Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tactúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Cocodrill Club.
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cucudril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cucudril Club, el programa revival de l'Albert Malla.
La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat.
Molt bon dia, entrem en temps de Tartúlia, Girona FM, com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 12 de desembre. Vigília de Santa Llucia i a les portes ja de la setmana que ens coinduirà.
les festes de Nadal. Això ha passat molt ràpid, fa quatre dies parlàvem de Fires, parlàvem de Saquera, i ara plou una miqueta, no gaire, però plou, fa fred, que és el que toca en aquesta època, i volem parlar de la nostra ciutat amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Valmes, i a les quals els agraeixo
la seva presència. Si m'ho permeteu, ho saludaré primer a la Coralí Cunyat, directora de la Fira de Giron i presidenta de les Fires de Catalunya. Molt bon dia, Coralí. Molt bon dia. Què tal? Molt bé, molt contenta de ser aquí. A l'última vegada. Sí, molt ben acompanyada, a més. Sí, els presentaré ara, si m'ho permets, però després vull fer una pregunta. Senyor Joan Miró, molt bon dia, què tal? Molt bon dia, molt bon dia.
Se'l veu bé però jo li pregunto com està. Ajuda a fer bon dia. Exacte. Perquè no és tan pastuosa. No és tan pastuosa. Però és d'aquella que mulla cabells i fa que a vegades les fulles dels preciosos arbres que tenim a la ciutat de Girona la llisquin i siguin un punt perillosos, diguem-ne, no?
perquè no sempre es treuen a temps i a vegades s'acumulen, no? No, bueno, he vist un sargall municipal de policies que passa i aixeca les reixes dels embornals. Són policies aquests, deus ser a les brigades, no? Bueno, no sempre és la policia de neteja. Bueno, jo veig el cotxe de la policia.
També deu ser això, els ha de controlar. El que ho controla tot en aquesta ciutat és el nostre llibreter mèdic, senyor Guillem Talibes. Molt bon dia, Guillem. Molt bon dia. Ha fet una frase de la pel·lícula, que hi ha un dit que diu plou poc, però pel poc que plou, plou prou. Doncs avui fa això, que plou poc, però pel poc que plou, plou prou. Sí, sí. I el de les fulles, hi ha fulles que ja estan trinxades.
A la plaça Marquès de Cans, per exemple, hi ha fulles que deu fer, per exemple, un mes que hi són, i ja estan trinxades de tanta gent que hi passa, però que no els recullen ara, les fulles? Ara en parlarem, si et sembla, però és que jo et volia preguntar una cosa que ara... La Corolí m'ha mirat i tal, no, però és que l'última vegada que vas aquí parlàvem de...
de concerts, i ell ens deia que teníem un concert al Palau de Firescot. I vaig anar-hi. És que tot Girona hi era, veure Camela. Jo parlo del de Camela. Ah, no, jo parlo d'un altre, que no hi era tot Girona, precisament. I l'endemà que s'esperava potser una miqueta més gent amb el concert del País Valencià, i això el volia preguntar com havia anat, perquè això de Camela és una cosa. Vaig trobar gent, des del meu punt de vista insospitada, que era allà, que se sabia les cançons, i que s'ho va passar amb ips.
No, jo no hi era. Ah, no et vaig veure? No, no, no hi era, no hi era. Però diuen que realment el nivell, diguem-ne, que la veu justeja molt, per dir-ho d'alguna manera, però que era igual, que la gent s'ho va passar molt bé. I els volia preguntar.
Van fer un aforament de 6.000 persones. Per mi va ser increïble. Vam obrir les portes a les 7 i hi havia gent que entrava corrents com si fos un espectacle d'algun artista d'aquests a nivell mundial. Vull dir que realment tenen
fans, molts fans. I després, el que és curiós és que hi havia gent de molts perfils diferents i també, com bé dius, gent coneguda que mai haguessis pensat que seria... Jo vaig trobar moltíssima gent de perfils diversos. Clar, jo tècnicament no hi entenc. Hi havia diversos tècnics de cultura que quan fem esdeveniments venen, assisteixen i així anem també
Per nosaltres estem testejant ara el Palau Fidal com a espai de concerts i per tant tots aquests primers esdeveniments ens estan anant molt bé per fer prova i error. Era un volum, a ells en deien, curiós.
per les projeccions, per la manera d'actuar... Jo com que he parlat del son, no me'n referia el son del local, me'n referia la capacitat de la veu que ja tenen els components de camela que tenen la seva edat i que algú em va dir que des d'un punt de vista, que si s'hagués hagut de fer una crítica, s'hagués destrossat, si s'havia de fer una crònica, s'havia de dir que allò era collonut perquè va a cero, perquè la gent ho va passar...
M'ho van passar molt bé, la veritat és que 6.000 persones i sense cap tipus de problema... No són Camila que ens truquen, és el mòbil d'en Joan Miro que s'ha... Una alarma que s'ha disparat. He baixat el so. T'estàs sentint?
Ara. Perfecte. Bueno, doncs, matem el tema de Camela si vols. Sí, sí, mamà. Esperàvem més gent pel vol del País Valencià? Sí, sí, sí. Efectivament, nosaltres vam fer un muntatge de concert
Boníssim, o sigui, ara vindrà en Guillem, que en Guillem hi va ser, i realment la qualitat dels grups que participaven en el Concert Solidari era brutal, o sigui, era espectacular, a més a més amb un cost d'entrada molt econòmic, perquè eren 12 euros, però en canvi ens van venir 2.000 persones.
Jo esperava més gent. Tots esperàvem més gent. Nosaltres vam muntar un operatiu comptant que a la tarda ens en poguessin arribar a venir 6.000, 3.000 al matí en els grups infantils o a la sessió matinal que en dèiem més familiar infantil, que hi va venir gent i que a més a més van comprar entrades a taquilla. Vull dir que també es va fer venda a taquilla, però curiosament a la tarda vam fer aquestes 2.000 persones que va quedar curt respecte al que nosaltres
Potser hi ha hagut molts concerts de plegat. Sí, per el que em diu l'Ajuntament, perquè just va ser els dies de fira de mostres, però sí que vam ser el primer concert que es va anunciar, però al mig n'hi va haver d'altres. Havia passat el de Barcelona abans.
Molta més gent de la que finalment van tenir. És imprevisible. Nosaltres vam fer ajuntament i FIRA el màxim esforç possible. Van venir una vintena de grups que entre grups i familiars, acompanyants ells sols, ja eren unes 150 persones.
Després, empreses, proveïdores habituals de maquinària, d'equips de so, de muntatge, van venir a treballar de manera gratuïta, amb els seus tècnics de manera voluntària. Vam tenir una bossa de voluntaris que ens van ajudar a gestionar les barres, a fer tot el muntatge.
permeteu-me l'expressió, va ser acollonant. Jo ho comparo una mica, i no té res a veure, amb temps de flors. Quan jo era regidora i portava temps de flors, a mi el que més m'impressionava era tota aquella quantitat de gent que participa de manera voluntària.
va ser brutal i l'emoció que hi havia d'escenari enrere. Tu que vas venir per allà a darrere va ser brutal. I la gent que va venir s'ho va passar molt bé. Llàstima que no vam poder obtenir més ingressos que al fons. L'objectiu era recaptar diners per poder col·laborar i ajudar el País Valencià.
