en l'àmbit judicial. En l'àmbit de jutges. Això de les unions, els jutges també, ja veieu com van. Sí, sí, sí. Com el bocat jo diria que... És un desastre integral, com dius, del meu punt de vista. Per exemple, això que us va passar, jo tinc algun, una mica, bocat de la...
el tema aquest de la jubilació amb tot el tema de la mútua vergonya el que passa és que també té sentit si tu estàs pagant a la mutualitat 100 euros al mes o 200 euros al mes no esperis que quantes jubilis tinguis una gran jubilació està clar que això és proporcional evidentment als ingressos que vas pagant a la mútua i al final és una assimilació
a un règim general d'estar donat d'alta... És un petit pla de pensions. És un petit pla de pensions, sí, sí. En tot cas, abans d'entrar amb antenes, sí que ho comentàvem diversos temes, i l'última vegada que van venir en Josep i també en Francesc, parlàvem, encara no s'havien fet les votacions del pla Saucueta Marquina.
i per tant ells dos que són veïns d'allà i que hi viuen o que han pogut votar tu penso que no podies votar jo no he pogut votar, sóc veí col·lateral des del carrer del costat jo estic a tocar de la plaça del carril jo n'he dit sempre la plaça del carril abans que es volgués canviar jo recordo quan era la plaça del carril de la meva infantesa i per tant n'he dit sempre la plaça del carril com dic la plaça de la Constitució per més noms que vulguin canviar
o la plaça de Sant Agustí o la plaça dels cinemes. Jo en dic la plaça de Sant Agustí i la plaça de la independència, que per cert és de la independència del francès, però vaja. Per tant, per mi és la plaça de Sant... de la plaça del Carril i, tot i ser un veí molt proper, no sóc veí pròpiament de la plaça i, per tant, jo no he pogut votar. Bé, però ara sí que tens veu, no tens...
no tenies por però també vam parlar i sí que m'agradaria valorar-ho perquè clar no ho hem fet encara amb vosaltres i el resultat una miqueta el dia que en parlàvem aquí amb tu Josep també i tu ja apuntaves que potser una votació que s'havia fet pensant que sortiria un sí al canvi de nom majoritari doncs va acabar sortint va acabar sortint però amb una participació molt baixa tot això també s'ha de dir
però va acabar sortint que no, no sé si era una cosa que els que estàveu per allà ja percebíeu que podia passar i com ho valoreu si em permet en Josep
Jo penso que ha guanyat que continuï plaça del Carril per inèrcia, és a dir, perquè ja està establert i perquè ja hi ha un costum... Poeta Marquina, la plaça Poeta Marquina. Poeta Marquina, perdoneu, eh? Perquè està establert així i perquè la gent està acostumada a dir que jo visc a la plaça Poeta Marquina, més que no pas per una qüestió ideològica de si el Poeta Marquina era un poeta més o menys bo, més o menys dretes, més o menys...
o si val la pena de recuperar els noms. Simplement, com que ja estava plaça del Poeta Marquina, com sempre, com sempre per molta gent, per mi ja he dit abans que no era de sempre, doncs deixem-ho com està. M'adona la impressió que ha sigut més aquesta la decisió que no pas una voluntat de no canviar.
A veure, jo, per el que m'afecta a mi, jo soc nascut a plaça Puetamarquina, per dir-ho d'alguna manera, perquè els meus pares viuen allà i tota la vida he viscut a plaça Puetamarquina. Per tant, per mi és la plaça Puetamarquina. No, no, jo sí que sentia, havia sentit travessia del carril, però per mi sempre, sempre... En travessia encara ho és.
La travessia ho és, perdó. La travessia ho és perquè és el camí de sortir poeta marquina a casa meva i anar cap a casa vostra. Travessia del Carril, Sant Eugènia. Doncs, travessia del Carril encara s'ho diu, però plaça del Carril jo ho he sentit, però no... Ho he sentit que algú ho deia, però no tinc cap record que es digués plaça del Carril, per mi. Per tant...
També és una plaça que no és com la de l'1 d'octubre, que no afectava a ningú. La plaça de l'1 d'octubre no afectava a ningú perquè és una plaça que queda mig de carrers. Per tant, aquella plaça no va afectar a ningú a l'hora de canviar-li el nom. A la plaça Puetamarquina hi ha molts veïns, però molts veïns. No sé quants deguem ser allà a la plaça Puetamarquina, però tots...
Hi ha molta gent qui viu, hi ha molta empresa, hi ha molts despatxos. Nosaltres, per exemple, en el despatx tenim domiciliades diverses societats. Totes aquestes societats tenen el domicili fiscal a plaça Poeta Marquina. Per tant, canviar tot això, a part, canviar tot això són diners. Però no són diners que l'Ajuntament ho farà, sinó que són diners de totes aquestes societats que tenen que canviar dels seus estatuts la denominació del domicili fiscal.
Perquè, esclar, al final, si Isenda... Això ho he parlat, eh?, amb en Sergi, ho vaig parlar amb en Sergi, ho vam parlar un dia també, inclús amb en Lluc, i ells deien, no, no, per això no hi haurà problema, perquè Isenda ja sabrà que plaça Puetamarquina és plaça del Carril.
dius, ja, però si una notificació Isenda la vol fer a plaça del Carril, però la societat està domiciliada perquè no han canviat el domicili, plaça Potamarquina, no trobaran aquest domicili, no trobaran la societat. Sí que deien que durant molt de temps, això es manté la doble denominació a nivell de base de dades per entendre'ns, una cosa és l'oficial i l'altra és la que després també ells van mantenint, que deien...
des de l'Ajuntament, que això es continuarien rebent les notificacions igual. Sí, en principi sí, però és clar, arribarà un moment que tens societats que poder no tenen aquell dia a dia tan constant i els tens domiciliades amb un domicili fiscal i que aquest domicili fiscal canvia de nom. Bé, al final això era un dels...
un dels molts motius, evidentment després va haver-hi com, no una plataforma, però sí que és veritat que hi va haver, van aparèixer cartes amb bústies que dèiem el motiu de per què s'havia de canviar la plaça, no? Bueno, sé que va haver-hi poques votacions, sé que hi va haver gent que va anar a votar i que va dir que no, i sé que també que hi va haver gent que va anar a votar i va dir que sí, però bueno, jo crec, per mi, per mi, des del meu punt de vista, jo crec que hem de mantenir plaça buatamarquina i
I així s'ha quedat, no? De moment així s'ha quedat. El que passa és que també van dir, bueno, això ara ho enviarem a Madrid i que sigui la llei de memòria democràtica o el nomenclàtor que decideixi al final. El responsable, en Sergi Font, va dir en aquests micros que ells acceptaven la decisió que s'havia pres, que per tant el resultat de les votacions per tant per l'Ajuntament ja diguéssim, ja estava, quedava a plaça Puetamarquina, però que això al final és una decisió de la comissió del nomenclàtor on no només hi ha l'Ajuntament sinó que també hi ha
altres elements i que hi ha una llei de memòria democràtica que pot fer canviar això i per tant acabar obligant el canvi de nom. Veurem què passa per què calia votar després.
