Molt bon dia, entrem en temps de Tartú i Girona FM, com passen 4 minuts a les 10 del matí d'aquest 4 de desembre, primera setmana del mes de Nadal, molt a prop d'un festiu que aquesta vegada coincideix que el 6, el dia que es fa festa, perquè va ser quan es va votar la Constitució Espanyola, coincideix amb dissabte, i la Puríssima, que havia estat sempre...
més o menys festa, serà en dilluns. En tot cas, un cap de setmana llarg, que no sé com l'aprofitaran les tres persones que m'acompanyen avui aquí, amb les que mirarem de passar la vista a la ciutat, o als temes que amb elles els hi plegui. Lluïsa Feixedes, molt bon dia. Molt bon dia, què tal?
prop de bé, amb una mica de fred, baixant de la universitat, em fa més de fred, allà dalt? No, normal, no, com a la plana. A Montjuïc em fa menys. A Montjuïc sempre una mica menys. Una mica menys de fred i una mica menys de color. Estava convençut que Montjuïc es havia muntat per ser una mica més sempre. Tenim un microclima, no? A vegades glaça baix i a dalt no. Això està molt bé. Sandra Faurensa, molt bon dia, periodista, com estàs? Bon dia, bon dia.
Jo a tots els camps els he vist molt gebrats aquest matí, dic buf, avui sí que fa fred. Has vingut amb fred, eh? Sí, sí, sí, ja em col·locaré allò que dius, no? Quan et poses els mitjonets i fas aquelles coses diré ja està, però de moment fa fred. I no sé si té fred o no perquè em costa sempre interpretar el senyor Mixerla, periodista, molt bon dia.
Bon dia, jo sóc de mena fredeluc, o sigui que em costa poc tenir-ne de fred. Doncs mira, ja som dos aquí, per dir-ho d'alguna manera, jo també... L'hivern enqueixo de fred i l'estiu de la calor, o sigui que és allò dels temps més o menys externs. La veritat és que avui ha fet fred, fa fred, que és el que...
Temps de Nadal, us dic de Nadal, t'agrada Nadal? Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sense... Bé, sí, m'agrada, m'agrada, perquè a casa, per sort, sempre ha sigut una festa familiar que, tot i que més d'un any hi ha hagut trasbalsos de salut just per aquelles dates, això ens ha passat diverses vegades, des que jo ho recordo, però sí, és una festa bonica i m'agrada. M'agrada més... M'agrada que comenci quan ha de començar, però el que no me va agradar gens ni mica va ser veure torrons a l'octubre,
i que portem ja més d'un mes amb una matraca insuportable. El Nadal ara han de començar els preparatius, l'envent, ara ens hem de preparar, i ara sí que és el moment. No el que ha passat fins ara, que és una cosa exagerada. De fet, es van obrir les llums de Nadal formalment...
El centre de la ciutat i en els barris va trigar una miqueta més, altres poblacions com l'Aigua ja feia dies que ho havien fet. No, però aquí ho van fer força bé, no? Ara ho ha fet ara, quan toca, no? Aquests llocs que hi ha ja obren el llum això, el que nosaltres diríem per fires, no? Això no té cap ni peus. Sí.
Bé, és que jo crec que, a més a més, el problema està en que, ara ho dèiem, estem com descol·locats perquè passen moltes coses, aquestes comercials, que diem, no? Ara se celebra tot. I llavors, esclar, nosaltres sortim de fires, o sortíem de l'estiu, és igual. Després, les fires ja han vingut com molt ràpid. Després ve el Black Friday. Sí.
llavors no sé què encara n'hi ha un altre que me la van dir que jo la desconeixia absolutament no sé, algú del món d'ahir no sé què ah sí, el món d'ahir hi ha algú el cibermonde no, aquest és el gener aquest és 15 dies després cap al 15-20 de gener no, no
D'uns de rebaixes, no? Doncs quan ja et deprimeixes, perquè ja veus que no has fet cap propòsit que tenies per l'any nou, fa fred, les vacances són lluny, llavors causa la detració. El de la tristor, no? És el de la tristor, sí, sí. Jo havia d'anar al gimnàs, havia de fer això, no he fet res, fa fred.
Falten vacances, és dilluns, llavors. Estem començant l'any, sí, sí, és veritat. Però ja estem a 4 de desembre, vull dir, encara ens queda un mes, diguem-ne, per fer propòsits que no complirem. Exacte. A tu t'agrada el Nadol, el Vic? Sí, sí, sí. Avui hem tingut una taula sense, com en diuen, això, grinch? Sí, sí, sense... No sé com es diu, però jo soc de tradicions...
i t'agraden les llums i aquestes que diuen que jo vaig llegir i no ho sé a veure, com que sóc ingenua a l'edat que tinc encara no però que les llums aquestes que insten a comprar el llum i música es veu que que anima la gent a comprar i per això es deuen posar clar
No en tinc ni idea, no ho sé, no sé si insten a comprar o no insten a comprar, però el que és més agradable circular pels carrers i bebre les botigues i totes aquestes coses, tot entra més pels ulls, això és veritat, diguéssim, ara, no ho sé.
l'acte de comprar a vegades és molt irreflexiu és molt impulsiu però bé si tenim la prudència de ser una mica preventius i d'educar de no obeir els impulsos sempre a la primera doncs podem circular pel carrer sense necessitat de comprar també
De fet, hi ha molts de festivals que els basen amb la llum, vull dir, no fa massa anys que han escut això del mapping, que veiem projectar d'una forma en un edifici llums espectaculars, o el candlelight aquest que fan aquests concerts amb totes les palmetes per allà, per tant, jo crec que la llum...
M'hauràs de fer una relació amb aquestes perquè ja em perdo, eh? El màping encara hi arribo, l'altre ja no. El candlelight no hi has arribat, eh? Ara pel 8 de desembre, l'Io fa molts i molts anys, de fet és una festa tradicional lionesa, se celebra la festa de la llum per la festa de la Immaculada.
i és un festival, el més antic potser d'Europa, de posar llum al carrer i clar, es fa quan la nit és més llarga, diguem-ne, quan fa més fred i és quan s'ha d'il·luminar. Mira, entre que fa fred i si posem llum i aconseguim que molta gent, ara vaig una mica cap al terreny aquest, molta gent que estigui a casa tancat per la fred o sol o allò que a vegades parlem aquí en aquesta taula, doncs si això instiga que la gent vagi fora, encara que compri, compri o no compri,
Però si pot tenir aquest esperit una mica més nadalenc entre tots plegats, no?, i relacionar-se, doncs mira, que el tenim. Jo les tinc nadalenc, no sé si existeix o no, però en tot cas a mi també m'agraden anar a les festes, vull dir, i m'agraden les tradicions, tot i que també les...
les apliques en funció, diguem-ne, de les temporades, per dir-ho d'alguna manera, jo ja no, ja, vull dir, havíem fet arbres de petits, jo et recordo, i ho explicava, a més a dir, ara algú directament vindria i ens detindria, perquè en aquella època, com jo era petit, doncs agafàvem, anàvem a bosc i tallàvem un ginebró. Un ginebró, sí, a casa meva era un ginebró, sí. Era un ginebró, sí, i no teníem la... ara això està absolutament prohibit, oi? És a dir, com anar a buscar molsa i coses d'aquestes.
