Rutes amb vici, winefulness entre vinyes i la gastronomia més autèntica Això és exactament el que em demana el cos Doncs tria el teu moment a vivid.costabrava.org Patronat de turisme Costa Brava Girona de la Diputació de Girona Notícies en xarxa
Bon dia, són les 10, us parla Maria Laram. Hem mobilitat, situació complicada a les carreteres. La GEI 622 a Vilaura està tallada per la caiguda d'arbres i ja s'ha pogut normalitzar. A banda, la C32 a Mataró i també a l'AP7 a Barbera del Vallès hi ha accidents que tallen carrils i provoquen retencions.
A la 2, a Pallejar i Cornellà, volíem dir, es registra també circulació intensa. Hi ha la B23, entre Molins de Reis, Sant Ferut i Llobrega, també hi ha algunes retencions. Finalment, la T750, entre Perafort i Pobla de Mafumet, està tallada en aquests moments per manifestació. Pel que fa al servei ferroviari, la circulació de trens de l'R11 i l'RG1,
Entre Figueres i Portbou s'ha començat a arreprendre, després que s'hagi solucionat ja la incidència en la senyalització que ha tingut lloc al llançari que ha tallat prop d'una hora la circulació de trens en aquest punt. I en clau política el Congrés aprova avui un decret del govern espanyol a mesures per mitigar els efectes econòmics i socials derivats de la guerra d'Orient Mitjà.
Tot plegat mentre el president Pedro Sánchez ha defensat davant de la cambra posicionament de l'executiu contra aquest conflicte bèl·lic que no compta amb la legalitat internacional. Un fet que ha desfermat els retrets i acusacions amb la dreta i l'extrema dreta de Vox i el PP. El paquet anticrisi que avui tirarà endavant obtindrà finalment el vot favorable de Junts a canvi d'una proposició no de llei per eximir de l'IVA els autònoms que facturin menys de 85.000 euros anuals.
I el govern tornarà a seure avui amb els sindicats educatius que van convocar les vagues de la setmana passada per reclamar millores laborals i rebutjar l'acord tancat entre el departament, comitxons obreres i UGT. L'executiu ja alerta que només hi assistirà per escoltar-los, però que no negociarà res de no. Per la seva banda, mestres i professors ja amenacen amb noves aturades.
I el Segrià, les Garrigues i la Noia són les comarques amb més potencial per acollir més plantes d'energies renovables. Ho conclou el govern que avui presentarà als municipis un pla per impulsar que el 2050 tota la generació que es consumeix a Catalunya provingui d'aquesta font neta.
I aquesta matinada un home ha alertat els Mossos d'Esquadra i la policia local de Montorres del Vallès després d'afirmar que tenia una bomba de tipus C4 preparada per esclatar. L'individu no ha facilitat detalls sobre l'hora ni el lloc exacte si ha justificat l'amenaça per justícia relacionada amb el seu germà. La policia ha activat un dispositiu preventiu.
tot i que les comprovacions han rebaixat la credibilitat d'aquesta amenaça. La investigació apunta que podria tractar-se d'una persona coneguda al municipi i amb vincles amb un incident violent de juliol passat, quan un jove va ser abatut per la policia després d'inrompre armat a la comissaria. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Ei, saps que l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Ripollès i tota la selva ja formen part de l'àrea integrada de Girona? Això vol dir que si vas de Ripoll i Girona o de Lloreta Figueres, ho pots fer amb una sola targeta de transport públic. Una sola targeta perquè puguis viatjar més lluny i combinar tots els mitjans de transport. Més fàcil, més còmode i més econòmic. Informa-te'n a gent.cat barra integració tarifària i aconsegueix la targeta on es troben tots els teus viatges. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Necessito desconnectar de tot. I si en comptes de desconnectar connectes amb el que realment importa? I com ho faig? Amb el Bibi, el festival d'enoturisme on el vi de l'Empordà marida amb el teu benestar. Rutes amb bici, winefulness entre vinyes i la gastronomia més autèntica. Això és exactament el que em demana el cos. Doncs tria el teu moment a bibit.costabrava.org Patronat de turisme Costa Brava, Girona, de la Diputació de Girona. ADN Gironí, ADN 92.7, la ràdio de Girona.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Bona nit.
Fins demà!
Fet pel servici, que viu allà netejant, dins el jardí una piscina, una piscina gegant, d'aigua salada i jacuzzi, però ningú ha notat que... Un tobogà, li falta un tobogà, que vagi al guil i al poc, sé que està passant mal. Un tobogà, li falta un tobogà, al pobre home.
Qui no té un capritxet a sa casa, als pobres tot vos sembla mal. Pot ser no vas fer mèrit, res passa per azzar, ell se ho va tindre que currar, ell és bo, té talent i té traça.
Que Déu salve a la reina, siga amb liptos lleals. Un tobogà, li falta un tobogà, que vaja algú i el pose que està passant mal. Un tobogà, li falta un tobogà, al pobre home, i les no donen la felicitat.
Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Bon dia, entrem en temps de Tartuli Girona FM, com passen 8 minuts de les 10 del matí d'aquest 26 de març, un dia que s'anuncien ventades, i avui sí que bufa el vent, un dia ja de primavera, perquè ja portem una setmana que hem entrat a la primavera, tot i així s'anunciaven, a part de vent, unes baixades de temperatura, tampoc res de l'altre món, però que baixau una mica les temperatures, però ja de cares, diguem-ne, aquesta Setmana Santa...
setmana que ve que diguem que s'espera que les comarques gironines s'omplin de gent vinguda d'arreu i que hi hagi una setmana santa que ens permeti un respiro climatològic i que puguem fer els que en facin unes bones vacances. No sé si parlarem de vacances, si parlarem de climatologia o parlarem de ventades, però de moment...
Farem tertúlia amb les dues persones que m'acompanyen en aquests moments al carrer Balmes, als estudis del carrer Balmes, i que són la Sandra Florença. Molt bon dia, periodista. Molt bon dia, ditjosa primavera. Ditjosa primavera. Ditjosa el positiu. Els que tenen al·lèrgies comencen a notar el pòleg, que es veu que aquest any ve fort, de plàtans i de plàtans me'n refereixo als arbres. No, no.
D'això perquè sembla que el poden ve fort, però bé, i avui, sí, sí, s'anuncien ventades i, de fet, ja hi ha hagut episodis en algun punt de la costa bastant important. I fresqueta, no? I fresqueta, sí, ha baixat una miqueta aquella sensació de que ja està. No, no, encara hem de portar algun jersei, algun abric, alguna americana. Ara que deies plàtans, pobrets els de Canària sí que en veuen molta d'aigua, on han vist molta d'aigua. Ah, que sí, sí, sí. En homes climatològics ens els repartim. És el que té. Eh...
