Arrenca la campanya per a les eleccions del rectorat de la UDG, unes eleccions que es decidiran el 27 de novembre i que decidiran qui és el successor de Quim Salvi. Salvi ha sigut el rector aquests darrers vuit anys i qui agafi el relleu portarà la batuta de la UDG durant sis anys improrrogables. Avui comencem aquest seguit d'entrevistes amb els candidats a rector amb en Josep Calbó. Josep Calbó té 60 anys i és llicenciat en Ciències Físiques i doctor en Ciències.
Ha estat investigador postdoctoral a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts i com a convidat en altres centres d'Estats Units, Austràlia, Rússia i Nova Zelanda. Professor catedràtic d'Universitat del Departament de Física de l'UDG, va ser director de l'Institut de Medi Ambient de la Universitat entre els anys 2000 i 2003 i forma part del grup de Física Ambiental i és també membre del grup d'experts en canvi climàtic a Catalunya, president del Consell d'Assessor del Servei Meteorològic de Catalunya i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, entre moltes altres coses.
Per tant, ha sigut també vicerector en diferents etapes i, per exemple, ha format part de l'equip de Quim Salvi, sent el vicerector de projectes estratègics i internacionalització. Josep Calbó, gràcies per venir. Bon dia, gràcies a vosaltres. En primer lloc, primera pregunta, per què decideix presentar-se com a rector?
Bé, decideixo presentar-me com a rector per fer un servei més a la universitat. El meu compromís amb la universitat s'extén al llarg de molts anys. Primer com a professor, diguéssim, ordinari, per dir-ho així, fent la meva docència al màxim de bé possible, fent la meva recerca també a la màxima qualitat, i en un moment començo també a adquirir responsabilitats de gestió i lideratge, que en aquest moment m'han fet pensar que estava preparat per poder liderar la universitat.
en tot cas presenta una candidatura, va ser segurament el primer candidat a dir que optaria a ser el rector. Com vol que reconegui la seva candidatura? Quins seran els seus trets distintius? Bé, la meva candidatura espero que es reconegui perquè portem un projecte interessant, que després comentaré si dintre temps, perquè portem un equip molt potent, amb persones molt experimentades, no només jo, sinó moltes persones del meu equip,
i perquè teníem una visió d'universitat per fer-la avançar cap a una millor universitat, cap a una universitat més connectada amb l'entorn social, econòmic i cultural i amb més projecció també, diguéssim, a nivell de país i internacional. Per tant, ja li agafo el guà. Quin és el programa electoral? Amb quines idees clau es presenta i amb quins projectes, diu, al cap de sis anys, hauria d'haver fet?
Bé, això, clar, podria dedicar molt de temps, però intento resumir-ho per permetre també fer altres preguntes. Bé, a veure, la idea de Marc, diguéssim, o el concepte general més important és que la universitat és un servei públic, som una universitat pública i no ens n'hem d'oblidar que som una institució, per tant, al servei de la societat.
I això vol dir, això és en tots els sentits, i per tant hem d'estar molt connectats, molt presents, molt participatius com a institució en tot allò que passa al nostre entorn social, econòmic i cultural. Hem de contribuir, hem d'incidir en els debats, hem de contribuir amb les necessitats, hem de cooperar amb tot el que puguem. Això per mi és fonamental. L'OMC de Girona ja ho té força integrat, que és una institució molt connectada, molt arrelada, però nosaltres hi insistirem molt.
És una qüestió que tota la comunitat, no només el professorat, sinó també el personal d'administració i serveis, i els estudiants han de saber que estan en aquesta institució pública que està al servei de la societat. Això ho farem de moltes maneres, però també tenim molt clar com a mínim dos conceptes que volem, diguéssim, incorporar, per dir-ho d'una manera o no, o reforçar, si ho vol dir una o d'altra.
Per una banda, la qüestió de la qualitat, i en aquest sentit volem fer les coses ben fetes, volem entrar en una cultura de la qualitat que impregni totes les activitats de la universitat, planificant, calendaritzant, amb indicadors, amb tots els sistemes que garanteixin que els processos i procediments interns es fan bé, sense que això signifiqui un augment de burocràcia innecessària, que també és molt important.
