Title:

Seguretat, immigració i desànim a Girona

## Context inicial i conversa sobre el temps • L’episodi arrenca en un ambient **pre-nadalenc** (pont de la Puríssima, fires de Nadal, pessebres vivents) i situació de **fred moderat** però poc hivernal. • S’analitza el **temps i la sequera**: - Fa molts dies que no plou amb ganes; **tardor molt seca** a les comarques gironines. - Es recorden grans temporals recents (*Gloria* i el de l’abril de 2020) i els seus efectes al riu Ter. - Es comenta la manca de *llevantades* i *tramuntanades* fortes comparat amb dècades anteriors. ### Canvi climàtic i corrents oceàniques • Conversa amb el meteoròleg **Josep Pasqual**: - **Augment del nivell i temperatura del mar**. - **Disminució de tramuntanades i llevantades**, amb conseqüències a llarg termini a la costa. - Possibles efectes de la **ralentització de la corrent del Golf**, amb escenaris de *refredament* al nord d’Europa malgrat l’escalfament global. • Es recorden **nevades històriques** a Girona (2010, 1962) per il·lustrar la irregularitat del clima i la dificultat de preveure nevades. --- ## Girona: desànim cívic i petites grans propostes ### Article de Joaquim Nadal i estat d’ànim de la ciutat • Es comenta un article de **Joaquim Nadal** a *Diari de Girona* titulat *“Girona algunes propostes”*: - Missatge central: **trencar el desànim** i recuperar **autoestima** ciutadana. - No proposa grans revolucions, sinó **moltes mesures de sentit comú**: - Millorar la **neteja** i la **recollida de residus** (porta a porta allà on sigui viable). - Cuidar **parcs i jardins**. - Resoldre infraestructures pendents (pont de la Princesa, habitatges degradats al carrer del Carme, pujada de Sant Feliu…). • Els tertulians veuen l’article com una mena de **programa de govern en petit format**: començar pel que és factible i visible per revertir el clima de desànim. --- ## Inseguretat, delictes quotidians i percepció ciutadana ### Un robatori en directe al centre de Girona • La Concepció Barall explica un **robatori violent de mòbil** viscut en primera persona a la zona de **Joan Maragall – Juli Garreta**: - Una noia pateix un furt del mòbil i, en perseguir la lladre, rep **punyades a la cara** i cau a terra. - Reacció ciutadana **molt solidària**: diverses persones l’ajuden, una altra aconsegueix recuperar el mòbil, una veïna truca a la **Policia Municipal de Girona**. - L’agressora **marxa amb calma**, sense aparent por a les conseqüències. > “La sensació que queda és d’**impunitat**: fas això, i no passa res.” • Es destaca que això passa a **mitja tarda, en ple centre**, amb molta gent al carrer, fet que incrementa la sensació d’alarma. ### Punts calents i sensació d’inseguretat • Es diferencia entre **dades objectives** i **percepció ciutadana**: - Alguns asseguren que Girona, en global, **no és una ciutat insegura**, però sí hi ha **punts molt conflictius**. • Espais assenyalats: - **Entorns de l’estació**: considerat un dels **punts més calents**. - Casos de conflictes a zones com **Tomàs Mieres**, ocupacions i degradació fins que es va tancar l’espai. - Determinats punts del **Barri Vell** on s’han produït agressions o robatoris puntuals. • Es parla de **degradació urbana**: gent que crida al carrer, persones dormint a l’estació, espais foscos i poc cuidats, que generen **por i incomoditat** encara que no sempre hi hagi delictes greus. ### Prevenció individual i responsabilitat col·lectiva • Es comenten **mesures de prudència** personals: - No caminar amb el mòbil a la mà en determinats espais. - Portar bosses i jaquetes de manera menys accessible a robatoris (cremalleres, bosses al davant, etc.). - Mantenir una **actitud atenta però no poruga**, intentant no renunciar a la pròpia llibertat de moviments. • Es critica que això acabi **limitant la llibertat** de la gent i es remarca que la solució no pot recaure només en la víctima potencial. ### Multireincidència i sistema penal • Tema clau: **multireincidència** en furts i petits delictes: - La llei considera que un *furt simple* no ha de comportar presó, - però quan hi ha **centenars de