I a Girona FM obrim, com cada dijous, a partir de la una, un dia més l'espai de l'entrevista municipal. Els dijous ja saben, en aquest cas, parlem amb els diferents membres de l'equip de govern de l'Ajuntament de Girona i avui volem parlar amb el regidor d'Urbanisme de Proximitat i també Planejament, amb el senyor Lluís Martí, que torna a ser aquí a Girona FM, al qual li agraïm la seva predisposició i la seva visita, com sempre aquí a la Ràdio Municipal. Molt bon dia, regidor Martí.
Bon dia, un plaer, com sempre. A veure, l'actualitat mana, com diria aquell, i m'agradaria preguntar-li, segurament ja n'hem parlat força i amb motiu, però de l'aprovació, en aquest cas de la Comissió Catalana d'Urbanisme, d'aquest planejament de tot el sector del campus de salut. La meva pregunta només serà una mica ara mateix, és a dir, quins seran els següents passos que haurà de fer l'Ajuntament de Girona
perquè tot, de mica en mica, vagi agafant camí i tancant, com diríem, carpetes. Sí, perfecte. De totes maneres, tot i que n'hagin parlant molt, deixem insistir i repetir de nou el que hem dit moltes vegades. Això és un èxit absolut, és una fita històrica no només de ciutat, sinó de demarcació i de país. Estem molt i molt satisfets perquè és una feina que, com sabeu, vam arrencar...
El mandat passat, que ha costat Déu i ajuda, que al començament el grup de Junts, això m'ho dir així, també érem quasi els únics defensant aquesta solució que hi va haver en el seu moment, el protocol amb l'Ajuntament de Sal i la Generalitat, el que s'hi afegi posteriorment, i d'això també n'estem molt contents, la Universitat de Girona, una peça també fonamental i capital.
del campus i aquest èxit ha de ser reconegut i ha de ser, doncs, d'alguna manera celebrat per tota la ciutadania i estem segurs que la pràctica de totalitat de la ciutadania ho fa. En la resolució amb el que deies, efectivament, la Comissió de Territori de Catalunya va fer l'aprovació definitiva, la va acordar el dijous passat. En aquest sentit, s'ha finalitzat tot el que és el tràmit
d'aprovació del planejament, hi ha el que queda és la gestió urbanística. I la gestió urbanística què vol dir? Vol dir que s'ha d'elaborar i aprovar tant el projecte d'urbanització com el projecte de reparcel·lació. Aquest projecte de reparcel·lació és el que al final donarà unes finques de resultat, una de les quals serà la que l'Ajuntament de Girona cedirà a la Generalitat de Catalunya per tal que formi part
del que és el projecte estricte del centre hospitalari i del campus de salut Josep Toretta. Per tant, a partir d'aquí nosaltres ja vam posar mans a la feina en el sentit de preparar els plecs per encarregar el projecte d'urbanització, el projecte de reparcel·lació el farem als serveis tècnics de la casa i per tant, estem en la línia que estàvem, seguint el calendari que nosaltres ens vam fixar, ens vam comprometre com a Ajuntament de Girona
I, per tant, celebrant-ho, celebrant-ho i esperant que tot avanci sense cap mena d'obstacte, sense cap mena de problema, amb una unanimitat total de tots els actors polítics i de qualsevol ordre que vulguem imaginar, i en això estem. En aquest sentit, dues coses. La primera, a quin termini té aquest procés de repersonació, com que em comenta, que durà a terme l'Ajuntament, i segon...
Sí, com vam comentar la setmana passada, és veritat que la comissió va demanar al tema del parc Jordi Vilamitjana que no s'urbanitzés fins que no estigués habilitat el nou parc. Correcte, sí, tant la comissió d'urbanisme de Girona en el seu moment com a fer l'informe
com ara l'acord de la Comissió de Territori, el que estableixen és que el parc actual està en funcionament, com aquell qui diu en ús, el que sembla més raonable i apropiat és que fins que no estigui a punt el nou parc, per dir-ho així, aquell no deixi d'estar en funcionament. Sembla lògic raonable i això en el procés...
d'urbanització, doncs segur que no hi haurà cap pega ni cap inconvenient. Quan els terminis, bé, els projectes d'urbanització, com us deia, de reparcel·lació, el fet d'elaborar-los i tramitar-los, seran una colla de mesos que ja estan previstos en el calendari, per tant, això irà a Cabalcana, en el sentit que, si ho recordeu, encara està pendent l'adjudicació, per dir-ho així, de qui haurà de fer el projecte arquitectònic,
que en el seu moment va quedar suspès per la interposició d'un recurs per part d'un dels licitadors, i per tant, a l'expectativa, però nosaltres per part nostra, irem continuant. Canviant una mica de tema, m'agradaria preguntar-li de cara al pressupost 2026, a nivell de planejament urbanístic, no sé quins han de ser els grans projectes que hi hagi en previsió.
