jove i ell també. Sóc boomer també, eh? Sí. No, bueno.
doncs no ho sembla boomers d'última jove exacte hi ha boomers i boomers que vull dir que jo què sé avui per exemple aquesta tertúlia estem aportant les nostres idees i tal si algun d'aquells joves ens sent diuen que parlen de què parlen saps? de què parlen?
I el tema és, aquestes enquestes són preocupants, són enquestes, diguem-ne, joves i democràcia, perquè és això de dir, si només quatre consideren que allò que es va dir en el seu moment, que la democràcia era el millor dels sistemes que són defectuosos, però que era el millor que hi havia, els altres sis vol dir que han entrat en un món, o s'acosten a un món de l'autoritarisme, per dir-ho d'alguna manera,
que els valors han canviat, jo no sé, ahir en parlàvem també aquí, si era una mica la llei del pèndol, però per exemple en temes com aquests, és a dir, una part de la gent jove, especialment els nois, que veuen, diguem-ne, que se n'ha fet un gran massa d'això del feminisme, diguem-ho així, i que per tant els afecta, els afecta a ells i que no hi estan d'acord, no? I llavors això els aporta, diguem-ne,
a múltiples camins, un d'ells és a decantar-se per opcions de dreta, per opcions autoritàries, extrema dreta, no de dreta, extrema dreta, la dreta conservadora, si és que en aquest país n'hi ha, per dir-ho d'alguna manera, però que la que hem vist amb altres, però no, estem parlant d'extrema dreta amb tot el que diuen, i això relaciona una mica amb el que parlàvem abans, vull dir, la...
aquest discurs contra l'immigració sigui la que sigui, considerant immigració fins i tot gent nascuda aquí és a dir, en funció de l'origen o del color de la pell i això és preocupant. Tot això és fruit de l'angoixa. Si hem creat angoixes en aquestes generacions
No tenen un futur clar, potser l'han tingut més clar que mai, perquè la societat està correctament, no? Deixem fer de Boomer. Pots dir que nosaltres teníem el futur clar? O no ens el vàrem haver de treballar? No, és que això de tenir el futur clar, el futur no el sap ningú. Comencem per aquí. El futur és incertesa, no? Per tant, afrontar aquesta incertesa, aquest ànim de, bueno, i què...
i a més jo crec que en tots els respectes no se sap massa bé el que estan opinant aquest jovent no han viscut una dictadura no saben el que és perquè també ho hem amagat una miqueta que no sigui dit
Però, esclar, no saben què vol dir realment viure en un sistema dictatorial. No ho saben. Aprofito per dir que d'aquí dos dies farà 50 anys que va morir Franco, i en teoria es va acabar la dictadura, i dic en teoria perquè hi ha gent que diu que Franco va morir però el franquisme va per viure, que aquest és un altre tema. Bé, però no podíem estar parlant aquí en català com estem parlant ara. Això és veritat. Exacte.
Així de clar. I estudiar en català a l'escola. Llavors hi ha una cosa que a mi m'ha sorprès, perquè quan a vegades la dius, et miren allò i que diuen aquest boomer, no sé si diu un boomer o coses pitjors que deuen dir, s'ha de recordar que fa 50 anys les dones no es podien treure el carnet a conduir sense permís del seu home o del seu pare. I tant.
No podrien obrir un compte corrent, no podrien treure el passaport, no podrien fer viatges. Això és el que volem realment? És això el que volem? A part que és una mica ingenu pensar que un senyor que ho vol tot, a tu et donarà alguna cosa perquè estiguis millor. Hi ha una ingenuïtat de base en el sistema de la tirania que és dir no, no, n'hi haurà un que anirà tot i ho té tot.
Però a tu et donarà alguna cosa perquè visquis bé, no? Et donarà el just perquè vagis tirant. Molles. Això que trompis més. Pensant, quan parlaves dels joves, que ens ha d'importar perquè, evidentment, siguin els nostres feis nebots, al final és la generació del futur que ens ha de seguir i que ha de millorar tot el que nosaltres estem fent.
Però aquesta paraula angoixa, que de fet, i des de la medicina hi ha cada vegada més trastorns d'ansietat o més depressions, com una mica la gran malaltia d'aquest nou segle. Jo també penso, perquè evidentment que els que som mares i pares intentem fer el millor que podem, però aquestes noves generacions que depenen tant, depenen tant,
de la tecnologia i que han agafat la tecnologia com un refugi és a dir, jo em faig creus quan sento joves que me diuen, no és que jo per què he d'anar al psicòleg, jo li pregunto al xat GPT, li explico el que me passa i me contesta o sigui, a mi això és el que em fa por, besarda o no sé com ho diria
tema que s'ha publicat recentment, de gent que... el tema que tu toques, que diguem-ne que han estat incitats, deixeu-m'ho dir així, per al xarxa... A separar-se. No, no, al suïcidi. Ah, al suïcidi. Al suïcidi, perquè els hi ha recomanat tal com estàs, el millor que pots fer. I això és una cosa molt bèstia. A veure, no tenim estadístiques... L'Horrim ha fet punts a favor i en contra i ha guanyat el no. Sí, sí.
