Entrem en temps de tertúlia de Girona FM com passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 11 de desembre. Tenim Nadal aquí a la cantonada i fa 4 dies estàvem parlant que arribaven les fires, és a dir que deu ser una percepció per qüestió d'edat que el temps passa volant. No sé si parlem del temps o parlarem dels trens o parlarem de la pesca, però parlarem del que ells vulguin, sobretot de la ciutat de Girona,
amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmas. Assumpció Puig, molt bon dia, què tal? Molt bon dia, bon dia a tothom. Com va tot? Va bé. Resistint la grip? Sí, de moment sí, resistint la grip, però estic vacunada, eh? Jo també, sí, sí, és d'aquelles coses que... Sí, ara ja fa uns quants anys que ho faig i...
Malgrat que ens acusen de criticar sempre l'administració, jo sóc dels que compleixo escrupulosament tot el que diu vacunar, vacunar, de què? De tot, de tot, doncs a vacunar. Jo crec que és bo explicar que pots agafar la grip estant vacunat però que tens moltes menys possibilitats de passar-ho malament
que si no ho estàs no sé si té grip o no el senyor Josep Maria Aguirre professor de la Universitat de Girona professor sempre però ja no dic perquè com que últimament només veig que fas oposicions i guanyes places i coses d'aquest i consolides i tot això i no conec el món universitari queda alegre per casa
Tenim dues baixes, el meu fill que l'acaba de passar i ara mateix la meva dona que l'està passant. Per tant, sóc l'últim que resisteix a casa, de moment amb un cimpe refredat, a veure com evoluciona. Perquè jo no estic vacunat. Esclar, però tu tens una edat que encara no ho aconsellen que no toca.
No li preguntarem perquè és una qüestió de si està vacunant o no, que és el seu problema, però sí que volem saber com està la senyora Eugènia Cros, que també ens acompanya avui aquí i que és la tercera pota d'aquesta tartubia. Què tal, Eugènia? Hola, bon dia. Ensenyant, fotògrafa, i tantes coses, perquè en fem tantes de coses que...
Fem les que podem. Preparem alguna cosa, per cert, o...? Sí, hi haurà una exposició a Torroella, després de vacances, i després també tindrem la col·lectiva de Fototorroella, aquí a la Rahola, el mes de gener, amb homenatge a Vicent Andrés Estallés. Ah, molt bé, aquí ben a prop a la Biblioteca Rahola, al carrer Emili Agraït. Està molt bé tot això.
Escolta, jo deia això, he començat parlant de la grip perquè m'ha tirat per aquí, però realment sembla que sí, que hi ha una certa epidèmia, que a partir d'ahir és obligatori portar mascareta, si en trobes, pels centres, els CAPs, i tot plegat, i fins i tot he vist alguns missatges que a mi m'han semblat alarmistes, però jo reconec que fa 5 anys, quan hi va haver la Covid, també deia que alguns missatges em semblava un alarmista després del que va passar, dient...
haurien de posar mascareta, haurien de tancar les escoles, no sé si és tan... però hi ha grip i és veritat que hi ha gent que l'agafa i els centres estan tensionats, que és una paraula que m'agrada molt. Ara la sanitat està tensionada.
Molt tensionada. Tensionada, però també tenim la vaga de metges. I casualment tenia hora al cap, després de fer una analítica, cada mig any o cada any, ja no me'n recordo ben bé, i jo m'estava allà esperant i no hi havia ningú, i una altra senyora també s'estava esperant, i al final vam baixar i vam dir, què passa a la consulta? I no, diu, ah, no, és que la doctora està de vaga. Bueno...
A part de no haver posat un lletre i haver-ho dit, que em semblava normal per la gent que tenia mort aquell dia i teníem Canari, també és una mica aquesta cosa de tenir tensionada tot l'aparell sanitari i estar en dies de vaga. Jo entenc que s'hagi de fer vaga i que segurament les condicions del metge no són les que més voldria. No, per suposat. Per suposat que no ho són.
I que, a més a més, és una cosa que necessitem que estigui bé, o sigui, que tot el personal sanitari se senti reconegut en la seva feina, perquè és molt necessari per la població, però, clar, ens trobem amb aquesta contradicció, per dir alguna cosa, que hi ha la vaga i que també hi ha l'atenció aquesta. I després, clar, és que jo crec que
Com dius tu, els missatges sempre són alarmants i cada vegada veiem que el tema de les grips estan mutant, els virus, i per això diuen que aquesta vegada el virus s'encomana més i tal. Jo he de dir una cosa, ara ho sé perquè a la mereneta l'han vacunat, estan vacunant també els nens de menys de 5 anys, perquè diuen que són...
els portadors que inicien una mica aquest virus que després ens va passant als grans. O sigui que el tema de les vacunes, que l'hem dit inicialment, penso que és important i que tothom que es pugui vacunar es vacuni, seria un missatge que ens toca.
Jo crec que l'experiència recent de la Covid ha deixat en la memòria col·lectiva un cert respecte a les grips, a les malalties, a les pandèmies de transmissió fàcil, com és una grip...
I això en definitiva desperta alguns vells fantasmes de fa poc temps, com per exemple l'ús de la mascareta, que és un debat que torna a estar sobre la taula, òbviament la necessitat de vacunar. Certament és una grip més intensa que la d'altres anys, però no deixa de ser una grip.
una de les moltes que hem passat i probablement si no haguéssim passat el Covid per mig ni tan sols tindríem aquesta conversa aquest matí perquè hauríem normalitzat la pròpia grip per tant, home, jo crec que està bé posar les coses en context ahir sentia una entrevista a la ràdio que justament es preguntava sobre la possibilitat d'utilitzar la mascareta en els transports públics i el responsable d'epidemiologia de la Generalitat no estem aquí, estem parlant d'una
simple grip, per tant aquí cal, no? És a dir, jo crec que és important que la gent tingui consciència, que es vacuni home, que amb la mesura del possible evitem la transmissió, però òbviament no, això no és la Covid Eugènia
Bé, no soc tan entesa com per opinar d'aquest tema. Sí que amb molt de respecte perquè és una epidèmia, sí, ho és. I jo que m'ho preocupa també és un altre tema de la respiració, que és l'aire que respirem. Perquè ja sembla ser cada vegada més índex de càncer pulmonar infantil. O sigui, que és un altre tema, també. El tema de què estem respirant. Mm-hm.
que es parla molt de contaminació de l'aigua, que avui que hi és, però no es parla gaire de la contaminació de l'aire. De fet, la contaminació de l'aire és el primer factor de mortalitat per causes ambientals a Europa. El segon és el soroll. Imagina't. I l'aire i el soroll a la ciutat solen tenir, diguem, un mateix emisor, que són els cotxes. I no ho tenim gaire en compte, això, eh?