Bé, nosaltres a nivell de planejament fixeu-vos que no es tracta tant d'un pressupost concret d'un any concret sinó que són projectes i estudis que van a llarg termini. Evidentment quan parlem de planejament no hi ha res senzill. Recordeu que cada vegada que fem una modificació puntual de planejament això vol dir estar com a mínim un any i mig, dos fins que es veu l'aprovació definitiva i es publica.
poden passar moltes coses i per tant la nostra és una feina, per dir-ho així, de formigueta i una mica també en funció d'aquelles iniciatives, per dir-ho així, que puguin tenir també des del sector privat en el sentit de millorar l'urbanisme actual de la ciutat. Això moltes vegades passa, potser a la gent no n'està al cas i es pensa que tot el que té a veure amb el planejament es mou directament des de l'Ajuntament.
però això no va ben bé així. Hi ha moltes coses que sí, que són iniciatives purament municipals, en el sentit d'anar desenvolupant, modificant allò que convingui per actualitzar l'urbanisme de la ciutat, però a vegades ens trobem amb peticions dels privats que ens presenten millores, millores objectives, i que, per tant, després l'Ajuntament el que fa és assumir-les i tramitar les modificacions. Per tant, en aquest sentit, és una mica una feina, com us deia, de formigueta, d'anar fent, i el pressupost que demanem des de planejament és el que demanem sempre, amb més mans, i per tant...
Això ja és una reivindicació més del que és la meva àrea, per dir-ho així, en el sentit de tenir més mans i, per tant, fonamentalment més arquitectes, més tècnics de gestió, més gent que ajudi a tramitar d'una forma més àgil tots els procediments que tenim, tant amb planejament com amb llicències. Evidentment que és l'altre pot, una cosa és tenir el planejament i l'altra després, un cop s'ha fet la gestió urbanística, poder tenir...
les mans, braços i cervells suficients com per anar informant tots els projectes que es demanen a les sol·licituds de llicència. Un d'aquests projectes, en aquest cas que inclou, òbviament, a l'Ajuntament i també inclou a un privat, tot i que per no haver fet la seva funció, en aquest cas, com a privat, és el tema de les naus de la carretera Barcelona. En aquest sentit, ja hi ha hagut aquest enderrocament d'algunes de les naus. No sé quin és el següent pas, si encara hi ha algunes naus que s'han d'enderrocar o si de moment la cosa quedaria així.
No, fixeu-vos, d'aquí es tracta, com molt bé dius, si ara em fessis dir, un àmbit que ha de tenir una incidència notable en els propers anys segur que és aquest, és el polígon d'actuació 117, que és el que queda entre la nova clínica Girona i el que serà el nou institut Armazenda.
I efectivament, com dius, en aquest àmbit s'han derrocat unes naus. I per què s'han derrocat aquestes naus? Doncs s'han derrocat perquè es van comprovar tot un seguit de dèficits estructurals que el que feien és posar en risc no només el bé, sinó també les persones que, de forma irregular o il·legal, podien entrar en aquestes finques
i fer el que fos a dins d'aquestes naus. Per això es van enderrocar amb el ben entès que aquest enderroc ja està previst en el planejament municipal, ja està previst en aquest àmbit, que com sabeu ha de tenir una altra configuració que no té res a veure amb l'àmbit industrial que vivia en el seu moment.
I, per tant, aquest enderroc ja estava previst sobre el paper i ara s'ha avançat a la pràctica per aquests dèficits estructurals. Això què vol dir? Que si amb d'altres naus que també s'hauran d'enderrocar es detecten igualment dèficits estructurals, també es farà la mateixa operativa, per dir-ho així, si no es detectessin aquests dèficits estructurals, l'enderroc de les naus vindria en el moment de l'urbanització de l'àmbit. No sé si en aquest sentit també hem de veure o mirar l'altre àmbit que seria des de l'institut, o el futur Institut Armazenda,
en direcció al Corte Inglés, que diríem. En tot aquell tram, no sé si també s'ha de parlar amb alguns privats per, per exemple, que intentin dinamitzar les parcel·les que puguin tenir i que ara estiguin en desús. Sí, sí. Per sort, els privats tenen molt clar el que han de fer per rendibilitzar el seu patrimoni i ja s'han mogut.
i molt, i val a dir que en aquest àmbit que queda just al cortat de la Masenda hi ha un altre àmbit d'actuació que rep el nom de FEXA, és la unitat d'actuació 53, que ja ha portat a terme tot un seguit de passes, ara fa res, hi ha l'aprovació definitiva.