No, generalment jo vaig estar davant i a darrere, vaig dir, amb els músics i amb el públic, i els que hi vien ho feien amb entusiasme, o sigui, participaven. Però, vull dir, sí que era una pena, perquè hi havia gent des dels Amics de les Arts, en Lluís Llach... O Javier Alba... O Viri, va ser fantàstic. I en Sergio Lopez actuant per primera vegada cantant una cançó.
Sergi López ha fet contú que des de petit no ha deixat d'actuar mai. Estaven molt emocionats. En Sergi estava emocionat i acollonit. Sí, ho vam veure. Hi ha una cosa que jo em sembla que s'ha perdut una mica aquell esprit solidari. I diré perquè ara heu dit que a Barcelona tampoc no havia anat del tot bé.
Hi havia hagut gent, però se n'esperava més. El Trifó van fer una pel·li, El Awa se'n deia, presentada per l'Àngel Quintana i tot això, no, per en Daniel, en Daniel Pérez, i curiosament,
era per recaptar diners per enverir 20 persones i vam recaptar 100 euros. Vull dir que ara que parlem això, i abans tu m'havies parlat precisament, demà divendres... Sí, mira, ho tenia aquí preparat per fer-ho, perquè demà divendres a les vuit del vespre passa una cosa bastant important, perquè és molt gironina.
Es presenta una pel·lícula, però és una pel·lícula solidària. Tu tens la reu. Si no, en aquest cas, el productor gironí, que és internacional, que és l'Emond Rock, ha produït una pel·lícula que se'n diu Mariposa Negres, que es va presentar al Festival de Sitges. És una pel·lícula de dibuixos animats per a adults.
en què parla tres històries de tres dones que han de deixar els seus diferents llocs per qüestions climàtiques. Primer veiem quan marxen i tot el desastre d'haver de marxar del seu lloc, i llavors veiem per què marxen. Un és perquè hi ha un... pluja immensa i ho ha inundat tot. L'altre, perquè ja s'equera, i sempre hi ha fenòmens que tenen a veure amb el canvi climàtic. I aquest és una pel·lícula amb dibuixos animats per adults.
Una pel·lícula d'animació amb mirada documental que explica com el calentament global provoca els principals moviments migratoris del planeta. Paraules d'Edmond Rock. El mateix Edmond Rock que, a més a més, l'ha portada a Nova York, està voltant pràcticament tota la península, presentant-la, i el que està fent és acompanyar-se de gent que són mediàtics, per dir-ho d'una manera. Ara hem d'explicar-ho, perquè això és demà a les vuit del vespre,
i és una sessió benèfica que donarà tots els beneficis de la recaptació precisament als afectats per la dona de València. Però també hi haurà, diguem-ne, la part mediàtica, que en aquest cas tu ens explicaràs quina és. No, la part mediàtica és en Joan Roca, que ràpidament es va oferir a assistir i acompanyar a Lemmon Rock a la presentació de la pel·lícula que es farà.
Com ha dit ara, un quart de nou serà. A partir de les vuit. A partir de les vuit, aneu a partir de les vuit i esperem que hi hagi molta gent i que hi hagi problemes per entrar. La recaptació, tot va per, com hem dit, per els afectats de València. I hi haurà el Lemon Rock i en Joan Roca, que la presentaran i en parlaran i quan acabi la pel·lícula hi haurà
En l'Emond Rock, en aquest cas en Joan Roca ja haurà marxat perquè... Perquè té feina. Té feina, però molt ràpid. I això en l'Emond Rock ho ha fet. Per exemple, et sembla que era a Madrid, ho va fer amb l'Eboria. I ha anat fent-ho amb diversos personatges a tot. I anirà a diferents llocs també de la parínnsula a presentar la pel·lícula amb personatges...
Aquestes papallones negres que explica una cosa molt important com és això que tu dius perquè has parlat d'un lloc que han de marxar perquè hi ha massa aigua i un lloc que han de marxar perquè no n'hi ha gens. I a més a més, està ben fet perquè primer veus que marxen, no? I bueno, per què marxen? I llavors t'ensenyo què ha passat.
Per què han de marxar? Per què han de marxar. De fet, quan el gironien Montloch i la girona l'hi hauríem de fer una rebuda perquè s'ha convertit segurament en un dels productors internacionals més importants del món. Les tres Tadeus. Tadeus estan arraçant. Que han arraçat taquilles a tot el món. Però llavors també voluntat cinèfila amb la pel·lícula que li va permetre guanyar el Goya amb la vida de l'esport
El Garbo, que és el millor documental. És un documental fantàstic. I que a més a més tot és a base de fragments de pel·lícules. T'expliquen tota la història de l'espia Garbo a través de fragments de pel·lícules.
productor de pel·lícules del teu amic Troéva, com a director. Una d'elles és Les Leis de la Frontera, basada en la novel·la del Javier Tercas. Ara està preparant una altra pel·lícula. Aquest noi de l'emigració que va arribar a Girona de petit i que ha aconseguit ser acadèmic de la Real Acadèmia. Que, per cert, no hi vas anar-hi, tot i que estaves convidat. Estava convidat, però van sortir coses a última hora i vaig acabar amb l'Isabel Hiper.
Mira, entre l'Isabel i l'Iper i l'Havioter, que són franqueses, tinc que quedar-s'hi a casa, diguem-ne. No, però no, no, estava molt... I ahir era l'apocat Carles Mignolet i la seva dona Isabel Lleviser. Estava molt content que m'invitesin i a més a més em ves fet curiositat veure tota aquella perfecció i la ceramòdia. Va agradar molt una frase que ens va dir a tu i a mi de David Treu, que va dir, bueno, va ser una... Més o menys va venir a dir que en un cas així, allà al mig de la Real Acadèmia Espanyola,
entre tota aquella gent, ja estava bé que hi hagués algun amic, diguem-ne que tots els altres no. Davant de tants enemics que té, va bé que hi hagi algun amic, i per això s'hi anava. Bé, doncs, l'Edmond Rock ara està produint una altra pel·lícula de David Treu, o sigui, tornen a treballar junts, i quan ara va estar per aquí girant en David Treu, va estar buscant localitzacions, o sigui que, possiblement,
Tu saps alguna cosa que no ens vols dir? No, no, ho he dit tot el que sé, això que vaig estar molta estona... Home, d'aquí ja hi ha fets el deos de Salamina, ja hi ha fets com a director, ja hi ha fets... Home, perdona. Ha tingut llargs estats a l'agenda Montagu, te'l coneixen perfectament, és un personatge encara... Ara hi va l'altre, ara hi va... Amb Vigo... Sí, anava a dir... No sé si et recorden tant de Vitruego de l'Ariadna Gilles, però en tot cas...