Jo no crec que hagin de canviar el nom. A veure, Poeta Marquina no és un personatge destacat, el franquisme, ni molt menys. És un... Diguem allò, va ser un artista, un poeta relativament mediocre, de tota una altra època, que va flirtejar en la seva primera etapa amb l'anarquisme i amb els moviments socials. De fet, la premsa anarquista fins i tot publicava bona part de les seves obres, que després, com tants d'altres al llarg de la història, com tants d'altres com passarà, va fer un tomb ideològic igual que ho va fer...
Eugenidors, per exemple, que va passar de catalanista, diguem-ne, ser un dels sostenidors de la intel·lectualitat franquista dels anys 40, i, bueno, doncs, res més. El que passa és que a mi, a veure, jo soc d'aquests que pensa que cada generació
ha de revisar la història necessàriament i si calen implicar canvis en l'espai públic, això ja ho deia clarament Pier Nora, que qualsevol política de memòria és una política en realitat de present i de...
i de projecte de futur, jo crec que les generacions tenen dret a canviar aquestes coses. I, efectivament, al nomenclàtor hi ha elements que jo crec que haurien de desaparèixer i s'haurien d'incorporar alguns de nous. No sé, per exemple, Salvar Papa Sey, que és un dels principals poetes catalans, pràcticament no té que res enlloc, i fins i tot va costar perquè era una cosa difícil d'encaixar en el cànon.
Ara, i ara que m'esmenteu el Sergi Cot, no? El Sergi Font, perdó. El Sergi Font és un altre. Sí, sí, faig una assimilació correcta. Doncs, en Sergi Font, que de fer votar els veïns per una cosa que en el fons té una rellevància relativa, i en canvi, doncs, això de posar-hi targetes en els contenidors, d'això no ens van fer votar, no ens van pas consultar, de manera que és molt significatiu tot plegat.
Jo seria partidari de, bueno, jo en el tema, doncs, del, diguem concret, del poeta Marquina, bueno, jo crec que potser allò del Carril tenia més raó de ser, i en tot cas, si el que cal és una legislació que contempli que Hisenda s'hagi d'adaptar pel seu compte, doncs,
I, diguem, de manera automàtica canvien els estatuts, canvien. Veiem, són coses que, efectivament, a qui li toca, li toca, però jo crec que existeix tot un dret. I en aquest sentit, en l'omenclator de Girona, per exemple, hi ha gent com Isabel la Catòlica que hauria de desaparèixer del mapa directament.
que és completament anacrònica, a banda de ser una de les artífecs d'aquesta mena de cosa anomenada Espanya, que és precisament un dels emblemes del nacionalisme espanyol més carrincló. Jo recordo en el seu moment a l'alcalde Puigdemont li vaig dir de canviar, que aleshores la meva filla anava a l'institut, a Vives, que és del carrer Isabel la Catòlica, pel carrer d'Anna Frank, per exemple.
Però bueno, això... Bé, jo penso que... És a dir, hi ha noms que hi ha un cert...
Clar, potser no un clam, però sí que hi ha un rumrum popular i hi ha noms que no hi ha cap clam popular ni cap rumrum de ganes de canviar-lo i, per tant, no cal remenar massa allò que no hi ha un aval popular darrere que ho demani. Per tant, les coses deixem-les de moment com estan. Si la plaça del Carril continua sent plaça Poeta Marquina com fins ara, doncs quedarà així i penso que ningú se li posarà cap pedra al fetge.
ni perquè no es canviï a plaça del carril ni perquè continuï siguent plaça Poeta Marquina i el carrer Isabel la Catòlica doncs què és Isabel la Catòlica i em penso que no hi ha ningú que tingui massa problemes amb què continuï siguent i si aquesta aval popular arriba a demanar-ho també es canviarà però vull dir allò que no està massa remogut val més no tocar-ho em penso a mi perquè si no és canviar per canviar a vegades
Sí que és veritat que la llei diu que quan s'han de fer aquests canvis cal consultar, que serà un dels motius pels quals es va obrir la via d'aquesta consulta popular a la plaça Poeta Marquina, tot i que després al final poder veure quina llei preval. Aquí la de la consulta, la de la memòria democràtica, obviant què, però sí que és un meló, que dius ara, Francesc, de no tocar-lo gaire, però sí que de tant en tant va sortir, tu ara parlaves d'Isbela Catòlica, però hem tingut el cas de Palamós ara, de Palamós i Sant Joan. Hi ha casos més pertinents.
estigmàtics jo em penso que val la pena però vull dir si no surt un clan popular darrere jo penso que és millor no tocar-los és a dir com deies però Xavier cada generació també té el dret a no pas a reescriure el passat però si a reinterpretar-lo evidentment
En tot cas, queda aquí el debat, veurem què acaba passant. Jo crec que hi ha altres necessitats, a part de canviar noms, que podrien ser molt més urgents. Jo sí que demanaria una consulta sobre si volguessin tenir els contenidors d'abans. Ara no en parlem tant, d'escombraries. El debat de les escombraries... Jo tinc una bossa de plàstic a la cuina que no la puc llançar i la veig cada dia perquè s'ha emplanat i hi ha molt de plàstic. I la guardaré dos dies a casa.
I finalment sembla que el solar aquell de Maixirgo, que estava ple de bosses d'escombraries, que feia 3 o 4 mesos, que feia una pena de calample, jo tinc fotos, sembla que el comencen a netejar. Avui o ahir va començar l'Ajuntament amb l'empresa de neteges a treure escombraries d'una vegada, perquè els veïns ja estaven. És que la gent anava allà a tirar-les. Home, clar, és un gran abocador al mestre de la ciutat. Turisme a escombraries. Escombraries, sí, sí.
I què està passant, per exemple, a l'alcalde de Salt, que a Salt també els està passant molt de la gent de Santa Eugènia, que ara va, que evidentment n'han notat, a Salt els hi venen ara els de Santa Eugènia, els hi venen els de Vilaboreig, els hi venen de per top, perquè són els últims que queden gairebé. Probablement a l'Ajuntament, i deu haver-hi uns moltíssims postgraus, moltíssimes graus, moltíssimes carreres, moltíssima intel·ligència, però jo no entenc com, no podien imaginar que si plou et mulles.
És a dir, que era de preveure el que acabaria passant, no conèixer com funciona la ciutat, ni com funciona la gent, que si tanques i diguem, fas, generes un caos a l'hora de... que jo aquest dia puc llançar les escombraries, aquest altre dia no puc, i aquí...