La qualitat ha d'anar vinculada a la simplificació de processos burocràtics que ens estan posant dificultats a nosaltres, com estan posant dificultats a la majoria d'institucions, d'entitats i de gens. Constantment hi ha queixes, l'altre dia una manifestació dels professors de primària i secundària dient deixeu-nos fer més la feina de professors i menys de burocràcia, els pagesos. El tema de la burocràcia i de la simplificació també és molt important i obligat al tema de la qualitat.
Ja li dic que si se'n surt li demanereu recepta, eh? Això ens ha convidat o ens ha empès. Vull comentar el segon concepte, però contestant això directament, de fet això és important, tal com ho planteja, perquè la idea és que el que fem a la universitat pugui servir d'exemple d'alguna manera a altres entitats, a altres institucions, tant de bo que ens en sortim a simplificar i que això es pugui aplicar a altres institucions.
I tant de bo que, i ara vaig pel segon concepte, el segon concepte que volem també integrar molt a la nostra manera de fer és el de cuidar el benestar de les persones, de les persones primeres de la nostra comunitat, per tant dels estudiants, del professorat, del PDI que en diem, i del PTGAS, del personal tècnic d'administració, gestió i serveis.
Cuidar la seva salut, evidentment, física, cuidar la seva salut emocional, cuidar la seva salut mental, a la mesura possible, implantant un pla de benestar, implantant una millor gestió del temps i amb altres accions, tant d'espais com de maneres de fer les coses, que cuiden també molt les persones, diguéssim, de veritat. I això també és una altra cosa que si una institució pública com la Universitat podem tirar endavant, tant de bo que després altres institucions públiques també ho assumeixin o adquireixin.
En tot cas, la seva candidatura neix amb l'etiqueta de continuista, perquè vostè ha sigut vicerrector fins ara. No descobrim res, neix com el candidat que també té un fil conductor respecte als dos mandats de Quim Salvi, el cap de l'ODG. Compra aquest marc o no?
Sí i no, si voleu. El compro en quant a que sí, puc considerar continuista, però no d'en Quinsalvi. Jo sóc un candidat continuista d'en Pep Nadal, d'en Joan Batlle, de l'Anna Maria Geli, d'en Sergi Bonet i d'en Quinsalvi. Sóc un continuista de tots aquests lideratges que he hagut anteriorment. Cadascú ha aportat alguna cosa a la universitat.
només cal veure la universitat, el que era l'any 90, diguéssim, quan es va fundar i el que és ara, estic segur que tots els rectors i rectora han afegit valor a la universitat, han creat coses noves, l'han millorat des de la seva punt de vista, des de la seva visió, i per tant jo vull continuar millorant-la. Per tant, en aquest sentit soc continuista. Continuista de les polítiques d'en Quim Salvi? No tant, no té per què. Evidentment hi ha coses que en Quim Salvi, igual que hi ha coses que en Sergi Bonet i coses que l'Anna Maria Geli, coses...
S'han fet bé i coses que no s'han fet tan bé o que es poden millorar o que estan a mig fer i que s'han d'acabar. Per tant, jo vull continuar fent una bona universitat. Aprofito la resposta. Hi ha coses que s'han fet bé i coses que es poden millorar. Per exemple...
Per exemple, s'ha posat en marxa tot un canvi del model docent, de com es formen els nostres estudiants, que ha quedat a mig fer, diguéssim, o un quart de fer, queda molt recorregut. Volem entomar aquest repte de modificar el model docent i oferir als estudiants
millors d'oportunitats en molts sentits, una docència més significativa, presencial, aconseguir que els estudants tornin, no és que hagin abandonat, però sí que hi ha un cert absentisme, i per tant que tornin a valorar l'assistència a les classes presencials, voldrà dir que el professorat haurà de fer també, potser canviar la manera de fer algunes coses,
que tinguin oportunitats de tenir experiències internacionals, no necessàriament viatjant, sinó quedant-se aquí però també tinguin contacte internacional, que puguin fer activitats de voluntariat, que ja en fan, però més, que puguin fer pràctiques també més significatives, etc. Tot això, el model docent, que ja dic s'ha engegat, però està a un quart de fe i hi ha molt de química per recórrer.
