Title:

Grip, desinformació i gestió de l’aigua

## Context general de l’episodi Episodi de **"La tertúlia de Girona FM"** amb tres tertulians (Pau Marramón, Carles Bonaventura i Jordi Xargayó) que comenten temes d’actualitat sanitària, mediàtica, ambiental i local. La conversa combina **anàlisi crítica**, experiència personal i visió política a mig i llarg termini. --- ## 1. Rebrot de grip i retorn de les mascaretes ### Situació sanitària • Augment **molt fort** de casos de grip (prop de *308 casos per cada 100.000 habitants*). • **Col·lapse** a urgències i hospitals, especialment en la franja **0–14 anys** i fins als 44 anys. • Explicació atribuïda a *7 mutacions del virus* que fan que **la vacuna d’enguany no sigui prou eficaç**. > "Sembla que ja teníem superades això de les mascaretes i ara tornar-hi." • Reapareix l’**obligatorietat de mascareta** en centres sanitaris i residències (personal i visitants). • Avisos específics per als **àpats de Nadal** amb gent gran i col·lectius vulnerables. ### Vacunes, pors i responsabilitat col·lectiva • Es confessen diferents actituds: des de **grans defensors de les vacunes** fins a persones que **no s’han vacunat per por** o desconfiança. • Recorden que la **mortalitat per grip** sempre hi ha sigut, però abans gairebé no se’n donaven xifres públiques. • Dades a les comarques gironines: **baix índex de vacunació**, al voltant del *30%* del col·lectiu al qual li tocaria. • Es remarca el paper clau de les vacunes en la història recent: - Reducció dràstica de la *mortalitat infantil*. - Disminució de malalties com la *poliomielitis*. • Debat ètic sobre la vacunació infantil: - Algunes famílies **refusen vacunar els fills**; això obliga altres pares a signar autoritzacions. - Proposta de **capgirar el sistema**: que s’hagi de signar per *no* vacunar, atès el risc per a tercers. > "Podria haver de ser al revés, podria haver de firmar papers el que no vol que es vacuni perquè potser està posant en risc els altres." • Es defensa la idea d’un **major grau de restricció** en l’accés a espais per a qui decideix no vacunar-se quan això posa en risc la resta. ### Covid, memòria curta i immunitat de ramat • Es critica que, malgrat la promesa que la Covid "**canviaria el món**", la societat ha tornat a **"ensopegar amb la mateixa pedra"**. • Casos personals utilitzats per relativitzar ("no em vaig vacunar i no m’ha passat res") es rebaten amb el concepte d’*immunitat de ramat*: > "No t’ha passat res perquè hi ha un piló de gent que es va vacunar." • Crítica a la **por a la vacuna** alimentada per rumors, conspiracions i desconeixement científic. --- ## 2. Desinformació, xarxes socials i pèrdua de criteri ### De la crítica sana a la desconfiança total • Es constata que hi ha hagut una evolució des de la **necessària crítica als discursos oficials** cap a una **desconfiança generalitzada** en tot: - *Teories de la conspiració* sobre vacunes. - Negacionisme de **fets científics bàsics** (llei de la gravetat, Terra plana, arribada a la Lluna). - Governs que **neguen el canvi climàtic**, fins i tot després de catàstrofes meteorològiques greus. • S’atribueix part del problema a la **manca de formació i nivell cultural mitjà**, combinada amb una allau de **fake news**. ### Xarxes, influencers i anonimat • Canvi radical en l’ecosistema informatiu: - Abans els **mitjans tradicionals** tenien el monopoli de la informació, amb filtres, línia editorial i responsabilitat jurídica. - Ara, **qualsevol perfil anònim** pot difondre continguts a milers de persones **sense control ni conseqüències**. > "Si per les falsedats que es difonen per les xarxes es presentessin les demandes que es presentaven als mitjans, necessitaríem pavellons sencers de jutjats." • Fenomen *influencer*: - Persones sense formació específica que esdevenen referents. - Per mantenir audiència han de fer **afirmacions extremes**, no matisades. • Televisió i entreteniment: - El **pensament profund** i el debat