S'esborrat, digue'm que m'estimes, opre'm el cos de mentides, només et demano un dia, jo demà ja hauré marxar, sols amb tu podria suportar la melancia.
Marxaré i no em tornaràs a veure. Aquest cop pot ser l'últim que m'avançaràs. I en aquest instant recordarem la nostra història.
Aquell amic s'ha esborrat. Digue'm que m'estimes, compra'm el cos de mentides, només et demano un dia, jo demà ja hauré marxar. Sols amb tu podria suportar la melangia i guarir-me la ferida que m'ha quedat. Nai no, nai no, nai no, nai no, nai no, nai no.
Benvinguts a Girona FM Benvinguts a la ràdio de Girona
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits, analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local.
A Girona FM, la Gironina. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina. Cocodril Club
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa rival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
No pasaste de caimà Hasta luego cocodrilo
Avui a l'entrevista municipal entrevistem a Sergi Font, tercer tinent d'alcaldia de l'àrea de transició ecològica i àrea urbana. Bon dia, Sergi, benvingut a Girona FM. Molt bé. Com estàs? Molt bé. Molt bé, perfecte. Passo directament a fer-te les preguntes.
En primer lloc, la setmana passada el Col·legi d'Arquitectes de Girona va presentar les dades d'edificació remarcant aquesta caiguda del 29% en l'edificació gironina respecte a l'any anterior. I també van parlar sobre la problemàtica de l'habitatge actual i que veuen bé aquestes iniciatives de crear més parc d'habitatge social. Des de l'Ajuntament, de fet, vau posar-vos l'objectiu d'ampliar el parc d'habitatges amb 789 fins al 2027 i 1.580 en un període de 10 anys.
A l'anterior entrevista que vam fer a Cristina Andreu va dir que aquestes xifres no són del tot realistes. Ho comparteix?
Depèn. Inicialment, la dels 700 és relativament assumible, que és la primera, i la segona, la dels 1.500 i escaig següents, aquesta és la que és difícil. És difícil, sobretot si anem sols, però aquí tenim claríssim que l'Ajuntament de Girona no vol anar sol a aconseguir aquesta xifra. I una de les coses importants és que també volem implicar la resta de municipis de l'àrea urbana de Girona. És a dir, aquesta ha de ser una visió, ha de ser un objectiu,
que compartim amb la resta de municipis d'àrea urbana i que, per tant, si anem tots a una, és molt més senzill de poder-hi arribar.
Per tant, a quines zones de Girona, més o menys, podrien estar a part de l'àrea urbana, aquests edificis? La resta, eh? Si voleu, encendrem aquests inicials, aquests 700, que són els més prioritaris, que fins al 2027. Després, la resta és a partir del 2027. És a dir, per tant, on ara sí que estem posant el focus és on aconseguim aquests 700 habitatges de parc que es pugui destinar, en aquest cas, habitatge de protecció.
Actualment, per situar-nos, la ciutat de Girona té més o menys uns 48.000 habitatges, dels quals aproximadament 1.100 són destinats a protecció oficial. I d'aquests, gestionats per l'Ajuntament, són poc més de 200. És a dir, 300 són de la Generalitat, 500 són del Patronat de la Santa Creu, que de fet és el gran promotor d'habitatge social a la ciutat de Girona, i després hi ha altres iniciatives privades que també gestionen alguns altres més.
I aquí, per tant, nosaltres estem implicant, tant Generalitat com Ajuntament, anant en la mateixa línia de treball per aconseguir anar fent créixer aquest parc públic. On? Doncs essencialment, fa relativament poques setmanes ja vam anunciar-ho, la construcció d'un nou bloc a la zona de Can Givert, a la zona del carrer Agudes, i l'altra zona on també aviat donarem notícies és la zona de Domeny. O sigui, les dues grans zones de creixement de la ciutat a dia d'avui
Són a Can Givert del Pla i a Domeny. Entenint que aquests dos són els prioritaris, el que és més important és no centralitzar l'habitatge destinat a protecció a uns quants barris, sinó que està repartit per tota la ciutat per generar precisament aquell impacte en el preu del lloguer, que és el que volem també que acabi aconseguint.