Bé, està bastant identificat des de fa bastants anys i mesures com les zones de baixes emissions, tot i que amb una aplicació molt tímida, molt tímida encara, van en la direcció d'intentar reduir aquests impactes. No vivim en una ciutat especialment contaminada. Jo crec que també es pot dir-ho. Però dir-ho perquè no estem gaire conscienciats. Per exemple, ja que has tret el tema de la contaminació acústica, no li donem massa importància.
Malauradament li dona importància a la gent que no pot descansar, que és al final el gran problema de la contaminació acústica, és a dir, és el no descans que acaba produint malalties cardiovasculars i en definitiva també pot ser una causa de mortalitat, tot i que menor que...
que la contaminació de l'aire, però preocupant. Està acreditat que la gent que descansa bé, que viu en zones tranquil·les, té millor qualitat de vida. Jo crec que en aquest sentit, Girona, amb algunes excepcions, perquè òbviament hi ha zones sorolloses, probablement el barri vell, alguns dels punts del centre ho poden ser en algun moment, però amb algunes excepcions, Girona és un espai relativament tranquil... Com passa la recolida de vidre, anava a dir...
Sí, home, a veure, si tu vius a, no ho sé, Plaça Independència, per posar un exemple, és probable que, diguem, tinguis més molèsties que si vius en una zona en què no hi ha bars, no? Això és el pi, passa a Girona i passa a qualsevol altra ciutat del món, no? S'ha d'abordar, però insisteixo en la idea, és a dir, en les grans ciutats el principal factor de contaminació tant d'atmosfèrica com de soroll acaben sent els cotxes, les grans vies de circulació. Sí.
Sí, però el tema de les baixes emissions i de la qualitat de l'aire, fixa't que totes les ciutats que intenten implantar-lo, i estic d'acord amb Josep Maria de Girona, no és una ciutat que realment tingui uns índexs preocupants, persones sí que té zones molt preocupants de nivell de partícules en l'aire, però en canvi aquí...
A la captius per fer la zona de baixes emissions ja comença la protesta, el no, la gent que no podrà entrar a Girona, com s'afecta la llibertat individual. El tema sempre és el de la llibertat individual enfront del benestar comú. Això ho hem parlat a diverses tertúlies i sempre surt això. Sí, però és un tema.
És a dir, jo tinc un cotxe antic i dic que s'ha de la selva i no podré entrar a Girona segons quin no sé què, no sé quan. Bé, és que, clar, hem de pensar que hem de conscienciar-nos, i això que dius tu, que és veritat que una, per exemple, la mainada que està en una escola al mig de la ciutat,
on passen tots els carrers que tenen trànsit, o la meïnada que està en una escola que està allà fora, en una zona més buscosa, té diferent qualitat de l'aire. Com hem d'ajudar que la qualitat de l'aire de la ciutat sigui cada vegada més equilibrada? Doncs traguent aquells emisors més importants. També hi ha altres emisors, les calefaccions de les cases, vull dir, indústries que poden haver-hi, o petits tallers que poden fer emissió, però bàsicament...
La circulació és un gran emissor de partícules i de contaminants. Hem de defensar el camí que ja s'ha començat a fer de les zones de baixa emissions, de tenir els detectors i de veure com ho hem dit.
Sí, el problema més enllà també, òbviament, de la llibertat col·lectiva versus individual, que deies, són els costos econòmics d'aquesta transició. És a dir, malauradament, diguem-ne, no deixa de ser una mesura d'adaptació climàtica a les zones de baixes emissions i les mesures d'adaptació climàtica no tenen impacte, probablement, en la gent amb menys recursos. Canviar-se el cotxe, com la gent que tothom és conscient, és una despesa importantíssima, no?,
De fet, a dia d'avui, si ho miren un 6 de cotxes, difícilment en veu per sota els 20.000 euros, i la franja normal, ordinària, no cotxes de luxe, probablement estan als 30 o fins i tot més. Amb la qual cosa són xifres, diguem, molt importants, que dificulten, en qualsevol despesa familiar, el canvi d'un vehicle, que, imaginem, té 10 anys, el meu en té 11, és un diesel, per tant, probablement en algun moment, diguem, deixarà de poder entrar en moltes ciutats, encara ho pot fer, no?,
Hauré de canviar el vehicle no perquè deixi de funcionar, que era el que venia passant fins ara, sinó que hauré de canviar per l'aplicació d'una norma. En el meu cas, puc arribar a canviar el cotxe, però tothom pot canviar el cotxe, és una gran qüestió. I els que no poden canviar el cotxe envers els que es poden canviar... Tothom ha de tenir cotxe. Tothom ha de tenir cotxe? No, no necessàriament.
Però ara entrarem en un debat, si voleu ens hi posem, perquè és un debat que a mi m'apassiona. A veure, al final, la zona de baixes emissions de Girona s'han buscat tantes excepcions que tothom de Girona pot entrar amb el cotxe. Absolutament. I per tant, com parlem de qui no el pot fer-ho és aquella persona, crec que s'ha de la selva per dir una població, eh?, qualsevol. Jo recordo una tertúlia molt animada amb el professor Xavier Díez,
que sempre és capaç de sorprendre'm amb alguna de les seves, que hi estava absolutament en contra perquè deia que el que feia era perjudicar les classes baixes. I això té un punt de raó que l'acaba dint Josep Maria, és a dir, no tothom es pot permetre canviar el cotxe i per tant és un tema.
Llavors hi ha un altre tema que et dona la impressió que et van portant. Fa uns anys que semblava que el cotxe elèctric seria, o és encara per alguns, absolutament la panacea. I llavors veus que quan s'espatllen les bateries és gairebé com si compressis un altre cotxe. I a vegades s'espatllen i s'espatllen molt. I un altre tema que ningú ha pensat, aquestes bateries també s'hauran de reciclar. I estem creant, diguem-ne, altra vegada...
uns problemes que poder encara no ens hem posat a pensar, parlo ara, ara faig allò de ciutadal carrer, deixeu-m'ho dir, poder no s'han pensat a pensar, qui ho ha de fer no s'ha posat a pensar com solucionar tot aquest tipus de coses.
perquè, esclar, l'Eugeni ha dit una cosa interessant, diu, necessitem tenir tots els cotxes? No, segurament no, però hi ha gent que sí que ho necessita, perquè no tothom viu en una zona concreta i tal. I llavors aquí, segurament, el que jo penso, i és el que us transmeto ara, és que segurament hauríem de tenir un transport públic encara molt millor del que tenim, per tal de llavors poder aplicar qüestions com dir, escolta, doncs, a tot el barri vell o en determinats barris de la ciutat no entrarà ni un sol cotxe.
