Bon dia, arrenquem un dia més la tertúlia d'aquí de Girona FM. Avui som divendres dia 10 de desembre i, per tant, ens poseu una miqueta el dia, com sempre, de tots els temes... Ai, divendres he dit. No, dimecres, dimecres. Com anem malament avui. Ja he vist aquí alguna mirada i he hagut de tornar enrere. Dimecres, dimecres dia 10, fem-ho bé, 10 de desembre, que, com sempre, aquí a la tertúlia de Girona FM posarem una miqueta...
Farem balanç dels temes que ens ocupen a la ciutat i, evidentment, també del que vulguin parlar els nostres tertulians aquí. Agraïm, com sempre, la seva presència aquí. Pau Marramón, Aigües Vida i moltes altres coses. Gràcies per venir. Bon dia, Abriol. Després també tenim Carles Bonaventura, excorrector del Diari de Girona, del Punt, també política, moltes coses. Ho diem cada vegada que vens. Carles, gràcies. Gràcies a tu.
I finalment, tanca la taula, l'antic director del Diari de Girona, Jordi Txergalló. Jordi, gràcies. Hola, molt bon dia. Aquí agraïm especialment que hagi vingut, perquè ha sigut allò un SOS, gairebé d'avui a les 9 del dematí. Jordi, com ho tens per venir? I aquí està. Perfecte. Ho podia fer i encantat d'estar aquí.
perquè substitueix una persona que havia de ser-hi, que està malalta amb grip, i aprofito per posar el primer tema sobre la taula, el tema de la grip. Ara, evidentment, posem el dia per qui no ho sàpiga, l'obligatorietat altra vegada de portar mascaretes a centres sanitaris, a residències de gent gran, tant pel personal que hi treballa com també per la gent que hi va fer visites,
Sensació una miqueta de déjà vu, també una miqueta, semblava que ja teníem superades això de les mascaretes i ara tornar-hi. Ha sorprès aquesta grip, grip n'hi ha de fa molts anys i mortalitat n'hi ha hagut sempre de grip.
El que passa és que diguem-ne que unes xifres raonables, pel que sembla, i el que expliquen els experts és que aquest any hi ha hagut 7 mutacions i que la vacuna, que jo sí que me l'ha abandonat, la vacuna que portem molta gent, doncs no és suficient aquest any per combatre aquesta grip i per això hi ha aquest augment.
tan exagerat que n'he llegit 308 casos per cada 100.000 habitants, que són molts, que hi ha col·lapses en els hospitals, col·lapses a urgències, que sobretot està afectant sorprenentment amb gran intensitat a la franja dels 0-14 anys, que no és tan habitual, i fins i tot també arriben fins als 44 anys amb unes xifres que no s'estàvem acostumats. I tot bé per això, perquè hi ha hagut una mutació...
ja, evidentment, no en terelluan els temes tècnics, per això corresponen els experts, però sí que hi ha hagut unes mutacions que fan que la vacuna no sigui suficient. I una altra vegada recuperar mascaretes, i ja es tendia aquest matí un expert que deia, compta també amb els àpats i les trobades de Nadal, gent gran, etcètera, etcètera, que gent gran...
Els joves no són tan vulnerables com la gent gran sí que una grip d'aquestes fortes... Bé, mortalitat de grip n'hi ha hagut sempre. Que passa que abans, abans del coronavirus, no coneixíem gairebé ni les xifres de mortalitat de grip i a partir d'aquell moment els hem començat a conèixer.
Una preocupació, i d'aquelles coses que ja ens van avisar amb el coronavirus, que ens hi hem d'anar acostumant, que iran sortint diferents tipus de virus. No sé si en trobarem algun altre, com aquell que ens vam estar confinats i que estàvem tots acollonits i no sabíem què passaria, però que sí que, bueno, i que ens hem de cuidar. Primer vacunar, i després, doncs, la mascareta en els llocs on hi pugui haver risc de contagi, no només per nosaltres, sinó que puguem contagiar les altres persones. El temps... Has fotut això, no? Perquè...
Jo, per exemple, aquest any no m'havia vacunat. Soc un mal ciutadà. Però vull dir que altres anys sí que ho he fet. Clar, la grip sempre ens ha acompanyat per aquestes dates. Va ser que hi ha anys que afecta moltes més persones i altres anys que n'afecta molt menys. Però és una mica com la, mira, torna a haver-hi grit, que la gent s'ho agafa, no s'ho agafa amb preocupació en molts casos fins que no et toca.
Per tant, jo crec que sí, que hauríem d'anar prenent consciència, i a més que això que estem, com dèiem molt bé en Jordi, estem exposats a que en qualsevol moment, o sigui, la societat ha d'estar preparada perquè en qualsevol moment pot haver-hi una pandèmia d'alguna cosa, que qui ens ho hauria de dir, com va aparèixer la Covid, que afectaria un nivell tan important. En teoria que a mi hauríem d'estar més preparats, també. Sí, exacte, hauríem d'estar més preparats. Ens descuidem a la capa...
Quan hi va haver el Covid, tots acollonits, això ho haurem de vigilar.
La gent ja ni se'n recorda gairebé. Quan va venir el cop, la gent deia això ha canviat el món. A partir d'ara no serà res. Sí que l'ha canviat de pitjor. I ha tornat a ensopegar amb la mateixa pedra. És una cosa preocupant. Jo crec que, potser no aquest cas puntual de la grip, però sí que la gent hauria de ser més conscient que és important fer cas quan ens recomanen vacunacions i quan ens recomanen
diferents actuacions a nivell mèdic i de salut, perquè a vegades ho tenim tan espanyol que a mi no em passarà res que diguem que no fem cas de tot això.
No sé massa què dir de la grip. Vostès fos periodistes tots i us sabeu parlar pràcticament de tot. Jo, vull dir, l'únic que tinc és por, com jo crec que la majoria de la gent, no? Por a la vacuna i por a anar a posar-me la vacuna i por a la por i no puc dir gaire res. O sigui, jo personalment no em vull posar la vacuna. Ara, que me la voldria posar, que he estat passilant fins ara, ara resulta que està tot col·lapsat perquè hi ha vaga i perquè no sé...