En fi, això sabien perfectament, a banda que ja combino 30.000 residents que no existeixen oficialment a Girona, però que les seves escombraries existeixen. Vull dir, és que, a veure, era de preveure que això acabaria passant. En tot cas, però... Són canvis molt profuns. És a dir, el tema del reciclatge de les escombraries és un tema que la societat se l'ha d'anar plantejant cada vegada més, perquè cada vegada en produïm més, i per tant no és un tema fàcil. Jo entenc que per una corporació...
per mantenir la ciutat neta d'una manera sostenible, és difícil. Ara, el que no pot ser és canvis radicals sense consultar i, diguem-ne, de cop i volta. S'han d'anar introduint de mica en mica, amb molta pedagogia,
és a dir, festejant a la gent perquè ho accepti i perquè entengui la necessitat d'aquests canvis, més que no pas aquesta imposició. Jo penso que el tema de les escombraries aquí a Girona, que crec que s'han de canviar el sistema com es venia fent fins fa dos o tres anys, doncs s'ha de fer, però s'ha de fer d'una altra manera, amb més col·laboració ciutadana, amb més pedagogia,
i, diguem-ne, amb més pautes d'una manera més escalonada, que la gent ho accepti, que la gent hi col·labori, que s'hi senti implicada i que, per tant, no es rebutgi i es reboti i faci aquestes coses de fer el turisme d'escombraries o deixar-ho tot al costat del contenidor si no tinc la targeta o la targeta no en funciona.
Jo només sé que des de 1880 aproximadament els cotxes tenen quatre rodes i hi ha molta gent que ha volgut progressar i posar-li cinc o posar-li sis o posar-li tres i no funciona. És a dir, un sistema en el qual hi havia... Perquè jo penso que ara es recicla menys que fa tres o quatre anys, perquè evidentment el turisme escombraria ser una conseqüència...
d'haver pres una decisió, diguem, errònia, perquè a més, doncs, ja teníem l'experiència prèvia, el sistema d'un contenidor per cada cosa era un sistema que funcionava i de cop i volta tens un contenidor gros que canvia cada dia i que, bueno, diguem, a les 9 del matí, si no...
Diguem, l'únic dia que toca baixar el paper, si no te dones pressa, ja no hi cap, ja l'has de deixar al costat. Oi, és una qüestió de previsió. És a dir, els cotxes han de tenir quatre rodes. I, diguem, les escombraries, el sistema d'abans funcionava més bé. Posant-li sis o set rodes, no et funcionarà millor el cotxe, al contrari, funcionarà pitjor. Fet a partir de gener... Ara feia temps, que no parlàvem d'escombraries... Més containers, no?
A partir de gener ha de canviar aquest sistema i tornem una miqueta al model de més containers, un per cada fracció, que tu puguis dar-hi com a gust, això sí amb la targeta.
Però és que, a més, la targeta és una perversió. M'he cansat de parlar. No, a veure, jo entenc, espero, que d'un Ajuntament d'Esquerres, per exemple, a l'hora de pagar els impostos municipals de les comeries, que a Girona són dels més alts, hi hagi potser un principi de proporcionalitat en funció de la renda. Els més rics paguen més i els més pobres paguen menys.
Però no, va per volum d'escombraries. I de fet, tot aquest tema de la mineria de dades que fan amb les nostres dades, amb la targeta, que saben exactament a quines hores les baixem i què baixem i què posem, etcètera, al final es paga per volum. De manera que una família amb 5 o 6 criatures acabarà pagant més que una persona que visqui sola o una parella que, evidentment...
Clar, i això normalment hi ha una evidència també estadística, quan més fills menys el rende per càpita, de manera que al final és un impost discriminatori, és que no ho entenc com ho poden haver fet pitjor.
Tot això s'ha d'anar perfilant, a veure. Estem en la societat, ens agradi o no ens agradi, per bé o per mal, del control. Estem tots controlats, estem controlats amb les targetes, amb les targetes bancàries, amb els telèfons mòbils, amb les dades d'Hisenda, per tant, vulguem o no vulguem, estem controlats. I per tant, a mi no em sembla malament que hi hagi per accedir a els contenidors, sempre i quan n'hi hagi de suficients, unes targetes, un control, perquè...
Es pugui mirar a veure si la gent actua de manera cívica o no actua de manera cívica, que a vegades també hi ha molta salvatxeria. Però tot això s'ha de fer, repeteixo, festejant el personal. És a dir, no es pot imposar d'avui per demà d'una manera ràpida i sense prou mitjans que donin possibilitat que es pugui fer bé, sinó de manera paulatina. I això no s'ha fet d'aquesta manera.
Ara, un ajuntament, sigui d'esquerres o de dretes, el que ha de fer és funcionar i, per tant, està amatent quines són les necessitats de les ciutats. I això sembla que tant amb seguretat com amb escombraries, no perquè sigui d'esquerres o no perquè sigui de dretes, aquest ajuntament no ho acaba de saber fer del tot bé. I amb les escombraries ho està demostrant d'una manera, penso, que força palmària.
Ja que heu tret el tema, parlem, i com que tenim un advocat després, per tant, estaria bé perquè hi ha una reflexió filosòfica aquí, no? El tema aquest del control, el control social, de fet, que és un sistema que cada vegada estem imitant més el sistema xinès de crèdit social.
És a dir, una mena de carnet de punts ciutadà, que coses com llançar les escombraries quan toca et dona punts i no llançar-les quan no pots doncs et dona menys punts i genera determinats algoritmes. Igual que tot el tema de la recopilació de les dades a les quals jo estic completament en contra perquè va evidentment en contra de la intimitat de cada persona i de la pròpia individualitat i aquestes coses.
Clar, si arribem a un sistema de crèdit social en el qual funcionem amb algoritmes i, a més, barrejant en una època d'intel·ligència artificial, ens podem caure, com diu el Joan Harari, en un determinisme més absurd i absolut i fins i tot opressiu. Perquè jo puc entendre... Ja ho sé. Però, clar, per exemple, a l'hora que un ciutadà contravingui una norma,
que hem de jutjar pels conjunts de dades que al final condicionaran a l'hora que algú cometi un delicte o jutgem el delicte en concret, o la pena, o la falta, en si es mateixa. És a dir, és entrar en una deriva molt, però que molt perillosa. I que a més, un Ajuntament d'Esquerra, si contribueixi, doncs ho sento molt, però jo crec que això ha estat una presa de pèl.