una mesura que costarà, perquè costa. Jo me'n recordo el que va costar quan els ajuntaments de majoria absoluta, en Quim Nadal, van decidir que tallarien el trànsit per Santa Clara, per la Mambla i pel Cabernou, i va ser allò que semblava que s'enfonsaria, i ara ningú reclamaria al revés. Vaig de Maria, que no sé per què t'he mirat a tu, vull dir allò de dir, com que tu en temes de normatives i d'històries ho coneixes tan bé,
Sí, no, no, totalment d'acord amb tu. De fet, jo crec que la primera aproximació normativa, l'ha fet Girona i l'han fet altres ciutats, és tan tímida que en el fons és no aplicable. Ara bé, té una petita o una gran avantatge. Hem desplegat la norma i hem desplegat la xarxa de càmeres, de manera que...
la simple adaptació de la norma, que és una aprovació del plenari municipal, pot, diguem, convertir-la en efectiva en qualsevol moment. Per tant, jo el que pronostico és que la primera aplicació tímida, dos anys de les eleccions, a Girona i en moltes de ciutats, anirà continuada d'aplicacions, diguem, molt més efectives. Des del meu punt de vista, la solució en relació als cotxes no és tant l'etiqueta ambiental, sinó és la presència del propi vehicle a les ciutats.
Per què? Perquè més enllà de l'etiqueta ambiental, que vol dir que no genera emissions, els cotxes continuen generant soroll i continuen ocupant espai públic, que podria ser ocupat per les persones. Per tant, el que hem de fer és fer desaparèixer els cotxes dels centres de les ciutats, com de fet és una política que, com tu explicaves, ve de lluny i hem de continuar aplicant. Té sentit que a plaça Catalunya continuïn circulant cotxes?
És a dir, té sentit que en el perímetre, diguem, de l'eixample, tinguent en compte la intensitat d'ús d'aquest espai, continuen circulant cotxes? Doncs probablement no. Probablement hauríem de continuar apostant per pàrquings issuasius, no? És a dir, restringir molt més la presència del cotxe i, per tant, no deixar-nos poder emportar tant per al debat sobre el model d'etiqueta o la tecnologia, que és un debat que diferencia en funció de la teva capacitat econòmica, perquè ja no tothom es pot comprar un Tesla, eh?
ni tothom té la capacitat de tenir un Tesla i un altre cotxe perquè en funció del tipus de recorregut que faci els elèctrics no sempre arriben allà on voldries per tant, anem a aplicar una mesura molt més democràtica, limitem la presència del cotxe per a tothom de manera que garantim això és a dir, home, probablement no és una solució aplicable al 100% del territori és obvi perquè el transport públic en aquests moments no ho permet però sí que és una solució aplicable en els centres urbans el que has dit tu
amb un servei de transport públic competent. Sí, el que passa és que llavors és complicat poder garantir-ho tot. Jo sempre utilito el mateix exemple, allò per portar la contrària, ja el reconec, que a vegades, com sense segons qui, que fa segons quins discursos, explico, els demano que m'expliquin com, per exemple, un treballador que viu a salt pot anar a treballar en una fàbrica del polígon del Riu de Llots a les 6 del matí.
Això és impossible. És impossible. Llavors, a partir d'aquí, vol dir sí que a vegades es necessiten, llavors hi ha maneres, és a dir, jo recordo, que ara no sé si passa, recordo abans que algunes fàbriques com la Grover se'n va anar a Bescanoi, hi havia serveis d'autobús que portàvem els treballadors. Clar, si això no tothom ho fa o no tothom ho pot fer o no tothom ho vol fer-ho.
Bé, però això s'ha d'incentivar, per dir-ho. O sigui, els polígons, vull dir, que hi ha diferents fàbriques, talles i demés, poden plantejar, diguéssim, un transport públic a demanda, a partir de posar-se de col diversos polígons i tenir recorreguts. Això, dius, no passarà per si? No, no passarà per si, però hem d'incentivar que passi i que...
que hi hagi la manera de no necessitar, com diu l'Eugènia, tenir un cotxe. Jo a Barcelona ja fa anys conec gent, famílies que no tenen cotxe, i que quan necessiten el cotxe perquè volen sortir un fi de setmana, no sé què, lloguen el cotxe, i per Barcelona normalment aquesta gent ja va amb bicicleta, perquè ja és un model. És un model, gent que més aviat és mixta, que han vingut a viure aquí, que s'han casat amb gent d'aquí, que des de...
Del país que venen ja la bicicleta és una cosa que està dintre del seu transport habitual. Aquesta idea de no tenir cotxe, que ho has dit tu, Jordi, i quan pensem en tota la gent que ve a la tarda del dissabte a passar el dia a Girona, no sé què, no sé quant, doncs clar, no tenim un transport públic.
suficient i per tant venen amb el seu cotxe i és impensable. Ni els pàrquins disuasius que necessitem encara per fer una proposta molt més abusarada de la que tenim en aquests moments. És a dir, la idea aquella, i a més aquest és un altre tema que després us volia plantejar, que és un altre tema que Girona haurà de plantejar en clau d'aere urbana. No té els espais suficients la ciutat segurament per fer els pàrquins que es necessiten.
encara que després hi posis llançadora. Per tant, segurament alguns d'aquests hauran d'estar en algunes poblacions al voltant.
Josep Maria no hi està d'acord. Tinc de cal que tinguin mancança de pàrquings a la ciutat de Girona. Sí, però no confondre aparcament gratuït amb aparcament. Aquesta és una de les coses que alguns hem après, com que per qüestions d'horaris i tal el necessitem. És a dir, fa molts anys vàrem fer una frase i hi havia un semanari que es deia Satíri, que es deia La coma, que era del punt que...
que recordo que hauran fet una frase fa 35 anys que deia que aparcar gratis a Girona era com demanar peres a l'OMS, dèiem en aquest moment, pobre Joan Homs, que havia construït molts dels pàrquings, no? Esclar, ara el tema és dir, si vols anar a una zona més o menys cèntrica...
Tu saps que hi haurà de pagar zona blava, zona verda, o els pàrquings que hi ha, si és que no estan plens, perquè hi ha moments puntuals que molts estan plens. Però hi ha una xarxa relativament important d'aparcaments, no dic més al centre, però una xarxa important de...
I de fet, jo crec que el camí és el que explicava l'assumpció, és a dir, a Barcelona, diguem, això ha esdevingut un fet, de fet, tenir cotxe té un enorme cost, depèn, òbviament, de l'organització familiar, no?, és a dir, de quin sigui, diguem, la teva mobilitat habitual, depèn també de quin tipus d'ossi facis el cap de setmana, depèn de molts factors, alguns dels quals són la naturalesa personal.
