Bon dia, benvinguts un dia més a la franja de la tertúlia de 10 o 11. Com bé saben, aquesta hora ho dediquem a parlar de la ciutat i a fer tertúlia amb els convidats que ens acompanyen cada dia aquí a Girona FM, però com sempre que sortim a fora també i que anem a fer un programa a l'exterior, que sortim de l'estudi,
doncs canviem una mica el format per fer un Girona Fons, per entendre'ns, per fer un programa específic sobre el tema que hem anat a tractar avui, ja ho heu sentit, des de les 9 del dematí que estem aquí al Centre Cívic de Sant Narcís, avui ens centrarem molt en aquest barri, en la Sant Narcís, en poder explicar, parlar amb la gent d'aquí, a saber les iniciatives que s'hi fan, projectes, a saber també una miqueta, a retransmetre també el que és la vida aquí al barri de Sant Narcís,
de Sant Narcís i per tant la tertúlia avui, aquest gironofons, l'havíem de dedicar a Sant Narcís i a parlar del barri, com dèiem, i ho farem molt ben acompanyats perquè tenim amb nosaltres tres persones que estan implicades en l'associacionisme d'aquí del barri, d'ara i també de fa molt de temps i per tant, tot seguit, passem a presentar-los. Tinc aquí a la meva esquerra la Montse Jiménez, que és de l'Associació de Comerciants de Sant Narcís. Montse, benvinguda. Gràcies, bon dia.
Al seu costat hi tenim la Carme Castell, tertuliada habitual també de la casa i presidenta de l'Associació de Veïns de Sant Narcís. Carme. Hola, bon dia i benvinguts al millor barri del món. Molt bé, doncs amb aquesta... gairebé que ho podríem deixar aquí, no? Doncs Carme, ja amb aquesta frase ja ho matem. I tenc que la tercera pota de la tertúlia, el que havia sigut president de l'Associació de Veïns, que també està a l'Associació de Comerciants, per tant, molts de barrets, Martí Carreras. Hola, bon dia.
Doncs va, comencem. Parlem de Sant Narcís. De manera general, també, per arrencar. Com veieu vosaltres al barri? M'agradaria que féssiu una petita diagnosi de com veieu vosaltres ara mateix al barri. Va, Carla, comencem per tu, que ets la que tens més experiència. Bé, el barri...
A veure, en si el barri és preciós, o sigui que l'hem de veure sempre bé. El que passa és que ara tenim unes mancances que no és solament del nostre barri, que és a Girona, que és el tema de la neteja, el tema de les fulles. Avui he vist que estaven recollint moltes fulles. El veiem una mica deixat, la veritat una mica deixat. I després tenim el problema de la inseguretat.
Ara la regidora de seguretat, després de demanar-li molt, ens ha proposat una taula de seguretat amb la Junta perquè tenim greus problemes de seguretat en el barri. Això és el que en realitat a mi en aquest moment em preocupa més. Perquè mira, la neteja ja es va fer, les escombraries d'una manera o l'altra s'arreglarà, però el problema de...
dels robatoris i d'això, això sí que és el que em preocupa. Montse, va, passem amb tu ara. Quina, més o menys, com veus tu el barri? Comparteixes el fill o la Carme?
Sí, de fet és una preocupació que tenen principal els comerciants. L'associació és molt nova, s'acaba de fundar fa mesos i l'objectiu és poder fer més força per aquestes necessitats que tenim tots els comerciants i una d'elles és la seguretat.
I després també el canvi de paradigma que estem tenint amb els hàbits de consum que està fent molt de mal al comerciant amb el tema d'internet i això.
Va, tanquem aquesta primera ronda, Martí. Com ho veus tu? Jo pensava que fins ara feia... Jo ara fa uns anys que tinc el taller aquí al barri de Sant Mercis, per això estic a l'associació de comerciants, també. I el que em permet és també que jo treballo a les cases, a dintre... O sigui, vaig a les cases, soc coster, no faig palca, però això em permet que entro a les cases de molts veïns d'aquí. I el que sí que veig és que, bueno, la gent...
Els comerciants s'han dinamitzat bastant, es van obrint i tancant, l'important és que es vagin obrint, que la gent ho va intentant, i també per la banda de parlar amb els veïns, jo penso que els veïns la sensació és aquesta, que Sant Narcís continua sent un barri referent, un barri que no és només...
com si haguéssim només per venir a viure, sinó que s'hi ha salada a viure, i que molts dels veïns no tenen això, la referència de Sant Narcís de sempre ha sigut un barri collidor, un barri on hi pots participar, i després quan saben que ets d'aquí del barri de tota la vida, s'interessa moltíssim per què es pot fer, com pots col·laborar,
i per mi és l'essència de Sant Narcís continua estiguent la mateixa que és un barri obert en què la gent s'hi sent molt ben acompanyada i el que deia això dels comerciants també que els comerços són comerç petit són veïns que s'atreveixen a obrir la seva oportunitat
I després el que deia la Montse, que sí que és veritat que es nota això, que la competència de les grans superfícies el que fa és matar una miqueta això, que la gent fa molt barri i aquí es nota molt.
De fet, ara entrem en alguns dels temes que heu comentat, també, sobre tant, neteja, comerç, però sí que m'agradaria estirar-me el fil al que diu en Martí, que el Sant Narcís, sí que dins de Girona, és un dels barris que encara manté més teixit associatiu propi, teixit cultural, també amb un centre cívic molt potent, que és on estem, aquí no para de passar gent tot el matí, diguéssim, per tant, té encara una vida que, no sé si vosaltres que aneu també a altres barris,
Hi ha un punt d'enveja, també, encara, de com està organitzat Sant Narcís. Sí, la veritat és que, mira, fa set anys, aviat farà set anys que sou presidenta, i en una entrevista, la primera entrevista que me varen fer, me varen dir, què penses, què vols aconseguir del barri, o què t'agradaria continuar del barri? I dic, doncs que Sant Narcís tingués un esperit de poble.
I jo crec que ho estem aconseguint. O sigui, aquí tu un dia t'aixeques i dius vaig a fer un cafè al centre cívic o al Venècia o a Cala Marian. Tu sempre saps que te trobaràs la mateixa gent. Vull dir que podràs esmorzar amb la Montse, amb en Martí, amb en Xico, amb l'altre, amb l'altre. O sigui que continuem mantinguent un esperit de poble. I això també és gràcies al nivell associatiu.
