Title:

Eleccions al rectorat de la UdG i projecte de futur

## Visió general de l’entrevista En aquesta entrevista a **Josep Calbó**, candidat al rectorat de la **Universitat de Girona (UdG)**, es desgrana el seu projecte per als propers **sis anys de mandat** i la seva visió de la universitat com a **servei públic al servei de la societat**. L’entrevista recorre: - La **motivació personal** per presentar-se - Els **eixos centrals del programa**: qualitat, reducció de burocràcia i benestar - El **balanç crític però continuista** dels mandats anteriors - El **model docent i formatiu** (graus, màsters i formació al llarg de la vida) - El **Campus de Salut** i les grans **infraestructures i espais** de la UdG - La **relació amb el territori** i la descentralització - El **problema de l’habitatge i les residències d’estudiants** - La **internacionalització i la mobilitat** - Com li agradaria ser **recordat com a rector** --- ## 1. Motivació per presentar-se i trets distintius ### Compromís de llarg recorregut Calbó explica que es presenta **“per fer un servei més a la universitat”**. Ressegueix el seu recorregut: - Professor de física, amb **docència i recerca de qualitat** - Responsabilitats de **gestió i lideratge** (Institut de Medi Ambient, vicerectorats, etc.) - Experiència internacional i participació en **òrgans d’expertesa en canvi climàtic** > “En aquest moment m’han fet pensar que estava preparat per poder liderar la universitat.” ### Què vol que identifiqui la seva candidatura Vol que la candidatura es reconegui per: - **Un projecte interessant i sòlid**, amb una visió clara d’universitat - **Un equip molt potent**, amb persones **experimentades** en gestió - Una universitat **més connectada amb l’entorn social, econòmic i cultural** - **Més projecció de país i internacional** L’eix central: la UdG com a **institució pública al servei de la societat**. --- ## 2. Eixos del projecte: qualitat, desburocratització i benestar ### 2.1. La universitat com a servei públic Calbó insisteix que la UdG ha de ser: - **Molt present i participativa** en el que passa al seu entorn - **Connectada** amb els debats socials, econòmics i culturals - Capaç de **cooperar** i **incidir** en les necessitats del territori Això implica implicar **tota la comunitat universitària**: - Professorat (PDI) - Personal tècnic, d’administració, gestió i serveis (PTGAS) - Estudiantat ### 2.2. Cultura de la qualitat i simplificació de la burocràcia Un dels pilars del programa és **implantar una cultura de la qualitat** que: - **Impregni totes les activitats** de la universitat - Es basi en: - Planificació - Calendarització - Indicadors i procediments clars Però amb una condició clau: - La qualitat **no ha d’augmentar la burocràcia**, sinó servir per **simplificar processos**. Calbó vincula la situació de la UdG amb un problema general del país: - Professors de primària i secundària que demanen **menys burocràcia i més feina pedagògica** - Pagesos i altres sectors **saturats de tràmits** > Vol que la UdG pugui ser **un exemple** de simplificació aplicable a altres institucions públiques. ### 2.3. Benestar i salut de les persones El segon concepte clau és **cuidar el benestar de les persones** de la comunitat universitària: - Estudiants - PDI - PTGAS Prioritats: - **Salut física, emocional i mental** - Implantar un **pla de benestar** - Millor **gestió del temps** - Actuacions sobre: - **Espais** - **Maneres de treballar** L’objectiu és que la UdG sigui **pionera** i que altres institucions públiques puguin **adoptar aquests models** de cura de les persones. --- ## 3. Continuïtat i canvi respecte als rectors anteriors ### 3.1. Continuista… però de tota la trajectòria de la UdG La seva candidatura es percep com a **continuista**, perquè ha estat vicerector amb Quim Salvi. Calbó matisa: - Es considera **continuista**, però **no només de Salvi**. - Es declara continuista de: - **Pep Nadal** - **Joan Batlle** - **Anna Maria Geli** - **Sergi Bonet** - **Quim Salvi** Argumenta que: - Cada rector/a ha aportat **valors i millores** a la UdG - La universitat ha canviat molt respecte el 1990 - Ell vol **continuar millorant-la**, no reproduir mecànicament polítiques concretes ### 3.2. Què s’ha fet bé i què queda pendent Calbó distingeix entre: **Aspectes positius o iniciats:** - **Canvi del model docent**: en marxa però **només a “un quart de fer”** - Voluntat d’inversió i nous projectes d’infraestructura **Aspectes a millorar o inacabats:** - **Reforma del model docent**: cal arribar molt més lluny - **Reorganització de l’administració i del suport tècnic i de gestió**: s’han fet coses, però “hi ha molt per fer” - **Infraestructures i inversions**: projectes planificats però **no executats** per falta de recursos o traves administratives --- ## 4. Model docent i oferta formativa ### 4.1. Reforma del model docent Calbó aposta per transformar **com s’ensenya i com es viu la universitat**, més que no pas canviar massivament el mapa de graus. Objectius del nou model docent: - Fer una **docència més