Ara hi ha experiències que han funcionat. Jo em voldria explicar una. La Generalitat de Catalunya fa uns anys va fer una operació de concentració de molts dels seus edificis fruit de la venda, diguem, dels immobles com a conseqüència de la crisi. I va construir un edifici que s'anomena districte administratiu, que és a la zona franca de Barcelona. La zona franca de Barcelona no és una zona fins ara, no era una zona especialment ben comunicada. Ahir vaig estar-hi, per això era ric. Està en un extrem.
És una gran ciutat dintre de la ciutat. Exactament. Si no hi estàs acostumat a anar i quedes espantat una miqueta a les coses que hi ha. I a la zona franca de Barcelona han crescut importants edificis administratius. Un és el districte, és un immoble de 40.000 metres quadrats...
que ocupa 4.000 treballadors públics, hi ha la Ciutat de la Justícia, amb unes dimensions també molt importants, no? Què va fer la Generalitat per facilitar la mobilitat dels seus treballadors que estaven acostumats a treballar al centre de la ciutat de Barcelona? Doncs posar un servei de lansadores.
gratuïts, que surt de les principals estacions de la ciutat de Barcelona. Surt de Sants, per exemple, amb un horari de matí i tarda, de manera que la gent que es desplaça de fora de ciutat, o de l'àrea metropolitana, o de la pròpia ciutat de Barcelona, en lloc d'utilitzar el vehicle privat per anar a la zona franca, que era l'única alternativa que hi havia fins llavors, perquè el transport públic era deficitari, doncs ho fa a través d'aquest servei. El que fa la Generalitat amb el districte ho fan grans empreses.
Em sembla que en el cas de Girona em diria que la Nesgé també té un servei de llançadora. Ho feien també altres empreses a la zona franca. Aquesta és la direcció, probablement. És a dir, la substitució del vehicle privat per un mitjà de transport col·lectiu que al final és l'acumulació constant de reducció d'emissions i també d'ocupació del propi espai públic.
És que explicat així té tot el sentit i signo, jo crec que funciona, després venen els problemes concrets, però per exemple l'Ajuntament de Girona havia fet, com va arribar aquest Ajuntament de Girona, aquest equip de govern,
Una cosa que en certa manera l'anterior equip de govern ja havia dit, que era la voluntat de treure cotxes, és a dir, ampliar la zona de Vianants. Plaça Catalunya es va fer alguns exemples, quan hi havia la Cristina Andreu, però... Costa molt, eh? Costa, costa, costa. I seria molt necessari, perquè la ciutat és de les persones, no és dels cotxes. I l'hem venut els cotxes des de fa molt de temps.
O sigui, passes pels carrers de Girona, o sigui, per exemple, Juli Garreta, doncs, Juli Garreta, encara hi passen cotxes, però ja hi han tret els que estaven aparcats, que ja és alguna cosa, però sota les vies és un gran aparcament. Vull dir, sota les vies seria un lloc on et podríem fer mil coses, vull dir, perquè té tot un recorregut, ja no estem parlant.
de recuperar i baixar el tren no, simplement jo deixaré caure aquí que tenim un espai per mil aparcaments que està situat entre l'estació d'abusos i l'estació del tren d'alta velocitat que per una qüestió no s'acaba d'entendre bé perquè diuen que és
que és un problema que falta una sortida d'emergència, que jo dic, bueno, doncs si falta una sortida d'emergència que es faci, però mil aparcaments a Girona podrien solucionar molt el tema, el que passa que això està, diguem-ne, en mans d'adif, no? És un... És un bon exemple. De fet, probablement a Girona hi fa falta un debat sobre la gestió del model d'aparcaments, no? Perquè en tenim alguns de concessionats en mans privades, d'altres que l'Ajuntament ha recuperat amb un cos econòmic important, perquè hi ha una sentència recent que jo no acabo d'entendre, per tant...
És una sentència que està, diguem-ne, recorreguda i que a mi la vaig intentar entendre perquè el llenguatge aquest que vosaltres domineu tant és complex i a mi em dona la impressió que és bastant, bastant, bastant possible que es pugui rectificar... Tenia tot el sentit del món, perquè com a l'actor jo no...
com a lector de diaris, jo no entenc el que ha succeït aquí, és a dir, un concessionari que no estava complint i ara s'ha d'indemnitzar per aquesta quantia, realment és bastant inexplicable, perquè a més a més li estem pagant, diguem, una expectativa de negoci futur, per tant no s'entén gaire. Dit això, jo crec que estaria bé que la ciutat de Girona, la gestió del sistema d'aparcament, en termes idèntics als que succeeix a la ciutat de Barcelona pel que fa als aparcaments de territorialitat pública,
fos gestionat de forma centralitzada per part de l'Ajuntament de Girona. Tant a beneficis com a pèrduos. De manera que els que tenen beneficis, que són els del centre, poguessin compensar els que eventualment tinguessin pèrduos. Això permetria, per exemple, que crear mil places d'aparcament de DIF no plantegés un debat en relació als altres concessionaris sobre la pèrdua d'una part de la quota de mercat.
o permetria trobar places d'aparcament de lloguer al centre de Girona, cosa que és enormement difícil, m'ho dic per experiència. Costa molt trobar una plaça de lloguer al centre de Girona. Per tant, una política, home, que jo ho diria, que és una política valenta, obro parèntesi, probablement a Girona ja des de fa una temporada llarga som massa víctimes de... temorosos del que succeirà si s'apliquen determinades polítiques, no?,
Segurament tenim massa sovint un horitzó una mica massa curt en relació a cada succeir cada quatre anys. I això explica, per exemple, per què no és massa valent per treure vehicles del centre de la ciutat o per fer polítiques que són complicades, com per exemple unificar el sistema de concessionari públic d'aparcaments que permetés aquest exercici tan simple que els del centre paguessin
el dèficit dels de la perifèria i que poguéssim tenir un mecanisme idèntic al que s'acceeix la ciutat de Barcelona que equilibrés el sistema i el balançagés en funció d'això. Dit això, i ara que aprofitant la conversa, els dos aparcaments diguem-ne que han passat de titularitat municipal...
No conec tan bé el tema del que hi ha sota les places Miquel de Palou i Prudència-Berdrana, però, per exemple, el que tenim aquí molt a prop a Miligreit, que és un realment des que ja... des que, diguem, n'ha canviat el canvi de titularitat, està molt més ple. Jo, quan vaig començar a venir aquí a l'emissora...
No tenies problema per trobar pàrquing en el primer pis i ara has d'anar directament al tercer. La cosa vol dir que la gent també és conscient que deixa els cotxes i que intenta caminar pel que és el centre de la ciutat. També hi ha un altre tema, que és que hi ha molta gent jove que no es vol treure el carnet perquè no necessita cotxe i diu, per tant, no el treu.