El pessebre també hi ha gent que el fa, també va a temporades, si hi ha mainada o no, n'hi ha que no, el senyor Jordi Dalmau amb els 197 anys continua fent pessebres, per cert que està fent una exposició molt maca a la Carbonera de Girona amb 5 pessebres que ha fet i amb un joc que ha demanat, perquè ha demanat a la gent que digui quin és el d'aquest any i quins estaven fets, és a dir...
Coses d'aquestes. I bé, llavors ve tot l'altre. Sí que hi ha una certa relació de consumista, això anava a dir, anava a dir costumista també, però consumista, no? Però bé, a mi tot això del tio i tal, el que passa és que han canviat les coses, és a dir...
Fa molts anys el tio cagava mandarines i algun mitjà... No, menjava mandarines. Ah, menjava. Però cagava galetes, dolços... I coses petites. Tu ets més jove. No, però coses petites. Sí, però eren petites, però... I també cagava... Menjar mandarines i cagar mandarines no veig el procés gaire elaborat. No, deu ser això, m'he equivocat jo, m'he equivocat jo. És un problema digestiu. Sí, home, veig un procés poc treballat.
De tota manera, jo diria, i no ho veus pas per portar-te la contrària, Déu me'n lliurí, que diguem-ne que a l'època que jo recordo de mandarines hi havia poques i em penso que donar-los-hi no era allò. Com en vol uns mitjons, no? Els mitjons de Nadal sí que sortien una mica del tió, no? Mitjons, roba interior, tijama... Aquelles cosetes que hi havia, que hi havia cegavetes de xocolata, paraigues de xocolata... Encara ho caga, eh? Encara ho fan? Bueno, sí, el de casa encara ho fan.
Sí, sí, ja ho saben, sí. I a casa meva encara hi ha de tot. Bé, mirant els novots, diguem-ne, encara n'hi ha que no ho saben. Per tant, ha de cagar i ha de fer tot. Tot, tot, tot. És una de les coses més maques que hi ha, en certa manera, no? Vull dir, la innocència aquest dia, per exemple, jo que no he estat de Misses del Gall, però hi ha algunes Misses del Gall que són molt maques. Molt boniques.
Aquest dia ens explicava la Carme Castell que a Sant Narcís, que això ho desconeixia totalment i la gent podia dir, home, però fa molts anys que ho fem, que ho fan conjuntament amb el GEC i que fins i tot ballen sardanes a dintre de l'església la nit aquella. Són maneres de trobar-se, fer xocolatada i cant coral, vull dir que és una manera de trobar-se i retrobar-se també.
aquesta part m'agrada més la xocolata la xocolata desfeta precisem és el final és el final primer has de menjar la missa i després la xocolata era la missa jo fa temps que no hi vaig, és veritat però quan hi anava a l'època hi anava més, era la més maca de l'any i tant vas acabar amb la versió del pollet perquè si no és molt tard la de les 12 i en fan una a les 6-7 de la tarda
Abans, diguem-ne, de fer cagall. Sí, la del Gall, que es diu la del Pollet. Ah, molt bé. I després hi ha llocs, doncs, per exemple, aquí a... crec que aquí dalt, ho diré demà, a Palau, crec que li han fet sempre la del Pollet. És a dir, hi ha algunes esglésies que la fan més aviat. Veus? Sempre s'aprenen coses. Ja em sonava, però no sabia que es feien per aquí. I Cavalcades, sol de Cavalcades. Mhm.
Vols tocar el tema, eh? Sí, si voleu, bàsicament perquè com que va sortir a portades de diaris de casa nostra i tornem a estar on estàvem l'any passat i fa dos anys i fa tres, però m'agradaria veure una miqueta la visió, no?
ho explico jo, si ho és, l'Io Diallo, que és el que encapçala aquest moviment, va portar 80 signatures a l'Ajuntament, de 80 signatures de persones i 15 entitats, demanant que no es pinti de negre ningú de la cavalcada, i va mencionar, diguem-ne, que ell considerava que això era una burla, tota la població i tal. Ahir em van parlar i, per exemple...
En Guillem Terribas tenia una opinió molt diferent en aquest sentit, no? I et recordo que fa un any, com es va donar això, doncs vam tenir en Xavier Serra els Manelles, que és l'organitzador de la cavalcada de Reis, i en l'Aliu, que vam tenir una...
una tertúlia tensa però educada, i allà es van tirar. Jo allà em vaig treure unes quantes coses que és les que realment em preguntaré, perquè el tema de pintar o no pintar les persones està en el vera fons de tot, però em va donar la impressió que també hi havia postures maximalistes. El dia allò vaig entendre que no li agradaven les cavalcades.
Això és un altre tema. I aquí jo crec que és el que hauria de tocar. És a dir, hi ha dos temes, no? Un, Xavier Salva deia, dels Marais de Girona, deia que havien fet moltes accions per aconseguir que persones de la Senegra hi anessin però que es trobaven amb dos problemes. Un, que aquesta gent treballa com pot i quan pot i que per tant a vegades no podia complir.
hi havia altres temes també pel mig, i també que el que passava és que molta gent qui anava no repetia i que els costava, que no podien garantir 80 persones i que havien demanat ajuda, fins i tot associacions com la de la LIU, però que no havien trobat la resposta que esperaven per fer-ho i que, per tant, continuaven, diguem-ne, intentant no fer-ho però fent-ho.
A veure, jo, que els escoltava ahir aquesta setmana, resumint molt, diguem-ne, home, ens sembla que a la Liu i a la gent que representa se'ls ha de tornar a explicar si és que no ho volen entendre o no ho volen entendre, potser, però vaja, que no té res a veure la cavalcada dels Reis amb el blackface nord-americà, que és tota una altra cosa associada a l'esclavitud i al racisme i al llenxament, fins i tot, i aquí sí, la ridiculització, la burla...
que això, que és una cosa que ve d'una tradició cristiano-catòlica que es va adaptant amb el temps, perquè en fi, tampoc em sembla que diu l'Evangeli que hi havia un rei negre, no?, a part dels tres mags, però bé, és igual, i que té tota una altra dinàmica i que més aviat, al contrari, genera efecte i genera bon rotllo.
Però dit això, també és veritat que estem al segle XXI, ara mateix hi ha moltíssimes persones afrodescendents al nostre entorn i hem d'intentar fer l'esforç i si costa, doncs és igual, costa i s'ha de continuar intentant. I jo també els diria als manaies que jo els he sentit que ens calen 80 persones i si no arribem les pintarem. Home, és que potser en 40 també faríeu, no passa res, no cal que hi hagi, si no crec que estigui escrit enlloc que hi hagi 80 persones que facin del panxa negre, les que puguin seran afrodescendents i les que no, doncs és igual, els pinteu d'un altre color...
