La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat.
Molt bon dia, entrem en temps de tertúlia de Girona FM, quan passen 7 minuts de les 10 del matí d'aquest 27 de novembre, encaran ja cap al Nadal, a punt de complir-se un mes de l'adana que va assolar el País Valencià.
i amb moltes coses de les que parlàvem les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del Calder Balmes i a les quals els agraeixo que vulguin ser-hi perquè segurament aprendrem moltes coses d'elles. Senyor Pau Marlamont, d'Aigua Vida, és vida, molt bon dia, què tal? Bon dia, Jordi. Abocat i tantes coses més. Com està? Bé. Sí? Aguantant i resistim. Doncs ja és molt, això. Després en parlarem d'aguantar i de resistir, a veure com ho fem. Molt bé, moltes gràcies. Meli Barbero, molt bon dia.
Molt bon dia, Jordi. No sé on presentar-te, perquè això d'exlegidora, però una dona que està valentes i acompanyades i tantes altres coses, portant l'associació de veïns de l'Eixample, encara, i tantes altres coses. Què tal, com estàs? Soc àvia, que també això de la família de vegades oblida, no?
Això està molt bé. Molt bé, molt contenta d'estar aquí amb vosaltres. I nosaltres que hi siguis. I també tenim avui la tercera pota d'aquesta tertúlia, el gastropredicador més famós que teniu a les comarques gironines, el senyor Salvador García Arbós. Molt bon dia. Molt bon dia. Com a mínim sóc la cinquena pota d'aquesta taula.
Bé, les altres dues, diguem-ne... No, les altres dues són essencials. Sí, però... Una que ens fa xerrar i ens posa els dits a la boca i l'altra que ho controla tot, que si no ho és ningú, podries, es controlaria tot. Per tant... Està parlant de l'Arnau, eh?, que abans escoltaven més, però que ell sempre hi és, això és veritat.
He dit-ho de gastropredicador perquè és que li es cau perfectament, perquè és un dels gastrònoms i dels crítics gastronòmics més prestigiosos que han tingut els últims anys, i a més a més, diguem-ne, com que era home que sabia moltes coses i les predicava, doncs en parlàvem. I bàsicament he...
I bàsicament he tret el trema perquè avui, si m'ho permeteu, entraré per la cuina, la demarcació de Girona, les comarques gironines, des d'ahir tenen tres estrelles Michelin més, ja sabem que la estrella Michelin és només una guia més, però en tenen tres més, una d'elles la ciutat de Girona, que feia molts anys que es perseguia, jo diria que ningú en tenia con la tingués, que era el Divinum,
un restaurant nou que acaba d'obrir però que porta la marca Roca, Esparit Roca de Sant Julià de Ramis i el Boramar de Port Bou que és un restaurant que jo vaig conèixer perquè ja me'n va parlar fa molt de temps en Salvador García Arbós en tot cas com ho veus? Com analitzes tot això? Jo dic que o sigui benvingudes siguin
La guia de Michelin no és l'única guia, però és una guia de referència i és seriosa i es mou per menys interessos com moltes altres guies, però això ho dic perquè a la gent li agrada sentir-ho.
Però, dic, pel que estic més content és pel divino, i pel segon que estic més content és pel Boromar, perquè ho esperaven i s'ho havien treballat, per tant s'ho mereixien, vull dir, qui s'ho ha treballat s'ho mereix, perquè treballa per tenir l'estrella, i si has treballat per tenir l'estrella i tens tantes referències, per tant, t'ho mereixies i benvinguda sigui.
i la que ha guanyat Querunta perquè ha donat una estrella a Querunta Sant Julià de Ramis però és Querunta el castell de Sant Julià no, a Sant Julià de Ramis és que és de lògica que li hagin de donar l'estrella i per què és lògica? perquè amb aquell menú que s'està fent allà és amb el que van guanyar dues estrelles
allà on es va quedar el celler amb dues estrelles és el que estan fent allà és el que s'ha perdut la majoria de la gent quan va menjar el celler ara quan vas al celler moltes vegades no pots menjar aquella cuina perquè són plats clàssics per tant estàs menjant els plats clàssics del celler que per aquests plats clàssics molts restaurants per dir-ho així de França fa 50 anys que repeteixen la mateixa cuina i els hi mantenen no dues no una, tres estrelles per tant estem en un restaurant
que potser no hauria de tenir tres, perquè en aquella cuina va guanyar tres estrelles. Per tant, és de lògica. A part de tot, no sé si hi heu anat. És un local preciós. L'han deixat perfecte. L'han deixat perfecte, és un lloc fantàstic. I han aconseguit, saps aquella part que abans anàvem a menjar a la cuina popular? La cuina popular, com el portava en Jordi Cruz, doncs és aquella part, vull dir que és la part més plenera, la part més assequible, i és un lloc molt agradable i molt bonic. Què en problema té? Doncs que has d'agafar...
anar-hi a peu i estàs estona per tant i és millor anar-hi en cotxe i necessites el cotxe
el xef de Saúl Silleró de fet el que anava a dir és que encara que el restaurant sigui nou i relativament nou perquè fa pocs mesos que l'han estrenat diguem-ne que ja portava tota la miliposada del que era el mas marró des de l'any 2020 des de l'any 2020 havien fet ja aquest tipus de plats exactament i tu ja hi havíem anat amb la colla llavors són merescudíssimes les tres estrelles crec
vist com, perdó que he dit al principi, crec que hi ha algun restaurant més que es mereixeria, o algun, alguna estrella més, o alguns, alguna estrella més, i crec que hi ha algun restaurant que es mereixeria també alguna altra estrella. I després dic que la gent que no té estrella tampoc s'ha de preocupar, perquè hi ha restaurants molt bons que no tenen estrella ni en tindran mai.
per mil coses, i que potser l'haurien de tenir, perquè si diguem que és la més prestigiosa, doncs estaria bé que la tinguessin. I per exemple, hi ha restaurants que han perdut l'estrella fa molts anys i continuen sent el gran local de referència de les comarques joves. El Motilecant Durant. El Motilecant Durant continuen sent dos restaurants de referència. Ho continuen i ho seran sempre, amb les seves pujades i baixades, però ho seran sempre.
Ja està, i quan hi vas, com a mínim, és un lloc, t'hi sents com a casa, són llocs confortables, i si està bé. Després pots dir que ja, ara aquests mesos són els millors mesos, potser, per anar a un hotel, perquè hi ha tot allò de la casera i totes aquestes coses, i és fantàstic, vull dir que ho recomanaria absolutament a tothom, i clar, i dius, per aquesta cuina potser sí que l'haurien d'haver mantingut l'estrella, per exemple. Ah.
Molt bé, no sé, l'Amèlia i en Pau s'ho miraven, no sé si sou d'aquestes sectes, si us agrada el tema de menjar, si ho coneixeu. És important des d'un punt de vista, per exemple, el restaurant Divino, que ell ho ha dit, el restaurant Divino al carrer Alvareda de Girona, feia molts anys que treballava, havia fet la forma. Des de fa de l'any se l'havia molt pobret.
