I obrim un dia més l'espai de l'entrevista municipal, com cada dijous, per parlar amb els diferents membres de l'equip de govern de l'Ajuntament de Girona, i avui és el torn de la regidora de Llengua Catalana i també tinenta d'alcaldia de l'Àrea de Servei a les Persones i Convivència, la senyora Núria Riquelme, que ens visita un dia més aquí a Girona FM, a la qual li agraïm avui la seva presència. Home, a vosaltres, bon dia, Pau, i tot l'equip.
Regidora, a veure, comencem segurament per una de les notícies de més actualitat, que és que l'Ajuntament ha posat en marxa ja juntament amb la Universitat de Girona aquestes 500 enquestes domiciliàries per analitzar una mica l'ús del català, les actituds lingüístiques de la ciutat.
Gràcies. Gràcies.
Mira, aquest era un dels grans projectes de la regidoria, és un dels 64 punts de l'acord de govern entre Junts, Esquerra i Guanyem, i per tant ha estat una de les prioritats des que vam arribar al govern de l'Ajuntament.
I hem hagut de superar alguns obstacles, lògicament, perquè la tramitació, per intentar desenvolupar el conveni, de quina manera havíem de fer, com que s'ha d'extrir una mostra de dades, per tant va ser molt complicat això de les dades.
Hem fet molta feina entre la Universitat de Girona i l'Ajuntament i finalment vam aconseguir signar el conveni. Després hi ha entrat aquesta tercera figura que és l'empresa Vox Pobuli, que és una empresa que té experiència en realitzar enquestes i és l'empresa que està fent el treball de camp, que ja ha començat, va començar la setmana passada i no durarà gaires dies, són uns 15 dies aproximadament per fer aquestes 500 enquestes, són uns quants encastadors...
Pel que ens arriba, està anant molt bé, també pensàvem, ara és un moment en què la ciutadania està sent assaltada, els truquen, els paren pel carrer, aleshores a vegades pensàvem, ostres, a veure què ens trobarem, si la gent ja està una mica cansada, i la veritat és que la resposta està sent molt bona pel que ens arriba,
I jo crec que tot va molt bé, no hi ha hagut incidències, i un cop tinguem els resultats d'aquesta enquesta, la Universitat de Girona farà tot el treball, tot l'equip farà tot el treball d'analitzar totes aquestes dades i poder-nos donar unes conclusions.
La veritat és que per nosaltres era important per poder tenir una eina basada en ciència. A vegades el tema de la llengua sentim, veiem, parlem, ostres, què passa... Però teníem l'enquesta d'usos lingüístics de la Generalitat de Catalunya, que és de tota la demarcació de Girona. I jo penso que Girona no té res a veure amb Lloret de Mar o Lloret de Mar amb...
amb Olot, o amb Ripoll, o amb Camprodon o amb Puigcerdà. Tenen realitats molt diferents i em semblava interessant posar una mica el focus al que està passant a la ciutat de Girona en aquest moment. I a partir d'aquí, doncs, poder donar més, posar més l'accent a algunes determinades polítiques o unes altres.
Regidora, la mostra qui la va triar? És a dir, que fossin 500 i no 1.000 o 2.000, 3.000, ho va decidir l'empresa, la universitat, l'Ajuntament, els tres? Això ho decideix, és a dir, el grup de recerca en llengües, gramàtica i discurs, que són de la Departament de Filologia i Comunicació de la Universitat de Girona, nosaltres ens hem posat en mans dels experts. Nosaltres no en sabem d'això. Per tant...
ells ens van dir que 500 persones era una mostra que ja tenia molt de sentit i que tenia moltíssima validesa, lògicament si en fas 1.000 tot el procés és molt més car, per tant ens van dir que no canviava de 500 a 1.000 i per tant nosaltres hem...
fet, ens hem posat a les seves mans i hem fet el que els experts ens han recomanat i la mostra lògicament la trien ells perquè ha de ser significatiu a diferents barris, diferents orígens, diferents edats, gèneres o sigui, és molt científic tot, vull dir que nosaltres aquí no hi hem entrat en absolut. I a partir d'aquí quan ja es conegui una mica la diagnosi, també les conclusions, les polítiques o solucions que s'hi puguin aplicar qui les decidirà també?