I és per això que una de les observacions que tenim és aconseguir incorporar nous habitatges, potser ja sigui en blocs que ja existeixen actualment, o comprar pisos a través de l'opció d'atemptats i retractes, que és la principal que té l'Ajuntament per poder acollir-se i incrementar, a través ja d'obra construïda, aquest parc d'habitatge públic. És a dir, estem mirant, lògicament, edificis, zona eixample, zona centre...
a barri de Santa Eugènia, a barri de Can Xivert, ja ho hem dit, a barri de Teialà, a Pomajó. És a dir, estem ara mateix amb la voluntat de poder arribar a acords i a compres a diferents barris de la ciutat.
Molt bé. I has comentat ara mateix en quina fase estan els de construir del barri de Domeny, que els has mencionat. Els del barri de Domeny. Doncs aquí hi ha diferents promocions, però en aquest cas nosaltres, molt probablement, els que ens interessen més són les que es donaran la llicència de construcció
els propers setmanes o mesos. Allà hi ha una promoció que serà bastant imminent, és a dir que en menys d'un parell de mesos ja farem l'acta de la primera pedra, per tant aquí ja hi ha una concreció feta, ho veureu això abans que acabi el març.
ja tenim pensada com serà l'acte per transmetre que allà hi haurà un bloc d'edificis destinats a protecció. En aquest cas també gràcies a la coordinació amb l'iniciativa privada, és a dir, l'Ajuntament hi posa l'associació del sol i l'edificació es fa per part d'iniciativa privada, amb les condicions que marca l'Ajuntament, lògicament.
I després hi ha una segona promoció, que també properament, que aquesta el que volem és treballar-la des del punt de vista de destinar-ho a una cooperativa d'habitatges. És a dir, entenem que la fórmula de cooperativa d'habitatges és interessant, que a Girona s'ha explorat relativament poc i que ara és un bon moment per poder-ho proposar. I és precisament aquesta una de les promocions que volem que passi a la zona de Domeny. Aquí, com ens passa altres vegades a Domeny,
necessitem un estudi arqueològic que determini si les restes arqueològiques que en algunes zones s'han trobat són suficientment destacables o no. És cert que fins ara el que ens hem anat trobant és que generalment eren restes arqueològiques portades per sedimentació del riu. És a dir, per tant, no indica que allà hi hagués una població prehistòrica fixa, sinó que han anat arribant restes arqueològiques a través dels sediments del riu.
Abans has parlat de repartir els habitatges per aquest impacte del lloguer. També hem vist que les persones interessades en lloguer a Girona creixen un 54%. El mercat del lloguer està cada vegada més tensionat i amb menys oferta. Quines alternatives hi ha i com està funcionant a Girona el topall del lloguer?
Quines alternatives hi ha al lloguer? Doncs precisament les alternatives a vegades van per camins que no ens acaben d'agradar. Perquè nosaltres apostem per un lloguer que et pugui generar una estabilitat. És a dir, d'acord que hi ha moltes necessitats en el lloguer, però les famílies que volen arrelar i que volen generar un espai...
transformar-lo en casa, moltes vegades necessiten aquest punt d'estabilitat i, per tant, que no siguin lloguers de temporada o lloguers curts, sinó que siguin lloguers que, com a mínim, es puguin adaptar a aquests cinc anys. I aquí és on ens interessa treballar. És cert que després, i cada vegada ho veiem més, apareixin aquests lloguers de temporada. Que els lloguers de temporada és una figura jurídica que és molt interessant perquè és cert que hi ha gent que necessita un pis durant nou mesos perquè potser ve a estudiar durant nou mesos i no vol tenir-lo durant tot l'any o perquè potser ve a fer un projecte concret
i necessita llogar-lo durant pocs mesos, que passa que moltes vegades s'acaba produint un abús d'aquests lloguers de temporada, i això també és el que és rellevant destacar i compartir amb la ciutadania. Però és cert que amb les últimes dades de la Generalitat, que són dades de l'any 2023, per un mitjà de lloguer Girona, amb lloguers de llarg termini o de llarg recorregut, és de 800 euros.
Per tant, és un preu de lloguer que ja és relativament elevat, però que malgrat tot acaba sent un preu encara a distància de Barcelona, lògicament no ens podem comparar, però que ens preocupa. Ens preocupa precisament si la línia és de creixement. I és per això que la manera d'actuar ja sabem quina és, que és la de poder disposar de més habitatges de protecció, que marquin uns lloguers i que ajudin a baixar aquest topall del lloguer.