Aviam, moltes coses, però sí que és veritat que estem en el món de les dades. Estem controlats. Jo no ho defenso, però estem supercontrolats. I cada vegada ho estarem més. I nosaltres i els nostres fills ja estan en un cercle que ells ja no dubtaran que estan controladíssims. Ells ja no ho dubtaran. Nosaltres, com que encara hem viscut en l'època del mòbil sense dades,
Encara han tingut mòbils... L'època del no mòbil, perdó. Sí, nosaltres som d'època del no mòbil. Perdó, però jo us feia joves igual que jo, ja ho sabeu. Però a partir d'aquí, clar, són diferents generacions. El mòbil sense dades, els que no hi havia mòbils, els mòbils aquells amb els malatins, que també hi havia mòbils amb els malatins. Al final, estem en un moment que, evidentment, el Big Data, aquesta paraula anglesa famosa del Big Data, que al final és gestió de dades...
és important és important per moltes coses per ser eficients, és important per ser rentables, és important per fer les coses més bé al final és important per molt bones coses també evidentment per fer molt males coses perquè pots tenir dades que aquestes dades les pots utilitzar de forma fredolenta digue'ls-hi dades de salut digue'ls-hi dades temes d'hisenda digue'ls-hi mil coses que al final doncs evidentment et poden perjudicar el fet de
que els containers avui vagin amb targetes, sí que és veritat que quan vam anar a recollir la targeta ens van donar un número i saben que aquella targeta correspon a la plaça Poeta Marquina, número 6 àtic, o número 2 primer i segona, o travessió del carril cinquè tercera d'aquella persona
Però aquestes dades, evidentment, no sabem quin ús en fan. Tampoc sabem si realment aquestes persones fan servir la targeta a ells o fan servir targetes d'altres, jo què sé. Hi ha gent que té algú treballant a casa que els està ajudant i a vegades aquests tenen la targeta que, per no tenir la targeta d'una i de l'altra, fan servir la particular d'una altra. I el container sobra. Hi ha un parell de coses també, per exemple, amb aquestes dades l'any que ve, els que ho hem fet bé, tindrem una bonificació sobre...
En teoria, no? En teoria. Es va aprovar, està aprovat en l'Ajuntament, per tant, tindrem una bonificació sobre l'impost de residus. I si ho deixaria una o dues vegades també. I també, i qui ho hagi fet malament tindrà una penalització. Això és una cosa que em sembla que la gent ho ha valorat bé, ja que jo faig l'esforç de fer-ho bé...
de fer-ho bé, d'anar com a mínim X vegades a por hora, però després la targeta diu que tu vas a llençar el contenidor però després tu obres el contenidor i allà dins el dia del paper hi ha orgànic i el dia de la resta hi ha de tot. O la gent ho deixa a terra. O la gent ho deixa a terra, vull dir que no saps què es llença. La targeta fins aquí no hi arriba, encara. Bueno, i després ja el porta a porta, aquesta és l'altra.
La gent que fa porta a porta, que aquesta també, clar, al final, aquí a Girona existeix el porta a porta, existeix els containers intel·ligents... Aquí sí que no hi ha queixes, amb el porta a porta, els barris on es fa, tret de Montjuïc, el cas inicial que hi va haver, en general, el porta a porta, allà on es fa, la gent... Jo crec que s'ha d'anar afinant, i que hem de tots plegats, l'Ajuntament com a corporació, els ajuntaments...
Però els particulars també hem d'entendre que ens hem d'anar amullant a un sistema més efectiu, més sostenible i més ecològic, diguem-ne, del tema del rebuig, perquè produïm molt i molt de rebuig. Una altra cosa és que no se n'hagi de generar tant.
Vas a comprar les carnisseries i ho compres tot envasat als supermercats en plàstics, que això també s'hauria de mirar. Les begudes, el tema del vidre s'ha ben superat i per tant tots són tetraprics. És a dir, ens haurem d'anar adaptant perquè cada vegada amb la societat de consum i de benestar que estem en el dit primer món, no?,
estem generant molt més rebuig del que podem despendre'ns d'una manera sostenible i ecològica i per tant això ens hem d'anar reciclant. Ens agradi o no? Com? De quina manera? Això és el que s'ha de veure. Potenciant-ho, donant incentius, més que no pas penalitzant, però tots plegats ens hem de ficar al cap que alguna cosa s'ha de fer per als residus.
I el residu és un sector que es fan molts i molts milions d'euros, però molts milions d'euros. Per una altra cosa, jo no sé vosaltres, però Girona, no pels containers, no per la imatge dels containers, que evidentment no ajuda, però Girona està bruta. Girona, les escombraries... Ara hi haurà algú que dirà, no, esclar, com que no es pot obrir el container, la gent tira la bossa d'escombraries a dintre les papereres.
i s'emplaren més ràpid. Que passa. Evidentment que passa. Però no només passa amb escombraries. És a dir, no els arrecollien, jo crec, com els arrecollien abans. Estan a rebussar totes les escombraries de Girona. Però totes. És que vagis per on vagis, no veus i no veus
gent netejant els carrers, no veus gent recollint les escombraries. Aquest cap de setmana he estat a la Rioja, he estat a Logroño, i el dematí em vaig aixecar aviat i vaig anar a donar un vol a Logroño, a primera hora, a les set, a dos quarts o vuit del dematí, estava donant vols, estava sol, estava sol, però hi havia, vaig veure com a mínim 25 persones netejant els carrers.
amb mangueres, amb camionets, recollint les bessures, feia boig. I La Gronya és una ciutat una miqueta més grossa que Girona, em sembla de ser 120 o 130.000 habitants. Per tant, no es pot tenir gent netejant els carrers a primera hora perquè la gent quan s'aixequi al matí no vagi a la ciutat bruta. És que és una qüestió d'imatges. Si jo veig papers a terra...
Tiraré un paper terra. Si no vaig un paper terra, potser inclús el colliré perquè no hi hagi el paper terra i el tiraré a les escombraries. És una qüestió d'imatges. Jo crec que això també és un punt que hauríem de tots... L'altre ja vaig veure un senyor, un senyor de Girona, conegut per molta gent de Girona, recollint l'acera on viu ell de casa seva, de punta a punta, recollint totes les escombraries que hi havia a terra. Llaunes, papers, posses... I ho collia i ho posava dintre d'una bossa de plàstic.
Dius, ostres, això ho hem de fer nosaltres, ja paguem impostos, però ho hem de fer nosaltres, o realment hauríem de veure molta més imatge de gent recollint? No, no, primer, una cosa respecte al tema de l'efectivitat, que comentava el Francesc. No, no, el sistema aquest s'ha demostrat que no era efectiu, i el sistema anterior sí que era efectiu. Si més no, teníem la ciutat més neta, i si més no, la gent reciclava més, pel que sembla.
El tema de la sostenibilitat, aquí obrim un gran meló en el sentit que totes aquestes polítiques de l'Agenda 2030, en realitat, totes aquestes polítiques ecològiques i de reciclatge, afecten el 15% de la població mundial, que és bàsicament la Unió Europea, Occident, etc., i el 25% de la producció industrial del món mundial.