L'únic vacunat sóc jo, aquí, o què? Sembla que sí. Tu ho hagués més jove, Oriol, igual. Jo a la teva edat no em vacunava encara. No, a mi no em toca i no ho he fet. Però sí que et podries vacunar, no? Si volgués, sí, però penso que també has de complir una miqueta uns requisits. A veure, jo a la teva edat no em vacunava, però sí que ja fa jo, jo tinc 66 anys...
ja fa 5-6 anys coincidim més o menys a l'època del Covid que m'ha conegut de les dues sí, però sí que és veritat el que deies que afecta sobretot els petits jo que tinc nens petits a l'escola és un festival hi ha hagut classes sobretot les de més petits
que han quedat de 20 i pico, n'han quedat 6 o 7. Però hi ha un altre factor, si vols, més holístic. Que a partir de determinada edat, això de rebre la comunicació, l'avisem que ja pot passar a vacunar-se, no sé què. Esclar, agafes consciència que realment ets vell. Bueno... Perquè...
quan jo tenia 40 anys o 6 no m'avisaven en canvi ara el 64 que és el que tinc ara realment veus ara ja t'inclouen en el sector de població que ja t'hi diuen passi per aquí i no sé què i ara me'n dono en compte que sóc el més gran
Hem de ser conscients, no la franja de l'edat que estem aquí, però franges més grans que cada any morgen de grip. Això hem de ser conscients. Són xifres que normalment no es donaven. Ara, quan va començar la campanya de vacunació, vaig llegir una informació que deia que les comarques gironienes eren les que hi havia l'índex més baix de vacunació de tot Catalunya d'anys anteriors i estàvem de l'ordre de la gent que li tocava vacunar-se d'un 30%. A mi m'assembla molt baix.
Jo he sigut sempre un gran defensor de les vacunes, no sé si ens inoculen alguna altra cosa, no ho sé, no en tinc ni idea, però jo sempre dic que jo, i els que estem aquí formem part de la primera generació, gairebé, de la història, que gràcies a la vacunació la mortalitat infantil va quedar reduïda a mínims, que la gent que jo conec encara, una mica més que jo, que agafaven la polio ja va començar a desaparèixer i que a partir d'aquest moment va canviar la humanitat gràcies a les vacunes, eh?
Això abans en Paul ha dit una cosa, que és la por a vacunar-se. Por a vacunar-se, por a no vacunar-te. Por. La por, però també a vacunar-se, quan és una cosa... Jo ara parlava, no?, en el meu cas, tinc nens que van a l'escola, que van a primària, hi ha gent que no es vacuna. Sí, sí. I hem d'afirmar... O sigui, al final jo haig de firmar una mà de papers, una mà de papers no, un parell de papers,
El dret a perquè vacunin els nens, que en el meu cas es vacunen, eh? I penso, podria haver de ser al revés, podria haver de firmar papers, és el que no vol que es vacuni perquè és el que potser està posant en risc els papers. És una abogisme general perquè pots perjudicar l'altra gent. Perquè està claríssim, vull dir que el que es vacuna, el percentatge de risc que té és molt més baix que no pas el que no es vacuna. Això està demostrat, això.
Sí, sí, sí. A més a més, tornant al tema de la Covid, hi ha gent que no es va vacunar mai de la Covid, i jo dic, cony, tu vas vacunar i l'has agafat tres cops, en el meu cas, per exemple. I en canvi jo no m'he vacunat i no l'he agafat cap vegada. Jo sí que tampoc em vaig vacunar, però la vaig agafar i no em va passar res. No t'ha passat res perquè hi ha un piló de gent que es va vacunar. Exacte.
Exacte. I això que en diuen el ramat, no? I això fa que... Hi va haver molta gent que va morir, molta gent que va passar dies a l'UBI i es va salvar gairebé de miracle. Aquests casos no els tenen en compte. Però és això. Hi ha coses que s'han de fer cas. Jo en aquest cas encara no m'he vacunat aquest any perquè vas fent coses i al final se te'n va del cap, no? Però jo també he estat sempre un gran defensor de les vacunes. Tot i clar, com que és una cosa voluntària,
En principi passa... Però en el cas dels nens, a mi em fa una especial impressió que hi hagi pares que prefereixin que els seus fills no es vacunin de segons quines malalties. Com va ara l'ameinada? Se'ls vacuna a l'escola o cada família ha d'anar al cap o així? O com funciona? A l'escola. A l'escola. Sí, sí. Les bàsiques són la resta de l'escola.
No, jo ho volia dir, és voluntari, però clar, potser arribarà un moment que la gent que exerceixi el seu dret a no vacunar-se se li haurà de restringir l'accés a molts més llocs que no pas ara, potser, no? Perquè si no, és injust. Tu ets llibre de no vacunar-te, però... Nosaltres també som llibres de no veure-te. Exacte. És que es barregin conceptes, no? Hi ha gent que està en contra de les vacunes, però...
ho barregem el tema del negoci que fan els farmacèutics. Jo crec que aquest és un altre tema. Però si no ens mediquem de res, doncs... És a dir, un tema és la salut i l'altra cosa és el tema dels negoci que fan els farmacèutics. I és cert, no? I és cert. Però, clar, no barregem conceptes, tampoc. Exacte. Perquè una cosa és la teva salut, que molta gent o la majoria són conscients que vacunant-nos estem més protegits, i l'altra cosa és dir, ah, és que vacunant t'afavoreixes que la gent faci negoci amb els farmacèutics. És a dir,
Tot aquest discurs també de la conspiració al voltant de les vacunes, etcètera, que també ve alimentat molt, veiem als Estats Units, per exemple, com el secretari de Sanitat, o no sé ara el nom del càrrec exacte, de l'administració Trump, correcte,
el responsable de la sanitat fent discursos antivacunes i discursos d'allò que fa una miqueta de basar de sentir aquests discursos perquè a més a més entren en bona part d'aquest discurs de conspiració que compra sobretot el...
la gent que s'informa a través d'aquests pseudomitjans, d'aquests més vinculats també als extremes dretes, sobretot, en aquest cas, com diuen els estudis, la gent que s'informa a través d'aquí és la que té més tendència a pensar que l'estan enganyant en tot, que tot és mentida, que tot... I el cas de les vacunes és un cas, no se'n parla gaire, però és un dels exemples també d'aquesta... A mi em sembla que, al final, al fons de tota aquesta història hi ha el tema de la falta de formació, del nivell cultural, promig, que...
jo crec que no és proval en general parlo molt en global ha millorat en el sentit que els estudis es garanteix més anys d'estar en el col·legi en general parlo una mica de la realitat d'aquí però al mateix temps molts de fakes molta gent que es dediquen a contaminar informativament és un caos de fet
La vida ja ho és, un caos, i és una selva, i no fem res més que tornar-nos a trobar amb la mateixa naturalesa nostra, com a espècie. Ara entraré en una altra data, però pensant en la gent jove també, com s'informa la gent?
És a dir, d'on treu la informació la gent? En tots els efectes que tenim la gent que ha treballat en diaris, a veure, jo em penso que un diari, un mitjà de comunicació, és molt més fiable que segons quins influencers...
I terraplanistes. No, és clar, és que ara qualsevol pot difondre alguna cosa per les xarxes, qualsevol té una audiència bestial, sense ni criteri, ni informació, ni res. Vull dir, això passa. Abans, a veure, fake news han existit sempre. Sempre. Que passa que, bueno, els mitjans de comunicació tradicionals, bueno, podries diferenciar la ideologia, un de dretes, un de... I filtraves una mica... I sabies més o menys quina era la posició ideològica. Però, bueno, a veure...