Jo no surto del barri així, que no sé què fan els altres. No, no, és broma. Sí, jo crec que realment Sant Narcís, la gran diferència amb els altres barris de Girona és això, aquest esperit de poble, el caliu, els veïns, entre ells ens cuidem molt, ens preocupem uns pels altres i...
Jo crec que és una cosa que malauradament s'està perdent cada cop més la societat i és una cosa que hauríem de fer força aquí. Jo penso que continua sent un barri acollidor, un barri de gent treballadora, un barri de gent humil, i penso que tot això...
Es van creant associacions o es van creant grups de gent precisament per això, perquè tothom ha de buscar la manera o busca la manera de portar-hi el seu gra en això que ja som. Sí que és veritat que és un...
Com si diguéssim, és un barri que sempre ha sigut així, però que contínuament la gent va buscant la manera que s'hi vol participar, que hi vol posar. Per exemple, ara els joves han fet el club de futbol. Qui? El club de futbol de l'Alet i Sant Narcís.
És a dir, se'ls ha de recolzar per la bestiesa que representa. És a dir, que vulguin fer això, però és que són tot nois d'aquí, són nois del barri amb els esponsors, són gent del barri que pensen que això és una bona idea. Però vull dir, ja és un grup, un col·lectiu més que...
que vol aportar el seu vorà amb això que és el barri de Sant Universitat. El mèrit és poder mantenir-ho, perquè aquí, vosaltres fa molts anys que esteu dins de l'associació de veïns, amb teixit social d'aquí del barri,
i abans ho deies també, Tomonce, amb el tema del comerç, aquests canvis de paradigmes, aquests canvis de manera de funcionar de la societat, i el mèrit de Sant Narcís és que sembla que això es manté, que no es va menys. No sé vosaltres que podeu aixecar una miqueta el zoom, si heu vist una evolució en aquests últims, tu ara deies, Carme, 7 anys, tu, Martí, que estaves també a l'associació de veïns, en fa també uns quants més, si veieu, Tomonce també has estat en molts llocs, diguéssim.
Si creieu que realment amb el temps això s'ha aconseguit mantenir o tot i que esteu bé s'ha anat a menys? Jo crec que s'ha intentat mantenir, de fet, una de les... Jo també estic a l'associació de veïns de la Junta i una de les...
Feines que s'han fet ara aquests últims anys és aquest relleu generacional. Estem amb el club l'Atlètic Sant Narciseng i la comissió de festes s'està intentant des de la Junta que els joves comencin a agafar aquest relleu i que no es perdi, mantenir aquest esperit.
Sí, sí, sí, talment. Jo penso que anar en decadència no, al revés, intentem sempre sumar, mai restar, i com m'explica la Montse, ara hi ha d'haver-hi un canvi generacional, i és, ja hi està siguent, a la Junta això, a la Junta i a més a més la Comissió de Festes.
I tot amb el que comporta. Perquè, esclar, imagineu-se, jo, que aviat faré 70 anys, doncs m'haig de posar, entre cometes, d'acord amb una persona que en té 18. I això, els pensaments són molt diferents moltes vegades. O sigui que jo haig de cedir, però ells també cedeixen molt. Bueno, i molt enriquidor, no?, per les dues parts, pels joves i per... Sí, esclar, sí, sí.
Anem a parlar de temes concrets. Abans, quan us hem fet aquesta primera ronda que hem dit, va, diagnosi del barri, una mica, tocar-me, ho sé, també per altres vegades que has vingut, seguretat i neteja, són els dos temes que estrelles, ara mateix que des de l'associació també dieu habitualment, més enllà d'altres temes, però que és el que preocupa més els veïns en el dia a dia. No sé si Montse i Martí també teniu aquesta mateixa percepció,
Sí, jo crec que la seguretat sí que és un tema bastant clau ara mateix. Jo fa vuit anys que estic al barri i la gent que hi viu des de fa molt de temps, ells han viscut aquests canvis, aquest empitjorament poder de la seguretat dels últims anys.
Sí que és evident que aquests temes són... La gent no es preocupa, per exemple, això que us deia, jo vaig a casa i també gent gran sola, després també hi ha famílies que s'han reagrupat, no perquè ara sigui el reagrupament, sigui allò, sinó per necessitat,
amb pisos, o sigui, gent que... o sigui, estructures familiars que han canviat, pisos que han canviat, que la gent està... la dificultat amb la feina, totes aquestes coses que passen de casa cap a dintre, a les portes i que poden, com...
Com a societat tampoc trobem la manera que aquesta gent pugui lluitar per això. Per tant, el que es fa més evident és el que passa al carrer. Jo trobo que tampoc no podem oblidar això, que hi ha molta gent amb dificultats, molts veïns nostres amb dificultats,
i molts veïns nostres sols i que després és interessant això que hi hagi un teixit que el que fa és els comerciants aquí també és molt important aquí també un crit al consumidor que aposti pel comerç de barri perquè els comerciants també fan vida al barri i això també millora el tema que hi hagi vida al barri la seguretat que la gent es conegui entre ells
que sàpiguen que aquella persona viu sola a casa. Som alertadors. Exacte. El petit comerç també, la gent diu que és molt còmode comprar per internet, però aquí els comerciants també fan l'esforç, ens coneixem entre tots.
si cal, et porten la comanda, saben que aquella persona gran té dificultats per caminar i li porten la comanda, ella només simplement ha de fer un truc que li portin la verdura i li porten, i llavors aquest paper és fonamental. Jo us puc explicar, per exemple, us puc donar un exemple, quan hi va haver la pandèmia,
Jo tenia permís de sortir al carrer, tenia dos permisos, un per ser sanitària i l'altre me'l va fer l'Ajuntament per ser presidenta del barri. Els comerços que estaven oberts, concretament la Fruiteria Ortega, un dia em diuen...
Escolta, fa molts dies que no veig aquella senyora. Doncs, bueno, jo amb el meu carrito, que vaig anar repartint menjar també a la gent, que ara me podràs comprar pa, sobretot la gent gran, eh? Doncs jo amb el meu carrito anava repartint. Doncs, si és veritat, aquella senyora no es trobava bé, i ara vam localitzar la neboda i tot, i es va poder solucionar, però...