i per tant des d'aquest punt de vista és un àmbit que també en breu, jo diria que fins i tot més ràpid que el propi armesenda, veurà el seu desenvolupament i per tant també serà una altra fesomia que canviarà moltíssim i que ajudarà a dignificar encara més i fer més amable i més acollidor aquest carrer de Barcelona que volem que sigui, deixant de ser la carretera de Barcelona de sempre.
seguint una mica els estàndards molt alts d'urbanització que ja hem vist en l'àmbit del Corte Inglés, com deies, i també en l'àmbit de la nova clínica Girona. Per tant, just al costat de l'armesenda, efectivament, ja s'està desenvolupant des del punt de vista de la gestió urbanística tot el que s'ha de tenir aprovat per portar a terme ja després l'urbanització i després l'edificació corresponent.
Suposo que en aquest sentit, a mesura que es vagin desenvolupant planejaments urbanístics, com aquesta zona dels naus, aquest que em comenta també de FEXA, això ha d'incentivar alguns que encara potser van més endarrerits o que puguin dinamitzar molt més tot aquell sector, que vegin com que si es queden enrere poden perdre una oportunitat. Segur, segur, sens dubte. Vull dir, cada vegada que hi hagi una actuació a l'àmbit del carrer de Barcelona es veurà
d'alguna manera com una zona de la ciutat totalment amb expansió i que ha de ser una mica un dels nuclis generadors sobretot d'activitat residencial i comercial de la nova ciutat. En aquest sentit, per part de l'Ajuntament també hi col·laborarem tot allò que faci falta en el sentit tant de fer els tràmits corresponents com per exemple...
un projecte que ja estem redactant d'eixamplament de la vorera en l'àmbit del que s'hi ha costal. Si ho recordeu, aquell dia hi ha un àmbit com un coll d'ampolla, amb aquella tanca, és una tanca prou bonica del que s'hi ha costal, però que el que genera és una ampla de vorera realment
miserable, deixem-ho dir així, perquè si has de passar amb una cadira de rodes o amb un cotxet per allà és difícil que puguis passar. Per tant, estem fent un projecte d'eixamplament d'aquesta vorera que encara servirà per donar més sensació de nova urbanització en tot aquell àmbit.
M'agradaria preguntar-li, senyor Martí, perquè he mirat l'ordre del dia del ple, del proper ple de desembre, i em va cridar l'atenció en aquest cas dos punts. Un que parla d'una modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana, en aquest cas de l'àmbit del Rissec i el Mas Quintana de Baix, i també l'altre que entenc que va lligat
o hauria estat digut perquè està molt a prop, que és la suspensió d'exigencies urbanístiques del pont de la barca i la modificació urbanística. Exactament, això de què parlaríem? Sí, però és pura casualitat el fet que coincidissin amb la mateixa ordre del dia de les comissions informatives, en el cas de la...
de territori, per dir-ho així, o l'urbanística, però certament estan molt i molt a prop. L'àmbit que comentaves del Rissec, per situar-nos, és el que quedaria, diguéssim, a l'altra banda de l'Avinguda de França, en relació amb aquell aparcament del Mercadona, allà on hi ha les alcines, perquè la gent es situï, i perquè es situï encara més allà on hi ha ara mateix una rustisseria en la que em sembla que hi va molta gent i té força acceptació. Doncs bé, en aquell àmbit,
La propietat, el que ha intentat és aquesta modificació per tal d'ajustar i adequar els usos que estan previstos en el planejament a la realitat del que tenim ara, sobretot des del punt de vista dels usos permesos en funció del risc d'inundabilitat. Recordeu que això és un àmbit
que igual que el que hi havia allà al pont de la Barca, que si ho recordeu vam aconseguir una subvenció de l'ACA per fer un mur, que això ha permès que allà hagi desaparegut el risc d'inundabilitat. En aquest altre àmbit, per tant a l'altra banda de l'Avinguda de França, també hi ha un risc d'inundabilitat, és una de les zones més afectades per aquest risc a base a les possibles avingudes o crescudes del riu. Allà hi havia previst un equipament privat sanitari assistencial, que evidentment amb els criteris que té ara mateix l'Agència Catalana de l'Aigua seria impossible d'ubicar en aquell lloc,
I, per tant, el que han fet els privats és proposar una modificació ajustant aquests usos i, per tant, canviar-los i fer uns usos de caràcter comercial, per dir-ho així, sobretot comercial, i fer una ordenació o una ordenació indicativa de l'edificació que permetés acreditar que realment aquest risc d'inundabilitat quedaria salvat amb aquest nou ús i amb aquesta nova ordenació indicativa. Des del punt de vista de l'Ajuntament ens ha semblat molt correcte i adequat, sobretot per tal de no caure en aquest risc que comentava...
