Ciutadans i ciutadanes, vivim un moment històric pel Centre Comercial Gran Junquera. Creixem amb més botigues i més espais. Creixem tant que ara podem dir que som un país. El país del xòping. Amb marques com Zara, Adidas, Versques, Tradivarius, Mango, Lettis i moltes més. Vine al nou Gran Junquera, el país del xòping.
Arriba a Girona l'alternativa a la residència per a la gent gran. Atenció domiciliària Sant Josep. Ens ocupem que a casa tinguis tot el que necessites, les hores que calguin. Acompanyament, cures, neteja, nutrició i molt més. Tingues els serveis d'una residència sense haver de marxar de casa. Som Atenció domiciliària Sant Josep. I ens trobaràs al carrer Mestre Francesc Civil 8, a la web i a xarxes, i al 637 58 92 39. Amb la gent gran, una gran família.
de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i de part de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat
Entrem en temps de tertúlia Girona FM quan passen 5 minuts, ara mateix 6 de les 10 del matí i volem parlar de la ciutat, volem parlar de les comarques, volem parlar del país, del que en realitat ells vulguin amb les 3 persones que ens acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmes. Senyor Mar Verdaguer, director de l'Empordà, molt bon dia. Bon dia. Què tal, com està?
Un bastant semblant a l'última que vaig venir. Sempre ens preguntem com estem, com estem, i al final sempre estem més o menys jugadors. No, però com que suposo que devia anar, diguem-ne, a la festa aquella que fan, la festa que fan, diguem-ne, en el Castell d'Aviart, la gent del món de l'hostaleria i de la restauració de Gironina, i pocs dies després al Gran Junquera, he pensat, no sé, potser són dues patacades importants aquestes, eh?
Vaig tenir, no sé si la sort o la desgràcia, que una me la vaig perdre. Al Castell de Viard no vaig anar-hi perquè per feina no em anava bé. Ja sé que és potser la més pomposa i vaig passar amb la Gran Jonquera, que aquell dia era una inauguració, però la Gran Jonquera és un lloc per anar-hi, perquè és curiós el que s'ha muntat allà, que en un poble com la Jonquera, que té les seves dificultats...
pugui tindre un centre comercial, que jo l'altre dia ho mirava, des de Lió fins a Barcelona, mira que són hores, no trobaràs un centre comercial d'aquestes mines. Tan gran. Ni cap Torre Eiffel. Ni cap Torre Eiffel, ni cap Plaça Louvre, ni cap coses d'aquestes que li agrada a l'Antoni Escudero. Però el que és per nombre de botigues, has d'anar des de l'Illa Diagonal fins a l'Illa Unpartier. No hi ha cap cos entre mig que tingui aquest volum.
Explica-li a l'alcalde de Figueres això, explica-li. Ja ho sap. Mira si ho sap, que era dels pocs alcaldes de la Lombardà que aquell dijous n'era allà. Devia tenir altres compromisos. Tenia compromisos. Parlant de Figueres, un figuereng il·lustre radicat a Girona des de fa molts anys. Narcís Genís, periodista, antic president del Col·legi de Periodistes a Girona i redactor en cap del Punt Avui. Què tal?
Hola, molt bon dia Vostè no se'ls va perdre aquests esdeveniments? Sí, me'ls vaig perdre A mi, quan penso en això del Gran Junquera jo, clar, ja té una edat i recordo, de fet vinc de família de Gullana per tant, a Gullana, al trencant de Can Quartos i allà al costat, doncs ara hi ha el Gran Junquera allò era en Cans de Blat de Mòroc jo tinc un amic de la Junquera que tenia l'hort i tot allò, que per això deu haver fet moltes peles perquè s'hi ha vengut tots aquests terrenys
Però realment el canvi que ha fet això en 20 anys és una brutalitat. I aquesta zona, doncs, home, jo no sé si potser és millor que hi hagi Gran Junquera que no abans que, diguéssim, aquella zona del trencant de Can Quartos, diguéssim, d'allà a la Junquera, a Cantallops, a Cullana, era una zona de puticlubs. Tant se val, doncs potser és millor que hi hagi Gran Junquera. Sí, hi hagi Zares.
Sí, sí, però és ben curiós perquè és tot un espectacle, això de la Junquera. Sí, però jo penso que està molt bé. És un pol d'atracció, bàsicament, pels francesos o diguéssim... Els nord-catalans, els occidans, diguem-ho així. I pels francesos també. Però alhora és un filtre brutal...
i una frenada brutal del que representa el comerç per Figueres, perquè la gent es queda allà. I ara ja, jo parlant amb gent, ja he comprovat que no tan sols es queden ja tots els francesos o norcatalans que ja no acaben de baixar Figueres,
sinó que, a més a més, hi ha molta gent del comarca de l'Empordà, ja van a comprar allà. Els que venien aquí a l'espai gironès, ara ja se'n van al Gran Junquera. Per tant, molt bé per qui fa això, però, en tot cas, jo crec que és un desequilibri important pel comerç de l'Empordà i de Figueres, bàsicament.
Permeteu-me que en últim lloc, però no per això m'és important, saludir avui a una persona que s'estrena en aquesta tertulia, Gemma Busquets, periodista també del Punt Avui i escriptora. Com estàs? Molt bé, gràcies per convidar-me. Gràcies a tu per ser aquí. Estic periodista i escriptora com a periodista ja fa molts anys. Com a escriptora, quants em portes ja?
Bé, podríem considerar també el periodisme com també una tasca d'escriptura, no és literatura, però en el fons cerquem històries, les expliquem de la millor, d'una manera com molt llegidora, i sempre he pensat això, que el periodisme també és una manera de dir-se escriptor o escriptora. I si ara he publicat un llibre sobre una biografia...
sobre una dona... La Sagi. La Sagi, Anna Maria Martínez Sagi, la Sagi, que té l'etiqueta de ser la primera dona directiva del Barça, però és moltes més coses...
periodista, atleta atleta, esportista sobretot va ser una de les fundadores del Club Femení d'Esports de Barcelona que és una entitat com molt pionera als anys 30 en aquella república farbacent i estem treballant en aquest sentit en recuperar històries i relats de dones no tan conegudes com la Sagi
a un nivell més local, però que també són importants de reivindicar pel que van significar en un context determinat de la història d'aquest país i de la ciutat. Tot això va començar amb una beca rola i una investigació. Tot això va començar amb una beca rola.
Sí, de sobre... Bé, a veure com tractava la premsa gironina i també la de comarques, que ens oblidem que a comarques, als anys 30, hi havia premsa local destacada i important. Com va tractar el vot, el sofregi femení, no?, el debat que hi havia aleshores sobre si les dones estaven prou capacitades per votar o no, no?
que curiosament els de dretes deien que sí, els d'esquerres deien que no, perquè pensaven que seria el confessor, el capellal que decidiria el vot, no? Venia per aquí la cosa. Venia per aquí i les consideraven a totes les dones com... Però ja sempre que s'apunta aquesta idea recordo un article de l'Anna Murià,
no recordo exactament si era a la publicitat o a la Rambla, que deia que això no es pregunta, no, els homes, si estan capacitats, i posava exemples, no, de tants o... A les últimes eleccions que havien votat, no recordo exactament a quin polític de dret es deia, no, però això no ho qüestionem mai, no, els homes, sempre ho qüestionem totes les dones, i és una mica... Tampoc han canviat tant les coses, eh? Queda feina per fer, no? Sí.