La importància del comerç, del dia a dia. Això nosaltres no ho veiem. Sobretot a la generació més jove els és més fàcil anar a comprar el súper, ho fan tot, ho dic per casa i per experiència dels fills, però el petit comerç és indispensable per poder mantenir un barri viu.
I el tema de la neteja, que és el tema estrella també del que portem d'aquests últims anys, aquí a Sant Narcís, com el veieu? Aquest el dic jo, mira, d'entrada és una disbauxa, però una disbauxa enorme. A l'exemple d'ahir, ahir ens porten els cobells, o sigui, fins ara, diguem les cases, el porta-porta,
Al porta a porta tenien unes saques, no? Ara resulta que han treu les saques i ara posen uns cobells com aquests marrons que veieu a les botigues, doncs com aquests marrons. Doncs resulta que hi ha cases que no n'han demanat, els n'hi han deixat dos, n'hi ha que m'hi han demanat un i no els n'hi han deixat cap,
I jo precisament vaig trucar a Sostenibilitat i els vaig dir, escolteu, hi ha una disbauxa, perquè ara a tu a casa teu que n'has demanat un, te n'han donat dos, com que els contenidors estan xipats, ara no se sap de quina casa és. O sigui, hi ha un garbutx a tot el barri amb els contenidors, jo no sé, és una mica de garbutx, la veritat que sí.
és un procés nou que ens hi hem d'anar acostumant i que la gent jo penso que aquí és un procés això nou que ens estan demanant la col·laboració i hem de participar-hi tots i una miqueta el que necessitem és això jo el que veia era que amb els anteriors contenidors n'hi havia de tot els recollia cada dia però ningú els volia davant de casa ara reduïm els contenidors i no i
es redueixen els contenidors i ens hem d'acostumar a canviar, també els altres recollidors, abans es recollia a partir de les 7 del vespre, ara és fins... Canviem els horaris, tot això representa que tots nosaltres ens hi hem d'acostumar molt més. I, per exemple, ara els comerços estan fora dels contenidors, per tant, en realitat, en realitat, hauria de... els comerços se'ls recull a banda. Per tant, vol dir que en realitat hi ha menys. Hi ha menys. El que jo trobo és que també cal...
explicar-ho més perquè mai com ara n'hi havia hagut tants matalassos i tantes coses quan s'ha d'anar a la deixalleria aquí jo penso que no podem veure no podem veure els problemes com un és a dir les coses com un problema sinó com una oportunitat de dir ho hem de millorar i s'hi han de posar tots
Però aquí ens hi trobem que, per exemple, a casa reciclàvem però no reciclàvem bé, jo sempre ho he explicat. Reciclàvem però no reciclàvem bé, perquè el meu home era contrari a això. Al final hem aconseguit de fer-ho perfecte. Doncs ara ho fem superbé. Si nosaltres ho fem bé...
Tothom ho pot fer bé. Però si jo des de casa meva veig el veí que... Mira, ahir mateix un veí de la meva escala tocava orgànica. Doncs a l'orgànica era impossible que aquell sac que portava fos orgànica. I a sobre va tirar una ampolla de plàstic. Has d'anar darrere aquest senyor que ja ho sap. És un problema educacional.
I, a més a més, fan... O sigui, que no ens hi acostumarem del to. O sigui, a veure... No, no. Jo crec... Jo crec que entrar a la pataleta... Jo crec que entrar a la pataleta de molta gent... Ah, no vull aquest sistema, no vull... Per començar, jo crec, si no estic equivocada, és una directriu europea, o sigui, no tenim res a fer. Vull dir, ens hi hem d'acostumar i, simplement...
Tots hem d'aprendre, no? No, i de les queixes que hi ha hagut s'han anat modificant. Exacte, aquí jo crec que... És acostumar-nos, és d'educació, evidentment que és d'educació i d'anar-ho repetint i d'anar això. De totes maneres, portem molt poc temps per al canvi...
tan gros que ha sigut. Per tant, és amb això, i després és acostumar-nos a aquestes coses, no tant a la denúncia puntual, sinó en el... Ostres, és que hi ha trams de carrers que sempre estan sistemàticament bruts. D'acord? En aquests camps, en aquests llocs actuem-hi. I és donar temps i anar fent...
Jo crec que hi ha un esforç tant del consumidor, del veí que ha de llançar la brossa, com també l'Ajuntament. Tots hem de fer un esforç perquè és un canvi. L'Ajuntament ha de fer un esforç en adaptar-se, de dir quins problemes hi ha en aquest nou sistema, arreglar-los, modificar-los, escoltar el ciutadà i el ciutadà ha de fer un esforç. Jo crec que també el tema educacional, o sigui, s'ha de fer un esforç...
perquè molta gent no sap ni ni el que és... Però jo us dic, hi ha uns fenòmens que no ens havíem trobat abans. Per exemple, com diu en Martí molt bé, jo no sé la gent quants matalassos es canvia, perquè això és una cosa. I després el tema de les papereres, perquè no és solament el tema dels contenidors, que això mira, pels temes de les papereres, i a més a més aquest sistema que té l'Ajuntament,
que a la majoria dels veïns no ens agrada, que és buidar les papereres, ho deixar amb unes bosses transparents en una cantonada. Si aquelles bosses transparentes recollissin dins el mateix dia, no hi hauria problema. Però tu saps, Montse, que passen dies i dies i dies i aquelles bosses transparents estan a la cantonada, per exemple, de la plaça Assumpció amb l'estat. I es poden passar cinc dies allà.
I després, és a dir, ampliar el personal perquè facin totes aquestes feines que tots veiem que són necessàries perquè recollir les fulles, recollir les bosses, recollir els contenidors, recollir les escombraries, tot això, aquest ampliar, però estem en contra que ens apugin la taxa de les escombraries. Per això et dic... Doncs se l'han pujat igual, però se l'han pujat molt, eh?
Això és una reclamació. Ha sigut exagerada. Per tant, això ens dona dret a exigir. No ens dona dret a petaletes. I no ens dona dret a això. Després és, ens dona dret a exigir i a col·laborar. I hem de col·laborar. Ostres, en els que ens han pujat més ha sigut en els...
en els comerciants, i jo no havia anat... 2.200 euros. Per exemple, jo estic anant a la deixalleria, cada setmana vaig a la deixalleria, a mi això dels... com si diguéssim, això que hi hagi sempre mobles en els contenidors és senzillament perquè hi ha empreses, com la meva, que quan vas a muntar un moble t'emportes el vell, la meva ho porta el vell a la deixalleria i les altres s'han acostumat a que és molt més senzill deixar-ho pel camí.