És que jo sé, per qualsevol petita tonteria, a mi ja me presentaven una demanda als jutjats, jo m'havia hagut d'anar bastant als jutjats, evidentment, per sort, em quedaven en res, llibertat d'expressió, però per petites coses i a vegades per coses d'interpretació.
és que si per les falsedats que es difonen per les xarxes es presentessin les demandes o per la proporció que ens presentaven els minuts tradicionals necessitaríem pavellons sencers de jutjats per poder atendre i en canvi a les xarxes
no passa res es pot difondre el que sigui i els mitjans tradicionals havíem de patir perquè també hi ha una querella per calúmnies, per injúries, per difamació hi havia anat moltes vegades els jutjats, jo per això ara es pot difondre el que sigui i qualsevol des de casa seva, des d'un despatx o des de 3.000 metres a una muntanya comença a difondre bulos la gent se'ls creu, van correguent té no sé quants milers de seguidors el fenomen aquest d'influencers, que és d'aquestes coses
més impressionants que s'han inventat en anys. És una forma que ha arribat per quedar-se, evidentment, això són conscients. Una persona que és una influencer i, a més a més, es guanya molt bé la vida per fer d'això que en diuen influencers.
I la gent s'escreu. I van fent la bola més grossa perquè després aquests influències apareixen en concursos de la televisió i apareixen en reportatges que també es fan més famosos. A més a més, han de dir coses molt grosses perquè si diuen coses normals, raonables, per debatre, no tenen cap... Bé, tenim la prova. A veure, si avui dia les televisions fessin debats tipus com la clave i així, no els veuria ningú.
si no hi ha crits si no és el debat per posar l'exemple tipus salvament no només en poses del cor sinó en política i en altres coses la gent no s'hi atura debats per reflexionar de pensament gent experta que donen les seves idees des d'un punt de vista ideològic tot això
És un fracàs absolut. La gent vol fresa. El pensament profund no està de moda. És la societat que has creat, és el que hi ha. Tot el que necessita molta reflexió, la gent jove, sobretot, va. El pensament en general, diguéssim. Si és profund, encara més, diguéssim.
Però no sé, jo no sé què més dir d'això. És a dir, penso que és el sino de la nostra societat i de la nostra espècie. Ja sé que no porto res a la tardolia. Però sempre hi ha hagut teories de la conspiració de coses. Algunes, més o menys, fins i tot poden tenir certs fonaments. La versió oficial que han donat no pot ser. I que els governs amaguen coses.
Però és que... Comencem a donar coses, segur. Que els governs t'enganyen, segur. Això ho sabem, això. Hi ha gent a les xarxes que està qüestionant, jo què sé, la llei de la gravetat, que la terra... Bueno, això que diuen que la terra és plana, que no sé què... I la gent jove, hi ha alguns que diuen, ah, potser sí que és veritat que...
que no ho sé, ara també estem parlant de si realment vam arribar a la lluna o no vam arribar a la lluna, no? Vés a saber, això encara... Comencem a tenir governs com Passa València que neguen el canvi climàtic. Sí, sí, exacte.
Quan acaben de tenir 230 morts per uns aiguats bestials, que a veure, que se'n penia a València, però no amb aquesta rotunditat que hi estaven actualment, no? Només una cosa, jo que trobo que tot plegat és molt frívola. És a dir, que em dona una sensació de superficialitat i de falta de rigor i de ganes de contrastar les informacions i...
I de debatre des de sense priorismes i sense partidismes, tot això ja... És que nosaltres som grans, eh? Tots els que estem, menys l'Oriol. Menys l'Oriol, vull dir... Tot això que esteu parlant, que està passant, evidentment, a escala mundial, també es passa a Girona. Per exemple, abans parlàvem dels diaris d'aquí de Girona,
per exemple, evidentment, com està canviant la comunicació aquí, hi ha molta conversa al voltant d'un perfil d'Instagram, que és el de Girona Perduda, que és un perfil que acumula milers de seguidors en poques setmanes de vida, diguéssim. La setmana passada hi havia un reportatge en Alara on t'explicava una miqueta...
això d'on qui hi havia darrere, hi havia gent vinculada a Vox, Aliança, no s'acabava tampoc d'aclarir ben bé el què però tot això que parlem de la informació que passa a nivell mundial i que tots ens en posem les mans al cap i tal també passa aquí i ho veurem d'aquí un any i mig amb unes eleccions municipals on
on la informació, per entendre'nsa, doncs, mica en mica, també a nivell local es va substituint, si és que no ho ha fet ja, en part, per aquesta alteració, aquests fakes, la necessitat de la declaració, de la contradeclaració, d'aquests discursos, diguéssim, de pocs segons, per entendre'nsa,
que és això, vull dir que a vegades no hem d'anar tan lluny sinó que de mica en mica també anem veient com el nostre entorn també va arribant els whatsapps o coses que arriben vídeos en aquest perfil de Girona Perduda vídeos que no són reals o que no són de la data que es diu que són aquesta concepte de desinformació és que jo crec que hem passat d'una cosa positiva
el desastre actual la cosa positiva és que sempre dèiem que la societat havia de ser prou responsable prou crítica per no creure's a ulls secs els discursos oficials que apareixen a tot arreu qüestionar-s'ho tot buscar l'altra versió manifestar-se mobilitzar-se en contra d'una versió oficial que tu dius que és increïble però d'això crec que en molts casos és positiu hem passat a una disbausia generalitzada
de criticar-ho tot i com a resposta, diguem moltes vegades, explicar autèntiques ximpleries. No hi ha allò que deia abans, no hi ha reflexió, no hi ha... És la crítica per la crítica, en molts casos, sense oferir una alternativa, sense... Ah, jo ho faria d'aquesta manera, no. Tothom ho fa malament, tot és un desastre, i ens trobem que sí que moltes plataformes ciutadanes són realment...
gent que es preocupa per la ciutat i que vol fer activitats i suposar una alternativa, i això és bo, però després hi ha d'altres que al darrere sempre amaguen una certa voluntat d'intoxicació, de fer mal, i a vegades a la gent li costa diferenciar unes coses de les altres. La crítica sempre és bona, em penso que és important, però després hi ha altres...
altres situacions que jo crec que sí que a societat hauríem de combatre aquesta intoxicació mediàtica que hi ha vegades. Avui en dia té més credibilitat un tuit de no saps qui, un perfil que no saps qui és, qui hi ha darrere, o que no coneixes personalment, té més credibilitat això que el que digui, per exemple, una institució, sigui a l'Ajuntament de Girona, sigui a la Generalitat de Catalunya, sigui...
