Molt bon dia, entrem en temps de Tertúlia Girona FM, com passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 5 de desembre, últim dia favorable de la setmana, preparats per un cap de setmana llarg, perquè demà és festiu, el dia que es va votar la Constitució, dilluns és el dia...
de la Puríssima i per tant el cap de setmana s'allargarà, començaran les fires de Nadal, comencen alguns pesebres vivents, el dia de la Puríssima és el que alguns senyalen com el dia que s'ha de fer el pesebre, qui vol fer el pesebre, en tot cas diguem-ne un ambient pre-nadalenc però amb la sensació que estan passant moltes coses i d'aquestes coses en volem parlar avui amb les persones que m'acompanyen avui aquí
Els estudis del carrer Balmes, de moment dues, aviat serem tres. Saludem el senyor Joan Miró. Professor Miró, bon dia, què tal?
Bon dia, molt bon dia, i avui he vingut i he portat, a més a més, una fulla de ginko. Oh, molt bé. Perquè és la temporada. És veritat que l'última vegada, si no recordo malament, vàrem parlar dels ginkos i jo vaig dir que, clar, que jo el que tenia més al cap era el que hi havia, diguem-ne, en el claustre a la facultat de lletres. Però tu vas dir que n'hi havia molts per la ciutat de Girona i que, evidentment, ara s'estan desfullant, no? Exacte.
Molt bé, doncs, sempre prenem coses amb el professor. Aquest del carrer de la Creu no ho són pas, dic. Aquest és del carrer de la Creu, sí, la cantonada amb el que... amb Balmers. No, no, Miquel, només faltaria, bon dia, només per saludar. I agafat de l'arbre, eh? Agafat de l'arbre, no del terra. Miquel Guerra, periodista, molt bon dia, què tal? Bon dia, molt bé, eh?
Moltes ganes de tornar a la tertúlia després d'uns dies de no ser-hi. Sempre hi ha coses que ens destorben, per dir-ho. Exacte, sí. I estem esperant a la Concepció Barai, que un petit afer l'ha fet tardar, però que està en camí per venir aquí a passar la vista a la ciutat i a tot plegat. Escolta...
Fa fred aquests dies i jo aprofito sempre que hi ha Miquel Lier aquí perquè hi entenen aquestes coses, li agraden i tot això. Fa fred, fa la fred que potser tocaria, el que passa que ens ha vingut de plegat, encara no som a l'hivern.
ve un cap de setmana més o més llarg, que diuen que les temperatures moderadan, les estacions d'esquí volen obrir, però aquest dia en Jordi Navarro ens alertava que fa molts dies que no plou, i que això, ara no en parlem, perquè tenim aigua als embassaments, però que és un tema que cal hem d'anar seguint. Efectivament, fa molts dies que no plou, molts dies, de fet...
Jo crec que des de primers de setembre o així, que no plou una mica amb ganes, octubre va ser sec, novembre ha estat sec, és a dir, hem tingut una tardor que no ha tingut res a veure amb aquelles tardors d'abans que dèiem, que com a mínim esperàvem una llevantada o dues llevantades. L'altre dia vaig estar amb un dinar amb en Josep Pasquado, el gran meteoròleg de l'Estatit,
A veure si aquesta li dona la credo Sant Jordi, per cert, que ja fa dos anys que li... Que li regateix. Que li regateixen, per dir-ho d'una manera. Jo crec que se la mereix molt més que altra gent a les quals els hi han donat. Però bé, tancat aquest parèntesis, i amb en Pasqual parlàvem que ja no hi ha aquelles llevantades d'abans, no? De fet...
Les dues últimes importats llevantades van ser l'any 20, el Gloria i un temporal que va haver-hi després del mes d'abril. Segurament hi ha hagut situacions allà van més petites. El mes d'abril del 2020, que va ser el que es va estar a punt d'emportar per davant la mota del Tert. La mota del Tert, efectivament. Sí, sí, que allà segurament es recorda fins i tot pitjor que el Gloria, perquè va estar a punt d'inundar-se la plana com feia anys que no s'inundava, no?
I amb en Josep comentava que aquelles borrasques que entraven per l'estret desigualtar i es posaven entre Mallorca i València i que ens aportaven ben de llevant. Això no sabem per què i en Josep deia segurament és...
per tots els canvis del canvi climàtic, i això, a veure si, com que això està una mica boig, potser en tindrem un al desembre, que el normal al desembre és tenir l'anticiclò que tindrem aquests propers dies, sembla que no serà un anticiclò d'aquests de tres setmanes, sinó que té ganes de finals de la setmana que ve de marxar,
I, per tant, a veure si hi ha una mica de mobilitat. De totes maneres, entrarien aquestes borrasques que venen per l'Atlàntic, que a Castella són vientos llovedores, però que aquí, malauradament, com que han passat per tant de terra, ja són d'aixòs. No sé, quan jo era petit, el dia 8 de desembre era el dia de posar-se l'abric.
i estem a dos dies o tres del buit i no tinc la sensació que m'hagi de posar l'abric i em sembla que fa uns quants anys que no em poso l'abric jo fa dies que el porto a l'abric i tinc fred i tot amb aquestes situacions anticiclòniques que és el que tindrem ara hem tingut entrades fredes eh
Jo he estat a treballar uns dies i potser aquí a Girona no es nota tant, però ha fet tramuntana i com fa tramuntana la sensació de fred també se greuja, no? I hem tingut entrades fredes, el que passa és que han sigut seques, han avat a muntanya...
si es podran esquiar la gent aquest cap de setmana però fred, ara amb anticiclò farà matins freds avui per exemple he trobat he vist cotxes glaçats d'allà a la zona del GEC de Sant Pons
i ara feia fred estàvem a 4 o 5 graus però és el que toca per Girona 4 o 5 graus al mes de novembre i després durant el dia farà més calor arribarem a 15 o 16 graus i potser la setmana que ve algun dia 20 i bé això però jo crec que sí que n'ha fet de fred
Jo també. Però en canvi, a veure, Navarà, a Girona... Ostres, això és molt difícil de dir. No se sap. Això és molt imprevisible. Jo recordo nevades al gener, bàsicament. Sí, no, això és molt imprevisible i depèn de moltíssims factors. Jo sempre explico que, ja ho parlàvem amb en Josep, nosaltres, amb en Josep Pasqual, nosaltres estem en una zona intermitja, és a dir, estem...
A les zones temperades tan a prop d'Àfrica com a prop del nord, per tant, tan aviat podem tenir una massa d'aire calent que ens arriba fins aquí, per tant farà... o podem tenir una massa d'aire fred que ens arribi des de dalt. Això és més complicat que passi, i que nevi ja és molt i molt complicat, vol dir que hem de tenir una barreja de vents humits que portin aigua, a portació d'humitat...