Aleshores, això és perquè a la deixalleria no tenen targeta per entrar a la deixalleria. Aleshores, tot això, senzillament és temps i explicar-ho. Això és un tema, però després hi ha un altre, jo que soc una mica quasi obsessiva de reutilitzar, que m'ho va fer veure una persona l'altre dia, que dius, ostres, que la deixalleria és l'anti...
reutilització, no? Perquè, per exemple, un matalès que a tu no et fa servir ja, però una altra persona sí. Llavors, si tu portes la deixalleria, allò es destrueix i se'n va. En canvi, no estic animant a la gent que ho deixi al contenidor, però potser sí que hi hauria d'haver un altre espai al costat per dir, mira, això és reutilitzable i si porta dies allà, que se l'emportin.
A l'empresa, jo quan m'emporto tots els matalassos pregunto si són per llançar o si els pot cedir amb alguna fundació. O si es poden guardar, o si estan bé, si no estan bé, ja no. Amb això com amb els mobles, amb tot. És buscar la manera, no és enfadar-me i com que estic enfadat no hi ha solucions. En tot cas, pel que es veu també, un petit percentatge de gent
d'incivisme, acaba evidentment tinguent una visibilitat molt més alta que el que ho fa bé, no? Aquí a Sant Narcís teniu un exemple ben clar, que era davant de la farmàcia, davant de la farmàcia de Heron, allà, és un dels punts calents de la ciutat, de batalassos, mobles, etcètera, etcètera.
S'ha intentat posar més vigilància, no sé si... Això de la vigilància és molt relatiu. Jo quan la gent m'ha demanat càmeres, càmeres, vigilància, i què hem de tenir? Càmeres o un policia davant de cada grup de contenidors? Això és impossible.
És impossible que hi hagi gent tants de canvis. Oh, és que també han canviat els pisos. És que també els pisos, la rotabilitat de les famílies també és diferent. Són moltes altres coses. Després d'aquestes bosses, no és només que les bosses estiguin a fora, és que hi ha veïns que alimenten, amb tota la bona fe del món, alimenten els coloms. Els coloms, quan no troben allò, van a reventar les bosses. Tenim gent que, desgraciadament, ha de buscar dintre de...
Hi ha moltes coses que no és només això, vull dir que no soluciones vigilant-hi molt tant a la persona que ho deixa fora, sinó que és això, és d'educació, és d'explicar-ho. I aquí jo trobo que hem perdut tots bastant de dir, bueno, aquests programes, per exemple, o els programes de la televisió, o no sé com buscar la manera que la gent s'escriui. No és tant per recriminar, sinó de dir, és que viurem tots millor, o sigui, les coses. No sé, no sé. Jo...
Jo, la veritat, malauradament no és el que a mi m'agrada, però la gent només se'n ressent quan se li toca la butxaca. Sac greu, eh? Sac greu. Però és l'única manera que... La butxaca ja ens l'han tocat, eh? Sí. No, no, la gent que deixa les escombraries a fora. A més a més tu els avises, perquè ja em coneixeu, jo no puc estar callada. Si jo veig una persona que deixa l'escombraria a terra, jo li dic, bueno, no us puc dir els improperis que m'arriben a dir, eh?
O sigui que llavors això... Però bé, jo ara tinc una mica de fe, una mica, no gaire, una mica de fe que ens canviaran el sistema dels contenidors. O sigui que ara cada dia podrem obrir el porta-porta, no. Els contenidors intel·ligents. Podrem obrir cada dia el contenidor que ens toca. Toca plàstic, ho farem. Que toca orgànica. O sigui, cada dia.
I espero que amb això millorem, sobretot els intel·ligents, perquè una altra cosa hem de dir, el porta-porta no té cap problema. O sigui, els veïns nostres del porta-porta, tothom està encantat. Anava a dir, jo estic encantada. Sí que, per exemple, ara portem dos o tres dies que el carrer Colón, no sé el per què, hi ha un tall del carrer Colón que no els hi han recollit, però bueno, són incidències que els comuniques i es poden anar...
I la comoditat que deixes el contenidor davant de casa teva, vull dir, no fas ni un pas... Per tant, el porta-porta funciona, el que no funciona són els contenidors intel·ligents. El problema del porta-porta, diuen els que hi entenen, és que funciona en llocs d'un model urbanístic molt específic, que és casa unifamiliar, etcètera. A la que tens pisos, evidentment, aquí a les cases...
a les cases d'aquí, les casetes de Sant Narcís, funciona perfectament, fessis això mateix a l'Avinguda Sant Narcís i segurament seria, bueno, no podries, no hi ha espai material al punt de posar tots els colers. Me diria també tocar un altre tema, ja canviem de tema.
M'agradaria entrar en el tema de mobilitat. Abans parlàvem amb el regidor, parlàvem de les zones verdes, que és una cosa que també Sant Narcís s'ha demanat en diverses ocasions. El regidor deia en l'entrevista que s'està fent el reglament i que un cop estigui fet el reglament hi haurà una instauració de noves zones verdes en llocs de la ciutat.
i a Sant Narcís, doncs, hi ha de ser, evidentment vigilant també l'efecte rebot, no diguéssim, perquè amb els contenidors ho hem vist, no?, quan s'entenquen uns, doncs, els del carrer del costat, si no estan tancats, recullen tota la brutícia dels altres, doncs, amb els aparcaments passa més o menys el mateix. Llavors, no sé a nivell de mobilitat, vosaltres si creieu que Sant Narcís està ben servit a nivell de transport públic, de línies d'autobús, d'aparcament, no?, cada vegada estem parlant més d'aparcaments dissuassoris, aquí teniu molta zona blava, eh...
No sé si creieu que la zona verda realment ha de ser un canvi de paradigma o no, si als comerciants interessa. Poso elements de mobilitat sobre la taula perquè també en valoreu una miqueta quina és la situació d'ara i la connexió amb altres barris de Girona també, si considereu que funciona.
Nosaltres ara amb el tema de la línia d'autobusos estem contents perquè precisament ja tenim un autobús cada quart d'hora i són uns autobusos que van bé, no van en retard. Possiblement el tenir cada quart d'hora és més fàcil. A més a més ara millorem la comunicació amb Vilablareig.