El senyor Matamala hi va pràcticament cada cap de setmana. Doncs això, demà a partir de les 8 a veure si realment és allò que dèiem que la gent passa d'això i que demostrés que no passi, que demà omplissin que només són 154 butaques, vull dir que tampoc és allò que es demani que hi vagi el 100.000 persones de Girona.
Deixeu-me, no sé si voleu canviar de tema, però com que el primer que ens hem dit avui amb el senyor Joan Miró, que avui està molt callat curiosament, m'ha dit... És que tinc altres embolics. M'ha parlat del Jingo, que és un arbre magnífic. Jo li volia dir per què m'ha parlat del Jingo, precisament.
El Ginkgo trobo que és un obra generós i espectacular. Generós perquè t'escampa fulles pertot arreu, cosa que segurament els serveis de neteja els deu atabalar. I espectacular perquè en ple hivern, no encara no som en hivern, climatològic, però a tocar de l'hivern fa una espectacular demostració de fulles de color.
Ara diguem paraules de ciutadans. Tenim els carrers de Girona plens de fulles. Perilloses perquè quan plou poden relliscar molt. I estan, ja dic, trinxades. L'altre dia me'n vaig fixar a la plaça Marquès de Camps. Trinxades estan passant-hi per sobre. Ja s'ha fet una pasta, una cosa estranya allà. I això és perillós quan plou perquè es rellisca.
Sí, els ha vigilat a no relliscar. Sí, sí, la corola ja ha fet cara, recordant quan devia ser regidora que aquestes eren aquelles qüestions que es parlava, que passa que ahir en vam parlar molt. No te ja netegen, eh? No, a la Devesa, tu que estàs a la Devesa, hi ha un pam quasi de fulles, eh? Sí, però, per exemple, l'altre dia recollien el Núria, que hi ha aquell parc infantil, doncs allà cada dia... Però jo tinc una imatge de fa anys, eh? Per una fa, potser, 40...
que a aquesta època, a la tardor, es feien pilons i es cremaven, i es deies el fum. Com que eren humides no feien foc. Però no estàs parlant de coses en sentit comú. A la gent com li queien fulles als que es podien permetre tenir un jardí, els recollien i els cremaven, però és que ara no es pot fer. Però no es pot fer que hi entri un tio al costat amb una manquera si és necessari, però és una cosa que necessita autorització per escrit.
Doncs que la demanin ara per l'any que ve, o sigui que ara que la burocràcia demani, escolti, el mes d'octubre de l'any que ve farem aquests pilons amb una manguera d'aigua al costat, i farem pilons i anirem anant. Però era una imatge que li donava aquella boira que hi veies aquell fum i aquell senyor amb una forquilla allà al costat, amb una forca allà al costat mirant el piló. Ara els hauríem d'explicar que és una forca, eh, gairebé. Sí, també.
No, l'altre dia del concert nosaltres, ben preocupats perquè aquests dies hi ha moltes fulles i vam arreconar les fulles i vam fer pilons i al matí curiosament tota la canalla es va posar a jugar amb les fulles i veies tothom tirant-se les fulles i el que per nosaltres pensàvem que seria un problema per ells va ser un divertiment o un joc, no?
Recordeu que les plantes estan a la terra abans que nosaltres, i han aguantat de tot. No, si jo no vull carregar les plantes, i que les que ja són mortes, enterrem-les, és que són fulles mortes.
He buscat aquesta manera poètica, parlant del Ginkgo's i del Joan Miró, per dir precisament això, que sí que és veritat que hi ha determinats punts a la ciutat, que hi ha moltes fulles, sí que és veritat, jo també ho he vist, com es netegen els embornals, que a vegades durant unes hores, com a mínim, o algun dia queden,
aquells pilons, diguem-ne, de les coses que treuen ben bé el cantó perquè algú els reculli, però que es neteja sí, però que dona la sensació que en determinats llocs i determinats punts hi ha un excés de fulles. I no sé si això té a veure amb aquella voluntat de renaturalització que es va dir, allò de deixar créixer les fulles, no sabria exactament...
A veure, és un cicle. L'arbre genera flors, genera fulles, cauen les fulles, van a terra, es podreixen, alimenten la terra, que a la vegada alimentaran nous arbres, de manera que formen part d'una sèrie d'etapes.
Sí, sí, per tant d'arbres, tu, Coralí, que havies estat a l'Ajuntament... Jo hi ha una cosa que... Això t'ho deuen dir molt, eh? Tu, Coralí, que havies estat a l'Ajuntament... Sí, sort que ja fa tant de temps que... No, no, però ara no. Al passeig Canalejas, hi ha aquests arbres, que les fulles estan millor, i ja no es veu les cases, o sigui, passes per allà i a més a més hi ha el problema que són tan baixes que et pots fumar cops, al vespre sobretot.
Jo fa anys que estic passant per allà i dic, però no podríem podr-ho, això. I va venir el regidor. Sí, sí, hi va haver un projecte molt xulo. I va haver un regidor que va dir que es podria fer uns vals bonets per mirar allà les cases d'Alunyà, Sant Feliu de Catarol de fons...
I encara ara li foten patacades, diguem-ne. No, però avui això passa al Passeig Canaleques, però també passa al carrer del Carme, que hi ha els altres que també... A més, aquells arbres deixen anar com una resina meva... Deixen anar de tot, i a més a més és perillós perquè a la nit t'hi pots sobrir un cor.
No, no, en sèrio. Baixen molt baixos i no deixen veure les cases òrbites. Què passa que... Pregunta. Jo fa 4 o 5 anys que vaig pensant, però això es podria apodar i no es podria. L'altre dia vaig trobar en Pere Pasqua, ex de la teva època, en Pere estava tu, em sembla, no? En Pere Pasqua, quan... Penso que no. Era l'encarregat de... Ho sé, no. Era el funcionari que se'n cuidava. I li vaig dir, tu, això què és? És possible que això no deixés?
Teixadesa. Jo crec que si hi ha llocs desgraciadets de la nostra ciutat, el Carre Canaleja segurament podria ser un dels camions més fantàstics, perquè allà el que es tractaria és de treure les motos aparcades, com han tret els cotxes, i de fer com un petit boulevard, per dir-ho d'alguna manera. És l'entrada turística, no? Seria magnífic. No hi ha manera, quan en Carlos Vives, que és el nom que he dit abans, va presentar allò,
els balconets d'aquells, això se li van tirar al damunt, però el que sí que és veritat és que és segurament un dels llocs on hi ha la postal... la postal més maca de Tirona. És la part més propera, diguem-ne, a Sant Feliu, la catedral, les cases de l'Unyà, que, per cert, ahir me'n vaig passar-hi abans de dir, perdó, em vaig adonar que un tema d'aquells que no agrada parlar-ne, però
Alguna de les cases potser necessitaria una mà de pintura, ara que ja fa uns quants anys que el Desaparagut fa això i en César Gironella van fer tota aquella acció... La pintura. Que la gent se'ls va tirar a sobre perquè semblava un decorat. I que 40 anys després és el més fantàstic que s'ha fet de Girona perquè un lloc que estava bastant degradat va tirar endavant. És curiós que allò era un habilitat d'en Quim Nadal que se li posa... Tu hi eres des de l'època.