I a part d'això d'haver-hi un vent fred, i això és una situació que és molt complicada que es donin aquí, per això tenim molt poques nevades. L'última gran nevada és del 2010, aquell famós... 2010, aquella va ser famós. 8 de març del 2010, que va ser molt humida i que es va trencar moltes branques dels boscos i que va ser terrorífica perquè va deixar sense llum a mitja Empordà durant més d'una setmana. I molts cotxes a la carretera. I molts cotxes a la carretera, va ser un desastre allà.
Les torres de les altres citats. Jo recordo una nevada, un Nadal, que és excepcional, dels anys 60. L'any 62. És de les grans, aquestes. Espectacular. El senyor Miró potser no porta abric, però fred, quin té, és la Concepció Barall que acaba d'entrar. Com ja havíem anunciat que te la tardaries uns minuts perquè ens ho havien dit i feies cara de fred. Jo li dic, jo també porto abric i malgrat tot tinc fred, eh?
Jo, si vinc amb fred, a més, he vingut amb la moto i amb les presses, perquè ja anava una mica tard, no m'he posat els guants, llavors tinc les mans congelades. Però bueno, sí que és veritat que avui és agradable passejar, però si vas amb moto o a l'ombra sí que és... Ara estem a 4 graus, 4-5 graus. Fa... Ai, perdó, fa fred, fa fred. Bueno, jo en tinc. Potser és que jo també sempre tinc fred, eh? També us he dit que jo tinc més fred que calor, però bueno. Com estàs, Concepció? Bé, bé, bé. Bé.
Doncs ens agrada que estiguis bé, i hem començat parlant del temps, t'esperàvem a tu. Està molt bé. Ara, jo he sentit que arribarem a 20 graus la setmana que ve. Pot ser, pot ser, 18, 19... A mi el que em mata és això, doncs, eh? Aquestes passades d'una a l'altra. Però és el que dia jo, és que entrarà una massa d'aire calent, anticicló, i tot això la gran diferent sembla que l'anticicló durarà uns dies, eh? No serà allò que tindrem...
Dos, tres setmanes. I no serà una estiuet de Sant Martí. Ah, d'acord. Vol dir que durant el matí farà fred. Farà fred el vespre i de matinada. El que teníem fins ara, no? Fins fa un parell de setmanes. És el que ha de fer que estem. Però és el que toca, eh? El que toca ara és fred. El novembre o desembre. Poder exigerat una mica, poder exigerat 20, poder no seran 20, poder seran 16, 17, 18.
De fet, encara no hem començat l'hivern. Ens queden 15 dies per l'hivern. Per l'hem meteorològic ens queden 15 dies. Avui som dia 5. El meteorològic de fet ha començat el 1 de desembre. Quina és el que dic? El meteorològic comença el 1 de desembre i l'astronòmic comença el 20. El que ens regim nosaltres és l'astronòmic.
no vàrem aprendre tant com tu no, no jo ho he après tot això jo no he estudiat res el temps ho he après llegint i evidentment a tu t'agrada interpretar mapes i coses d'aquestes sí, sí, m'agrada i l'encertes més que alguns materials no, que va, que va m'agrada escoltar gent que en sap
i per exemple l'altre dia amb en Josep que vam estar en un dinar ens va fer explicacions ens va ensenyar dades molt preocupants de l'augment del... Josep Pasqual sempre parla de l'augment de l'aigua del mar el nivell del mar l'augment del nivell del mar l'augment de la temperatura del mar disminució de les tramuntanades disminució de llevantades
És a dir, els problemes que poden haver-hi a llarg termini, no ara, amb la ralentització i possible aturada, estem parlant amb 100-100, no se sap, però els científics han començat a detectar que les grans corrents oceàniques, la corrent del golf que fa...
que permet que es pugui viure a Noruega i a Escandinàvia, i en canvi no es pugui viure a la península de Labrador a la mateixa latitud, doncs aquesta corrent semblaria que els científics han de detectar que s'està ralentitzant i no se sap les conseqüències d'això. Per tant, estem dient que el planeta es pot escalfar, però el continent europeu d'aquí... Alguns mil anys. No, poden o menys, es pot refredar.
Ah, bé, no fos dies refredades, vas refredant, però vull dir, ja per arribar els nivells de no poder-hi viure... No, però que pot haver-hi una petita glaciació, si la corrent del golf s'atura, a totes aquestes zones del nord d'Europa no s'hi podrà viure. Bé, nosaltres no hi deixarem, eh? No crec que no hi deixarem.
Sempre s'han d'aprendre coses, el que anava a dir, i de qui sap, a vegades també s'ha d'aprendre. Amb un gir dramàtic de la situació, vull parlar de la ciutat. En Miquel el té aquí, m'agradaria parlar, no sé si l'heu pogut veure.
un article al diari de Girona d'en Joaquim Nadal, l'exercal de la ciutat, que es titula Girona algunes propostes i que en primer lloc fa una crida dient que s'ha de trencar aquesta situació de desànim que sembla que està visquent la ciutat, que hi ha coses a la clàpica que tampoc estem tan malament, però immediatament després diu, podríem començar, i fa una llista de 30 o 40 coses, d'un cert sentit...
d'un cert sentit comú que comença des de solucionar millor el tema de la recollida de bessures, que diu que el porta a porta s'ha d'implementar a tope, però segurament a les cases i en altres llocs no, que s'han de netejar, que s'han d'arreglar parts i jardins, i a partir d'aquí...
fa una relació de fets que van des d'arreglar el pont que hi ha sobre l'Unià i que fa la passarel·la que fa tants dies que està tan tancat és que ara no em surt el nom el pont de la reina es diu el pont de la princesa el pont de la princesa ja li havia augmentat la categoria entre la facultat de medicina i el carrer del Carme o que se faci un pont nou que fa molts anys que es fa està pendent, està
o que s'expropin algunes cases municipals a la zona del carrer del Carme, o que es tirin a terra algunes que estan en molt mal estat a la pujada de Sant Feliu. Sembla que es presenti a les eleccions. Et sembla tot un programa de govern. Un programa polític.