Però vull dir que tu si opines en un mitjà, a les xarxes, doncs com a mínim firma'm el teu nom o saps. I l'altre problema és l'anonimat. L'anonimat, com el combats? Si hi ha una persona que ningú sap qui és i que et diu que aquella persona ha comès un delicte, com no et defenses d'això?
Me'n recordo jo que antigament, antigament, fa bastants anys, als mitjans de comunicació tradicionals, a la secció de cartes del director, cartes del lector, es publicaven cartes amb pseudònims. Tu encara ho havies viscut, això. Va bé un moment que ho vam eliminar, perquè no podia ser. Resulta que vam eliminar nosaltres fa anys i ja resulta que tothom pot fer des de l'onimat, pot donar qualsevol opinió, pot insultar i pot fer el que vulgui. Hem passat...
que els professionals de la comunicació tenien el monopoli de la informació perquè era així més estonàutics a una democratització que té la part positiva però que està resultant fatal
És que és populisme, totalment... És populista, totalment. Cap extrem és bo, no? Abans teníem nosaltres el monopoli, evidentment, com que teníem el monopoli, a vegades hi havia notícies, que també passa als mitjans de comissió tradicionals, que es tapaven. Això ha passat sempre, això, no? Perquè hi ha el poder, perquè hi ha la subvenció, perquè no s'estava. Ara, hi ha notícies, no no crec que hi ha, hi ha notícies que... Jo només miro Twitter, la xarxa X, no he fet mai cap tuit, però el tinc per, bueno, per informar-me i així.
M'he entrat de moltes coses a Twitter que els mitjans de comunitat adicionals no informen. No ens equivoquem, també. Els mitjans de comunitat adicionals, avui dia, com que tenen pocs ingressos, depenen de dues vies de finançament, bàsicament. Les subvencions públiques i les empreses de l'IBICS.
O també t'informes de, per exemple, l'entitat. I ara penso en Manpau, per exemple, l'Aigües Vida. També informa de la seva activitat o del que fan o del que denuncien, diguéssim, a través de xarxes socials. Moltes vegades tenen un canal d'informació directe amb la ciutadania. Abans, si un mitjà no els hi publicava, quedaven anonimats. Correcte. Qualsevol entitat, perquè també els mitjans tradicionals no hi queb tot.
Sabeu? Tota la informació, evidentment. No, no, ja té parts positives. El que passa és que, clar, se n'està fent un mal ús i que, bueno, incideix a la societat, incideix. A mi em sembla molt significatiu. Ahir vaig sentir una notícia que és la que, em penso que és a Austràlia, no? Sí, als 16 anys. Sí. O sigui, els nanos, els joves de menys de 16 anys, vull dir, no...
no podran accedir a les xarxes i això em sembla molt significatiu perquè això és l'avançala crec jo de més restriccions el que no sé jo que no en tinc idea tècnicament si és possible això perquè clar també es diu els joves no poden accedir a pornografia i tal a les xarxes
els joves sempre aniran un pas pel endavant no ho sé, ho desconec, eh, si es pot fer bé, suposo que si ho han fet l'escola i com a mínim es deu poder fer bastant si no n'ho farien diuen, per exemple, que hi apliquen els criteris que hi apliquen intel·ligència artificial per controlar que els perfils que hi ha siguin realment que no s'aprofiti
dreceres, diguéssim, perquè joves es puguin mantenir en el perfil i després s'apliquen la tecnologia mateixa, la intel·ligència artificial, per fer complir aquesta llei. Veurem, hi ha molts governs pendents d'aviam això com funciona. Penseu que els joves són els més espavilats? Per això, per això, per això, per això. Dreceres i a l'hora de dominar aquests... No, jo quan deies justitualment, jo no he dit, o sigui, si se m'ha entès malament, ho sento, jo no he dit que les xarxes socials
siguin dolentes però tenen aquest component negatiu perquè Twitter ha aconseguit canviar coses moltes vegades una campanya Twitter ha tingut efectes en moltes activitats que es feien a nivell social i per comunicar ràpid hi ha hagut revolucions en països i quan tu com a organització fas activitats de seguida les penges a Instagram perquè saps que té molt més ressò i abans havies d'anar als diaris pots publicar-me encara que sigui un breu
si sortia l'endemà si sortia en canvi ara és l'immediatesa per això també ha canviat el món de la premsa totalment per això està tan malament la premsa i els bitllats de comoditat adicionals que ha estat tots a la ruïna
La baixada generalitzada, sí. I no sé quin futur t'hi haurà. El canvi de paradigma de la gestió de la informació, evidentment, ja hi és i per tant també haurem de veure una miqueta com evoluciona el debat, ens ha portat cap aquí. Sí que ara m'interessaria canviar una miqueta de tema i aprofitar que hi ha en pau per fer-li servir una miqueta com si hagués estat l'enviat especial...
d'aquí de la ràdio, fent periodisme més clàssic, tot i que ell no ho és aquest divendres passat hi va haver-hi el moviment europeu per l'aigua que es va fer una trobada aquí a Girona és una d'aquelles activitats molt, evidentment, de ninxo per entendre'ns, d'un sector molt concret, però que era important perquè hi havia científics, acadèmics gestors també d'arreu d'Europa que estan integrats amb aquest moviment europeu de l'aigua tu, Pau, hi eres? Sí, sí, sí
aquí em van parlar, vam anunciar que es faria, però sí que és veritat que després, no?, costa després fer el seguiment d'aquestes coses, no?, doncs realment què s'hi ha parlat, què s'hi ha dit? Hem tingut aquí a Girona aquesta activitat, per què ha servit, no?, una miqueta. Tu que hi eres? Sí, això és una trobada que es fa cada any i nosaltres aquest any ho hem organitzat aquí a Girona. La idea d'aquesta, d'aquesta trobada anual del moviment europeu per l'aigua es fes a Girona era una miqueta...
pensant, quan fa molts mesos enrere ens ho van plantejar, que serviria com a presentació en societat del nou i esperat i somiat Observatori de l'Aigua, del Sistema Aigua-Girona-Sal-Sarrià de Ter.
un organisme de participació ciutadana que fa que sigui la segona fase la primera fase va ser aconseguir remunicipalitzar parauleta que tothom s'hi entrebanca i jo també m'hi he entrebancat molt de temps però al final sembla que estem aconseguint tornar a gestionar directament els ajuntaments que són els titulars de l'aigua directament la gestió de l'aigua i això jo crec que és interessant sota la perspectiva diguéssim
global humanística del que és el concepte dels drets humans una mica la conscienciació que això de l'aigua no és una cosa que en parlen quatre experts en Pau que em diuen expert i a mi em fa gràcia si jo soc expert ho porteu clar però gent que ens preocupa el tema diguéssim no ens perdem en les paraules
Que tothom tingui ocasió de poder participar, que tothom pugui tenir ocasió d'estar informat, que tothom tingui els mateixos papers que tenen els que decideixen sobre la nostra aigua, que és nostra, que és teva, és de l'altre... Per això tothom està estomacat el tema, perquè realment és de tothom. Clar, el que no es pot és convertir en una mercaderia, no?