Millorem la comunicació amb Vilablareig i millorarem també la comunicació amb Aigua Viva. Vull dir que això anem bé. Amb el tema de les zones verdes. El tema de les zones verdes és una demanda reiterada, reiteradíssima, dels veïns de Sant Arcís. Fins i tot em consta...
que es va fer una entrada massiva, però nosaltres tenim grups de WhatsApp que es comuniquen veïns amb veïns, i es va fer una demanda massiva per registrar l'Ajuntament per demanar a les zones verdes. Què passa amb el tema de les zones verdes? Ens hem sentit una mica enganyats.
Perquè n'hem parlat alguna vegada. Mira, quan hi havia l'altre consistori, nosaltres ens vàrem dir, bueno, ara, quan es faci el nou establiment, primer haurem d'acabar les pedreres, perquè les pedreres havien fet una part i l'altra part no l'havien fet. Acabarem les pedreres, però prometem, prometem, això amb una reunió de junta, que el segon barri serà Sant Narcís.
No perquè siguem més guapos, sinó perquè encara estem patint les conseqüències de l'AVE. Perquè en el moment que Martí era president hi va haver-hi uns greus problemes, però és que ara què passa? Ara tenim l'AVE aquí, però ara nosaltres som l'aparcament de l'AVE.
Ahir, per exemple, vaig anar amb un sopar d'empresa, hi havia dues persones de fora de Girona, on t'has aparcat? Ah, no, ja t'aportem perquè hem aparcat al teu barri. Llavors, jo crec que l'Ajuntament, aquí, amb el tema de les zones verdes, això ja he parlat reiteradament amb el regidor d'ara, que ens hem sentit enganyats per l'altre consistori, perquè no s'ha cuidat prou Sant Narcís.
Ja deixem el tema del comerç, però amb això ens havien d'haver compensat en certa manera, perquè són promeses que no s'han complert. I jo em pensava que aquest consistori ho faria d'una altra manera i sembla ser que ara, esclar, el que diuen, que esclar, si posem zones verdes a Sant Arcís, la gent anirà per cas Sant Eugènia, però, esclar, això no acabarem mai.
Quan en Joan Alcalá era regidor de barri i a la vegada era de mobilitat, es va fer un estudi un dia de cada dia aquí a la plaça Assumpción una hora determinada i tots els cotxes de la plaça no n'hi havia cap del barri.
Això sap greu, perquè tothom té dret a aparcar, però comencem a moure's, no sé, no és la meva feina. Estic riguent perquè fa gràcia, perquè els primers anys de l'associació de veïns vam recollir signatures en compte de les hores blaves, si us en recordeu.
exacte, no, no, teníem, o sigui, vam recollir cimiatures en contra de les zones blaves, no n'espera, i després, a més a més, quan es van proposar, va venir les zones blaves, i quan es van proposar les zones verdes, es va fer una reunió, vam fer venir el regidor aquí, que era en Joan Alcalá, perquè ells volien proposar les zones verdes, i els hi vam votar, i aquí els hi vam tombar. Sí. Però ara què diuen els teus fills? Què diuen? No els meus fills, i jo, no, no, i jo, però és que la lectura és... Sí.
És a dir, la lectura és, amb tot aquest temps, no només l'AVE, sinó que a casa meu hi ha quatre cotxes, bueno, tres cotxes i una furgoneta. Totes les cases, o sigui, els nostres veïns hem anat, o sigui, és el que parlem sempre, les dinàmiques canvien i per tant les respostes han de ser diferents.
Ara què passa? Que també hi ha els nostres veïns, molts dels nostres veïns, per exemple, són treballadors, per exemple, molts van amb furgonetes. Ara ha canviat, també. No són els cotxes familiars, sinó que molts tenim, i el primer, la furgoneta laboral, la tens aparcada i, a més a més, la vols a prop de casa. I aleshores tots aquells pocs aparcaments que es van fer dissuessoris han quedat petits. I després és quan, ara, jo m'imagino que
Sí que és important o és necessari, això de les zones verdes, o sigui, graveu-me perquè jo ho digui, que quedi gravat, o sigui, les zones verdes és evident que són necessàries, potser són necessàries, per exemple, jo em pensava, a mi se m'havia dit,
Mentre jo vaig ser president, que les dues, o sigui, en el parc central, a l'estació de l'Ave hi ha dues plantes que són d'aparcaments i a mi se m'havia dit que era impossible fer-los servir, resulta que no, que es podrien fer servir perquè no hi ha cap empresa o que ningú vol gestionar-ho. Allà són dues plantes que són mil places d'aparcaments. Mil places, mil places.
Jo els he vist, eh? Els que van ser tan bons per dir-nos que era important a l'AVE, al centre de Girona, també haurien de ser prou bons com per dir-nos que hi ha d'haver algú que ho gestioni. I si no s'ha de poder gestionar, és tan senzill com que hi hagués l'oportunitat per rescabalar el barri de Sant Narcís.
No, no, que els veïns de Sant Narcís, alguns veïns poguessin optar a tenir un pàrquing en allà. Que ja estarien d'acord, o sigui, els veïns de Sant Narcís ja ho demanen, eh? O sigui que... O comprar, o llogar, o... Vull dir que això ja tindria... En tot cas, el que sí que ajuda és que aquestes millores en les línies d'autobusos el que fa és que molts cotxes el que faran seran quedant parats. Per tant, poder a la llarga aquests cotxes també desapareixeran de... És a dir...
Per exemple, gent o veïns que viuen, que venen a treballar des de Vilaborreix o des de Sal o des dels pobles d'aquí al costat, si els busos milloren és evident que el cotxe es quedaran allà. Jo crec que hi ha un abús del cotxe, hem de canviar això, o sigui, el personal individual ha de tenir...
necessitem aquest compromís per cada persona, hi ha un abús, però també el que és un abús és que hi hagi un pàrquing amb mil places i tots els veïns patint aquí per trobar aparcament. Bé, els veïns i també que tothom... I els que no són veïns que venen a treballar, tothom té dret... I els sotavies. És que és vergonyós, el del pàrquing. I els sotavies. És vergonyós.
Però això hauria de lluitar-ho al Consistòrio. Això hauria de lluitar-ho a l'Ajuntament. Això depèn de dir. Hi ha moltes coses que ja no depèn de Madrid i que s'han d'anar a discutir Madrid i ja està. Si jo me'n vaig a DIF i li dic, miri senyor, i aquesta mindungui qui és? Vull dir que...