Ell devia ser a l'Ajuntament. Sabeu que llueix una operació d'en Quim Nadal i en Quinalt el que va fer va ser convèncer la Generalitat que ho pagués. Exacte. Aquesta era una de les habilitats importants. Hi ha una frase del president Pujol que més o menys en algun lloc ho va atrever a llegir que venia a dir, li han donat cales perquè llueixin en Quim Nadal. Era una de les habilitats que tenia en Quim Nadal de fer coses que d'allò i resulta que
Per exemple, tot el barri Jueu, el call, se'n va a Nova York i per les tines va rebre diners forts per poder-ho fer. Tu hi eres, no, Joan? Sí, era entre el 79 i el 83.
Sí, llavors segurament les obres es van fer a partir del 1983, però s'havien començat preparant el primer mandat, diguem-ne. No, en Quim era molt avi. Però si no ho recordes tu governaves, eh? Jo crec que l'única font de diners que li critico que l'hagués obtingut és la de la Varian. Ah, vale. O sigui, la Varian va significar una gran aportació econòmica.
Però clar, la variant ara ja veiem que és poc transitada. Ara hi ha torn a estar transitada. Va baixar molt i ara torna. Però és una variant que es va quedar curta. És a dir, va provocar un gran amb la nou, però en realitat va quedar capolada. És petita després. Que convenia que la circulació no travessés Girona, això era evident.
Home, és que hem de recordar que la carretera nacional 2 entrava per la carretera de Barcelona, que els grans encara en diem, per la carretera de Barcelona, travessava la plaça Marquès de Camps i Farramputx i després passava el Cantó de la Devesa fins al rellotge de la Devesa.
per sortir de la ciutat per allà. Això era la Nacional 2. Per tant, vist amb els ulls d'aquell moment, hi va haver una gran oposició al tema de la variant, i realment hi va ser-hi, i segurament amb la visió d'anys després, diguem-ne que es va aconseguir que l'autopista amplia l'exercici d'autèntica variant, però encara funciona. Ara com que l'autopista ja no és una autopista, per això la variant torna a funcionar.
Sí, perquè encara que no paguis peatge, diguem-ho així, està plena. Home, està, és perillósíssima. Plena i accidentada. Sí. I aquí hi ha una altra cosa que, mira, ahir, crec que era ahir, que hi havia la concepció barai que li vaig posar en safata perquè sabia que la remetaria aquesta, un tema que n'hem deixat de parlar i que no hauríem de fer-ho, que és el no desdoblament de la Nacional 2 des de Tordera fins a... Home, és fantàstic. Fins a l'Aduana.
18 quilòmetres em sembla... 18 anys per fer 19 quilòmetres. És fantàstic. Però això deu estar al Guinness. 18 anys per fer 19 quilòmetres, això. Sí, la veritat.
Però se n'ha deixat de parlar i, per exemple, entre Massanet i Tordera és perillósíssima de nit, perquè és perillósíssima i la part, diguem-ne, de la part nord o la zona de Figueres, la variant de Figueres fins allà, és perillosa i se n'ha deixat de parlar. Però és que, a més a més, en el tram de Massanet hi ha una cosa que és curiosa i que algun dia seria un bon reportatge, eh, pel...
per als que en volen fer, que és que es van començar a fer uns grans moviments de terres i ha construït algun pont que no va al lloc, que estan allà al mig, perquè llavors algú va decidir que no farien el desdoblament. I el que han fet ha sigut arreglar-la, que és veritat que l'han arreglada, però el que han fet és allò...
un accés per un cantó o per un altre, però segueix siguent de dos carrils. I a la nit, us asseguro, aquest dia, per no haver de passar pel Nus de la Trinitat fent una sortida de Barcelona per Glòries, me'n vaig anar per la carretera de la costa. I és fantàstic perquè hi ha molt menys trànsit que l'autopista convencional. Però llavors, quan arribes a Tordera, a Palafolls de Tordera,
Ostres, són uns quilòmetres que són perillosos. A la carretera a Barcelona anem cap a Fornells, allà on hi ha els concessionaris de cotxes, hi ha un polígono i a darrere d'aquell polígono hi ha una carretera asfaltada de 500 metres i un pont.
És per fer una pel·lícula surrealista. És un plató. Hi ha 500 metres de carretera esfaltada amb un pont que queda tallat. I era un enllaç que volien fer semblant Vila Blarets o el que sigui que es va començar i s'ha deixat així. Vull dir que es fan coses rares.
Sí, sí, sí, es fan coses rares. Tot plegats. Tot plegats. Aquest és un exemple, l'altre exemple és la construcció de centenars d'aparcaments a l'aeroport.
que ara estan buits. Fixa't el que et diré, Corali, estan tan buits, com tota aquella planta que hi ha sota l'estació del tren, que hi queden mil cotxes i està tancat, no se sap ben bé per què, diuen, que preman que d'una sortida alguna cosa, però hi ha alguna planta... És increïble la de coses que es fan malament. Parcs que estan parats des que es va inaugurar l'estació i amb la perspectiva que hi estaran molts anys més.
Sí, sí, són coses estranyes. Seria un gran parc indisuesori, ara que es parla tant de treure cotxes del centre a la ciutat. Però quin és el problema? Que deu ser de dif? És de dif, i el problema principal és que en un moment determinat es havia de fer, diguem-ne, una entrada i una sortida a l'entrada està feta i parada a la plaça d'Europa.
però hi hauria d'haver una sortida que per alguna raó no s'ha fet, no es pot fer, hi ha problemes per fer, digue-li com vulgui, però la qüestió és que hi ha tota una planta entre l'estació d'autobusos i la línia de l'alta velocitat, hi ha tota una planta, tota aquella zona, a mi m'agraden gairebé mil cotxes, que està absolutament tancat. I no s'inunda? Ostres, ostres, és veritat. Home, estava superior, es va inundar diguem-ne la de sota de l'altre, si la via aquella.
Ah, no, perquè era obra nova. No, però ja... Sí, ja. Van caure quatre gotes, eh? No. Home, allà algú la va passar, perquè no va passar res. Si allò passa amb un tren, amb gent a dintre, pensa que l'aigua va arribar, va cobrir tot el túnel de l'aigua, eh? Perquè és clar, perquè... Diguem-ho clar, més o menys, que tota l'aigua que venia del bull va anar directament allà perquè alguna cosa no es devia fer bé.
Home, i van posar una paret de rajols, diguen això aguantarà si una arribada, i va venir una arribada i una paret de rajols no aguanta res. Ja tens en Carles Ribas allò amb blaumet allà fent declaracions. La Conra li ha dit una cosa que sempre hi ha estat pensant. Vull dir, sou un país que anima. Aquí, girant l'aeroport, aparcàvem com podíem, i després de com hi volti, van començar a fer grans.