Aquesta societat capitalista en la que vivim, tot ho acaba convertint en productes i tot ho acaba convertint en el que no són pesetes són punyetes i si no ho pagues no ho valores i tota aquesta mentalitat. I això és una mica el que combatem, el que combatim. I va ser especialment interessant aquest cap de setmana escoltar gent com Pedro Arrojo, que és relator especial de l'ONU pels temes de l'aigua,
i que és un home que jo crec que resumeix molt bé, perquè és molt didàctic, tot aquest pensament. Pensament aigua dret humà, no mercaderia, pensament, vull dir, accés de l'aigua a tothom, dona una dada esfereïdora, que fins ara s'estava parlant que sobre els 8.000 milions d'habitants de la planeta Terra, doncs 2.000 no tenen accés...
a l'aigua, ell corregia l'alça això amb uns estudis que s'han presentat a Alemanya darrerament i que parlen que són 4.000, és la meitat de la població del planeta, no té accés a l'aigua potable. Això jo crec que hauria de fer reflexionar, perquè quan ell hi va haver moments molt emotius, ell per exemple explicava en els seus viatges a Perú concretament, la gent s'estan, com a molts altres països, s'estan intoxicant veient aigua que no està en condicions,
amb una quantitat d'enformatats i una quantitat de problemes derivats impressionants, i gent que li pregunta així, jo he de continuar donant aquesta aigua als meus fills, però és que els meus fills estan malalts, es va posar a plorar, no?, perquè diu, és l'únic que puc fer, no?, davant d'aquesta impotència, l'únic que puc fer és plorar amb aquelles mares d'aquelles criatures i dir, no puc fer res més per vostè que plorar junts, no?,
Jo crec que és la impotència, no? Quan veus gent amb tant pràcticament i gent amb tanta solvència, vull dir que s'enfonsen, penses que vull dir que es canviem cap a un altre cantó, que és que no ens en volem assabentar de quin és el problema. Aquí a Girona ens la xuguem amb un paper de fumar, diguéssim, no?, en el sentit que si l'aigua no és prou neta perquè el carbó actiu, no sé què, faltaria... Sí, d'acord...
Però esclar, quan veus la problemàtica mundial, dius, collons, no, no. És que bé que estem, no? El paradís. Me permés dir-li un parell de preguntes. Deu fer, si ho fa 5, 6 anys o així, es va presentar en gran compositat un pla per reduir el cabal de l'aigua del Ter que es trasbassa a Barcelona. Saps com està aquest pla? S'ha anat complint o ja ningú se'n recorda? Ara, Jordi Chargalló, m'has tocat el...
el Bora Viobreguet és el meu tema o altre faig aproximació és un tema que jo l'he anat seguint i ara es va presentar aquest pla i ningú em parla això van ser uns acords que es van signar el 2017 a l'agost del 2017 a l'Auditori de Giona jo vaig ser un dels signants vam estar sis mesos negociant amb la Generalitat i al final es van signar uns acords records polítics
amb un govern que està desaparegut o en l'exili i tal, i un govern nou que ara ja no... O sigui, l'acord principal dels acords de la taula del Ter no era que el 2028, com és fàcil fer aquest plantejament reduccionista, només se n'emportarà, entenc que cometes, el 30% del riu cap a l'àrea metropolitana de Barcelona,
que aquest potser és el més visual, no? El titular, sí. El titular és... L'any 2028 només se'n portaran una tercera part del riu. Això més el... Vas amb altres rius, no direm noms, i els dius que se'n portaran només una tercera part del riu i t'atallen a trossets i t'envien a l'espai sideral, no? Si no, per resoldre els problemes del Ter,
a part dels pous nous del Besòs i de la regeneració i la desalació i totes les solucions multifactorials que poden col·laborar a intentar ajudar això, vull dir, realment, l'assumpte és, vull dir, s'ha menat una mica al sant al cel, sí?
No, el Pacte Nacional de l'Aigua que nosaltres vam signar. O sigui, hi va haver un acord fonamental en aquests acords del 2017, que era, si volem solucionar els problemes del Ter, haurem de posar tots els drets d'aigua sobre la taula i renegociar-los amb els comptadors a zero.
És a dir, no pot ser que hi hagi gent que tingui uns drets d'aigua que venen del segle Catapum i que s'han anat acumulant i que nosaltres estiguem parlant aquí de tancar laixeta quan rentes els dents. Estic fent una miqueta caricatura, però és una miqueta per intentar resumir tot això i no ser massa pesat.
Haurem de poder posar els drets d'aigua d'embotelladores, d'empreses turístiques, de l'agricultura, de la poma, diguéssim, de les càrniques, evidentment. Haurem de posar sobre la taula els problemes que els ajuntaments tenen de no reparar els tubs que passen per sota i no donen bots si els repares. Haurem de poder posar tot això sobre la taula i aleshores dir, bueno, a veure, l'aigua del país és aquesta, com la repartim, no?,
Un gran pacte nacional de l'aigua, sé que queda en polós, sé que queda utòpic, sé que queda el que sigui, però és clar, és que si la política no serveix per resoldre els problemes gruixuts, aleshores per què serveix? I aquest pacte nacional de l'aigua, vull dir, el govern actual del president Illa, doncs li ha fet un dibling i ens han subsumit en una cosa que és el quart cicle de planificació hidrològica,
que no és això que estava dient jo abans i no repetiré, sinó que és... Sembla com si els altres tres cicles de planificació ideològica ja els haguéssim assumit quan no hi hem participat i no hem tingut... I ara en aquest quart cicle, un any i mig de participació cibernètica, això que ens agrada tant a la gent gran, ho dic amb ironia, d'anar fent propostes i contrapropostes, i al final hi haurà un document...
que se'n donarà retorn en el govern que hi hagi en aquell moment i tal, i que el govern, la superioridad con superior criteri decidirà, no? Bé, jo em nego de participar en això. Els meus companys d'Aigües Vida, que són més joves que jo, i que tenen més paciència i continuaran participant, jo els animo i tal, però jo no tinc tant de temps, diguéssim, no? I ni tanta paciència. No sé si has respost massa bé el que em preguntaves...
En tot cas, més enllà del tema dels obres, tot venint d'una sequera, que va posar de manifest el treball de les vergonyes del sistema, ja no a Girona, sinó a nivell català, però que a Girona, evidentment, amb el tema del Ter, el patim més que d'altres, que d'aquests altres rius que tu feies referència, per exemple, continuament té la manca d'aigua, això continua sent una cosa...