Després hi ha l'altre tema que els que se'l van triure han de fer unes cues d'unes llargues esperes perquè no hi ha examinadors, que aquest és un altre tema, no? Però bé, el tema que hem plantejat és això, no? I poder va lligat al que deies, no? El fet que quan hi va haver-hi majories molt fortes a l'Ajuntament de Girona també es van poder aplicar polítiques valentes que la gent en primer moment potser se revolta però que al final tothom acaba acceptant com a bones, no?
És allò de pensar en els propers quatre anys o pensar en la propera generació, que no sé qui va dir, però li podrem dir, li podrem atribuir Churchill, que sempre queda bé.
Bueno, en les jornades, les primeres del Repensem Girona, que va venir l'alcalde de Pontevedra i ens va explicar, vull dir, l'alcalde de Pontevedra ha petonalitzat tota la senda de la ciutat, però és que va explicar que ara hi ha zones, barris que li demanen que es petonalitzi també.
O sigui, no ha tret cap de les possibilitats que no la gent l'espanta, aquella persona que està en Guixavec se la va portar fins a casa, els tàxis que poden passar. Tu has d'anar a fer una petita gestió que en mitja hora en tens prou i que tens possibilitat de deixar el cotxe en mitja hora en un punt determinat, però...
En realitat la ciutat està penalitzada, han posat inclús rampes perquè hi ha una ciutat amb altura, han posat rampes perquè la gent, doncs, rampes elèctriques, eh? Què passa? Aquí han posat ascensors i desgraciadament fallen molt perquè no és un problema, jo diria, de manteniment, sinó que és un problema d'incivitació.
és que hi ha un problema de civisme a Girona això ja ho tenim clar em penso perquè si ara sortim amb les escombraries doncs veurem que hi ha un problema de civisme la gent li és igual ho deixa a terra i ja està i no té preocupació però vull dir, són polítiques valentes que s'han de fer i jo crec que ben explicades tothom els entendrà i a més tothom se'n beneficia però com diu en Josep Maria jo crec que a Girona fa massa temps que tenim mirada curta i molt poc valenta
no hi ha ambició de fer un canvi a la ciutat un canvi significatiu que a vegades costa però que en aquell moment és molt necessari perquè si no aquí el que fem és viure i també has tocat un altre tema que és el de l'accessibilitat dels carrers, dels llocs que és molt important
Sí, sí, no, totalment d'acord. De fet, té a veure probablement, diguem, amb les majories cada vegada, diguem, més difícils d'articular, diguem, en el govern municipal, no? Fer política mirant el retrovisor, doncs, no surt bé, normalment. Per tant, malgrat que Churchill, poder la frase era seva, tot i que no va acabar massa bé, perquè van acabar fotent fora, va tornar a guanyar i va tornar a perdre. Per què?
Ho dic perquè sí, probablement és l'exemple de política valenta, però no té recompensa, que és el que normalment solen mirar les forces polítiques quan articulen polítiques. Ara, dit això, és que no queda altra solució, no queda altra via. De fet, les zones de baixes emissions ja han hagut d'acabar entrant, s'hauran d'acabar aplicant...
I jo crec que la solució passa necessàriament per treure de l'espai físic, diguem, això que anomenem cotxe, situar-lo, diguem, en espais privatius, siguin pàrquings públics o privats, però espais privatius, no?, per als quals paguis, diguem, per tenir, diguem, aquella ocupació, no?, i evidentment això anar comprenent d'una cosa que és molt més complicada, que és la millora...
la millor del transport públic, però deixeu-me com a mínim trencar una llança en el cas de Girona Ciutat, és a dir, perquè malgrat que els trens van com van tenim un avantatge competitiu en comparació, diguem, pràcticament exceptuant Barcelona a la resta de ciutats del país, que és que tenim una connectivitat
magnífica, amb alta velocitat, encara que no sigui alta velocitat, perquè va 200 quilòmetres per hora, però que ens permet agafar trens a Barcelona amb 40 minuts, plantar-nos amb una freqüència horària, en la majoria dels casos, cada hora. Això no és el cas de Tarragona, no és el cas de Lleida, no és el cas de la gran majoria de municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona, o de Vic,
En que els costos temporals són altíssims per desplaçar-te a Barcelona, malgrat tenir-la molt més propera que nosaltres. Per tant, home, sí, tot és millorable, però Déu i Déu ve que funcionen algunes coses, diguem, en el cas de Girona, per decisions estratègiques del seu moment, com situar l'estació de l'AVE, diguem, al centre de la ciutat.
Aquesta va ser una gran decisió. El que passa és que també ens oblidem de l'autobús, i l'autobús, que sí, que contamina, que no és net, no és 100% verd, però que també fa una funció per totes aquestes poblacions que no tenen la part de trens. Jo crec que...
Ho desconeixia, però tota la gent d'Olot i Banyoles t'està explicant que hi ha molts horaris, que hi ha gent que ve a estudiar a la universitat, que és molt fruit. Ara fa poc la consellera Paneque va presentar, bueno, la consellera Paneque perquè li va tocar amb ella, però era una cosa que estava treballant, per exemple, moltes més freqüències, precisament Olot i crec que era Figueres, però sobretot Olot i Banyoles...
que a més a més s'adaptaven a algunes necessitats, com per exemple allò, gent que ha d'anar a estudiar a l'escola d'art d'Olot, i la veritat és que jo crec que això està bé, és a dir, jo penso que no tenim una mala xarxa d'autobús a la ciutat, no la tenim, però jo crec que ara s'ha de pensar, repensem Girona, eh?
S'ha de pensar en clau d'àrea urbana, perquè en canvi hi ha poblacions molt a prop que podrien funcionar molt bé en bus i que en canvi les freqüències no són... És a dir, Fornells, Quart, tenen problema perquè la part interurbana, per exemple, Quart es va aixecar moltes vegades, que quan passen els autobusos que venen de Sant Feliu, això deu saber l'Eugènia, doncs ja no poden agafar gent perquè van absolutament plens i...
és que tots aquests pobles del voltant de Girona estan molt connectats amb Girona la gent ve a treballar aquí, al revés van allà hi ha molta interactivitat de gent i llavors els autobusos que n'hi ha són insuficients són insuficients perquè no engolleixen les necessitats de la quantitat de gent que es mou a l'òrbita de Girona
Per tant, la proposta del transport públic, amb la qual jo estic absolutament d'acord, crec que el que s'ha de fer és potenciar-ho. Hem d'anar cap aquí i algun dia acabarà passant, diguem-ne, que es prendrà la decisió de treure cotxes en una àrea molt més gran del que és la ciutat de Girona, que és una cosa amb la que, curiosament, perquè, per exemple, hi ha vegades que hi ha lluites partidistes, però, per exemple, el tema de la plaça Catalunya...