Els hi poseu, no? Jo recordo quan jo havia fet de patxa de petita hi havia moltes disfresses diferents. No cal tampoc arribar a 80, no crec que sigui una llei bíblica, no? Ui, no, jo feia fornells al meu poble. Ah, el que em tocava, qualsevol, sí, tots. Sí, sí, sí, sí.
Et tocava si eres blanc, et tocava barba. Si eres ros, maquillatge, que era el que volia fer tothom, perquè era més fàcil de treure. I si eres el rei negre, ens maquillatge negre. Però clar, parlem d'una altra època i un altre moment en què a Fornils no hi havia persones fies. De fet, jo recordo la primera persona afrodescendent que va venir a Iviro Fornils, que va fer de rei, per cert. Però estem en un altre moment. Hem de, jo penso, fer l'esforç màxim d'integrar quantes més persones millor.
però tampoc passa res, no sé si no són 80, és que també no sé per què hem d'arribar, ja sé com és l'acabegat dels reis, però és que als nens els és igual, o sigui, tot el conjunt ja supleix, no seria en aquest aspecte. Ara, clar, per l'altra banda també hem d'entendre que és una tradició, quina és la història i el context d'aquesta tradició, que no té aquest ànim de burla, però bé, també és veritat que com que tants llocs del món sí que l'ha tingut, doncs és una pràctica molt denostada, i això també ho puc entendre.
El que passa és que jo crec que s'ha de viure també com si fos una obra de teatre, no? És a dir, nosaltres no ens plantegem una obra de teatre si surt... O sigui, al final forma part de l'espectacle, hi ha un actor, va disfressat d'una certa manera, jo és que crec que treure també de context això, moltes vegades ens hi farem mal i estic molt d'acord perquè hi ha 80 o... Vull dir, si som 20, no passa res, no? Sí que és veritat que el muntatge com ho tenen muntat amb totes les comitives i tot el que fan, però no passa
No passa res. Se li pot donar un altre format, fins i tot. També fa molts anys que fan el mateix, sempre. Per tant, jo també. Jo és que trauria una mica de ferro a l'assumpte. No sé, són dies molt màgics. Els nens, tot això, no crec que hi arribin a veure-ho. No, els nens no es compten. Volen veure patges i van tots vestits de maneres molt diferents. I a vegades dius, això qui t'ho ha donat? Quin patge era? I no ho saben si és el blanc o el negre o el... Perquè la saturació mental és tal que...
Vull dir amb això que també hem de trobar, no? I a vegades diuen, no, és que si només en tenim 30, haurem d'arribar a 80 i pintarem. I dius, a veure, cal? Pregunto, imprescindiblement. El silenciar-li ser-la.
Jo estic d'acord que si hi ha la possibilitat de trobar gent, diguem-ne, de raça negra, descendants africans o d'allà on siguin, és igual, que es pugui incorporar a una celebració festiva com és la cabalgada dels reis, jo ho trobo...
és a dir, jo crec que s'ha de fer l'esforç com diu la Lluïsa perquè primer perquè és més autèntic després perquè d'alguna manera s'integren aquesta gent a participar d'unes tradicions que per ells potser han sigut desconegudes durant molt de temps fins que han arribat aquí i quan han arribat aquí els han xocat el que sigui s'hi poden incorporar, poden participar-hi
En sóc absolutament partidari. Però també penso, per exemple, imaginem-se, jo no en tinc ni idea perquè no ho sé, però...
per exemple, a Vegett, que facin els reis, que no sé si els fan, que no hi hagi cap persona descendent d'africans, què han de fer? S'han de quedar sense rei negre? No, jo trobo normal, diguéssim, que hi hagi algú que es maquilli, diguéssim. Si aquesta regla val per Vegett,
perquè no val per Girona si a Girona hi ha dificultats per trobar-los, diguéssim, no? Jo crec que no té gaire importància i penso que això entra bastant en el terreny, diguéssim, de la hipersensibilitat que a vegades ens assosmou, diguéssim, no? Perquè volem ser més purs i més nets i més...
i més no sé què que ningú i volem fer les coses com s'haurien de fer però a vegades no és possible fer-les i es poden fer d'una altra manera i no passa absolutament res. Jo no el transfons de tot, si el tema és eliminar la cavalcada no hi estic d'acord. No, això no. Eliminar la cavalcada no hi estic d'acord. Però qui ho ha dit això? No hi estic d'acord. Però qui ho proposa això? A vegades s'insinua, és una mica com les postures maximalistes, és a dir, tots els blancs són fascistes, algú en devem tenir...
Força. Però totes les persones tenen un fons racista. Aquest és el tema. Estructuralment. Ara m'agrada que ho diguis perquè és el que anava a dir jo, precisament, i és aquest el tema. I, per tant, a mi el que no m'agrada, i l'Aliu es va queixar amargament aquest dia que havien posat dos multes de 300 euros a les persones que van interrompre la cavalcada,
A mi no em va agradar que interrompessin la cavalcada perquè jo crec que hi ha altres maneres de protestar. No ho sé, això forma part de... Sí, sí, això estic d'acord, perquè és un dels nostres pactes com a societat, hi ha unes quantes coses que entre tots encara aconseguim mantenir i el cavalcada de reis és de les més importants i té moltes ressonàncies, no?
Però, insisteixo, escolta, la realitat social és molt diferent que fa 10, 20, 40, 50, llavors també hem d'anar dialogant amb les noves realitats, tampoc fem res de dir, no, és que, no, bueno, ells algun error tindran, parlem-ne, i si no volen parlar, bueno, no ho sé, si algun dels dos parts no vol parlar, però et diré més, aquí, en aquest cas concret, l'Ajuntament de Girona diria que el govern és, o com a mínim una part, és propens a escoltar tot això, diria jo, per això anava a dir que en realitat aquí han de tenir...
Facilitat de diàleg. S'han assegut diverses vegades i han intentat trobar, però hi ha coses que impedeixen un apropament més efectiu, per dir-ho d'una manera.
Bé, escolta, però de moment mira que la continuïn fent i ja està. A veure, 80-100 firmes són molt valuoses, però són 80-100 firmes, em sembla que si haguéssim de preguntar quanta gent la vol fer, doncs segurament seríem més persones. De moment encara volem, potser un dia ja no volem, les coses canvien també, però de moment...