Bueno, estem aquí, estàvem parlant de Figueres, jo, ja que esteu aquí, que en Marc ara, diguem-ne, dirigeix el Seminari de l'Empordà, no de Figueres, però sí de tota la comarca, i també de Figueres i de tota la comarca, i en l'Issu coneix bé, només una cosa, ell, o per tancar el tema que havia encetat, jo soc d'una generació que Figueres és la ciutat cosmopolita, on s'havia d'anar per menjar bé i on s'havia d'anar per comprar roba.
Ha fet un canvi brutal. I Girona era la ciutat grisa, negra, levítica, farcida de capellans, amb boira i totes aquestes coses. És curiós, com en poc més d'una generació, diguem-ne, el canvi que ha fet. No sé si ni això estarà d'acord, però per mi el gran problema que té Figueres ara mateix és el que acabes de dir.
Hi ha molta gent que et segueix dient, és que Figueres era, Figueres era, Figueres era, Figueres era. Continuant callats amb el Figueres era, hi ha molta gent que encara em deia, una persona d'aquestes de Figueres sempre em deia, però qui vols que vagi el gran Junquera?
Esclar, tothom anirà a Gran Junquera. No us penseu que seguiran anant... Ara no vull dir noms de botigues d'aquestes... No, no, no diguis ara. No diguis ara, per exemple. No, no, no diguis ara. Vull dir les 3 o 4 botigues històriques que queden a Tegueres. Sí, avui seguiran... Però molta gent anirà a Gran Junquera. Molta gent anirà...
Com molta gent aquí va a l'Espai Geves, però és veritat. El canvi de paradigma en el comerç és evident. Voltes per a qualsevol lloc. A qualsevol lloc hi ha uns grans centres comercials. Pensar que Figueres sobreviurà amb les seves botigues històriques de tota la vida, del nucli antic, no. No és així. No és així. Has de fragmentar-te cap d'alguna altra manera. Però seguir parlant del rovell de l'ou, del comerç de proximitat, tot això no et portarà gent a Figueres ja.
No et portarà gent, et portarà gent al Museu de l'I, et portarà gent als restaurants, et portarà... Tindre també algunes botigues, però no et portarà gent que et vingui els dissabtes a comprar figueres ni piacerà els francesos a comprar les botigues de figueres, perquè més avall tenen molta més oferta a molt bon preu. Estem parlant de la innegociació de dijous, però m'han dit que exactament va ser absolutament espectacular. Espectacular.
l'agentada que hi havia. Tu, Nisso, em vas escriure molt de Figueres, durant molts anys va ser el delegat del diari allà, ho coneixes bé. Com s'ha produït tot això? És a dir, hi ha hagut diferents factors que ho hagin? Perquè, és clar, abans, a veure, diguem noms, eh? Que s'havia d'anar a menjar bé Figueres, això ho va dir el propi arcalde de Girona, Quim Nadal, amb un dels pocs errors de comunicació que li recordo, que va dir que per menjar bé s'havia d'anar a Figueres, que hi havia el Durant i que hi havia el... Una de les poques coses que sempre ha estat d'anar a Nadal.
alguna més potser ja ha estat però com ha vingut tot això? et faré una pregunta doble com ha vingut tot això i si jo no hauria estat també atent al que ha passat jo crec que el tema és aquell de dir quan poses tots els ous en una cistella si les coses van malament o s'espatlla aquest sector doncs la cosa va molt malament
Què vull dir amb això? Vull dir que l'error ja ve del 79, de l'inici de la represa democràtica, Figueres. Jo crec que tots els alcaldes... Aquells quatre alcaldes que hi havia... En el mateix mandat, sí. En el mateix mandat. Dic quatre? Sí, quatre, no ho dic pas malament, no? O tres, bueno. La Mella... Mella, Esteve... Bueno, si comptem amb Martí Palaí... Van quatre, sí. I ara li em puig a veure...
No, però aviam, el que va passar en aquella època, no en aquella època, el que ha passat des d'aleshores és que Figueres ha fet sempre una aposta única al comerç. Figueres apostar només per ser una ciutat de botiguers, que era una aposta molt lícita i molt interessant,
El que passa és que quan tot el govern de la ciutat s'aboca a ser una ciutat de botiguers, exclusivament, i només es fa casa de botigues i no s'escolta en altres propostes, doncs la cosa no va bé.
hi havia un potencial té encara un potencial que és a Rieju que és una marca que més ara s'està reinventant que ha aconseguit un campionat del món això ho devíeu publicar ha entrat al mercat del bicicleta elèctrica també teníem la Jimson teníem marques fàbriques de motos hem tingut moltes coses Figueres
i no sé el per què de mica en mica tot això que aquests altres sectors s'han anat perdent han quedat molt residuals i l'aposta del turisme i bàsicament del comerç clar, què ha passat? o no s'ha fet bé o s'ha fet exclusivament aquest allò o s'ha fet molt malament
Perquè, clar, a la que et surt la competència, en aquest cas, del Gran Junquera, que la Junquera, ja em recordem, quan Figueres tenia un potencial econòmic... Però abans de Gran Junquera segurament ja havia començat a haver-hi... Home, clar, perquè la capitalitat de l'Empordà, el centre neurògic de la comarca... Diuen que la gent de Figueres viu als voltants de Figueres. Bueno, aquí és un altre problema. El que comentis ara, l'urbanístic, l'urbanístic és tremendo.
Tu compares, per exemple, aquesta comparació no agrada mai, Figueres i Girona. Girona, pel que sigui, ha pogut tindre certs punts, certs llocs, diguem, de barris benestants, encara que pugui ser la classista. Per risc on la gent s'ha pogut fer cases, sigui Palau, sigui Montjuïc, sigui Girona 2, això no existeix. A Figueres tens pisos?
pisos, més pisos. I tothom, tota la família, diguem-ne, prototipa catalaneta, que ha volgut comprar-se una caseta, tenir dos fills i el gos, estan a Vilabertrany, a Camp Many, al Far, a tots els pobles del voltant. A això a en Joan Armanguer, que se li poden discutir moltes coses, però ara, passat que és alcalde, s'ho ha posat a estudiar molt i et fa la comparació del que pot dedicar Figueres per Evitant, l'Escolitat Econòmica de Figueres per Evitant, del que pot dedicar al Far. És...
en Figuera s'ha quedat els serveis socials s'ha quedat la despesa el FAR s'ha quedat els ingressos un dia d'aquests hauran d'agafar els semàfors i fer-los de marbre per poder gastar alguna cosa del que tenen el pressupost
En aquest triangle fictici que hi ha entre Girona, Figueres i Banyoles, la mirada de la Gemma Busquets, és un tema interessant, com canvien i es transformen les ciutats. Banyoles també ha tingut un canvi, el va tenir amb el 92, però l'ha anat trempejant. És a dir, suposo que la gent de Banyoles es queixa molt, però des de fora la sensació és que és un...