I respecte al topall generalitzat que tenim a la ciutat de Girona amb els lloguers, recordeu que és una mesura bastant recent i que, per tant, encara l'impacte és difícil de poder-la tenir i de poder-la comprovar. Les últimes dades que teníem, tal com us deies, del 23%.
A finals d'any vèiem titulars com l'habitatge cooperatiu a Girona preveu arribar a les 150 llars en 3 anys. Què és l'habitatge cooperatiu i s'està avançant en aquesta construcció? Doncs sí, és el que comentàvem just abans. Sí, sí, nosaltres també creiem que és interessant explorar-ho. Què és l'habitatge cooperatiu? Doncs l'habitatge cooperatiu té una característica principal. Normalment tu pots anar a comprar un pis o bé tu vas directament a una persona que ja ha construït uns pisos i que et compres un pis. O, per altra banda...
Si ets un constructor, doncs compres un solar i fas un bloc de no sé quants pisos i vens els pisos. Però aquí hi ha un entremig, que és, ostres, i si anem a generar un espai en el qual totes les persones que hi acabaran vivint són les que participen de decidir des del moment de compra, si és que hi ha compra en el solar, o bé des del moment de construcció de l'edifici?
I això és precisament l'habitatge cooperatiu, n'hi ha d'especialitzats, és a dir, per exemple, hi ha un habitatge cooperatiu més senior, en el sentit que persones que ja preveuen dir, ostres, jo tinc el meu pis, però quan tingui una certa edat el que vull és estar en un entorn en el qual potser pugui haver-hi un menjador comú, o pugui haver-hi una zona rentadora on hi hagi la rentadora, secadora i zona de...
de sacat i fins i tot de planxat, compartit. És a dir, per què no compartir tots aquests espais que cada un dels pisos té i que fa servir 3 o 4 cops a la setmana? I per tant, si s'associaritzessin molts d'aquests espais, molt probablement acabaries generant una comunitat de convivència
que tindria avantatges i després també lògicament les seves dificultats. Però l'habitatge cooperatiu és això, són grups de persones que s'uneixen, algunes a nivell de compra, algunes a nivell de lloguer, però que s'uneixen per dir anem a construir un espai, un entorn en el qual tothom hi participi per crear pisos i espais compartits en el mateix lloc.
I s'està avançant en la construcció d'aquests? Sí, també al llarg d'aquest primer mitjany, si tot va bé, podrem treure concurs. És a dir, sí que des de l'Ajuntament tenim la voluntat que hi hagi solars destinats a habitatge cooperatiu i que, per tant, si tot va amb el calendari marcat, en aquest primer semestre podrem explicar notícies d'això, precisament de poder treure concurs, de quines cooperatives hi ha interessades en construir habitatge cooperatiu a Girona.
Canviant de tema, per altra banda hem vist com s'està construint el BRCAT, que connectarà Girona i Salt. De què tracta aquest nou bus i per què s'ha decidit que era necessari?
És una iniciativa que va començar la Generalitat ja fa 5-6 anys, si no recordo malament, amb un projecte que té molt de recorregut i que no només se centra a Girona, sinó que se centra a 6 punts diferents de la geografia catalana i que, per sort, tenim aquesta intervenció que es fa entre Girona i Salt. Quina és la voluntat? La voluntat inicial i fonamental és promocionar el transport públic. És a dir, a dia d'avui, per anar a Girona a Salt, tens un cert recorregut i tardes uns quants minuts.
Amb aquesta intervenció que s'està fent a tot el recorregut de Passeig d'Olot, de Vinguda Santa Eugènia, després ja a la part d'assalt de Passeig Parisos Catalans, el que s'aconseguirà serà accelerar la circulació de l'autobús, és a dir, destinant carrils exclusius per l'autobús i que, per tant, anar de Girona a Assalt amb l'autobús pugui ser un mitjà de transport molt més habitual.
