Title:

Frugalisme, valors i crisi del model econòmic

## Context i participants Episodi de **La tertúlia de Girona FM** emès el 12 de desembre, amb una taula formada per **Joan Vila** (enginyer i empresari), **Narcís Illa** i **Josep Campmajor**, moderats pel conductor del programa. La conversa deriva d’un inici informal sobre el Nadal cap a una reflexió profunda sobre **valors, model econòmic, frugalisme i crisis globals**. --- ## 1. Nadal, tradició i societat actual ### 1.1. Relació personal amb el Nadal • Es parla del Nadal com a temps de **recolliment, família i valors universals**, més enllà de la religió. • Alguns tertulians expliquen que han **descobert el Nadal de grans**, perquè venien de famílies no catòliques. • Es critica la **“voràgina comercial”** (Black Friday, llums a l’octubre) que desvirtua el sentit de la festa. ### 1.2. Debat sobre la cavalcada de Reis i el racisme • Es recupera la polèmica gironina sobre la **cavalcada de Reis** i la pintura de persones de negre. • Es menciona **Aliu Diallo**, professor universitari que qualifica la cavalcada com a **“acte racista institucional”**. • La taula discrepa d’aquesta visió i defensa: - La cavalcada com a **tradició infantil d’il·lusió**, no com a acte racista. - El fet que els tres Reis representin **“tres races del món”** com un símbol d’*integració*, no d’exclusió. > “És voler buscar tres peus al gat… La cavalcada és la que és, hi ha una tradició cristiana… Voler-se-la carregar és un error.” • Es recorda que les tradicions sempre han estat **escenificacions** (pastorets, dimonis, àngels, teatre grec amb homes fent de dones, etc.), i que exigir literalitat absoluta és descontextualitzar-les. ### 1.3. Hipocresia i diversitat religiosa a l’espai públic • Es denuncia una certa **hipocresia social**: - Es vol eliminar la paraula **“Nadal”** i parlar només de *festes d’hivern*. - Però alhora es toleren o fins i tot es celebren altres festivitats religioses a l’espai públic (Ramadà, Hanukkah, Holi, etc.). • S’apunta que hi ha més recel si la festa és **musulmana** que si és budista o jueva. • El conductor expressa la sensació que **algú voldria directament eliminar la cavalcada** i substituir aquestes tradicions, idea que tots consideren preocupant. --- ## 2. Valors, immigració i pèrdua de referents ### 2.1. Mirar enrere per projectar el futur • Es defensa que **no es pot “aniquilar” la història**: - Cal mirar enrere per **entendre els valors que hem perdut** i quins s’han de recuperar. - El futur no implica tornar a la religió, però sí **rescatar valors** com l’esforç, la solidaritat, la humilitat i la responsabilitat. > “De la història n’hem d’aprendre… No podem tallar tota la història que tenim al darrere.” ### 2.2. Integració i nous valors compartits • Es reconeix que, demogràficament, d’aquí unes dècades els **“catalans d’origen”** seran minoria. • Això portarà a una **nova síntesi de valors**, fruit de la barreja entre: - Valors **històrics de base cristiana**. - Valors de les **comunitats que arriben**. • Es rebutja la idea d’anul·lar els **valors vells** per substituir-los pels nous: cal mantenir referències mentre es construeix la **nova síntesi compartida**. ### 2.3. Crítica a la pèrdua d’ideologies • Es constata la desaparició o debilitament de les **ideologies clàssiques** (socialdemocràcia, socialisme, comunisme, anarquisme). • Això ha deixat un buit de **relat col·lectiu** que dificulta articular valors compartits. • Es proposa que cal una **nova ideologia o marc filosòfic**, i que l’activisme hauria de baixar **al terreny de la filosofia i les humanitats** per ser sòlid. --- ## 3. Frugalisme, crisi del deute i fi d’un model ### 3.1. El concepte de *frugalisme* • **Joan Vila** presenta el concepte de *frugalisme* i anuncia que hi està escrivint un llibre. • *Frugalisme* vol dir: - Viure amb **el que realment necessites i no més**. - Recuperar **responsabilitat, solidaritat, arrelament local i comunitari**. - Revertir l’**individualisme extrem** generat per la globalització i la facilitat de viatjar. > “Consumir el que necessites és bo, consumir el que no necessites és dolent.” • Es compara amb certes cultures (per exemple, el tòpic dels **holandesos austers**). ### 3.2. Decreixement i límits del planeta • Es debat si el frugalisme implica **decreixement**: - Es conclou que **acaba implicant-lo**, però no com a fi en si mateix. - El decreixement seria la **conseqüència d’abandonar una “economia xutada de deute”** i d’ajustar-nos