Clar, ara mateix el planeta s'està contaminant d'una manera molt clara i s'hi està demanant uns esforços als europeus, com per exemple que si ets pobre ja no tens dret a tenir cotxe perquè no podràs comprar un vehicle elèctric de 40.000 euros, i bàsicament l'única cosa que està generant és ressentiment per part de...
cada vegada més exclosa d'aquesta sostenibilitat, si al final el que implica són sacrificis que sempre paguen els mateixos de sempre. De manera que tot el tema de la sostenibilitat, a banda que hi ha alguns elements una mica perversos, com per exemple la potenciació de la caiguda demogràfica per part d'Occident, que serien diversos melons. Però, efectivament, Girona està més bruta.
I més enllà del tema aquest que probablement l'empresa de neteja no ho fa prou bé, també hem d'entendre que a diferència del que ha passat a Logroño o a diferència del que ha passat a la majoria del continent, a Catalunya en 3 anys hem augmentat 800.000 persones.
És a dir, un 10% de la població ha arribat en 3 anys. Això no hi ha cap societat que ho pugui resistir. Ni els suïssos, ni Hong Kong, ni Singapur són capaços d'administrar aquesta situació. I després, efectivament, jo també hi estic molt d'acord amb una cosa que apuntaves, el tema de la degradació, crida més de degradació. De fet, és la teoria de les finestres trencades, en la qual, si la gent veu que l'espai públic està degradat, per exemple...
El tema dels grafitis, per cert, a la Xina, en un país molt autoritari, sí que empresonen els grafiters. No demano jo aquestes coses, però sí que és veritat que hi ha massa impunitat amb el tema aquest. I, per tant, això convida a comportar-se pitjor. Sí que cal fer una reflexió profunda al voltant de tot això i veure que si cal fer una política...
de millora no només del reciclatge sinó també una millora de l'espai públic haurien d'apuntar sobre si ens fiquem a la persona que deixa les escombrides al costat perquè no té targeta o persones que probablement afavoreixen aquesta mena de degradació a l'espai públic.
Sí, sí, sancionar-los, eh? El problema és localitzar-los, també, eh? No, a veure, jo entenc que buscar la perfecció en aquest tema, com en els temes complexos, és difícil. Però la conscienciació és bàsica, i per tant la conscienciació s'ha de fer des de les escoles, des de les famílies...
I l'Ajuntament ha de persuadir més que castigar i posar, evidentment, personal al carrer i vigilància al carrer. Vigilància no vull dir per vigilar el ciutadà, sinó vigilar com estan les coses per dir, ei, empresa, neteja, aquest carrer està més brut del compte, passeu aquí, i per tant tenim una acció directa,
per entrar a llocs puntuals, com aquest que deia demà Xirgo, aquest solar que s'hi va començar a deixar de xalles, si s'hagués netejat de seguida al cap de 10 minuts de veure-ho i l'endemà s'hagués tornat, no hauria continuat posant-hi la gent més de xalles, convertint-se en un abocador infecte com ha estat fins ara.
per tant calen accions directes i cal molta pedagogia i repeteixo la gent, el ciutadà
Ens hem de mentalitzar que les coses s'estan canviant en aquest sentit i que, per tant, no podem llançar les coses, no ens podem desprendre de les coses allà on vulguem, quan volem i de la manera que vulguem. Ens hem de mullar a uns sistemes que han d'estar pensats i pautats i, evidentment, acceptats per tothom, o almenys per la majoria.
A part de la celebritat, eh? Perquè ahir vaig tirar-ho una rata, ahir vaig tirar-ho una rata del pàrquing d'allà a travessia del carril, de pam i mig. Les rates hi són, però si tens les escombraries de sobre, els veus a sobre. Sí, i encara hi són més. T'ho has de dir també deia una cosa, el tema del creixement demogràfic és evident, que cada setmana ve un vídeo dels anys 80, penso que eres del Jack,
un club amb 20.000 socis una tercera part dels socis una quarta part de la població de Girona una tercera part de la població de Girona és sòcia del GEC parant d'una població de 80.000 persones més o menys estem 10 a 100.000 però la realitat és que evidentment en Girona ciutat devem ser 105-110.000 oficials sensats sí, sí
I en la conurbació amb salt i serrià i tot plegat devem ser els 125-130. Recordo un regidor, no recordo quin, de l'Ajuntament, que en base al número de línies mòbils que estaven operant, ells calculaven que a Girona hi havia entre 120 i 140.000 persones reals. És a dir, tenim entre un 20 i un 40% més de la població oficial.
I que hem tingut gairebé un... S'ha doblat gairebé la població amb 30, 40 anys. Estaven posant ordre els empadronaments, si no vaig equivocat, per el que vaig sentir un dia. Algú va explicar que estaven revisant tots els empadronaments per tot aquest tema que hi ha molta gent empadronada en pisos que després no hi són, també, o que sí que hi són però n'hi ha més. Vull dir...
Sí, això semblava que s'hi estaven posant, perquè també havien de tractar pràctiques que no eren les que havien de ser. Després, evidentment, som ciutat universitària, que això també implica la presència de molts estudiants, turisme, etcètera. Però, per tant, sí que estem en una situació, això està petant sobretot amb l'habitatge,
que poder més allà els residus tot això són coses que evidentment que es nota que la ciutat no està preparada o el mateix passa amb el país amb Catalunya també segurament o amb moltes altres ciutats per aquest increment demogràfic que hi ha hagut però llavors també on t'apeta realment això és amb l'habitatge
És que, i a més, no hi ha hagut cap regia europea que hagi crescut tant en els últims 25 anys. Crec que, en total, la població de Catalunya, del 2000 al 2025, ha crescut entre un 27 i un 30%. Passat els 6 milions, els 8 d'ara i amb un horitzó d'aquí relativament pocs anys.
i el terreny no creix i això és un desastre bàsicament perquè tenim molta més gent però amb els mateixos serveis públics de fa 20 anys
Que és el que s'està posant de manifest, la Catalunya dels 8 milions, amb unes infraestructures, no?, ho veiem per l'autopista, ho veiem sobretot amb l'habitatge. Jo crec que des que vaig néixer, que jo vaig néixer a l'any 65, deu haver-hi entre, al voltant de 20 o 30 quilòmetres, no, un cent... D'acord, si en descomptes l'AVE, jo crec que hi ha el mateix nombre de quilòmetres de ferrocarril, per posar un exemple.