I t'anaves als altres aeroports, els d'Itàlia, que eren els darrere, i no varen fer res. A Bergamo o algun d'aquests? Res. O sigui, no varen fer-hi la gent que s'espavilés. A París, a la quinta punyeta, hi ha uns camps allà i que s'espavilen. O sigui, no hi ha cap lloc, dels que jo he anat, d'aquests aeroports petits darrere, que hagin fet això que han fet aquí a Girona.
que semblava com... A Barcelona no crec que tinguin tants percalins, quasi. I allò que dius... Però les coses no passen perquè sí. Algú va decidir, per potenciar l'aeroport del Prat, treure els vols low cost de Girona.
i això va ser la clau de tot plegat, és a dir, si no ara l'aeroport del Prat batejat com a Josep Tarradell es rep la tira de línies low cost que van marxar precisament de llocs com de l'aeroport de Girona que no tenia cap sentit. Són decisions polítiques des de Madrid i no amb la voluntat de publicitar.
a Roma i a França també hi ha locos que prenen decisions però el que no van fer va ser dir que com que això poder serà transitori no cal que fotem aquí grans aparcaments, aquí no. I allà hi va haver algú que està format. Hi ha alguns moments de diners i que s'han pres les decisions estant l'ús d'una manera determinada. En molts municipis quan arribes veus una casa a l'entrada del municipi que és una oficina de turisme
que està tancada, per exemple, grans edificis, o tots els petits municipis, tots tenien palaços polivalents, que vol dir, primer el construeixes, però després l'has de mantenir. Que aquest era el problema que hi va haver en aquell moment. Una vegada va venir aquí, a Girona, l'Adolfo Marcillac,
a presentar un llibre, i en aquella època... Hauríem d'explicar qui és Adolfo Marcilleca. Adolfo Marcilleca és un director de teatre, de cinema, un teleactual fora de sèries. Desgraciadament no s'ha paregut. Amb el llibre de memòria és magnífic. Aquest, doncs amb el llibre de memòria que va venir aquí a presentar, i després va anar a sopar i tot això es deia, explicava que en aquella època era director de no sé què, de cultura.
I deia, estic acollonit perquè tots els pobles i ciutats me demanen auditoris. Diu, hi haurà tants auditoris...
que no hi haurà prou gent, ni prou espectacles, perquè la gent es pensa que va, o fas l'auditori, però llavors hi has de fer coses. I llavors no tenen diners per fer coses. Quan el millor és anar concentrant gent en diversos llocs i potenciar... Planificació, és útil. Un auditori de bacaria, un auditori comarcal.
Sí, però vull dir, és clar... Hi va haver un moment, i es va poder fer en el seu moment, que, diguem-ne, que tots els pobles, i això en havia parlat alguna vegada amb gestors a l'època de la comparegència del president Pujol, es van crear, es van construir multitud, diguem-ne, de pavallons, perquè tots els seus pobles volien el pavalló, i tots els seus pobles volien la seva piscina. Nosaltres venim d'una època que hi havia molt poques piscines, hi havia les de Girona, hi havia una de molt gran, a Gullana,
que curiosament coincidia que era el poble de naixement del delegado nacional de deportes Joan Biquet de Careda. Aquestes coses també passen. Jo de petit sempre sentia que un any a sales faria una piscina. Mai es va arribar a fer fins que... El problema és que molts d'aquests pavellons, després el problema és això, és a dir, per mantenir el pavelló necessites personal. El personal capítol 1 i aquest no es mou. I llavors necessites fer coses. I en molts llocs han optat perquè ara són sales polivalents, que s'hi fa una mica de tot,
i estem ben aprofitats, però n'hi ha alguns que no. Que has de fer un manteniment, a vegades no només és que el capítol ho teni personal, és igual, nosaltres a la Fira la gent no hi pensa, però clar, tenim uns serveis, uns lavabos on hem de fer circular l'aigua perquè no hi hagi un problema de la jonella.
Doncs això significa que hi hagi activitat o no durant la pandèmia, nosaltres sí o sí, el control de la janela, el control dels ascensors, els exotoris, el sistema d'evacuació de fums, el tinguis obert o el tinguis tancat, perquè només que t'entri una persona, l'edifici ha de complir amb tots els requeriments. Per tant, mantenir aquests equipaments és car. Si després no hi tens prou activitat, els oberuts no surten. Però el problema era doble. Un és que al poble del costat han fet un pavelló.
i nosaltres no en tenim. Jo també en vull un. Li venia en dia això a l'alcalde i l'alcalde, clar, a fer el pavelló, reaccionava si no perdia les eleccions, diguem. Però l'altre és que a lo millor anaves pel món i deies, mira, necessito un consultori metge. I et deien, no, per consultori metge no tenim diners. Ara, si vols un auditori...
Ah, perdó, no, que m'ha vingut al cap el plan E, us en recordeu, en Zapatero, que va fer aquell plan E, que eren no sé quants millons que va adjudicant els municipis i que s'havien de gastar en un... I era per ajudar la crisi de crear...
Es resfaltaven carrers desfaltats, doncs molts van aprofitar per fer equipament. Ara allò va ser el Pla E, que va passar molt... Algunes se'n van fer de bé, però també és veritat que n'hi va haver-hi. I ara aprofitem els fons europeus per fer coses. Per exemple, avui en el PUNCQ publica es fa una obra magnífica, que és un carril bus entre Sal i Girona.
que diu que permetrà que com que hi haurà més freqüència d'autobusos, suposo que hi haurà més autobusos, hi haurà 300.000 persones més que l'utilitzaran. És la línia més utilitzada de Girona, la que va de Girona a la L3, 1,4 milions d'usuaris anuals, i diu que la volen augmentar, però és clar, per tot això es perdran dos carrils al que són països catalans, i de moment no sé si hem perdut o hem guanyat, perquè això tot és la perspectiva a la plaça Joan Brossa de Girona,
coneguda per sempre, la que hi ha sota el carril, perquè, d'alguna manera, allà han desaparegut les places de pàrquing de pagament química, i ara hi ha una zona que... No sé per què... Sí, allà seran on t'alliberaran els autobusos de sal, que després tornaran a fer. És a dir, es convertiran en això, i espero que, en part, també en una plaça pels ciutadans. Això de sal, hi ha una cosa estranyíssima, perquè, a part que s'han carregat arbres i tot i aquestes coses,
Ara no em facis de coromines, que hi ha quatre arbres. I que pare que s'han carregat arbres, i no he dit res més. Jo que t'ho dic per punxar-te una miqueta. No vaig veure la campanya que va fer l'Exarcalde de Sal per aquests quatre arbres. No, però pare d'allò, i hem fet coses rares, que ja ho veurem com acaba, però hi ha una cosa que no... O sigui, hi faran una via ràpida per autobusos, però és que hi ha 15 semàfors.
I és clar, per més via ràpida que posis, s'han de parar 15 vegades amb el semàfor. El tot el passeig solot està ple de rotondes i de semàfor. Pensa que dins la ciutat els semàfors estan voluntàriament no coordinats per evitar que es corri massa. Per la velocitat. D'una altra banda, han limitat la velocitat de 30 km hores, no? Sí, per això. Per tant, tota aquesta moguda, l'autobús no anirà més ràpid.