Es pot millorar algunes de les accions que s'han fet per reorganitzar l'administració, vol dir tot aquest suport tècnic administratiu i de gestió. S'han fet accions, però hi ha molt per fer. Reconeixem nosaltres, i sembla que és bastant compartit per la comunitat, que el reforç del suport tècnic de gestió administratiu a les activitats ministàries és molt important que hi siguin treballant. Per tant, aquí també hi ha camí per recórrer, per fer altres coses i algunes fer-les potser millor.
També hi ha temes d'infraestructures, d'inversions, que també hi ha hagut en els equips anteriors, i en l'últim en particular, voluntat de fer algunes inversions i algunes noves infraestructures que no s'han pogut executar, tant de bo que algunes d'aquestes les puguem acabar executant. Així podria anar dient altres coses, però aquestes potser són les més rellevants.
en tot cas, aprofitem, això perquè vull fer una gueta de balanç d'aquest mandat de Quim Salvi, però vostè ja m'ha comentat diverses coses, ha posat molt d'èmfasi amb el model també amb l'oferta educativa i amb la manera com l'estudiarà en relació amb la universitat. Cal reorientar estudis? La universitat està en un moment, estem vist en tots els canvis de l'entorn, en parlem molt, sobretot a nivell universitari, de com adaptar-se a aquestes noves realitats d'intel·ligència artificial, etcètera, no hi ha només el moment de fer classe, el moment que l'alumne vagi a classe, com deia,
sinó poder també plantejar els estudis. No sé si creu que cal també un pla d'estudis diferent. Bé, jo, bé, en aquest sentit, el que són els graus, d'entrada hi ha una estructura, diguéssim, un mapa, que en diem, d'estudis bastant consolidada, de graus, i no sembla, ni que internament, ni que tampoc externament, el govern ens demanin grans canvis en el que són l'estructura de graus, els graus que fem, diguéssim, no? S'està parlant, per exemple, d'oferir també farmàcia aquí a Girona, seria un grau nou,
però a nivell de grau no espero o no tinc plans de fer grans canvis en els graus pel que fa al mapa d'estudis. Una altra cosa és, com dic, el model, com es fan aquests estudis. Per tant, com es fa la docència del dia a dia, com l'estudiantat ha de viure tots aquests estudis, més enllà del que sigui anar a classe i fer el que està en el currículum estrictament parlant, que hi hagi vida universitària, que participi en associacions perquè tingui altres experiències, no només estrictament fer les seves sessions de classes.
Evidentment haurem de pensar, i això també està ben diagnosticat i previst, de pensar com incorporem aquestes tecnologies, l'intel·lectiu artificial, de quina manera arribem a un equilibri en el seu ús, que sigui l'adequat perquè és una realitat que no podem defugir, però per l'altra banda que no vagi en detriment dels aprenentatges i de les capacitats i de les habilitats de l'estudiantat.
I en aquest tema dels estudis el que és important és tot allò que va més enllà del grau, és a dir, els màsters, d'una banda, doctorats també, però sobretot el que en diem la formació al llarg de la vida. Cada cop estem pensant que a l'UDG, les universitats en general, però el nostre en particular, tindrà els estudiants, diguéssim,
per dir-ho així, joves d'entre 18, 20, 25 anys que van fent els estudis, però cada cop hem d'orientar també estudis, diguéssim, altres estudis orientats a altres tipus d'estudiants, que poden ser uns que ja tenim, per exemple, els majors de 45 i 50 anys que en tenim força, però també, i molts d'aquestes que són persones que han acabat el seu de professional, però sobretot el professional actiu de molts àmbits,
hem de ser capaços d'incidir com a universitat pública en la formació continuada d'aquests professionals que estan en diversos àmbits de coneixement, des de la enginyeria fins a la medicina o la infermeria, passant per la docència de secundària, o professionals de tota mena, de tots els que formem nosaltres a l'universitat, els hem d'oferir
una oferta, valgui la redundància, que els permeti anar-se recapacitant, tornant a capacitar, agafant noves habilitats al llarg dels propers anys, perquè realment difícilment un professional amb el que ha fet a la universitat quan es gradua li serveix pels propers 30 anys de la seva carrera.