Era una cosa absolutament transversal. Tothom estava d'acord que s'havien de treure cotxes i en canvi costa de fer. Malgrat tot, costa de fer. Bé, sobretot perquè tothom està d'acord però exigeixen zones de càrrega i descàrrega permanent, no? És a dir, exigeixen determinades...
De fet, a la plaça Catalunya, a l'horari de bon matí fins a les 7 de la tarda, està només per càrrega i descàrrega. El que passa és que està sempre ple. Està sempre ple i està sempre ocupat amb vehicles que entren i surten, i probablement convindrem que no és la millor de les posicions per fer càrrega i descàrrega al centre tan neuràlgic de la ciutat. És a dir, és com si a Barcelona la càrrega i descàrrega es fes a la ciutat.
la plaça Sant Jaume o la plaça Catalunya és a dir, en majoria furgonetes donant voltes per tant, fa falta una certa reflexió sobre això i sobretot fa falta valentia per prendre algunes d'aquestes decisions que tindran un cos a curt termini perquè a la gent no li agrada no li agrada els canvis tots estem a la nostra zona de confort però la ciutat està canviant molt de pressa està canviant molt ràpidament la ciutat en quin sentit?
de moviment, de gent no ho sé això però sí que és un canvi constant i molt ràpid
És evident que hi ha coses que han marcat aquesta ciutat i les opcions, les podria explicar molt millor, l'universitat. L'universitat va canviar moltes coses. Jo crec que s'han fet moltes coses bé, però encara en faltarien algunes més en tot el relacionat, per exemple, a l'universitat. Ara mateix aquí, formalment, a nivell de...
A nivell de persones empadronades, d'haver parlat de 108.000 persones, tothom sap que a Girona hi viuen molta més gent que no està empadronada, i per tant ja s'ha de pensar que som una ciutat de pràcticament 150.000 i de molta gent que ve a treballar i que marxa. Aquest és un tema, no? I hi ha aspectes de mobilitat que segurament cal millorar. Per exemple, la connectivitat entre els dos campos de Barribell i Montilivi, que no existeix, no?
segurament un increment de freqüències poder en els campos que generen una part important de la mobilitat d'aquests alumnes que venen de fora. El fet de tenir els campos a la perifèria de la ciutat, en els extrems, tampoc facilita en aquest cas la mobilitat. Montpellier va ser pensada per desplaçar-se en cotxe. Totalment. I aquest és el programa original. Sense gaire aparcament.
i sense gaire aparcament perquè l'aparcament ha sigut substituït per altres usos o altres edificacions. Aquest és el repte probablement, és a dir, reendreçar tot això, enllaçar-ho, fer una aposta més decidida per al transport públic, en aquest àmbit vol dir temps, recursos i costos polítics, perquè en alguns casos en tenen.
que passa que és això que tu deies i us ho pregunto perquè ara no vull canviar el tema perquè continuem amb la ciutat que diguem que no es poden prendre decisions pensant en les eleccions però en canvi surt una web un instagramer perdó, surt un instagramer manipulant
i la paraula manipular la dic jo, és a dir, presentant una ciutat absolutament perillosa, absolutament bruta, després es descobreix que està relacionada amb gent de Vox, i tothom es posa nerviós perquè diu, té 25.000 seguidors, té 25.000 seguidors que la majoria d'ells el que volen és controlar-la, que no són necessàriament de Girona, i que segons una informació que va publicar la Mariona Ferrer a Lara,
El 25% d'aquests 25.000 són directament allò que en diuen vots, em penso que es diu, és a dir, que són així. Clar, ens preocupa o ens preocupen els vídeos d'en Carles Ribas, ens preocupen molt aquestes coses i suposo que per governar una ciutat s'han de prendre decisions i no necessàriament pots anar a toc d'instagramer.
Està tan malament com diu aquesta web que es diu Girona Perduda de la Ciutat? Jo no hi veig, eh? No, jo tampoc. Jo com me'n referia... Mira, me n'alegro. Jo tampoc, eh? Però jo me'n referia als canvis que es veu...
Però t'asseguro, perdona Eugènia, t'asseguro que els regidors de l'equip de govern com a mínim estan molt preocupats i només fan que parlar-ne i jo crec que aquest és el gran problema. És a dir, abans els mitjans de comunicació tenien la facultat d'explicar o de detallar coses que no, però es feien seguint un tipus de normes entre les quals, per exemple, no hi havia la mentida. T'explico per què ho dic això. Aquest dia, per exemple, s'il·lustrava un fet
que desgraciadament va succeir però que estava lligat a un problema de salut mental d'una persona que va agafar una motocerra i que va tallar un arbre a la via pública, els veïns van alertar la policia municipal, aquella persona es va posar violenta amb la policia municipal i els va amenaçar i va haver-hi la necessitat que un policia disparés la seva arma, cosa que s'està utilitzant i el va ferir amb la mà.
Bé, doncs això es va presentar amb una fotografia feta per intel·ligència artificial que es veien dos policies, arma en mà i un tio al mitjà. Això no és de mitjà de comunicació, això és... Ara entraríem en un altre tema molt més delicat i molt més seriós, que és aquestes difusions impressionants que no es controlen i que gent que es creu... A mi me'n van ensenyar un vídeo quan hi havia...
aquell problema d'ocupes allà i esclar jo vaig dir aquest vídeo fa un any que es va filmar i la persona que me l'ensenya no volia entrar en aquest tema de quan es va fer perquè esclar hi ha tota una intenció darrere de totes aquestes difusions que potser la gent que ho veu no està prou al cas per discernir-ho però esclar fa molt d'afecte jo t'entenc
m'ha agradat que diguéssim això però realment ha marcat el debat polític els últims dies de la ciutat i de fet va ser una portada al diari ara un reportatge de la Mariana Ferrer que va demostrar que la persona que ho fa estava lligada al grup Vox en aquest cas i és veritat que tenia aquests seguidors però és allò la sensació aquella de dir que pas és dir a mi em sembla que això no pot marcar un sentit
I ara us ho pregunto, perdoneu perquè sembla que parli més jo que vosaltres i no voldria. Es presenta una Girona absolutament insegura, que no pots anar pel camí. Això és mentida. Es presenta una Girona absolutament bruta de dalt a baix. Hi ha punts que estan necessitats, hi ha punts que brutegen. Això ningú ho nega perquè l'assumpció parlava d'incivisme i això és així. Però no es pot dir que Girona sigui una ciutat bruta. Però bé, hi ha aquesta utilització...