Això que dius quan deies al principi els canvis que hi ha hagut a Figueres, que la gent anava a menjar bé i a comprar, jo recordo... Encara s'hi menja bé. Encara s'hi menja bé. Però jo recordo de Banyoles l'anomenada que tenien les sabateries de Figueres. Recordo això, que quan t'havies d'anar a comprar unes sabates des de Banyoles anaves a Figueres, no anaves a Girona.
És aquest, i ho apuntava abans en Marc, el canvi de paradigma del comerç, no? Que ens hem, aquesta, la construcció de grans centres comercials, Espai Gironès, Gran Junquera, l'hàbit de no, de passar el cap de setmana en un centre comercial, que això és un model importat molt dels Estats Units, ja no de passejar per un centre de la ciutat, per un casc antic, on també han canviat molt la fasonomia de les botigues.
S'han canviat les botigues històriques, el petit comerç local, digue-li sabateria, digue-li pastisseria, per grans cadenes que tots sabem, no?, o grans franquícies. Un dia, no sé, em sembla que era en un viatge per França, en un casc antic d'una ciutat, un periodista em va dir, diu...
No veus que tots els casc antics al final tots s'assemblen, no? Pots estar passejant, no sé, per Lió i pots estar passejant per Girona, no? Al final tots tenen les mateixes botigues i els mateixos empadrats. S'hauria de mantenir d'alguna manera els fets diferencials, no?, de les ciutats. El comerç seria un, apuntaves abans els canvis que hi ha hagut a Banyoles, si la gran transformació de Banyoles va ser amb els Jocs Olímpics...
I d'alguna manera la ciutat no ha fet aquesta aposta per un comerç que poguéssim dir un gran junquera, un gran espai gironès, sinó que el tema de l'estany, enfocat en el tema turisme esportiu sobretot, estem pensant des de... ja abans als Jocs Olímpics venien els remers d'Oxford i Cambridge,
a entrenar. A partir d'ells han vingut seleccions d'arreu del món amb l'aparador que ha significat els jocs i ara no només remers o esports d'aigua. Estic pensant en el ciclisme, el pla de l'estany. L'alcalde de Banyoles, que també és president de la Diputació, té una ullada molt... fa una mirada a les bicicletes i deu pensar, mira, si girant no els volen, potser...
No, clar, l'entorn és ideal, la pujada a Rocacorba és un destí clàssic pel cicloturista, ja no només el d'elit, sinó l'aficionat, no? I amb el tema del comerç, és un fenomen que abans apuntava en Marc, jo crec que és
Cal que a totes les grans ciutats, Olot segurament també li deu passar, Figueres, Banyoles... I bé, passa això, no? El comerciant que ha aguantat durant tots aquests anys jubila i ja no traspassa el negoci. Veiem molts lloguers en venda...
recentment es va tancar la pastisseria Pujol de Bascanó n'hi ha d'altres que aguanten aquesta setmana n'hi ha d'altres que aguanten, d'altres es reinventen però és difícil buscar una reinvenció del comerç local aquí potser caldria fer una mirada més local de com canviar aquestes botigues o de com fer-les sobreviure perquè són part de la nostra història
I també un canvi d'hàbits del consumidor, penso. Que jo també la miro, perquè moltes vegades, parlant de Girona, però podríem parlar d'altres ciutats, parlant de Girona, diguem que el comerç tradicional al centre de la ciutat ha tancat. Les botigues de tota la vida en queden poques. Però jo dic, no, no, però és que en els barris passa el mateix. Les botigues que hi havia hagut a Sant Eugènia o Palau, també els està passant tot això. I aquest és un problema molt seriós. És veritat que aquí hi ha dues històries. És a dir, abans hem parlat...
de l'espai gironès, però també abans podríem parlar de quan es va muntar el Decathlon, o sobretot amb el que va començar tot, que va ser l'hipercord, que en aquell moment dèiem hipercord, ells han volgut dir girocentre, és el fracàs més gran de voler dir-li d'una manera, perquè alguns en diuen hipercord i els altres el cortinglès, però girocentre no ho ha dit ningú en aquests anys. I esclar, aquest és un... Però esclar, i n'hi ha un altre...
que és que en una societat que cada vegada som, diguem-ne, més conscients que s'ha de reciclar menys perquè no s'ha d'utilitzar segons quines coses, hi ha gent que fa discursos així, però llavors veus que repa aquests cada dia amb molt de cartró i amb molt de plàstic, que és el comerç electrònic, no? Cada vegada és més extès. Però també a vegades fem els discursos, hem de protegir el comerç local, hem de... però després vinem i anem a comprar.
quan de generar repeteixo, dissabte i diumenge a la Junquera no s'hi cabia i hi ha 3.000 aparcaments 3.000 aparcaments i no s'hi cabia i qui va a les botigues? Tots volem comprar tots volem protegir el comerç de proximitat però
Després on anem a comprar? A més ser seriosos. Això és com aquells que fan discursos sobre la petxada de CO2 i després se'n van a... Cada mes agafen l'avió i se'n van a l'altra punta de món, no? Sí, el critiquen els turistes. O el critiquen els turistes i... El que ve a Barcelona és turista, però si jo vaig a Budapé sóc un viatger intrépid. Exacte. No sóc un turista. Fixes una cosa, per això, que les poblacions es reinventen.
És a dir, la Jonquera, històricament, era un cul de món, diguéssim, on es vivia bàsicament de la Jonquera, i per tant tenies allà la casena de la Guàrdia Civil, la policia, que vivien de la duana, i una cosa molt potent, que eren les agències de duanes.
Les agències de duanes, diguéssim, donaven molta vida a la Junquera. Jo, quan estudiava, precisament vaig coincidir amb el venguer que vam estar treballant una temporada per allà i m'ho conec. M'ho conec, i també per raons familiars perquè la família es decava el transport. Però, per tant, hi havia un potencial econòmic que era, bàsicament, centrat en tot el tema internacional de fronteres, agències de duanes, transitaris, i això donava una vida. A part d'això,
Després, la gent del poble, els que treballaven allà i a la tarda s'andaven, mira, allà on hi ha l'espai jironès, ai, l'espai jironès, el gran Junquera, a treballar a l'hort a la tarda, no? I això era la Junquera.