Aquest segur que serà un dels reptes de futur. Un altre, que ja ha aprofitat el meu, que em parlava de farmàcia, per parlar del futur campus de salut, evidentment, si es complissin els terminis que hi ha avui sobre la taula, el nou troet, el nou campus de salut, hauria de ser una realitat el 2031, seria l'últim any del seu mandat.
Serien els sis anys, acabarien també el 2031. Per tant, de quina manera, si vostè és rector, planteja encarar aquest repte d'aquests sis anys d'adaptació a nou campus de salut pel que fa sobretot en l'àmbit de medicina, evidentment, i de...
Primer de tot, dir que si es compleixen els terminis, que on he de firmar ara, on he de firmar perquè es compleixin els terminis, diguéssim, que estaria encantat i seria una gran notícia, no per la universitat, altre cop, per la societat gironina, per totes les persones, perquè el campus de la salut és una infraestructura, és un projecte que està al servei dels 900.000 habitants de les comarques gironines i més enllà, diguéssim, i per tant, això seria una notícia extraordinària per la ciutat i per la demarcació.
Dit això, compleixin els terminis i ja estarem al sobre, ja ja estem a sobre, encara com a precandidat ja he fet algunes reunions i trobades al voltant d'aquest tema perquè és un tema importantíssim. Hem de vetllar, nosaltres com a universitat, però també espero que ho faci la resta de la societat perquè aquest projecte realment es prioritzi des de la Generalitat, i es prioritzi conjuntament.
Hospital, per tant, la banda assistencial del campus, però facultats, la banda docent, la banda formativa, espais de recerca, la banda d'investigació de coneixement, espais d'innovació, la banda de donar valor econòmic també a tota aquesta recerca de coneixement i aquesta interacció. La potència que pot tenir un espai físic on estiguin propers físicament tots aquests vessants, l'assistència, la docència, la investigació, la innovació,
pot ser una cosa realment mai vista, diguéssim. Mai vista, si més no, a Girona segur. I per tant, més enllà que els edificis es vagin fent, tant de bo, que els projectes es vagin tirant endavant, ja podem treballar des d'ara pel concepte aquest, pel concepte de treballar conjuntament, de buscar el màxim de sinergies entre aquests diferents aspectes de l'àmbit de la salut.
I això ja ho podem fer sense edificis, podríem dir. Ja podem treballar amb la cambra de comerç i ho estem fent. Ja podem treballar amb l'ICS i amb l'IES i ja ho estem fent. Ja podem anar avançant en com establir, com reforçar, com pensar aquestes col·laboracions amb visió de futur.
Precisament nosaltres, com a Ràdio Municipal que som, li hem de preguntar la relació Girona-Universitat, més enllà del futur campus de salut, evidentment. Un dels últims anuncis que s'han fet des de l'actual rector, des d'en Quim Salvi, és la compra de les Botinyanes al barri Vell. La banca d'espai de la UDG sempre és un dels clàssics, diguéssim, d'un dels reptes també d'allà, no d'ara, sinó d'allà de fa anys.
Continuarà sent també un dels reptes de futur, reorganitzar espais, adquirir nous espais, més enllà del campus de salut, ja parlem de Barri Vell, parlant també de Montilivi, evidentment. En relació als espais, i per tant els edificis, les infraestructures, és una de les qüestions que en els últims anys s'ha pogut fer molt poca feina.