Ha millorat, si és veritat que en els últims anys s'han fet accions que permeten segurament més pas d'aigua pel terra, però... No, no, no ha millorat. No et deixo quasi ni acabar, perdona. Doncs no, no, esmena, esmena. Perquè m'excito. Bàsicament estem millor perquè ha pogut menys. Això perquè ha pogut aquest any. Sí, però continuem com ser on creixen els plens, però bueno, però va per cicles i d'aquí, no sé, 3 o 4 anys podem tornar a estar igual, no?
Però, o sigui, perdoneu, els embassaments estan relativament plens, o força plens, o bastant plens, tot i que ara últimament ha baixat una mica i tal, però el conjunt Saus Sosqueda continua estant, doncs, voltant del 80%, no?, més o menys. El pont de la barca, a l'estació d'aforament Francesc Ferrer Gironès, ara ja ho podem... Sí, ara ja la podem batejar... Continuen passant 3 metres cúbics per son, que és un cabal absolutament insuficient per regenerar, vull dir, l'ecosistema en el Baix Ter, no?
per tant, no ha canviat res
me n'he fet un far, bueno, porto 20 anys amb aquest rotllo, vull dir, anant a tertúlies, vull dir, fent manifestos, fent manifestacions, reunions, acords, el que vulgueu. Això passa una miqueta més com que abans parlàvem del Covid. Es va acabar el Covid i ens en vam oblidar. Estàvem aquí preocupadíssims, fins i tot es deia que l'Aragonès havia avançat eleccions perquè temia que hi hagués tot el problema de l'aigua i tot això que li cauria a sobre...
es havien de fer mil coses va ploure, es van omplir els pantans i no se n'ha parlat més no sé si es fa alguna cosa, ho desconec sí que es fa, es fa molt no se n'ha parlat més quan les coses s'han de resoldre en aquests moments, no quan és una emergència però estem acostumats a la...
No és que els cicles electorals són tan curts que el polític mira només el curt termini de la próxima elecció. No hi ha avui dia polític ni govern que miri el llarg termini i es faci noves perquè no se'n beneficien ells políticament.
Llavors, clar, com que ara ja tenim aigua, bueno, ja en parlarem d'aquí un temps, i així passa amb tantes i tantes coses que llavors ens dèiem a compte, ah, això no funciona, ah, això no funciona, ah, ara falten infermeres perquè no han fet programació, ah, ara falten metges, i estem sempre, sempre, sempre igual per aquest curt termini de les decisions polítiques i de no pensar, reflexionar i planificar, i amb l'aigua ara ha desaparegut del debat.
L'aigua és una de les coses més importants que hi ha a la vida. Som reactius. Deu de ser propositius, som reactius. Ens movem quan apareix un problema. Si el problema és el que deia Rajoy, si se soluciona solo, ja no cal fer res més. I si no, ja volem quedar-nos.
funcionava així i a més a més tot això que afegiu jo afegiria que cada vegada som més població també i més turisme cada vegada hi ha més necessitat d'aigua i més promeses també de regadiu
perquè això evidentment el principal consumidor d'aigua és l'agricultura potser també alguns sistemes de regadius s'haurien de modernitzar però esclar, falten diners també per aquestes coses tampoc es va dir el pagès tu espavila que has de modernitzar clar, però bueno, m'entens una altra pregunta que ja ho hagi dit una mica aquestes pèrdues que hi ha d'aigua per deficiències a les canalitzacions hi havia el cas aquell emblemàtic de Badalona i tal una persona, una biòloga em va dir no, això és poc cosa, això no és res
res s'ha d'aprofitar qualsevol centilitre d'aigua això de no és res hi ha gent que et sap molt tu estalviar aigua quan vas a la dutxa l'època més de crisi que faltava l'aigua
abans de sobre l'aigua calenta posa la gallera i llavors la aprofites i llavors resulta que podem llençar litres per deficiència de les canalitzacions precisament perquè dius com que això no és visible no es gasten diners que passa per tot això és un desastre també passa a Girona també passa a Girona també moltes canonades d'aquí de Girona que s'han d'arreglar perquè no estan perden aigua sabeu què costa? a mi ho va dir el regidor en Sergi Cot m'ho va dir l'altre dia de venir a sopar a casa i m'ho explicava
I sabeu què costa arreglar un quilòmetre de canonada a xarxa en baixa, o sigui, a la xarxa urbana d'aigua i tal? 400.000 euros. Un quilòmetre? Sí. I esclar, un quilòmetre, penseu que hi ha quilòmetres i quilòmetres i quilòmetres de xarxa trencada, trinxada...
perquè està feta de fibra ciment, d'euralita, diguéssim, que és com es feien els tubs fa 50 anys. I aquests tubs, com que són rígids, diguéssim, quan hi ha moviment de terra, que n'hi ha, la terra es mou i trenca el tub. Llavors aquests tubs s'han de reposar tots amb nous materials, ara no em feu dir els materials nous, però són, en qualsevol cas, més resistents o més elàstics o el que sigui. Això...
Et dona una mica la mesura del problema que tenim. És a dir, tenim un problema multimilionari. S'hauria de renovar pràcticament la major part de les canalitzacions que venen de fa molts anys, de quan es va començar a canalitzar l'aigua. Una de les idees de l'Observatori de l'Aigua és que jo ara et pogués dir que són tants quilòmetres, que són tants calés, però no tenim els papers.
No tenim la informació. Aleshores, si no tens la informació... No ho sé, tal com van les coses, des que es devia fer canalització d'aigua, no sé si fa 70 o 80 anys, o com fa aquí a Girona que es devia fer, es deu haver reformat poc aquestes canalitzacions. Només es deu haver anat reparant pedaços perquè hi ha hagut un problema o una fuga important i prou.
És curiós, van amb uns auriculars, connecten els auriculars amb les canonades i saben, pels tipus de fressa, si allà hi ha una pèrdua. Això no els da lletres, ens impressionen aquestes coses. Sí, jo també som de lletres. Tenim unes pèrdues bestials. Penseu que l'auditoria que es va fer, l'última que jo conec, es parlava que hi ha barris com Montjuïc que perd el 60% de l'aigua.
És que, clar, aquí ho hem dit mil vegades, ho hem explicat, però no té ressò. La gent no s'enfada prou per aquestes coses, no? La gent ens hauríem de posar... hi hauria de haver molta més inversió pública en reparar tot això. Els alcaldes que aconseguissin estalviar aigua perquè han reparat canonada...
haurien de saber-ho posar en valor per ser escollits o no escollits, cosa que... Jo vaig fer això i he aconseguit mig hectòmetre cúbic més tal o igual. Això no ven. El voto, no? Això no ven. Aquest sil·logisme no existeix, no?