Home, això ho decidim a l'Ajuntament, clar, lògicament. La regidoria de llengua està per això, per decidir on invertim els diners per fer política lingüística i, per tant, a partir d'aquí farem la lectura política que haguem de fer i posar més incidència en alguns àmbits com en els altres. De fet, nosaltres ja estem treballant, ja ho sabeu, des de fa dos anys, però crec que podem afinar una mica millor i també...
Jo crec que és una eina que deixem, no? És a dir, d'aquí dos anys o un any i mig, una mica llarg, doncs no sabem si hi serem, si no hi serem, però això és una eina que ja deixem per qui pugui venir i qui pugui desenvolupar altres polítiques de llengua.
Entenc, però, que la universitat, igual que en aquest cas per participativa, pot també donar l'opinió sobre... I tant, i tant, i tant. No, no, està clar. Nosaltres sempre tenim les orelles ben obertes i estem oberts a escoltar tothom. De fet, ho fem permanentment en temes de llengua, no només en la universitat, amb experts, amb les entitats...
amb la gent del carrer que té les seves pròpies idees, persones que ens han vingut a proposar coses i que els donem suport per fer, o sigui que amb això estem totalment oberts i per això estem. Regidora Riquelme, m'agradaria preguntar-li per les declaracions del conseller de Política Lingüística, el senyor Francesc Xavier Vila, perquè fa poc va dir que no existeix cap país en el qual es requereixi parlar la llengua del país per poder treballar i vaig veure que vostè a xarxes ho va desmentir.
Bé, no només jo, molta gent jo crec que molta gent se li va tirar una mica a sobre perquè realment sabem el que està passant al Quebec o el que passa a altres llocs on és obligatori saber la llengua del país, la llengua pròpia.
Per tant, jo crec que aquí és el que hem d'aspirar. Un país com Catalunya, la nostra llengua pròpia hauria de ser també una llengua obligatòria per poder desenvolupar, per poder exercir de metge o d'infermera o de qualsevol... Hem de poder ser atesos els ciutadans de Catalunya en llengua catalana. Què li diu que el conseller faci aquestes declaracions?
No ho sé, jo amb el conseller, ho hem dit sempre, està molt bé que s'hagués fet aquest pas endavant de crear una conselleria de política lingüística, per tant, perquè és el primer govern de Catalunya de la Generalitat que crea una conselleria de política lingüística i, per tant, això és un 10, però si al darrere no hi ha política i fets, sobretot fets, perquè si parlem molt, molt de coses, però tenim un president...
o consellers que canvien el castellà a la primera de canvi, actes públics en castellà... Això no pot ser, no pot ser. O fins i tot, això no és del govern de la Generalitat, però tenim un Ajuntament de Barcelona que fa la carrera de la mujer...
que és l'última polèmica vinculada a la llengua, vinculada al PSC, que és qui governa l'Ajuntament de Barcelona, home, doncs em sembla que un govern que té una conselleria de política lingüística amb un Ajuntament de Barcelona, imagina't tu si nosaltres a la cursa de la dona sortíssim en carrera de la mujer.
Per nosaltres és molt gros. Regidora, vostè com a regidora de llengua catalana i per conseqüència l'Ajuntament de Girona ja té seguidors, o si més no ja s'han sumat alguns. Figueres, sense anar més lluny, ha creat la regidoria de llengua catalana. No sé si en aquest sentit...
han estat, suposo, en contacte o han parlat una mica o els van consultar una mica quina és la seva pasca o com ho han fet fins ara. Sí, la veritat és que fem molta d'aquesta feina, assessorem molt a altres municipis que també, fins i tot començat el mandat, creen la residuria de llengua. Figueres va ser un dels casos, també a Arbúcies, tenim un grup de WhatsApp en el qual ens anem passant iniciatives, propostes, doncs jo aplicaré això, jo aplicaré això a altres...
Això que fem de les fires d'Andarcís, hi ha molta gent que ho ha replicat perquè no se'ls havia acudit, no només de comarques de Begueria de Girona, sinó també d'altres zones que també ens demanen assessorament i en la mesura que podem ho anem fent.