I això és terrible perquè jo crec que és terrible. Jo crec que és molt terrible i aquí hem de fer una feina important tots, no només el sector medi, les famílies, la societat en si, perquè també penso que ha generat que no és que nosaltres abans ho teníem més fàcil, però nosaltres dedicàvem temps...
a agafar consciència, a pensar, a generar una opinió i ara no hi ha aquesta aturar-nos a pensar què vull i per això van més perduts però perquè la tecnologia ha estat aquest refugi mal entès
I aquí, jo ho veig, jo quan faig classes a la universitat i a vegades dic, escolta, avui, de veritat, no vull ni un mòbil, no vull ni una taula, ni un ordinador. Ai, és que ens pregunta les coses que no sabem. Dic, és que a més igual que no ho sabeu, per això esteu aquí. Jo tampoc ho sé tot. Però el pensament crític és bàsic per desenvolupar-los i seguir vivint i tenint una fortalesa emocional que necessitareu, perquè la vida en dona moltes bufetades. Però hem de tenir aquesta capacitat crítica
alineada amb vosaltres i de resiliència quan cal i el xat GPT i tots aquests és que us estan deixant que no sigueu jo em preocupa molt aquest tema perquè penso que o fem una feina de treballar una altra vegada aquests vegors és que si no entre que no hi ha naixements i que hi ha moltes idees suïcides o de dir què estic fent en aquest món un dia i vaja no ho sé és un tema important crear aquests espais de diàleg
de perdre la por treure les teves idees jo crec que seria un primer pas per començar a revertir aquesta situació jo a vegades en un altre àmbit quan la gent porta entrebanys dic no, no, no m'interessa que ho llegis explica'm l'oralitat una altra vegada que et surti de dins que no sigui una lectura i amb això logres
certa espiritualitat que surti alguna cosa de dintre amb aquestes cicles de xerrades que feia estic fent propaganda però és que una mica la base faci propaganda i tant aviam, bàsicament això neix del fruit o sigui, és fruit que jo vaig veure com la gent tenia molta desinformació de temes
de salut de cadascú, no?, jo què sé, d'alimentació, de tal, i que se'n passava tot el que li deien, jo què sé, tots aquests xarlatans que tenen també espais a la tele pública, eh?,
I estan desinformant, no? Doncs jo dic, bé, fem un grupet de persones, jo som 25, i cada setmana els expliquem un tema, no? I les preguntes és que venen a dir, oi, jo havia sentit què tal. No, doncs mira, això no té cap base científica perquè tal. I la gent t'agraeix, no? Que li aclares aquests conceptes, no?
I a l'estona que estàs allà, a part que estàs socialitzant, que fas conversa, com deia ell, reflexiones, poses en marxa el cervell, no tens el mòbil, no li preguntes a res... És que aquí hi ha una cosa, i perdoni que li pregunti, seré una mica bestia, vull dir, una cosa és entendre que...
que hi ha algun ximple que diu que jo què sé, que amb lleixiu es cura el càncer. Això és una bestiesa. I això ja jo crec que la gran majoria de la gent se n'adona a compte. Però llavors el problema és quan es diuen mitges veritats i mitges mentides i llavors hi ha tota aquesta gent que se n'aprofita i se n'aprofita d'una manera molt bèstia, jo diria.
Hem vist casos molt, molt, molt bèsties de persones amb càncer que no han seguit el tractament convencional i que han arribat tard a la situació. Han arribat ja tard, eh? Perquè han agafat vies alternatives. Aviam, jo no dic que, jo què sé, alguna medicina alternativa no ajudi, sobretot l'aspecte emocional que comentàvem, no?
amb un pacient amb càncer, d'acord però la curació de la cèl·lula cancerosa no es farà a través d'aquesta medicina alternativa, eh? Cuidao, serà amb una estirpació quirúrgica o amb una quimioteràpia o amb una radioteràpia, eh? És així, i al final ja veieu
Tots anem cap allà i amb això s'ha aconseguit aquesta gran supervivència en la malaltia del càncer. Vull dir que jo crec que estem perdent una miqueta el de la formació científica, la base científica de les coses. I jo crec que la Covid va passar molt... Vull dir, no hem sortit millor de la Covid, que dèiem que sortirem millor.
han sortit fatal, amb un munt de prejudicis, i un aspecte no científic que posa els plens de punta. Perquè el que hem de fer és això que deia, és a dir, intentar no tenir aquella tensió i aquella angoixa, això en general tothom, tenir una alimentació adequada, caminar, caminar, caminar. I aprofitar el caminar per...