No, no, no, i a més a més, diguem-ne, augmenta la població i la gent, diguem-ne, d'aquí no té fills. Això també és un altre tema que s'ha de tenir en compte. I els que tenim fills se'n van a l'estranger. I els que tenim fills se'n van a l'estranger, o es queden, però vull dir la població...
entre cometes autòctona va disminuint i la forana va augmentant això també és un altre tema que s'ha de tenir en compte perquè també genera alguns problemes que la gent no vol entendre o no vol comprendre però és curioso això aquesta dicotomia és curiosa perquè tenim gent de fora que ve a viure aquí per lo bé que es viu aquí
i per la qualitat de vida que hi ha i els nostres fills acaben marxant fora evidentment jo crec que moltes vegades per un tema més econòmic jo tinc el meu cunyat que treballa per una empresa americana en aquests moments i que ell viu a Mallorca perquè s'ho pot permetre i deu guanyar molt bé la vida però al final és una qüestió de números Girona és cara treballar a Girona els sous no són els sous de treballar fora
i el més curiós és que després tens
Estrangers, estrangers amb capacitat econòmica, que descobreixen Girona, i compren un pis de Girona, i es queden a viure a Girona, i treballen des de Girona. I això és... Jo matisaria... Alguns van en bicicleta, altres van a córrer... Jo matisaré una mica el que ja dius, eh? Sí, sí. Perquè jo crec que si hi ha moltíssima gent aquí, primer de tot, és perquè hi ha una part substancial que el que troba és una gran facilitat per al treball submergit, o per al treball precari, posant un exemple, Globo, eh?,
o fins i tot, aquí a Girona ho desconec, però a Barcelona pràcticament tots els taxistes són paquistanesos. És molta facilitat i, diguem allò, poc control. Però una lliència de taxa és cara, eh? Si em permets, Xavier, em sembla que parleu de dos tipus, diguem-ne, de forants diferents, eh? Després jo conec també alguns expats. És veritat que venen aquí, però no venen aquí ni per la nostra simpatia llegendària que tenim els gironins,
ni perquè lliguin els cursos en llonganissa, sinó perquè els Estats Units, i qualsevol que conegui els Estats Units són, a veure, són tipus de ciutats molt inhòspites, per exemple, grans extensions, molt insegures, encara aquí tenim un síndex de seguretat relativament importants, i una estipologia, els serveis públics en comparació amb els Estats Units són una glòria, efectivament, però també és un veritat,
que allà els Estats Units paguen un terç dels impostos, i estem parlant de gent amb una gran capacitat adquisitiva, que quan ve aquí precisament el que fa és distorsionar moltíssim el mercat immobiliari, i que li té una gran atracció a Europa també per l'estil de vida, un estil de vida que als Estats Units no tenen.
I molt ben situada, molt propera a Barcelona. Però estem parlant d'una minoria molt minoritària. Amb la Costa Brava, amb la muntanya, és a dir, estem en un lloc, diguem-ne, molt ben situat geogràficament. I el tema seguretat és un dels temes que també és veritat que això els agrada, perquè són gent...
No tenen per què ser americans, són de tots, són holandesos, són suïssos. Bé, els suïssos poden o tant, perquè ja també viuen molt bé allà. Però hi ha molt d'europeu que ve a viure cap aquí?
I un dels temes de la seguretat és un dels temes que sempre comenten que poden deixar els seus fills tranquilment que vagin a peu al col·le i que no hi ha cap problema i que no tenen que estar ni vigilats ni controlats. És curiós quan després d'aquí la percepció a vegades és que falta seguretat o és que hi ha inseguretat o també hi ha molts discursos que abonen una miqueta aquesta teòrica inseguretat, però és...
A veure, diguem, els índexs d'inseguretat no estan al nivell dels Estats Units ni del Regne Unit, ni molt menys, però també s'han anat degradant en els últims anys. I, bueno, és una qüestió estadística. Si arriba més gent, encara que el percentatge de la gent que arribi tingui uns índexs de criminalitat semblants a la població autòctona, doncs és normal que en termes absoluts també s'incrementin, és òbvio.
Està més lligat, diguem-ne, potser a les ocupacions de vivendes, la sensació d'inseguretat que tenim aquí, que no pas a la delinqüència en el carrer com a tal. És a dir, en el carrer pots anar amb una certa tranquil·litat a tot arreu i pots deixar els teus fills, però en canvi trobes a vegades que hi ha pisos ocupats en llocs que no hi haurien d'estar, sense celebritat, sense mesures de seguretat i que evidentment també són focus de vendes
de productes il·legals, per dir-ho d'alguna manera, però no una inseguretat en el carrer. Bueno, això ho hem viscut molt a prop de casa, eh? Sí, home, sí, sí. Allà davant de casa teva, durant molts dies vas tenir l'edifici aquell ocupat. És més una sensació, és més una mala vista, per dir-ho d'alguna manera.
Parlem de Tomàs Mieres Aquesta setmana hauria d'anar a terra Sembla que aquesta setmana aquesta la que estem Sembla que s'hauria de començar les tasques d'enderroc S'estava pendent d'un permís d'adif I la previsió era que aquesta setmana Si no fos aquesta serà la que ve Doncs ja començar les feines d'enderroc en aquest habitatge Però aquella zona quan hi havia aquest pis ocupat
aquest edifici, un edifici ocupat, passaves el vespre i Déu-n'hi-do... Sí, però la més sensació...
que no pas, és a dir, delictes reals, no n'hi van haver tants, jo diria com la sensació que aquí està passant alguna cosa que no m'agrada estar-hi per al mig. Però les sensacions són reals. I de les finestres veies que saltaven coses i gent a sota que esperava que saltés coses, i baixaven cordills i es penjaven coses als cordills que després pujaven. Aquesta sensació, no aquesta sensació, aquesta realitat sí que hi era.
Però bé... Alguna que altra discussió entre ells allà fora, però bueno, sí. Però no agradava, és una imatge que no agradava, està clar que no agradava i que això provoca al final més inseguretat o sensació d'inseguretat. Sí, però la sensació d'inseguretat jo crec que té tantes conseqüències com la inseguretat mateixa.
i de fet, a veure, jo crec que les eleccions municipals, no les de Girona, sinó les de tot el país, hi haurà un veritable terratrèmol, perquè encara que, diguem, la estadística no acompanyi, la sensació subjectiva és molt més poderosa que les pròpies xifres. Home, jo crec que estic en el torn d'ofici i he estat a Guàrdia de Girona,
Hi ha de tot, ens en faríem creus, ja fa uns dies però ens va arribar un tema de dos nanos jovenets de 17 i 19 anys que anaven pel carrer i van acabar apunyalats perquè els volien atracar i no es van deixar i els van apunyalar.