O sigui, fomentar que hi hagi més autobusos i més persones que utilitzen aquest mitjà de transport a Girona-Sal. I això té una certa d'afectacions positives per Girona. Per exemple, l'ampliació de les voreres de l'Avinguda Sant Narcís. És a dir que ara gairebé es duplicaran i ja traurem els neus jerseys que hi havia durant uns quants anys des del moment de la Covid, no que hi havia uns quants neus jerseys allà, doncs ara ja es transformarà i serà estrictament vorera.
però també posar en valor el carril bici que hi haurà a tot el Passeig d'Olot, que és ara mateix ja una part del Passeig d'Olot que sí que tenia aquest carril bici, i ara acabarem de fer tota la connexió fins a salt amb carril bici, perquè hi ha un moment que sembla que desaparegui, doncs s'acabarà de fer tot. I a més a més, en determinades zones de Girona, això provoca també una millora de l'asfalt i provoca una millora de la senyalètica.
Al llarg d'aquest any ja hem de veure els resultats i, per tant, ja ho podrem estrenar la primera fase d'aquestes obres, que també ja sabeu que simultàniament s'estan construint a salt, just a l'altre extrem, i que, per tant, s'acabaran tocant això al llarg d'aquest any. Hem vist ara les afectacions positives que tindrà al final, però mentre s'està construint, quines afectacions hi pot haver per circular?
N'hi ha, sobretot ha vingut de Sant Narcís, és a dir, que és el lloc on ara mateix hi ha més intervenció. Aquests dies, de fet, està tallada. Una part, la part inicial, malgrat que la connexió segueix pel carrer Paracoll, sense problema, però sí que la part inicial està tallada perquè s'està asfaltant, és a dir, s'està posant esfalt nou a la calçada. L'esfalt estava molt, molt més i, per tant, progressivament s'anirà fent en tot aquell primer tram. I la gran...
dificultat de trànsit que està trobant la gent ja sabem que a vegades amb les obres aquestes coses han de ser-hi és que l'Avinguda Sant Narcís ha passat a ser d'una sola direcció quan acabin les obres tornarà a ser de doble direcció però a dia d'avui temporalment és d'una sola direcció i això fa lògicament que la gent que estava acostumada a agafar l'Avinguda Sant Narcís des de l'Avinguda Sant Eugènia per exemple per anar fins a Passeig d'Olot doncs ara li costi més
A l'entrevista que va fer fa uns mesos també Cristina Andreu, aquí a Girona FM, va dir que era clau disposar d'un aparcament dissuasori a Mascri, amb un bus llançadera. S'està tirant endavant aquest projecte? Sí, s'està tirant endavant, no al ritme que ens agradaria que passés. Perquè sempre hi ha una sèrie de dificultats més jurídico-administratives i, per tant, de buscar la solució per tal de fer les coses de forma jurídicament correcta. Això és rellevant.
per no trobar-nos amb problemes d'aquí uns quants anys. Com a vegades també ens ha passat a nosaltres que hem acabat assumint problemes o sobretot pagaments econòmics per com s'havien estat gestionant les coses anteriorment. Estic parant de fa forces anys, més d'una dècada. Per tant, és molt important que estigui clar de quina manera es farà aquest aparcament disuasori.
Per nosaltres és fonamental. És a dir, l'entrada a sud, sobretot de carretera Barcelona, és un dels espais on creiem que fa més falta aquest punt de dignificació, que estem marcant molts altres espais de la ciutat i que per tant també el volem que passi allà i de seguida que puguem explicar en quin punt està o que hagi anat avançant aquest aparcament ho anirem explicant. Està plenament sobre la taula però encara sense una data d'inici de les obres.
També respecte a l'entrada a sud i la reforma de carretera a Barcelona, es planteja en canvis en l'estructura del carrer respecte a l'estructura actual? Quan dius l'estructura, hi ha diferents elements aquí. Quan dius l'estructura, si toquem la part més material, tots sabem que la carretera a Barcelona té un inconvenient gros i que moltes vegades la gent ho pot veure a simple vista, que és que la calçada gairebé està més amunt en algunes parts que la vorera.
I això és estrictament material, és perquè per procurar que no hi hagi un desgast excessiu, el que es fa no és treure tot l'asfalt, sinó que és recobrir just la part superior. I això s'ha publicat moltes vegades, és perquè a les parts més inferiors hi ha detectat partícules d'oralita. Per tant, generaria...