Jo crec que la gran pregunta era per què no l'havia tingut, perquè tenien un nivell de cuina espectacular amb els dos actuals xefs que tenen, l'Arnau Casadevall i l'Isidre Soler, però que ja la tenien també amb l'anterior que hi havia hagut. Amb en Jordi. Però és que...
salvant totes les distàncies temporals i quilomètriques però en Joan en Joan Murillo és una mica com en Sobirós és l'ànima d'aquest local això podria l'ha penalitzat en el sentit que com que no és el cuiner sinó que és el cap de sala el poden haver penalitzat per això perquè ell ha anat canviant de xef però és l'ànima d'aquest restaurant i tu dius el motel
en Sobirós, els Durant, a Can Durant. Però és que el Via Veneto són els Moje. Qui cuina el Via Veneto? Ho sap algú? Doncs és això. L'ànima són, en Joan i la Laura, són els puntals i són els que hi porten aquell restaurant. I un restaurant d'aquesta categoria... El primer que sabem és que s'hi menja molt bé sempre. No s'hi menja mai malament. Després pots fer crítiques històmiques perquè aquella salsa...
no sé què, i perquè ella no es porta no sé quantos, i perquè el talla s'havia de fer així i no s'havia de fer així, perquè això també... Això són coses de crítics, vull dir... Sí, amb això té raó Pròsteres és un local d'un servei impecable com tots aquests altres que hem dit i tu has de mirar que és en Joan el que te donar la benvinguda i és el restaurant d'en Joan, tu vas a quedar en Joan i tu als restaurants vas a quedar en Roca no perquè cuinin, sinó perquè són en Roca perquè n'han sabut molt, i el que ens ha donat la cara és en Pito, un Pito poca cuina
Certament. I és això? Bueno, us deixo dir alguna cosa perquè és que quan agafa la paraula... Has dit gastropredicador i he fet una prèdica. Sí, sí, és exactament així. I ara podria dir... Com va allò? I té missa...
Molt bé, he interpretat, jo ara ja no tiro gaire de llatí, però suposo que has vingut a dir que ja hem acabat, que la missa està dita. Aneu, aneu, la missa s'ha acabat. Exacte. Està molt bé, o sigui, penso que, el que he comentat abans, que semblava que a Catalunya havien sortit notícies dient que aquesta vegada quedaria fora d'això, i quan vaig veure la notícia dic, bueno...
Ha sigut un èxit total per molts restaurants. Sí, perquè al final n'hi ha hagut nou per Catalunya. Clar, jo també, i no soc d'ara. El que passa és el que deia en Salvador, no vull aprofundir més, però, per exemple, és evident que pel nivell dels restaurants que tenim, molt probablement que l'Arric de la Vall de Vianya mereixeria una segona estrella de fer ja uns quants anys, i que hi ha alguns altres restaurants que podrien optar a tenir-la.
Jo no vull dir, és que a mi em sap greu perquè és que sembla que remenem la ferida, però jo crec que tots els restaurants que tenen dues estrelles aquí en podrien tenir tres, i que hi ha restaurants que en tenen una que també en podrien tenir tres, i un és el que has dit tu, que a l'Enric, és que hi ha restaurants que en poden... I a Girona potser hi ha algun restaurant que potser necessitaria alguna altra estrella.
i potser l'estat de Girona necessitaria un parell d'estrelles més i tu vas voltant i veus restaurants de nivell popular, per exemple Sant Gregori també podria tenir un restaurant, una estrella Michelin, hi ha molts restaurants d'aquests així que tenen un toc. Hauries de dir el restaurant perquè n'hi ha més d'una Sant Gregori. Bueno, ja m'entens, vull dir parlo de Can Ribes. De Can Ribes, sí, sí, m'ho imaginava. Jo trobo que en general, en general, eh?
No paro dels que tenen premis, però en general es menja bé, o sigui, es cuina bé en molts restaurants, o sigui, inclús els més humils, entre cometes, trobes que la cuina, clar, jo comparo potser quan era més jove que t'acostava trobar un lloc que mengessis bé.
Ara estàs fent de Quim Nadal, que l'única vegada que jo crec, perquè en Quim Nadal, que és molt llarg en moltes coses, una de les poques vegades que va posar, ell ara ho dissimula, però una de les poques vegades que va posar la pota quan acabava de ser anomenat arcaud allà el 79-80...
Vaig fer aquella expressió que per menjar bé de Girona estava d'anar a Figueres i el gremi se li va fotre el damunt, però s'ha de reconèixer que tenia una gran part del món. Home, tenia tota la raó del món. En general, es menja bé. Està ben cuinada. Jo estic d'acord amb tu. Estan ben cuinades. És difícil trobar un restaurant que diguis no tornaré mai més perquè està tot fatal. Es menja bé, no?
Hi ha molts restaurants que no estaran a la guia però que podrien tranquil·lament estar-hi pel producte que donen i pel cuinat que fan. I a més a més, el marge de cara jo ho he encarat com un tema gastronòmic, però és evident que també és un tema econòmic. És a dir, molta d'aquesta gent es guanya la vida i dona vida...
altra gent i podríem parlar de restaurants com els que hi ha a Ullers o els que hi ha a Vilamarí o és a dir, hi ha molts de restaurants que han fet una aposta per fer una cosa... I al mig d'Olot hi ha algun restaurant que està bé clar, és que no és allò que diguis és que hi ha restaurants que dius... I a Sant Feliu, i a Palafrugell i saps, hi vas trobant restaurants d'aquests que estan bé d'un preu
raonable, no vull dir que sigui barat però que són preus raonables que per 50 coi, l'altre dia mateix podríem anar allà a gustera exacte, sí senyor i que tens restaurants que valen 40, 50 que dius que algun dia tu pots permetre jo crec que no són restaurants per anar-hi cada dia evidentment però són restaurants que són preus raonables no són preus de 300 euros i es menja molt bé i són llocs molt confortables i som una colla antics militants del punt
que voltem restaurants i així ens veiem és com si fessin consells de redacció i ja no tenim cap poder de decisió però sortim esbravats i feliços i que duri molt el tema de la gastronomia perquè jo quan veig les pel·lícules americanes amb el cartoró
penjant allà amb els palillos penso, hòstia, tu quina sort que tenim, no? no, no, en Pau, perquè en Pau no parla mai no, no, acabo de descobrir una cosa ja sé quin tema hem de treure ja sé quin tema hem de treure perquè en Pau no obri boca perquè no ha obert boca en Pau des que ha arribat què vol dir aquest restaurants? ho ha dit
Des gallimpades, em sembla que ho has dit tu, Jordi. Però és que, gràcies a aquests restaurants, hem fet pujar el nivell dels vins de l'Empordà. Ara que parlàveu d'en Quim Nadal. En Quim Nadal, la cagada més grossa que ha fet a la seva... No sé si era regidora. L'any que va venir el Príncipe, vi de Rioja.
Home, va quedar molt malament. Va quedar molt malament que vinguis a Girona. El que li va dir, el que li va dir. Sí, sí, li va dir a l'Olar Puig Baireda, descansi en pau. I tu recordaràs que l'últim acte d'en Puig Baireda, que era a la Casa de Cultura, que hi havia en Quim Nadal també, en Puig Baireda s'ho mira i li va tornar a recordar. I li va tornar a recordar. Sí, va ser poc abans de morir. Poc abans de morir. Al cap de pocs dies es va... I llavors...