Aquí el debat, abans ho deies, els últims anys ha estat sobretot amb la gestió de l'aigua, empresa pública, privada, mixta, etcètera, i sí que és veritat que cada vegada més però s'està parlant també que el debat es va posant amb inversió allà on calgui, perquè sí que és veritat que el pressupost necessari per posar-ho al dia és gastronòmic, és impossible ni amb un, ni amb dos, ni amb tres, ni amb quatre, ni amb cinc, per tant vol planificació
L'empresa privada, ho dic com a referència, aquesta dada sí que la tinc perquè nosaltres vam aconseguir treure això de mans privades i vam aconseguir que l'Ajuntament de la Marta Madrenes, cadascú el seu i el mèrit va ser en aquest sentit seu,
promogués ja la remunicipalització i fes una empresa pública com la que tenim ara, que és 100% pública, no? Ara només falta que sigui transparent i participativa. És pública, ja. Ja tenim alguna cosa. Perquè ara podem entrar allà i demanar coses. A mi se'n havia fet fora del Servici Municipal d'Aigües, no? Vull dir, entraves allà i et fotien fora, et deien això és una empresa privada, sortia d'aquí. I dic, és que fora hi ha un lletrero que posa servei municipal d'aigua, no? Servei...
Bé, eren altres temps, però ara què ens fa falta? Això que dèiem abans, no? Això és un problema multimilionari. L'empresa privada tenim avaluat que guanyava com ara un milió d'euros a l'any amb el tema de la gestió de l'aigua. Beneficis al marge per obres i tal, és a dir, parlem de marge en el que és subministrament d'aigua.
Si un quilòmetre val gairebé mig millor... És a dir, quants anys... La pregunta del catalanet amb la màquina de sumar és quants anys ens fan falta per poder arreglar el que el privat va deixar destrossat.
quan tinguem un observatorial us podré donar més informació de moment nosaltres tenim una cadira prevista en els estatuts de l'empresa pública que vam aconseguir muntar que diu que tindrem una cadira com a moviments socials no a l'aigües vida sinó de...
de tota la gent que formem part de l'Observa, és a dir, Càritas, els regants de la Sèquia Monata, de tot això, una cadira, per totes aquestes entitats, una cadira en el Consell d'Administració. No per manar, sinó per tenir els mateixos papers que els que manen. Això és molt important, perquè aleshores, sigui pública o sigui privada, la gent podrà tenir una orella i una mà
en les decisions, no? I sapigueu el que saben els que decideixen, com a mínim. Igual això, vull dir dues coses, dos matis, vull dir. Igual es mira des del punt de vista comptable i dius, si ens costen 400.000 euros un quilòmetre i la fuga d'aigua ens suposa tant, és més a compte que es fugui l'aigua, des del punt de vista comptable. No, no, igual ho miren així, eh? Jo crec que això és el que va dir.
Jo crec que és així. A veure, desconec la gestió que es portava quan era privada i la pública, però hi ha gestions, per exemple, a l'autopista, l'autopista estava molt millor quan hi havia l'empresa privada, que no pas ara, que ja l'asfalt comença a tenir bastantes deficiències, ja ho dic, això depèn a vegades.
això ho van dir a Badalona, això que costava més ara el dir-ho hi ha coses que no s'han de mirar des del punt de vista comptables s'han de mirar des dels altres punts de vista com és el de l'aigua hem estat calculant i és massa car ja m'ho semblava fa qüestió d'una setmana sortien els mitjans que Girona té un dels preus de l'aigua més econòmics ara mateix sí
normalment sempre ha sigut bastant però ara ja estem entre els més barats però ja fa anys a mi em sembla que aquí és bastant barat si calen inversions X fent aquesta màquina de calcular poder clar, poder... això arranca de l'època del trasbassament és a dir, va ser una mica una contrapartida crec jo també ara hi ha la percepció que és més barat perquè ens han tingut la taxa d'escombraries que anaven al rebut de l'aigua
no, no, però això està calculat no, ja ho sé, la percepció no parlo de res parlo de percepció abans tenia la taxa d'escombraries i la gent què mira? al final del rebut no mires pas els conceptes va ser una reivindicació que vam nosaltres portar molt forta i que al final vam amb Martí Terès de regidor, que era un dels nostres a Aigües Vida li passa una cosa curiosa a la gent passen per Aigües Vida agafen galons o mèrits de guerra
i després es promocionen a primera, diguéssim, i manen, no? I després ja la relació ja no és tan fluida, si tu vols, però sí que, vull dir, se li deu molt a en Martí Tarés, i jo ho dic aquí públicament, i a tot arreu, perquè, vull dir, és realment així, ell va aconseguir una empresa, muntar una empresa pública, i està molt bé, no? I tenim uns estatuts de CATSA, vull dir, que ens permeten pensar, doncs, que al futur això es pugui tirar endavant, bueno...
S'ha fet molta feina, no? Vull dir, o sigui, quan a mi tothom em deia, no sé pas per què lluites per això, perquè t'estrallaràs, vull dir, no ho aconseguiràs. Jo he de dir que, bueno, no sé què he aconseguit, però ara tenim una empresa pública i abans era una empresa privada. Ara tenim uns acords a la taula del Ter que es compleixin o no es compleixin, és un llistó, una referència per al futur debat que hi pugui haver-hi amb el tema de la gestió de l'aigua, no?
Per tant, qui no es conforma és perquè no vol, jo treballo pels meus nets, no treballo per mi, ni per tenir un càrrec, ni perquè em donin una subvenció, ni que em fotin un nom del carrer com el meu pare al cel sigui, no? Vull dir, no busco res a tot això. M'interessa pensar que els meus nets puguin tenir-ho una miqueta bé, no sé. I potser algun... A veure, evidentment, l'aigua és, depèn de la necessitat, i tu demà de tenir accés a l'aigua, però potser algun dia s'ha de pujar una mica al rebut. A veure...
estem disposats, parlo com a societat, a pagar molt per un mòbil i l'aigua, a veure, l'aigua és barata el problema no és que si tu i jo podem pagar l'aigua s'ha de pagar perquè les coses tenen un cost el problema és que tota aquella gent que no la pot pagar és a dir, la dita és l'enemic ni aigua
Els meus veïns no són els meus enèmics, són els meus veïns. No, no, dic que tothom hi ha de tenir accés, però potser, no ho sé, per afrontar obres com aquestes o així, no que s'hagi de pagar un sol perquè hi hagi beneficis o no, sinó per afrontar que llavors reparteix tothom, no ho sé. És un debat complicat, no?,
El debat sobre l'aigua sí que entra en el debat públic o en el debat polític quan en falta, sobretot, tret de part de campanyes com la vostra, de municipalització del servei, etcètera, que això també va ser a Girona i en molts altres llocs, també ha ocupat bona part del debat públic o polític, si més no.