furts acumulats**, el sistema es mostra **incapaç de donar una resposta dissuasòria**. • Consensus ampli a la taula que cal **reformar la legislació** sobre multireincidència per trencar la sensació d’impunitat. • Es destaca també el **retard de les lleis** respecte a la realitat social (ús de càmeres de vigilància, proves, drets i garanties, etc.). --- ## Seguretat, immigració i debat polític ### Immigració: regular, irregular i treball • Es diferencia clarament entre: - **Immigració legal i regulada**, necessària per al mercat de treball (exemple: gran empresa gironina que porta legalment **milers de persones** per cobrir llocs de treball). - **Immigració irregular**, associada en alguns casos a delinqüència i a situacions de vulnerabilitat, i a la manca de **gestió i planificació**. • Es remarca que: - **Hi ha feines que molta gent local no vol fer**, sovint per horaris, caps de setmana o condicions. - També hi ha **problemes salarials i de qualitat de la feina**, però no tot s’explica només per sous baixos. • Proposta de criteri simple però contundent: - Si un **immigrant legal** comet un delicte: compleix condemna aquí, com qualsevol ciutadà. - Si un **immigrant en situació irregular** delinqueix: s’hauria de procedir a **retornar-lo al seu país**. - Si un **ciutadà amb nacionalitat espanyola** delinqueix: **presó i compliment de condemna**. ### Evitar la criminalització generalitzada • Es fa èmfasi a **no barrejar “immigració” i “delinqüència”** com si fossin sinònims: - Moltes persones immigrades viuen i treballen **amb normalitat**. - També hi ha **delinqüents d’aquí**; per tant, el debat ha de ser **legal i de convivència**, no d’origen. • Es critica, però, que durant anys alguns partits **han evitat parlar de seguretat i immigració** per por de ser titllats de racistes o d’extrema dreta, deixant **l’espai del discurs** a forces populistes. ### Serveis públics i pressió demogràfica • Es destaca un **desequilibri**: - Catalunya té més de **8 milions d’habitants** (camí de 10), però els **serveis públics** estan dimensionats com fa **30 anys**. • Això alimenta la sensació de **col·lapse de serveis** (sanitat, educació, seguretat) i s’assenyala la necessitat de: - Millor **finançament**. - Planificació d’infraestructures i serveis en funció de la **població real**. --- ## Xarxes socials, populisme i ascens de l’extrema dreta ### Xarxes que amplifiquen la por • Es comenta el cas del compte d’Instagram **“Gironaperduda”**, vinculat a un partit polític, que: - Difon fets reals però **maximitzant la sensació de caos i inseguretat**. - Utilitza estratègies de **viralització** per alimentar un relat de ciutat descontrolada. • Es constata que les **xarxes socials** són una eina especialment potent per a **partits populistes i extremes** a l’hora de marcar agenda emocional. ### Tendència global: de Catalunya al món • Es situa el fenomen dins d’una **tendència internacional**: - Ascens de candidats d’extrema dreta a **Llatinoamèrica**. - Governs i forta presència de dreta radical a **Itàlia (Meloni)**, **França (Le Pen)**, **Alemanya (AfD)**, **Àustria**, etc. - A Espanya, **Vox** ja **cogoverna** en diverses comunitats autònomes. • A Catalunya, les enquestes del **CEO** apunten: - **Pujada d’Aliança Catalana i Vox**. - Descontentament generalitzat amb la **política tradicional**. ### Junts, Aliança Catalana i el vot de protesta • El CEO suggereix que el creixement d’**Aliança Catalana** es produeix sobretot a costa de l’espai de **Junts**: - Una part de l’electorat nacionalista i descontent amb la gestió de la **seguretat i la immigració** veu Junts com un partit que **no li dona resposta**. • Es descriu el fenomen del **“vot de budell”**: - A les enquestes, la gent expressa **ràbia i frustració**. - El dia de les eleccions, però, pot aparèixer el **“sentit comú”** o l’abstenció. • Es critica que alguns partits **només reaccionin** sobre aquests temes quan veuen que **perden espai electoral**. --- ## Partits clàssics, promeses i pèrdua de confiança ### El cas Ciutadans com a advertència • S’utilitza **Ciutadans** com a exemple