I també vull dir bon dia a en Joan Querc, que també ens acompanya. Què tal, Joan? Bon dia. Heu dit primavera i m'han sortit les flors al cap, no? I saps allò que diuen? Quina cançó...
I l'altre dia una companya d'estudis geògrafa com jo, que els geògrafs des que hi ha Google Maps ens dediquem a altres coses perquè, clar, no tenim gaire feina, llavors ens va enviar una cançó en el grup de geògrafs que ens mantenim encara units, que és La primavera d'en Giovannotti. És una cançó que recomano perquè té...
Bé, té aquell ritme que, i els que som així italianòfils també, doncs, bé, et connecta, no?, perquè al final som llatins i és una llengua amable germana. I m'ha fet molta gràcia el que has dit de ditjosa, no?, perquè és una paraula que té doble excepció. Totalment.
diria la meva germana filóloga, perquè clar, és allò... Però alhora pot mostrar dues línies, la negativa i la positiva, diguéssim. La negativa, et dèiem, les al·lèrgies, no? Primavera té això i aquests fenòmens meteorològics que dius, bueno, jo què em poso de roba? Jaqueta perquè fa fred i vent...
O clar, bueno, sí, sí, aquest matí ho discutia amb la baldufa de casa, que té uns anyets, i dic, sucumbeixo, pots anar amb pantalons curts, no hi ha problema, és sucumbir, ja està. És primavera perquè abans d'ahir, o ahir, ara no recordo, si avui és dijous, això, sí, abans d'ahir vam plantar patates en els petits hortets que fem en els carrers...
amb en Sebi, amb l'Enric, la Vallivana, la Roser, en Joan Daunis, i hem plantat canavecs i res, i tot bé. Veus, ditxosa en aquest sentit de bona, no? Perquè ens venen fruits, plantem la llavor. I també, allunyats, que moltes vegades amb en Jordi, que parlem dels horts, que estem d'una manera de viure i d'una cultura que fins fa quatre dies, que són quatre dècades, era una cosa molt natural, no?
i estàvem allà discutint si l'havíem de tallar, si els grills van cap a dalt o cap a baix, a quina profunditat havíem d'enterrar, si havíem famat bé el calaix, converses de carrer simpàtiques amb un objectiu que és simplement socialitzar, perquè de patates no sé si en recollirem gaires, i si en recollim doncs les repartirem.
I l'altre, em permeto una autorreferència, que avui és l'aniversari de la meva companya de vida, que m'aguanta, i per tant he dit que la felicitaria. Molt bé, felicitats, digue'ls-hi, de part nostra. I quants en fa? I dic, tots no se n'ha deixat ni un. Cada any els ha anat complint, escolta'm, relligiosa i escrupolosament.
És que avui em sento Jaume Font i Estival Aquesta veu de fons que acaben de sentir és la tercera pota d'aquesta tertulia que arriba puntualment a la cita amb 13 minuts de la tard i és en Salvador García Arbós que ens ha entrat amb una plata que no sé què seria però que intuïm que podria ser de xuxos perquè és de Can Tornés Bon dia, Bedó Se senten sorolls Gràcies
Ja ens has destrossat la tertúlia d'esta ua per això. No, no, no. Això forma part de la primavera, no? I aquesta plata que s'està obrint. Tu creus que seria una prevaricació, tràfic d'influències, fer-li molt la pilota en el nostre amic perquè, bé, ens demanés acompanyar-lo en el gaudi
xuxaire jo he vingut a Sobornausa quina magnífica plata de xuxos perquè segur que té ganes d'anar a buscar una ampolla granat ara hi estem per fer-ho tot té una explicació les entrades d'en Salvador García Arbós aquestes tertulies el nostre el van embatejar així i en el primer moment no sé si li feia gràcia el nostre gastropredicador de laferència i de capçalera
doncs, esclar, la setmana passada, dijous, dissabte la setmana passada es va fer el dia mundial del Xuxo i d'aquí bé que ens hagi portat aquesta magnífica plata de Xuxos, de Can Tornés que va ser el guanyador de la sisena edició del concurs mundial del concurs... Ha tornat a casa, això. Ha tornat a casa.
que, escolta'm, està molt bé. Bé, a part de fer aquestes freses i de treure's lamentants a la tertúlia, com has fet, explica'ns com va anar tot. Primera volia fer un homenatge a en Jaume Font, que a vegades la gent no se'n recorda, que era un senyor molt escandalós, però va ser un gran innovador en el món de la gastronomia. Bé, de fet, si no arriba a ser per ell no hi hauria congressos gastronòmics. Bé, potser sí que n'hi haurien, però no haurien arribat
Com han arribat i no format, el va fer el primer, el va fer Figueres l'any 95, vull dir que no estem 4 anys abans del que diu la història. Tothom diu, és que el primer es va fer el 99. No, el primer es va fer, i va ser el senyor Jaume Fon i Estival. Sí, senyor. Jaume Fon i Estival. Periodista de referència...
nebot de l'últim arcalde de Sant Eugènià, aquestes coses sempre s'han de deixar dit, el senyor Paquito Estival, el Cesc Estival, i que ja desgraciadament ens va deixar fa molts anys, però que va ser segurament el primer gran referent de la crítica gastronòmica i de la divulgació gastronòmica comarca gironina, el fundador de la revista Girona Gastronòmica, va fer programes a Televisió Espanyola...
I realment era una persona que tenia dues coses, és a dir, sabia molt de gastronomia, però sobretot li agradava molt menjar. Era gourmet, però sobretot era gourmand. Sí, però ell era llepafils, eh, també, vull dir que no, la tocava moltíssim. Vaig agafant apunts gourmet, gourmand, llepafils. Hem començat amb ditxosa, ditxosa primavera. Era del morrofí, ditxosa primavera.
Escolta, ja sé que serà complicat mantenir un cert ordre, però com que volem parlar de Girona, comencem parlant per com va anar, i ho preguntem a tu, perquè tu que ets el gran redescobridor del món del xuxu, perquè en el centenari el xuxu em va ser el comissari...
vas aconseguir que es parlés del xuxo vas inventar juntament amb altra gent, però vas inventar tot aquest concurs del xuxo, ara ja s'ha organitzat el dia mundial del xuxo dissabte passat va anomenar el primer xuxaire d'honor, que va ser el periodista Jordi Baster, va portar més de mil persones a la plaça Salvo d'Esperiu, davant de la de la plaça del Mercat del Lleó i va fer de tot de tot relacionat amb el xuxo i tant, xuxua
Home, amb l'entrada què t'he fet? M'has d'explicar una mica tot això. Comencem pel començament. Redescobridor...
jo diria més que jo vaig fer una mica de Germans Brugada que el vaig rehabilitar el vaig reanimar jo crec per donar-te context jo crec que als oients els hauríem de descriure que aquí al centre dels micros tenim una safata que ens has portat amb 6 xuxos d'un tamany que crec que deu ser estàndard d'uns 15 centímetres de llargada per uns 5 d'amplada
en fi, tot aquell sucret estem bebejant ara mateix però fins que no arribi el tècnic no podrem fer hem de fer la foto dels xuxos nosaltres menjant xuxo i penjar-ho jo diria als oients que ens deixin d'escoltar i se'n vagin a buscar un xuxo ara mateix això és veritat
De fet, el xuxu pels gironins no ha deixat mai de ser un super estàndard, no? I una cosa esplèndida. Notícia del càncer, que deien abans, que deia quan ell treballava la cadena ser. Pip, pip, pip, pip, pip, pip, pip, pip. Golen les gaunes. Golen les gaunes. Estem, que la gent feia 20-30 xuxus cada dia, 100-200 xuxus a la setmana, i d'allò em porta 600 o 700 al dia. Que si res, i tant.
prepareu-vos que vénen i a més a més l'altre dia m'ho deia han pujat les vendes en general de xuxus no a Girona sinó absolutament a tot arreu en general això no està molt bé i a més a més i ara anem a la festa en Basté va fer una cosa que em va agradar molt només una cosa és que tenim tenim la sort de tenir com a tertuliana la senyora Assumpció Puig la senyora Assumpció Puig
És la neta de l'últim pastisser Puig que hi va haver-hi. No, és la filla d'en Xavier Puig i la neta del senyor, o es neta del senyor, Emili Puig, inventador del Xuxu. Que va ser l'inventor del Xuxu amb un obrador que tenia en aquell moment... A la Correia. A la Correia. Tot i que després va traslladar a la botiga a l'argenteria. A l'argenteria, exacte. Encara hi ha, diguem-ne, la façana, que és ben maca, tot i que la botiga ja no és una pastisseria. On era, de la Correia?
Hi ha una placa, a davant de l'antiga, just a davant de l'escultura d'en Fidel Aguilar. No, això era l'antic obrador. Allà hi ha una placa que diu que s'hi va inventar. Però l'argenteria és aquella que encara hi ha a la façana. Ara a dintre hi venen todons i coses d'aquesta. Allà hi havia hagut...
l'última ubicació de la pastisseria Puig. Un oficial de la pastisseria Puig, quan va tancar, va anar a treballar, que en tornés. Exacte, en Jaume. I en Margenat de Salt, diguem-ne, i en Margenat havia sigut, diguem-ne, aprenent a la pastisseria Puig i també fa un xuxu, és a dir, els xuxus es fan bé. Però jo el que et volia dir abans, perquè va ser una gran celebració ciutadana i jo crec que això també és bo,
és bo recordar-ho, el xuxu havia tingut una certa... És a dir, és gironí 100%, però, de fet, als últims temps hi va haver-hi, perquè hi va haver la figura d'en Julià Castelló, que, en certa manera, quan va tancar la seva pastisseria, es va dedicar només al xuxu, va fer una altra forma de xuxu més petit, l'ha portat en els restaurants, i es havia començat a introduir, va ser un gran seguidor. Però jo crec que amb la commemoració del centenari del xuxu que...
que tu vas fer amb la història del Xuxo i amb el concurs mundial de Xuxos, el que s'ha aconseguit és que es parli molt del Xuxo, però sobretot que es fabriqui molt més. En Julià t'hauria d'estar agraït d'això perquè també n'ha aconseguit vendre més i ha fet botigues i així. Això ho va rellençar, ell feia... Ell no participava mai perquè no ha volgut participar, però si hagués volgut participar... I en Joan. Això els indicaria com un altre i un any, doncs se l'ha convidat dos cops a ser jurat.
i en Joan també jo crec que hem de referenciar en Joan de la puntual de fet una fleca amb cua al carrer és una imatge de veritat i en Joan que és un home que fa les coses amb estima perquè vol i dius i no venia de l'ofici a casa seva eren sabaters
Però és un home que va aprendre de la gestió des de baix, venent sabates, i va dir... I de gran van estudiar a l'escola d'hostaleria. I de gran van estudiar a l'escola d'hostaleria. I va obrir la fleca a la puntual, i a més a més va decidir fer-ho bé. I això és molt important, que algú decideixi fer-ho bé. Perquè ho volia fer, no s'hi va trobar, va ser una decisió. Llavors jo crec que aquí, en l'ànima, que diríem, no...
Hi ha això, en l'ànima de per què fa les coses així és perquè les ha volgut fer així. No és una inèrcia. Les sabates li venien dels pares i per tant les venia i segurament hi podia posar els seus llors. Però arriba un moment de la vida que diu, ja n'hi ha prou, em reinvento, que dirien ara, no?
I també has d'agrair. I l'altra banda, perdoneu, sal, no? També que estaves parlant de Margenat, la gran cultura de pastissers i grans referents de pastisseries a sal, de Costa Vella, Armengol, Els Font i Fills. Els Font, i tant. Molt bona pastisseria, eh? Van tancar l'any 19 o 20, Els Font van tancar. Sí, sí.
Sí, a l'inici del barri vell, passat al cares Can Serra Llonga, que abans era l'hostal del Pir. No n'hi havia hagut moltes. Sal era, de fet, perdó, us ho deixeu, una carn de pastisseria que encara existeix. Bueno, Armengol existeix, Roberté també va néixer sal. El color fort és que és això, que sal era un gran...
Sí, era la pedrera, era la magia de les... Abans de que Renquin Badó, jo crec que l'important és també, com deiu, aquest llegat de que torni a ser com que Girona és una mica la cuna d'aquest... Bueno, i va néixer aquí, no? I a més a més, havia guanyat Barcelona el Xuxú, no? Millor, per tant... Dos cops. Dos cops, per tant, que torni aquí, no? I que deixi aquest llegat de dir... Per mi el més important... Jo crec que el Xuxú, diguem que hi ha aquest renaixement, una mica també pel...
pel moment de la gastronomia que es viu que es viu des de fa 15 o 20 anys o sigui com es diu, el brau de cultiu ja hi era el que passa que a vegades sí, només era això, activar-ho però ja hi era, perquè el 91 ja es va fer un intent amb el Port de 92 que es va fer un programa de fines dedicat al de lloc que encara hi havia en Xavier Buig que un any després va tancar, etcètera, etcètera
Però no hi havia una reivindicació gastronòmica. En aquell moment va passar una cosa molt grossa. Tots els xuxus feien 150, 200 grams, 220. Eren el que... Els autèntics xuxus. Els autèntics xuxus, eren bombes calòriques. Per què ho feien? Perquè tu venies a Girona, perquè jo ho havia fet. Venies, anaves al mercat del bestiar...
anaves al Mercat de Bastia arribàvem, sortíem de Baseló a les 7, arribaves a les 8 i aquell deia anem a fer un llet i cafè i un xuxu clar, i un xuxu o menjaves un entrepà o menjaves un xuxu però no podies menjar un xuxunet, bueno hi havia gent que sí que podia però jo no i com a postres tampoc no, i aguantaves tot i a més amb aquell llet i cafè i el xuxu aguantaves tot el dia
M'ha agradat el llet i cafè, que és una manera molt genuïna. I aguantaves tot el dia. Els cosants també eren gegants. Tot era molt gros. No els de castellà de nuc, però sí. I encara de xuxo i de cosant, Agustel Ric, espectaculars. També de grossos, vull dir, que fan por. I, deixa'm dir, i què va passar? Va venir la moda dietètica. Els nens 90 i els xuxos van caure. Eren boníssims i van caure. Llavors...
I ara vull afegir-hi, l'escola de pastisseria de Barcelona diu, escolteu, allò que es calcula, com fan les postres? Les postres han de fer de 75 a 90 grams. Tu no pots donar unes postres de 100 grams. O bé, tallar el xuxu pel mig i el que tothom em mengi. Però la gent sembla que no sàpiga menjar, compartir un xuxu. Jo tallo tot el xuxu pel mig i tothom em mirarà malament. Els fes xuxus més petits. I va arribar el xuxu petit. I ara ve l'última part. Com van fer les normes del xuxu?
ens diuen, de l'escola de pastisseria de Barcelona, de pastisseria, feu una normativa que digui que s'han de fer entre 75 i 90 grams, que facin menys de 5 grams, que és la manera que és la manera que siguin mangívols i que la gent no li faci esclar, 200 grams és una bomba calòrica però menjar-te un entrecot o un de llonces de 500 grams, un tomahawk de 800 grams, també és una bomba calòrica i la gota baixarà el peu segur
Però és clar, de fet hem de menjar 150 grams de proteïna així al dia, doncs mengem-los, fem-ho bé, fem-ho tot bé. I hem après a fer-ho tot bé i hem après a menjar, tal com deien abans, poc i bo.
Sí, sí. Tu t'agraden els xuxus, Sandra? M'encanten. M'encanten, però passa una mica el que diu ell. Jo sóc especial amb això de que la dolçó, com a màxim... em passen mateix amb els torrons, no? És a dir, no em podria, diguéssim, atipar de torrons, perquè tenen aquesta dolçó tan potent, no?, que té aquest sucre. Que passa és que jo també ara em feia pensant, Badó, que l'altra cosa importantíssima és que els ingredients siguin de bona qualitat.
I llavors dius, el que diu ell, llavors jo crec que és equilibrar, em diu un altre cot, l'altre diu et pots menjar. Aquest xuxu que tenim avui aquí a la taula de la tertúlia es veu, perquè es veu que és un xuxu que està ben fregit, això en seguretat és el que hi entén, no? A vegades hi havies vist, has vist alguna vegada aquests xuxus que estaven com recremats, aquest està bé i ha d'haver-hi la...
la crema justa, el sucre just, com ell parlava de com venia al mercat del bestiar, jo pensava que a les pastisseries llavors venien molt xuxos, però també recordo t'aquelles xurreries que feien xuxos i que estaven com el sol i tal, que hi havia aquell xuxo que es veia fins i tot la crema, és a dir...
La sensació que és, era per això que tot això havia anat de baixa i que ha agafat una, aquest mateix no és gens, és a dir, ha agafat, ha agafat, has retornat. De fet, quina va ser la primera pastisseria que va guanyar el concurs mundial, la de l'escala? Va ser en Ricard i en Bernal, els de Can Pedrés de Banyoles. Ai, de Banyoles, de Can Pedrés de Banyoles.
L'han guanyada els de l'Escala, i l'any passat els de Cantries, però entremig hi va haver-hi uns de Barcelona i uns de Vallès. L'Ordres, Pedrés, Font de Pà del Vallès, l'Escala...
Triomf, Trias i Tornès. El que vull dir, tot això que hem dit fa un moment, que heu dit ara vosaltres, que ara no són orgullosos, tot això forma part d'aquest boom gastronòmic. És a dir, amb la gastronomia hem après moltes coses.
i amb la salut, o sigui, tot plegat ajuda si això es fa amb posem-hi oli d'oliva o amb alto lake i es manté la temperatura a 180 graus i no passa de 210 graus l'oli no es desnaturalitza
a 180 graus, mantenir una bona d'allò amb l'oli a 180 graus, que no baixi la temperatura quan hi poses tots els xuxus, que no baixi la temperatura i es mantingui quan tu li poses a 180 graus, fregeixen bé. Si tens la mala sort, que és el que passava abans, que hi havia la temperatura i es va tornar a fregir, absorvien tot l'oli...
i quedaven olioses i això és inmenjable i també hem menjat xuxa i dolores i ara hi ha fregidores que són molt grosses que tenen el volum necessari que no es fa molt bé l'oli que no cal la temperatura i l'establiment de cànons jo suposo que dius ostres estem uniformitzant un producte però té les dues vessants també uniformitzar vol dir que sempre és igual per tant
No permet la creativitat específica, però si vosaltres sou capaços de triar qui és el que els fa millor, senyal que ja aneu al fil.
d'alguna manera el que deies Jordi abans és que s'ha creat un relat, s'ha creat una història i llavors quan es crea un relat, una història es genera o es fixa una tradició amb unes èpiques, no? Llegendàries i per tant aquí d'alguna manera ens ajuda a sostenir, no? Com la cultura del vi, que del vi també va passar el moment en el que en el que...
en el que, en fi, veure en excés es va convertir, et semblava que eres pecador, no? En d'altres coses, no, però en aquest cas jo crec que el gran tit de la qüestió és haver aconseguit un relat, és haver-li donat
uns noms de referència de persones que ja no hi són i és en aquí que és que ara mateix ens estan fent una fotografia amb un xuxo a la mà i jo ja no puc és que és una fotografia molt atípica jo mateix estic a mig xuxo igual que amb Salvador, la Sandra està a punt de començar i tu com que tenies dos de la paraula no podies el senyor director de la ràdio, el senyor Oriol ens està fent una fotografia amb certa enveja perquè ens veu amb el xuxo a la mà
I ara que no ens assent, us tornaria a indicar que sortiu als carrers i veiu les pastisseries. I no ens escolteu, ja ho penjaran en el podcast, eh? Que sí, senyor director? No, no, que ens escolti. Viscat Xuxo, sí, sí. Escolta, doncs, no, no, que era molt interessant, però encara no hem parlat del que va passar. Què va passar dissabte? Perquè hi va haver moltíssima gent, no? És que dissabte vam fer el Dia Mundial de Xuxo, el primer Dia Mundial, això ja creixerà.
Jo crec que un dia la capital mundial del Xuxo la posarem aquí, sota el Rockefeller Center de Nova York.
Estem menjats xuxos, és nota molt i ens fa greu i ens haurà de disculpar. Ja en sabem d'aquestes coses. Fem el campionat internacional de bèl·lit. Al final, si no totes referències, ningú et referencia. Jo el que volia dir és que això està... Va, per aquí. Això, Badó, contesta'm una cosa. Això està impulsat per tu. Hi ha una empresa al quadre que organitza i hi ha llavors la promoció econòmica a la ciutat. Això és un col·lega meu que té una empresa i som jo, però el que estem fent ara és que hi hem implicat els gremis, perquè els gremis han de ser, perquè és molt important que hi hagi els gremis,
Perquè les coses van bé sumar, i per tant hi ha el gremi de flaquers i el gremi de pastissers. I teniu l'Àngel Sagarra, que és un tipus... Però és clar, és que és clar, un tipus com l'Àngel Sagarra... Ell creu molt en aquestes coses, que els anima tot el gremi a tirar endavant i li fan cas. Exacte.
i després tenim, això no ho fem, ho fem també amb el gremi de pastissers, és que és molt llarg això, perquè és l'escola de pastisseria del gremi de pastissers de Barcelona, això que saps, que ajuda molt, ve un tio que es diu Elvia Fernández, que és un tio molt seriós per dirigir un concurs,
I va molt bé, però va bé perquè s'hi ha posat tothom. Posar-s'hi tothom vol dir que també s'hi ha posat l'Ajuntament de Girona i la Diputació de Girona. Perquè es bloqueja les institucions a darrere. Sí, hi ha de ser tothom. I llavors, què ha passat aquí? Doncs ha passat més coses. Doncs que un dia...
el tal com diria que era el meu soci, que això em costa molt dir-ho, el meu col·legi i jo vam dir, ostres, això, i jo li vaig dir, arriba un moment que tens una edat i que això és millor que fer-ho molt seriosament i que ja hi ha les institucions i vam començar a parlar amb les institucions i per això hi ha l'Ajuntament, la Diputació...
el gremi de flequers o gremi de pastissers ho vaig impulsar però algun dia jo no hi seré i espero que m'entén jo crec que això generem il·lusions que es converteixin en projectes
dels quals acabem sent individualment prescindibles. I aquest seria el camí. És que jo veig això. Il·lusió, projecte, consolidació, imprescindibilitat dels incitadors. M'agrada que diguis això, perquè una de les coses que sempre diré és que la somentera és ple d'imprescindibles. I tant.
i si Déu vol, jo d'aquí 50 anys no hi seré, i si soc fantàstic, i si em trobo bé... No et veig mai llenç. Eh que ens hem entès? Doncs això, si a partir d'ara, com que estem treballant un projecte amb l'Ajuntament de Girona i la Diputació de Girona, i com ja es va dir allà, tenim la sort que qui porta el barret de la Diputació de Girona i la Diputació de Girona en aquests moments és la mateixa persona.
I per anar lligant i per acabar ens va bé perquè tot camina una mica més ràpid. Però, insisteixo, gremis, que el sector s'ho cregui i qui vulgui ser. Fa un moment he parlat amb en Josep Maria Tornés. Fa temps que en parlem, però la cosa ara s'ha accelerat i va bé. Parles amb en Quim Trias, que és el president dels pastissers. Parles amb en Mia Font, que és el president dels pastissers.
Mirafon, que és de Berges, que estem fent... I fa de professor en una escola a Figueres, que és el president del gremi de Flaquers, l'Àngel Sagarra. Clar, som molta gent que estem treballant i estem fent coses. I llavors va bé perquè tu saps que si això passa...
Les institucions ja ho agafen... Hi ha un taló de quiles en tot plegat, vull dir que ara tindríem la visió bona, bonista i positiva, que és que gràcies a això segurament estem prestigiant un sector, i què ens passa amb tots els oficis que s'estan perdent veus i esquelles, que no hi ha regeneracions familiars, no hi ha regeneracions en el...
en tot el que té a veure amb l'ofici i l'artesania que aquí hi haurien les dues coses perquè no deixen de ser artesans d'un ofici i aquí és on d'alguna manera hem de tornar a traslladar que això és una feina digna que és una feina de prestigi que és una feina de servei que és una feina de proximitat que és una feina agradable la imatge que tenim dels flaquers a les 4 a la matinada anar fornejant i tal nosaltres anàvem a buscar a Madrid
no sé si saps què són els Madrids, amb en Miquel Brugués de Can Costa Vella, amb les vespes quan sortíem de festa i ja se'ns acabava tot el món, cap allà a les 5 de la matinada anàvem i li picàvem, que crec que és el carrer Progrés o el carrer Unió, allà al veïnat...
en Costa Vella. Era carrer Major i després era cantonada en Progrés, Unió, el veïnat. I li picàvem i a vegades li tornavem el seu fill, que era de la meva generació, li tornavem el fill i li deien Miquel...
Diu, ens posaries Madrid? Bueno, espereu-vos un moment. Sabeu què eren els Madrid? Jo no ho sé. Hi havia un acudit molt d'aquella època que deien que si Espanya fos un dònut Madrid no existiria i ell feia tota una massa i després treia el forat. Treia el forat i nosaltres ens menjaven els petits. La part del forat. Ens menjàvem el forat i ens fotien Madrid. Parlant de l'any 86, 7, 8... Jo de fleques a les 5 de la matinada
N'he anat a Basalú, a Banyoles, amb en Miquel també hi ha anat. Tots ho he fet. Volia dir, qui no ho ha fet d'una generació? El de Germán Sàbat. La Sandra, que és més jove que Rosanna. No, no, també ho he fet. Ara, no sé si cantant aviat, perquè tot allò que dèiem. Hi ha tecnologia. I a més a més permet fer el pa bo. I sempre, i ho dic ara, tot és més bo ara que abans.
L'únic cosa millor d'abans és la nostàlgia. L'únic cosa d'abans millor és la nostàlgia.
Eh, meu, eh? No, no. Per què ho dic? Estava entre Twitches, Tartona. Et citarem, et citarem. Per què? Perquè resulta que ara tenim unes màquines que els pots controlar la fermentació, la transfermentació, l'humitat... La temperatura, que deies. Tenim farines que sabem com són. No, és que avui no sé com ha vingut la farina. No, ara saps com ha vingut la farina. Tu truques a un entrull de banyoles...
farinera coromina, perdoneu per la gent normal i tu li dius, vull una farina total, total, total i em van parlar molt de la farina coromina però de la vessant, diguem-ne a l'ara perquè hi havia en Ligar Polà i em van parlar, diguem-ne de la fundació que farà Luis Coromina i et dona la farina que necessites per fer un pa no sé què, per fer pastissos per fer això és una farina que no és la mateixa per fer el pa ni és la mateixa que necessites per fer una pasta de fulla abans no sé com va vingut la farina
Avui m'ha sortit molt bé això, doncs ara sabem per què et surt bé això. Tot això ho sabem. Tot això ens ho ha permès la ciència, la tècnica i la tecnologia. I per això tot és millor. Estàvem parlant i està molt bé perquè acabarem fent una tertúria gastronàmica i més amb aquests xuxos de cantorners que ens han portat i que estan excel·lents, els guanyadors de...
del concurs mundial del xuxo d'aquest any, i així dius que... A veure, la meva dona hi va anar a comprar el diumenge i ja no hi havia xuxos, evidentment, i havia passat amb altres llocs. Jo recordo, per exemple, la Banyoles, que va ser el primer, va passar de fer-ne 10 a la setmana... De fer-ne tanta a la setmana, fer-ne... Sí. Va ser un dia... 70 a la setmana. A l'escala els va passar el mateix, a en Quim els va passar el mateix...
tot això estaria molt bé i s'hauria de fer exactament igual i valdria la pena prestigiar-ho i jo crec que el Xuxo s'ha prestigiat de tal manera que llavors hi ha hagut fins i tot des de Badalona aquella competició entre els del Tornemi i el del Xuxo, escolta, el Xuxo és ironí i es va d'aquesta manera i tal però tot això estaria molt bé
Però també hi ha tingut tot l'espaldó popular, molt important. És a dir, estaria molt bé, però si no hi hagués la gent seria diferent. I aquest dia hi va haver moltíssima gent, també perquè sou uns punyateurs, es va fer el primer xuxaire d'honor, no volia dir la nostra competència perquè no seria així. Vull tant, que és la competència. El líder de la ràdio catalana sempre, en Jordi Bastet, sempre d'un mèquic.
Com ho fan allò de quin xuxu s'ha entrevessat? Qui se li entrevessarà el xuxu? I ens va explicar una cosa molt interessant. Per què faig servir el xuxu? Perquè també podria dir que se li entrevessarà. Jo crec que gràcies a en Jordi Bosch Molinet, que és molt amic seu i segurament l'ha educat. Si en Jordi Bosch Molinet també va ser membre del jurat, que en té una mica més que l'altre Jordi.
Però, diu, podria haver dit a qui se li interessarà el xuxu, no, no, podria haver dit a qui se li interessarà el croissant, o la napolitana, o el xurro, i dic, ostres, però no hi ha res que sigui d'aquí. Tampoc puc dir l'entrepà. Però, dic, cada dia... I diu el xuxu per això. Cada dia un milió de persones, com a mínim, una vegada al dia, sent xuxu. Ja està. Clar.
que és una paraula que jo crec que això ja justifica però jo els hi vaig dir el xuxó o no sé l'any del xuxó te'n farà gràcia això primer reportatge que vam fer i li vaig dir a en Josep Maria tornais per anar a fer la filmació i tot això per què li vaig demanar amb ell en aquell moment de fa 10, 11 anys
I ho vaig ser molt comedista. Diu, per què? Molt senzill. Vaig ser real perquè hi havia en Jaume, havia estat en Jaume, que en Jaume havia sigut l'últim oficial que havia fet els xuxos autèntics a Can Puig. I ens ho va explicar tot això. I arriba en López i Torriaga, com es diu, en Miquel, i diu... El germà del que jugava a bàsquet, diguem-ne. Sí, bueno, ara és al revés. I diu, són molt amics, i venia un altre meu amic, en Jordi, el que...
I diu, bueno, com haces el xuxus? Dic, hostia, ja hi sou. I dic, escolta, has aprendido a decir sushi i no sabes decir xuxu? Aquesta és bona. Molt bona.
i va callar els hi costa però no saben dir xuxi perquè no poden dir xuxi no sé si n'ero absolutament conscients com van-vos començar a remenar totes aquestes històries d'allà on arribaria tot plegat i que acabaria sent això el dia mundial jo crec que no n'eres conscient ni tan sols com vas fer el centenari del xuxi que el vas fer perquè alguna vegada n'hem parlat amb en Salvador aquestes coses s'han de fer bé és a dir
Ha estat una campanya de promoció que si s'hagués hagut de pagar hauria costat molts diners. I tant. I això per una campanya de promoció per Girona aquest dia, que hi van passar mil i pico persones, és igual. Molts es més. Si van vendre, van vendre mil xuxos. Mil xuxos van vendre. Van vendre mil xuxos dels 200 de cada un dels guanyadors. Sí, perquè cada guanyador dels antics em portava 200 que es posaven a la venda i a més a més hi havia els del concurs, no?
Els concursos em van quedar, alguns se'n van emportar i després molta gent personal del mercat em va venir a buscar. Està molt bé això. Jo per això t'insistia, has parlat de farina, farina de Girona, que va rebre una patacada forta quan l'inici de la guerra d'Ucraïna.
el projecte va rebre la patacada, perquè al final els productors, clar, com que hi va haver-hi una pujada de preus absoluta, bé, doncs clar, allò que hagués anat per farina de Girona va anar per farines del Mundo. I, bé, és veure com també tot l'ecosistema, ja sigui el DARPA, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i...
alimentació que està bé que estiguin junts o en tot cas aprofitem la oportunitat de que estiguin junts i a més a més ara que dius això també hi ha un
Hi ha, per exemple, un director general, ara em matarà, en Joan Gòdia, que també és... No, perquè volia dir que també ara hi ha una direcció general que es dedica... En Joan Gòdia no ho has dit. La direcció general del Xuxu, l'Institut Català del Cargol... I sempre dic, sempre dic, i en Joan Gòdia que és totes les coses de sempre i gastronomia. I això està molt bé.
i a més a més m'agrada molt que l'alimentació i la gastronomia pengin donant de penjar perquè és alimentació però també és cultura jo crec que hauria de tenir diverses potes perquè la pota de la cultura hi és perquè la gastronomia és cultura perquè això és cultura però també és alimentació i per tant alimentació i cultura ja has parlat de la ferida de Girona ja que dius això l'Àngel l'Àngel Sagarra que n'has parlat abans clar
que has dit tot allò, què fa? Ens inventen tres coses. Inventen, és farina de Girona, fan el blat de l'Empordà i és farina de Girona. I tot això, i s'inventen el pa de tramuntana. O sigui, pa de tramuntana, els trenen les tres potes aquestes. Això és sensacional. Per què? Perquè molt de blat que es feia als aiguamolls, anaven a qualsevol lloc, en qualsevol marca, i aquí li has donat un valor afegit espectacular. Punt.