I de punyalaments n'hi ha. A Girona hi ha punyalaments, no ens enganyem. Abans segur que també hi havia. També és veritat que ara totes les notícies corren més ràpid, però parlant també amb gent dels CAPs, hi ha agressions. Hi ha agressions físiques. Sí, a més, hi ha una dialèctica perversa, que és que les autoritats miren de minimitzar aquestes situacions, mentre que les xarxes socials, diguem, amb base real o no,
per exemple jo recordo quan en el tema dels apunyalaments hi va haver un compte de Twitter que es va popularitzar molt que era l'apunyalòmetre que amb una certa ironia anava registrant el nombre d'apunyalaments que hi havia per ciutats i per tant hi havia alguna mena de campionat a veure on hi havia més Girona per exemple jo crec que estava en la zona Europe League crec i clar a veure si l'autoritat pública
no li dona la importància que té i no actua d'una manera contundent, la sensació s'instal·la i probablement allò que tothom parla de l'Aliança Catalana, que tampoc crec que tinguin capacitat per resoldre res, però sí per canalitzar un ressentiment molt profund, pot generar un terratremol a totes les eleccions municipals de tot arreu del país.
I no pas perquè... I la gent jove ja està molt posada. Sí, probablement no tenen personal polític per fer, perquè segurament deuen ser molt incompetents, i en política cal moltíssima competència i molta expertesa, i no l'entenen, i per tant probablement no faria més la cosa que empitjorar, però l'amenaça és real. I clar, la pilota ara mateix està dins de les autoritats del país.
Però de cares a la sensació jo penso, és a dir, jo m'estimo més fiar-me de les autoritats del país, per més que pugui ser crític de la manera que actuen, si actuen bé, si actuen ràpid, si actuen allò on s'ha d'actuar, que no pas de les xarxes, que també inflen molt les coses i creen unes sensacions irreals i que creen més temor.
Hi ha d'haver un equilibri entre aquesta calma de les autoritats, aquí no passa res o no passa tant com digueu, amb el que diuen moltes xarxes o termòmetres, hi ha una inseguretat que no es pot aguantar, que a vegades també és exagerada. Per tant, tinguem una mica de seny tots plegats i anem a la realitat quotidiana, que no és ni tan pacífica com alguns voldrien,
i per tant hem de millorar-la, però tampoc és tan horrorosa com d'altres volen donar la sensació. Jo estic completament d'acord amb vostè i sé perfectament que... Gràcies per vostè. No, no, perdó. Sí, per tu. I a més, sé perfectament la importància de tenir polítics competents a l'hora de gestionar aquestes coses. Però ni tu ni jo som la majoria de la població.
I la sensació, aquest tipus, és a dir, el malestar, és molt, diguem, és molt irracional, i les xarxes, sí, la tiem, però si no hi hagués xarxes, hi hauria, diguem, els bars, i els cafès, i, diguem, tot aquest rumrum. Pensa que el barbé...
Sí, o a Carl Barber, efectivament. Sí que és veritat que, per exemple, tu, Francesc, deies, prefereixo fiar-me de les autoritats que no pas d'una xarxa social. La gent jove, abans ho deia Josep, que està canalitzant bona part d'aquest discurs d'extrema dreta, ja ho podem dir així...
se'n fia més d'un compte d'Instagram que no sabem què hi ha darrere les imatges d'on estan la gent creu allò que vol creure les xarxes et permeten confirmar els teus propis prejudicis no et informen o et desinformen i a més l'algoritme és prou diguem, és prou hàbil per tal de per tal de conduir-te justament allà on vols
Això és com al xat GPT, que li fas una pregunta i sempre et dona la raó, i després el vas adaptant. Però vull dir, al final... Espejito, espejito. Sí, sí, igual, igual. Te diu el que tu vols sentir, al final. I la gent avui vol això. Te ho diu les bombolles. Sí, sí, sí. I la gent jove està molt enganxada... I no tan jove.
I no tan jove també, perquè al final el que acabes llegint és el que et penses que és, i no té per què ser, perquè la gent no busca, la gent no indaga, la gent no llegeix, cada vegada llegeix menys, llegeixen titulars... Sí, però encara que llegeixin, a veure, el tema de la subjectivitat, hi ha una sensació de malestar instal·lada, i quan tens aquesta sensació de malestar instal·lada, tu no t'informes, busques informació que corrobori els teus propis prejudicis i els teus propis malestars.
És a dir, clar, jo m'identifico molt amb tu en el sentit que has tingut tasques de responsabilitat i saps perfectíssimament la complexitat que representa tenir responsabilitats i haver de prendre decisions o no prendre-les. Soc plenament conscient perquè jo m'he trobat en situacions similars. Però també el poder no deixa ser una bombolla i quan hi ha una situació de malestar es controla molt fàcilment com un foc forestal.
Sí, sí, però repeteixo, el poder saps allà on és i saps on el pots anar a trobar i on criticar-lo, públicament o personalment, no? En canvi a les xarxes no saps mai qui hi ha darrere.
i ni què pretenen exactament i cadascú busca la seva de xarxa també per tant com que jo vull que la cosa vagi una mica per aquí vaig en aquesta xarxa i no vaig a l'altre que vol que la cosa vagi per allà una mica es va fent un bum bum diguem-ne que cadascú fa el trajo a mida i segueixen aquests youtubers i segueixen aquests instagramers dies de confirmació sí
És a dir, això no ho canviarem, eh? No. Això no canviarem. La tendència va a més. Això no ho canviarem. Això cada vegada va a més. Per tant, necessitem bons instagramers, necessitem bons youtubers, necessitem bons tuits, necessitem... I necessitem bones polítiques que previnguin, perquè hi ha una cosa en la qual jo estic molt d'acord, en tots dos, no? Que és que, diguem...
t'hi has d'avançar el problema. Evidentment. I has de reaccionar molt ràpidament. La immediatesa, en aquest sentit, és molt profunda. Jo recordo a l'època del Quim Nadal, quan... Jo recordo, per exemple, una anècdota que podria semblar molt... que és molt simptomàtica. Allà al...
a la plaça Ronda Ferran Puig hi havia un semàfor i unes noies van començar a intentar com ja es va posar molt de moda als anys 90 vendre mocadors de paper al cap de 5 minut veia la urbana diguem allò i va acabar amb el problema d'una manera ràpida, immediata encara aquestes noies no sabien jo què sé aturat ni dos semàfors que ja estaven fora del sistema clar, per exemple han tingut un campament de maliniants durant mesos i mesos i mesos i mesos clar, al final el tema s'ha resolt
Però la sensació ha crescut, aquesta sensació de... la gent es comença a fer preguntes i per què no, diguem, per què tenim aquest problema aquí gros i què pot fer l'autoritat? Probablement l'autoritat devia estar lligada de peus i mans, però de vegades la immediatesa i la rapidesa és necessària.