Ara ho estava llegint jo. M'ha agradat perquè, en certa manera, fa les dues coses. Per una banda, dius, escolteu, no entrem en catàstrofe total i agafem un punt d'autoestima. M'ha fet pensar, precisament, i ara ho diré i no quedaré gaire bé, però és igual, una miqueta amb el discurs que impera Figueres en els últims 30 anys. Un discurs...
fet pels propis Figarencs, molt catastrofista sobre la seva pròpia ciutat, i m'ha donat la impressió que és un toc d'alerta de dir, escolta, Girona, s'ha arreglat. No sé si l'heu pogut llegir, però en tot cas... No, no l'he pogut llegir, però tinc la sensació que m'estan dient, tenim problemes però encara els podem arreglar.
En certa manera és així, si ell deia no comencem, perquè no parla de grans transformacions, tot i que sí que parla del campus de salut, però parla d'aquelles coses que han sortit moltes vegades aquí a la tertúlia. Comencem pel que es pugui fer i després ja irem per l'altre que és més complicat.
Jo encara no l'he llegit, però el que dius és en Quim Fendekim, no? Exactament. Jo crec que és en Quim Fendekim quan era alcalde, que era això. Anem arreglant les petites coses i les altres, bueno, les transformacions. Hi ha de grans aquí també. Però per allò que deia en Jordi, comencem per allò...
que tenim més a prop i ja anirem fent... A veure, a Girona hi ha desànim, jo crec que això hi estarem tots. D'acord? Que hi ha desànim perquè hi ha coses que no funcionen, que són les que fan tenir aquesta sensació de desànim més ràpid. Per exemple, la neteja no està funcionant, la recollida no està funcionant, o no està funcionant com hauria de funcionar...
I em sap greu tornar-ho a dir, però no, la gent està tinguent cada dia més la sensació d'inseguretat. La inseguretat de la ciutat ha arribat a un nivell que a mi no m'estranya que la sensació que s'hagi instal·lat sigui aquesta. I no parlo per parlar. Jo dir...
És que ara no m'ho vull equivocar de dia, perquè no sé si era dilluns, jo crec que sí, vaig viure una situació que no havia viscut, i faré 50 anys, a la ciutat de Girona. Ara ens ha de tirar la cara que és molt jove. No, però és veritat. Tant exagerat. Us ho dic, a la plaça...
Ara quedaré malament perquè sempre li he dit la plaça del Via Nou o del Vídeo Son i per tant no sé, la plaça que hi ha Ah, molt bé, sí, sí, la plaça que hi ha a les Cruïlles de Joan Maragall Sí, empatíament, ell sé que quedaré malament perquè Quan tu has dit el Vídeo Son jo dic a l'Espar o albi que hi ha Aquella plaça tan horrorosa
Sí, que no és tampoc una plaça, perquè hi ha una plaça amb el parc infantil. Aquella que s'havia dit rei catòlic. Sí, és que ara no per això. Ja ens hem situat tots. Doncs jo de cop estava sortint del Balbi, precisament,
i vam començar, bé, i com jo, la gent que estàvem allà caminant, vam començar a sentir crits, crits, crits, una noia, dos noies que corrien, molts de crits, una de les noies va acabar quasi a terra, l'altra picant-la, bé, doncs això venia del Joan Maragall amb Juli Garreta, ai, la Salle amb Juli Garreta,
que a la noia que va acabar a terra i la van picar, li havien robat el mòbil. Li havien robat el mòbil. I ella la reacció va ser perseguir a la persona que li havia... I l'altra no només... I no només tenia el mal, sinó que a més li va donar dos cops de puny a la cara. I una noia que estava coïnvió allà, que els havia... Bueno, que va reaccionar perquè estava més endavant, va ser la que va aconseguir frenar
a la lladra, i la noia, treure-li el mòbil, recuperar el mòbil. Aquesta noia, que havia robat el mòbil, es va girar, malgrat érem deu persones allà, atenent a la noia que estava a terra. Digue, intentant, va marxar, us ho dic, més tranquils que tots nosaltres, caminant, i no em va ser supor. La policia la vam trucar, la policia va venir ràpid, aquesta noia l'havien picat, vam fer venir l'ambulància, sí, sí, però tot va ser
Després. Això en ple centre de Girona, entre tu i jo, dos quarts de set de la tarda. No t'estic parlant ni de les onze a la nit ni de la una de la matinada. És intolerable, igual, encara que fos a les onze a la nit. Sí, però vull dir, en el centre... Érem un piló de gent...
que sortíem de la botiga que hi ha dels mòbils, del Balbi, del bar que hi ha davant, vull dir que hi havia moviment, jo he de dir que la reacció ciutadana crec que va ser molt bona, ens vam quedar un grup de persones allà amb ella, fins que va arribar la policia unes altres noies intentaven seguir
per si podien, no sé, aquesta noia a la lladre no marxava gaire lluny, quan vingués la poli poder-los dir per on havia anat, vull dir, va ser increïble. De fet, va ser una veïna que va trucar a la policia, vull dir, perquè aquesta noia a la que l'havien atracat estava tremolant com una fulla. Estava espantadíssima, perquè a més la van picar. Llavors, us ho dic, jo no l'havia viscut mai, aquesta situació. Mai. En directe, jo no ho havia viscut mai a Girona. Per tant, bueno...
segur que havia passat en algun moment o altre perquè és evident que no són processos perquè llavors li deien però on tenies el mòbil el portava la mà, estava gravant un missatge jo el que crec que... és que te poden agafar a qualsevol moment el que crec que ens estàs plantejant i si no rectifiquem és això, la sensació aquesta que hi ha de que coses que diguem-ne que abans revestien gravetat que ara la gent les fa
I això ens comporta una sèrie de preguntes, és a dir, a veure, una persona que roba un mòbil amb una altra persona i que a més a més l'agradeix i li pica, hauria de tenir algun tipus de conseqüència que no tingués ganes de tornar-ho a fer. No dic res més que això. Efectivament, perquè aquest era una mica el sentit de la gent, no deia, bueno, total, entraran per una porta i sortiran per l'altra.
No és fals, sempre s'ha dit. No, no, perquè diu que entren i surten per la mateixa. Per la mateixa. Jo em referia per simplement a això que jo entenc i comparteixo la sensació que hi ha. La sensació d'impunitat, que pots fer això i pots fer-ho. I és el que em preocupa a mi, la sensació i la percepció que queda, perquè al final tu et diràs a les dades i ens diuen que, i està molt bé, però la gent al carrer què té? La sensació i la percepció que...
Jo saps que estic en desacord amb tu? Les dades els hi és igual. Si estic en desacord amb tu i ho he dit, jo he defensat i defenso que Girona no és una ciutat insegura, però sí que he de reconèixer que hi ha punts d'inseguretat cada vegada més evident. I sobretot, si vius o te trobes en una situació d'aquesta...