i llavors les enquestes que han demostrat que hi ha un seguit de gent que el que fa és que jo en dic enquestes de Budell i aquestes enquestes de Budell poden acabar canviant sí, però no fan cap proposta perquè jo com me'n referia a canvis me'n referia a canvis
que hi ha molta més gent que hi ha gent molt diferent que ha canviat en aquest sentit jo no diria ni bé ni malament és un canvi de necessitats que també són diferents de fa temps i que els canvis són ràpids això que deies tu entretenir en mesures que ens fan perquè hi ha urgències però no me referia ni bé ni malament són canvis que tenen les ciutats ara que són molt ràpids
Joan Maria, tu ets un estudiós de la cosa perquè t'hi has dedicat, però també has estat en el món de la política i per tant... Jo crec que és un debat absolutament induït, em sembla que ho vaig dir a l'última tertúlia, no crec que Girona tingui un problema de seguretat. Jo no ho percebo en aquests termes, com a mínim en el centre de la ciutat tinc nanos petits i per tant...
Si pensés al contrari, probablement no els deixaria circular lliurement per al centre de la ciutat, i ja ho fan. Jo hi vaig anar... Per tant, ja és un debat que és induït, i no és un debat de ciutat, sinó que és un debat de país. El que passa és que hi ha un interès... Hi ha un interès a vincular... Hi vaig anar fent una prova al truet a les 11 de la nit, i vaig anar a peu, i vaig tornar, i no tinc aquesta sensació. Hi ha un interès a vincular...
l'inseguretat i la por amb un creixement demogràfic vinculat a l'immigració que certament existeix el país, diguem, des del 23 fins al 25 té un creixement de 250.000 persones és a dir, hem superat ja la llista dels 8 milions i sembla que anem cap a la famosa Catalunya dels 10 i això genera tensions en els serveis públics el problema no és ser una Catalunya dels 10 el problema és tenir un servei per 6 i mig bueno, correcte
Però el problema és que no tenim els recursos per fer front a aquestes necessitats. I aquest és el problema, però a l'altre cantó de la balança hem de ser conscients que això també és el que permet el creixement econòmic del país. És a dir, el creixement econòmic, diguem, del qual estem gaudint i gaudeixen les administracions en termes de recaptació, seria impossible sense aquest creixement. Ara bé...
probablement requereïm una certa reflexió. Hem de continuar impulsant un model econòmic basat exclusivament en mà d'obra barata, en molts casos, amb sectors amb baix valor afegit, i aquí podríem parlar del turisme, podríem parlar de les càrniques, podríem parlar d'alguns sectors econòmics...
realment són competitius perquè tenim un país en què la mà d'obra és barata, i això permet. Això genera algunes disfuncions, i a dia d'avui el creixement demogràfic està experimentant l'estat espanyol en el seu conjunt, que és important i de fet és el primer en aquests moments en la comparativa amb la resta de països europeus,
genera tensions en relació que succeixen a la resta de serveis. No tenim els serveis probablement projectats per aquesta quantitat de persones, i això en genera disfuncions en termes d'habitatge i en altres mesures. Es vol vincular aquest debat amb un altre, que és inexistent, que és el problema de la seguretat, i fer una gran maionesa...
Perquè les forces, diguem, d'extrema dreta, que a més a més s'aprofiten d'aquest context i de l'utilització d'aquest tipus de fake news i de tecnologies, per acabar aplicant la mateixa medicina que han aplicat altres llocs. Amb interès seu i prou i sense oferir propostes de solucions.
Per tant, això naturalment s'ha de denunciar, s'ha d'atacar i s'ha de desmentir. És a dir, Girona no té cap tipus de problema de seguretat. Té altres problemes, però no té un problema de seguretat. El problema de la neteja és un problema puntual, efectivament, i vinculat a la prestació d'un servei de recollida que esperem que millori, diguem, allà dels propers mesos. S'han anunciat mesures...
de cara a 1 de gener i en canvi crec que sí que fa falta una certa reflexió sobre el model econòmic que tenim en aquest país aquest creixement exponencial dels sectors com el turístic o altres basats en mà d'obra barata doncs pot ser que produeixen un cert increment d'ingressos a curt termini o un cert millora de l'economia a curt termini però tenen costos estructurals que fóra important que discutíssim per tant a mi m'interessaria molt més una discussió sobre això
sobre el programa de seguretat que jo desconec, no? O sobre un senyor que publica fake news, diguem, a les xarxes socials, no? I malauradament no tenim el discurs del primer i en canvi tenim el discurs del segon.
No, i si això ho portes a Girona, a l'àrea urbana de Girona, també tindríem molt a discutir. O sigui, què planifiquem en el futur de 10 anys? De què hem de viure? Quin és el nostre potencial econòmic d'aquí a 10 anys? I aquí, jo crec que el Trueta sí que serà significat, el nou campus de salut.
Com a expert en tema administratiu, era una de les coses que li volia preguntar, perquè cada vegada que en Josep Maria dic, hem de patir, i ell em diu, no hem de patir, i de moment es va complir. Perdona, però és important, el camp de salut serà molt important.
És important, i és important que hi hagi aquest debat, o sigui que no fem compartiments estacs. Quan es parla de ciutat, es parla de ciutat, de ciutadans de neteja, de seguretat, de no sé què, però en canvi hauríem de parlar de quin és el model econòmic de la ciutat i quin és el model econòmic de l'àrea urbana i per què volem apostar.
Després com a país, per descomptat, però també, vull dir, cada un en el seu lloc ha de tenir aquesta projecció. I això ho trobo que fa falta. Absolutament. I en canvi, això que dius tu, tot l'equip de govern està molt preocupat per un fake news d'un instagramer que diu tonteries o d'això, que haurien de saber que la majoria de ciutadans, perquè mira, aquí de tres que som, dos no ens havíem enterat. Jo de refiló, però...
jo no m'havia enterat però vull dir, la majoria de ciutats ni se n'ha enterat i el que li preocupa o el que estan a la conversa ara si vas al mercat o no sé què serà més el tema de la neteja que no pas el de la seguretat, perquè el que diu el Josep Maria és veritat, de moment Girona és una ciutat segura, no és una ciutat que... No, la seguretat a l'ISER no existeix en cap cas, sempre passen coses però dir que Girona és una ciutat insegura jo crec que és
Si tu fas una enquesta, el que veuràs és que la gent està preocupada per l'accés a l'habitatge. Òbviament, el tema de la neteja apareixerà, perquè apareix en qualsevol enquesta municipal, i probablement la mobilitat. La seguretat, jo tinc dubtes, m'ha de dir a veure les enquestes si realment aquest és un vector que preocupa la gent. Ara, insisteixo en aquesta idea, podem mirar una mica més enllà? És a dir, podem evitar aquest debat corplacista que a més a més ens hi evoca l'extrema dreta de la maionesa
sobre la seguretat o l'immigració, etcètera, i plantejar, diguem, què volem ser Girona ciutat d'aquí al futur, hem convertit aquesta ciutat en ciutat de serveis, no tenim indústria. Serveis, diguem, que es fonamenten una part molt important en el sector públic, sigui la universitat o el futur campus de salut. D'acord, això està bé, probablement genera llocs de treball de qualitat en dos llocs.
Ara, més enllà d'això, la tercera pota, que és la turística, genera externalitats que són significatives, tant per la creació del tipus de lloc de treball, sector restauració, que en molts casos s'ha de nodir de gent de fora perquè no la troben aquí, afirmen que no troben gent qualificada.
El que no troben, diguem, normalment és gent, diguem, que vulgui complir amb els règims horaris i condicions salarials, diguem, que s'imposa en aquest sector. Per tant, això falta una reflexió. De fet, la meva tèstia sobre aquesta matèria és que necessitem, diguem, corregir les figures impositives sobre el sector turístic. És un sector que ha sigut històricament subvencionat amb un IVA del 10%, que és una anomalia, diguem, de tornar al règim ordinari del 21%, com també, diguem, s'ha de continuar apostant per la taxa turística.
El que no pot ser, diguem, és que ens convertim, diguem, en el motor turístic del planeta, perquè estem a punt d'encapçalar aquest rànquing, no? I això s'acabi traduint, diguem, en malviure de la gent del país, diguem, per les externalitats que s'acaben generant aquí, no? Per tant, aquest és el debat que a mi m'interessaria.
i en canvi, paradoxalment, diguem, es parla d'immigració i en canvi no es parla de res més, no? Bé, doncs això no és la forma d'abordar-ho. Però aquest és un tema, és a dir, a veure, és que ja tenim una certa edat, és veritat que el sector industrial de la ciutat ha tancat les grans fàbriques, les vàrem...
i segurament tocava fer-ho en aquell moment estem molt a prop d'una zona que hi havia unes fàbriques molt contaminants aquí a la ciutat estic parlant de 40-45 anys enrere i la veritat és que el tema és aquest que ens hem abocat molt al sector turístic el sector turístic funcionarà mentre hi hagi gent que vingui
però que és un sector que està abocat a això, al fet que diuen no troben gent. Mira, ahir, ara m'he aficionat, són coses de gent gran, ja et passarà Josep Maria, a mirar fotografies antigues que surten per determinades. A mi també m'agrada. I veies gent que reconeixies, i veies grans professionals del món de la restauració, que eren senyors de Girona que treballaven de Cambres. És molt físic.
Ara no n'hi ha d'això, és a dir, busques i... Però per què no n'hi ha? Perquè paga molt malament i perquè les condicions laborals són molt bèsties. I perquè hi ha una part de la jovent també que prioritza, i això no ho critico, senzillament ho exposo, que prioritza, diguem-ne, uns horaris que els hi vinguin bé en unes condicions que abans era allò que tu menjaves una mica tot, eh?, per tenir una feina de grans horaris i tal, això ara... Perquè hi havia un pacte social que la gent que s'esforçava... Que s'ha trencat.
Podia ascendir, podia tenir un habitatge, podia construir un projecte familiar, i això no existeix. I, per tant, la gent jove sent aquesta frustració i, malauradament, les enquestes ens estan demostrant que una part d'ells acabarà votant l'extrema dreta com a conseqüència. Hem de revertir aquest sistema, que no podem, diguem, escopar un jove que no té cap tipus de futur com a responsable de la situació, com a responsable que hem creat els que veníem abans. Per tant,
Toca tornar a apostar per la indústria. Catalunya i l'estat espanyol tenen un factor competitiu que és clau en aquests moments, que és el preu de l'energia. Podem produir energia pràcticament gratuïta. Per tant, si féssim bé les coses... Ara estàs obrint també una altra màu, perquè per si no necessitarem... Necessitarem bolins, naturalment, necessitarem plaques, naturalment, però si féssim bé les coses, podríem reindustrialitzar aquest país.
I podríem retornar cap a un sector productiu que generés riquesa. Sabeu, hi ha un índex que es publica anualment i que jo sempre recomano a tothom veure, que és la renda familiar disponible. Sabeu quins són els municipis més pobres d'aquest país en renda familiar disponible? Tu contesto i els turístics. Els turístics, Castelló d'Empúries, Cadaqués, Roses, Lloret...
etcètera, és a dir, és impresentable que municipis que teòricament, diguem, des dels ulls a tothom són rics perquè hi viu molta gent i generen molts llocs de treball siguin al final els municipis en què la gent té menys diners a la butxaca que al final és el que compta per tant això s'ha de revertir i s'ha de portar un debat que segurament no és simpàtic ni políticament, diguem molt amable però s'ha d'afrontar i s'ha d'afrontar de cares
Però aquests debats ara, quan comencem amb les campanyes electorals dels ajuntaments, no surten. Doncs continuarem igual. Sí, sempre parlem de... Sí, perquè aquest és un altre problema, que volem vots, que volem, esclar.
Deixa'm dir una cosa només, ja, perquè com que se'ns està acabant, es queda un minut i mig, m'ha escrit el doctor Josep Maria Cervent, antic cap de les UCIs del Truet i de Santa Catarina, diguem, no cal alarmar ningú...
Però hi ha una gran epidèmia de grip. Ahir, a l'Hospital del Mar a Barcelona, dades que té, hi havia 200 pacients als passadissos d'urgències perquè ja no els podien admetre. La sensació és aquesta, que per tant hem de tenir un punt de seguretat. Aquestes són un punt de seguretat, vull dir, envers els altres. És a dir, que si algú està malalt el que ha de fer és quedar-se a casa, no fer aquelles coses abans de dir és que jo no he fet mai ni una baixa. A vegades toquen. A vegades toquen aquestes coses. Tot si estàs en contacte...
o quedar-se, diguem-ne, a casa. Però bé, tenim grip, això ho sabem, també és veritat que, bé, grip hi ha hagut cada any, i aquest any és la més perillosa, entre cometes, que diu, dels últims 15 anys, també m'ho diu una informació que m'ha enviat, però bé, és una grip, i el que passa que a vegades no ens adonem, i llavors surten les estadístiques, com diguem, que les grips comporten altres patologies que són les que poden comportar l'ingrés i altres històries.
Hem començat parlant de grip, acabem parlant de grip. Moltíssimes gràcies, Eugènia, Josep Maria, Assumpció. Si tot va bé, demà tornarem a les 10.