Ostres, els vins de l'Empordà i els vins de la demarcació s'han animat. Fixa't que fins i tot es fan vins a les Gavarres, que no es feien vins a les Gavarres. Sí que es feien vins a les Gavarres, però els veien malament els vins de Calonja. I ara els vins de Calonja els veiem fantàstics.
i fan coses interessants i hem donat prestigi al que teníem que abans no donaven prestigi aquests restaurants va bé perquè per exemple, que n'hem deixat un l'Empòrium de Castella d'Empúries té una estrella i una estrella verda però és que han fet un bistró i també té una estrella verda el bistró 1956 i tenen una militància amb l'entorn espectacular l'Escolz té una militància amb l'entorn espectacular molts restaurants d'aquests
s'han casat amb pagesos, i tenen relacions amb pagesos, i això també és bo per la pagesia d'aquí, i pels pescadors d'aquí, i pel sector primari d'aquí. I perquè treballen. I també necessites productes ben parits, esclar, i diria bé que s'animés, per exemple, l'horta de sal, l'horta de Sant Eugeni, no, perquè cada cop està més empurrenada. Sí, bueno, no, encara n'hi ha, el que no és aigua, però...
I li ha dit que s'animés Ah, he dit aigua? He dit aigua, sí, sí Jo vaig tirant cabres Jo també, jo dic El miro tan vell, el toco Perquè dic, ja amb si s'anima Hortes, si les hortes s'animessin A veure, com que feu molta referència En el Mar Ramon, que soc jo I jo, el que passa és que D'un tema que no domino I que no sé, m'agrada escoltar I prefereixo no dir gaire res Perquè vol que us expliqui Que m'agraden les esbergínies que fa la meva dona
Amb una mica de formatge, però jo amb això disfruto com un camell. Sempre i quan el producte sigui bo. Ah, no, per suposat. I de proximitat. Les esbergies són meves, el formatge no. A la veritat és de proximitat. No, però vull dir que disfruto molt poca cosa. També és veritat que vinc d'una tradició...
molta austeritat en aquestes qüestions, producte de la mentalitat de la meva família i tal, i això de menjar bé es considerava pràcticament, si no pecat, que s'hi acostava. Piroluterans. Piroluterans. Bé, no érem el que eren, ara deixarem estar, però vull dir, en qualsevol cas, vull dir, no ho domino. Aleshores m'agrada molt menjar bé, vull dir, ja disfruto i alguna vegada vaig a algun d'aquests llocs que heu dit, no, perquè me n'invita.
També ho he dit res. És que la gran clau de tot, per exemple, en Salvador que ha exercit i és crític astronòmic, ell pot parlar de si les coses estan ben fetes. Jo, per exemple, que l'he acompanyat algunes vegades però que no ho soc, soc un simple divulgador, el que jo puc dir és si m'agrada o no m'agrada. Que és, jo crec, el que ha de fer la majoria de la gent. Tothom està preparat per allò que deia, de si la can s'ha de tallar d'un determinat grau o no. Això a la gent se li enfot si el que hi ha plat, si el que hi ha en el plat li agrada, diguem-ne.
és que ell és un pau de ciència no, no, són collonades que vas aprenent però acabes aprenent que te l'has de tallar de determinada manera perquè si no se't posa entre les dents la carn que si es talla així no passa però això, molta gent es pensa que ho serem de tota la vida i això és mentida això ho he après gràcies a vegades als japonesos que ens han ensenyat a tirar la tonyina d'una manera perquè si la talles a favor de la fibra
te s'emplenen les dents de fibra i si te la dius en contra de fibra no se t'emplenen. Per cert, i no és una acollonada. Sembla acollonada, però acabes aprenent aquestes coses. Un dels grans coneixedors del món de la tonina, el tenim en aquesta taula, que és en Salvador García Arbós, que va fer tot un llibre increïble parlant de la tonina. Sí, sí. I un altre del porc. I un altre del porc, sí. D'un porc que, a més a més, s'ha, en certa manera, creat...
No sé si la paraula que l'he creat està bé perquè s'ha creat a comarques gironines per part del grup bataller que és el Duroc. I ara que som a Girona, Girona FM, Sarrià, Sal, Sant Gregori i tota aquesta... La mitja llengua. Tot el que està a aquesta distància de mitja llengua dir que en aquest entorn és dels llocs dels més interessants gastronòmicament
no ho he pas dit del món, però si comptéssim Sant Feliu de Guíxols com a Girona, per dir-ho així, com a Port de Girona, seria l'ARP. Per què ho dic? O sigui, tens el de Sant Julià, tens el de Pere Massana, tens el de Can Roca...
tens el Casa Cacau, tens el Divino, i després tens les formatgeries, que hi ha en tota la Vall d'Ollemana, i després tens, pots dir, és a posar a Can Joan d'Adri, a Can Ribes, a Can Xifra, perquè és clar, el Conil i la Rabiosa, més o menys, tothom el coneix, vull dir, són plats icònics, vull dir, hi ha molts restaurants, i ara, per exemple, podries parlar de Can L'Escort, que saps que té una carn a la brava, o sigui, tu tens tota una sèrie de restaurants que potser no diràs, per exemple,
Digue'm un plat emblemàtic del servei de Can Roca. En direm 10 o 12, perquè són diferents. En Grau dirà, per mantenir de Llobregant amb trompetes de l'amor, dirà el timbal de foie. Però tu dius, no, no, jo soc del curí de la rabiosa de Can Xifra de Cartellà. I jo soc del platillo que fan a Can Joan d'Adri. I jo soc...
Saps? I vas trobant d'aquells bolets que fan aquella manera a Can Ribes. I soc de la carn a la brasa i l'aioli que fan aquí dalt a Can Bascort. I vas trobant a tota aquesta petita zona. A més a més ara s'hi fa vi. I a més a més tens formatgeries. I a més a més tens gent que fa carn i gent que fa uelles i que fa diverses coses. Vull dir que hi ha material i tens les hortes de Sant Eugène i les hortes de sal. Vull dir que surt material. L'única cosa que faltaria seria peix del riu.
