Title:

Ús del català, IA social i Pla de Barris

## Resum general Entrevista a **Núria Riquelme**, regidora de Llengua Catalana i tinenta d’alcaldia de l’Àrea de Servei a les Persones i Convivència, dins l’espai **L’Entrevista Municipal** de **Girona FM**. L’entrevista gira al voltant de **tres grans blocs**: 1. **Política lingüística i ús del català a Girona** 2. **Innovació en serveis socials amb intel·ligència artificial (projecte Pigall)** 3. **Pla de barris per al Pont Major** i el finançament municipal --- ## 1. Enquesta sobre usos del català a Girona ### Objectiu i origen del projecte • L’Ajuntament de Girona, amb la **Universitat de Girona (UdG)**, impulsa **500 enquestes domiciliàries** per estudiar **ús del català i actituds lingüístiques** a la ciutat. • És **un dels 64 punts de l’acord de govern entre Junts, Esquerra i Guanyem**, i una de les **prioritats de la regidoria de llengua**. > «Volíem una eina basada en ciència, no només en impressions.» • La regidora remarca que l’**enquesta d’usos lingüístics de la Generalitat** és de tota la demarcació i que **realitats com Girona, Lloret, Olot o Ripoll són molt diferents**. • La idea és **posar el focus específicament en Girona ciutat** per poder **orientar millor les polítiques lingüístiques**. ### Tramitació, dades i agents implicats • Han calgut **mesos de feina tècnica** per la qüestió de les **dades i la mostra estadística**, que ha estat complexa. • S’ha signat un **conveni** Ajuntament–UdG, i s’hi afegeix una tercera pota: l’empresa **Vox Populi**, encarregada del **treball de camp**. • Les enquestes: - Són **500 entrevistes presencials** a domicili - Es fan en uns **15 dies** per part de diversos enquestadors - La resposta de la ciutadania està sent **molt bona**, malgrat la saturació general d’enquestes ### La mostra i el paper dels experts • La **grandària de la mostra (500 persones)** i la seva composició les defineix el **grup de recerca en llengües, gramàtica i discurs** del Departament de Filologia i Comunicació de la UdG. • Segons els experts, **passar de 500 a 1.000 enquestes encariria molt el projecte però aportaria poc guany estadístic**. • Es garanteix una mostra **significativa per barris, orígens, edats i gènere**. ### Conclusions i impacte polític • Un cop finalitzat el treball de camp, la UdG **analitzarà totes les dades i en farà la diagnosi i conclusions**. • A partir d’aquí, **l’Ajuntament farà la lectura política** i **decidirà on invertir** en política lingüística (àmbits prioritaris, col·lectius, sectors econòmics…). • La regidora subratlla que aquesta enquesta serà una **eina de futur**, que quedarà per a **governs futurs** encara que l’actual equip canviï. --- ## 2. Debat polític sobre requisits lingüístics ### Crítica a les declaracions del conseller de Política Lingüística • Es comenta una declaració del conseller **Francesc Xavier Vila**, que afirmava que **no existeix cap país on es requereixi la llengua pròpia per treballar**. • Núria Riquelme diu que **no és cert** i posa l’exemple de **Quebec** i d’altres llocs on és **obligatori conèixer la llengua pròpia** per exercir determinades professions. > «A Catalunya, la nostra llengua pròpia hauria de ser obligatòria per poder exercir de metge, infermera o qualsevol professió d’atenció al públic.» ### Coherència institucional i ús públic del català • Celebra la creació d’una **conselleria de Política Lingüística** (“això és un 10”), però critica que **si no hi ha fets concrets, no n’hi ha prou**. • Assenyala contradiccions greus: - Presidents o consellers que **canvien al castellà a la mínima** en actes públics - Actes institucionals **fets en castellà** • També critica el cas de l’**Ajuntament de Barcelona** i la cursa **“Carrera de la mujer”**, que veu com un **dèficit de compromís amb el català**. --- ## 3. Xarxa de regidories de llengua i assessorament a altres municipis ### Expansió del model Girona • L’Ajuntament de Girona esdevé **referent per a altres municipis** que creen **regidories de llengua catalana**, com **Figueres** o **Arbúcies**. • Han creat un **grup de WhatsApp** entre regidors de llengua per **intercanviar iniciatives i recursos**. • Exemples d’idees replicades: - Accions a **fires** (com les d’Andarcís) - Campanyes de promoció lingüística que altres municipis **copien o adapten** --- ## 4. Defensa dels drets lingüístics: Bústia del català ### Funcionament i balanç • L’Ajuntament va activar la **“bústia del català”** per recollir **incidències i vulneracions de drets lingüístics**. • En **sis mesos** de funcionament, han rebut **entre 15 i 20 correus**. • Dinàmica observada: - **Molts correus