A la Junquera, per al mateix Escudero, que havia sigut un treballador d'agències de duanes, que treballava de passant amb una agència de duanes, va començar obrint un supermercat i va amb el tema de la Unió Europea.
es van acabar les agències de doanes una font d'ingressos important que donava feina a molta gent de la Jonquera i dels voltants perquè a Cantallops, en Collena, tots aquests pel Camp Many molta gent treballava a la doana allò desapareix, s'enfonsa però ara es reinventen i el tema del comerç sabent que clar, hi havia un potencial econòmic que era el que tenia la botiga al Portús que era el xoll una mica allò de la frontera una mica dels traperles, aquestes coses
Però que després això, quan... Hi havia estremet, no? Per tant de la pregunta, eh? El passat, en el cas del Pertús, el que no sé si s'hauria de comptar és que aquest hi havia. No sé si heu estat totalment al Pertús, però és un altre lloc que mereix una visita.
i per altres temes el Partús segueix sent en lloc diguem-ne de frontera molt marcada molt marcada, exagerament marcada sí, clar tenen el seu el seu pol el carrer principal del Partús i els dos i el que no es veu tan principal allà també hi ha un cert moviment econòmic però d'una altra mena d'una altra mena, sí, sí el que ha passat aquí
que la Junquera en aquests moments té un potencial econòmic important, que és el comercial amb el gran Junquera i tot el que s'ha muntat allà a l'entorn. I els estancs. I ara hi ha una altra... Potser no hauria anat tan cridaner, però és el museu de l'exili. Aquest turisme patrimonial, aquest turisme d'exili que en diuen, o de turisme històric... És molt interessant, molt important, però molt residual. És això.
Es vol potenciar moltes rutes, és una zona a explotar, diguéssim, estic pensant en la Mira de la Bajol, Agullana, el Mas Parxés, tota aquesta zona, és una zona de ruta històrica molt rica. M'he passat els estius jo allà, eh? Ho conec molt bé.
Molt rica pels historiadors o pels aficionats a la història o per la gent, diguéssim, compromesa d'un públic, diguéssim, o un viatger, un turista compromès. Estic pensant en tot el tema de les visites als camps de concentració que es fa sempre a Polònia, no? Vull dir que, al final, aquí, a l'hora de reinventar les ciutats o les poblacions, pensem molt en el tema econòmic, no? El tema econòmic, comerç.
Però hi ha aquest tema més econòmic de valor afegit que en diuen ara, no?, aquest turisme de valor afegit que volem cultivar, que és el que ens pot portar aquest tema històric, i tenint en compte això que hi ha al Museu de l'Exili, que és un gran potencial. Però Figueres, per exemple, van tenir la sort, ara farà 50 anys que s'estan commemorant, que gràcies a les psicofonies del...
No, hi va haver el Museu Dalí i anava a dir gràcies a les psicofonies de l'arcal de Llorca, també el cos d'en Dalí, diguem-ne, allà de cos present en el museu. I en canvi sempre hi ha hagut aquesta relació estranya i enviua, diguem-ne, entre la Fundació i la ciutat. És a dir, ve molta gent a veure el Museu Dalí. Passa molta gent, però no s'hi queda. L'any passat quasi es va aconseguir tornar, que no s'havia dit des de la pandèmia, el millor de visitants va quedar molt just. La relació entre Ajuntament i Fundació és complicada, però crec que...
Va una mica a camí de millorar. Al principi del mandat masquef estava la cosa una mica tensa i ara... Per cert, em va agradar molt la casa natal que vam tenir oportunitat de visitar i realment no sabia exactament a què anava tot i que m'ho havien advertit i vaig quedar absolutament sorprès perquè em va agradar molt allà.
has interessat a la Casa Natal i aquesta és una altra prova d'això que dius de la disfunció entre Ajuntament i Fundació no veuràs ningú de la Fundació mai fent gaire propaganda ni a fal·lacs de la Casa Natal és aquestes coses que tenim els catalans que sempre som catalans gironins o figuerencs són pocs però mai benvinguts jo crec que Figueres has portat bé el tema del Teatre Museu
i finalment, ara fa un any, es va obrir la Casa Natal, crec, i jo crec que Figueres hauria encara d'explotar molt i molt més el tema de l'I, perquè ja no ens quedem amb el museu, ja tenim el triangle públic de Port Lligat i Figueres, però la ciutat de Figueres, els itineraris urbans delineants,
que se n'han fet alguna vegada esporàdicament, hi ha nanos que han fet treballs a l'institut i que han estat premiats i reconeguts, amb molta idea, i aquí podem introduir García Lorca, podem introduir moltes coses. Llavors aquestes rutes, que s'haurien de potenciar, haurien de ser no esporàdiques.
Hauria de ser permanent. Ja sé que els amics del Museu de l'Horia han treballat molt i han fet molta feina en aquest sentit, però tampoc correspon a una colla de gent les institucions a què s'hi han d'implicar. I jo el que diu ell, el que diu en Marc, que és important, aquest divorci entre Ajuntament i Fundació, que ha estat un problema.
Jo, diu que aquestes coses s'arreglen, jo crec que sí, però que, per exemple, el pes de Figuereng i en Portanès a la Fundació, cada vegada és menys important, és més residual, el qual també hi trobo bastant greu, perquè, clar, Dalí i els seus coetanis,
Quan els posa a la fundació, diu que estaran allà... Però escoltant i s'han mort, és el que vol dir, diguem-ne, no? I no s'han substituït per gent de l'Empordà i gent de Figueres. Jo crec que és un dels problemes greus que hi ha. I parlant d'una cosa que no es diu gaire i es diuen toques amb la boca petita i aquestes coses, jo trobo molt greu.
A part d'aquest divorci entre la Fundació i l'Ajuntament i, per tant, la Casa Natal, home, ja ho sé, que la Fundació exerceix, ha de vetllar pels drets de l'autor, home, d'autor de Dalí.
Però el sablasso que la Fundació li fa pagar cada any a l'Ajuntament de Figueres per la Casa Natal, pels drets d'autor, jo crec que és exagerat. Molt exagerat. I greu. Hi hauria d'haver una col·laboració i crec que aquí...
És un dels punts que no acabo de veure clar què passa, aquí no. La Fundació és una empresa, i això la gent ho ha de tenir clar. És una empresa portada com una empresa... La Fundació és una empresa espanyola. És una empresa que molt ben portada, potser fa anys no, però ara mateix, des de molt nou gerent, molt ben portada econòmicament.
que, per exemple, a l'últim exercici, ells en diuen excedents perquè no en vol de beneficis per a una fundació, els excedents que en diu ell va ser 7 milions d'euros. És una empresa econòmicament molt ben portada, amb una capacitat enorme. Doncs deixeu-me portar la conversa cap a un altre cantó per parlar de Girona, que n'està molt bé, perquè hem parlat de comarques gironines i hem parlat molt de l'Empordà i està veient comparació una miqueta...
a la ciutat, i la ciutat com la veieu, perquè hem tocat dos o tres temes, el parlar de Banyoles, per exemple, tot el tema dels ciclistes, la ciutat dona la impressió que té una possibilitat, alguns insinuen que pot morir d'èxit. Jo m'acosta entendre-ho i us ho dic perquè durant 40 anys eren entre els que estàvem allà que tothom picava pedra per intentar aconseguir que vingués gent i que vingués un determinat turisme de qualitat.
i ara que més o menys hi és, doncs sembla que no ha agradat a tothom. Per mi el tema del cicloturisme o d'aquest turisme esportiu, jo he vist l'experiència que hi ha a Banyoles, jo considero que, per exemple, pot aportar un valor afegit a la ciutat més enllà de...