I que ho visquis això et fa que la sensació que tinguis és aquesta. I si veus gent que crida pel carrer, que això passa cada vegada més, o veus situacions... L'ànim que queda amb la gent és aquest... De degradació urbana, doncs això, o de molta gent quan han estat dormint allà a l'estació, malgrat que no hi havia problemes de seguretat, això dona una sensació d'inseguretat...
Jo també tinc la sensació que... Tomàs Mieres i el problema que hi va haver fins que van tapiar-ho, que el que tu penses és si allà hi havia problemes de seguretat realment greus perquè no es feia un any abans. Saps quina pregunta va ser la que van fer els policies?
Aquesta noia ha anat a direcció a l'estació Aquesta va ser la... Per què? Perquè l'estació és un dels punts més calents amb inseguretat que tenim a la ciutat Això no permés que hagin... Això val la pena dir-ho perquè en Miquel ja ho ha dit i de fet aquesta taula ho hem fet que allà es van confluir dues coses que no tenien una relació que hi havia al campament de gent de mal i que es va aixecar tard perquè va estar-hi un any i mig
que no era en aquest sentit però llavors no s'ha de negar i el cert és que els que som usuaris de l'estació a determinades hores ho sabem que hi ha zones molt conflictives en els quals és veritat que Mossos i policia municipal hi són molt habitualment ja hi vaig sobir a buscar nois allà, els meus nois
i a vegades hi vaig tard, i és un lloc que dius, ostres, jo m'estic aquí tancat a dins del cotxe. Sí, jo que soc usuària, i hi ha dies a certes hores que fa mitja por. Però dit això, jo penso que passejar pel barri vell, passejar per la ciutat, a part de coses puntuals, jo no tinc sensació de...
el que sí que s'han d'estramar és a dir no anar amb el mòbil a la mà que ja sé que és molt complicat és a dir ja estàs diguent sí sí però fes-ho tot tu no? ser una mica proactiu també Joan jo dic que molt sovint són sensacions d'incomoditat
també el que passa que a vegades de la incomoditat a la por perquè la por és una cosa molt pal·lativa vull dir, allà un no la pot tenir l'altre la pot tenir, la sensació al barri vell no hi ha hagut mai un excés de problemes però també hi va haver un cas que una persona sense cap mena de raó i per un robatori també va acabar fotent-li una pallissa amb una altra estic parlant ja de fa molt de temps no estic parlant de fa dos mesos sinó de forces mesos enrere
Per tant, sí que hi ha punts, i això és el que fa que, a vegades, aquests punts d'inseguretat i que la gent tindria ganes allò de trencar-la. És a dir, jo he entès perfectament el que deies, eh, Miquel, però, ostres, si no podem anar parlant amb el món... Ja ho sé, ja ho sé.
No, dic que s'han d'estramar a mesures, és a dir, també estem en una ciutat turística, aquí hi ha molta gent, això trau determinada gent, aquesta gent que viuen dels descuís dels altres, ja està. A veure, ens havien ensenyat coses... I que es mouen amb impunitat, eh? Ens havien ensenyat coses pràctiques que potser hem oblidat. Aviam, jo quan veig que se m'acosta algú que em provoca incomoditat, somric.
El somriure desarma. Segona, si m'assec, en segons quin lloc, doncs em poso una mòniga sota el seier. Perquè no te l'estirin. De manera que asseguro que no m'estiraran la jaqueta.
Si vaig amb una bossa, no la deixo darrere meu, la deixo al davant. I el mòbil té ara l'inconvenient que quan vas gravant o vas escoltant el mòbil a la mà, gairebé l'ofereixes.
De manera que, clar, el que no pots passar és que això et compliqui la teva llibertat. És a dir, que la inseguretat o la incomoditat restringessin les teves llibertats d'actuació. Això és el que no hauria de ser.
Jo el porto penjat sempre, jo sempre el porto al mòbil, perquè jo crec que és una de les coses, sempre el porto penjat, que me'l poden tallar també, és veritat. Però bueno, al final... Però han de fer més força. Bueno, ens han d'apropar més... Més treball. Sí, és més feina. A mi em van ensenyar en termes de seguretat que si tu prens més precaucions que un altre i el que vols robar anirà abans, el que no els aprenc que el que els aprenc. Això és sentit.
sentit comú, però sí que és veritat que et restringeix la teva llibertat. Jo porto butxaques i distribueixo les coses dins les butxaques. Quina confessió faig? Si anava i no expliquis tantes coses, Joan. Les distribueixo de manera que determinades coses estan en butxaques accessibles i altres, més delicades, estan en butxaques en cremallera.
De manera que van d'obrir la carmallera, diguem-ho així, per accedir-hi. Jo, perdó, de sensació d'inseguretat, per exemple, n'he sentit a Barcelona, anant pel Raval, o anant pel Rambles, i pel metro i tot això. Aquí a Girona, jo, a part d'algun moment puntual, de sensació d'inseguretat no n'he tingut.
Però jo n'he tingut a Barcelona i a Girona. Sí, sí. Els dos llocs, eh? Vull dir, amb termes diferents i segurament per raons diferents, eh? No, no, els meus nois sempre diuen... A mi m'han intentat... A la gent jove poder l'intentar... A mi m'han intentat atregar els últims 7-8 anys 4 o 5 vegades. Això ho he dit pel meu noi. Per això t'he dit... Que té 22 anys, no?
No, però vull dir que és una cosa que no ve d'ara, és a dir, jo que també tinc fills, i he de tirar 7 o 8 anys. 7 o 8 anys en feina, la veritat és que amb un li van treure el mòbil a les dues del migdia, vinguent a la universitat, a davant de l'Institut de Santa Eugènia, i amb un altre, mira, també...
La Marfau varen intentar, i el tercer, el meu gran assalt, però aquest es va resistir, cosa que després hi vaig fotre una gran bronca. Perquè li podrien haver fet mal. Sí, i bé, és a dir, què ha passat? Sí, què ha passat també sempre? Sí, que hi ha la sensació que en aquests moments...
Qui abans feia alguna cosa d'aquestes tenia, diguem-ne, la sensació que si la policia hi anava, la policia tenia una autoritat que ara no té, o la justícia actuava d'una manera que ara no d'això. I el que preocupa més a la gent és pensar que coses d'aquestes, perquè en aquesta noia que tu dius, si deien fotre un parell de bufetades va quedar amb la cara ben calenta, però si hagués estat una navalla li podien fer mal. I la sensació és que tot això...
Com que passa, i no deixen de ser forts, des d'un punt de vista judicial la resposta no és l'adequada. I després el següent debat és... Jo no vull no estar policial, però jo entenc que la presència policial és disuasòria. I això és culpa de la immigració?