Sí, però va, ara... L'anem llençant, eh? Si volen morir, mengis el peix del riu perquè moriran d'una forma accelerant Com tenim l'aigua del Ter? Ja t'ho pregunto directament perquè jo abans he fet aquella passada de dir el que li falten a les hortes de Sal i Sant Eugènia és aigua perquè la Sèquia encara, crec, encara està sense aigua perquè després de l'any que hi va haver i pel tema de la Sèquera
Es veu que durant aquell any s'han de venir a donar compte que s'havien de fer obres i han fet obres i han tornat a tallar el sec ja des de fa dos mesos. El sec ja està sense reu des de fa molt de temps. Va haver-hi uns dies que va funcionar, però de seguida la van tornant. Ara és perquè estan fent obres al carrer. Estan fent obres, no? Que els podien haver fet en època de sequera, però és allò que diuen. Llavors els tècnics, es lent, totes aquelles coses que passen, eh, Améli?
jo abans de parlar d'aigua i de la seca i del ter i del poca aigua que passa a mi em sembla que quan veus en Salvador García Arbós parlar de menjar i de restaurants l'entusiasme que hi posa és contagiós m'agradaria veure aquest entusiasme en la defensa del territori en la defensa de l'aigua m'agradaria veure que hi hagués gent com ell
que parlessin amb la mateixa valència per això et tenim a tu els que en parlem ja parlem tristoiament ja parlem com gos apallissat apallissat però bueno, dit això amb tot el carinyo però ho tinc de veritat
ho vius amb passió i això... Passió i alegria. Passió, però hi ha passió així trista i és una passió alegre, o sigui, positiva, saps què ho dic? Ara acaba de fer un pròleg magnífic a un llibre sobre Can Durant de Figueres, que han escrit en Josep Valls i en Joan Ferrarós, que teòricament parlen de les signatures, però en realitat parlen de la història de...
del restaurant i una miqueta d'ells mateixos però el prou que has fet és estar molt bé un llibre que acaba es presenta demà i l'acaba de publicar editorial Gavarras que fa moltíssima feina de recuperació de la memòria a través de les revistes que fa però també a través dels llibres que fa vull dir l'últim que ha tret les històries de la Vall de Ribes d'en Josep Clara Rasplandis és a dir hi ha gent que també treballa bé tota aquesta cosa
Per què hem d'estar tristos ja amb l'aigua? És a dir, per què no ens en sortirem? Ara hauríem d'estar ja fent coses i, esclar, ara com que la fletxeta aquella que hi ha en els telenotícies ja ha pujat una miqueta, no gaire, no està ni la meitat, no tan sols, vull dir, perquè ens dona la impressió que tenim aigua i en franquesa no...
Actòmetres cúbics. I no estem ni a la meitat del que són els embassaments, diguem-ne. No, vull dir, tristoi o apagats o el que vulguis, per què? La gent encara continua parlant que hi hauria d'haver-hi una llei nova o que s'hauria de sortir una normativa que tal...
No hi creiem, amb les normatives. S'incompleixen totes, aleshores, solucions. Ahir, amb una xerrada d'Anturiel... Explica'm-ho, sí, perquè ahir anava a dir la Casa de Cultura, i no és la Casa de Cultura, és el centre cívic d'Ernest Llup de Pla de Palau,
i hi havia en Toni Turiel que va fer una conferència que tu vas trobar molt interessant. Va fer una taula rodona juntament amb l'Edurne Baguer, que és d'Aigües Vida, i que també és de la càtedra UNES, que és doctor antropòloga i tal, també és d'Aigües Vida, diguem. Van fer una taula rodona amb un economista també d'aquesta associació que hi ha, que és pel bé comú,
Penso que es diu així. Bueno, gent amb la idea que hi ha d'haver un canvi de model. Resumint-ho moltíssim. Més que parlar d'una llei o més que parlar d'alguna...
D'alguna altra cosa, és un tema de canvi de mentalitat, és un tema de marc mental, és un tema de posar en l'ordre de prioritats uns altres valors, i això, en els que ja portem molts anys amb aquesta pel·lícula, ve un moment que és una mica esgotador.
Jo, per exemple, a mi m'agradaria deixar de ser president d'Aigües Vida, perquè ja porto molts anys i penso que vull dir que ja tinc una edat. Demà fa 68 anys. Felicitats. Felices Vagílies. Felices Vagílies. Esteu incitats amb un cafè al bar d'aquells... Home, em pensava que ens convidaries a aigua. No, que s'ha d'estalviar, eh? El cafè també es fa amb aigua, però la qüestió és que...
Costa aixecar l'ànim, no negaré que estic, en fi, en una època ja, vull dir que no sé, m'agradaria que hi hagués relleu, m'agradaria que hi hagués més gent jove, que tirés endavant del carro, perquè jo crec que bàsicament s'ha d'arreglar el carrer, s'ha d'arreglar des de la pressió social...
perquè és el que aquests anys m'ha demostrat que ha servit per alguna cosa. La remunicipalització de l'Aigua Jona no ha sigut possible si n'hi hagués hagut un grup de gent tossuda com jo...
que ens vam dedicar, doncs, a anar veient contradiccions amb la informació de l'empresa... Aigües. Sí, bueno, de la mixta, majoria privada, digués que si no, te'n diuen, no, no, no esperes una privada, era una mixta. Sí, però la majoria era privada, per tant, a tots els efectes, privada. Sí, que el dia Martí Teres ens explicava que, diguem-ne, que encara... l'empresa encara existeix i, diguem-ne, la part privada d'aquella empresa, diguem-ne, encara està al jutjat, per entendre's. Sí, sí. Però, però...
I els jutjats, nosaltres tenim dos recursos contenciosos, vull dir, contra l'Ajuntament i contra la Diputació i també contra la Generalitat. Estem en contra de tot. Però no ens en sortirem perquè, vull dir, el sistema es protegeix a si mateix i perquè, vull dir, els fa gràcia que hi siguem i inclús ens necessiten per determinats posicionaments i tal. Però realment les coses queden bloquejades, no? Quan portes, vull dir, endavant tens més raó que un sant laic, però sant...
i te'n dones compte que al final no hi ha prou legitimació activa sí que hi ha legitimació activa per signar els acords de la taula del TEP hi ha prou legitimació activa per participar tots els seus grups i grupets de participants de la Generalitat tot això durant anys Jordi esgota molt
i al final, no, és que hem de treure una normativa nova, però en tens mitja dotzena que no els acompleixes. Això és el que t'ho sempre has dit, és a dir, ja van arribar. No, és que no tens legitimació. Bueno, no tens legitimació, vull dir, així és qui collons té legitimació per defensar el riu, perquè el riu no en té d'advocat, saps? Tots vosaltres en teniu d'advocat, però el riu va amb pilotes, i és molt trist. Això és el que li deia jo abans, en tot aquest tema, però en molts, que s'haurà bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, però després...
O farem una reunió, o farem un grupet, o farem una associació, o farem canviar amb la llei, o no sé què, però després mesures, però qualsevol tema important de país. A mi em fa molta ràbia, perquè a vegades contesto, a vegades contesto, bueno, contesto, escric amb un xarxa, dic, bueno, sí, vol parlar, però què? En què? En què?
violència de les dones, mira que es parla de la violència de les dones, s'escriu mesures concretes de veritat efectives, però arreu, i en qualsevol tema, i la veritat, a mi me desanima moltíssim, a mi em passa com a tu, potser és l'edat també, no ho sé, però dius, clar, no veig, o sigui, tot és com un joc polític en temes que no és únicament, sí, tot és política, però bueno, parlo de coses de menjar, no?, el tema de l'aigua, el tema de sequera, el tema...