als límits materials. • S’esmenta l’economista **Herman Daly** (anomenat Henry Dalí a la tertúlia), que parla de: - Creixement que ja no genera benestar sinó **destrucció de riquesa** (canvi climàtic, manca d’aigua, degradació de recursos, *depleció* de materials). - La idea que el **PIB** no comptabilitza aquests costos i per tant dóna una visió falsa del progrés. ### 3.3. El paper del deute i la bombolla global • Es fa un recorregut històric: - Sistema de **Bretton Woods** i creixement d’Occident després de la Segona Guerra Mundial. - Crisi del 68 (revolta juvenil contra un model que no els inclou). - **Nixon** deslliga el dòlar de l’or per finançar la guerra del Vietnam. - Dues crisis del petroli als 70 (lligades al Pròxim Orient) que desestabilitzen el model. - Transició cap a l’economia **neoliberal (Milton Friedman)** i posterior derivada financera amb **“mil trampes”**. • S’assenyala que la resposta sistemàtica a cada crisi ha estat **augmentar el deute públic i privat**, generant una: - Corba de deute **exponencial**, especialment als EUA, però també a altres països. - Incapacitat de “viure sense anar xutats de deute”. > “Quan vius permanentment xutat, arriba un dia que peta.” • Es planteja que el **creixement actual s’aguanta a base de deute** i que això és **insostenible**. ### 3.4. Crisi econòmica i reajustament inevitable • **Narcís Illa** preveu una **gran crisi econòmica futura**, amb: - Xoc d’economies i risc de convertir-nos en una **societat més pobra**. - Reversió de la sensació que “neixem amb tots els drets garantits” sense correspondre’ls amb obligacions. • Es recorda el **maig del 68** i la **crisi del petroli** com a cicle: eufòria de valors, després **xoc de realitat** que obliga a tornar a treballar i ajustar expectatives. • Es compara amb el present: - Pandèmia recent que, lluny de fer-nos millors, ha fomentat **més individualisme i aïllament**. - Cicles de crisi que són ara **molt més curts** en el temps, trepitjant generacions successives. --- ## 4. Geopolítica, Àsia i risc de xoc global ### 4.1. Desplaçament del poder cap a l’Àsia • Es descriu la situació actual com un **“xoc de trens” global**: - Europa i els EUA **perdent pes econòmic i industrial**. - L’Àsia (especialment la Xina) **guanyant poder** i reclamant més protagonisme. • Es menciona la combinació de factors: - Conflictes potencials **Japó–Xina–Taiwan–EUA**. - **Invasió de productes xinesos** que ofega la indústria europea. • Es planteja la possibilitat de **aranzels forts** (30%) a productes xinesos, amb riscos enormes també per a la Xina. ### 4.2. Europa: debilitat, deute i incapacitat d’acció • Es lamenta la **pèrdua de capacitat d’influència europea**: - Dificultat per coordinar-se en **ajuts a Ucraïna** o per plantar cara als EUA i la Xina. - **Individualisme intern** que converteix Europa en un actor “assegut a la cadira” mentre altres ballen. • Es cita **Mario Draghi** al Parlament Europeu: > “Vostès no volen afluixar el deute, no volen fiscalitat única… Em volen dir si volen fer alguna cosa? Facin!” • Es critica que es parli molt (comissions, pactes, rodes de premsa) i es **faci poc**. ### 4.3. Percepcions diferents segons el territori • Es remarca que la visió des de la Península Ibèrica és **esbiaixada**: - A Alemanya, a la zona de **Berlín**, la població està **molt més espantada** per la guerra d’Ucraïna i la crisi industrial. - A la Península es viu massa en **“zona de confort”**. ### 4.4. Risc de guerra i “reducció de massa biològica” • Josep Campmajor especula, provocadorament, que els estats podrien acabar **resolent desequilibris amb guerres** que “eliminen massa biològica”. • Es compara amb el període previ a la Primera i la Segona Guerra Mundial, amb **“assajos” regionals** abans d’un conflicte major. --- ## 5. Drets, deures, felicitat i benestar ### 5.1. Drets vs deures: un desequilibri creixent • Es critica la cultura actual de **“drets, drets, drets”** sense parlar de **deures i obligacions**. • Es posa un exemple il·lustratiu: - Un avi de 78 anys ingressat 12 dies a l’hospital. - Els 12 nets demanen 4 dies de festa per “hospitalització familiar”, però **només 2 el van a veure**. - Es denuncia tant l’abús del sistema de permisos com la **desconnexió emocional i familiar**. • Es conclou que el sistema de **drets socials i prestacions** és **insostenible** si no es vincula a obligacions i responsabilitat. ### 5.2. Pensions, funcionaris i injustícia intergeneracional • Es parla sense