Es guanyaran dos minuts. Dos minuts i el que ens ha costat aquests dos minuts, eh? Perquè des de fa mig any no es pot passar a popa ser isolota. Si per error vas a passar a popa ser isolota. No, no, no, no, ja ho sé, però hi passo cada dia, eh?
A veure, un moment. Arribes fins al final de tot? Sí. Algunes vegades sí. Si tu vas a Bascanó, de Girona a Bascanó, abans hi estaves un quart d'hora. Ara ja estàs mitja hora. O sigui, no són... Per dir-ho ser a la voluntat que deia en Joan Miró, ja deu fer perquè així anem, perquè podem observar el missatge... No, no, perdona, ja estàs mitja hora... Que la gent vagi més tranquil·la, relax, relax. Les obres mals senyalitzades, a més a més. Les obres, sí, això... Molt mals senyalitzades. La part aquella està, sobretot la zona aquella,
Quan arribes a la caravilla del Passeig Marquès de Camps, m'he posat en direcció prohibida un parell de vegades, sense celular, i donar la volta. Allà on hi havia l'estació de Olot, allà hi ha una mà de valles que ja no saps per si és una, però una amb un llumet de res.
Les obres aniran des de, diguem-ne, el Pavelló de Sal, on hi ha el tenatori, fins al Pont del Dimoni, i llavors acaben, és a dir, les obres, els dos calvials, després hauran d'integrar-se a la ciutat, i una de les coses que es fa
és a la plaça Joan Brosa, que és la que hi ha sota el cabril, al cantó del Núria, per entendre'ns, que allà han desaparegut, s'hi estan fent obres i allà serà on la qual cosa vol dir que els autobusos que ara anaven fins a Gran Via suposo que es quedaran allà. Intueixo, vull dir que és una obra d'aquestes, s'ha fet amb fons europeus. També s'han posat bombetes LED a les hortes de Sant Eugènia.
Sí, sí, una inversió de gairebé mig milió d'euros que millorarà, diguem-ne, la... Els semàfors hi seran igualment. Tu pots anar fent el que vulguis, la via ràpida, però tots aquells semàfors hi seran.
Escolteu, vam començar parlant del jingo i això ens ha portat fins aquí. O li he de preguntar si realment veia la ciutat tan bruta, com que tothom parla de les escombraries i de residus i de la crisi aquesta que hi ha hagut. Encara sembla que en les hores de recollida temporal ja funcionen les targetes. Es va començar amb el sidral... Com us va? Sol de barri de targetes, vosaltres?
Jo soc porta a porta. Jo soc... a partir del 18 hi haurà aquella... ja hauré d'anar a la màquina aquella moguible, que per cert les posen a l'entrada quasi de la... del Marcadal. Exactament al cantó de l'entrada del Marcadal n'hi ha una. I n'hi ha una que els pobres tiros...
de l'Església del Mercadal, allà hi ha un armatòstic, allà on es posa, quan hi ha enterraments i s'hi posa el cotxe dels morts, doncs ara ja la màquina... Que no s'equivoquin. Sí, que el fotin allà dintre. No m'estigueu d'estranyes. Allò es posa de les 8 fins a les 11 del vi, perquè hi ha una altra classe del vi. El que és interessant és veure aquells petits camions, que són els que les porten i les abroceguen. Ah, són fantàstiques. Després hi ha altres problemes. A Pachadaro funcionen així, ja fa anys que a Pachadaro funcionen així.
Hi ha altres problemes com el que va dir el regidor Barai, que va dir que és clar, i això té un punt d'error. En Barai no s'ha de donar mai l'error, és broma, és amic meu. Però que deia que el forat per introduir les bosses és més petit que les bosses i per tant no hi acaba d'entrar. Són coses d'aquelles, per exemple, amb un juic.
és un tema que va començar al Gran Civil, perquè allà s'ha encarregat la Societat de Veïns, per allò que vaig llegir. La Societat de Veïns ha entrat en desil·lusió perquè dels espetalnecs de bufetades que hi va haver i del funcionament del ciutat. Físiques, pinyes físiques i tot. Sí, sí. Entre veïns hi ha hagut pinyes físiques i tot. Un d'aquests armatostes, ahir ho vaig veure... Aquest i el Villarreal és a partir de que ja veurem com això es volgui fer a Can Cibert i Sant Eugenia. No, n'hi ha un que m'ha afegit gràcies al carrer Hortes, hi ha un xino.
Ja no hi és el xino. A davant de la porta hi ha l'armatòstic. I no se'l veu. No pots entrar al xino perquè hi ha aquest... A davant del bolco, vols dir. Sí, però davant del xino. I l'altre dia vaig veure una cosa que jo crec que amb això s'hi ha guanyat. Fins ara, quan no s'hi cabia a dintre... Els contenidors? Els deixaven a terra.
ara aquí els deixa a sobre l'armatòstic. Perdona, tinc una foto. La plaça del vi, aquesta màquina. No funcionava, no? Perquè el primer dia, el segon dia, el tercer dia, que la gent anava amb la targeta, i era el primer dia que ja s'havia d'anar amb targeta, perquè els primers dies ho van deixar obert per tothom. Què es van trobar? Com no ho van deixar? Que si era el dia que tocava l'orgànica, hi havia gent que fotia plàstic. Això també forma part de l'incivisme dels ciutadans.
però el dia que havia de funcionar les targetes no van funcionar amb la qual la gent els va deixar allò que deies, els cinc. Ho vaig trobar fantàstic, diu, home, hem guanyat aquí i ja no se n'ha anat a terra. Però entenc que vosaltres funcioneu igual que el Porta a Porta, que és uns dies determinats. A la nevera tenim enganxat.
una planificació com les altres. Sí, perquè el tema del que en els mandats anteriors en dèiem contagiosos, intel·ligents, que són aquests que van amb targeta, o en les àrees temporals, ara se'n diu porta a porta comunitari, que vol dir que fan exactament això que dius, és a dir, que uns dies recollen una cosa, uns altres dius, però el problema és aquest, que si tu quan toca una cosa ni tires una altra no serveix, i aquí s'ha de fer molta, molta pedagogia
i jo sempre he dit que segurament algun cop de pal. Mira, demà al pont major hi ha una manifestació dels veïns que estan farts de la brutíssima. Ahir va sortir TV3. I una de les coses que han demanat... ...perquè venen dels pobles... ...el que s'ha vetejat com turisme d'escombraries. I és que passava que pobles des de Campdorà, la Salà, Burdils o fins i tot Salià, tots passaven per allà a la zona, que els que tenim una certa edat en dèiem del Chaplinks,
És a dir, al cantó d'on hi ha l'estació de servei, la banxinera, allà hi havia tots els contenidors que passava. La gent hi anava i deixaven les bessures dels altres pobles. Deixaven, no posaven, el qual vol dir que estiraven, les feien, i allò es havia convertit en un gran putiferi i l'associació de veïns ho feien. Ara ha blapartit els contenidors per diversos llocs del pont,
De tota manera seria educatiu recordar com ha anat canviant la història i venia cap aquí i pensava, quan jo era petit,
Al poble, les escombraries anàvem a tirar-les a la Riera, directament. No hi havia tant de plàstic. La Girona es tirava un alunyà. La Girona la tirava un alunyà. No hi havia tant de plàstic. I s'esperava que a la Riera s'emportés la porqueria.