Més que públic, podria diria polític, perquè públic no sé si tant, però com a nivell polític de municipalització o no de l'aigua, i això, quan falta, quan ja sé que ara és evident, quan en parlem tots, ja és ara quan s'haurien de fer les obres, veurem, també és el que dèiem, no es veu canviar canonades, això després, en un moment...
és difícil... No s'inaugura una canonada. No s'inaugura. El que sí que es parla, perdona, és de la dessaladora, d'una altra dessaladora... Vosaltres, a Girona, ara teniu un problema d'aigua. Doncs, bueno, si a la Costa Brava, a Nord i tal, doncs farem una dessaladora a Emporia Brava i aleshores ja tindreu aigua. Si vostès no se n'emporten... Si el trasbassament del Ter s'acaba...
Ja ens ho farem, eh? No ens fa falta una tassoladora, no? Et donarem aigua a la Costa Brava, amb una petita part de l'aigua que se'n va a Barcelona, podem continuar durant molts anys, siguin autosuficients, no? Això d'ampliar l'oferta quan no gestiones el que tens...
No és coherent això, és a dir, tu has de poder exigir com a ciutadà, com a contribuent, que la gent que tenen la responsabilitat de la gestió operativa de l'aigua, vull dir, doncs, tinguin uns nivells d'eficàcia i eficiència que no veiem. Si és veritat, ho veiem. Cada vegada hi ha més gent...
Per tant, hi ha més necessitats d'aigua, més turisme, més usos econòmics, etc. I cada vegada fa més calor a l'estiu i s'allarga més... vol dir més necessitat d'aigua. I estem en un canvi climàtic que cada vegada la coca del Ter rep menys aigua també, perquè hi ha un increment del bosc que xucla més aigua en origen, per entendre's, a muntanya, i plou menys, i per tant... I tenint en compte que és una problemàtica mundial. És a dir, abans ells ho apuntava...
ara hi ha molts moviments migratoris que són conseqüència de la desertització i de la sequera i tot allò i tota aquesta gent ha d'anar a viure en algun altre lloc la subsistència ha d'estar assegurada i
I, evidentment, hem d'estar preparats per aquesta situació. És un tema que hi anirà més. En certa manera, nosaltres som, en tots els problemes que tenim, uns privilegiats amb el tema de l'aigua. Som uns privilegiats amb tot, en el context mundial. Exacte. Tenint en compte com està la situació arreu del món, no només amb l'aigua, sinó amb altres aspectes...
Això no vol dir que ens puguem queixar permanentment. La queixa de ser un dret bàsic és reivindicació. En tot cas, ja anem acabant. Ens queden cinc minuts. Deixem-nos sobre acabant, Pau, parlant d'aigua, evidentment. Si tenim una persona que hi entén... Val la pena. Si no diguis que no, Pau, no diguis que no.
Volia acabar la tertúlia, ho hem dit abans de començar, de parlar un moment amb el tema de la cavalcada. Ara que començarem a arribar aquí, que ja comença el Nadal, falten quatre dies. I ara que parlàvem d'aquestes i de reivindicacions, també. Compartiu, enteneu, no?, el que s'ha posat de manifest altra vegada, no és la primera vegada, des d'un determinat col·lectiu, que també...
representen una part molt, molt concreta, que no es pinti ningú que va a la cavalcada de negre, es van recollir, no sé si eren 80 signatures o una cosa així, em penso, com veieu tot aquest debat que s'ha muntat, que ja he reiterat, però que en tot cas que es manté al voltant de la cavalcada i...
Si parlem d'allò políticament correcte, o si parlem així més familiarment... Jo trobo que és un debat que no és debat. Per mi no hi ha tema.
Jo més o menys igual, jo penso que per la majoria de gent igual, vull dir, abans comentàvem aquí, és que ve a ser com una representació, no?, i ho deia en Carles abans a fora de micro, no?, i el teatre, vull dir, es caracteritza, es pinta, no ho sé, no ho sé, a veure...
jo no negaré que hi pugui haver gent que ofereixi la seva sensibilitat no ho sé, però clar, jo veig un altre problema i és que gent clar, això és una cosa molt ciutadana de Girona tradicional de Girona que a més ja ho organitza els Maralles que és una cosa de les més tradicionals que hi ha a la ciutat les persones de raça negra estan disposades a participar-hi les persones de raça negra no oblidem també que té
a part de representació, un component religiós.
gent d'altres religions ha de participar, ho veig, no ho sé, ho veig complicat, eh? No ho sé. Per mi, com... Aquí en Xavier Serra, en aquesta mateixa tertúlia, en aquesta mateixa raó, ja ha dit que cost, que no arriben amb gent, que van a buscar gent, gent negra, que pugui participar, i no arriben. Diu, per tant, mentre no els tinguem... És que és això, és clar, és que aquesta gent no està implicada en aquestes coses. Exacte, sí.
La situació ideal seria que no s'hagués de pintar ningú, però el problema que s'han trobat a l'hora d'organitzar-ho és que no hi havia prou gent. I a més que la gent que ho organitza sempre ha partit de la base que tota la que va acabar el rei negre anava pintada. Clar, de mica en mica s'hauria d'haver anat incorporant
doncs gent negra i tal a la cavalcada però ara per ara no hi ha hagut la possibilitat que hi hagués prou gent per fer-ho perquè al final tot això és una qüestió de voluntarisme també és a dir, no pots posar la pistola al pit a algú vei, ara participaràs a la cavalcada perquè per força has de fer això
És una cosa de voluntat. Efectivament. La gent de Girona que està implicada, no? Tu parlaves de religió, crec que més que de religió aquí és un tema de tradició. No oblidem que els tres reis és un tema... El Nadal és un tema religiós, evidentment. L'origen és religiós. És a dir...
Però, bueno, suposo que les coses aniran a més amb el tema de la gent negra que participarà en la cavalcada, no? Però ara per ara jo trobo que és un debat que s'ha polititzat d'una manera excessiva. No és només trobar el que fa de rei, que em sembla que alguna vegada ja ha passat, no? Em sembla que ho va fer, no? Jo l'he dit que l'Eli no sembla. Sí, l'Eli sí, alguna vegada. Però aquest ja és d'aquí de tota la vida, ja és INDEPE i tot, vull dir que és un altre...
És un altre cas. Sí, hi ha hagut alguns altres també. Els últims anys... És que tot el seguissi del Rei Negre, vull dir que són moltes persones. Jo crec que l'última... Els trobaràs totes aquestes persones que vulguin anar a fer això de la manera que es fa?
Jo crec que l'última cavalcada... Que no és la seva tradició, eh? I molts ni la coneixen. Hi havia més gent negre a l'última cavalcada que hi va participar, no? Però encara continuava event-hi, per exemple, aquells que toquen el tambor i tot això, que hi ha gent que hi ha participat tota la vida i que continua anant pintats de negre. I potser d'aquí uns anys vés a saber, segons com al·luciona la població, no? Vull dir...