D'això, no? De les molèsties aquestes que hi ha, no? De ciclistes passejant pel barri vell o això, no? O les aglomeracions que tu pujant un dia al carrer de la Força pots trobar. Però bé, és un patrimoni, abans parlàvem del museu de l'exili i de la frontera i de...
i de Figueres, i que no està prou potenciat els itineraris delineants. Girona, sembla que vulgui o no vulgui, d'alguna manera, mantenir-se... Mantenia un patrimoni que és conegut arreu, però... Com dir-ho? Com explicar-me?
Això no, que un boli no pot, com si amb la situació actual ja estigués satisfet o que ho folla en aquest sentit. El tema del turisme és delicat perquè implica això no, el tema dels pisos, els lloguers, la situació dels barris vells que perden personalitat, que hi ha més turistes que veïns en alguns...
en alguns blocs és delicat això perquè implica molts agents però en certa manera és una projecció per la ciutat i un modus de vida també jo t'ho dic el tema del turisme esportiu a Banyoles de moment penso un equilibri prou interessant que s'hauria de mantenir i a Girona aquest equilibri és difícil de trobar penso per alguns sectors
No sé. El ciclisme és bo i ha estat bo per Girona, això a mi ningú m'ho farà treure. Que té perills, per si diguem el que abans he dit, el nissó de Figueres i el comerç amb un bon cultiu, pot ser. Però qui no vegi que el ciclisme ha estat bo per Girona i compari com està el barri vell de Girona actualment amb el barri vell d'Olot, amb el barri vell de Resa, amb el barri vell de Lleida...
No, sí, és evident, alguna vegada n'hem parlat, és evident que hi ha hagut processos de gentrificació, és veritat, quan, clar, com jo vaig anar a treballar, que vaig començar a treballar al carrer La Força, us ben asseguro que allà hi vivia molta gent, encara no hi viu, però també us puc assegurar que les condicions que vivien eren lamentables i que, per tant, es va fer un canvi notori, ja no parlo de la zona del por de l'or,
i tot perquè allò que era el barri, diguem-ne així, ha canviat per bé, i és veritat que hi ha un problema d'habitatge, també hi va ser-hi quan, diguem-ne, quan es va obrir l'universitat i de repente van venir 15.000 estudiants, és a dir, tot té el seu problema i aquí és el problema, la qüestió és saber treure-ho a trobar l'equilibri, segurament. El problema d'habitatge és, però no és a girar-ho amb el ciclisme, el problema d'habitatge és a Catalunya, a Espanya, si voleu, de una manera molt important i difícil de trobar-hi solució.
ara bé, Girona el ciclisme és molt bo, el problema és que el ribell té aquesta espectacularitat aquesta atractiva, allò que allà hi ha d'en Terrés, no? de la Girona antiga que no ha aconseguit portar el ciclisme més cap allà és curiós, no van a Can Givert del Pla no és que no van a Can Givert del Pla on estem ara on estem ara sí, sí veus? veieu gaires ciclistes? gaires turistes ciclistes aquí fent el carrer? no
Segueixo pensant que és bo, però mirar d'obrir-lo una mica. Pani, sóc, et toca aquí perquè tu tens discurs construïts sobre això. No, no, no, aviam. Aquí vull dir una cosa. No sé per què se centra la Girona, un sector se centra en una polèmica en contra del turisme, aquest ciclista, no?
No ho sé, és com si Lloret es posessin, ja s'hi posen, contra el turisme de platja. O Roses contra el turisme de platja. Allà hi ha platja i per tant hi ha turisme de platja.
I doncs agrada el turisme de platja, però és el turisme que hi ha. Girona no té platja, el riu més navegable encara, a part del Colls Verds, però clar, què té? Té una comarca molt interessant, i una comarca i més enllà perquè se'n van a Banyoles, és a dir, per tant...
La zona del Gironès, Sant Gregori... Té una geografia interessant pels ciclistes i funciona, i per tant hi ha aquest atractiu i funciona, i ja ha vingut aquest sector, han vist aquí un nicho, un lloc molt interessant...
I internacionalment venen aquí els ciclistes d'arreu del món i se fan esdeveniments també internacionals, etc. Jo crec que això és positiu. Ara, aviam, que aquest sigui el problema de l'habitatge a Girona, no. No és el ciclista. El problema de l'habitatge a Girona, com a Barcelona i com a molts llocs,
en part és del turisme en general i d'aquest turisme d'apartaments aquest turisme d'agafar pisos per turistes només això sí, però això és general però més enllà d'això jo crec que el turisme que hi ha a Girona aquest, perquè n'hi ha molt més d'aquest perquè els autocars que arriben cada dia
i que veiem anar allà a la copa, baixant molta gent a visitar la ciutat. Aquests no van amb bicicleta, eh? Bé, alguns van amb quatre rodes, però és diferent perquè són gent gran. És un altre tema. Has dit quatre rodes, però no dic caminador, que ja t'he calat, eh? Però vull dir que jo crec que és positiu, i és positiu no per Girona, que sí, però també per tota la comarca.
ja sabeu que d'altres vegades hem parlat jo també soc ciclista volto molt per la Comarca i veig un gran activista a l'hora de voler treure cotxes del centre de la ciutat llavors jo el que voldria és que aquest esperit del ciclisme no es miri només amb bons ulls aquests ciclistes estrangers guapos, alts amb bicicletes que valen molts diners
i que també hi ha un sector de la ciutat que aquests els hem de protegir, però en canvi l'altre ciclista que va amb una bicicleta de quatre duros, que porta els drets a l'escola i que circula per Girona, doncs no li facilitem prou carrils bici, no li facilitem determinades coses, o el multem perquè passa per un tros del barri vell perquè viu en aquella zona... Penso que només van muntar el dia que hi va anar a la tele...
Ja saps que jo discutiria ara perquè no multen els patinats elèctrics, per exemple, o els cotxes que parquen cada dia al missat els carrils bici. Però jo crec que tot això és molt positiu i en general. Ara, que després el tema dels pisos turístics s'ha de regular, això és un altre tema. Independentment d'esclistes... Normalment està regulat, és a dir, teòricament no poden passar d'un tant percent a la ciutat i d'un tant percent, que és el 15% en un determinat parli, i no ens enganyem.
els pisos turístics en aquest moment, allà on tenen una incidència especial, és el barri vent i el barri al mercat. Si mirem bé, mirem totes aquestes empreses que n'hi ha moltes, amb accés tot el que vulgueu, si són amb accés no patiu, que el mercat els regularà i els tancarà, de ciclistes,
Aneu mirant, moltes d'aquestes el que fan són paquets de gent que ve des de molt lluny amb avió, d'aquí passar una setmana, molta amb bicicleta, tota la geografia de la zona, Costa Brava, etcètera, fa molts quilòmetres...
