Title:

Noms de places, escombraries i pressió demogràfica

## Context general de l’episodi Tertúlia centrada en **polítiques municipals de Girona**, amb èmfasi en tres grans eixos: • *Memòria democràtica i canvi de noms de carrers* (cas plaça Poeta Marquina / plaça del Carril) • *Gestió de residus i sistema de contenidors intel·ligents amb targeta* • *Pressió demogràfica, habitatge, immigració i sensació d’inseguretat* --- ## 1. El debat sobre la plaça Poeta Marquina / plaça del Carril ### 1.1. Resultat de la consulta i inèrcia del nom • Es comenta la **consulta veïnal** sobre canviar el nom de *plaça Poeta Marquina* a *plaça del Carril*. • El **“no al canvi” guanya amb baixa participació**, i un tertulià ho interpreta com una **victòria per inèrcia**: la gent manté el nom al qual està acostumada. • Es distingeix entre veïns directes de la plaça (que podien votar) i veïns molt propers (que no). > “Ha guanyat que continuï plaça del Carril per inèrcia... més que no pas per una qüestió ideològica” ### 1.2. Impacte pràctic del canvi de nom • S’argumenta que la plaça té **molts veïns, despatxos i societats domiciliades**, i canviar el nom implicaria: - Canvis en **domicilis fiscals** i estatuts socials - Possibles problemes amb **Hisenda** i notificacions oficials • Es menciona que l’Ajuntament admetria una **doble denominació temporal** a les bases de dades, però es tem el moment en què això deixi de ser així. ### 1.3. Llei de memòria democràtica i nomenclàtor • Tot i respectar el resultat de la consulta, es recorda que la **decisió final depèn de la comissió del nomenclàtor** i de la **llei de memòria democràtica**, que podria acabar **imposant el canvi**. • Es debat si *Poeta Marquina* és una figura prou vinculada al franquisme com per justificar el canvi: - Se’l qualifica de **poeta mediocre** que va flirtejar amb l’anarquisme i després va fer un gir ideològic. - Es defensa que **no és un símbol franquista destacat**. ### 1.4. Reinterpretar la memòria i altres casos de carrers • Es defensa que **cada generació té dret a revisar la història i l’espai públic**. • S’apunta que el nomenclàtor de Girona té noms que alguns tertulians voldrien **retirar** (p. ex. *Isabel la Catòlica*), i d’altres que caldria **incorporar** (p. ex. *Salvador Papasseit* – mencionat com *Salvar Papa Sey* en la conversa). • Es recorda una proposta de canviar *carrer Isabel la Catòlica* per *carrer Anna Frank*. > “Qualsevol política de memòria és una política en realitat de present i de projecte de futur” • Un altre tertulià és més prudent: si **no hi ha clam popular**, és millor **“no remenar allò que no està massa remogut”**. --- ## 2. Escombraries, contenidors i control social ### 2.1. Fracàs del sistema actual de residus • Es fa una crítica dura al **model de contenidors intel·ligents amb targeta**: - Es parla de **“turisme d’escombraries”**: veïns de barris propers (Santa Eugènia, Salt, Vilablareix) van a abocar on encara és fàcil. - Es denuncia que **el sistema anterior (un contenidor per fracció, obert)** funcionava millor i afavoria més el reciclatge. > “Els cotxes tenen quatre rodes... posant-li sis o set rodes no funcionarà millor; amb les escombraries ha passat el mateix” • S’explica que a partir de **gener es preveu un retorn parcial al model anterior**, amb: - Més contenidors, un per cada fracció - Mantenint l’ús de **targeta** per obrir-los ### 2.2. Big Data, targetes i pagament per volum • Es debat sobre el **Big Data** aplicat als residus: - L’Ajuntament sap *qui* i *quan* baixa escombraries. - Es preveu **bonificació** a qui faci “bé” el reciclatge i **penalització** a qui ho faci “malament”. • Un tertulià critica que **es pagui per volum de residu**: - Famílies nombroses acaben pagant més que persones o parelles sense fills. - Ho qualifica d’**impost discriminatori** contra qui té més fills i, sovint, menys renda per càpita. ### 2.3. Control social i “crèdit social” a l’estil xinès • Es planteja una **reflexió filosòfica** sobre el **control social**: - Comparació amb el *crèdit social xinès*, on el comportament cívic suma o resta punts. - Por a un **determinisme d’algoritmes** combinat amb *intel·ligència artificial* que jutgi les persones per dades massives. > “Ens podem caure en un determinisme absurd i opressiu si jutgem la gent pels conjunts de dades i no pels fets concrets” • Es reconeix que **tots estem ja molt controlats** (targetes bancàries, mòbils, Hisenda), però es reclama: - Més **pedagogia** i menys imposició sobtada - Introduir canvis **de manera escalonada i participada** ### 2.4. Porta a porta i conscienciació ciutadana • Es valora **positivament el porta a porta** als barris on s’aplica (excepte algun cas