pausat "no venen"; triomfen formats de **cridòria i espectacle** tipus *Sálvame*. - Això redueix espais per al **debat serè i amb experts**. ### Cas local: desinformació a Girona • S’esmenta el perfil d’Instagram **“Girona Perduda”** com a exemple proper: - Creixement molt ràpid de seguidors. - Continguts que poden barrejar **nostàlgia i desinformació**, amb vídeos descontextualitzats o falsos. - Periodisme d’investigació (un reportatge a *La Ara*) connecta el perfil amb entorns de **Vox i Aliança**. • Es preveu que a les properes **eleccions municipals** aquest tipus de canals tindran un paper rellevant en la **batalla del relat local**. ### Positius i negatius de la “democratització” informativa • Part positiva: - Entitats com **Aigües Vida** o altres col·lectius poden comunicar directament sense dependre de si un diari publica o no. - Twitter (ara X) ha estat eina clau per **visualitzar conflictes** que els mitjans no tractaven i per **organitzar mobilitzacions**. • Part negativa: - **Intoxicació mediàtica** constant. - Major credibilitat atorgada a **un tuit anònim** que a fonts institucionals. - Dificultat per **distingir plataformes ciutadanes honestes** d’altres amb voluntat d’"intoxicar" o fer mal. > "Hem passat a una disbausia generalitzada de criticar-ho tot i explicar autèntiques ximpleries." ### Anonimat i responsabilitats • Record del temps en què als diaris es publicaven cartes amb pseudònim i com es va acabar prohibint-ho. • Contraposició amb l’actualitat: l’**anonimat a xarxes** permet insultar, calumniar i difamar sense pràcticament risc. --- ## 3. Joves i regulació de l’accés a xarxes • Es comenta una nova llei (mencionada a Austràlia) que **prohibeix l’accés a xarxes a menors de 16 anys**. • Elements destacats: - Ús de *intel·ligència artificial* per comprovar l’edat real i evitar trampes en la creació de perfils. - Interès d’altres governs en observar **si la mesura és viable i efectiva**. - Dubtes sobre si els joves, **molt més hàbils tecnològicament**, trobaran vies per esquivar les restriccions. • Reflexió de fons: **cal regular**, però sense demonitzar les xarxes, que també han servit per: - Organitzar protestes i revolucions en diversos països. - Donar **visibilitat immediata** a accions socials, culturals i polítiques. --- ## 4. Aigua, canvi climàtic i gestió pública a Girona Gran bloc central de l’episodi, aprofitant la presència de **Pau Marramón (Aigües Vida)**. ### 4.1. Trobada del Moviment Europeu per l’Aigua a Girona • Girona acull la trobada anual del **Moviment Europeu per l’Aigua**, amb científics, acadèmics i gestors de diversos països. • Objectiu simbòlic: servir de **presentació en societat** del futur **Observatori de l’Aigua** del sistema Girona–Salt–Sarrià de Ter. • L’Observatori es concep com: - Espai de **participació ciutadana real**. - Eina per garantir **transparència** i **accés a la informació** sobre la gestió de l’aigua. - Pas següent després de la **remunicipalització** del servei. ### 4.2. Dret humà vs mercaderia • Pau Marramón exposa la filosofia del moviment per l’aigua: - L’aigua ha de ser considerada **dret humà essencial**, **no mercaderia**. - Rebuig a la visió purament capitalista que la converteix en "producte" i font de negoci. • Intervenció destacada de **Pedro Arrojo**, relator especial de l’ONU pel dret a l’aigua: - Actualització d’estudis que indiquen que **uns 4.000 milions de persones** (la meitat del planeta) **no tenen accés garantit a aigua potable**. - Relats colpidors de viatges a països com el Perú, on famílies han de donar **aigua contaminada** als fills per falta d’alternatives. > "L’únic que puc fer és plorar amb aquestes mares, perquè no els puc oferir res més." • Contrapunt: a Girona, els debats solen ser sobre **petites variacions de qualitat** o episodis concrets, però en comparació amb la realitat mundial, la situació és de **privilegi extrem**. ### 4.3. Ter, transvasament i Pacte Nacional de l’Aigua • Record dels **acords de la Taula del Ter (2017)**, signats a l’Auditori de Girona: - Compromís que l’any 2028 **només un 30% del cabal del Ter** es destini a l’àrea metropolitana de Barcelona. - Però el punt clau no era només la xifra, sinó la **revisió global dels drets d’aigua**. • Pau subratlla que el veritable objectiu era un **Pacte Nacional de l’Aigua** que: - Revisés *tots* els **drets històrics** (embotelladores, agricultura intensiva, turisme, càrniques…). - Obligues a posar **tota l’aigua del país sobre la taula** i repartir-la d’acord amb criteris d’interès general i sostenibilitat. - Inclogués també l’obligació dels ajuntaments de **mantenir i renovar les xarxes**. • Crítica al govern actual, que ha reconduït el debat al **quart cicle de planificació hidrològica**, un procés **tecnocràtic i poc participatiu** que no afronta de fons la redistribució dels drets. > "Si la política no serveix per resoldre els problemes gruixuts, aleshores per què serveix?" ### 4.4. Sequera, embassaments i cabal ecològic del Ter • Malgrat que els embassaments del sistema **Sau–Susqueda** estiguin al voltant del **80%**, al **Baix Ter** el riu circula amb un cabal d’uns **3 m³/s**, insuficient per a la **regeneració de l’ecosistema fluvial**. • Es constata que **no hi ha hagut millores estructurals rellevants**: el fet d’estar millor ara es deu sobretot a que **ha plogut més**. • Crítica als **cicles polítics curts** i a la gestió reactiva: - Quan hi ha sequera, alarma, anuncis i plans. - Quan els pantans s’omplen, el tema **desapareix del debat públic** i les reformes queden aparcades. ### 4.5. Fuites d’aigua i xarxes obsoletes • Dades sobre la infraestructura urbana: - Gran part de la xarxa està feta de **fibrociment (uralita)** de fa dècades, molt fràgil davant moviments del terreny. - Substituir **1 km de canonada en xarxa baixa** costa aproximadament **400.000 €**. • Exemple de pèrdues: - Auditories recents mostren que a barris com **Montjuïc** es **perd fins al 60% de l’aigua**. - Es denuncia que com que són pèrdues **invisibles per a la ciutadania**, no generen prou pressió social ni interès polític. > "La gent no s’enfada prou per aquestes coses." • Es critica el càlcul estrictament **comptable** que pot portar a decidir que "**surti més a compte perdre aigua que invertir**" en la renovació de xarxes. ### 4.6. Remunicipalització i empresa pública (CATSA) • Girona ha passat d’una gestió **privada** a una gestió **100% pública** de l’aigua (empresa municipal), amb un paper clau de l’exregidora **Marta Madrenas** i, posteriorment, de **Martí Terés**. • Abans, l’empresa privada obtenia **uns 1 M€ l’any de benefici net** només pel subministrament (sense comptar obres). • Ara el repte és doble: - Mantenir una empresa **pública real**, no opaca ni tancada. - Canalitzar els recursos alliberats cap a **inversions en xarxa i millora del servei**, no en lucre privat. • Es destaca que el **preu de l’aigua a Girona** és entre els **més baixos de Catalunya**, cosa que complica encara més finançar el volum d’inversió necessari. ### 4.7. Observatori de l’Aigua i participació social • L’**Observatori de l’Aigua** ha de servir per: - Disposar de **dades precises** (km de xarxa, estat, costos reals, volum de fuites…). - Donar **accés a la informació** a entitats com Aigües Vida, Càritas, regants, etc. - Assegurar la presència de la societat civil al **Consell d’Administració** de l’empresa (una cadira per al conjunt d’entitats). > "No per manar, sinó per tenir els mateixos papers que els que manen." • Visió de futur: Pau Marramón explica que lluita **pensant en els seus nets**, no en càrrecs ni reconeixements personals, i que cal planificar en horitzons **molt més llargs que un sol mandat**. ### 4.8. Dessaladores i ampliació d’oferta • Debat sobre la proposta de construir una **dessaladora a Empuriabrava** per garantir aigua a la Costa Brava i reduir pressió sobre el Ter. • Crítica: ampliar **l’oferta** sense gestionar bé el que ja