Per obrir la menta. Quan hem de caminar? 7.000 passos al dia. 7.000 passos al dia. Són aproximadament 4 quilòmetres. Són noves enquestes que han sortit. Sí, és un estudi que ha sortit de Lancet fa molt poquet, en què hi ha un estudi que abarca 140.000 persones i aquesta seria el nivell de caminada...
per evitar problemes cardiovasculars o millorar els aspectes cardiovasculars per la diabetes va molt bé perquè crema grasses serien 7.000 passos no els 10.000 que dèiem fins fa poquet que estàvem allà a l'acabar el dia pujant i baixant de casa perquè és el que et regalen quan et jubiles el relatxer marca passos
Doncs déu-n'hi-do, hem tocat temes diversos, jo volia recordar que fa dos dies, ja ho he dit, que fa dos dies, fa 50 anys que va morir Franco, això en certa manera per molta gent va ser un abans i un després, van canviar moltes coses, segurament no totes les que es voldrien, però en tot cas va passar, i això m'ha fet pensar, no?, que fa 50 anys, no sé si es feien aquestes enquestes i què deien els joves, però en aquell moment els joves tenien unes ganes brutals de canvi, no?,
i ara m'ha preocupat aquesta enquesta de joves i el que pensen de la democràcia i això es pot concretar és a dir hi havia aquell que deia que la malaltia ai que la joventut és una malaltia que es cobra amb el temps va dir algú
Això canviarà o és que ens estem tornant, és a dir, allò que deia la llei del pèndol, és a dir, hem viscut espais de llibertat i ara enyorem espais, diguem-ne, que ens diguin què hem de fer. Jo em resisteixo a creure, però esclar, jo ja tinc 68 anys i per tant...
I te tornes més aviat conservador, no diguem de dretes, amb l'edat. Ara ja comencem, siguin conservadors i no sé en què ens tornarem. Tampoc es pot generalitzar, conec molta gent, diguem-ne, d'aquestes edats provectes que són molt d'esquerres encara. És que siguin activistes perquè jo els hi veig un camí difícil.
I et l'ha lesionat una mica amb tot allò que parleu, a mi el tema, diguem-ne, de la immigració necessària que has dit, la sensació és que els partits que fan discursos contra la immigració són els que estan en aquests moments, diguem-ne, a l'alça, i això també és preocupant. Com es combat això, si és que s'ha de combatre, que jo crec que sí.
Amb la veritat. Una altra cosa, una persona de la nostra societat que es queixa de la immigració, hi ha algú més que l'està preocupant que no és la immigració. Finalitzem per què el preocupa la immigració. Estem massa pendents dels efectes de la immigració, però per què jo...
Per què no analitzen aquell col·lectiu? Què li fa por a vostè, senyora? Què li fa por a vostè, senyora? Que li prenguin el llop, les estadístiques. No se'n fa prou pedagogia, penso jo. És un error que jo crec que tenen els partits, que parlen d'immigració, però no parlen del per què ens fa por a la immigració, els que ja estem aquí. Et faré una pregunta, bueno, us la faig també. No serà que els partits, com que era incòmodo, han deixat de parlar durant un temps d'immigració i han deixat aquest debat en mans dels que només van a la contra?
Sí, és possible. Perquè estem amb l'immediateça política una altra vegada. Correcte. Jo crec que durarà això un cicle, un cicle electoral, és a dir, quan aquesta gent puxi i després vegi...
o la gent vegi el que han pogut fer i el que han fet probablement tornarem una altra vegada per la llei del pèndol no d'esquerres però sí almenys no d'extrema dreta no olvides que hi ha quatre
de cada 10, que sí, que consideren que la democràcia és el camí. I han vist algunes manifestacions en què estaven plens de joves, que deien que ara hi ha esperança, no? Vull dir que no tot està perdut, crec. I no hem de cometre l'error de dir els joves, perquè els joves són el mateix, ni els grans, perquè els grans tampoc pensen diferent, i déu-li dels problemes que tenim la gent gran, que en dèiem abans, diguem-ne, de...
de preocupar-nos de determinades coses que només ens afecten a nosaltres. És una miqueta tot això. Doncs escolteu, parlant d'una cosa i de l'altra, hem anat passant l'estona, arribem a l'últim minut d'aquesta tertúlia. Doctor, hem parlat d'envelliment a Girona, hem parlat de joves i democràcia i ens ha dit fins i tot els passos que hauríem de fer. 7.000, no? 7.000 al dia.
Escolteu, ha estat una tertúlia magnífica. No hem parlat de Franco, que jo em pensava que acabaríem fent-ho, però és evident que l'hem anomenat perquè està molt relacionat amb algunes de les coses a les que hem estat parlant. Moltíssimes gràcies, doctor Josep Maria Sirvent, metge, investigador i ciutadà. Moltes gràcies, Toni Bou, economista i empresari. Moltes gràcies a Neus Vila, que és bàsicament una gran comunicadora.
Nosaltres tornarem, la tertúlia tornarà demà a les 10. Ara són les 11.