Jo no ho he dit Però aquest debat aquí no... No, però vull dir que hi ha molta gent que tira per aquí, no? És evident que una part sí i una part... Bueno, hi ha una part que sí, les dades també t'ho demostren, ara Hi ha una part que sí i una part que no Jo crec que, és a dir Entrant al discurs aquell de criminalització és absolutament dolenta Sí, ah, bueno, però aquest és un altre problema Ja, però llavors, però el que no pot ser és que perquè hi ha algú populista que tiri per aquí no els puguem plantejar la situació o parlar del tema Però s'afronta, s'està afrontant això
Jo crec que cada vegada més, perquè se n'han adonat, és a dir, hi ha hagut uns determinats partits, deixeu-m'ho dir així, que han renunciat a tractar determinats temes perquè els incomodava. I com que els incomodava no en parlaven, i com que no en parlaven semblava que no existien. I llavors la gent del carrer, que sí que va pel carrer i que les veu, se n'ha adonat i està provocant la reacció aquella que jo en dic les enquestes de Budell, que la gent s'emprenya i llavors surten les coses que surten.
Bueno, i per no voler els afrontar, fins i tot les han negat i han acusat els altres de dir coses que no eren veritat i tal, i les coses s'han anat radicalitzant. I aquest espai l'acaba ocupant algú. I aquest espai, en aquests moments, l'estan ocupant certs partits que, efectivament, que fan demagogia, que diuen coses que no és veritat, que fan populisme...
però aquests extrems surten per alguna cosa no surten per art de màgia i a més durant molt de temps per part d'alguns s'han alimentat perquè semblava que electoralment convenien fins que ara les enquestes li diuen que potser electoralment se'ls mengen ara suposo que canviaran el discurs però és així, quant de temps durant quants anys s'ha dit aquells partits que posaven sobre la taula la seguretat com a eix principal com a problemàtica com a problema se'ls deia de tot
Això li hem de reconèixer, senyora Varell, que vostè n'ha parlat sempre. Efectivament. Per què? Perquè la prevenció, perquè prendre mesures fa temps, ens hauria evitat arribar a la situació que estem. Perquè la seguretat no només és policia. La seguretat és més il·luminació als carrens. Seguretat és que no deixis d'agradar els barris. Seguretat és que aquella cruïlla o aquell llesó de les ciutats, que saps que queda fosca, o que té més moviment del que hauria de tenir estigui ben il·luminada, ben arreglada...
Llavors tot això, com que durant molt de temps es deia, no, són uns exagerats, són uns alarmistes, tot és molt segur, doncs aquest espai que han anat deixant alguns amb aquest discurs i que al final no l'ocupa sempre només un, doncs l'han anat ocupant altres forces populistes i estic d'acord.
que porten aquest discurs, aquest debat, a un altre estadi, que és ja ficar-ho tot al mateix sac. S'ha de poder parlar de seguretat amb tranquil·litat, sense tractar l'altre d'alarmista ni de populista, s'ha de poder parlar de com gestionem la immigració amb tranquil·litat, sense que et tractin ni de populista ni d'alarmista...
I el que passa que no, que en aquest país fa molt de temps que a certs debats vam decidir que no es volien obrir. I ara s'han d'obrir, per exemple, n'hi ha un debat que jo crec que és innegable i que no està relacionat només amb el tema de la immigració, que és que en aquests moments ja són 8.100.000 i que tenim serveis per 6.500.000 com fa 30 anys.
Bueno, serveis públics, la qualitat i la quantitat, les dues coses de servei públic per atendre tota la gent que ara viu aquí, digue-li a Girona, digue-li a Catalunya en general... Els empresaris ahir encara van demanar més immigració.
Ahir el foment de treball va fer una jornada a Madrid i va demanar que necessiten gent, necessiten gent. Aquest dia... Bueno, perquè la immigració no és dolent. La immigració és regular, ordenada, i que ve a treballar. Una gran empresa gironina... Només faltaria, el problema és la irregular, la il·legal i la que es cola.
La gran empresa gironina, el nom de la qual no diré perquè no el vull dir bàsicament ha estat en els últims temps treballant perquè ha necessitat i ho ha fet de manera legal mil persones perquè les necessitava per treballar i els han portat i per tant, és a dir hi ha una cosa que és claríssima és evident que necessitem les dades diguem-ne de natalitat ens ho indiquen necessitem gent per fer unes determinades feines, ull
que la gent d'aquí, com dic la d'aquí, vull dir, d'això no volen fer. No volen fer. Per tant, això és evident. Perquè potser els sous que es paguen per aquestes feines no són els sous que ho s'haurien de pagar, saps? I això és una roda, és un peix que es mossegue l'acció.
però hi ha sous que per exemple estan molt bé estan molt bé en comparació amb el mercat laboral tal com està que no és així però per exemple hi ha gent que ha decidit que per exemple no vol treballar de nit i per tant hi ha gent que treballa en el servei municipal de la neteja que tenen uns sous que no estan malament deixeu-m'ho dir així no dic que siguin ni alts ni baixos però dic que no estan malament en comparació amb
en altres llocs, però no troben gent, alguns no troben gent, per què? Perquè hi ha gent que no vol fer determinat tipus de feines a determinades hores o treballant a caps de setmana, i això és, bueno, això abans jo diria que no passava tant. No, abans, jo penso que la gent, fins i tot, feia una i dues i tres feines.
tot això paral·lelament a que cada vegada et sents més vigilat et sents i et saps més vigilat és a dir, hi ha més càmeres al carrer hi ha més càmeres però les càmeres no s'utilitzen o des d'un punt de vista judicial no s'accepten és un problema per tant...