de partit que: - Va créixer molt presentant-se com a força **centrista i regeneradora**. - Va **guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya**, però no va saber o no va voler **liderar un govern**. - A Espanya va trencar ponts amb PSOE i després amb PP, provocant **eleccions anticipades** que van acabar en **patacada electoral**. • Moraleja: l’electorat **castiga** els partits que **no fan allò que han anunciat** o que **no gestionen bé la victòria**. ### Junts, el 2017 i la frustració independentista • Es recorda el moment clau del **discurs de Carles Puigdemont** el 2017: - Primer diu que **proclama la independència**. - Seguidament, la **suspèn** a l’espera de negociació. • Es descriu visualment la **cara del públic** en aquells **10 segons** com a metàfora de la **frustració** que va marcar una part de l’electorat i que encara pesa sobre l’espai de **Junts**. • Es debat sobre l’efecte de tenir el **líder a l’exili** i el paper de l’**amnistia** pactada amb el PSOE: - Alguns la veuen com a **intercanvi de vots per poder**. - D’altres com una **llei legítima** aprovada per majoria parlamentària. --- ## Política espanyola: majories, amnistia i judicatura ### Majories parlamentàries vs. “qui guanya les eleccions” • Es recorda que, al sistema espanyol: - Governa **qui suma més suports parlamentaris**, no necessàriament qui queda primer en vots. • Exemples: - **Feijóo (PP)** guanya en vots però no aconsegueix ser investit. - **Pedro Sánchez (PSOE)** revalida la presidència sumant majories (incloent Junts) i aprovant l’**amnistia**. - A Barcelona, **Xavier Trias** guanya les municipals però l’alcaldia acaba en mans de **Jaume Collboni** per pactes posteriors. ### Amnistia i imatge de la justícia • Es discuteix sobre la **llei d’amnistia**: - Per alguns tertulians és una concessió **oportunista** del govern espanyol. - Per altres és simplement una **llei aprovada per les Corts** que els jutges han d’aplicar. • Es critica obertament el **comportament de certs magistrats del Tribunal Suprem**: - S’assenyala que alguns jutges han fet **declaracions polítiques** i han generat una imatge de **falta d’imparcialitat**. --- ## Conclusions implícites de la tertúlia ### Diagnòstic compartit • Hi ha un **desànim general** a Girona i a Catalunya, alimentat per: - **Degradació urbana** i sensació d’**inseguretat** en punts concrets. - **Mala gestió o manca de gestió** dels fluxos migratoris i dels serveis públics. - **Desconnexió** entre política institucional i preocupacions reals de la ciutadania. ### Línies d’acció suggerides • Millorar **seguretat i convivència** més enllà de la policia: - Il·luminació, manteniment de barris, presència institucional, resposta ràpida als punts conflictius. • Enfrontar amb **serietat** els debats sobre: - **Immigració, seguretat, serveis públics i finançament**, sense càlcul curtterminista ni por a les etiquetes. • Reformar el marc legal sobre **multireincidència** i ús de **proves tecnològiques**. • Recuperar **credibilitat política** complint promeses, explicant límits reals i assumint responsabilitats quan es governa. En resum, la tertúlia traça un mapa on es connecten **clima i canvi global**, **degradació quotidiana a la ciutat**, **por i indignació ciutadana**, i l’**ascens de forces populistes**, concloent que cal afrontar aquests reptes des de la política i la gestió pública amb més valentia, coherència i proximitat al carrer.

['Girona', 'La tertúlia de Girona FM', 'seguretat ciutadana', 'inseguretat', 'delinqüència', 'multireincidència', 'robatori de mòbil', 'estació de tren de Girona', 'degradació urbana', 'neteja viària', 'recollida de residus', 'Joaquim Nadal', 'política municipal', 'desànim ciutadà', 'percepció d’inseguretat', 'immigració', 'immigració irregular', 'polítiques migratòries', 'serveis públics', 'finançament autonòmic', 'canvi climàtic', 'sequera', 'llevantades', 'tramuntana', 'corrent del Golf', 'extrema dreta', 'Vox', 'Aliança Catalana', 'populisme', 'CEO', 'Junts', 'Procés independentista', 'amnistia', 'Pedro Sánchez', 'PP', 'Ciutadans', 'frustració política']