Sí, sí, perquè si no després això es va complicant i va més. És veritat que era drets d'asil, eren nois que pujaven d'Àfrica i era pas a Girona i saltaven cap a Europa per el tema del dret d'asil. I no eren sempre els mateixos, és a dir, era una rotació. Per cert, nets...
i aplicats com els mateixos es cobraven cada dia ara feia pena veure'ls allà una qüestió d'imatge no tenien ni passaport ni sabien exactament de quina nacionalitat eren per tant hi havia un tema de paperassa internacional pel mig tampoc es pot actuar com un elefant en una cristalleria en aquests casos
I que també has de vigilar com ho fas per gestionar-ho. Si crees un lloc on te'ls deixes anar a viure, això fa un efecte crida, que és el que deien també, i aquest efecte crida encara es multiplica per 25 més. I això amb els anys a Europa, no a Catalunya, a Girona o a Catalunya i a Espanya, a Europa anirà augmentant cada vegada més, perquè cada vegada es tenen menys fills, els europeus i els occidentals, la gent, diguem-ne, blanca, cada vegada té menys fills, i a Àfrica cada vegada...
té més necessitat de buscar-se el seu futur fora de casa seva, malauradament. I, per tant, això anirà en augment en els propers anys. I vull dir, no és pas perquè a mi m'agradi ni ho vulgui ni ho demani, sinó perquè em sembla que és inaluctable tal com van les coses. Bueno, també hi ha capacitat de voluntat política.
Hi ha capacitat de voluntat política perquè... I, de fet, el problema... Entrem una altra vegada a les xarxes, no? I entrem una altra vegada a l'ultradreta. Però sí, hi ha governs, el que seria el grup de vicegrat, que és Txèquia, Eslovàquia, Hongria i... no recordo... i Polònia, penso, que, bueno, diguem, han tancat les seves fronteres i han fet polítiques molt restrictives. I, de fet, el percentatge d'immigració que hi ha allà és bastant mínim, per exemple. És a dir, allò que no es pot fer... Bueno...
Jo només sé que l'ultradreta va guanyant i va guanyant eleccions prometent controlar tot el tema de la migració, cosa que després no fan, perquè no ho han aconseguit a Itàlia, on el govern s'ha gastat milions en uns campaments per deportar-los a Albània, però en realitat crec que encara fa com mesos i mesos que estan buits. I al Regne Unit, doncs més del mateix. Ni als Estats Units.
I als Estats Units... I als Estats Units amb la política nefasta que està fent entrar en aquest tema, i en tants altres, però sobretot en aquest tema, de la manera que es treu gent de sobre, però en canvi els mateixos empresaris americans diuen que no poden viure econòmicament sense la immigració que tenen de Mèxic i d'altres països de...
Estats Units necessita els diners d'aquests empresaris explotadors i el Trump necessita els vots dels rednecs emprenyats. I el mateix passa aquí, per exemple, han tocat el tema de la pesta porcina, que és l'actualitat d'aquests dies, però les càrniques que tenim aquí, comarques gironines, bona part del...
un percentatge molt alt dels treballadors que tenen són immigrants, són gent que ve de l'Est, gent que ve de l'Àfrica, etc. Aquestes càrriques necessiten també aquesta gent, però van creixent, creixent, creixent, i al final la política pública... Llavors és per dir, segons qui, resulta que tots aquests immigrants que estan als escurxadors...
mal pagats i passant fred i amb els ganivets que estan despassejant porcs i vedells a marxes forçades ens venen a robar el treball a nosaltres a veure qui és el que va fer aquesta feina en canvi hi ha molta gent que fa aquest discurs fàcil i totalment fals és que podria aquesta feina els que tenim fills joves els hauríem d'enviar que la fessin i que veiessin el que vol dir estem deixant de construir motos i tenim això i fem porcs
Aquest és el canvi econòmic de Catalunya. Sí, però ara amb la pesta porcina aquesta africana, el sector s'està començant a qüestionar. Els ha pot passat molt malament, perquè gira molts milions de pesetes.
A veure, tot això que ha passat amb el porc ha estat una política econòmica imprudent, perquè són com 8 milions de porcs que n'hi ha, és a dir, és un dels llocs, és un monoconreu, és un monoconreu pràcticament.
A veure, qualsevol que faci teoria econòmica o de planificació ha d'entendre que cal una certa diversificació. Apostar-ho tot al porc, bueno, diguem, això és bastant suïcida. És una temeritat. És una temeritat. Però té un mercat. Sí, no, clar, té un mercat molt important. Perquè, a veure, tenim un problema amb empresaris mandrosos. És a dir, que busquen els diners fàcils... No hi estic d'acord.
Bueno, doncs espero que m'ho rebatis i estaré molt content que... Estic d'acord, eh? A veure, va, ens queda 3 minuts, va. Nosaltres assessorem en el despatx de diversos empresaris i en tema d'innovació, en tema de buscar coses noves, en tema de... És a dir, no són mandrosos en el sentit de dir, mira, això ja va fent sol i que vagi fent i passem de tot. Jo crec que realment l'empresari, el gros, eh? L'empresari gros, eh? L'empresari que està facturant molts milions d'euros
i he tirat una llança a favor d'ells perquè crec que són bastant emprenedors en el sentit de buscar coses noves d'investigar de posar recursos en llocs on saben que perdran diners per fer coses noves inclús, et diré, en el sector càrnic hi ha molta empresa que està tancant el cercle és a dir, els arriba porc el maten, ho recuperen tot ho recuperen tot, en fan adob
el venen, l'exporten, l'empaqueten, ho fan tot. És a dir, no és... i quan comença siguen un petit escorxador, eh? I al final és... hi ha innovació, hi ha ganes de... Purins i implosos, diguem-ne, reciclen els punyets. Sí, sí, tot se'n va a fer adob. La sang la recuperen, no només per fer el botifarra, sinó per fer-ne un adob natural. El tema dels punyets.
els purins els agafen els purins els reciclen els hi treuen l'aigua tenen tot un sistema de tancar el cercle perquè abans tots aquests purins els havien d'enviar a Lleida a Lleida es veu que hi ha un sector de reciclatge que es dedicava a tot el sector del purí de la fenta i tot el que penja el que no es feia servir
I tot això ara ells tanquen el cercle per tal d'evitar enviar camions. Estem parlant de molts quilos de dipòsits que se n'anaven cap a Lleida. I crec... Tiro-t'una llança perquè el connectes de dintre, eh? Sí, sí. En el cas veurem com acaba això de la Pesta Porcina. Domenys Girona
se n'està... ha quedat fora de... de les prohibicions d'exportació per tant les carnes que es poden continuar exportant a la Xina per exemple, que és una de les preocupacions a l'espera de si aquest brot que hi ha hagut de Collserola queda concentrat allà o acaba anant més d'uny esperem aviam què passa
a cap granja, diuen. De moment no. De moment no. Després hi hauria el delat dels ports senglars, que aquest seria un altre també, que això ho haurem de fer un altre dia. Francesc, Francisco Busquet, Josep Prat, Xavier, moltes gràcies per aquesta tertúlia i en tot cas vostès els esperem demà el treball d'aquí a Major di Grau. Moltes gràcies. Bon dia. Gràcies.