Després hi va haver... A la ciutat la baixàvem al carrer i la deixàvem al costat de l'entrada. La bossa d'escombraries. Passava l'escombriaire i ho recollia. Al poble hi havia... Després vam posar el carro de les escombraries, que havies d'anar quan passava el carro i deixar la bossa. Aquí a la ciutat vam posar el camió. Després hem vist una fórmula que a mi no em sembla pas malament, que és els contenidors.
Els controladors et permeten baixar les escombraries quan et va bé. Sí, però això va contra una normativa de la Unió Europea que el que està fent és obligant els ajuntaments no a recollir les escombraries, sinó a fer reciclatge. Per tant, les escombraries han de treure les que toquen en cada moment. No, no, això també sembla bé perquè quan era regidor i es va votar la incineradora, jo vaig votar pel reciclatge.
I en aquell moment no... Devies quedar sol. No era efectiu, sí, devia ser l'únic. Però, clar, era la previsió. I en Quim ja ho sabia, que la incineradora tenia una vida limitada.
La feina que ha fet en els últims temps el regidor Berlosso, que va ser el que va fer tot això, en realitat, jo crec que està pensant el problema que hi ha en aquests moments per Girona Més Neta, que he vist que avui els sindicats dels treballadors es queixaven, jo he pensat realment, hi ha motius de queixa per queixar-se a la Girona Més Neta.
no més negre, més neta, i fins i tot amb la voluntat que hi hauria d'haver una miqueta més de control, fins i tot els propis treballadors dic jo, aquest és un tema complicat, perquè en aquests moments a Girona conviu amb quatre recollides diferents, coincideix el porta a porta,
amb els contenidors comunitaris, amb les àrees temporals de recollida i encara amb els contenidors oberts. És a dir, hi ha molts barris que encara hi ha allò, els contenidors, que hi havia el groc, el blau, i per tant tu havies de tirar cadascú allà mateix. Això és complicat. I a més a més, perdona, amb un nivell de compromís en la separació, molt diferent?
en funció de la família. Mira, és divertit, eh? En funció dels barris, encara que això s'ha d'anar al tanto de dir-ho, però és veritat que no funciona per tot igual. Quan baixo de casa, sovint agafo una ampolla de vidre o dues, alguna cosa de plàstic, etc. Llavors, quan arribes al contenidor, et trobes que el tap de l'ampolla de vidre l'has de llançar en un contenidor.
I els de plàstics. I l'ampolla de vidre al contenidor de vidre. Aquests contenidors estan a tot arreu posats un a l'extrem de l'altre. Un està en una punta i has de recórrer tota la fila per trobar l'altre. No, ho trobo normal, ho trobo lògic, perquè és allò de dir que no tinguin la temptació de llançar-ho tot en el mateix.
lloc, o que es equivoquin. Però avui que he baixat amb això, m'he trobat amb el contenidor lluitant per excavar, perquè estava tan ple que ja sortia dels forats. Sí, sí, però per això es necessita molta pedagogia, però hi ha gent que d'entrada, per exemple, torno a Mirut, encara que estiguem a la Ràdio Miró de Coroli, perquè tot va començar en un juli, que va ser el primer lloc on es va implantar. Allà hi va haver-hi, és a dir, allà hi va haver-hi molts de problemes.
i allà segurament no es va veure bé, és a dir, tot el tema del que són les cases no hi ha hagut un problema. Allà on hi ha hagut el problema és amb els pisos. Es va pensar el barri d'una manera determinada quan el barri és molt diferent.
És divers i aquest és el tema. Jo crec que són aquests retalls que s'han d'anar fent i l'altre és que hi va haver la voluntat d'aplicar-ho molt ràpidament. En un any, el regidor actual, en Sergi Cot, va parlar d'un canvi cultural i és veritat que els canvis culturals costen i només es poden fer amb molta pedagogia.
i potser algú es queixa, va passar a Montjuïc però també ha passat ara fa poc al Col·legi Verde, que a les reunions informatives els veïns en alguns casos només hi han anat tècnics, que els tècnics no poden respondre a preguntes que a vegades s'han de sentir cúmuls i que com fas una gran planificació no penses, però que s'han de pensar. Per exemple, a Vall d'Hebell i Mercadal hi ha moltes zones que són d'oficines.
Si només es pot tirar la brossa, els residus, des de les 8 a les 11 del vespre, aquelles oficines que pleguen a les 5 de la tarda, com ho fan? Resposta, busquin algú que els hi vagi a tirar. Home.
No, és unes respostes. Ho trasllado a Platja d'Aro. Nosaltres estiuegem a Platja d'Aro i a Platja d'Aro ja fa molts anys que es funciona amb aquests contenidors, amb això mateix que està sortint ara, aquests remols grossos, i es treuen a partir de les 6 de la tarda. Doncs el dia que la gent que va passar el cap de setmana se'n va, si tu te'n vas a primera hora de la tarda, no tens enlloc on deixar
El residus del cap de setmana. Per tant, al final veus que la gent els deixa allà a terra. I després venen els gaviants, les gavines... És un tema que s'ha de resoldre, perquè al final el problema el tens igual.
L'Ajuntament o l'empresa ha de tenir la cintura per fer modificacions. A dalt a Montjuïc ja va passar que el porta a porta està molt bé si tu tens una casa i pots deixar-ho a l'entrada de casa, però hi ha blocs de pisos on hi viu moltíssima gent i de cop et trobaves a fora la vorera cent contenidors petits, una muntagada sobre l'altra.
gent que no els anava ni tan sols a recollir, que els deixava allà tirats... la gent que deixava la brossa allà i per tant una zona comunitària que no era ni comunitària o sí, perquè en alguns casos era un tros de la comunitat, en altres és la vorera i allà es liaven sidrals que no vegi... i donava una imatge d'escorança i això és una de les coses que s'ha de solucionar perquè és d'aquells temes que acaben afectant molt els equips de govern
Jo, com a Montjuïc, penso que sí que està establert el calendari de recollida, però no el cas del vidre, per exemple. Nosaltres vam fer l'aniversari d'una de les meves nenes i aquell dia vam generar moltíssim vidre. La gent quan ve vol un quinto, una ampolla de vidre... Doncs has de guardar durant 15 dies un volum de vidre, que si hi hagués un punt d'emergència, et solucionaria el problema. Jo crec que són petits detalls,
que faríem que hi hagués un... Per exemple, en el poble que jo vaig, el Porta Porta funciona molt bé, és un poble de 6.000 habitants, per tant funciona molt bé, però per exemple el vidre, continua 20 contenidors de vidres, no ho passen a recollir, per tant tu pots anar a tirar sempre que vulguis, que és això que passa, que si tens una acumulació,
Ho pots fer-ho. Jo crec que s'ha d'anar a generar, és a dir, hem d'anar... O sigui, ara hi ha dues coses que són molt importants. Una, que hem d'anar a separar millor els residus per tal de poder fer l'aciclatge, i quan això ho tinguem una miqueta aconseguit, hem de començar a pensar que hem de generar menys residus. Això és el que es va explicar a la fila de Girona. Nosaltres, a casa, hem passat de bossa grossa a bossa petita. No sé com dir-t'ho. Per tant, veig que hem après a gestionar millor el que generem.