Molt bé. Escolteu, avui, no sé si heu tingut ocasió de veure-ho, el diari Ara, la Mariona Farré, publica un tema que fa unes quantes setmanes, diguem-ne, que es mou en els ambients, diguem-ne, com a mínim polítics. Va aparèixer un perfil d'Instagram, no sé si es diu així perquè no domino Instagram, però va aparèixer un compte d'Instagram...
que es diu Girona Perduda, amb un subtítol que és Girona ja no manamora, en el qual, diguem-ne, es denuncien situacions que passen a la ciutat, bàsicament dolentes totes, i amb una barreja d'una certa exageració, mitges veritats i alguna mentida, doncs han aconseguit 25.000 seguidors i han aconseguit que els grups municipals del govern i de l'oposició
acabin parlant. I el que fa la Mariona és dir que aquest grup està encapçalat per una persona que s'ha donat a conèixer, que és un estudiant de dret de la Universitat de Girona, i que havia estat proper a Vox, que de fet, com va fer el conte, el va fer en un manifest en castellà i que de mica en mica n'ha canviat, i ara diguem-ne que està entre Vox i Aliança Catalana, si m'ho permeteu, és una manera de dir-ho, eh?
I ha provocat, i bé, ara per exemple teníem la discussió amb el director d'aquesta casa, amb l'Oriel Mas, que la coneguem, que és un molt bon treball periodístic, si això encara ajudarà aquesta gent a tenir més seguidors, una quarta part dels quals, segons diu la informació...
podrien ser allò que en diuen vots, és a dir, coses falses. Se n'han de parlar d'aquestes coses que diguem-ne, perquè això vol dir que estem a any i mig de les eleccions i que s'estan començant a moure moltes coses, doncs si no l'heu vist és allò, és bàsicament, és a dir, així com per exemple hi ha hagut altres perfils del que s'han dit seu de mitjans,
que directament han inventat coses ara la intel·ligència artificial és una cosa molt perillosa per exemple hi va haver una informació d'un diari digital que era una informació amb una determinada tirada cap a un cantó però que estava il·lustrada amb una imatge
suposada més real, que no ho era, de la Silvia Rils trepitjant a un Carles Puigdemont que estava estirat al terra, del que després algú em va fer un vídeo dient que la matrallava i tal. La utilització d'intel·ligència artificial, sense reconeixer, inventant-se fotos, jo crec que és un tema perillós i que val la pena reflexionar. L'he posat al damunt, és a dir, estava el cas d'aquest conte...
Jo ho he sentit a la ràdio aquest matí, i he pensat que potser en parlaria, però no tinc... No, no, jo mateix estic, és a dir, jo mateix m'estic preguntant si això ajudarà, diguem-ne, a creixer de seguidors, però al mateix temps n'estic parlant, és a dir, jo soc partidari que dels problemes se n'ha de parlar...
i això no és un conte, això és un problema perquè el que fa és que dona una determinada imatge, diguem-ne, és evident que hi ha problemes amb els residus, n'hi ha, però el que fan és una altra cosa, és evident que hi ha alguns problemes d'inseguretat, que n'hi ha, però no has d'anar, diguem-ne, armat i guarda espatlles per anar per la ciutat, és una miqueta tot això.
M'agradaria preguntar-vos què en penseu, si és que en penseu alguna cosa i si en voleu parlar, veia. Els periodistes primer. D'aquest tipus de contes. En general, d'aquest tipus de contes, o d'aquest en particular, o el fet que aparegui o que estigui lligat, perquè la informació de Marionès és interessant, perquè explica com les fotos que tenia penjades en el seu propi perfil, de l'Incadine i tal, que eren associades, diguem-ne, a gent de Vox, per dir-ho d'alguna manera.
Tot i que ells el primer que han fet era desmentir que tinguin cap relació amb cap partit, però a la informació expliquen que van parlar amb el regidor de Vox per preguntar alguna cosa i que al cap de 20 minuts ja apareixia una resposta de xarxa, per tant, algun contacte deuen tenir.
Bé, en primer lloc jo crec que, com tu has dit, falta molt poc temps per a les municipals, però tal i fa si són municipals com si són generals, això és igual, diguéssim, però la política cada cop més està fent servir aquest tipus d'eines i no ho està fent servir només...
la gent propera Vox, ni la gent propera Aliança Catalana, ni el fa servir absolutament tothom. Les eines, em refereixo, eh? Una altra cosa és de la manera que es fan servir. El falsejament de la informació és un altre tema, diguéssim, és a dir, inventar-se les notícies, o exagerar-les, o treure'ls de context, o falsificar imatges, tot això...
Jo crec que és un dels fenòmens que hi ha al voltant de les noves tecnologies de la comunicació.
que quan van aparèixer se'ns va dir que això seria la liberalització del periodisme i el que és, crec jo, és la liberalització de l'estupidesa humana, diguéssim, perquè és com posar, com ho diu, aquella frase feta que diu és pitjor que un boig amb un revolver
Doncs és exactament això, diguéssim. Hem posat una eina que requereix, diguéssim, d'una ètica i d'una capacitat, diguéssim, jo diria moral per fer-la servir a persones que no en tenen o que la tenen, francament, esbiaixada.
Aleshores, jo crec que això només es pot resoldre per dues vies, diguéssim, o per una via, diguéssim, que és la via legislativa. És a dir, tota aquella persona que difon informació falsa o tergiversada ha de respondre als seus actes, de la manera que sigui.
i ho reclamo no només com a ciutadà sinó també com a periodista jo crec que això ens fa mal a tots perquè ens intoxica i a més a més fa mal al nostre ofici i per tant crec que s'hauria de prendre mesures en aquest sentit i crec que en aquest sentit que els col·legis de periodistes
són excessivament tous en aquest tema. No sé si per què aquesta gent també estan afiliats als col·legis de periodistes i per tant es considera que internament no s'han de trencar sensibilitats o per quin motiu, diguéssim, però jo crec que hi hauria d'haver-hi
diguéssim, més geni, més autoritat, diguéssim, en aquest sentit, des dels col·legis de periodistes i també des de les instàncies polítiques per començar a regular tot això, perquè si no, al final, no sabrem on és la veritat, on és la mentida, qui està fent de periodista, qui està fent d'agitador i qui està fent d'una altra cosa.
Estic molt d'acord. Sandra. Jo crec que passa una cosa amb internet, no? O sigui Instagram, o sigui LinkedIn, o sigui qualsevol canal. Que jo crec que al final serveix de canal de denúncia, el que passa és que tot val, no? Jo dic que és com un punt de covardia si tu fas un manifest o reculls firmes o...
I et planteges una sèrie de coses i les portes al davant, no? Si hi ha aquest tu a tu, aquest face to face, no? Aquesta voluntat de Diosa. Doncs sí, Girona, ho sabem tots, no? Que hi ha hagut moments que Girona no està neta i s'estan fent coses perquè sigui més neta.
Però jo trobar un canal de denúncia on només hi ha l'odolent i que segurament que si mirem per darrere està manipulat d'alguna forma, estic molt d'acord amb l'Enric, no? O sigui, hi hauria d'haver alguna mesura com per dir, no sé, és una sanció com de... Per internet tot val, no? És a dir, jo vaig, faig una foto i dic, mira, els ports senglants segurament que ja tenim...