Passa com tot, que les lleis sempre van per ladere de la societat en molts casos, i aquí hi ha hagut un problema, aquí no me'n refereixo a Girona, me'n refereixo al país o a l'estat, o digueu com voleu, per exemple el tema de la multireccidència, és un tema complicat. Les lleis diuen que una persona que fa un furt no mereix, diguem-ne, per la categoria del delicte, sempre és onada, i jo hi estic d'acord, però si em porta 150 de furts,
És clar, la multiresidència és el que s'ha de... És que jo crec que aquí és el més important on s'ha d'actuar i que la llei que s'ha de canviar, doncs que la canviïn, però la multiresidència, si acabes amb la multiresidència, amb aquesta impunitat... Acabes un tant per cent molt elevat. O sigui, soluciones un tant per cent molt elevat de tota la sensació i tot el que hem parlat fins ara. Però hem d'intentar evitar, i jo crec que aquí ho intentem fer-ho sempre, la barreja, diguem-ne, de barrejar...
delinqüents semi-immigració perquè escolta hi ha molta part de la immigració que ens ha arribat que són perfectament normals i tenim catalans il·lustres que són uns perfectes delinqüents també vull dir que no ens enganyem vull dir que la cosa és així
Però, si cal, en última instància portem un vigilant a la butxaca, que li poden preguntar on ha estat aquest senyor, i t'ho dirà. Sí, anava a dir que el més vigilant és el mòbil, eh? El que et vigila més és el mòbil, eh? Bueno, el mòbil o l'iPad o qualsevol aparell. El multirreincident no podríem encarregar-li que fes unes sessions per...
de com evitar ser víctima del multirreïcident? La ironia del senyor Miró, a vegades s'ha de explicar, perquè potser algú pensa que estàs parlant seriosament, i per què no? Qui més podria parlar de com protegir-se? De fet, hi ha una pel·lícula molt famosa, com en Miquel Quesinèfil, aquella pel·lícula d'en Tom Hans i en Leonardo DiCaprio, d'aquell senyor que es dedicava a falsificar...
falsificat talons i ha fet-se passar per pilot d'avió i que al final va ser un dels grans ideòlegs d'evitar tots aquests temes treballant per l'atrapa'm si pots com el programa de la TV és una idea que has de donar però em temo que trigarà que no funcionarà però bé, ara parlarem són els especialistes són els que et poden explicar com evitar-ho
Ara parlàvem de tot això i hem passat una mica pel damunt però la concepció que sempre ens sap portar al seu terreny ho ha dit les enquestes del CEO, la pujada d'Aliança Catalana, la pujada de Vox i la sensació aquella que hi ha gent que...
que a l'hora de les enquestes, després veurem a l'hora de les votacions, però que a l'hora de les enquestes, les enquestes comencen a reflectir el que tu ja notaves a nivell del carrer des de feia un any o dos anys. No sé si esteu d'acord. I com es fa davant tot això?
Anava a dir contra, eh? Vull dir, esclar, tothom juga amb les cartes que vol, però algunes de les cartes que juguen són tramposes, per exemple. I ja poso dos debats en el mateix temps, no? Que en vàrem estar parlant aquest dia aquí també a la tertúlia, no?
La conta aquesta d'Instagram gira una perduda, que ja se l'ha relacionat amb algun partit polític concret, que el que fa és potenciar algunes coses que passen però a uns nivells molt alarmants.
Bueno, és que les xarxes juguen a favor d'aquesta gent i ja s'ha vist. Jo crec que... Les qui juguen les saben utilitzar. Jo crec que la tendència és global. I a més han de veure Sud-amèrica, a Latinoamèrica, a Honduras hi ha hagut un candidat d'extrema dreta que ha estat dels més votats, a Argentina hi ha...
I sense anar més lluny a Europa, veurem què passa a França amb el Rassemblement Nacional, ja me'n recordo com es diu, si amb el partit de la senyora Le Pen, que no es podrà presentar, però aquí hi ha un altre candidat, a Itàlia ja està governant la senyora Meloni, veurem a Anglaterra què passa amb...
Van Faraix, Alemanya, l'Alternativa per Alemanya també té molt bones perspectives a les enquestes, a Ústria l'Estem a dretes ja ha governat, aquí Vox està governant amb algunes comunitats autònomes i hem vist les polítiques que feien, doncs aquí els tenen, estan aquí a la cantonada, no?
I jo no m'agradaria pensar que tornem a estar als anys 20 del segle passat i que després van venir als anys 30 que ja sabem tot el que va passar. A ningú ens agradaria pensar que la situació pugui complicar-se d'aquest tema. Joan, com ho veus, tot aquest ascens de determinats partits, diguem-ne, que no existien i que de sobte els hi haurà 20 escons al Parlament de Catalunya?
En part ha passat que els partits clàssics no han respost a les expectatives de l'electorat. S'han acumulat. L'electorat reacciona de manera escandalosa, però que és típic, d'altra banda. Però a l'hora de la veritat veuríem
És a dir, en el moment de governar de debò, no de co-governar, perquè co-governar, que és el que està fent ara Vox amb algunes comunitats autònomes, vol dir que en última instància li deixes a una altra responsabilitat. I sempre tu pots dir, me'n vaig, em retiro. Però governar no, governar dona responsabilitats i fas equivocacions.
ets encert però fas equivocacions i a veure en què es transformen aquelles idees que defensen en el moment de portar-les a la pràctica perquè això és el complicat de vegades tu tens moltes idees i portar-les a la pràctica vol dir que necessites un grup de gent que t'ho faci però mentre tant es poden haver perdut 4 o 8 anys i podria ser que no els trobessis Concepció
Mira, les enquestes jo crec que cada vegada són menys fiables en el sentit del número de diputats que et donen o dels números absoluts. La cuina de les enquestes és perillosíssima. Llavors, ara, què te marca? La tendència. Llavors, què ens marca l'últim CEO? Que hi ha una tendència, primer, que hi ha un desencís molt gran a la societat, que la gent està descontenta i que els partits populistes que han sortit en els últims anys són els que saben millor
agafar o captar l'atenció d'aquestes persones descontentes. Que en un abans, potser fa 10 anys o 15 anys, aquesta part de descontent et deien que es quedarien a casa, que no anirien a votar, i ara la diferència és que com que hi ha aquesta opció, no diuen, ah, doncs a més anirem a votar, d'acord.
Això és el que et marca l'enquesta. Per tant, a partir d'aquí ara el que s'ha de fer és reaccionar. Han de reaccionar els partits polítics, han de reaccionar també la societat en general, penso jo. També és veritat, i tu ho has dit, una cosa és els budells quan tu contestes una enquesta i l'altra és el dia que vas a votar. Primer, si hi vas, i segona, el sentit comú que et surt a l'hora d'agafar la papereta. Però és veritat que et demostren això. Per tant,
D'entrada és, hi ha un descontent a la societat que envers la política en general, sí. Què fem per solucionar aquest problema? Perquè, mira, està molt bé, és que a l'extrema dreta hi ha Europa, a l'extrema dreta, a Llatinoamèrica... Bé, mira, doncs jo preferiria tenir un president del govern que fes el que fa Meloni que tenir Pedro Sánchez, sincerament. Bé.
Jo no. Doncs pregunta'ls i els italians. És que al final has de preguntar... M'ha dit que han passat 45 minuts i encara no havia parlat de Pedro Sánchez. No, però és veritat, perquè al final és com governen. És com governen i la gent que viu allà. És que és molt fàcil dir des d'aquí que aquest partit és de no... És igual com si fos d'esquerres. Si governa bé, si la gent del seu país considera que és el que necessita per tirar endavant el país...