Bàsicament, per dos motius. Un motiu pressupostari, els pressupostos de les universitats, des de la crisi del 2009-10, diguéssim, van tenir una època d'ascens molt important i no hi havia pressupost per inversions. Després s'han anat a recuperar una mica del pressupost, però el d'inversions ha quedat sempre molt limitat. Per tant, hi ha un tema pressupostari que ens fa que sigui molt difícil fer inversions en noves edificacions, per no dir gairebé impossible. I després tenim un tema de...
diguéssim, agilitat administrativa, deixeu-m'ho així, no?, de permisos d'obres, de canvis de, com es diu això, d'usos de... de la planificació urbanística, etcètera, hi ha una sèrie de dificultats. Per tant, els equips anteriors ja van planificar una sèrie de projectes, no?, que a nosaltres ens agradaria poder-los tindre endavant. Ja, d'altre cop, firmo ja si d'aquí sis anys estan fets aquests projectes que són. En el campus de Montilivi, l'eulari, un eulari nord, un eulari nou,
per realment descongestionar els espais de les diferents facultats del campus, perquè té un efecte dominó, és per la politècnica, però això allibera uns espais per ciències, té tot un efecte dominó. Després, també al campus de Montilivi ja ha previst, ja ha pensat un edifici de serveis pels estudiants, tenim la casa de l'estudiant, pels estudiants i pels professors, perquè al final si hi ha un restaurant serà per tothom, però la casa de l'estudiantat i serveis per la comunitat, junt a una residència d'estudiants, que també són altres necessitats, l'espai d'habitatge pels estudiants.
I al barri vell, el projecte per descongestionar també la densitat que hi ha d'estudiantat, de professores, de serveis que hi ha al barri vell a les tres facultats i al rectorat, és això, adquirir part del complex de les Botinyanes i rehabilitar-lo.
Aquests tres projectes que he dit estan totalment assumits i intentarem tirar-los endavant amb la mesura que possible i el més ràpid que puguem aquests tres projectes. Evidentment hi ha el campus de la salut, hi ha altres projectes d'una altra categoria però que també són importants, per exemple el servei d'esports, també hi ha una qüestió que s'ha de...
Però més enllà d'això, el meu capteniment, diguéssim, és més aviat, a partir d'això, un cop això ho tinguem fet, més aviat pensar en optimitzar espais, en millorar-los, en adaptar-los a les necessitats actuals, i no pensar en grans o en altres noves infraestructures, almenys en aquests propers sis anys que em pot tocar a mi des de dir, o jo diria una miqueta més enllà, diguéssim. Penso que també em deia la qüestió de concepte, de nombre d'estudiants, no sabem si aniran a més o no tant, de presencialitat,
també hi ha molta gent que fa teletreball estones o dies, i també hi ha un tema de sostenibilitat, i per tant també hem de cuidar, si som una institució que ha volgut donar exemple, exemple en aquest cas de sostenibilitat ambiental, també vetllar per l'ocupació del territori i per l'ús de recursos, energia, etc. Per tant també hem de començar a posar fred el creixement, un cop ja tenim els mínims per poder funcionar com una bona universitat que som.
Perquè hem parlat sobretot de Girona, la descentralització de la universitat en el territori, això ja és una cosa que ja... És del passat, poder, fins i tot, ja? Bé, sí, i no, també, altre cop, té una resposta, una pregunta, o una resposta doble, no? Si la descentralització, diguéssim, s'enfoca cap a la ubicació de facultats i, per tant, estudis en altres ciutats del territori, difícil, no anem massa per aquí, en principi, eh?
Entre altres coses, perquè també és una qüestió d'eficiència en la gestió, d'economies d'escala i, d'altre cop, de comunitat universitària. Tenir la comunitat, els estudiants, el professorat, el servei concentrat, entre cometes, en una ciutat o en una àrea urbana, doncs dona una vida, una manera de fer que es dilueix molt si es reparteixen diferents llocs del territori.