al principi** de la campanya - Posteriorment, un **cert estancament** en el volum de queixes • La bústia és **molt visible al web de l’Ajuntament**, i la regidora n’aprofita l’entrevista per **recordar-ne l’existència**. ### Gestió de les queixes • L’Ajuntament fa **seguiment cas per cas**, contactant amb les persones o empreses responsables. • Algunes incidències són **fàcils de resoldre**, d’altres molt més complexes. • Quan cal, es deriven casos a l’**Agència Catalana de Consum** per a **expedients sancionadors**, especialment amb **incomplidors reiterats**. --- ## 5. Retolació comercial i compliment de la normativa ### Treball de formigueta • La regidora descriu la millora de la retolació en català com una **“feina de formigueta”**: - **Pocs recursos humans** - Moltes **visites a comerços** - **Notificacions i comunicacions** constants • Recentment s’han adreçat a: - **Gestories** - **Empreses de retolació** - **Immobiliàries** que gestionen locals > «Els fruits són difícils de quantificar, però es nota una millora en els nous comerços.» ### Perfils d’incompliment • Els **nous comerços** tendeixen a **complir més** amb la retolació en català. • El problema principal són **antics incomplidors**, sobre els quals cal **més pressió i derivacions sancionadores**. --- ## 6. Persones nouvingudes i aprenentatge del català ### Trencar estereotips • Es comenta una notícia de grups de **persones nouvingudes** que es reuneixen **en bars i restaurants per practicar català**. • Riquelme rebutja l’estereotip que *“la gent nouvinguda no vol aprendre català”* i posa el focus en el **context lingüístic**: - Si a la botiga, a la feina i al carrer es parla català, **és més probable que vulguin integrar-s’hi**. • Els **cursos de català estan plens i sovint col·lapsats**, amb **llista d’espera**, cosa que confirma un **alt interès per aprendre la llengua**. ### Suport municipal a iniciatives ciutadanes • L’Ajuntament celebra i dona suport a: - **Trobades informals** per aprendre català - Iniciatives autoorganitzades de persones nouvingudes compromeses amb el territori • Ofereixen **material didàctic** procedent del **Consorci per a la Normalització Lingüística** i altres recursos. ### Classes de català in situ al comerç • Hi ha **sessions de català directament en comerços** (botigues, establiments). • Les imparteix un **professor del Consorci**, fet que implica deixar de fer classe a un grup gran per atendre un establiment concret: per això **s’implanten molt gradualment**. • Són **deu sessions**, concebudes com una **“invitació a la llengua”**: - No pretenen que s’aprengui tota la llengua - Busquen **trencar pors**, demostrar que **“no és tan difícil”** i que els **clients ho valoren** --- ## 7. Campanyes de promoció: “Portem la Llengua” ### Accions fetes • Campanya **“Portem la Llengua”** amb diferents formats: - **Portem la Llengua al carrer** - **Portem la Llengua a fires**, especialment a la zona de la **Devesa**, amb **banderoles i elements visibles** • L’experiència és valorada **molt positivament**. ### Noves línies de treball • Per a l’any vinent, volen **segmentar per sectors**: - **Portem la Llengua a la restauració i al comerç** (campanya específica, encara per concretar espais i format). - **Accions en l’àmbit esportiu**, considerat un **sector clau**. > «Tots hem vist en quina llengua parlen entrenadors i entrenadores amb els nanos.» --- ## 8. Esport i llengua: tallers per a entrenadors ### Taller de sensibilització lingüística • Es preparar un **taller específic per a entrenadors i entrenadores, monitors i monitores esportius**: - Dia **10 de desembre** - Al **Pavelló de Fontajau** • L’activitat la conduirà una entitat especialitzada en **tallers per la llengua**, centrats en el missatge **“no canviem de llengua”**. ### Objectius del taller • Fer entendre que: - Els **nans i joves que viuen a Girona entenen perfectament el català**. - Canviar al castellà **no ajuda a la integració**, sinó que debilita la presència del català. - Cal generar un **efecte multiplicador**, perquè els entrenadors siguin **models lingüístics estables en català**. • S’està convidant **totes les entitats esportives** perquè hi enviïn els entrenadors per als quals pugui ser més profitós. --- ## 9. Projecte Pigall: intel·ligència artificial a serveis socials ### Què és el projecte Pigall? • **Projecte Pigall**: iniciativa de l’Ajuntament de Girona finançada amb fons **Next Generation** per desenvolupar **una eina pròpia de gestió de dades en serveis socials**, basada en **intel·ligència artificial (IA)**. > «És un exemple dels usos positius de la intel·ligència artificial en l’àmbit social.» ### Volum de dades i necessitat de la IA • Els **serveis socials de Girona** acumulen **dades de milers de persones ateses durant molts anys**. • La IA permet: - **Organitzar i explotar** aquestes dades - **Detectar patrons** i tendències - Fer **prediccions útils** per a la planificació, com ara: - *Quantes persones podrien ser desnonades els pròxims mesos?