Vés-te aquí a Girona perquè estan aquí amb les vessures tal. No sé, per mi és una eina del tot val que és molt difícil de portar-la cap a bon port. Com es fa per regular-ho això? Difícil. Tu parles amb un advocat i et dius sí, però clar... Perquè les lleis no estan preparades, perquè van molt per darrere de...
Correcte. Però n'hi ha una que hauria d'utilitzar-se, que és el codi penal. Si és mentida, hauries de poder... Però esclar, hauràs de demostrar, hauràs de tirar, però jo que no soc especialment amant de la regulació en aquest món, penso que la millor regulació és la que no existeix, i bàsicament el codi penal, és evident que davant de la mentida, la mitja veritat o la manipulació, alguna cosa s'haurà de fer. O una fotografia manipulada, com dèiem...
Passa que, clar, què passa amb internet? Que també et trobes moltes vegades que és allò de la xarxa, no? És una mica com difícil trobar el primer, és a dir, qui és el culpable? El que va crear el canal? O, per exemple, potser hi ha 10 persones que ho publiquen aquí? És molt difícil, és com un grup de WhatsApp, no? Tu tens un administrador, en pots tenir 80. Clar, el problema d'internet és que, com que és aquesta xarxa tan, com te diria, com difícil d'accedir, no?, de tocar, clar, jo no sé des del marc legislatiu a quin punt pots atacar...
Per exemple, una mesura seria obligar que es tanqui aquest compte? Bé, potser seria una mesura. S'hauria de mostrar que van aquí. A veure, Instagram, ja que és Instagram, has dit, Instagram tanca dos o tres cops l'any el compte a la Cristina Fallaràs, que denuncia situacions de violència de gènere.
perquè a vegades alguna de les persones que li envia missatges posa algun nom concret, més que d'alguna persona, o sigui, alguna pista que permet identificar de qui parlen i li tanquen el compte a l'acte. I del cap d'uns dies li tornen a posar, total, perquè algú ha insinuat, com va passar amb el cas Errejón, va donar prou pistes per saber què era l'Errejón, i li tanquen.
amb els mugrons de Facebook però jo parlo ara d'informació ja no entrem en fotos i això jo com dedico a l'art i a vegades penjo coses i ja ni t'ho explico però llavors esclar jo no entenc que Instagram sigui tan ràpid a tancar-li això en ella i tan lent a tancar pàgines d'aquestes que de forma demostrable són mentida
Pàgines que, a més a més, gran part dels seus seguidors són falsos. I tant. I ja no és només falsos, la informació també ho és. Una quarta part dels 25.000 que té podrien ser vots. No en tinc ni idea i de fet he hagut de preguntar que és un vots. I es poden comprar els seguidors, eh? I tant.
No, vull dir que, clar, la llei és escassa i lenta, però, clar, això és la llei. Però després tenim les companyies que tenen responsabilitat, perquè aquí a vegades hem arribat a un punt que sembla que tot el dia diguem... Que tot sigui culpa de l'oponim, eh? Que tot sigui culpa de l'oponim, eh? Que tot sigui culpa de l'oponim, eh? Que tot sigui culpa de l'oponim, eh? Que tot sigui culpa de l'oponim, eh? Que tot sigui culpa de l'oponim, eh? Que tot sigui culpa de l'oponim, eh? Que tot sigui culpa de l'oponim, eh? Que tot sigui culpa de l'oponim, eh? Que tot sigui culpa de l'oponim, eh? Que tot sigui culpa de l'oponim, eh? Que tot sigui culpa de l'oponim, eh? Que tot sigui culpa de l'op
Doncs perquè no en tenen aquestes companyies. O sigui, és que no som del tot conscients del mal horrible que estan fent aquestes companyies. Aquí hi ha un element, jo crec que fonamental, i és que en el cas d'un diari, d'una televisió, o d'un mitjà digital, és igual, però legalment reconegut,
hi ha sempre diguéssim un responsable una seu un lloc en el que anar a buscar aquell responsable i demanar-li comptes ha passat això modifica, fes, no sé què tal hi ha un interlocutor per dir-ho d'alguna manera amb el tema de les xarxes no hi és
amb el tema de les xarxes, no hi és. Per tant, jo crec que és aquí on s'ha de començar a regular. És a dir, primer, amb el tema de les identitats. És a dir, que tu tinguis un pseudònim no vol dir que darrere d'aquest pseudònim no hi hagi una identitat legal que es pugui identificar d'alguna manera. Per exemple, que dintre, que una determinada plataforma, diguéssim, tingui la seu al Silicon Valley, no sé què,
i no es pugui identificar, no, escolti'm, vostè està operant en el nostre país, doncs vostè necessita un representant legal en el seu país, en el qual ens puguem adreçar per demanar-li que s'executi, que es faci, el que sigui, diguéssim, no? Jo crec que una mica el fil s'ha de començar a estirar per aquí, perquè si no, estem absolutament perduts, no...
Clar, però és això, això és una mica el que pot fer, diguem-ne, el marc públic, no?, però jo el que reclamo és que li exigim a les empreses, és a dir, igual que li exigim a l'aigua potable i a la llum i no sé què, un servei... A Facebook, a Instagram, a Twitter i tal, igual que a qualsevol empresa, és a dir, aquesta cosa que les empreses funcionen molt i molt bé, això és mentida, tenim tots continuament problemes amb mil empreses, no?, perquè no ens han fet el servei que havien de fer, llavors reclames, no sé què, bueno, hi ha un...
És clar, sembla que amb aquestes empreses, amb aquestes xarxes, no puguis fer res. Elles tenen el control absolut. És veritat que el tenen. Mira què passa als Estats Units, ja se'n preocupen bé prou de tenir vincles ben estrets amb l'administració i una mica arreu, no? I després, si no, el president dels Estats Units amenaça Europa perquè vol regular. Ja ho sabem que és complicat. Però és a aquestes empreses que els hem d'exigir. I tu ets una empresa que publiques... Bueno, ha sortit moltíssimes vegades, no? Gent que moderen continguts i que pleguen perquè...
tot el que s'intenta publicar és horrible, quan volen tallar-ho, o sigui, no som conscients de la quantitat de porqueries que s'intenta penjar i de la que cola, perquè sí que hi ha part que potser no, però déu-n'hi-do la que cola i la que entra, no? I els grups...
misògins, els grups d'ultradreta, etcètera. No els grups privats, que també, sinó completament públics. I què els estem demanant a les empreses? Ara, per exemple, a Austràlia, ahir, aquesta setmana, finalment, prohibeixen les xarxes socials als menors fins a 16 anys. Bé, és que això les empreses per elles mateixes ho podrien fer, no? Cal que algú els hi prohibeixi. És a dir, una mica de responsabilitat social ja ho haurien pogut fer elles. Poden fer-ho, tenen mitjans de moltes menes, no? Però és que ens hem acostumat...
per exemple, per allò del desastre a València que va passar. O sigui, cada vegada es crea una plataforma que hi ha unes fotos, unes fake news, que és veritat que fins que no hi arribes, és a dir, tu tampoc pots... El problema d'internet és que és, com ho dèiem, com un covell d'escombraries, que hi va tot. Llavors, esclar, no hi ha comodes granes.