i van passant el temps i ara passa un govern i passa un partit i passa un altre i tal i qual i dius però sí que el discurs ja no ens porta enlloc no ens porta enlloc en molts temes no avancem no avancem res nosaltres portem cinc cimeres en diguem cimeres
perquè el nom deu ser bonic, però ens agrupem 34 entitats ecologistes de tot Catalunya i hem muntat una cosa que se'n diu la cimera social de l'aigua i el diumenge passat vam fer la cinquena al Prat de Llobregat, que jo no hi havia estat mai. Molt interessant també veure que hi ha pobles de l'àrea metropolitana que s'han anat arreglant i des d'aquí tenim una imatge molt més xunga i quan vas anar allà doncs em dones compte que dintre de tot
s'han arreglat força i està força bé però te'n dones compte que fem autoconsum te'n dones compte que ens ho expliquem entre nosaltres i te'n dones compte que al final fem teràpia però és que tenim menys interlocució en aquests moments amb el govern socialista que hi ha la Generalitat o ja sentia veus que deien en això hem perdut interlocució i tal com si la interlocució que hi havia sigut abans amb Esquerra Republicana o Junts o
Ves sigut molt millor, no? I no és veritat. Vull dir, sempre tant ens compta... De fet, perdona, va ser amb Junts que vau afirmar el tema de l'aigua del terme, no, amb el govern de Junts i Esquerra, que hi havia el pacte aquell, que és el que tu queixes, que de dir el pacte ja hi és, els acords ja hi són, el problema és que no s'han complert, no?
El nivell de compliment és incert, perquè tampoc hi ha massa transparència i tampoc hi ha massa informació. En el moment en què hi ha sequera i en el moment en què hi ha una situació d'excepcionalitat o d'alerta, tot això queda en suspens, perquè sempre hi ha l'article 26. N'hem parlat força en aquesta tertulia com hi penses tot l'article 26. Sí, perquè és el de sempre. Tota normativa sempre hi ha un, al final n'hi ha un que diu, bueno, tot això guai, però depèn de la dependidura, quedarà que de moment no...
L'article 26 és el de la cançó de la trigla. Clar, exacte. Que sortís el gingal famós, diu l'article 26, diu l'article 26. En un cas de compromís... L'estat, aquí heu de posar la Generalitat. Jo tinc una anècdota d'això, però no sé si per entendre'ns gaire. A tu te la vaig explicar, però...
Explica-la. No, un dia els hi vaig cantar l'article 26 a la taula allà en el despatx del conseller. Anaven a aprovar un decret més i a mi em tiro per la via del sentit de l'humor perquè és la manera de resiliar o d'aguantar.
I hi havia l'article que era el número 8, i jo sabia que era el número 8, però jo vaig dir que era l'article 21. Ràpidament el director general del moment, no cal dir noms, em va dir, no, no, Pau, no és pas l'article 26, és l'article 26, jo vaig dir, en el meu paper.
I al final, com que hi havia un senyor, vull dir, de Valladolid, que veníem nosaltres, anàvem tres, eren tres contra tres, diguéssim, i diu, això, vull dir, en deferència d'aquest senyor que es va allí soletà, doncs vull dir, si em permet, senyor conseller, vull dir, li explicaré el que és l'article 26 de la trinca. Oye, Pau, me diu aquest en Pablo, que era aquest d'ecologistes amb acció de les Espanyes, diu, esto es el Tratado Internacional de Recursos Hídricos. No, no, la trinca. És la trinca.
La trinca de... Sí, sí, és el vostre. Amb permís del conseller, doncs vaig dir, Josep, el Rull, Josep Rull, Josep, amb permís, em va fer que sí, va mirar cap a terra, i doncs en Mar Ramon va cantar l'estrofa aquesta de la trinca a ritme de sardana, no?
En un cas de compromís el govern pot passar-se pels darrons i totes les lleis del país. De fet, no sé si a llavors la cançó de tricadeia el califa. Diu l'article 26, diu l'article 26. És que en un cas de compromís, que en un cas de compromís... El califa. És que aquestes coses del país s'hauria vist per sobre dels partits. O sigui, cada vegada que canvia el govern...
hi ha coses que són bàsiques ja també ho crec hi ha coses que sí que entenc que siguin polítiques més pròpies d'un partit o d'un altre però hi ha coses importants com el tema aquest que és que vingui qui vingui ho ha de seguir continuant i ha de treballar-ho clar, el que no pot ser és que clar, qui el defensa el té? Aigües Vida
No, no, no, però tu vas en segons quins jutges, en segons quins tribunals i et dirà, perdoni, vostè per què representa? I vostè serà gent representant? Per què? Per què? Vostè d'un te? No, jo soc de Sala, i vostè diu de Besalú, i diu Besalú, però aquí passa el te, hi passa el fluvià, no? En tot cas representi el fluvià, vostè aquí no hi fa res. O sigui, jurídicament et poden sortir...
Ara l'Arnau ens està posant per sota. Però el calipa sempre em pot fer cas o més. Per això s'ha inventat l'article 26.
Sí, sí, aquesta era la tornada. No hem arribat a la que explicava aquesta, però aquest era l'article de l'ELP Mordegana, crec. Sí. De la trinca, i estem parlant de l'any 74, 73, 74.
Sí, sí. Són molts anys d'anar rebotat de despatx en despatx i d'acte en acte i tal. I, bueno, gràcies per invitar-me aquí. Jo vindré tantes vegades com m'inviteu, ja ho sabeu. Però el meu discurs és molt limitat. Jo sempre vaig a lo mateix. Però jo crec que ens...
necessària, Meli, no? I tant. Vull dir, contra aquelles coses que no acaben d'arreglar-se, l'única manera és persistència, l'exiliència que deies i anar picant pedra. Jo ho tinc claríssim, que s'ha d'insistir, perquè si no encara estaria molt pitjor, no? Però desanima, jo entenc que desanima també, perquè arriba un moment que dius, home, i sobretot també el que ha dit ell del relleu, no?
Jo tinc molta confiança en els joves d'avui dia, però la veritat els trobo a faltar en segons quins temes importants. A tots aquests actes i totes aquestes coses que anem i tal, som tots jubilats. Em diu el meu amic en Jami Matamala, Pau, alguna cosa hem fet malament.
Vull dir, quan ens trobem amb actes i coses... De fet, ara que parlàvem d'associacions de veïns, jo crec que l'únic membre d'una associació de veïns que es va mostrar satisfet perquè tenia gent jove era la de Vista Alegre i el Carme, que va dir que havien aconseguit mobilitzar gent jove, però després parles, no sé, amb Sant Narcís, en el cas de l'Eixample... Bueno, tu mateixa t'hi trobes, no?, diguem-ne...
Te trobes com a president en funció de l'edat, diguem-ne. Exacte, en realitat el president va morir, per desgràcia en Joan, i els estatuts diuen que en cas fins que es faci la nova junta ha de ser president el més gran, jo la més gran, i llavors està callada presidenta, hem fet una assemblea, donem veus, i no hi ha manera, vull dir que...