I molts d'aquests no es queden a dormir a Girona, sinó que molts d'ells estan en cases rurals que hi ha o bé el Palau de l'Estany, que hi ha l'Empordà o que hi ha el Gironès. Vull dir que aquests no afecten, diguéssim, el que seria el tema urbanístic de la ciutat. Vull dir que també...
Un dia va sortir que, per exemple, cobraran els autocars per aparcar a Girona i vaig quedar absolutament sorprès. Autocars turístics que els cobraran una quota que em penso que són 3,90 a l'hora, 30 euros durant tot el dia, i vaig quedar sorprès. Dic, no es feia, perquè jo sí que vull aparcar el cotxe a Girona he de pagar.
Hi havia aparcaments especials per autocars. Aquí hi ha un problema que va molt més enllà del ciclisme i va molt més enllà del turisme, que és un problema demogràfic. Passa molt a Catalunya, és l'exemple més clar. Tots recordem els lògans pujolistes dels som 6 milions, però no som 6, som 8.
són 8 i per tant l'habitatge i els serveis socials estan tensionats l'altre dia ja sé, ara me faig pesat però és que a l'Empordà tinc la data tinc la data molt més clara amb 20 i escaig ha crescut un 48% els serveis socials estan tensionats l'habitatge està tensionat tensionat és una manera de direcció
I no poden fer la feina que haurien de fer i que podríem fer si tinguessin el pressupost adequat a l'augment de població. I això Girona també... I això llavors comporta el discurs terrible de l'ultradreta en el sentit que només ho fan els de fora, i no és que siguin només els de fora, el que passa és que les condicions que estan marcades ajuden al que és més pobre, i normalment el que és més pobre sol ser el que acaba d'arribar.
I aquí a Girona sí que ho tenen més ben estudiat per part de l'Ajuntament, ho tenien abans, i segur que encara ho tenen, el que passa que és una dada que no diuen mai. Quants empadronats hi ha a Girona? 105, 103? 105, 106, però en realitat... En veritat a Girona hi viu 120 i escaig mil, 130 mil persones, i va creixent. Adequar els serveis, o dimensionar l'habitatge, els serveis al CAP, a la població real, és el gran quit dels propers anys.
Mira, n'han fet un canvi amb el tema de les taxes, ho he llegit avui. El tema de l'aigua, sí senyor. Precisament perquè molta gent no està per anar a Girona, llavors està pagant una misèria, diguéssim, de la taxa d'escombraries quan hi havia 4, 5, 6 persones en un pis i paguen igual que el del costat que viuen. Sí, perquè hi havia la diferència, fins ara, si era un pis, una casa. I amb això ho feia tot i ara hi haurà 35 supòsitats diferents.
però que bàsicament es controlarà pels metres quadrats que té el pis o la casa i per l'aigua que gasta. Estem parlant de tota manera de xifres que van, perquè això també, com ho he vist, també ha quedat una mica així, però ara no els tinc aquí, però em penso que parlauen d'un mínim de 200 i un màxim de 390, és a dir, que es mou...
Això que apuntava en Marc, aquesta idea que deies, que serà el kit dels últims anys, el tema d'equilibrar, i tot són vasos comunicants, el turisme, els pisos turístics, el problema de l'habitatge, els accessos als lloguers...
Al final, els serveis socials tensionats són tots uns mesos comunicants que, clar, per solucionar un problema s'ha de mirar de manera global, penso, perquè al final les ciutats van creixent, a Banyoles hem arribat als 20.000 veïns. També hi ha un problema al final de...
no de població sinó de serveis de donar habitatge assequible a tota la població que l'ha vingut i al jovent que es vol independitzar que també és el tema dels lloguers assequibles i d'accés a una hipoteca
ja és supercomplicat accedir a una hipoteca per les condicions ara visc a la Generalitat pel fer ajudes o sigui ajudes vaig llegir i vaig interpretar-ho crec que ho vaig interpretar-ho bé gent entre per sota dels 35 no sé si deien de 30-35 que diguem-ne que els ajudarien amb el 20% de l'entrada d'un habitatge a tornar sempre però
Estem parlant de patinsar-se als 35 anys. Les franges aquestes demogràfiques han canviat molt. Ara el jovent, abans 40 anys, ara ja considerem que fer-te una hipoteca a 40 és quan pots fer-la, no? O accedir... Tant que la cal has de pagar amb 65.
amb la jubilació si és que hi arribes és tot uns vasos comunicants penso jo que s'hauria d'abordar el problema en general no això no, ara solucionem el turisme no, però les ciutats són canviades és a dir, Girona fa uns anys ha canviat què va passar?
va començar el tema universitari i de cop i volta ens vam trobar que hi havia 11.000 i escaig, no sé ara si estem en aquestes xifres ara hi ha bastant més entre 11, 12, 13, 14.000 estudiants que vénen a l'UDG
D'aquests, quants viuen a Girona? Quants tenen un pis llogat? Això va afectar l'urbanisme de la ciutat. També alhora va ser un revulsiu econòmic. I el preu dels lloguers, etcètera. Per què? Perquè quatre estudiats en un pis tenen més possibilitats de pagar bastant més que una parella amb fills. I per tant, doncs...
El llogater vol cobrar més i, per tant, agafa estudiants, perquè li surt més a compte. I, a més a més, al setembre se'n van i pot tornar a llogar, etcètera. Tot aquest mercat, tot això afecta l'urbanisme i la vida de la ciutat. I després, bueno, el turisme, els ciclistes, etcètera. Hi ha una cosa que trobo horrorosa, perquè ara parlàvem d'estudiants, però que ja no són estudiants, que és allò que ja es comença a parlar del preu per habitació.
Hem normalitzat que es pugui viure en una habitació, que és una d'aquelles coses que en els anys 50 i 60, quan la gent arribava i alguns d'ells havien d'anar allà on podien o construir barracos o tenir una habitació, i estem normalitzant el fet que es pugui anar... Perquè una cosa, mira, en vida d'estudiant jo crec que es deu poder fer tot, però estem normalitzant que no és vida d'estudiant, que hi ha gent que necessita compartir perquè si no no pot pagar. Jo crec que aquest és un tema cap d'alt.