Aquí porten tres consistoris diferents lluitant per això. Ja, doncs no s'ha fet bé. El poble salva el poble, traiem la barrera i comencem a aparcar. Ja sabràs el que és que et pigui. Sí, sí. Però ara sí que és un tema, aquest, el de les places d'aparcament d'allà a sota, que va sortint regularment també aquí les tertúlies, amb altres tertúlies, les que fem cada dia, de com recuperar allò, i sí que és veritat que és complicat, perquè és ADIF i la viabilitat, doncs, si ADIF ho veiés clar, ja ho hagués obert a ell mateix i estaria...
comptant bitllets per entendre'ns, i que no sembla que no ho acaben de veure clar, però llavors busquem mesures alternatives, però sí que en tot cas podria ser una alternativa de futur, evidentment, als problemes de mobilitat. Heu parlat de l'AVE, de tot el tema del tren d'alta velocitat, ja en el seu moment, tu Martín en aquell moment estaves al capdavant, però evidentment ho va patir tothom, les obres, es va parlar molt de l'impacte que tindrien aquelles...
no només les obres, que era evident, de l'impacte de les obres en el barri, sinó com quedaria després del barri un cop estigués tot acabat. Ho doneu per acabat, vosaltres, l'episodi de l'AVE a Sant Narcís? Bé, no, a veure, quan va passar totes les obres de l'AVE, això en Martí us ho podrà explicar millor que jo, es van baixar moltes persianes, molts de comerços, aquests comerços no s'han recuperat.
Sí que és veritat que anem obrint i anem tancant, anem obrint i anem tancant, però la vida comercial que hi havia en el barri abans de l'AVE no s'ha recuperat.
Li passo la paraula a en Martí? No, no, estava pensant que... I no només la vida comercial, que sí que és veritat que no s'ha recuperat. En general, una miqueta com tot. És a dir, es va permetre que les obres de l'àveu es va permetre. O sigui, vam deixar d'allò de...
Es va dir que les obres de l'AVE s'abriquen a la nova centralitat de Girona, i la nova centralitat de Girona i la nova centralitat de Girona, i ja es va veure que no quan l'estació de l'AVE continua entrant, és a dir, els de Sant Arcís per anar a l'estació d'autobusos i a l'estació de l'AVE han de continuar donant tota la volta per entrar per l'altre costat, és a dir, l'estació la tenim totalment girada de cul. L'estació d'autobusos?
Per tant, no és només això, sinó que, és a dir, no ha sigut una nova centralitat, sinó que ha sigut, continuem estant per la banda de darrere, s'enerciós i antigena, és a dir, continua siguent una franja que ens separa de Girona.
Després, no s'ha aconseguit mai que aquells famosos... que la part de dalt del parc, saps, hi ha molta gespa, hi ha molt no sé què, però tampoc s'ha aconseguit, tampoc Girona ha fet gaire res més en el parc, per aconseguir que la gent el travessi. Quan arriben els turistes ja se'n van directament cap a l'altra banda. Després, la...
l'excusa que l'AVE ens aniria bé perquè ens acostaria a Barcelona l'únic que va servir va ser perquè hi havia molta gent que li semblava que tindria la casa amb jardinet i podrien estar a una hora de Barcelona s'ha acabat de mostrar que tampoc és veritat i ara últimament estan tinguint molts problemes de que els trens són curts és a dir el mal que s'ha fet
Per el que hi hem guanyat, no ha valgut la pena, perquè ni s'ha arreglat el tren convencional, que és per el que la majoria dels ciutadans de Sant Narcís ens moluríem per qui labora, ni això funciona, ni les obres han repercutit en millores, al contrari. És a dir, molts dels pisos encara estan ressentits
de tot el que va ser la toneladora i encara sort que la crisi va aturar el sud de real tren convencional perquè si no després ja hauria sigut terrible no hi va haver ni compensacions ni en els comerços ni en els veïns i molta gent va haver de fer obres
Parc Central, que era una monada, teníem una boireta, teníem la boireta allà al mig, teníem una vetxinera, eh? O sigui, però teníem... Marco, Marco, Marco no ha sigut mai. Bueno, bueno, bueno, sí, sí. Tu digue'ls-hi als veïns, teníem un herbrat increïble, ara és hern. Això sí.
és erm, vull dir que és lleig ara quan els arbres ja són una mica però hi ha una zona que per nosaltres la boireta era una cosa emblemàtica es va prometre en aquell temps que no, que es farà més endavant, es farà una boireta no està fet, o sigui, tots són promeses incomplertes i això crema, crema i cansa Montse
Bé, jo no puc parlar molt d'aquest tema perquè jo, com he dit, fa nou anys que estic al barri, sí que estudiar des de, bé, quan venia amb tren a estudiar a Girona, sí que trobo que sí que s'ha obert una miqueta més, no?, perquè jo venia amb tren i m'anava a les àligues i era com aquesta part de Girona no existia, no?, per als que no coneixíem tant.
Trobo que poder sí que ha ajudat a obrir una mica, però ja us dic, jo no puc opinar tant d'aquest aspecte. Els turistes venen cap aquí ara, gràcies.
No vull fer publicitat. Perquè no ho sàpiga, té un hostel aquí al barri, Can Cucullona. Ara sí que els turistes... Bromes a part, però sí que és veritat que el Parc Central segueix sent una línia divisòria, no? Una línia divisòria que, a més, amb molt de ciment...
I hauríem de trobar una mica alguna manera com d'unificar o de fer ús més d'aquest parc, que de tant en tant ja s'hi fan esdeveniments, fan coses, però és molt puntual. Llavors és com que passes el desert per anar a Girona, no ho sé. Bueno, dic desert entre cometes que hi ha, però vull dir, segueix sent una línia molt divisòria de Girona.
a Sant Narcís. Ara has tocat un tema i ja us pregunto. No sé si hi ha turisme o no hi ha turisme a Sant Narcís i si us agradaria que anigués o no.
No sé, això és per tu. Això són tants caps, tants barrets. Aquí és l'opinió de cadascú. Sí que hi ha, són pisos turístics. I el que comporta els pisos turístics, amb la qual cosa jo, mentre hi hagi veïns nostres que els nostres fills hagin de sortir, no puguin tornar a continuar visquent aquí, i n'hi ha, i també és el mateix, allò, quan en un barri els topalls, no sé què, es va canviant, es va canviant. És a dir, estic...