és vitalíssim, i em passa igual a la que et fan president però és perquè hi ha menys compromisos de gent jove, jo no m'ho crec jo crec que ja hi ha gent jove que està compromesa és que jo sí que, no sé, és una cosa que no lliga perquè jo amb els joves confio i veig joves molt compromesos
no únicament els que van a les manis a pintar però després a la veritat parles amb els seus veïns parles amb entitats de qualsevol tipus i tothom te diu el mateix no tenim relleu i llavors és clar, és un tema que no sé, potser sí que alguna cosa hem fet malament, no sé potser és que nosaltres veníem de bueno nosaltres, els més joves no, però veníem d'una guerra i una postguerra no? i
i potser els fills els hem educat no sé, no els hem educat bé perquè no valorin aquestes coses no sé, és una cosa que a mi m'intriga perquè ja et dic jo els joves els valoro veig que hi ha molts joves molt potents i tal però després a l'hora de veritat veig que tothom els troba a faltar
Va, deixeu-me fer de bocat del diable, que si no... Porta un dia un sociòleg i algun antropòleg que expliqui això. Ja n'hi ha de sociòlegs i antropòlegs, però el problema és que tornarem a fer teories, diguem-ne. És que jo no ho sé explicar, jo també em faig les mateixes preguntes. Jo no faig preguntes però no tinc resposta.
Anava a dir, això m'ha fet advocat al diable, perquè ara mateix, teòricament, diguem-ne, estaríem en una disjuntiva, hi ha un govern d'un partit que abans en dèiem progressista, no sé si ho és ara mateix, però que està, per exemple, disposat a fer coses, no?
I et trobes, i això n'hem parlat amb en Narcigenis aquí, no? Et trobes amb gent que, ells que havien lluitat tant contra l'energia nuclear, es troba que ara hi ha gent que diu, no, és que com que hem de fer parts deòlics però ens espatllaran al paisatge, potser estaria bé tornar a l'energia nuclear. Això, per exemple, no ho entén, no? Jo tampoc. Però, esclar, els parcs s'han de fer. El tema és com fer-los un felze...
això de què s'han de fer, perdona que t'interrompeixi Jordi això també es pot qüestionar ho qüestiona gent que en saben i que són oceanògrafs i són físics i són matemàtics i són viol i són de tot com l'Antonio Turiel que et dona una dada que et diu que des del 2000 em penso que no em voldria equivocar si no ja em corregireu però des del 2008 si no tinc mal d'allò el consum d'energia a Catalunya va baixant
Llavors, quan a tu et donen una dada d'aquest tipus, dius, bueno, a veure, això de posar els molinets en el Golf de Roses, la llum per aquí? Per als d'aquí o per als d'algun altre lloc? I si és per a algun altre lloc, deixem estar cap a un, eh? Sí, podríem estar parlant de l'area metropolitana o podríem estar parlant que se l'emportessin a França. Un moment, que se l'emportin cap allà on sigui, però vull dir, el territori no es pot continuar trinxant.
I aleshores, no, és que hi ha el greuge comparatiu, no, no, és que, vull dir, a Tarragona, vull dir, tenen les petroquímiques i tenen les nuclears i tal, igual, doncs vosaltres, vull dir, què menys que poseu, que hi festeu, vull dir, doncs de Molins, l'Albera i el Golf de Roses. Home, es tracta que aquesta gent deixin de tenir centrals nuclears, per dir-ho d'una manera, i que aquí no acabem trinxant, vull dir, més, un petit paradís que tenim, que encara en queda alguna cosa,
I que vull dir que s'ha de mirar de preservar amb dents i ungles. I això, vull dir, no és una cosa... A més, quanta llum es perd per al camí? Perquè si l'han de gastar en un altre lloc, vull dir, el posen... Oh, és que aquí fa vent. Bueno, quan Tibidà vull Montjuïc que estigui forradet de molinets. Oh, és que allà bufa menys el vent. Que em posin més. Eh?
Ja t'entenc, eh? És allà, no? Tu el que estàs diguent és que... A favor del país, no a favor. Estan contraposant, com va passar una mica amb l'aigua, estan contraposant les Terres de l'Ebre a l'Empordà, quan en realitat el problema està la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, no? No sé si t'hi ha preguntat. Sí, sí, no va per aquí, va per aquí. No, jo vull dir... Sobre els molins de vent. Ho he seguit durant molts i molts anys. El problema que hi ha ara...
No són els molins de vent, sinó és la connexió. És a dir, l'altre set no va per wifi. El transport. És a dir, ens estan enganyant. Exacte. Ens estan enganyant. Ens fan veure que hi ha uns molins i els usuaris, perdoni. Entre aquells molins i aquests usuaris hi ha uns tubos d'alta tensió. Hi ha una línia de molta alta tensió que va de 14 milles, que són 30 milles de línia d'alta tensió, que trinxen el mar.
que no sabem com ha de passar i no es pot soterrar. D'acord, sí, quan arribi a terra, la soterrarem, molt bé. Però els 14 milles de mar són una trinxada de cal ample, i això no ho tenim present. Dos, el que s'ha dit sempre de l'Empordà és que un poble, un molí.
I un poble, un molí, perquè el molí el poses allà on hi ha el transformador. L'autoconsum per cada població. I el que s'obre, com que ja el posem al transformador, ja el transportarem a un altre costat. Però si és un poble, un molí, més o menys tothom pot tenir un molí que genera molt, i tots els pobles de l'Embordà fa molt de vent. Tres, i ara aquesta la faig servir perquè aquesta no és meva. I com que no és que no sigui meva, sinó que diré que és l'autor, és en Jordi Sergatal.
I com que en Jordi Sarcatal va dir un dia, dic, home, el lloc més lògic per posar els molins de vent, i ho dic, i li recordo, i no sé si ens ho sentirà, però li diré, escolta, avui a la Rai ha dit això, a la mitjana de l'autopista posem molins de vent, que és un espai trinxable...
de tots costats perquè és un espai trinxat doncs a la mitjana de l'autopista i reitero, la idea és seva, no és meva, la va dir ell i crec que ho va dir quan encara no era secretari de Transició Ecològica jo ara li diré Jordi, vas dir això, els molins poden anar a la mitjana de l'autopista els molins poden anar a la mitjana de l'autopista perquè abans de posar els molins es pot posar aquesta línia de molta atenció i connectar amb les línies de molta atenció que hi ha i l'última
que és la més trivial. Vull fer servir que la Generalitat de Girona va dir l'any 1992, que no sé si tu eres regidora, per això ho dic, va fer una... No, no, vas començar en 99, la m'he despistat. Vaig començar amb l'Anna, per dir-ho així, va ser regidora amb en Quim, dos anys amb en Quim i dos anys amb en Quim. Ui, molts anys. Dos anys amb en Quim i després amb l'Anna. Una proposta era
Tots els taulats de la ciutat de Girona, i dic la ciutat de Girona i pot ser tots els taulats de totes les ciutats, és igual si són de color negre. Posem-hi les plaques a la ciutat i estic anant al que deies tu, i aquesta no és meva. Si tots els taulats de la ciutat de Barcelona, que no sé quantes hores, milers d'hores de sol té, hi posem plaques solars, ens establirem molts de camps de plaques solars.