El problema està en desgranar-ho, perquè cada cosa que passa... Han d'invertir més, les empreses privades han d'invertir més, o contractar gent, o trobar sistemes per... Escolta, ells mateixos creen les eines, perquè creen les xarxes, creen la intel·ligència artificial, creen els bots, i ells mateixos han de saber desactivar-los. Sembla que estiguem parlant, o sigui que jo no ho sé fer.
Els que estem aquí no ho sabem fer, evidentment. Ells sí que els han creat ells, ja ens hi entenem. És que clar, sembla que estiguem parlant que hi ha com 4 o 5 grans empreses al món i amb les seves filials i connexions. Si ells mateixos creen el mal, llavors per què no els exigim a elles que regulin, no? Més que als governs que també, evidentment, han de fer la seva part.
Aquí hi ha un tema de fons que voldria plantejar, ara mira l'Enric perquè a vegades els anys que hem treballat junts era el meu fart perquè jo soc més emocional i ell és més reflexiu, i tu volia preguntar, esclar, hi ha tot el problema de la desinformació, és a dir...
L'utilització de xarxes socials les han fet servir partits polítics que quan estaven a l'oposició, que ara quan estan en el govern es veuen que amb les mateixes armes els responen. Perquè ara hem parlat de tot això, la Lluís ho ha explicat molt bé, però esclar, el tema és, i hauria d'haver-hi, hauríem de considerar que si una cosa és veritat o no és veritat, és a dir, això és així, però...
Les mitges veritats, la desinformació, posar el focus en un determinat, aquest és una línia molt prima, no? I contra això, és a dir, torno-te a dir-ho, allò del receptar i el prendre, és a dir, una cosa és el que tu fas com vols influir en altres o vols donar una imatge de segons qui, i l'altra és com et passa a tu, no?
Això, esclar, Abantes ho tenia molt clar, amb un diari, amb una emissora, no era el mateix escoltar la cerca a la Cope, no era el mateix llegir el país que l'Avecene o la Razón, no era el mateix mirar el punt que el diari de Girona, per moltes coses, però hi havia una base que, bàsicament, el que hi havia era allò dels fets i les visions, que els fets havien de ser sagrats i tal. Això ara s'ha diluït, de tal manera que, esclar...
Com pots saber si una cosa que surt és o no és veritat? És complicat això, i jo crec que si és complicat, pels que ens hi hem dedicat tant de temps, com no ho ha de ser pels ciutadans o per la gent que només s'informa per aquest tipus de xarxes, que n'hi ha molta.
la gent no ho sap, que una cosa és veritat o és mentida és dir, de la mateixa tu has fet diguéssim, has enfocat la presentació del tema diguéssim, d'una manera que és la clau diguéssim, no? és dir, els fets són sagrats, les opinions són lliures tu saps que un determinat diari tendeix cap a la dreta i un altre tendeix cap a l'esquerra
però tu saps això i quan vas a llegir allò dius per què llegeixes aquell diari? home, jo llegeixo aquest diari perquè m'adona una informació fiable des del seu punt de vista fa l'anàlisi interessat d'aquella realitat diguéssim i jo vull veure qui em pensen d'aquella realitat o com la presenten però jo ja sé qui són ells ja sé com pensen ells, ja sé què fan i si vaig veure els altres exactament igual en aquest cas
és a dir, cada un d'aquests diaris té els seus lectors són gent que volen sentir les coses d'aquella manera perquè la realitat és aquesta volem que ens expliquin les coses com a nosaltres ens agrada i no com no ens agrada i amb les xarxes passa exactament el mateix és a dir, nosaltres tenim tendència a mirar una sèrie de coses en funció d'això es van creant els algoritmes que ens porten la informació
i evidentment els que treballen tot això se n'aprofiten i diuen jo generaré aquest tipus d'informació i aquest tipus d'informació anirà a parar en aquells que estan descontents amb aquesta línia política perquè jo ja ho enfocaré de manera que els hi arribi i llavors
Tu no saps si allò és veritat o és mentida. Tu t'arriba aquella informació, aquella informació està en sintonia amb el que tu penses i automàticament tu ja digereixes allò i quan parles ja parles com allò que has rebut.
i és una cadena per això jo deia abans que a mi em sembla molt important començar a actuar amb això començar a aclarir o a clarificar quines són les responsabilitats de cada una de les persones que s'expressen públic una cosa són les opinions una cosa és dir jo què sé que tal polític
no sé, serveix als interessos de la patronal i que els altres serveix als interessos d'en Putin o que els altres fan no sé què, això no deixa de ser una opinió, diguéssim, no?, en funció del que tu analitzes d'aquella persona, diguéssim, però una altra cosa és que tu estiguis donant dades sobre uns fets que realment no existeixen, diguéssim, no?,
Per tant, el límit jo crec que ha d'estar aquí i s'ha d'anar a buscar la manera de poder acotar això, perquè el món digital...
és un altre món, no és el món tangible, i com que no és el món tangible, només hi podem, és a dir, no s'hi pot accedir de cap altra manera que a través del món tangible, nosaltres no vivim en el món virtual, no hi som, no hi podem actuar, el món virtual està per sobre de nosaltres, ens embolica, diguéssim, és com un embolcall que tenim aquí, però no hi podem accedir.
doncs hem de buscar la manera de poder-hi accedir i la manera de poder-hi accedir és que els seus responsables les persones que són responsables de la informació que publiquen siguin accessibles
Això depèn de les companyies. Si les companyies demanessin més dades quan la gent obre comptes i ho fessin seguible, Instagram, Facebook... Les companyies no ho faran si la llei no els obliga. Però les primeres responsables són elles, perquè no ho fan perquè no volen. Això que tinguem-ho molt clar. Igual que molts no tenim clar, em sembla, com es guanyen la vida i per què són tan rics. Com és que això que és gratis? Guanyen tants i tants diners. Ho hem rumiat bé? Com ho fan?
gestionant les nostres dades, venent-les al millor postó, etcètera, etcètera. Llavors, ells són els primers responsables, primeríssims. Llavors, evidentment, com que ells per si sols no només no fan, sinó que manegen per estar a vegades més desregulats, llavors hem d'exigir arguments que els regulin, no? Però vull dir, que hem de...
no són neutres ni molt menys, són els responsables i no ho fan perquè no els hi donen la gana i per tant s'estan utilitzant i manipulant, això també és una mica el que ha d'anar. Una altra cosa que apareix al revés, primer apareix, es fa gros el gegant, llavors un cop tenim gros el gegant, ara com el controlem?
No, clar, és molt difícil de controlar. I jo volia apuntar que, clar, venim d'un marc, per exemple, jo que estic a cavall entre el que comentava l'Enric i també en Jordi Grau, que venies d'aquesta rigorositat d'un codi ètic dins els diaris, hi havia un responsable, les notícies es deixaven pair, es mirava què passava, clar, tenies l'avantatge que una cosa passava durant un dia...