N'hi ha masses, jo trobo que n'hi ha masses. Sí, i a més el model de pisos turístics, jo, bueno, primer, jo, perquè si no ho dic, la gent dirà, però tu vius del turisme. Jo he vist del turisme, he estudiat turisme, o sigui, he estat tota la vida en aquest món, diguéssim, i tenim un problema, un problema molt gran, i sempre he dit que, o sigui, Barcelona ja està perduda ja de fa molts anys, ara és molt difícil arreglar el tema que tenen allà. Girona,
fa uns anys que estàvem en el moment d'arreglar-ho. Ara poder ja començar a anar-se'n de les mans i, si no posem forts, el model d'apartament turístic és horrorós. Perdó que ho digui així. El turisme s'ha de regular i dirà, ah, però tu vius el turisme. Bueno, Can Cucullona és un... Nosaltres, des del principi, des del minut zero, hem volgut ser un...
un projecte de turisme regeneratiu, és a dir, que aquí el turista, el viatger, que no ens agrada el viatger, que ve que en cucullona, el que volem és que no es noti, no es noti al barri, i espero que sigui així. I doni vida, i doni vida al barri. Que doni vida, però que no es noti, no veus un grup de 10 persones que venen al barri. És que l'actitud és diferent, perquè també promous que visquin el que es fa al barri, que no és el que fan els turístics, que és un lloc que venen a dormir i se'n van.
llavors jo crec que el discurs no és o l'argument és turisme no perquè a més el país viu d'això però el model sí el model de turisme que tenim ara és no i si no ens hi posem forts se'ns anirà de les mans jo no ho sabia hi ha alguna casa que està a l'aire amb mi
Llavors, clar, jo sempre penso, això potser és una utopia, però això no es podia haver consultat en els veïns? Clar, perquè sí que és veritat que és un tipus, en la casa concreta que estic pensant, no molesta, però esclar...
Cada dia hi ha entrades diferents de gent i nosaltres que ara estem tan sensibles perquè hi ha individus, perquè no ens hi pot dir ni persones, que campen pels patis privats de la gent com aquell que es passeja pel Parc Central,
Salta un d'un pati a l'altre, els hi és igual les hores, doncs esclar, això, el veí aquí, com diu ella, ens vigilem i ens cuidem. Llavors, en aquest cas, no saps qui viu en aquesta Airbnb. No, i sobretot el tema aquest de, per exemple, el soroll, no? Si tu t'estàs una nit aquí, tens un pati...
Maquíssim, com els que tenim aquí a Sant Narcís, doncs fas un sopar i t'és igual molestar els veïns del costat, no? En canvi, qui viu dia a dia, qui li ha de veure encara l'endemà aquell veí, doncs clar, que es preocupa i té un... Llavors, bueno, això és un tema. Bé, és que no ho vull fer, però en la nostra casa que en cuina intentem sempre que, bueno...
El pati es tanca a les 10 de la nit, justament per això, no? I si qualsevol cosa sempre diem que ens truquin o que ens avisin. Jo crec que el tema, com sempre, és gent que vol un rendiment dels seus diners molt ràpid i fàcil, sobretot fàcil, no? O sigui, hi ha l'objectiu de...
com treballar poc i pocs problemes, no? Llavors, clar, el model de turisme, el pis turístic o l'Airbnb és perfecte per fer això, no? Perquè quan parles de turistes turístics a Girona et focalitzes en el centre i en canvi això sí que és una cosa que s'estès moltíssim i que quan t'hi poses n'hi ha i molts. I després era allò que parlàvem de les neteja, la gent que ve no sap quin dia, avui no puc treure, quan s'acaba l'estada...
Encara, sort, baixen les escombraries i ho deixen allà davant. Vull dir que també tot això va ajudant a tot aquest... Però jo estic d'acord que no és si sí o si no, i al contrari, quan hi ha gent...
Legalitzat i amb unes condicions. Regulat. Però no sempre regulat vol dir que estigui bé, perquè hi ha molts pisos turístics que tenen una llicència, però això no et dona dret tampoc a fer el que vulguis. Perquè dius, ah, no, jo tinc llicència, però això no vol dir que estiguis molestant els veïns, que no hi encis bé la brossa. Tens llicència però tens unes obligacions. Exacte, sí, sí.
també m'agradaria introduir un altre tema que és Sant Narcís moltes vegades ha sigut prova pilot de coses o com que hi ha aquest teixit associatiu com que hi ha aquest esperit de poble que dèieu s'ha aprofitat per començar iniciatives en equip per exemple el cas de la Volta
que va ser una cosa molt específica d'aquí, també el cas del menys de Sant Narcís, d'intentar fomentar una certa renaturalització també de l'espai del barri, d'un consum de quilòmetre zero, etcètera, etcètera.
Funcionen aquestes coses? Ajuden a cohesionar? Quin balanç em feu d'iniciatives com aquestes? Poso aquestes dues, però també en podem parlar d'altres. Nosaltres... Ai, perdó. No, no, no. Hem estat al Menjat, en el cas del Menjat, que he estat dels inicis, la volta potser millor és que fa més temps, al Menjat Sant Narcís ho trobo superimportant, o sigui, és una gran tasca de cohesió veïnal, vull dir, és que és el...
Primer, cohesió veïnal, perquè fa que es coneguin entre veïns, un intercanvi de coneixements, un intercanvi d'informació també intergeneracional, perquè el grup està composat per tot tipus de gent, d'origen, d'edat i de tot.
I a part també, òbviament, la consciència dels bons hàbits, no?, i la consciència ambiental que fomenta, no?, o sigui, per mi superfunciona, tant de bo poguéssim créixer més encara. Després tenim la cooperativa de l'oli de rosa de mosqueta. Sí, sí, sí, l'oli de mosqueta es va iniciar abans, però és una cooperativa de consult, que això també ajuda molt a conèixer-se entre els veïns, no?, tot això fa que es faci cohesió. Farmaci Vida, tenim Farmaci Vida,
Tenim un grup que està dins el menja, tenim un grup aquí que es troben tots els dimarts i fan coses de farmàcia, moltes coses. O sigui, arrel del menja han sortit aquestes potes, diguéssim, farmàcia viva...