Per altra banda, però, la nostra visió que som la universitat de les comarques de Girona la tenim claríssima. Per tant, hem de ser presents, no només a Girona, no només a Salt, no només a les ciutats més properes, hem de ser presents a tot el territori de les comarques gironines. I això com ho fem? Ho fem ja actualment d'altres maneres i ho seguirem fent. Ho fem amb les càtedres, principalment, les càtedres que tenim en tot el territori, en diferents ciutats i viles del territori de les comarques gironines,
que són especialitzades perquè és una presència a l'universitat que permet un impuls cultural, una presència i que hem de, potser encara, diguéssim, promoure més, per dir-ho més, o l'impacte que tenen aquestes càtedres. Ho fem a través de projectes que fem en col·laboració de les administracions locals, per exemple, gestionats, gestionats o promoguts per una fundació, que és la Fundació Girona Regió del Coneixement, que té com a missió,
Això precisament, contactar amb tota la regió de Girona, que en diem, regió del coneixement, totes les administracions i empreses del territori i buscar projectes que puguin donar sortida a necessitats que tenen a tot el territori. Per tant, l'estat de Girona sí que és veritat que es concentra en la seva activitat presencial dels estudis a Girona, però és per tot el territori on vol arribar amb el seu impacte.
M'ha parlat també abans de la residència d'estudiants, el tema de l'accés a l'habitatge, evidentment, molt més enllà de l'universitat, és un dels problemes, dels principals problemes avui en dia al país. La universitat hauria de ser més proactiva amb aquest tema?
Bé, proactiva participant en la reflexió i en la proposta de solucions, proactiva, diguéssim, invertint o fent lleis, no perquè no li toca, diguéssim, les lleis... O construint residències, no? Bé, d'acord, d'acord, d'acord. No, vull dir que perquè el problema és un problema, com ja ha dit, un problema de la societat, un problema que, a més a més, és de Girona, és de Barcelona, és de Catalunya, és d'Espanya, és d'Europa, no dic que sigui global, però és un problema molt important...
I aquí cadascú té la seva ideologia, la seva manera de veure les coses. Jo tampoc no soc un expert, però segurament és una qüestió de legislacions i de maneres de fer que se'ns escapen a la universitat. Podem tenir capacitat d'incidir. Tenim professors experts des del punt de vista jurídic o del dret, diguéssim, o de l'economia.
o de l'arquitectura fins i tot, que poden dir-hi la seva i que es poten que la diguin la seva. Per exemple, en una càtedra que s'ha quedat fa poc, que és la càtedra d'habitatge, que vol ser un espai per reflexionar, per apuntar, per dir la nostra, des del coneixement, des de l'expertesa acadèmica, a veure si qui li toqui fer-ho, que és la política real, per dir-ho així, a nivell local o a nivell...
nacional, doncs modificar el que calgui. Dit això, pel que fa a residències, podem incidir-hi, podem incidir-hi en promovent residències. Altres cop, no podem invertir en una residència, no és la nostra missió, no tenim la capacitat econòmica de fer una residència, però podem facilitar sol, per exemple, la superfície, que podem tenir nosaltres amb una altra gent perquè construeixi una residència, ben impactant i fent les coses ben fetes, amb els concursos i les adjudicacions,
Pública se calgui i això està, ho tenim a l'ideari, ja heu dit abans, en el campus de Montilivi ja tenim un sol, una superfície que és de la universitat i que si aconseguíssim un canvi en el pla parcial, ens sembla que es diu, amb els usos d'aquell espai, podríem licitar per fer una residència allà i volem fer-ho, volem fer-ho perquè realment l'habitatge
que és un problema general social, per l'estudiantat ho és, i per l'estudiantat que ve de fora de Girona ho és, perquè tenim estudiantat que ve de les comarques de Girona que poden estar més o menys a prop o lluny, segons com, però també venen d'altres llocs de Catalunya, de les Illes Balears en tenim un bon nombre, de la resta d'Espanya també amb alguns estudis, i d'estrangers també internacionals, els màsters i doctorats en tenim molts, i tenen dificultats per trobar habitatge assequible.