I l'endemà t'ho treies, jo moltes vegades em parlo amb el gran amic Josep Martinoi en coses internacional, que havies de sortir amb aquella portada i que a vegades tenies el límit aquell d'escolta, que això ha d'anar a rotativa, i has de saber segur, clar, venim d'aquesta informació rigorosa, que hi havia tot un trànsit per poder saber i que podies fer unes trucades i una sèrie de coses per dir el que publico, n'estic convençudíssim, a passar a una immediatesa total, que jo per mi que aquesta immediatesa
té un punt de no rigor, bueno, ja es veu, no?, o de zero rigor en què passen coses que tothom vol estar informat al moment i, clar, què passa? Que qui ha propiciat? Doncs que jo crec que dóna vida aquest, digue-li, grups o aquesta persona que segurament que hi ha una intencionalitat darrere, com deia abans, però que, clar, que aquesta immediatesa fa que de quina manera contrastes allò. Per tant, s'ha perdut com aquest fil que parlàvem abans de poder contrastar una cosa? És que no hi ha temps?
És a dir, com fas per contrastar una cosa? I llavors què es fa? Es publica. Ja està. És com en plan, jo llenço un obús i després ja pensaré l'ona expansiva cap allà on va. Per tant, aquí... Tampoc és nou, és a dir, a veure, hem de pensar que gent que ha fet aquestes coses, per exemple l'estat espanyol, estan en aquests moments amb tres diputats al Parlament Europeu.
És a dir, gent que es va inventar notícies en el seu moment i es va inventar aquella formació política que no sé si es tornarà a presentar, perquè ara l'estan investigant per tots cantons, però que en tot cas ha passat, no? I el problema... A tu també, no? El problema...
Jo també crec que és un altre, ja em tiraré pedres al meu propi taulat, i no el del periodisme, sinó el de la ràdio. Ens hem posat molt nerviosos per un conte que té 25.000 seguidors, dels quals diuen que una quarta part poden ser vots i que hi ha els altres. I n'estem parlant contínuament. Clar, no sabem d'on són aquests seguidors, no sabem a què representen, no sabem ni si s'ho miren, perquè al final...
Què vol dir que té una visualització? Que te mires tot el vídeo i qui penses o senzillament qui entres un moment? És a dir, la sensació és aquesta, que potser ens deixem portar per una cosa, que en realitat la gran majoria de la gent de la ciutat de Girona no tenia ni idea que existies fins ara mateix. No, jo no.
No, però això també, bueno, té una mica a veure amb el que diu allà. També he de dir-vos, ja que sou periodistes, els periodistes vau ser els primers que us vau deixar emportar per el riu d'Aix, els primers enganxats, addictes a la... perquè per natura, diguem-ne, i per professió, no? A la rapidesa, a l'emmediatesa, a les xarxes socials, heu estat vosaltres. Que jo recordo escoltar la ràdio... No tots, si m'ho permets, però... Parlo en general, parlo en general. Sí, sí, sí, però a mi no... Però em refereixo, què vull dir això? Vull dir que...
tu escoltes, com fa molts anys escolto la ràdio i tal, i va arribar un moment que de cop i volta era, bueno, ara encara, i dic, ha sortit un Twitter, no tinc Twitter, no n'hi he tingut mai, em nego a tenir-ne perquè, bueno, tinc altres xarxes, no és que sigui antixarxes, però aquesta m'he negat perquè veig venir, que em va semblar que era angoixant, aquest flux continu de notícies, però esclar, tu estàs escoltant la ràdio i dins...
Ara ha sortit un tuit de tal, ara no sé què és. I estan tots amb el mòbil, a menys veu, no? Tothom està amb el mòbil sobre la taula, les tortulies, a tot arreu, perquè estan allà mirant a veure si surt alguna cosa per poder-ho explicar. I clar, tu que estàs a casa teu tranquilment escoltant, clar, també dius, ui, és veritat, clar, a mi, jo estic a casa, a mi m'és igual, no tinc Twitter. A mi si fan una tortulia d'una hora i no diuen cap notícia d'última hora, em quedo tan tranquil·la, eh? Vull dir que...
vull dir que el món del periodisme dels mitjans també en general ha sucumbit a tota aquesta dinàmica jo estic de cosa una mica amb el que dius Lluís en general el que passa és que per exemple jo a vegades alguna gent o una empresa et diu escolta'm ajuda'm a fer-me una consultoria de quina xarxa em convé més no tot val per exemple jo el Twitter ara es diu X per exemple l'entenc en un partit de futbol tu estàs enganxat al mòbil no pots veure no tens ràdio no tens...
no tens tele, no tens... I et van dient, escolta, minut tal... O sigui, és una mica minut resultat. Això en un partit de futbol, en el món de l'esport, pot tenir molt sentit. El que passa és que després això ha traslladat a una altra cosa, que jo per mi no cal saber cada segon què passa. És que tampoc cal. Què passa? Que això es trasllada a un partit polític, a una cosa que dius, no passa res, ja t'ho explicaré d'aquí mitja hora, o t'explicaré el balanç d'aquí una hora. No cal tant immediat. I jo crec que s'ha com...
no sé, desdibuixar tot en tot s'ha barrejat tot qualsevol tertúlia a la ràdio tots tenen el mòbil a la mà perquè tots estàs mirant tota l'estona si tal ha fet el tu i tot l'altre
Aquí també hi ha un altre tema que és, es va plegar en el guan que ens has llançat, és evident que els mitjans no hem fet bé, és evident que en un moment determinat vàrem confondre, però això fa molt de temps, ja no és només un tema de xarxes, vàrem confondre allò que dèiem de sortir del carrer i mirar les coses i mirar d'explicar-les,
amb el fet que era molt més fàcil i molt més ràpid d'escoltar el que diu algú i de buscar llavors que l'altre el contrarresti. Bàsicament això és en el món, diguem-ne, de la política, deixeu-me dir així, de la gran política o de la política local. Un diu una cosa, l'altre en diu una altra.
I trencar això és complicat, entre altres raons, perquè jo crec que un dels grans problemes que té en aquests moments el periodisme, a part de la precarietat, que també hi és, és bàsicament la manca de credibilitat. Ens l'hem perdut nosaltres mateixos i això costarà molt de recuperar. No sé si estàs d'acord, Enrique. No gaire. Doncs m'agradaria escoltar per què. Perquè encara es continua fent bon periodisme.