Sí, sí. Jo crec que ara això ens vindrà darrere la Maria que ens en parlarà, no? Exacte. Ja ha arribat, ja ha arribat. No sé si et referies a que, per exemple, també era un camp de, com se diu, un camp de proves de l'administració també, a vegades. Ah, sí, sí. Que també han provat coses. Sí, sí. Per exemple, aquí hi havia tot el tema del pla de decocició com a metges, també és veritat. I això el que fa, per exemple, allò dels patis oberts, no? Era...
Què eren els patis verds? Bueno, no, això que es poguessin fer servir els patis de les escoles fora dels horaris de les escoles. Té més o menys acceptació, depèn, perquè s'hi ha de... S'hi han de fer bé, és a dir, s'hi ha d'estar molt després. No, si tenien molts dinamitzadors. Bueno, clar, però la història és, s'han d'anar provant, o per exemple, ara que dius, hi havia el dels camins segurs i coses d'aquestes, no? Es van fent proves que jo el que...
El que volia fer notar era que totes aquestes proves, és a dir, tenen una transcendència pels veïns, però també en el moment de preparar-ho. És a dir, no ve l'administració, o no ve en aquestes... Això ve en pom i ho provem i no sé què, sinó que vol dir que hi ha d'haver un teixit de gent que s'imposi a...
A treballar-ho i tot això. I això és el que també funciona, és a dir, es pot fer perquè hi ha aquest teixit associatiu, però també perquè la resposta dels veïns és bona. Pensava també en els centres oberts, aquí inicialment es feien classes de reforç escolar.
Després és quan tu el que pretenges, precisament es fan coses i tot això pretenges que quedi, la manera que quedi sempre més i que no depengui de les persones és que sigui el normal funcionament, no? El que és important d'aquestes coses és que quan es comenci...
No es pari. Per exemple, ara n'hem recordat que en Martí també està implicat en el tema del club de lectura. Era una cosa que portava en Lluís Gil, llavors en Lluís ja continua portant una part, però s'ha fet l'Ateneu Sant Narcisel. Ara hi ha un grup de gent amb molta empenta que han agafat tot el tema dels Premis Literaris, que ja arribem a un nivell molt alt, molt alt,
I llavors, doncs, l'important és que algú arrenca, però això no pari, saps? Que no caiguin en l'oblit. I que comença, també comença amb una derrota, com si diguéssim, perquè tot comença que reclamàvem una biblioteca, que després ja no era una biblioteca, sinó que era un punt de lectura. En aquest punt de lectura, què hi fareu, què hi fareu, no sé què, i es van fent coses, i la gent es va dinamitzant, la gent ha quedat, o tot el projecte ha quedat...
i una derrota amb tot el carinyo del món, perquè la biblioteca no hi és i el punt de lectura s'ha acabat no fent, però que al final allò que es pretenia s'ha aconseguit d'una altra manera.
En tot cas, també les coses que s'han anat començant a Sant Narcís, no sé què creieu que hi falta. Tu ara em deies, es va intentar fer la biblioteca, no es va aconseguir, però tenim un centre cívic molt potent, un bar que funciona, una plaça d'assumpció que fa també la funció de centre neuràlgic, en certa manera, a nivell d'actes, etcètera, etcètera, del barri. Si haguéssim de fer, ara que ve Nadal, la Carta als Reis, va, vinga.
L'altre dia vaig veure, no sé si era per TV3 o així, que ho fan a... no me'n recordo on, però vaig pensar això és ideal per Sant Narcís, la Biblioteca de les Coses. No sé si heu vist, que és, per exemple, un lloc com aquest, un espai gran que...
que hi ha, per exemple, una desbrossadora, hi ha altres màquines que et pots fer servir puntualment que tu no et compraràs per una única vegada, no? I llavors vens, sí que hi ha una... Bé, com una biblioteca, no? Un préstec. Fas un préstec, hi ha una petita quota, en aquest cas, però era mínima, no ho sé, posa-li, m'invento 5 euros al mes i llavors tu ja ets soci d'aquesta biblioteca
i això, o cadires, no? A mi em va passar l'altre dia, que tinc gent a casa, necessito cadires, perquè jo normalment tinc 4 cadires i aquell dia necessito 15 o 10. Doncs venir aquí i llogo cadires, no? Bueno, aquest és un exemple tonto, eh? Perquè això ens ho arreglem amb els veïns, però hi ha altres coses que, ostres, i amb el tema de sostenibilitat és ideal, també cohesió veïnal, perquè fa que et coneguis i, bueno, no ho sé. Equipament esportiu. Fa la...
És a dir, en total la nostra generació portem vint i pico d'anys a l'associació reclamant equipaments esportius. Aquí tenim, com siguéssim, la sort, mala sort o sort, que tenim el GEC i aleshores és el cupo d'equipament esportiu i ja està, però no és...
No és per tothom. Després, aquí vam fer el cobriment de la pista del Casià, però no té un funcionament de veïnar, no és veïnal. I, per exemple, ara que tenim l'Atlètic Sant Narcissenc...
estem en el camp de futbol del pont major que no és que estigui demanant un camp de futbol però sí que és veritat que l'esport el que fa és obrir també molts d'aquests punys de trobada i això no ho hem tingut però mai hi ha sigut una reclamació de dir és que un barri de 13.000 habitants busca un poble de 13.000 habitants que no tingui equipaments 13.000 habitants sensats
Després, els que no estan sensats... Millor m'ho poses, encara més gros és. I aleshores falten equipaments, equipaments municipals. Sí, perquè hi ha el pavelló de Sant Eugènia, però nosaltres no podem fer... No podem, perquè està ocupat.
Per sort, Sant Estat Eugenio és un altre barri que també té molta... Però, per exemple, el tema del que s'hi ha a les pistes el fa servir un club de patinatge, però no és de... Vull dir que és municipal o ciutadà, però vull dir que no és del barri.
En tot cas, estem arribant ja al final de la tertulia, per tant, aquesta carta als reis, l'unitat de les coses, equipaments esportius i tantes i tantes coses que han sortit al llarg d'aquesta hora que hem estat parlant de Girona, però sobretot, sobretot, de Sant Narcís. Jo us volia agrair Montse, Carme, Martí, aquesta conversa, espero que hagi sigut constructiva, que haguem pogut parlar una miqueta de tot. Moltes gràcies.