I després tots els habitatges buits, que és un altre problema, que hi ha molt habitatge buit, molt habitatge, abans el que comentaves tu, la degradació d'aquests barris vells, que Girona ha pogut, amb el tema del turisme,
dignificar un patrimoni que si no hagués caigut hi ha molt habitatge vell o habitatge per reformar habitatge buit que també s'hauria d'enfocar ja no és només la rehabilitació o tornar la idea aquesta
dels anys 30, no?, de la botiga baix i l'habitatge dalt, no? Sí, però això també és un problema, ni se'l conèixerà bé Figueres, que ara s'hi troben aquesta estructura que hi havia abans a Figueres de la botiga baix i l'habitatge dalt. I el problema que troben ara, que...
que està comunicat i està mal fet i per tant a Figueres tenen la botiga a baix i l'habitatge a dalt absolutament buit, tancat al centre de gradança. Sí, sí, hi ha quantitat, tot el que és el barri vell, el carrer Paralada, tota aquella zona d'allò, totes aquelles botigues...
És això. I a l'altre tenen un pis buit. Vull dir que també el tema de l'habitatge s'hauria d'enfocar en el sistema de rehabilitacions, de reformes. Clar, això suposa un pressupost que te doble construir pisos en un solar que abans eren camps de blat de moro.
oferir un gran junquera. No hem determinat fa 60 anys, i perdoneu, de tota manera, i no és que vulgui parlar bé de la dictadura franquista, que no ho vull fer-ho, però no hem determinat que hi havia un problema molt bestialà, i va haver-hi allò que en deien els patronats provincials de la vivienda i l'obra aquella, i es van construir molts pisos, o van permetre que gent com el patronat de la Santa Greu, per exemple, aquí a Girona, construís molts pisos. Jo crec que estem en una situació d'emergència d'aquest tipus, però que ens quedem molt amb allò de dir, comprarem dos pisos a l'any o tres pisos a l'any,
I amb això no n'hi ha prou. En comptes de comprar potser pensar en reformar. La reforma és important. O espais que s'han quedat, o buscar altres usos, altres espais. Per exemple, estic pensant al monestir de Banyoles hi ha la casa Missió, adjunta amb uns jardins immensos.
Els veïns del barri vell d'aquella zona han reclamat que s'obrin aquests jardins com a espai verd per això, no? I és tan fàcil com hi ha una tàpia, tirar terra a aquella tàpia i posar-hi un forjat. El que passa que, clar, això depèn... De qui és la Casa Missió? És del Visbat.
No és una pregunta innocent, eh? No, però hi ha una sessió a l'Ajuntament a 25 anys d'usos del claustre per fer-hi activitats culturals, el monestir també. Ara, just d'aquí una setmana, estem a portes de... Primer són les fires de Sant Martirià. Primer són les fires de Sant Martirià. Ho hauríem de dir Sant Martirià.
Després ve Sant Narcís. Primer ve Sant Martrià. Doncs la Casa Missió ha quedat buida, que abans acollia a capellans jubilats. Doncs ara ja no... Són pisos totalment buits. Clar, la idea és... O seria un bon lloc per construir-hi o per, no sé, posar-hi habitatge social o...
o gent gran que viu sola i que ja no és independent per si mateixa, doncs buscar aquests pisos tutelats, no? I potser jo crec que al Bisbat també li interessaria donar un ús en aquest equipament que és un equipament, res, fer-hi una reforma, assentar-ho i posar-lo una mica al dia i obrir aquests jardins que ja...
Crec que hi ha uns dibuixos o un mural d'enfita en un d'aquestes pisos de la Casa Missió. A l'exterior es veu, des de si tu alces una mica el cap i mires per sobre la tàpia, veus aquest mural d'enfita. De fet, el president va dir que en faria 50.000 de pisos.
Sí, va haver-hi una cosa per les xarxes, perdoneu la broma, que va ser molt divertit perquè hi havia un titular que deia exactament això que es dius tu, i em van treure un del 2008...
que deia exactament el mateix, però deia Montilla, i havien tetxat, no? És evident que s'han de fer pisos, i aquest govern s'hi ha compromès, i per tant els haurem d'exigir que tirin endavant. Però clar, tot això vol dir... Però és que és un tema que és imprescindible, posar-s'hi, posar-s'hi de cap, ja...
Però jo no parlaria... Es parla molt d'habitatge social. Tu te'n parles d'habitatge social. Jo necessito habitatge de tot tipus. Habitatge assequible. I per joves, assequible? Jo crec que assequible. Social, bueno, sí, però assequible. Llavors hi ha els graus... Perquè hi ha molts... No tenen un problema d'emarginació, un matrimoni jove amb fills que no pot accedir un habitatge pel preu. És un tema econòmic, perquè els pisos no són assequibles.
I de la mateixa manera, en el cas de Figres és diferent, però Girona, que els joves estan expulsats de la ciutat, pel mercat, perquè no es poden permetre comprar un pis. I pràcticament tampoc es poden pagar determinats lloguers, que estem parlant ja de 1.200, 1.300 euros, determinats lloguers, molts lloguers de Girona. És clar, és que...
I la solució és posar totes les famílies joves en un poble concret, com està passant aquí al Gironès, que seria el cas de Vilablarets, que tindrà un bomb demogràfic d'aquí pocs anys, que li portarà un altre petit problema de serveis, perquè crec que ja comencen a estar una mica desbordats, perquè no sé si heu estat a Vilablarets, però és absolutament espectacular.
No és només el que es veu, sinó el que imagines que pot arribar a ser, diguem-ne, no? Vull dir que de moment ha cregut i ha conoscut molt, perquè hi havia la Bauderetxa, abans hi havia les cases del Parelló i quatre cases, i ara Vila Bauderetxa és un nucli que està pujant. Ara volia preguntar a la Gemma... I Banyoles, de fet, no? No se comparteixen en un barri de Girona? És que t'anava a dir, és a dir, s'expulsa els joves... Quina mala bava que tingui, això, eh? Com ets, com ets.
No, tenim una cosa que Girona no té, que es diu estany. Que es diu estany, no. S'expulsa els joves de Girona i s'expulsa també d'això, finalment, i l'albregat es quedarà tensionat, a Banyoles també hi ha problemes per accedir a un lloguer assequible, vull dir que Girona està replicant aquest model,
a la seva àrea no sé si de la metropolitana o àrea tram urbana tot i que Girona no forma part ai, Banyoles no forma part, és comarca pròpia bueno, bueno
Estem allà al límit entre la Garrotxa i el... Doncs, vull dir que aquest model s'està replicant, aquest fenomen que abans només era exclusiu de Girona, doncs això, vialablareig, banyoles, potser podríem parlar d'aigua viva fins i tot, Sant Gregori també. No, espere, Sant Gregori, quart Formells, ha crescut de manera exponencial. Serrà. Serrà.
que estem això, assistint a un fenomen de rèplica i segurament és el que dèiem al principi de la tertulina, de reinvenció de les ciutats, aprofitant aquesta demografia exponencial. És que en tres mesos i mig, això ha passat molt ràpid, hem anat un cantant a l'altre, a l'Empordà i Girona, hem passat per Banyoles, hem... Parlem de Sant Martirià. Hem pontificat una mica... Bueno, jo volia parlar de Sant Narcís. Què passa per Sant Martirià? Què feu? Quants són les fires? Explica'ns-ho. Mira, comencen aquest cap de setmana...