El que passa és que sí que és veritat que la utilització de les xarxes, no de les xarxes, la utilització del periodisme digital s'ha fet d'una manera atabalada.
jo ho diria així i no ha donat sempre els forits que havia de donar jo per exemple jo no hi veig cap problema ni a Twitter ni a cap altra xarxa social si hi ha els diguéssim si hi ha les mesures per saber qui és qui
i que el que s'està publicant, diguéssim, és cert en quant a informació, en quant a opinió, mira, tant li fot, que sigui el que cadascú vulgui, diguem-ne, però com a mínim com a informació sí que allò està comprovat i és cert, i si no ho és, doncs que es pugui, com he dit abans, que es pugui respondre. Per tant, jo no ho veig una mala eina, és una eina,
fruit dels temps que van evolucionant i que amb la intel·ligència artificial encara evolucionaran molt més jo recordo al principi de les pàgines web que parlàvem amb en Josep Madrenes que és el cap informàtic del diari que ell deia pensa que en aquests moments que ens sembla que hem descobert
un nou univers en realitat estem a la prehistòria que el que vindrà serà multiplicat per mil o multiplicat per cent mil o per milions diguéssim la potencialitat diguéssim del tractament de la informació de manera digital diguéssim per tant
I això és una cosa que va evolucionant i que va tinguent els seus defectes. Però jo crec que la societat ha de ser prou àgil i prou intel·ligent per reaccionar a temps a totes aquestes coses i ser capaç de regular-los perquè no ens passin pel damunt. Perquè si la ciència avança molt més del que avancem nosaltres...
nosaltres no podem deixar que la ciència ens passi pel damunt hem de ser capaços de controlar-la o d'utilitzar-la correctament per tant això jo crec que s'ha d'anar fent s'ha de ser àgil i ràpid regulant tot això jo no ho veig una mala eina jo crec en tot cas que el problema està en com es regula
És que fem tard ja, eh? Ni àgils ni ràpids, això ja està fet. No hem sigut ni àgils ni ràpids. Abans era molt més fàcil, és a dir, hi havia hagut diaris que sortien diguent mentides? Home, sí, recordo un diari de Madrid, us en recordeu? L'IAC, on el va comprar aquell famós advocat, l'Emilio Rodríguez Meneses, que es va inventar, diguent que havia trobat l'Antonio Anglès, l'assassí de les nenes del cas, i li va fer entrevistes i després va descobrir que era...
Però allò es va descobrir ràpid perquè hi havia uns controls que ho eren. Ara dóna la impressió, això que deies en Pep Madrenes, de multiplicar per mil. No arribes a per tot, no hi ets, i ens hem deixat portar per una pressa en la qual expliquem que ha passat alguna cosa que no sabem si és del tot certa, però no tenim ni temps ni ganes, jo diria en alguns casos, d'explicar on ha passat, com ha passat, de quina hora ha passat, per què ha passat, i analitzar una miqueta tot el
Bé, perquè tots els mitjans només volen clickbait, no?, que és allò un titular ben escandalós i tal, que després a la notícia no té res a veure, però igual ja han clicat, no? Ara hem descobert una cosa, no sé si a les arts aquesta, que gent que havia arribat a tenir 10 milions d'usuaris únics està baixant a 2 o 3 o 4 perquè resulta que les grans empreses aquestes a les que tu parlaves han canviat això que en diuen l'algoritme...
I se'ls ha fotut en l'aire tot el tema del clickbait, que ja no els hi dona el que ells es pensaven. Per això dic, és que tot això, en fi, i no sé què anava a dir més també, però bueno, és igual. Té-liat, té-liat. Ah, no, perdona. Sí, anava a dir, perdó. No, però és que ara més estem en una època, a banda que les mentides, el que deia ella, no, les mentides llança, després ja tal.
Però com deia l'Enric, com que tothom vol llegir o escoltar el que és a fi o el que ell pensa, doncs escolta, tens tot un marcat, de la veritat a la mentida, i vinga, busca tu, i allò que tu decideixes que és el que val, doncs allà t'enganxes, que és veritat, bé, i que és mentida, també, però tu has decidit que allò és el que és a fi, el que tu et ve de gust.
que ara volem creure que la pesta porcina està a tot Catalunya però ens ho amaguen perquè el govern ens vol amagar perquè mengem coses ben contaminades doncs si tu et vols creure això trobaràs notícies ens ensenyarà una foto d'un port senglar a Montjuïc i la gent automàticament associarà que potser és Collserola
el famós xat de Montjuïc del que ja ha sortit havia circulat imatges de no, mireu aquest gos al cantó de l'estadi de Montilivi que ha menjat llonganisses amb claus a dintre no sé què havia menjat el gos i vaig buscar i evidentment això havia passat fa no sé quants anys a un altre poble a l'altra punta i vaig posar, no, això és mentida però allà estava ja
Doncs ara tothom pot triar la carta. M'han dit que això ha passat. La gent penjava una foto i deia això és el cantó de l'estall de Montilivi. I mira, un cop m'he entretingut a buscar la informació, mai era el que deia en aquest xat. I parlàvem de la intel·ligència artificial. És a dir, per això ho deia abans, perquè les xarxes...
ha donat la possibilitat que allò que abans es comentava a la botiga del barri, o en el bar del costat, o no sé quin altre lloc, ara es comenta en la xarxa i això es multiplica. I tinguem present que la lleta impresa, sigui en paper o sigui en xarxa, és llei, eh, per molta gent. Sobretot parlo de gent potser més gran. És que ho diu aquí, aquí ho diu. I si ho diu aquí... I si ho diu aquí...
mama, papa, avi, no sé què, t'entens? És a dir, ah, però qui ho diu? Sí, sí. Perquè encara tenim aquella cosa, com que està escrit... Clar, i jo anava a dir el que deia l'Enric abans, que corre tot tan ràpid, que per exemple tenim la intel·ligència artificial, que les eines que tenim ara avui dia passen una mica el mateix, és a dir, el tanto, perquè de moment es tiren de tot el que s'ha publicat. És a dir, no té prou intel·ligència com per crear una notícia o com crearia una persona real, per tant...
Portem a la imatges, acollonant, aquest dia hi va haver el Congrés de Periodistes a Catalunya i em vaig fer una foto amb dues amigues que ens van trobar allà i ahir m'arriba això, i ahir m'arriba aquella mateixa, o sigui, m'arriba un vídeo en el qual en Maraques estic donant voltes sobre mi mateix ballant, basat en aquella única foto
Sí, sí, sí. Ho veus? Esclar, jo no m'interessa, no ho entenc. Això no ho sabíem, eh, Jordi? No, no. A les maraques no ho sabíem. A les maraques podríem arribar a parlar, però en aquell cas no portava maraques. Doncs imagina't això quan s'aplica la violència contra les dones i contra les noies i les nenes. O en temes molt delicats. Què és el que està allà passant? Perquè al revés no sé si passa, però en aquest cas... Quantes nenes estan veient ara les seves fotos nues, per exemple?
Sí, sí. Escolteu, jo crec que hem parlat molt de la ciutat, encara que teòricament hem fet una reflexió filosòfica sobre les xarxes i sobre les cavalcades, però jo us ho voldria agrair perquè crec que ha estat realment molt bé. O sigui que moltíssimes gràcies, Guisa Feixedes, Sandra Florença i Enric Serra. Si tot va bé, nosaltres tornarem demà a les 10. Ara són les 11.