Ja està. I a més a més s'hi poden fer posar per llei. Ningú ha de dir, no, és que si han de posar vostè vol llum, doncs fa això. Presca, hi ha una part més. L'any 93, 92, 93, quan l'Associació de Naturalistes de Girona fa aquesta proposta i moltes associacions de naturalistes d'arreu de l'estat espanyol i d'Europa fan aquesta proposta, i d'Estats Units, i d'Estats Units,
I ara invocaria Manel Serra amb un parell de coses, perquè ell va fer uns viatges a Califòrnia i a Florida, i es parlava d'això, estic parlant de l'any 92-93, i un dels tècnics, dels enginyers que hi va anar, llavors era president de la Diputació de Girona,
Josep Parnau i Figueroa i encara hi deu entendre perquè encara deu estar llegint de coses d'aquestes i encara són vigents era posar plaques solars i llavors no parlàvem de generació d'energia elèctrica eren plaques solars per escalfar l'aigua calenta saps els diners que s'escalfa que s'estalvia
per escalfar l'aigua calenta, només l'aigua calenta amb la plaques solars, moltíssim. A més a més, les plaques solars per escalfar aigua calenta són molt més eficients que les de generar l'electricitat i tenen un temps de cadència infinitament més llarg de 10, 20 i 30 anys.
Ja està, només dic això. Pau, jo estic d'acord amb la fotovoltaica i amb les energies renovables i estic d'acord absolutament. El que passa, vull dir que a veure, a on i de quina manera, no? I amb quins processos de participació, obrint-ho realment a la ciutadania, etcètera, etcètera, etcètera. Però és que a part d'això hi ha una qüestió de fons i em remeto una vegada més a el que constantment l'Antonio Turiel
ho explica des del món científic, ho explica, vull dir, no des de l'activisme arreuixat dels aigües vida i tal, igual, sinó que som els dels pals de les rodes i aquests que sempre anem tocant el que no sona, no? No, no, no, és un home serè que parla amb un discurs ponderat i...
I aquest home, vull dir, esclar, dóna dades, vull dir que són molt contundents, com el que us he dit abans, però la tornaré a repetir. El consum d'electricitat a Catalunya fa molts anys que ve baixant d'una forma clara i continuada.
Aleshores, bueno, vull dir, o sigui, qui la necessita, aquesta generació de llum? Vull dir, o sigui, no, és que em penso que, entenguem una cosa, vull dir, la gent ens hem mentalitzat que podem viure en menys, però no perquè hi hagi gent que fem el discurs de creixentista i ens creguin.
sinó perquè la realitat s'imposa com a una realitat decreixentista. Els recursos són finits i els nostres calers també ho són definits i, per tant, la suma de les dues coses fa que consumim menys. Tanquem els llums, comprem leds, els ajuntaments també posen fanals amb leds, les màquines dels electrodomèstics consumeixen menys, tot va encarrilat a dir això no hi ha qui ho aguanti, hem de gastar menys.
Seguint la línia que el decreixement s'imposarà no per un discurs teòric o acadèmic, sinó per la realitat, comencem a reflexionar sobre el fet que quan tu dius posar plaques fotovoldaiques a la part central de les autopistes o a un molí a cada poble i tal, que jo hi puc estar totalment d'acord, que són llocs que no estan, com se diu la paraula, antropocentritzats, que no estan fets malbé, que no estan estrintxats, s'entén més bé...
No, ja són espais trinxats. Són trinxats, per tant, vull dir, doncs, potser ho he dit malament, perdó, vull dir, que potser com que ja estan trinxats, doncs, vull dir, doncs... No en trinxem de nous. Podem posar allà unes coses que poden ser molestes i tal, però és que també tinguem en compte, vull dir, que la línia argumental del decreixement, o sigui, el decreixement...
Insisteixo, no per un discurs teòric, sinó per la realitat, que el coure s'acaba, per això el roben i val tants calés i tal, s'acaba el que fan els telèfonos mòbils, que ara me'n recordo, voltant o coltant, no sé com es diu. Coltant. Tot això es va acabant, ahir en Turiel explicava que l'Urani també s'està acabant, es va acabant, tot això es va acabant.
l'aigua plou malament, com deia aquell i per tant tot això està canviant molt de pressa el canvi climàtic s'està accelerant no s'ha de fer un discurs catastrofista ni alarmista no, intentar controlar no fer un discurs esparregat però no pinta gaire bé tot això aleshores més que pensar que podrem continuar vivint despilferrant de la manera que hem vingut fent les últimes dècades
despilfarrant recursos, no reciclant, etcètera, hem de començar a pensar que amb menys, consumint menys, podem viure força bé. Potser no exactament igual que com vivíem fins ara, però força bé. Jo quan a vegades sento això que està baixant la...
L'electricitat, jo pensava que era un problema que potser les empreses, que s'estaven tancant empreses, jo pensava que el gran consumidor d'electricitat eren les empreses més que no els particulars. I quan llegeixo això que està baixant penso, aviat si és un problema que estem perdent indústria...
perquè al final si únicament vivim del turisme i del sol i de no sé què, tampoc és el que no... Tots ja sabem que no és el... No és el millor, no? Però ara, clar, no sé si també aquest decreixement industrial també ens interessa com a país. No sé, saps? O sigui que el millor sí que a nivell de particulars o de famílies, això que dius tu és veritat, o sigui que el tema de les llums... I ara com més consciència, no? Les llums, apagar-les... Però les empreses no necessitaran energia per...
per funcionar a la indústria i nosaltres, les empreses, nosaltres els serveis públics, tothom necessita energia l'energia és bàsica és com l'habitatge, és com l'aigua aquestes coses són bàsiques el que passa és que la mentalitat aquesta que quan jo parlo amb gent que hi entén, amb gent formada i et diuen així tu el que estàs diguent-me és que els meus fills, els meus nets han de viure pitjor que nosaltres no
I et fan aquest discurs lineal, vull dir, com si, vull dir, si va endavant el que tu penses, anirem malament tots. I tu penses, bueno, és que el discurs que jo faig junts quan ens fem, vull dir, és el que, vull dir, a veure si comencem a actuar d'una forma decidida per tal que n'hi hagi de futur.
Després veurem si és una mica millor o una mica pitjor, però d'entrada el que hem d'assegurar és que hi hagi futur. Perquè quan tu diuen, en Turia l'ahir parlava que aquests estius de 40 i escaig graus aquí, amb 15-20 anys passaran a 50. Amb 50 ja no es donen condicions per la vida. No ens ho fiem tan llarg, tot això. És que crec que mentalment ens posem en un marc de dir, bueno, a veure, molt serà que d'aquí 20 o 30 anys això no s'hagi arreglat. Eh?