embuts de la **injustícia intergeneracional**: - Un jubilat explica que ha cobrat **doble paga de Nadal** i que això escandalitza el seu fill. - Es dona l’exemple dels restaurants de polígons (menús a 9–15 €) plens de treballadors i dels restaurants plens de **jubilats amb menús de 18 €**. - Es denuncia que els jubilats **viuen relativament bé**, mentre els joves **no arriben a final de mes ni poden accedir a l’habitatge**. • Es remarca també: - La **distància astronòmica** entre el salari mitjà del **sector públic** i el del sector privat. - El pes electoral de **pensionistes i funcionaris**, que fa que cap govern s’atreveixi a fer ajustos impopulars. > “No pot ser… hem de tocar peus a terra una altra vegada.” ### 5.3. Drets socials, prestacions i picaresca • Es diferencia entre: - **Drets humans bàsics** (vivenda, menjar, salut, educació) que haurien de ser **inalienables**. - **Prestacions concretes** mal dissenyades o mal utilitzades, on hi ha molta **picaresca**. • Es denuncia que Espanya (i Europa) és un país de **“pícaros”**, on es confon: - El **dret a la prestació** amb - L’**explotació de la prestació** com a forma de vida sense responsabilitat. ### 5.4. Felicitat i sentit de la feina • Josep Campmajor troba a faltar, en totes les equacions econòmiques, un indicador clau: **la felicitat**. • S’argumenta que: - La felicitat no depèn només de **tenir drets**, sinó de **contribuir i tenir obligacions**. - Es posa com a exemple el treballador d’abans que feia moltes hores però tenia **seguretat, sentit de pertinença i estabilitat familiar**. • Es critica el lema de **“Treballar menys, viure millor”** (samarreta de Yolanda Díaz): > “La persona que treballi menys no viurà millor. Ha de treballar el necessari perquè sigui equilibrat i sostenible, i perquè se senti útil.” --- ## 6. Política, activisme i responsabilitat individual ### 6.1. Crítica a la política de façana • Es constata que la política actual està plena de: - **Rodes de premsa sense acords reals**. - **Comissions, pactes i documents** que no es tradueixen en accions. • Es defensa que els **grans pactes es tanquen en silenci**, en taules petites, i després s’expliquen. • Es demana als polítics: **“no m’expliqui el que farà, faci-ho; si ho fa bé, ja el tornaré a votar”**. ### 6.2. Responsabilitat dels polítics i de la societat • Es recorda que **els polítics són reflex de la societat**: - Si la societat està “toccada” i sense valors, els polítics també. - El canvi ha de començar **per cadascú de nosaltres**. > “Hem de canviar el món, però l’hem de canviar nosaltres.” • Joan Vila explica que ha deixat d’anar a **comissions buides** i es concentra en **projectes concrets i tangibles**. ### 6.3. Un nou activisme: menys massa, més qualitat • Es reflexiona sobre l’**activisme actual**: - Abans hi havia grans mobilitzacions (“5 milions”), ara només **50 persones**. - Es defensa que **50 persones molt formades i convençudes** poden canviar més que 5.000 desinformades. • Es proposa que l’activisme ha de: - **Formar en humanitats**, no només en tècniques de protesta. - Fomentar **esperit crític**, no convertir la gent en “xais”. - Ser també **“frugal”**: menys accions però més profundes i fonamentades. • Es compara amb la tradició jueva, que diu: **“quan menys, millor”**, com a principi d’eficàcia. --- ## 7. Conclusió de la tertúlia • La conversa acaba amb la sensació que: - Som al **final d’un model econòmic i social** basat en el deute, el creixement il·limitat i la pèrdua de valors. - Caldrà passar per un **xoc important** (econòmic, geopolític o social) que obligarà a reajustar-ho tot. - El **frugalisme**, la recuperació de **valors clàssics** (esforç, responsabilitat, solidaritat) i un **activisme més format** poden ser camins de sortida. • El conductor tanca amb to lleuger, mencionant temes que han quedat al tinter (senglars, grip, renovables, aigua) i posposant-los per a futures tertúlies. > “Podríem haver parlat de sanglars, de la grip, de renovables… però ho deixem per la setmana que ve.”

['Nadal', 'tradicions', 'cavalcada de Reis', 'racisme', 'integració cultural', 'immigració', 'valors', 'història', 'crisi econòmica', 'frugalisme', 'decreixement', 'deute públic', 'PIB', 'Herman Daly', 'Bretton Woods', 'neoliberalisme', 'geopolítica', 'Xina', 'Estats Units', 'Europa', 'Ucraïna', 'Àsia', 'drets socials', 'obligacions', 'pensions', 'funcionaris', 'injustícia intergeneracional', 'felicitat', 'activisme', 'política', 'Mario Draghi']