es té és incoherent. • Recordatori que amb **una petita part** de l’aigua que avui es trasvasa a Barcelona, la Costa Brava podria ser **autosuficient durant anys**. ### 4.9. Aigua com a dret i com a recurs econòmic • Es defensa que **tothom ha de tenir accés garantit** a un mínim vital d’aigua, independentment de la capacitat de pagament. • Alhora, es reconeix que: - L’aigua té un **cost real** i caldran **pujades tarifàries selectives** si es vol afrontar el volum d’obres necessari. - El problema central no és si qui pot pagar paga una mica més, sinó **com protegir** qui no pot assumir increments. • Es vincula la crisi de l’aigua al **canvi climàtic global** i als **moviments migratoris** derivats de la desertització: > "En certa manera, nosaltres som uns privilegiats amb el tema de l’aigua… i amb tot, en el context mundial." --- ## 5. Polèmica sobre la Cavalcada de Reis i el Rei Negre ### Origen del debat • Al tram final, la tertúlia gira cap al **Nadal i la Cavalcada de Reis de Girona**. • Es recupera una polèmica recurrent: la petició d’un col·lectiu perquè **no es pinti de negre** cap participant de la cavalcada (crítica al *blackface*), amb unes **80 signatures** recollides. ### Posicions dels tertulians • Tots tres coincideixen força en minimitzar el tema: - El consideren **un debat molt inflat** i, per a ells, amb **poc recorregut real**. - Equiparen la pintura negra al **món del teatre i la representació**, no a una burla racista. > "Per mi és un debat que no és debat. Per mi no hi ha tema." • Recorden que la Cavalcada de Girona: - Té una forta càrrega de **tradició local**, gestionada pels **Marrecs** i entitats arrelades. - Té també un component **religiós i cultural**, no compartit necessàriament per totes les persones d’origen o raça diversa. ### Dificultat per trobar participants negres • Es fa notar que, tot i la voluntat d’incorporar **persones negres**: - És complicat trobar prou gent disposada a **participar voluntàriament** en tota la comitiva (no només el Rei Negre, sinó tot el seguici). - No es pot "**obligar**" ningú a formar-ne part per cobrir una quota de representativitat. • S’explica que en algunes edicions **sí hi ha hagut Rei Negre realment negre**, però manca encara molta gent per a tot el conjunt de carrosses i comparses. • Previsió: es confia que amb el temps, i a mesura que **augmenti la diversitat implicada en la vida associativa**, **hi hagi més persones negres a la cavalcada** i el tema perdi tensió. --- ## 6. Idees clau transversals • **Memòria curta** i gestió reactiva: tant amb la Covid com amb les sequeres, el patró es repeteix: gran alarma, promeses, i després **oblit** quan la urgència baixa. • **Desconfiança i soroll informatiu**: la combinació de **nivell cultural desigual**, *fake news* i **anonimat digital** mina la capacitat social de consensuar fets bàsics. • **Participació i transparència**: el cas de l’aigua mostra com la ciutadania organitzada pot **impulsar canvis reals** (remunicipalització, observatori), però que cal una **estructura estable** per fer seguiment i pressió. • **Desigualtats globals**: el contrast entre la situació de Girona i la de mig planeta ajuda a relativitzar debats locals, però també reforça la **responsabilitat d’actuar** amb visió de futur.

['Girona FM', 'La tertúlia de Girona FM', 'grip', 'mascaretes', 'vacunes', 'Covid-19', 'salut pública', 'por a vacunar-se', 'immunitat de ramat', 'fake news', 'desinformació', 'xarxes socials', 'influencers', 'anonimat', 'Girona Perduda', 'mitjans de comunicació', 'canvi climàtic', 'aigua', 'Moviment Europeu per l’Aigua', 'Observatori de l’Aigua', 'Aigües Vida', 'Ter', 'transvasament', 'Pacte Nacional de l’Aigua', 'sequera', 'cabals ecològics', 'Pedro Arrojo', 'CATSA', 'remunicipalització', 'xarxes d’aigua', 'fuites', 'infraestructura hidràulica', 'dessaladores', 'sequera global', 'migracions climàtiques', 'Cavalcada de Reis', 'Rei Negre', 'blackface', 'tradició', 'Marrecs de Girona']