Una de les iniciatives d'aquesta regidoria va ser activar la bústia del català, en aquest cas, per recollir incidències de possibles vulneracions de drets lingüístics. No sé, arribats a aquest punt, si hi ha hagut forces queixes, si no, com està funcionant? Hi ha hagut entre 15 i 20 correus que ens han entrat via la bústia del català, que justament aquesta setmana fa sis mesos que la vam engegar,
I la veritat, al principi va haver-hi molta... Reticència. No, no, no, molta reticència, no, al contrari, sí que vam rebre les primeres setmanes com molts correus, però després s'ha com estancat. Ho tenim molt destacat a la web, i mira, aprofito com ho dius, per recordar que tenim aquesta busteria catalana a l'agot de l'Ajuntament, es veurà ben destacat,
I per si hi ha algun tema, ens ho fan saber i nosaltres fem tot el seguiment, ens posem en contacte amb qui sigui. Algunes coses són més fàcils de resoldre que altres, però intentem anar-ne fent el seguiment. No sé si una d'aquestes coses que reclamen segurament, perquè és una de les reclamacions que venim veient de forma més o menys...
reiterativa, és el tema de la retolació, del qual n'hem parlat moltes vegades. S'ha aconseguit millorar, en aquest sentit, la ciutat de Girona, aquells establiments, aquells llocs que no tenien retolada en català o que no tenien, potser, la forma més principal? A veure, és una feina de formigueta i sempre ho he dit, perquè és complexa i més si no tens una gran estructura de personal, per entendre'ns.
Però jo crec que cada vegada, com que anem insistint molt, anem fent moltes visites, anem enviant moltes notificacions, també ara hem enviat una comunicació, ens hem posat en contacte amb totes les gestories, empreses de retolació, immobiliàries, que gestionen locals perquè ho tinguin en compte. Jo crec que és una feina que els seus fruits són difícils de quantificar...
però que anem detectant que cada vegada els nous comerços no tenim tants incompliments. Tenim més problema amb els incomplidors de fa anys que no amb els d'ara. I això trobo que cada vegada la informació, la comunicació, cada vegada va arribant més. Però amb els incomplidors sí que hem de fer molta feina i ja els anem enviant a l'Agència Catalana de Consum perquè procedeixi a l'expedient sancionador.
M'agradaria preguntar-li, perquè aquesta setmana va sortir la notícia de l'ACN, que hi ha grups de gent nouvinguda, sobretot a la ciutat, que fan fins i tot aquestes quedades a diferents bars o restaurants per aprendre català. No sé si ens hem de treure una mica del cap aquella idea que té gent, no sé si d'estereotipada o què, que la gent nouvinguda no vol aprendre català.
Home, jo crec que la gent novinguda en el seu context, depèn del context que té, voldrà aprendre català o no. És a dir, si ell veu que a la botiga parlen en català, que a la seva feina parlen en català, ell voldrà, entenc, estar integrat com ens passaria a tots, no?, quan si anéssim a un país estranger. Aleshores, depèn dels contextos, és més fàcil que hi hagi aquest interès que no. Sabem que els cursos de català estan...
plens i col·lapsats i sempre tenim una mica de llista d'espera. Per tant, interès per aprendre català n'hi ha. I si a sobre sorgeixen iniciatives d'aquestes, de persones compromeses amb el territori on han anat a viure, doncs jo només puc fer que celebrar-ho i posar-nos a disposició com a Ajuntament per si necessiten qualsevol cosa, els podem donar material, per exemple, que tenim del Consorci o el que faci falta.
Bueno, i entre aquestes propostes hi ha les classes que es fan comerços in situ. Estan contents d'aquesta iniciativa? Sí, a veure, un altre cop estaria molt bé poder-ne fer mil, però anem incorporant, perquè això és un professor del Consorci, que per anar a fer unes classes, unes sessions en una botiga, està deixant de fer classe a un grup de 20, perquè ens entenguem, eh?
aleshores hem d'anar incorporant-los molt a poc a poc, ara una, ara una altra, són deu sessions, és una invitació a aprendre la llengua, perquè amb deu sessions et pots imaginar que no aprendràs una llengua, però sí que és una invitació a la persona de dir, va, vinga, doncs vinga a fer-te, no és tan difícil, la gent ho valora, el teu client ho valorarà, i estem contents.