L'Arnau també ho sap, que és de Banyoles, comença aquest cap de setmana, ara divendres hi ha un repicat de campanes general, i dissabte hi ha ofici, i és el primer dia... Bé, no, primer. És l'únic dia a l'any que s'obre l'arqueta de setmana. Vorem l'arqueta. Vorem l'arqueta, és el dia que s'obre...
ara és una entrevista molt bona aquest dia amb Carles Mascor quantes peces s'han recuperat? em falten... em falten 5 em falten 5 em falten 5 molt interessant ara que si obríssim comencéssim a parlar d'Eric Algalga i del Bisbat de Girona és molt recomanable el llibre que ha escrit l'edita M.B.B. sí, la meva més grau de Banyoles sempre dic malament el títol és una nit i 30 anys jo 30 anys i una nit ara no sé l'ordre
Explica coses molt interessants, és ben bé una novel·la gairebé d'espies, com aconsegueix ell alguna de les peces, com es reuneix, i el més interessant és el que no s'explica, el que no s'escriu en el llibre, i em diu que s'ha guardat una quarta part que diu que és millor que no quedi dita.
Una nit i trenta anys. Això, una nit i trenta anys. I es presenta just després d'ofici aquest dissabte. Que és el dia que es pot veure a l'arqueta. Que és el dia que es pot veure a l'arqueta. Hi haurà l'alcalde, hi haurà el bisbe, fra... Ah, tenim bisbe, sí. Tenim bisbe. I res, el dia de Festa Grossa Banyoles. Esteu tots convidats.
Veus que bé, i després Girona. Jo tinc clar que les festes, les fires de Girona ja estan aquí perquè a la Copa ja no es pot aparcar. Efectivament, sí, entre 500 i 1.000, ara ja no es pot aparcar el que és la Copa i d'aquí a poc no es podrà aparcar en altres llocs molt propers, per exemple una zona de sota, el triangle que es diu, el triangle aquell que hi ha darrere del plató, el pont de Fontejau,
I en determinats llocs de la ciutat, mil places per davant, i els firaires ja estan començant a instal·lar. Bé, potser estan a Banyoles i ara estan començant a venir, que n'hi ha molts. Sí, sí. A veure ahir la copa tancada vaig pensar-ho. Sí, sí, ja tenim els firaires aquí. I el pregó, us agrada? El pregó, l'Àngel Davant i en Jordi Tunieti?
està bé, 50 anys de carrera musical davant tot un ídol per diferents generacions pel que era en Mainada fa molts anys, suposo molt bé, escolteu doncs de mica en mica hem anat tirant hem anat fent, arribaran les fires en parlarem, podríem haver parlat dels actes, podríem haver parlat de l'equip de govern podríem haver parlat de les tensions en l'equip de govern, que també n'hi ha eh...
La setmana que ve a l'altre parlarem de la missa de Sant Narcís i que aquest any hi haurà una novetat. I la gent diu, ah, hi ha l'arcalde. No, la novetat és que tenim bisbe. Vull dir, aquesta és la novetat. Però tot això, diguem-ne, serà més endavant. Gràcies per aquesta tertulia tan relaxada que hem tingut. Merci Narcí Genís, merci Marc Verdaguer, merci Gemma Busquets, esperem veure't aquí ben aviat i a tots vostès els esperem també demà, perquè ara són les 11.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dijous 17 d'octubre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanya.
Girona presenta la proposta d'ordenances fiscals pel 2025 amb un canvi radical en la taxa d'escombraries, modificacions en el criteri a l'hora de definir quan es considera un habitatge estabuit i amb una nova taxa pels busos turístics. Amb la voluntat de començar una transició cap a una taxa d'escombraries més progressiva, si abans totes les cases pagaven un import i els pisos un altre, ara l'Ajuntament ha agafat la superfície i el consum d'aigua com a indicadors.
per establir trams que definiran la factura de cada habitatge per cobrir el total del cost del servei de recollida de residus, que arriba a prop dels 17 milions d'euros. Com a novetats, també l'Ajuntament congelarà en Guany Libi, establirà una nova taxa de 4,95 euros l'hora per busos turístics, i a partir d'ara, si un habitatge té algú empadronat però no té consum d'aigua, també estarà considerat com a buit, cosa que no passava fins ara.
un detingut i cinc denunciats per intentar ocupar un pis de Girona i revendre les claus. Els Mossos van detenir un home i n'han denunciat cinc per intentar ocupar un pis al carrer Oviedo de Girona i revendre les claus a persones en situació vulnerable. Els agents van rebre un primer avís que hi havia uns homes que estaven forçant la porta d'un habitatge. En arribar-hi van trobar cinc persones sortint del bloc amb eines, dos bombins i un pany. A mitja tarda els agents van tornar a rebre un avís i intent d'ocupació del mateix pis i en arribar-hi ja hi havia sis persones dins. Finalment la policia els va fer fora.
Activat 15 cops en un any el codi alerta per pacients intoxicats amb prioritat màxima a les comarques de Girona. El codi TOCS s'ha activat 15 cops al llarg del 2024. Es tracta d'un protocol de salut que marca el circuit per atendre els pacients que pateixen una intoxicació amb prioritat màxima a l'hora de rebre atenció. Segons estableix el codi, els pacients ingressen directament a l'UCI de l'Hospital Santa Catarina de Salt, on reben atenció urgent.
El Banc dels Aliments de Girona crida a fer donacions econòmiques després de la xifra catastròfica de l'any passat. Això després que el 2023 recaptés 107.000 euros, una xifra un 50% inferior a la de 2022 i que des de l'entitat consideren catastròfica. La presidenta del Banc dels Aliments a la demarcació, Carme Cascoberta, també va fer una crida a fer-se voluntari perquè tenen una importància vital.
El Centre Ciri Cunyà engega el cicle de música i expressió artística Les Creatives. Sota aquest nom, el Consistori agrupa dues activitats culturals d'escenaris oberts que es faran tres dijous al mes en què la música i la participació ciutadana tindran un paper protagonista. Les propostes són gratuïtes i obertes a tots els públics.
I en esports, l'Uni Girona dona continuïtat al bon moment de l'equip i s'apunta al segon triomf a l'Eurocup, guanyant per 74-66 al Campo Basso. Un duel molt igualat on les gironines van haver de remuntar i que va arribar a l'últim període amb tot per decidir. Quatre triples seguits, dos d'Aristoba, un de Vivi i un de Toré. El darrer quart, quan el partit estava en el moment decisiu, van encarrilar el triomf contra les italianes i van mantenir la imbatibilitat de l'Uni en aquest inici de temporada.
I acabem amb el temps, dia avui amb el temps variable, amb els núvols que seran protagonistes, sobretot a la primera part del dia i fins i tot poden deixar algunes precipitacions. I de cares a la tarda el sol que s'hauria de fer pas en una jornada on es poden arribar els 24 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Som la teva veu. Som la gironina.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet. Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall.