Música Música
Fins demà!
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. Girona FM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
El 20 i 21 de gener al Palau de Fires de Girona, primer congrés de benestar emocional. Xerrades, experiències, activitats paral·leles i taules rodones on debatre i conèixer com millorar la nostra salut mental i emocional. Inscripcions gratuïtes. T'hi esperem. Ajuntament de Girona.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
Som la teva veu. Som la gironina.
les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits del Girona en directe al 92.7 i a gironafm.cat. Amb la narració de Pau Villafenyer, Josep Coll i Miquel Costa. Escolta la prèvia, el partit íntegre i totes les reaccions als protagonistes després del xiulet final. A Girona FM només som del Girona. Som la teva veu. Som la gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet.
La Ràdio de Girona
Fins demà!
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Perfecte.
Però també parlarem, sobretot, de convivència, de servei a les persones, perquè a més és un àrea que engloba molts aspectes, segurament fins i tot un pèl massa, perquè és molt àmplia, però és d'actualitat també, i ja en parlarem avui a l'entrevista, i també parlarem del barri de Polmajor, que és la regidora. Molta teca, tenim molta teca. I també de com durà, eh? Doncs mira, no sé si ens donarà temps.
Comencem. Parlem del català, per començar, perquè fa pocs dies vaig llegir un article, en aquest cas de la Maria Seguia, El Punt, que parlava sobretot de la ratolació dels establiments del barri vell en català, amb aquesta iniciativa, a més d'un grup d'acció de defensa del català...
per mirar quins establiments retolaven en català, quins no, i intentar que l'introduïssin mica en mica i que el català fos present a tot el barri vell, com a tota la ciutat. No sé, en aquest procés, en quin percentatge o en quin punt ens trobaríem ara mateix.
Sempre dic una mica el mateix i al final sembla que ens excusem per això però és molt difícil tenir dades perquè s'obren una mitjana d'una xeixantena d'establiments nous cada dos mesos a la ciutat de Girona i tal qual l'obren també s'en tanquen molts i això ja ho veiem nosaltres com a ciutadans que anem per Girona i veiem doncs ara on han obert un de nou però és que n'ha tancat un i és molt dinàmic la ciutat de Girona és molt dinàmica
comercialment. Aleshores, es fa difícil de tenir unes dades molt afinades en relació a si aquest ha canviat el català o aquest no. El que nosaltres intentem i hem fet en aquest temps que estem a govern és reforçar la comunicació, sobretot, és a dir, no ens podem permetre que hi hagi establiments que desconeguin quina és la llei que s'ha de complir a la ciutat de Girona. I aleshores...
el que fem és reforçar la comunicació, la informació, i en aquest sentit hem tingut alguns resultats positius. Evidentment, no tots, perquè tots anem pel carrer i tots veiem establiments que incompleixen. Amb aquests que incompleixen, també els anem perseguint, entre cometes, els anem informant que estan incomplint, i quan hi ha una reiteració, aleshores els enviem a l'Agència Catalana de Consum, que és qui en aquests moments a Girona té la competència sancionadora, d'acord?
A partir d'aquí nosaltres perdem el control i, per tant, no sabem quants d'aquests expedients sancionadors acaba posant l'Agència Catalana del Consum. I per això demanem sempre a la Generalitat que reforci aquestes inspeccions i que reforci tot aquest canal que hauria d'assegurar que a Catalunya, a tot Catalunya, també a Girona, es compleix la llei de política lingüística.
Clar, regidora, a veure, més enllà de posar la llei per davant, que és la que l'han de complir, no sé quins incentius o com s'intenta convèncer aquestes persones, aquests establiments, que retolin en català, siguin les cartes, siguin els taulers que hi ha de fora, i una mica també quines són les excuses que posen aquests establiments pel fet de no retolar en català.
Nosaltres sempre diem que per davant de la llei que s'ha de complir sempre hi ha donar la millor experiència al teu client i el millor servei al teu client i per tant el teu client catalanoparlant té tot el dret
ser atès en català, però també ha de tenir una millor experiència en el teu establiment si no se sent incòmode per una qüestió lingüística. I, per tant, això és el que nosaltres sempre defensem. Vosaltres heu de donar el millor servei al vostre client i, per tant, el vostre client també serà catalanoparlant, evidentment, com hi haurà gent que parla anglès o xines o japonès.
Per tant, nosaltres sempre ens aferrem a això, i per tant una persona que cobra un negoci a la ciutat de Girona vol donar la millor experiència al ciutadà de Girona. I amb això estem. I les excuses, doncs al final també hi ha un component de...
grans empreses, grans multinacionals, que tenen els centres d'operació, els centres de decisió molt lluny del territori, això d'una banda, i que hi ha per tant menys sensibilitat, i de l'altra vegada sí que hi ha el típic desconeixement de la llei, i per tant per això nosaltres hem detectat que qui era on podíem nosaltres córrer més, és a dir, reforçar tota aquesta comunicació que ningú més ens pugui dir, ostres, és que jo no ho sabia.
Jo he parlat molt de la retolació, però també, com em comentava, hi ha l'atenció, és a dir, en català. No sé si en aquest sentit també és obligada o és una opció que, en aquest cas, els amos o qui atengui hagi d'expressar-se
No és obligat, la llei no ho marca, que ens hagin d'atendre en català. És a dir, jo sí que tinc el dret com a consumidor de poder parlar la meva llengua i, per tant, que m'entenguin en català. Això és inqüestionable. Però no podem obligar que atenguin en català. Això no ho diu la llei i això és així. Per tant, si jo em puc expressar en català però tu em contestes en castellà, no tinc res a dir.
Per parlar en català, òbviament hi ha molta gent que n'ha d'aprendre, n'hem parlat més d'una vegada, en aquest cas d'aquestes classes que hi ha de català, del Consorci de Normalització Lingüística, de la qual molta gent, malauradament, se'n queda fora a vegades. No sé si s'ha avançat, no només amb voluntat política, sinó també amb recursos, que al final és el que es necessita perquè hi hagi més places en aquestes classes de català.
Això és una... és a dir, Consorci per la Normalització Lingüística, que és qui té la competència de la qual nosaltres en formem part, però evidentment depèn de la Generalitat de Catalunya, és qui té la competència de l'oferta de cursos en català. I en aquest sentit, des que vam arribar, sempre hem estat demanant que no...
ens podem permetre que hi hagi llistes d'espera. Això és una realitat que compartim tots els regidors que ens dediquem a temes de llengua de tot el país i també diu el Consell de Política Lingüística en què ens hem trobat ja de manera informal amb el senyor Francesc Xavier Vila i amb el qual ens tornarem a trobar el dia 17 de gener que hi ha convocada una trobada de municipis
perquè treballen pel català a Sant Cugat de Vallès i en la qual insistiré representant l'Ajuntament de Girona i explicant una mica la tasca que fem a Girona i en la qual hi tornarem a insistir en que aquesta és una prioritat. Ell també comparteix aquesta mirada i, per tant, assegura que en el proper pressupost de la Generalitat
hi haurà un increment de partida en relació de la llengua per fer cursos i de formació. Però, esclar, sabem quina és la situació d'aquest govern de la Generalitat i, per tant, tampoc està clar si tindrem pressupostos de la Generalitat. Per tant, s'haurà de negociar i aquesta serà una de les prioritats que posarem Junts per Catalunya sobre la taula.
Doncs veurem com avança tot això. En tot cas, ho haurà de fer un govern de la Generalitat en el qual, com ja ho hem comentat alguna vegada, el seu president s'expressa en castellà, fins i tot al Parlament. Ho vam comentar l'últim dia que era aquí i és una situació que per nosaltres no és la ideal. Lògicament, a nosaltres ens agrada un president de la Generalitat que s'expressi en català, que defensi la llengua sempre, a tot hora i a tot arreu.
Hem parlat del català, parlem ara, en aquest cas, com hem comentat, del servei a les persones, de la convivència, perquè abarca moltes àrees, començant pel sense llarisme, també l'emergència habitacional, el centre de la sopa, ocupacions, i aquí m'aturo perquè hi ha hagut el tema, en aquest cas, aquest cap de setmana, d'aquesta ocupació en un habitatge que estava pendent d'una rehabilitació, que finalment...
salta a terme i que s'ha ocupat amb tot el procés i les declaracions que han tingut tant l'alcalde com la vicealcaldessa. Què li ha semblat tota la situació, regidora? M'ha semblat, home, una situació molt desagradable per part d'aquest propietari, d'aquest petit propietari que ha viscut aquesta situació absolutament increïble, que ha generat molta estopefecció entre la ciutadania i és normal i és lògic. Per tant,
condemnem absolutament aquesta situació i és evident que a la gent li sembla molt increïble que això pugui passar però és que tenim una llei que té una escletxa i aquí hi ha una gent que s'ha llegit aquesta uns delinqüents que s'han llegit perfectament aquesta llei i han detectat perfectament quina és aquesta escletxa i per tant s'aprofiten d'aquesta escletxa i ens deixa molt indefensos els municipis que estem sempre a la trinxera amb aquestes situacions i estem lluitant
segurament amb molts menys mitjans dels que caldria, però trobes que tens molt poc marge de maniobra. Tot el que es va poder fer, es va fer. I nosaltres estem per la mà dura i per el compliment de la llei sempre. I també en aquests casos. Per tant, em consta que s'ha demanat un informe
la policia municipal per convenir tot i, per tant, s'han fet totes les coses. És a dir, a vegades els titulars són molt cridaners, però al final també la feina s'ha de fer ben feta perquè pot haver-hi conseqüències. I, per tant, jo crec que això s'aclarirà en els propers dies què és el que ha passat realment i on esperem que la situació d'en Jordi es pugui resoldre el més aviat possible. Canviant de tema, parlant una mica de sense llarisme, perquè les xifres...
I sempre tenint en compte que, evidentment, serveix a les persones, el tema de les ocupacions no és un tema que sigui de la meva àrea, lògicament, perquè és un tema de seguretat i és un tema judicial. Vull dir que se'm va una mica del que és la meva àrea, eh?
Expliqui'm una mica l'àrea de servei a les persones, perquè ho he dit abans, engloba moltes subàrees, diguem-ne, què és exactament el servei a les persones i la convivència, perquè he comentat abans sense allarisme, també una mica hi ha la policia municipal, seguretat, tot i que ho porten a altres regidories, però és un àrea que potser a la gent li pot quedar una mica difusa.
Sí, perquè, bé, posem aquest nom de servei a les persones per donar-li un sentit més global, que és un servei, és a dir, que si qualsevol de nosaltres, qualsevol ciutadà de Girona, té una dificultat, doncs nosaltres, en tot cas, tenim una sèrie de serveis que gestionem i que, per tant, el podem ajudar en un moment donat que té una dificultat concreta i diversa, i perquè és molt diversa. Aleshores, portem els serveis socials bàsics
tenim els treballadors socials desplegats a tots els centres cívics de la ciutat que són set hi ha un equip de treballadors i educadors socials que treballen amb una mirada molt global de la persona i si una persona té un problema pot anar al seu treballador social i dir-li doncs em passa això no puc pagar la factura de la llum perquè resulta que aquest mes no sé què m'ha passat doncs et podré ajudar puntualment o necessito una orientació per alguna cosa vaig perdut
Un servei a la dependència, tot i que ara tenim una regidoria de gent gran específica, tot el tema de gent gran, és molt important i tenim molts de serveis vinculats a la gent gran. És una multiplicitat de coses i molt transversal. I també tota l'atenció a la comunitat, és a dir, tots els centres cívics fan una tasca comunitària,
perquè les persones no es quedin aïllades, vivim en una societat, tots ho sabem, que tendim a quedar-nos a casa amb les sèries i molt reclosos a nosaltres mateixos i el que justament fomenten els centres cívics, les festes al carrer, les festes comunitàries és fer teixit veïnal, teixit comunitari perquè la gent quan té un problema s'empoderi
i no es quedi bloquejat sense saber què fer, sinó que el suport de la xarxa social és molt important i de la xarxa comunitària. I hi ha un munt de coses que treballem en aquest sentit i que és molt interessant d'explicar-ho perquè realment molta gent ho desconeix d'aquesta tasca que es fa. Anem al centre cívic, potser un dia fer un curs de pilates i marxem cap a casa, però al darrere d'això hi ha moltíssimes altres coses.
Davant de les problemàtiques, que m'ha comentat que pot adreçar-se la gent a l'Ajuntament, no sé si moltes, la gran majoria més, li dic perquè me l'ha posat com a primer exemple, van relacionades amb el cost de la vida, tenint en compte que tot puja, menys els sous, i que a la gent li costa més arribar a final de mes. No sé si en aquest sentit l'Ajuntament, com em comentava abans, que és la primera porta, també s'han veu...
Home, evidentment nosaltres ajudem la gent que és molt vulnerable, és a dir, nosaltres per ajudar les persones necessitem uns informes de vulnerabilitat, tant pel tema de subministrament energètic, no pagarem el rebut de la llum, algú que no arriba al final de mes però que té dues nòmines i que té un... m'entens, no? Vull dir que tenim també uns criteris molt acotats sobre qui podem ajudar i a qui no.
M'ha parlat de centres cívics, no sé si tenim alguna novetat pel que fa a centres cívics. Sí, alguna novetat sí. A veure, me la pot avançar? Sí, jo crec que, a veure, jo crec que... Diré febrer, va, perquè si dic gener encara m'hauré de menjar. Primer trimestre, no? Sí, sí, aquest primer trimestre ja podrem obrir portes al nou local social de l'Eixample,
que durant l'últim mes ja s'han accelerat molt totes les obres que s'havien de fer i ara estem pendents ja de petits detalls i que ens arribi el mobiliari, que això ho hem fet a través d'un contracte i per tant també està al caure aquest gener, però jo per assegurar-me diré primer trimestre. I el local nou de l'Eixample i el local nou de Montjuïc ja els posarem a disposició i dels veïns i per tant estem contents perquè són processos una mica lents
i per tant, ara ja hem fet els últims passos i bé, ja es podem posar a disposició. Clar, suposo que després, quan es tanquen carpetes, com qui dius, se n'hauran de començar a obrir unes altres. Sí, no, tenim carpetes esperant, que estan mig obertes ja, perquè en tenim d'obertes del tot i mig obertes. Aleshores, les mig obertes seran les següents, que en aquest cas meu serà el xalet de Sant Narcís, aquesta casa meravellosa que tenim a Sant Narcís, que ja hi estem fent algunes millores,
però que necessita un últim impuls, i això és el que farem en aquest primer semestre de l'any, aquest últim impuls per poder ja començar a ocupar-lo. Encara faltaran moltes coses, però de moment farem una primera reparació per poder fer-ne ús, perquè, home, sap greu tenir un equipament al barri
d'aquestes característiques i no poder-ne fer ús perquè necessita una gran reforma. Farem una primera rehabilitació i això és el que farem ara per poder, el 2025, poder-ne començar a fer ús. I la gran rehabilitació ja vindrà. I l'ús, quin seria exactament?
L'ús, a veure, l'hem d'acabar de definir, però l'ús serà, és a dir, els equipaments des de ja fa uns anys no són mai exclusius per una associació de veïns. Això una mica era el model antic i ara estem en aquesta mirada més moderna que és que un equipament ha d'estar al servei
tant de l'Ajuntament com de la ciutadania al màxim temps possible. És a dir, el que no pot ser abans el que passava molt és que cedeixes un local amb una associació de béns i a lo millor hi ha moltes hores que està tancat. Per tant, la rendibilitat social d'aquell equipament és molt petita. Per tant, la nova mirada és, home, ja un equipament ha de ser compartit,
Per l'Ajuntament i per les associacions i entitats, no només l'associació de veïns. Una entitat em pot demanar de venir a fer ús perquè volen assajar no sé què. Hem de fer un tetris perquè aquell equipament estigui al màxim d'ocupat, al màxim d'hores possibles, perquè la rendibilitat social del metre quadrat sigui el més alt possible. I en això estem ara. Un trosset serà de l'Ajuntament, amb algun servei de l'Ajuntament, que encara hem d'acabar de definir,
I la resta, per l'associació de veïns, gent gran, en podran fer ús i formarà part del calendari, del quadrant del Centre Civil de Sant Narcís, que ha quedat molt petit perquè Sant Narcís és un barri molt dinàmic i, per tant, si una entitat va allà al Centre Civil i diu «Mira, volem una aula per fer un curs de no sé què», doncs «Mira, tinc el xalet disponible, aquesta aula us va bé?» i així és com funcionem i crec que està bé per tothom, no?
Doncs ampliant en aquest cas els serveis a Sant Narcís, deixi'm preguntar-li, ara ja sí com a regidora del barri de Pontmajor, perquè hi ha diferents temes que han tocat el barri en els últims temps. Per començar, hauria de començar per les escombraries, perquè hi va aquella manifestació reclamant millores i sobretot denunciant el turisme a les escombraries, perquè Pontmajor és un dels barris on clarament pateix aquest tipus de turisme.
Jo no soc veïna de Pontmajor però hi vaig sovint i ho veig, ho veig cada dia que hi passo i és una situació que genera molta impotència i entenc els veïns de Pontmajor que sentin aquesta impotència de veure com no només venen veïns d'altres municipis perquè estan a la frontera, estan als límits de la ciutat i per tant...
venen d'altres municipis que fan el porta a porta, però ara, amb la introducció del canvi en el model de recollida a altres barris, també pateixen el turisme dins de la mateixa ciutat d'altres barris que ja estan introduint els canvis. Aleshores, em sembla molt injust pel barri i estic totalment d'acord que el pont major no és un abocador i m'agradaria que la gent de la ciutat de Girona ho tingués clar. Que el pont major no és un abocador
i que l'incivisme d'uns quants està complicant la vida a moltes persones que viuen allà i que intenten fer-ho bé amb civisme i volen tenir un barri digne. I en alguns moments el Pont Major realment fa molt mal al cor veure algunes zones de contenidors. Hem aplicat mesures com retirar tota la zona de contenidors
de la benzinera i sembla que està donant els seus fruits però anem a veure perquè hi ha altres zones de contenidors també que també estan patint i bé, el que també hem de tenir clar és que estem vivint en el procés del canvi estem ara al mig de l'ull de l'huracà al mig de la tempesta
Fins que no acabi tot el procediment en tots els barris de la ciutat ens trobarem en aquestes situacions. Per tant, hem de tenir molta paciència i demanem al ciutadà que la tingui perquè realment hi ha coses de la ciutat que no ens agraden.
i no només... bé, és una mica responsabilitat de tots, no? I per tant, cadascú ha de fer la seva feina, l'Ajuntament que l'està fent i estem fent retocs i estem fent... incorporant novetats quan detectem que hi ha algunes coses que es poden millorar i també de la ciutadania, és una cosa de tots i tots volem que la ciutat llueixi i que s'hi pugui viure i que no haguem de suportar algunes situacions d'incivisme com aquests matalassos que veiem o aquests abocaments indeguts
que la gent està evocant, amb algunes persones incíviques, coses als contenidors com feia anys que no vèiem. L'últim cop que va venir per la ràdio vam parlar també de les campanes de l'església de Pontmajor, perquè hi havia un veí que no estava a gust amb les campanades i va denunciar el fet que sonessin i fins i tot es va aturar. En quin moment ens trobem? Com ha evolucionat la situació?
Es va aturar, a veure, no és que s'aturessin les campanes, perquè les campanes han continuat sonant. El que va passar és que aquest senyor va demanar, va fer la denúncia a l'Ajuntament i l'Ajuntament, lògicament, des de l'àrea d'acció climàtica, van fer les mesures acústiques corresponents al que marca la llei i el que marca la llei s'ha de respectar i en aquest cas hi havia uns moments que aquelles campanes superaven els nivells i, per tant, el que va fer el bisbat és ajustar
les campanes, aquests nivells, i això és el que ha passat. També és veritat que van treure alguns sons de campana dels dos quarts i bé, la veritat és que no he tornat a tenir queixes del tema de les campanes. Suposo que tenim altres prioritats del Pont Major com aquest que vostè comentava, que és prioritat número 1, que és el tema de les escombraries, i l'altra prioritat, 2, és el tema del Pla de Barris, que aquest any és el nostre gran objectiu,
que és presentar una proposta pel pla de barris que sigui el més potent possible perquè la convocatòria sigui un èxit. I una cosa que afecta directament el barri de Pontmajor, que també va ser força polèmic, el tema del batxillerat, l'Institut Narcís Xifra.
Bé, els pares i mares, l'AMPA va entendre que la Generalitat el volia retirar, segons fons de la Generalitat no ben bé van dir això, al final diferents versions per cada part. Sembla ser que de moment aquest curs seguirà, a l'expectativa del que pugui passar. Entenc que de moment, si més no per aquest curs, és una bona notícia, vaja.
És una bona notícia, però escolti, els mesos corren molt ràpid i el que nosaltres necessitem és no un any de suspens perquè ai, ai, ai, ara resulta que com que han protestat i s'han queixat, ai, ara resulta que no. Home, d'aquesta manera de fer política, nosaltres això, nosaltres som gent seriosa, gent d'ordre i gent de rigor, i nosaltres això, jugar d'aquesta manera, amb una decisió, ara ho dic, ara no ho dic, perquè pobres famílies... No, escolti, així no es fan les coses.
I per tant, nosaltres sempre hem estat al costat de l'institut, de les famílies, i nosaltres volem que el que es va comprometre que hi hagués un batxillerat, això s'ha de mantenir, i hem de dissenyar el batxillerat que sigui, però els compromisos s'han de mantenir perquè és important pel barri i per la ciutat que el Xifra mantingui aquesta oferta de batxillerat. I nosaltres estem absolutament al costat,
tant de la direcció de l'institut com de les famílies, com de l'ANFA. Doncs veurem com evoluciona tot plegat, tant el català a Girona, com la convivència i el servei a les persones amb els seus diferents àmbits, i també el barri de Pontmajor, sigui amb el turisme d'escombraries, que esperem que tingui solució, i també aspectes com, per exemple, la va tenir les campanes del barri de Pontmajor.
I tot això ho hem repassat amb la tenenta d'alcaldia i regidora de Llengua Catalana, també servei a les persones, i regidora del barri, la senyora Núria Riquelme. Gràcies per ser Girona FM. Gràcies a vosaltres, com sempre. Un plaer.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Som la teva veu. Som la Gironina.
Fins demà!