Regidora, m'agradaria preguntar-li, més enllà de sectors com el comerç, com comentàvem ara, l'hostaleria suposo també, o persones que tinguin atenció al públic, on es pot posar el focus perquè hi hagi altres sectors que vulguin o puguin aprendre o tinguin la iniciativa d'utilitzar el català per sobre del castellà?
Una de les iniciatives que volem impulsar, és a dir, de cara a la campanya que tenim del Portem la Llengua, que vam fer aquest any, hem fet Portem la Llengua al carrer i Portem la Llengua a fires, que va anar molt bé també, no sé si la vau veure allà als entorns de la Devesa, amb banderoles i així, l'any que ve volem fer Portem la Llengua a la restauració, al comerç, hem d'acabar de concretar on ho farem, on ho desenvoluparem,
Però després també volem fer iniciatives en el sector esportiu. En l'àmbit esportiu és un dels àmbits dels entrenadors, dels monitors, que veiem que podríem fer molta feina, perquè tots hem anat a jugar a algun lloc amb els nostres nanos i hem vist els entrenadors en què parlen i tot això, entrenadores.
Aleshores, farem un taller, la gent de Barça en Brant, que fan tallers per la llengua, perdona, em sembla que són els de tallers per la llengua, que farem un taller destinat a entrenadors i entrenadores, monitors i monitores, el dia 10 de desembre al Pabelló de Fontajau, i ara estem convidant a totes les entitats esportives que hi portin, aquells entrenadors que vegin que els pot anar bé, tallers de sensibilització lingüística,
que bàsicament es tracta d'una xerrada de dues hores però que realment obre els ulls perquè és allò del no canviem de llengua i intentem ser integradors amb aquells nanos i aquests nanos estan vivint a Girona i per tant saben perfectament el català i hem d'aconseguir que hi hagi aquest efecte multiplicador i que aquests entrenadors i entrenadores mantinguin el català i no canviïn de llengua
Canviant una mica de tema, parlant ara de serveis socials, m'agradaria preguntar-li pel projecte Pigall, perquè sé que té alguna novetat al respecte i m'agradaria que me l'expliqués. Sí, el projecte Pigall, per la gent que no ha estat en el cas de tot, és un projecte que va presentar l'Ajuntament de Girona a les subvencions del Next Generation,
que durant tres anys hem pogut desenvolupar una eina pròpia de gestió de dades per una millor gestió dels serveis socials, és a dir, basat en la intel·ligència artificial. Ara que tothom parla de la intel·ligència artificial, doncs de quina manera ens pot ajudar aquesta intel·ligència artificial? En els usos positius de la intel·ligència artificial, doncs per gestionar dades, perquè us imagineu que serveis socials d'una ciutat com Girona
Té una quantitat de dades de persones ateses per serveis socials al llarg de molts anys que és una quantitat increïble. Aleshores, com podem gestionar aquestes dades? Què ens poden dir aquestes dades? De manera que podem millorar l'atenció social de cara als propers anys. És a dir, quantes persones han de ser desnonades en els propers mesos? Doncs tu li pots preguntar això en aquesta eina que hem estat desenvolupant amb tres persones...
que són enginyers i que han estat treballant 3 anys amb tot l'equip de serveis socials i la veritat és que ha estat un gust veure-ho, el temps que jo he pogut veure-ho, perquè això era un projecte que ja venia de l'anterior govern.
Ha estat un plaer veure i veure el compromís de tota aquesta gent per desenvolupar aquesta eina i que ara ja la tenim, que és una eina pròpia i que ens ha d'ajudar a poder tenir una millor visió del que pot passar a la ciutat de Girona en els propers anys. Aleshores, com que hem pogut desenvolupar aquesta eina,
El tijús que ve fem una jornada al Centre Cultural de la Mercè, oberta a professionals dels serveis socials de tot Catalunya, de la Begaria i de Girona, d'on siguin, que vulguin venir a escoltar com ho hem fet a Girona, però també altres casos que hem convidat d'altres institucions que estan desenvolupant eines d'intel·ligència artificial en la gestió de serveis socials, compartir una mica els reptes i compartir una mica el plantejament que hem fet.