inicial com Montjuïc). • Es defensa que cal: - **Més col·laboració ciutadana** - **Incentius** més que no pas només sancions - **Educació des de les escoles i famílies** sobre reciclatge i reducció de residus • Es critica la **societat de consum** que genera molt rebuig: envasos de plàstic, tetrabrics, productes sobreenvasats, etc. --- ## 3. Brutor a la ciutat i gestió de l’espai públic ### 3.1. Girona està més bruta • S’afirma amb contundència que **Girona està més bruta que fa uns anys**: - Papereres i contenidors desbordats - Menys presència visible de **personal de neteja** al carrer • Es compara amb **Logronyo**, on a primera hora del matí es veien molts operaris netejant carrers i recollint residus. > “Si jo veig papers a terra, tiraré un paper a terra; si no en veig, potser fins i tot el recolliré” ### 3.2. Efecte finestra trencada i responsabilitat ciutadana • Es cita implícitament la *teoria de les finestres trencades*: la **degradació visual** convida a més incivisme. • Es descriu el cas del **solar de Maixirgo** convertit en abocador: si no s’actua de seguida, l’efecte “ja que hi és, hi aboco també” s’estén. • Es remarquen casos de **veïns que recullen voluntàriament brutícia del carrer**, però es qüestiona si això hauria de recaure en el ciutadà quan ja paga impostos. ### 3.3. Més vigilància i reacció ràpida • Es reclama: - Més **vigilància municipal** per detectar punts bruts i avisar l’empresa de neteja - **Reacció immediata** per evitar que un petit abocament esdevingui un abocador massiu • Es parla també de **rates visibles** en zones de contenidors, com a efecte de bosses i deixalles acumulades. --- ## 4. Creixement demogràfic, habitatge i pressió sobre serveis ### 4.1. Explosió de població a Girona i Catalunya • Es calcula que a Girona ciutat hi ha: - Uns **100.000 habitants oficials**, però - Entre **120.000 i 140.000 persones reals**, segons línies de telèfon i ús real de serveis • S’assenyala que: - A Catalunya, en 3 anys, s’han afegit uns **800.000 habitants** (prop d’un 10%). - Des de l’any 2000, la població ha crescut al voltant d’un **27–30%**. > “Tenim molta més gent però amb els mateixos serveis públics de fa 20 anys” • Es critica que **infraestructures com el ferrocarril pràcticament no han crescut** (si es descompta l’AVE) en dècades. ### 4.2. Empadronaments i ciutat universitària • Es comenta que l’Ajuntament està **posant ordre en els empadronaments**: - Pisos amb molta gent empadronada que ja no hi viu - Pisos on hi ha més residents dels que consten oficialment • Girona és **ciutat universitària i turística**, fet que incrementa encara més la pressió real sobre la ciutat. ### 4.3. Habitatge i expulsió de joves • S’incideix que la **tensió demogràfica esclata sobretot en el mercat de l’habitatge**. • Es descriu una paradoxa: - Joves locals que **marxen a fora** per motius econòmics - **Estrangers amb alta capacitat adquisitiva** (expats) que venen a viure a Girona, treballant a distància i distorsionant el **mercat immobiliari**. > “Girona és cara; els sous aquí no són els sous de fora” • Es matisa que hi ha **dos perfils d’immigració** diferents: treballadors precaris (càrniques, repartiment, taxi...) i expats de renda alta. ### 4.4. Canvi demogràfic i baixa natalitat • Es constata que: - La **població autòctona disminueix** i té pocs fills. - La població **forana augmenta**, sovint amb més natalitat. • Es vincula això a **tendències europees**: envelliment, baixa natalitat i fluxos migratoris creixents des d’Àfrica. --- ## 5. Immigració, mercat laboral i extrema dreta ### 5.1. Dependència econòmica de la immigració • Es posa l’exemple de les **càrniques gironines**: una gran part de la seva mà d’obra és immigrant (Est d’Europa, Àfrica, etc.). • Es denuncia la **hipocresia** de cert discurs polític: - D’una banda, empreses que depenen d’aquesta mà d’obra barata i dura. - De l’altra, discursos que acusen aquests treballadors d’“anar a robar la feina” a la població local. > “A veure qui és que vol fer aquesta feina als escorxadors?” ### 5.2. Polítiques migratòries i límits reals • Es comenta el cas dels **governs d’Europa central (grup de Visegrad)** que han aplicat polítiques molt restrictives i mantenen baixos percentatges d’immigració. • Es recorda que **l’extrema dreta creix electoralment prometent controlar la immigració**, però sovint **no compleix el que promet** quan governa (casos d’Itàlia, Regne Unit, EUA). ### 5.3. Campaments, dret d’asil i efecte crida • Es parla del **campament improvisat de joves migrants a Girona** (zona d’estació/ADIF), relacionat amb: - Trànsit de nois africans que busquen pas cap a Europa - Dificultat legal: manca de documents, nacionalitat incerta • Es