és que jo això que des d'aquí des de la nostra posició còmode criticar jo he dit simplement que és com quan va guanyar Trump a tu et pot agradar més o menys que Trump guanyés però vau veure la gent la quantitat de gent perquè va ressar que el van a votar jo sóc aquí per dir-li a un americà que ha votat malament no, si ho fa malament si fa tot allò ja ho veuràs d'aquí 4 anys no el votaran
però això vol per allà i per aquí, això és veritat i és veritat, per tant la visió de Trump que teníem era la que ens havien donat alguns mitjans de comunicació que seguim i la sensació és que pensàvem que tot Estats Units és Nova York i no és això i ha quedat demostrat, per tant al final per tant, què tenim aquí a mi el que em preocupa és que no em governen aquí
El que em preocupa és com un govern anar aquí, que és on jo em respecta totes les altres coses. Per tant, al final és, hi ha un descontent amb la política, sí, i les enquestes ho marquen, més cuinades o menys cuinades, o cuinades pantezanos o per algú altre. Va en funció de qui les cuina. Però...
El que no es pot fer és dir, és clar, l'extrema dreta ja puja per tot, és clar, els populismes sí, sí, però tenim un problema. Hi ha un desencís. Què estan fent els partits? O què poden fer els partits? No, no, no, però m'entens? Llavors, què passa? Que hi ha vegades que alguns partits, i amb tot el carinyo, només reaccionen quan electoralment veuen que se'ls menja en l'espai. I ara aquí, a Catalunya, hi ha un partit que té un problema greu, segons aquest CEO.
té un problema greu, segons aquest CEO, que és Junts, perquè el CEO el que diu és que l'Aliança Catalana es menja Junts, perquè al final l'altre són diferències d'un o dos diputats, això és ni fer forpazos ni res. Ara sí que et diu que tot aquest malestar de la societat que pot compartir les idees més nacionals a Catalunya amb Junts, està dient que Junts ja no li serveix.
li està diguent això, o és que clar, és populista la immigració, la seguretat, doncs per què no plantegem aquests debats en sèrio totes les forces polítiques, perquè tots els ciutadans coneguin què pensa el Partit Socialista, què pensa en Comú Podem, què pensa Esquerra, què pensa Junts, què pensa el Partit Popular, què pensa Vox, i què pensa Aliança d'aquests temes, i com ho solucionaria amb mesures concretes, però com que hi ha por a obrir aquests debats,
Llavors corren les idees que corren, les mesures radicals que corren. Aquell és un problema de les últimes dues dècades que hi ha hagut a nivell d'Espanya, que és qui controla el tema de la immigració i hi ha d'això. Jo crec que ningú s'ha atrevit...
perquè és impopular a posar mesures que jo crec que són de sentit comú és a dir, la regulació el fet que la gent que ve i la gent que hem nascut aquí hem de tenir uns drets i uns deures i els hem d'aplicar i hem de tenir dret a aquests drets però hem de tenir la obligació de complir els deures i paral·lelament si tu portes...
dos milions de persones aquí el que has de fer és fer els serveis per aquests dos milions de persones i tenir el pressupost i tenir els ingressos i que no se'n vagin cap a Madrid i que tenim un finançament com cal totes aquestes coses que fa molt de temps que s'arreglen perquè si no aquest país està funcionant té un país de 8 i pico milions que aviat volen ser 10 una comunitat autònoma més que un país el país en té més de 40 milions jo li dic país jo li dic
i la culpa ja et dic jo la culpa del que està passant a Catalunya la culpa del que està passant a Catalunya del que diu el CEO ja et dic jo que no és ni de Madrid ni que el finançament sigui malament podríem entrar a discutir les no polítiques no són les no polítiques podríem entrar a discutir una cosa és la qualitat dels serveis que amb això puc discutir-ho però l'altra és assumir
l'altre és assumir l'altre és assumir que tu l'altre és assumir que tu l'altre és assumir que tu
No has gestionat bé el flux migratori que has tingut a la teva comunitat autònoma, en aquest cas a Catalunya. No les ha pogut regular bé el flux. Hi ha comunitats que no n'han tingut i això hauríem de preguntar per què. Els que han vingut a treballar de manera legal i ordenada no és el problema, el problema és la miració regular. I al final, mira, jo ja ho mato molt ràpid.
Si tu robes... Ara ens espantes una mica. Si tu robes, si tu comets un delicte, si ets una persona immigrant que està legalment aquí, vas a la presó, fas el que et toca. Si tu ets una persona immigrant que delinqueix i estàs aquí en situació irregular, se t'ha de tornar al teu país. I si tu ets un delinqüent d'aquí,
D'aquí, amb nacionalitat espanyola, demàs a la presó i compleixes la teva condena. Però el que està clar és que si tu has delinquit has de pagar pel delicte que has fet. I en la teva condició en la que estàs. Aquí és la reacció que ha de tenir l'administració cap a tu. I jo crec que això no és ni contra la... No, no, és simplement a nivell legal com s'ha d'actuar en cada cas. A veure, l'electorat és més lleig del que ens imaginem.
I té la seva raó. I ara posaré un exemple que el podria posar també amb Junts, un exemple d'aquest estil. Però no afectava un partit populista. Ciutadans.
Ciutadans gairebé s'acosta el PP a Espanya i guanya les eleccions a Catalunya. El Parlament de Catalunya, cert. Però què va passar? Que el discurs que estava fent Ciutadans era el de dir nosaltres no ens comprometem ni amb uns ni amb els altres, estarem al mig i contribuirem al govern amb qui sigui. Però quan és el moment d'elegir a Espanya s'allunyen del PSOE.
i a Catalunya guanyen les eleccions i no s'atreveixen a intentar governar. Es van allunyar del PSOE i es van allunyar del PP en un moment determinat provocant unes eleccions que pensàvem que els serviria per pujar i es van fer una patacada.
mal que el col·lectiu no van saber gestionar la victòria de Catalunya perquè a més hi havia un problema seriós hi havia un problema superior superior que era de lideratge i d'una manca de base allà era un partit que es havia creat artificialment i que hi havia entrat tothom deixeu-me dir
I no ho van saber, és gestionar haver guanyat unes autonòmiques a Catalunya, no ho van saber. Sobre Junts, jo reconec que Junts segurament s'ha deixat que li robessin l'espai, però jo també vull dir que Junts té el seu líder a l'exili i no pot tornar, perquè hi ha uns jutges que estan incomplint la llei i no deixen tornar. I jo penso que per Junts, en aquest moment, és un handicap important no tenir el seu líder aquí fent política amb normalitat.