Per tant, si algú està interessat en aquest tema, doncs que ho sàpiga. Dijos que ve a la Mercè. Doncs estarem pendents de veure què succeeix en aquesta jornada i segur que serà molt enriquidora. Per últim, no puc acabar l'entrevista sense preguntar-li pel seu barri. En aquest cas, la regidora de barri de Pomajó, perquè hi ha aquest pla... I de Camp Dorà, també, eh? I de Camp Dorà. Però en aquest cas, ho centro pel pla de barris. Ho centro pel pla de barris
Perquè, bueno, hi ha aquesta proposta del Pla de Barris per aquesta reforma, per dir-ho d'alguna manera més o menys integral del barri del Pont Major. El primer que li he de preguntar és a dir, quan hi ha la previsió que s'anunciï quins són els projectes guanyadors? Perquè estem veient com Figueres fa la proposta, Olot també fa la proposta, bueno, molts ajuntaments, però clar, suposo que no hi ha diners per tothom. No, no hi ha diners per tothom. Són, em sembla, 90 municipis a tot Catalunya...
Són molts ajuntaments perquè necessitem diners. Al final, no necessitaríem un pla de barris si tinguéssim prou diners com per invertir en els nostres municipis. I, aleshores, lògicament hi ha hagut una resposta molt alta. A nosaltres no ens ha sorprès, perquè és que els ajuntaments estem molt ofegats econòmicament. Per tant, quan surt una convocatòria de diners, és molt complexa presentar-se a una convocatòria així. També entenc que altres ajuntaments necessiten els diners,
no s'hi puguin presentar, perquè tècnicament és molt complexa. I la veritat és que hi ha hagut una feinada dels professionals de l'Ajuntament de Girona
de totes les àrees de l'Ajuntament, i que això s'ha de reconèixer. És a dir, arribar a presentar-nos ja va ser un repte. Ara hem pogut presentar un projecte molt potent i un projecte amb mirada gran, perquè hem presentat gairebé els 25 milions que hi havia al topall.
I ara estem esperant. Això és com un Masterchef o com un concurs d'aquests, no? No sé, en deuen fer alguna televisió de Catalunya, però ara mateix estic molt desconnectada i no... Esperant la resposta final allò, quan hi ha el moment aquell on hi ha la tensió, no? O sigui que suposo que... Home, suposo, i bueno, puc afirmar que si es donés aquest...
pla de barris, en aquest cas a Girona, pel barri de Pomajó, suposaria un canvi espectacular, no? Home, evidentment, evidentment, perquè són 25 milions d'inversió. Pensa que l'any passat l'Ajuntament de Girona van poder invertir 6 milions d'euros. Imagineu-vos, a tota la ciutat, 6 milions d'euros, amb el preu que valen les coses, que tots sabem que arreglar una vorera és un dineral. Ja no et dic fer un equipament.
per tant imagina la diferència 6 milions a tota la ciutat per 25 milions per tant serà espectacular si ho aconseguim i després no és fàcil després desplegar-ho executar és molt complicat una de les coses que he après fent gestió pública amb un ajuntament
és que executar després també és molt complex, perquè se't pot entrebancar tot i tot són complicacions. Però estem molt contents del projecte i creuem els dits perquè ens el donin, i si no ens el donen, doncs ens presentarem a la següent convocatòria que ens han dit que no deixarà passar un any, sinó que serà més, com que aquesta ha anat molt tard, ja serà com més seguida. Però bé, també recordo que estem en un govern sense pressupostos.
Si no tinc mal entès, hauria de ser el desembre, no? Sí, ens han dit l'última quinzena de desembre. D'acord, doncs veurem si el tio... Això, això, això.
Gràcies, regidora Riquelme, per ser avui a Girona FM i per parlar del català, també de projectes de serveis socials i del barri de Pomajó, amb aquest pla de barris. Com sempre, li agraïm la seva presència aquí a Girona FM i esperem que la propera vegada que parlem ja sigui amb... Esclar, amb el pla de barris a la butxaca. Amb bones notícies. Gràcies a vosaltres.