De fet, ja arribant al final de l'entrevista, precisament aquesta possibilitat que això que venen molts estudiants de fora, també amb els investigadors, aquesta mobilitat, aquest context global que facilita al final aquesta gran mobilitat entre universitats de tota Europa, de fora d'Europa, etcètera, com la UDG es pot adaptar amb això per no perdre talent propi o bé per captar-ne de fora. Aquest equilibri
Ja ho he dit bé, és aquest equilibri, és a dir, els nostres estudiants han de poder estar exposats, han de poder tenir la possibilitat, l'oportunitat de viure en el món global i per tant viure expenses internacionals, ho he dit abans,
a nivell europeu, però a nivell global podríem dir no, i és veritat que això s'ha d'aconseguir en molts casos facilitant la mobilitat física, hi ha els famosos jutges Erasmus i altres, tenim xarxes europees que permeten facilitar en principi, tenim ja molts convenis i això és anar treballant en aquesta línia,
Però també treballar amb aquell percentatge d'estudiants que no és menor, que és un percentatge important, que per qüestions econòmiques o de suport familiar, social, no poden o no volen sortir de casa seva, per dir-ho, del territori de Girona. Amb aquest setembre els hem de facilitar una experiència internacional i és possible actualment. O sigui, es pot participar en un curs que està oferint una altra universitat a distància i això ja és una experiència internacional. Es pot fer un treball compartit amb estudiants d'altres universitats.
Es pot aprofitar que tenim entrada d'estudiants d'altres universitats, d'erasmos o d'investigadors predoctorals i postdoctorals, perquè són persones que venen de fora i poden fer activitats interculturals, si voleu dir-li així, o d'immersió de coneixement. Per tant, la internacionalització en el sentit de la universitat...
La Universitat de Girona està oberta al món lògicament, o sigui, tot el que és el coneixement és un coneixement que és universal, podríem dir, tots els investigadors i investigadores estem tota l'estona mirant què fan els nostres col·legues de tot el món. Per tant, això d'entrada ja és així. Tot això com ho transmetrem amb els estudiants? Facilitant que tots els estudiants puguin tenir alguna experiència, alguna experiència internacional, algun contacte internacional, movent-se o quedant-se aquí, però el que es diu la internacionalització a casa. Amb això també hem de continuar avançant.
Ja per acabar, li proposo un doble sal en el temps. Ens anem al 27 de novembre, Josep Cabó guanya les eleccions al rectorat de l'UDG, és anomenat del rector de l'UDG, i ens anem ja al 2031 a acabar el mandat. Com li agradaria que se'l recordés?
Bé, jo crec que m'agradaria que se'm recordés com que he estat un rector que ha fet avançar la universitat, que ho ha fet sempre, diguéssim, com ho diria, amb bon humor, amb ganes, compartint les decisions, corresponsabilitzant les persones, cuidant les persones...
que la gent digués, hosti, és un rector que ha fet coses, en el seu mandat s'han fet coses interessants, bones, però a més a més tots ho hem viscut bé, amb entusiasme, amb satisfacció, podríem dir, tot això que s'ha fet, no? Deixar una universitat més, com diríem,
més bona, més potent, i sobretot més sana, diguéssim, més estructurada, amb els procediments tots més ben endreçats, amb una manera de treballar que fos per tothom més eficient i al mateix temps que portés més satisfacció personal a totes les persones de dintre. I, evidentment, de cares en fora, m'agradaria que se'm recordés
com un rector que ha treballat perquè la institució universitària sigui una institució molt ben vista, es reconegui la seva necessitat, que és la societat, diguéssim. Si mai algú
d'on sigui, es plantegés de fer alguna acció, diguéssim, en contra de l'universitat, per dir-ho així, esperem que no passi mai, que no sigui el rector que l'hagi de defensar, sinó que la defensi l'Ajuntament, els ajuntaments, els empresaris, les famílies, les ONGs, de Girona, que diguin, no, no, l'universitat de Girona és la nostra universitat, la volem aquí i la volem igual com està, o millor de com està, però la volem perquè ens representa una diferència entre què hi sigui i què hi sigui, ens aporta molt què hi sigui. Per tant, això també m'agradaria que se'm recordar des
D'aquesta manera. Doncs Josep Calbo, moltes gràcies per ser avui a Girona FM. Si el 2031 vostè acaba el mandat, esperem que torni, li posarem aquest ell de deu i aviam si es pot donar per sedir. Tant de bo, gràcies. Moltes gràcies. Gràcies.