No hi ha cap problema, lògicament, però sí que a les parts més inferiors genera treure-ho, seria absolutament costós, i el que es fa és cobrir-ho a sobre. Per tant, estructuralment...
si l'estructura vol dir la part material i la part tàctil, no es preveuen excessivament canvis. Però on sí que es preveuen canvis és en la part circulatòria. Sobretot perquè és rellevant acabar aquest carril bici que comença just davant de la Clínica Girona, que si hi heu circulat es veu claríssimament, i que no acaba de connectar amb el centre de la ciutat. Si ja està dibuixat cap on han d'anar les coses...
falta anar-les enllestint. I després també veure si la circulació... El que volem és que sigui el carrer Barcelona i no la carretera barcelonica. Per tant, allò sigui un carrer dins d'un entramat urbà de la ciutat de Girona. Per fer això, no només ha d'implicar aquests aspectes circulatoris.
en el qual volem donar importància a això, eh?, als vianants, a les bicicletes, al transport públic, a les emergències i després, al final de tot, també als cotxes. Per nosaltres també hi ha un element important, que són les naus que queden just en tot el tram entre la Trenica Girona
i l'antiga fàbrica Simón, que recordem que serà el futur Institut Armacenda. I, per tant, just allà, en aquell punt, amb el punt de les naus, és on ara estem veient de quina manera requerir també les propietats per tal d'accelerar que el planejament previst es pugui dur a terme en aquella zona. Respecte a les naus, hi ha alguna empresa que s'hagi interessat per construir pisos en aquell sector?
De fet, aquí precisament estem patint una situació que l'empresa propietària de la majoria de les naus d'allà és una empresa que ara mateix està en liquidació i que, per tant, això ha complicat molt que ja s'estigui urbanitzant el sector i que s'estigui construint en aquella zona el que ja acaba anant, que ja acaba anant des d'equipaments fins a habitatges, sobretot. Però ara mateix amb l'empresa amb liquidació fa que tot sigui molt més lent.
Gràcies.
I respecte també a construcció, la casa de la tecnologia. Hi ha una previsió de quan es començaran les obres? Sí, les obres ja van començar. Ja van començar, però es va suspendre perquè es van trobar vicis ocults. Vicis ocults és quan trobes, en el moment d'intervenir, problemes estructurals que no havies detectat anteriorment. I que, per tant, això implica que en aquest cas el projecte va sortir, l'empresa que va guanyar el concurs,
Va fer un projecte per un import, sense vicis ocults, en el moment en què trobes vicis ocults, has d'aturar-te, has de recalcular què val arreglar-los i has de fer una modificació perquè aquesta empresa pugui seguir fent aquesta feina.
Les properes setmanes, perquè és qüestió estrictament de setmanes, ja es reprendran les obres i, per tant, com a mínim aquest parell de mesos que han estat aturades ja s'hauran acabat i podrem seguir amb el calendari més o menys previst endarrerint-lo dos mesos més. I en un altre sentit, les obres de Plaça Espanya, s'ha arribat a algun acord amb ADIF?
Sí, sí, sí. Aquí, i ho hem explicat algunes vegades, la voluntat tant de l'Ajuntament com d'Adif és que les obres comencin aquest any, 2025. Ara mateix estem amb una revisió jurídica del conveni, és a dir, Adif ha fet una proposta de conveni a través del qual intervenen tots els solars propietat d'Adif que està fent servir l'Ajuntament de Girona i també al revés. És a dir, de quina manera fem una ordenació
de les propietats tant d'Adif com de l'Ajuntament. Adif, a més a més, no és una sola empresa, sinó que són com a mínim dues empreses que tenen diferents propietats i, per tant, comporta una certa dificultat en aquest conveni. De fet, l'advocacia de l'Estat està fent una revisió d'aquest conveni i creiem que aproximadament en un mes podrem tenir aquest conveni signat. A partir d'aquí, ja és feina d'Adif que liciti les obres
i que l'empresa pugui començar. És a dir, l'objectiu seria que l'últim trimestre de l'any poguessin començar les obres. Si no hi ha impediments, si tot va amb el calendari previst. I pel que fa a la comissaria de Santa Eugènia, creuen que s'obrirà el 2025?
De fet, no només ho creiem, sinó que si no passa res, l'objectiu és que sigui aquest primer semestre, és a dir, que a l'estiu la comissaria es pugui obrir i pugui estar oberta. Realment aquest ha sigut un projecte que s'ha anat allargant molt en el temps. I entenem el per què, però a vegades és allò que costa, a nivell de carrer, costa molt de poder explicar a la ciutadania, perquè tu quan vas allà veus l'edifici que està acabat.