* - Quins **barris o col·lectius** requeriran més suport? ### Desenvolupament tècnic • El projecte s’ha desenvolupat durant **tres anys**, amb: - Un equip de **tres enginyers** dedicats - Col·laboració estreta amb tot l’**equip de serveis socials** • El projecte va començar amb l’**anterior govern municipal**, i Riquelme destaca el **compromís i la continuïtat** de la feina feta. ### Resultat i obertura a altres professionals • Ara ja disposen d’**una eina pròpia operativa**, que ha de permetre: - **Millorar la visió estratègica** de l’evolució social a Girona - **Planificar millor els recursos** i les polítiques assistencials • **Difusió del projecte**: - **Jornada tècnica** el **dijous següent** a l’entrevista - Lloc: **Centre Cultural La Mercè** - Destinataris: **professionals de serveis socials de tot Catalunya**, especialment de la demarcació de Girona • A la jornada es compartiran: - L’experiència de Girona amb el **projecte Pigall** - **Altres casos d’institucions** que treballen amb IA en l’àmbit social - **Reptes comuns** i plantejaments metodològics --- ## 10. Pla de barris del Pont Major ### Context econòmic municipal • Núria Riquelme és **regidora de barri de Pont Major i de Campdorà**, però el focus aquí és el **Pla de Barris del Pont Major**. • Remarca que **molts ajuntaments estan ofegats econòmicament** i que: - **Sense ajuts específics** com els Plans de Barris, **no podrien assumir grans inversions**. - Presentar-s’hi és **tècnicament molt complex** i alguns municipis no s’hi poden ni presentar. ### Característiques de la convocatòria • Aquesta convocatòria de **Pla de Barris** ha tingut una **resposta massiva**: hi opten aproximadament **90 municipis de tot Catalunya**. • Girona hi presenta un projecte **molt ambiciós**, amb mirada “gran”: - S’ha sol·licitat pràcticament el **topall màxim de 25 milions d’euros**. > «Només presentar-nos ja ha estat un repte enorme a nivell tècnic.» ### Impacte potencial al Pont Major • L’any passat l’Ajuntament de Girona **només va poder invertir 6 milions d’euros en tota la ciutat**. • La diferència és enorme: **6 milions a tota la ciutat vs. 25 milions només per al Pont Major**. • Si s’aconsegueix el pla, suposarà: - Un **canvi espectacular** per al barri - Millores en **espai públic, equipaments, habitatge i cohesió social** (tot i que no es detallen tots els projectes concrets, sí la magnitud de la transformació) ### Dificultats d’execució • La regidora avisa que, fins i tot amb el finançament concedit, **executar el Pla de Barris serà molt complicat**: - Tramitacions llargues - Riscos que **els projectes s’entrebanquin** - Complexitat habitual de la **gestió pública municipal** • Tot i així, l’equip de govern està **molt satisfet del projecte presentat** i **“creua els dits”** per ser escollit. ### Calendari i escenaris • Es preveu saber si Girona ha estat seleccionada **durant l’última quinzena de desembre**. • Si no hi ha sort: - L’Ajuntament es **tornarà a presentar** a la **següent convocatòria**, que previsiblement serà **més seguida** (sense deixar passar tot un any) perquè l’actual ha sortit tard. • Tot això passa en un **context de govern sense pressupostos**, que complica encara més la planificació. --- ## 11. Tancament de l’entrevista • El conductor agraeix la presència de Núria Riquelme a **Girona FM** i repassa breument els temes tractats: - **Català i política lingüística** - **Projecte Pigall de serveis socials i IA** - **Pla de barris del Pont Major** • L’entrevistador expressa el desig que **la propera conversa sigui ja amb el Pla de Barris concedit**. • La regidora respon amb esperança de **“bones notícies”** i es clou l’espai **L’Entrevista Municipal**.

['Girona FM', 'L’Entrevista Municipal', 'Ajuntament de Girona', 'Núria Riquelme', 'llengua catalana', 'ús social del català', 'política lingüística', 'Universitat de Girona', 'enquestes lingüístiques', 'Vox Populi', 'drets lingüístics', 'bústia del català', 'retolació en català', 'persones nouvingudes', 'cursos de català', 'Portem la Llengua', 'esport i llengua', 'entrenadors esportius', 'intel·ligència artificial', 'projecte Pigall', 'serveis socials', 'Next Generation', 'Centre Cultural La Mercè', 'Pont Major', 'Campdorà', 'Pla de Barris', 'finançament municipal']