significativa i presencial** - **Revalorar l’assistència a classe** i reduir l’absentisme - Implicar canvis en la **manera de fer classe del professorat** - Oferir a l’estudiantat: - **Experiències internacionals**, fins i tot sense sortir de Girona - Més **pràctiques significatives** - Més opcions de **voluntariat** i vida universitària ### 4.2. Mapa de graus i nous estudis Pel que fa als **graus**: - El mapa actual es considera **bastant consolidat** - No preveu **grans canvis estructurals** en l’oferta de graus - S’estudia la possibilitat d’introduir **un nou grau de Farmàcia a Girona** ### 4.3. Màsters, doctorats i formació al llarg de la vida On sí veu grans reptes és en: - **Màsters i doctorats** - **Formació al llarg de la vida** (*lifelong learning*) Calbó defensa que la UdG ha de jugar un paper clau en la **recapacitació continuada** de professionals: - No n’hi ha prou amb els estudis fets entre els **18 i 25 anys** - Un títol inicial difícilment serveix per **30 anys de carrera professional** - La UdG ha d’oferir formació a: - Professionals en actiu (enginyeria, medicina, infermeria, docència, etc.) - Majors de 45 i 50 anys (perfil que la UdG ja té en part, però vol ampliar) --- ## 5. Campus de Salut i grans projectes estratègics ### 5.1. Campus de Salut i nou hospital Trueta Calbó considera el **Campus de Salut** un projecte **clau i estructural** per a la demarcació: - Si es compleixen els terminis (2031), això coincidiria amb el **final del seu mandat** - Ho veu com una **infraestructura al servei dels 900.000 habitants** de les comarques gironines i més enllà El Campus de Salut integra quatre vessants: - **Assistencial**: el nou hospital Trueta - **Docent**: facultats i formació en ciències de la salut - **Recerca**: espais d’investigació - **Innovació**: transferència de coneixement i valor econòmic > Subratlla la potència de tenir *assistència, docència, recerca i innovació* **físicament integrades** en un mateix espai. Ja com a precandidat ha començat a: - Fer **reunions** amb agents clau (Cambra de Comerç, ICS, IAS, etc.) - Reivindicar que el projecte sigui **prioritzat per la Generalitat** - Impulsar el treball conjunt **fins i tot abans que hi hagi els nous edificis** ### 5.2. Espais, infraestructures i creixement sostenible Calbó reconeix que en els darrers anys s’ha fet **molt poca feina en noves infraestructures**, per dos motius principals: - **Limitació pressupostària**: després de la crisi de 2009-2010, el capítol d’inversions ha quedat molt restringit - **Lentitud i traves administratives**: permisos, canvis d’usos urbanístics, planificació Malgrat això, assumeix com a prioritaris diversos projectes ja planificats: #### Al campus de Montilivi - **Nou aulari nord**: per descongestionar facultats, especialment la Politècnica, amb efecte dominó sobre Ciències - **Edifici de serveis per a l’estudiantat i la comunitat**: - Casa de l’estudiantat - Serveis per estudiants i professorat (incloent restaurant) - **Residència d’estudiants**: per afrontar el problema d’habitatge #### Al Barri Vell - **Descongestionar les facultats i el rectorat** mitjançant: - Adquisició i **rehabilitació parcial del complex del Convent de les Butinyanes** Aquests projectes es consideren **totalment assumits** per la seva candidatura, amb voluntat de tirar-los endavant **el més ràpid possible**. ### 5.3. Racionalitzar el creixement i sostenibilitat A mig termini, la seva línia és: - **Optimitzar espais existents** més que no pas multiplicar infraestructures - Adaptar edificis i espais a les **necessitats actuals** Factors a tenir en compte: - Evolució del **nombre d’estudiants** - Canvis en la **presencialitat** (teletreball, classes híbrides, etc.) - **Sostenibilitat ambiental**: - Ús responsable del territori - Consum d’energia i recursos Vol que la UdG, com a institució que ja ha volgut **donar exemple en sostenibilitat**, també **moderi el creixement físic** un cop assolits els mínims necessaris. --- ## 6. UdG i territori: descentralització i presència a les comarques ### 6.1. Descentralització de facultats: límits Sobre la possibilitat de **desplaçar facultats a altres ciutats** del territori, Calbó és clar: - **No és la línia principal** prevista - Motivat per criteris d’: - **Eficiència de gestió** - **Economies d’escala** - Necessitat de **mantenir la cohesió de la comunitat universitària** (estudiants, personal, serveis) en una àrea urbana compacta ### 6.2. Presència de la UdG a totes les comarques gironines Tot i això, defensa que la UdG és i ha de ser la **universitat de totes les comarques de Girona**. Això s’articula a través de: - **Càtedres universitat-territori** repartides per diferents viles i ciutats: - Impulsen **activitat cultural** i presència de la UdG - Vol **potenciar encara més** el seu impacte - **Projectes amb administracions locals i agents del territori**, sovint a través de: - La *Fundació Girona Regió del Coneixement*, dedicada a: - Connectar universitat, administracions i empreses - Impulsar projectes que **responen a necessitats