I per tant tens la sensació de dir, i per què no hi comença a entrar gent ja? Aquí passaven diferents coses. La primera és que faltava l'urbanització exterior, és a dir, per posar-hi una comissaria hi ha d'haver uns requeriments de seguretat per cossos policials. Per tant, ara estem en el procés d'acabar aquesta urbanització exterior, que molt probablement estarà
al voltant del mes d'abril-maig d'aquest any. Després, simplement, faltarà la part de mobiliari, la part de revisió de xarxes, senyalètic, etcètera, i finalment poder-hi portar la gent. Per tant, el nostre plenament de treball és que, efectivament, aquest estiu hi pugui haver la comissaria en marxa.
I en clau actualitat. Ahir el govern exercia el dret de tamteig i redacte sobre 743 habitatges, abans ho hem comentat una mica per sobre, sis dels quals són de Girona. Sabem quins habitatges es tracta i què es demana per part de la Generalitat. Això ho gestionarà l'Ajuntament?
No, això no ho gestionarà l'Ajuntament, d'entrada, és a dir, és cert que amb la Generalitat hi tenim molt bona relació i, per tant, contínuament, si hi ha novetats per una banda o per una altra i hi ha necessitats, lògicament hi ha contacte. Aquí no tenim les atreces exactes de quins són aquests habitatges que corresponen a Girona i, d'entrada, la gestió correspondrà a la Generalitat de Catalunya.
I en una altra clau d'actualitat també avui ha sortit la notícia que l'Ajuntament accepta la mediació amb la família del nen que es va precipitar d'un mur a la plaça 1 d'octubre. Des de l'Ajuntament heu dit que hi ha voluntat d'escoltar, però també es precisa que en informes tècnics la responsabilitat no recau en l'Ajuntament. Ens podria explicar una mica el cas?
La situació, sí, sí, i tant. Doncs sí, efectivament, de fet aquest mateix matí hem fet un acte d'informació per un tema de mediació amb les dues parts implicades. Aquí el cas és un cas, malauradament, poc agradable, és a dir, a la plaça d'octubre hi ha un nen que va caure en una de les escales que acaben conduint el pàrquing inferior.
I aquest nen, lògicament, va tenir una sèrie d'intervencions, va haver d'estar a l'UCI i va tenir un procés de recuperació i encara té fins i tot algunes seqüades. Estem parlant d'un tema de fa uns quants anys, ja. Quatre, sí, més o menys quatre anys. I aquí...
com passa moltes vegades, és a dir, cada setmana hi ha casos de responsabilitat patrimonial per part de l'Ajuntament, que els serveis jurídics de l'Ajuntament el que fan és analitzar-lo. És a dir, si hi ha hagut algun incompliment per part de l'Ajuntament, doncs s'assumeix que efectivament és responsabilitat de l'Ajuntament i aquí s'actua en conseqüència. En aquest cas, els serveis jurídics, quan ho han analitzat, han determinat que la plaça 1 d'octubre tècnicament complia amb totes les normatives, és a dir, per tant, el fet és molt desagradable
i en aquest cas em sap molt de greu humanament per entendre'ns, sí que és cert que normativament des de l'informe servei jurídic no hi ha culpabilitat per part de l'Ajuntament. Això no treu que lògicament si una de les parts demana que hi hagi un procés de mediació l'Ajuntament s'hi negui, és a dir, no seria normal. Hem volgut transmetre que jurídicament entenem que no hi ha responsabilitat per part de l'Ajuntament
però no deixarem de seure i escoltar i parlar i poder estar en el màxim possible, en aquest cas, i humanament al costat de la família. Perquè tots són persones, tots entenem que una situació com aquesta és molt dura i és molt cruel, i a més a més aquest menor encara té algunes de les seqüeles i per tant és un tema que encara dura.
I màxim acompanyament personal, normativament ens és difícil que acabi canviant aquesta postura, a no ser que realment hi hagi alguna altra pericitació, algun altre pèrit que aporti alguna documentació diferent. Doncs fins aquí l'entrevista municipal. Moltes gràcies, Sergi Font, per l'atenció. A vosaltres, gràcies per tot.