Perquè els arqueòlegs del futur, quan es cabin les nostres coses, es cabran plàstic. Sí, sí, segurament. Bueno, aquest és el debat, jo crec, no? Que també l'industria genera molt, molt, molt de plàstic. Generem molt d'envasos. És el gran volum que genera.
Per què? Perquè resulta que abans anaves a comprar una càpsula de galetes, hi havia un carteró, però ara hi ha un cel·lofant, un plàstic, un plàstic, un separatiu, perquè cada galeta està embolicada en una càpsula de galetes.
que hi ha 10 galetes, resulta que generes quasi una bossa d'escombregueres de paper. I el que em posa molt nerviós és allò, que hi ha tres trossets de pinya que estan en una safata de salofan i hi ha molts llocs. Llavors aquí s'ha de... jo crec que el tignal és tan gros, però llavors pensen que aquí s'ha fet... no ho sé, tu te'n vas a França i no veus pas aquests canvis.
Tant proscos aquí, de cop i volta, són tan modets que s'ha de fer això. Europa diu això, això. I els altres llocs van fent el que sigui. No seria molt millor, a veure, mentre es van fent, mantenir el que hi ha i passar més sovint les escombraries, els recollidors d'escombraries, per exemple. Clar, és que d'aquesta manera s'ha creat
un caos que es trae difícil i la culpa, o sigui, ja ho sé que el 50% de la culpa la tenim nosaltres, que generem brutícia, que no sabem fer aquestes targetes, però és que a veure, fins fa mig any anàvem tirant d'allò i ara ja no havien sortit a TV3 dient que som una ciutat bruta. Ara, ahir van sortir... Jo defenso dient que no som una ciutat bruta, sinó que hi ha bruts que fan que determinats punts de la ciutat estiguin desviats. Però la ciutat bruta i la ciutat allòs és bruta perquè la gent l'embrut.
Un altre dia parlarem... No, haurà de ser un altre dia. Penso que Joan no tindrem temps perquè són les 11. Però un altre dia parlarem del cos que això suposa, que és molt i molt i molt elevat. Però és que ara se'ns ha acabat. Nosaltres, si tot va bé, tornarem. Dilluns, a partir de les 10 del matí. Perquè ara... Dilluns? Demà fas festa. Són les 11. Sí senyor. Demà hi ha un altre programa.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dijous 12 de desembre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany.
Girona remodel el seu cartipàs, després que Cristina Andreu hagi deixat la regidoria per raons de salut. Finalment, el regidor d'urbanisme de proximitat, Lluís Martí, incorporarà planejament urbanístic a la seva cartera. Amb el canvi de cartipàs, Sílvia Liú passa a ser la cinquena tinenta d'alcaldia de gestió de recursos i isenda en el lloc de Sergi Font.
Aliu mantindrà la regidoria de convivència i seguretat i es convertirà també en porta veu del grup municipal de Guanyem-Girona. D'altra banda, la vicealcaldessa Gemma Geis passarà a portar els serveis jurídics i també serà regidora de promoció econòmica. Finalment, Caral Vila agafarà la regidoria de participació i atenció a la ciutadania i mantindrà les seves competències com a regidora d'educació. Per últim, Quim Allats incorporarà l'escola municipal de música a la regidoria de cultura.
Programen una manifestació contra el turisme de contenidors al barri del Pont Major de Girona. L'Associació de Veïns del Barri ha convocat una manifestació aquest divendres per expressar el seu descontentament amb l'incivisme i el que denomina turisme de contenidors. L'acció començarà a les 5 de la tarda davant la gasolinera Cepsa del Pont de l'Aigua i avançarà fins a l'Institut Narcís Xifra on es llegirà un manifest per denunciar la situació.
Els treballadors de Girona més neta denuncien pressions per part de l'empresa. En un comunicat lamenten que hi ha un problema greu de gestió i que ha arribat un punt que no només afecta a la plantilla, sinó que també comporta problemes a la ciutadania. Això es pot veure a simple vista amb el descontentament dels gironins, sigui amb l'acumulació de les deixalles fora de les illes de contenidors o les recents àrees temporals de contenidors instal·lades al barri vell, que no han funcionat bé. Els treballadors ho atribueixen a una manca de personal i a causa d'això hi ha serveis que no es fan.
Les àrees temporals de contenidors del Barri B tornen a funcionar ara correctament. L'Ajuntament, a través de les xarxes socials, ha comunicat que les àrees temporals de recollida de residus del Barri B i part del Mercadal tornen a funcionar amb normalitat i caldrà identificar-se amb targeta per poder-les obrir i depositar-hi els residus.
El PSC de Girona reclama l'aturada del projecte de discoteca Font de Jau. Segons la portaveu del grup, B. Esporrin, la proposta genera preocupació tant pel seu impacte urbanístic com per les possibles repercussions en la qualitat de vida dels veïns. Els socialistes argumenten que la ciutat necessita un model d'oci nocturn clar i ordenat i que no és admissible que es plantegi una sala de festes de gran capacitat sense consultar prèviament els veïns i veïnes de la zona.
I en esports, una brutal reacció a l'últim quart dona un valuós triomf a l'Uni Girona contra el Campó Bassó per 73-75. Un parcial de 14-25 va permetre a l'ESPAR-Uni Girona remuntar un partit que s'havia complicat i molt a Campó Bassó i encarrirà l'eliminatòria de 70 final de l'Eurocup, que es decidirà, fontejau, dijous vinent.
I acabem amb el temps dia que s'ha llevat plujós amb les precipitacions que seran presents durant tota la jornada i on també podria fer acte de presència al vent. I tot això amb 11 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper.
Si vols saber tot el que passa a Girona i a l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe, cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. Al 92.7 de la FM hi ha gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina.
viu l'edició més espectacular del Gran Cir de Nadal de Girona i el seu nou espectacle Adrenalina. Aquest Nadal emociona't amb la màgia del cir de qualitat portat a l'extrem. Del 25 al 29 de desembre sota la Gran Carpa de la Copa. Entrades a CirNadalGirona.com
Aquest Nadal participa a la campanya solidària de l'Espai Gironès a favor dels hospitals Trueta i Santa Caterina. Vine a dibuixar la teva mà al nostre llibre gegant i estaràs col·laborant per millorar el dinestar dels nens i nenes ingressats. Per Nadal ajuda'ns a omplir l'Espai Gironès de mans solidàries.