discuteix com **actuar sense generar efecte crida** però evitant imatges degradades i inseguretat. ### 5.4. Risc polític: creixement de l’extrema dreta • Es preveu que a les **eleccions municipals** pot haver-hi un **“terratremol” electoral** per la combinació de: - Sensació d’inseguretat - Malestar amb la immigració i l’habitatge - Narratives simplistes a xarxes socials • Es menciona explícitament **Aliança Catalana** com a formació que pot capitalitzar aquest ressentiment, encara que es dubta de la seva capacitat de govern. --- ## 6. Inseguretat, ocupacions i percepció social ### 6.1. Delictes reals vs sensació d’inseguretat • Es reconeix que **hi ha delinqüència real**: - Apunyalaments, atracaments violents. - Agressions que arriben als **CAPs** i al sistema sanitari. • Però s’insisteix que **la percepció pot amplificar-se** per xarxes socials i relats exagerats. > “La sensació d’inseguretat té tantes conseqüències com la inseguretat mateixa” ### 6.2. Xarxes socials vs autoritats públiques • Es contrasta la confiança en les **autoritats** amb la influència de **xarxes socials**: - Les xarxes creen *bombolles* que confirmen prejudicis. - La gent jove creu més un **compte d’Instagram** que dades oficials. • Es veu necessari: - **Millors comunicadors digitals** (bons instagramers, youtubers) - Polítiques públiques **ràpides i visibles** per tallar el malestar abans que escali. ### 6.3. Ocupacions i edificis conflictusos • Es posa l’exemple de l’edifici **ocupat al carrer Tomàs Mieres**, a tocar d’habitatges normals: - Intercanvis de paquets per finestres, cordills, discussions al carrer - Sensació d’inseguretat i mala imatge de barri • Es destaca que, tot i que **els delictes greus no sempre són molts**, la **sensació i la imatge** són molt poderoses. • Es comenta que l’**enderroc de l’edifici ocupat** està previst a curt termini, a l’espera de permisos d’Adif. ### 6.4. Actuació immediata com a clau • Es recorden èpoques anteriors on l’Ajuntament actuava **de manera gairebé instantània** davant nous focus de conflicte (venedors a semàfors, etc.). • Es reclama tornar a aquesta **immediatesa** per evitar que problemes puntuals esdevinguin estructurals. --- ## 7. Economia del porc, PPA i crítica al model productiu ### 7.1. Monoconreu porcí i riscos (PPA) • A la part final, es parla del **sector porcí català**: - Es destaca la situació de **PPA (Pesta Porcina Africana)** a Collserola. - De moment no hi ha afectació a **granges de les comarques de Girona** ni restriccions a l’exportació. • Es critica que Catalunya (i especialment algunes zones) sigui gairebé un **monoconreu porcí**: - Al voltant de **8 milions de porcs**. - Es considera una **temeritat econòmica** apostar-ho tot a un sol sector. ### 7.2. Empresariat: mandrós o innovador? • Un tertulià acusa part de l’empresariat de ser **“mandrós”** i anar al **diners fàcils**. • Un altre ho rebateix amb força, des de l’experiència professional amb empreses càrniques: - Inversió en **innovació i tancament de cicles**: aprofitament integral del porc. - **Reciclatge de purins**, tractament d’aigües, producció d’adobs a partir de subproductes. > “El sector està tancant el cercle: ho maten, n’aprofiten tot, en fan adob, ho exporten; hi ha innovació i ganes de fer-ho millor” ### 7.3. Dependència de mercats exteriors • Es destaca que la **Xina** és un mercat clau per a l’exportació de carn porcina. • Es mostra **preocupació** sobre què passaria si la PPA o altres crisis sanitàries s’estenguessin i tanquessin mercats. --- ## 8. Fil conductor de la tertúlia Tot i els canvis de tema, l’episodi té un **fil comú molt clar**: • Com **gestionar una ciutat que creix ràpid** amb **serveis pensats per una altra escala**. • Com equilibrar **drets, memòria, control i llibertat individual** (noms de carrers, targetes de residus, dades, seguretat). • Com evitar que el **malestar social i la percepció d’abandonament** acabin alimentant **respostes polítiques extremes i simplistes**. > En resum, és una mirada crítica però matisada sobre **com es governa Girona** avui: des dels noms de les places fins a les bosses d’escombraries i els porcs que exportem.

['Girona', 'plaça Poeta Marquina', 'plaça del Carril', 'nomenclàtor', 'memòria democràtica', 'consultes veïnals', 'contenidors intel·ligents', 'targeta de residus', 'reciclatge', 'porta a porta', 'Big Data', 'control social', 'inseguretat', 'ocupacions', 'Tomàs Mieres', 'immigració', 'habitatge', 'creixement demogràfic', 'expats', 'extrema dreta', 'Aliança Catalana', 'apunyalaments', 'espai públic', 'neteja viària', 'Maixirgo', 'rates', 'càrniques', 'sector porcí', 'PPA', 'exportació a la Xina', 'purins', 'economia local', 'xarxes socials']