reals** del territori La idea central és que, tot i concentrar els estudis a Girona (i Salt), la UdG ha de tenir **impacte i presència** a **tot el territori gironí**. --- ## 7. Habitatge i residències d’estudiants ### 7.1. El problema de l’habitatge Calbó reconeix que l’accés a l’habitatge és **un dels grans problemes socials actuals**: - Afecta **Girona, Barcelona, Catalunya, Espanya i bona part d’Europa** - Té causes vinculades a **legislacions i maneres de fer** que **van més enllà de les competències de la UdG** El rol de la universitat, segons ell, ha de ser doble: - **Participar en la reflexió i proposta de solucions** des de l’expertesa acadèmica - No substituir el paper de qui ha de **legislar o invertir** (governs i empreses) La UdG pot contribuir a través de: - Professorat expert en **dret, economia, arquitectura**, etc. - Instruments com la **Càtedra d’Habitatge**, pensada per: - Reflexionar - Aportar **coneixement i diagnosi** - Formular **propostes** que puguin ser recollides per les polítiques públiques ### 7.2. Residències universitàries Sobre les **residències per a estudiants**, Calbó admet: - La UdG **no pot assumir directament la inversió** en residències - Però **sí que pot facilitar el sòl** i promoure projectes amb tercers Línies d’actuació: - Posar a disposició **superfície pròpia al campus de Montilivi** - Tramitar canvis en el **pla parcial urbanístic** per permetre l’ús residencial - **Llicitar** la construcció i gestió d’una residència, amb criteris de: - **Transparència** (concursos públics) - **Impacte social i qualitat del servei** Calbó subratlla que la necessitat d’habitatge és especialment greu per a: - Estudiants de fora de Girona (comarques gironines més llunyanes) - Estudiants d’altres llocs de Catalunya - Estudiants de les **Illes Balears**, que tenen una presència notable - Estudiants de la resta de l’Estat i **internacionals** (especialment de màster i doctorat) --- ## 8. Internacionalització, mobilitat i talent ### 8.1. Exposar l’estudiantat al món global Calbó defensa la necessitat que l’estudiantat: - **Visqui experiències internacionals** - Estigui exposat a una **realitat global**, com ja passa en la recerca Hi ha dos nivells d’internacionalització: - **Mobilitat física**: - Programes *Erasmus* i similars - Xarxes europees i convenis internacionals - **Internacionalització “a casa”**: - Per a estudiants que **no poden o no volen marxar** per motius econòmics o socials ### 8.2. Internacionalització “a casa” Permet que estudiants que es queden a Girona puguin **igualment tenir experiències internacionals**: - Participar a distància en **assignatures d’altres universitats** - Fer **treballs compartits** amb estudiants d’altres països - Aprofitar la presència de: - Estudiants d’intercanvi (*Erasmus*, etc.) - Investigadors **pre** i **postdoctorals** estrangers Això permet activitats: - **Interculturals** - D’**immersió en coneixement global** Calbó resumeix que la UdG ja està **oberta al món** com a institució de recerca, i que el repte és **traslladar aquesta obertura a tots els estudiants**, garantint que **tothom tingui com a mínim alguna experiència o contacte internacional**. --- ## 9. Com voldria ser recordat com a rector En un exercici de projecció fins al 2031, Calbó explica com voldria que es valorés el seu mandat: ### 9.1. Resultats i clima intern Li agradaria ser recordat com un rector que: - **Ha fet avançar la universitat** - Ha actuat **amb bon humor, ganes i esperit positiu** - Ha **compartit les decisions** i **corresponsabilitzat** les persones - Ha **cuidat la gent**, tant en l’àmbit professional com en el personal > Vol que la comunitat pugui dir que “s’han fet coses interessants i bones” i que s’han viscut “amb entusiasme i satisfacció”. ### 9.2. Una universitat més “sana” i ben valorada socialment Objectiu de fons: - Deixar una UdG **més potent i més sana**: - Procediments **més ben endreçats** - Maneres de treballar **més eficients** - **Més satisfacció personal** de les persones que hi treballen i estudien De cara enfora, desitja que la universitat sigui: - Una institució **molt ben vista i reconeguda** per la societat - Tant necessària que, si mai s’atacava la universitat, **fos la societat mateixa qui la defensés**: - Ajuntaments - Empresaris - Famílies - Entitats i ONG > L’ideal és que la ciutadania digui: “La Universitat de Girona és la nostra universitat; la volem aquí, igual o millor, perquè marca una diferència i ens aporta molt.” Aquesta és la imatge amb què Calbó voldria que se’l recordés al final del mandat.

['Universitat de Girona', 'Rectorat UdG', 'Josep Calbó', 'model docent', 'qualitat universitària', 'burocràcia', 'benestar universitari', 'Campus de Salut', 'hospital Trueta', 'Convent de les Butinyanes', 'infraestructures universitàries', 'residències d’estudiants', 'habitatge universitari', 'internacionalització', 'mobilitat Erasmus', 'formació al llarg de la vida', 'màsters i doctorats', 'territori gironí', 'Fundació Girona Regió del Coneixement', 'càtedres universitat-territori']