És que d'aquí 20 o 30 anys, com no s'hagi recalat, m'he dit tururat, tururat. No és catastrofisme, el món acadèmic no és el món arreuixat. Hi ha una cosa que has dit ara, és un resum de totes les coses que hem dit, és que és curiós...
que els que d'aquí 50 anys no hi serem, som els que porten... Sí, no hi serem. Això està claríssim. No hi serem, i si som, serem una relíquia. El que sigui serà una relíquia, perquè podrem tenir 120 anys o... I que, bueno, però com que no hi serem, som els que lluitem més perquè hi hagi futur, pels que queden. I, paradoxalment, els que queden no es manifesten, perquè no els veiem a les manifestacions, ho heu explicat.
i n'estem preocupant i diu vols que visquin i dic el que acabes de dir tu ara vols que visquin pitjor que nosaltres vull que visquin és que no estem parlant que visquin millor o pitjor, volem que visquin
jo sempre dic que és segle XXI quan es posa de moda el low cost és com comença el low cost és el que ens ha portat la desesperació ara faré servir termes teus la desesperació del capitalisme amb el low cost de captar clients quan la gent posava més seny ha sigut l'entrada del diable a cada casa perquè ens pensem que viure millor és que viure millor
Viure millor què és? Poder viatjar a Lisboa aquest cap de setmana que ve, el cap de setmana següent anar un cap de setmana a París, l'altre anar a Londres, i a més a més anar a el que ha sigut la ruïna dels hotels i la gentrificació de les ciutats. Com que els hotels eren tan cars ens vam inventar a B&B, i ens vam inventar a B&B i ens hem carregat tots els hotels i les cases dels veïns als barris vells. És a dir, la desesperació del capitalisme
Ens fa fer creure que vivim millor ara amb aquesta bogeria de consumisme i de consum de productes, alguns intangibles perquè són intangibles,
i tu parlaves de la indústria i a més a més ens hem carregat la indústria perquè la indústria del turisme que és molt fàcil la indústria de l'especulació que és molt fàcil la indústria del bitcoin que és molt fàcil i tot és vivim de coses intangibles de coses que no tens abans l'important era tenir un hort i poder anar cada dia a l'hort i poder portar els enciams a casa i tu parles d'intangibles jo parlo de tangibles jo quan veig una samarreta una samarreta vull dir a 10 euros i et dius si te compres 3 seran 3 euros i mig
se me'n posen els pèls de punta perquè després són tones i tones i tones de residus que van a països allà que veus aquelles fotos que t'esgarrifen i saber com els han confeccionat per què s'han de comprar cada 15 dies una samarreta? doncs abans es compraven una cada any o cada dos anys o cada sis mesos ara estic exagerant
Però vivíem molt bé i anàvem vestits. I ara és una bogeria per tant amb el capitalisme que tens tu, no? O sigui, produir, produir, produir, vendre, vendre, vendre, però que tampoc es ven després, perquè després s'ha de llançar. És que si mires prou de ment i te poses a analitzar això, és com cafkià.
Seguint amb la línia d'aquests sense sentits, en la cimera aquesta que vam fer al Prat de Llobregat, una de les moltes dades que van sortir, i que jo no la sabia, potser vosaltres sí que la sabeu, però a mi em va sorprendre molt, és que a part del litre d'aigua que hi ha amb una ampolla de plàstic, fa falta un litre i mig per fer aquesta ampolla de plàstic. Exacte.
Doncs esclar, ja no és el litre d'aigua que porta a dins, vull dir que ha sortit d'uns freàtics, vull dir que s'estan esgotant perquè hi ha un trasbassament per carretera, tant a la Llèmana com al Montseny els trasbassaments es fan per carretera. Perdó. El que vull dir és això, vull dir que a vegades no som conscients d'això de la samarreta o això de l'ampolla de plàstic i tal.
És que hem començat parlant de gastronomia i hem acabat parlant d'aigua i de semabetes, però jo crec que ha estat, diguem-ne, una tertúlia, diguem-ne, molt activa, encara que en els primers quart d'hora no hem sentit en Pau Marramont, després hem pogut gaudir de la seva sabiència. Exacte. Nosaltres hem de deixar-ho aquí perquè s'ha acabat la tertúlia. Gràcies, Salvador García Arbós, gràcies, Pau Marramont, gràcies, Meli Barbero. Moltes gràcies, Jordi. Nosaltres tornem demà. Ara som les hores.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimecres 27 de novembre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyer.
La Generalitat s'obre a fer una aportació extraordinària a la sopa de Girona per afrontar-ne a les obres de millora. La consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, va admetre que la sopa acumula desinversió i que cal destinar-hi recursos per posar-lo al dia, també tenint en compte que el de Girona és l'únic centre de la demarcació que dona supluig als qui viuen al carrer.
Prop del 60% dels veïns i veïnes del barri del Mercadal encara no han anat a buscar les targetes per les àrees temporals de residus. Per aquesta situació, des del passat dia 18 de desembre, els contenidors d'aquestes àrees encara es mantenen oberts i hi ha gent que ha disposit els residus al costat de les àrees o en els antics contenidors situats al costat de la plaça d'octubre.
Tres noves estrelles Michelin a Girona, Esperit Roca, Divinum i Boramar. Tres nous restaurants amb estrella que pugen fins a 15 al nombre de restaurants gironins que hi són reconeguts. El celler de Can Roca hi continua figurant com l'únic tres estrelles de la província.
La Generalitat destina 7,3 milions per pagar la clausura de l'abocador de Solius i el manteniment durant 3 anys. Els imports se subdivideixen en dues subvencions directes que l'Agència de Residus atorgarà al Consorci que gestiona el complex, on hi ha 5 ajuntaments del Gironès i del Baix Empordà. Pel Consorci és una bona notícia, tot i que el seu president, Narcís Llinàs, recorda el manteniment que s'estén a 30 anys.
Girona programa més de 270 activitats per Nadal que arrencaran aquest divendres amb l'encesa de llums. El tret de sortida serà aquest divendres 29 de novembre amb la tradicional encesa de llums que il·luminaran els carrers de Girona i la inauguració del mercat de Nadal de la plaça Independència. Entre les propostes que es podran veure destaquen la quarta edició de la festa del Tió, les campanades de Cap d'Any a la Catedral i la cavalcada de Reis que manté la sortida i bona part del recorregut però que finalitzarà per primera vegada a la plaça 1 d'octubre.
Comença la setzena edició del projecte Rossinyol a Girona amb la participació de 72 alumnes. El projecte Rossinyol és un projecte de mentoria promogut per la Universitat de Girona que té com a objectiu afavorir la inclusió i la integració social de l'alumnat novingut mitjançant l'ús de la llengua catalana i el coneixement de la ciutat.
I en esports, el Girona juga aquesta tarda davant de les Turm Gràs les opcions per mantenir-se en la lluita de quedar entre els 24 primers classificats de la Champions. Els gironins tenen una final anticipada davant dels austríacs per seguir somiant i només els val guanyar si volen tenir opcions de mantenir-se en la lluita per arribar a aquesta segona fase, tenint en compte que els rivals de les tres últimes jornades són el Liverpool, el Milan i l'Arsenal.
Per l'altra banda, l'UNI Girona pretén arrodonir la lligueta de l'Eurocup amb un triomf que els permeti ser primeres de grup. Tot i estar ja classificades, el duel amb què tancaran el grup L de l'Eurocup, avui, a pel vespre, fontejau a partir de dos quarts de nou, definirà com s'afrontarà la ronda següent, en la qual es farà una classificació general amb la resta dels rivals de la competició.
I acabem amb el temps dia avui amb una lleugera baixada de temperatures però jornada que s'espera estable i assolellada i amb 18 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
A Girona canviem el model de recollida per a reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona.
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Guanya 100 euros en compres a la Black Friday Week de l'Espai Gironès. Del 25 al 28 de novembre, vine al Punt d'Informació i participa en el sorteig per guanyar una targeta regal de 100 euros cada dia. En regalem 4. I fins dissabte 30.