i això és important, i això és mèrit d'aquest senyor que has dit abans i d'altra gent, vull dir, d'en Robert Figueres del Maia de Figueres i de Mia Font però clar, hem d'acompanyar els productors perquè vegin clar que això arriba aquí per tant, que també entenguin que estan fent un producte de qualitat i que potser hi guanyaran el mateix no cal que hi guanyin més però que allò que fan
Té un sentit. No és quantitat, sinó que és qualitat. És igual. Llavors, clar, empoderar, no?, que en diuen, o fer que... I que són moltes... O sigui, en tot el procés, per exemple, tot el procés hi ha la farina. Les farinaires, les farineres, la molta, que també estiguin en aquesta cadena, no?, perquè partim de la terra cap al molí fariner...
cap a la distribució, on distribuïm com distribuïm i que sempre es vagi mantenint la traça d'identitat d'aquell producte i després per això jo insistia
s'ha de posar en valor aquest ofici i per tant s'ha de tornar a promoure que hi hagi gent que prengui aquest ofici jo també estic d'acord perquè si no farem un producte d'èxit per aquesta generació i adéu jo em quedo amb la branca cultural i que el xuxo ajuda a sociabilitzar abans estàvem molt acostumats
Potser no hi havia tantes eines digitals, però que formava part de trobar-nos i menjar un xuxu, per baranar, per el que dèiem amb el llet i cafè del principi, però també aquesta part d'integrar-lo a nivell familiar i a nivell de relacionar-te, que avui dia costa bastant que la gent jove es relacioni amb els altres, just a l'escola i d'allò, però l'altre potser no els hi ve tant de gust o costa més. Per tant, com a eina pot ser important de cultura,
i sociabilització. No ho havíem previst aquí, però al final, d'una manera o altra, tots toquem en aquest món pel que anava a dir. Vull dir, la meva relació amb el món de la gastronomia és bàsicament com a client, també ho dic, però la Sandra en el Tom Girona heu fet una aposta també pel món de la gastronomia durant molt de temps. En Joan treballa a la Diputació i tu fas coses i ara qui venia. És que estava escoltant el discurs tan...
del discurs, deixem-ho dir així, d'en Joan, la intervenció d'en Joan, allò de dir, s'han de fer coses bones i s'han de potenciar aquestes coses bones, i mira, m'ha passat pel cap Girona Excel·lent. Girona Excel·lent, que és una manera, cada dos anys, la idea de recolzar a tota aquella gent que està fent totes aquestes coses i les està fent bé, i que són, deixem-ho dir així, no tots, però la gran majoria són petits productors, no?
Jo, agafant-te la branca que em deies del Top Girona, mira, ens fa molta il·lusió una de les coses amb gastronomia, que sempre hi ha la tendència de parlar dels que tenen l'estrella Michelin, no? Michelin. Ahir està bé, però no només. Correcte, i aquí anava jo, perquè llavors per sota de l'estrella Michelin, que molts d'ells tampoc la volen, és a dir, si bé, bé, però treballem per allò com un sinofós, com un, no sé, tampoc em vull dir més per no d'allò, no? Sí.
Sí, el dit i fet, aquests petits així, sí, sí. I llavors dius... El poca vergonya, el Nexa... És que hi ha molts locals d'aquests que no tenen estil però que podrien tenir-la tranquil·lament. I que tenen joves cuiners que fan meravelles i que tots en disfrutem moltíssim, Jordi, que fan el que deies tu, que a tots ens agrada gaudir de la gastronomia d'un bon spa, d'un bon dinar.
I tota aquesta gent, doncs, volem fer també un capítol d'entrevistes, com dic, no només els de les estrelles Michelin, sinó aquests altres, no?, que a vegades queden una mica difuminats o que intentes trucar i no hi ha mai taula, però que és veritat que se'ls ha de posar en valor, també. És que permeto qualsevol ocasió per dir que no necessàriament s'ha de tenir estrella, perquè hi ha un restaurant que per mi és el de capçalera i permeteu-me, perquè m'anaria fora de Girona cap a Figueres...
que aquest dia li vaig fer una certa gràcia perquè el senyor Sobirós, que és el propietari d'aquest local, que és el Motel Empordà, va fer una lleugera inclinació de llavi, volgant dir, que és allò que hi ha restaurants que estan pel damunt de les estrelles, com aquell anunci de cerveses de fa molts anys.
Però és així, és a dir, quan hi ha restaurants que són un clàssic, és a dir, el celler en aquests moments està molt bé que tingui 3 estrellas Michelin, però el celler podria, és a dir, ara ja és un clàssic en aquest món, o com ho és Calenric, o com ho és en Pere Massana, que per cert ha agafat la gestió de Can Xiquet a Camp Nou.
llong, no, és a dir, que hi ha molt allò que alguna vegada havíem parlat, però per mi el que és molt interessant és que hi ha molts restaurants de menú a Girona, alguns restaurants de menú, trec el molts, he dit, alguns restaurants de menú de Girona que fan una feina excel·lent i et fan una feina excel·lent alguns es pot parlar de Can Marquès també si comencem així podríem recórrer molts restaurants que ho estan fent bé i tant
Jo recordo el pernil, per exemple, que és un dels menús durant molts anys. I durant molts anys, ho porto bé. Com en tot, no? Si farem servir un plat per definir, no? Cap hipota. Calen puntes d'Iseberg, no? Que són els visibles, els mediàtics i tal, però en el fons això...
o genera o sosté també una part més invisible, que és més cotidiana, més fàcil, més accessible. Però si elevem tot això, com deies, a cultura, si entenem que això és la nostra cultura, si com a país, com a Girona, ens mostrem amb respecte cap a la nostra cultura gastronòmica...
Doncs, esclar, l'alcalde de Lloret deia, escolta, no us queixeu dels ciclistes, jo els els canvio per als meus, i va dir l'origen. Llavors, hem d'anar... L'he sentit de dos aracaldes. Tu parles, un del PSC, que és aquest, l'Adrià... L'Adrià, que diu, jo els els canvio... Un arcalde molt jove per Lloret que l'està dinamitzant, però, per exemple, l'he sentit exactament la mateixa frase amb en Jordi Masquet de Figueres, que si no, els ciclistes, no heu-me'ls que ja me'ls quedo jo, eh? Llavors...
Tot això són ingredients, és una pota més, però és una pota amb molta capilaritat, perquè sí, clar, tens un celler que ens ha posat al món, però després, doncs hi ha això, us deia al principi que hi vaig anar a sopar per celebrar l'aniversari de la meva companya, i allà on vam anar hi havia genteta i hi havia una hibridació.
hi havia algú que porta els manalles que feien una mica d'allòs, hi havia gent que ho havia trobat per Google, hi havia un sopar familiar, com era el meu cas. No t'estàs dient que te vas anar, però si vols dir-ho no hi ha cap problema. No, no, no, en un lloc, en un clàssic, perquè m'havia trobat en en Carlos, al balcó. Home, un dels clàssics, també un altre, un altre. Un altre, un altre. Escolta, perdona. Està jubilat ell i ja tot el seu equip ha continuïtat.