Que torni i respongui davant de la justícia i tothom el deixen tornar tranquil·lament ara que se senti davant de la justícia, si no hi ha problema. No entrem amb l'amnistia. Jo crec que Junts no l'ha perjudicat precisament al perdir-lo allà. Potser el que l'ha perjudicat és tenir el líder. Acabarem tots davant del Suprem i haurem d'aguantar alguns comentaris d'alguns magistrats del Suprem que estan sortint aquests dies.
I que això sí que trenca la imatge d'imparcialitat que hauria de tenir la justícia, perquè hi ha alguns jutges, i això no moregarà per un cantó o per un altre, que s'han dedicat a fer política i que els han portat al sobrer després de fer grans bestieses. Els analistes diuen que quan el senyor Puigdemont torni, sigui per donar comptes a la justícia, sigui perquè el senyor Pedro Sánchez ha de l'amnistia,
No, el senyor. Però veus, és aquí on jo crec que fas. Diuen que serà quan Junts tornarà a ser Convergència. Per tant, senyor Puigdemont desapareixerà, perquè el senyor Puigdemont no pot tornar a ser Convergència. Deixa'm dir una cosa que dius. O sigui que la raó per la qual no li va bé Junts no deu ser perquè el senyor Puigdemont... Hi ha hagut una llei aprovada pel Parlament. T'agradarà o no t'agradarà? Hi ha una llei i la justícia...
de Pedro Sánchez, a canvi de 7 vots per ser investit president del govern i portar-nos a la ruïna... 7, 7, 7. Però qui la pacta és amb Junts, eh? Esquerra no li demanava l'amnistia. És Junts. Qui la posa sobre la taula? A veure, el tema és aquest.
Però és perquè la majoria que hi ha en aquests moments en el Parlament podria passar. Escolta, el PP, com Aznar Puigel el 96, també pacta amb aquella convergència. El 22 de juliol dius que no amnistiaràs a ningú i el 24 sí. És el que va fer Pedro Sánchez. També varen passar el Puyol Enano a ser espanyol de l'any. Això no ho deia Aznar, ho deia la gent al carrer és molt diferent. I l'altre és que tu públicament.
Això ho deia la gent al cabell davant de la seu del PP. Però no ho deia qui estava negociant. Pedro Sánchez té discursos enters dient que l'amnistia és una bestiesa, que no ho farà mai. La gent el va votar com a Trump als Estats Units. L'amnistia està aprovada. Que guanyen les eleccions feijó, no te n'oblidis. Que guanyen les eleccions feijó. Però la llei el que diu no és que governi el que guanyi les eleccions, sinó que té majories parlamentàries. Va votar més gent a...
o que m'agraden aquestes no deixem parlar en Joan perdó, no, és que s'ha de dir amb raó va guanyar les eleccions al Partit Popular i després Pedro Sánchez aconsegueix aquests set vots a canvi de l'amnistia per ser president també va guanyar les eleccions Xavier Trias a Barcelona i no va ser mai no va ser alcalde perquè hi va haver altres vots
Bueno, perquè Collboni va aconseguir més... És polític això. No. Sí, perquè Collboni va tenir els vots... Va aconseguir més suports i en Sánchez també va aconseguir més suports. Sí, perquè Collboni no es va ficar en temes d'independència i una altra vegada, i Trias va fer que la seva plana major se sentés a primera fila i tornés a parlar del procés d'independentista, cosa que el Partit Popular mai donarà suport.
No s'ho dirà. El procés independentista no. Jo crec que no, que mai no ho farà. També és veritat. Amb altres coses es pot arribar a acords, amb aquesta no. I com ho faran per arribar a acords? Perquè algun dia s'haurà d'arribar a acords, perquè potser a vegades en vols no n'hi haurà. Però si ara el CEO mateix et diu que no arriba ni al 40%. Finançament singular.
a veure la lectura per totes les comunitats autònomes no hi ha problema el 40% de gent necessita un cert respecte no, no, jo no he dit jo me referia a la baixada que ha tingut no, jo no els hi perdo el respecte tothom jo sempre ho he dit i amb la llei a la mà que facin la seva feina on l'han de fer i Barretxe no va portar al seu pla el conquest dels diputats un dia hauríem de parlar d'això del que ha fet per a todos ara que serà l'aniversari de la Constitució demà
Sí, 47 Sí, perquè jo no li vull cap mal a les altres comunitats autònomes 47 anys Per tenir-ne més jo no necessito que els altres en tinguin menys Cosa que és una teoria bastant No, no, però no és aquest el tema El tema només és un i és el principi d'organialitat És l'únic I firmo-t'immediatament perquè no es compleix No, perquè no es compleix I és el que s'ha de posar Però això no vol dir
perquè n'hi ha que arriben menys, quants són els que porten més i a més a més són els que tenen els pitjors serveis públics però després el que has de fer és aplicar-lo i fer-ho de tal manera que ningú hi perdi que ningú hi perdi hem de deixar parlar en Joan no, només una cosa l'electorat va saber veure que Ciutadans no feia el que anunciava i va reaccionar i en el cas de Junts, aviam hi ha una fotografia de la mateixa gent amb 10 segons de diferència
Els 10 segons que van des que en Puigdemont, cap per set, desitjo que torni, sincerament. Els 10 segons que van des que en Puigdemont diu respecto el resultat del referèndum i proclamo la independència. I a continuació diu però ho declaro en suspens fins que...
es negociï aquella hi ha una doble fotografia la cara de la gent en la primera declaració i la mateixa gent en la segona declaració i això és el que provoca jo crec que Junts comenci a baixar la frustració que va generar a la gent jo crec que ell ja ho sabia això de feia temps hi ha diversos partits només Junts però en tot cas és absolutament cert el que dius perquè tu no pots frustrar la gent
però si ho anaves a fer jo crec que ho havies de pensar com ho feies mira d'aquella manera això és com fer la revolució que jo saps que els teus la volien fer i mira com ha acabat tot també és la broma que faig senyors el poble català ens ha donat un missatge i nosaltres ens vindrem a seguir en aquest camí
Doncs el missatge que veureu a partir d'ara per part del moderador és que se'ns ha acabat el temps. Moltíssimes gràcies per aquesta tertúlia. Concepció Barall, sempre. Gràcies, Joan Miró, Mercè Esparceri i Miquel Riera. Gràcies. Nosaltres, si tot va bé, tornarem.