Bona, de clàssic a TVQ queda, queda a l'argada. Perdona'm, perdona. Ara ja vaig diguent clàssic. I calapilar. I calapilar, que l'anava a dir jo, i ens en descuidarem i ens sap molt de greu perquè no els podem dir-ho tots. I alguns de nou que m'han recuperat. I alguns de nou, sí. Cangelada, que torna a estar... Cangelada, i en allò, i en Gascons, que s'ha quedat allà sota les voltes d'en Rosés, que... Cablós. Sí, sí. Però tu deies, per exemple, a veure, Alba, deixa'm dir una cosa i te dono la paraula. Aquest any,
Aquest any, l'any 2016, es compleixen 40 anys de 3 restaurants, potser de més, però de 3 restaurants que marquen el que ha passat en aquesta ciutat, en el món de la gastronomia. És l'aniversari del celler de Can Roca, és l'aniversari d'en Pere Massana, de Camp Massana, que també ho va obrir el 86, i és l'aniversari del Balcó. El Balcó aquest any fa 40 anys que es va obrir.
Jo ho sé perquè una vegada que vaig fer un reportatge vaig veure que havien coincidit amb pocs mesos de diferència, tots tres fent coses molt diferents. En aquell any 86. Tot i que inicialment en Pere Massana feia una brasa excel·lent, el que passa que després va anar derivant. El balcó s'ha quedat amb la brasa i el tall argentí i el celler no en parlem perquè el que passa que ara ja parlar del celler és parlar del celler però també és parlar...
del restaurant Fontaner, de l'Esperit Loc, del Man Marloc, del Normal, han creat una xarxa amb coses molt diferents, el Bicet, que van fer una cosa molt curiosa, que és a dir, que quan van agafar la responsabilitat total perquè ja hi eren, han baixat preus, fan una cuina popular però d'un nivell excel·lent, que també és el que s'ha de demanar.
d'alguna manera bueno, així punyetero que vas anar al balcó sí, perquè feia molt i me'l vaig trobar jubilat, passejant-se i tal i dic, ostres, fumant fa molt de temps fa molt de temps la seva dona doncs dic, fa molt de temps i res, i de sorpresa i vam anar i hi havia això quan entres en un espai com aquest
els que som de Taranaix a Fardarot, no? Mira, si dius, qui hi ha aquí, no? I una parella jove que parlaven diferents idiomes perquè no eren del mateix origen, una altra parella darrere també jove, vull dir, de menys de 30 anys, una taula de manaies o d'algun dels manaies i...
i més enllà gent més de Girona, nosaltres que érem una taula familiar, per tant era com un mestissatge, un dimecres, i dius, alguns han vingut, i els de darrere meu deien, hem mirat el Google i sortia que tancaveu la cuina a les 9.30.
i hem vingut correguent i traguent la llengua i van tenir una conversa amb un dels cambrers molt interessant sobre que el Google, el que posa, el que no posa i gràcies per haver vingut doncs mira si mai d'allò sapigueu que a vegades preferim que ens truqueu i van passar al món analògic, analògic telefònic que és a dir, que a vegades la gent mira ressenyes
i tripsar advisors i coses d'aquestes que distorsionen molt la realitat i la recomanació és que la gent practiqui la cultura o sigui que s'atreveixi, que s'arrisqui que vagi al teatre i s'equivoqui perquè no li ha agradat i que vagi el mateix quanta gent no ha anat a veure una pel·lícula i no li ha agradat doncs per què no ens atrevim també
Si podem anar a veure una obra de teatre o un concert i si ens ho podem permetre algun dia anar a un lloc on no hem anat i sortim del fast food que no hi tinc res en contra o del no trio i faig el que fa tothom.
aniria el que havia dit en Ferran Adrià però que també li he sentit dir és a dir el fast food ben fet que n'hi ha de tant en tant està molt bé és a dir el que no està bé és fer-ho per norma i contínuament i només menjar això el fast food
és perquè, assenyalava que volia dir Mas Gris, eh? Volia parlar de Mas Gris, perquè vas a Mas Gris, et trobes amb el McDonald's i et trobes amb el, no sé com es diu l'altre, d'aquests que fan menjar molt barato. Tu vols dir el Burger King? No, exacte. No, no, no, però el més, diguem-ne, més mal, que té més mala fama de tots és el, és el, aquest que hem dit abans, però... Són besfuts. Que no es va poder implantar olot en aquell moment. Exacte. Però...
Curiós. Ara diré una altra cosa molt d'allò, però és aquest el problema, que ho fan molt barat i clar, però la gent també té... Però la qualitat, no? És a dir, tu el fast food... Sí, hem parlat de qualitat i de molta qualitat. El fast food té sentit? És a dir, ara en Jordi apuntava el tema del vi, no? Jo volia comentar que tu tens menjars molt bons que fas la petita expressió, que és el tapeo conegut, no?
o petites tapetes, molt, diguéssim, mínima expressió, però igual de bones. Per tant, pot ser un fast food i pot ser mínima expressió, però que sigui de qualitat. Si és de qualitat, ho petes segur. És a dir, el que no té sentit és al revés.
Sí, sí, que estem una mica, diguem això, que a veure, com a éssers vius, d'alguna manera sí que busquem el confort, busquem les certeses, busquem les seguretats, però no hi ha res més humà que el fet d'explorar.
i la gastronomia ens permet una exploració. Ara, si us escrivís en aquest moment el que està passant a l'estudi, en Jordi no s'atreveix, però escolta'm... És una tertulia d'aquelles que jo crec que els calen participant.
però que hem participat, la recordarem molt de temps perquè ha estat tot el contrari del que podria, és a dir, entre els xuxos que ens hem menjat i el Salvador García Arbós, que és l'ambaixador gironí, l'ambaixador mundial del xuxo, que s'ha dedicat a fer xuxades, vull dir, per dir-ho d'alguna manera, doncs ha estat tot prou complicat. Tindrem l'any que ve nou avodiada mundial del xuxo?
L'any que ve a la nova Diada Mundial del Xuxo i també hi haurà el nou ambaixador del Xuxo i ja tenim alguns candidats. Molt bé, i un jurat molt potent teníeu això. Això també ho vull dir perquè precisament va venir aquí una persona que hi va participar i va dir que havia quedat absolutament al·lucinat del nivell que la gent no sabia el que feia, que eren tastos a cegues i que estava realment molt ben muntat.
Diguem que sí, com a mínim. Sí, sí. A més, Bedó, el xuxu... Penseu que entre la gent del jurat hi ha molts pastissers i professors. Molt bé. Sandra, tu volies dir alguna cosa. Sí, que el xuxu, Bedó, el podràs portar a Mallorca perquè tenim vols directes