d'inundabilitat i aquest és l'abans de la modificació del planejament que es presenta per a la seva tramitació. L'aprovació d'aquest abans només el que suposa és que es pugui tirar endavant el que és el procediment d'avaluació ambiental estratègica per tal de verificar si és correcte o no ho és, és el punt de vista de la Generalitat, de totes les òrgines que hagin d'informar, de les consultes que s'hagin de fer, etcètera, etcètera.
si això tira endavant amb el document de referència a l'informe ambiental que hi pugui haver, després hi hauria l'aprovació inicial més endavant, etcètera, etcètera, etcètera. I l'altre punt
que comentaves que també es va exposar a la comissió informativa, és el de la possible suspensió de llicències de l'àmbit del pont de la barca, que agafaria, per dir-ho també d'una forma gràfica o perquè la gent estigui al cas, doncs aquell àmbit en el que teòricament hi ha un anar on es volia portar a terme una activitat recreativa, però no només aquest àmbit, sinó també el que queda per sobre, és a dir, l'àmbit que hi ha ara a la veginera, etcètera, etcètera,
que hi ha un desnivell important i el motiu de voler tirar endavant aquesta suspensió fonamentalment és, per una banda, intentar veure quina és la millor ordenació per a aquest àmbit, perquè ara mateix aquell àmbit està previst un vial que no existeix, que s'hauria de fer, que implicaria l'enderroc d'algunes construccions, la cessió d'alguns àmbits. Cal veure si és la millor ordenació possible i després per l'altre també que es plantegi
o que s'obri el debat a nivell dels juros municipals sobre quins usos s'hi han de poder fer, si els que hi ha ara, si uns altres, diferents, canviar-los, etcètera, etcètera. Val a dir, per això, i deixem-ho advertir en aquest sentit, que ja es va exposar als membres de la Comissió Informativa, que això simplement se'ls exposava per tal que en tinguessin coneixement, que no volia dir que aquest punt concret de la suspensió de llicències anés al ple que ens ocuparà, doncs,
La setmana vinent podria ser que anés el de gener, però simplement ja era per avançar-ho, perquè ells també poguessin reflexionar i a partir d'aquí veurem si entra l'ordre del dia del ple d'aquest mes o si en canvi es posposa un mes més. Senyor Martí, m'agradaria preguntar-li ara, canviant una mica d'ubicació, ens situam a la plaça Independència, a l'edifici Gran Via, un edifici que, si no tinc mal entès, està immers en un procés judicial.
Fa poc hi vam veure actuacions, sobretot referents crec que als fonaments, una mica l'estructura per alguns perits que s'hi podien ocasionar. No sé si aquestes primeres actuacions donen una petita esperança a l'Ajuntament que en un futur no gaire llunyà aquest edifici, diguem-ne, pugui estar totalment habilitat. Sens dubte, sens dubte. És realment important que...
que la propietat o els promotors o qui siguin, perquè evidentment nosaltres no ens posem en els temes civils o privats que puguin existir, ni encara menys la litigiositat que hi pugui haver-hi, però realment seria molt important que hi hagués una evinença, un acord o una capacitat per part de qui sigui d'emprendre aquesta iniciativa de dignificar aquest edifici amb un punt neuràlgic i emblemàtic de la ciutat. Segurament tots estem d'acord que cau una mica el...
La cara de tristesa quan passes per allà i veus la diferència entre àmbits de la mateixa plaça tan dignes i tan respectables i en aquell tan deixat. Deixeu-m'ho dir així, penseu que en aquell edifici hem hagut de fer sistemàticament diferents requeriments, ordres d'actuació per tal que s'esmanessin d'un seguit d'aspectes per tal d'impedir que es produissin danys a la gent que passava per...
pel carrer o per sota o per allà on fos, per tal de mantenir i conservar l'edifici. En aquest sentit, com molt bé deies, hi ha una llicència per fer un seguit de treballs i actuacions, fonamentalment des de la planta primera fins a dalt de tot, deixant a banda la coberta, i per tant és molt interessant que això sigui així, esperem que vagi endavant, esperem que també es resolgui el que s'hagi de resoldre respecte del planta baixa, i amb atents en aquest sentit.
M'agradaria també preguntar-li, senyor Martí, en aquest cas, per els pisos de Pont Major. En aquest cas, aquells pisos que hi ha projectats a la zona de Camp Boades, que, si no tinc mal entès, tenien més o menys la idea de fer d'una alçada, no sé si eren de 8 o 9 plantes...
Una cosa així, crec que no sé si va aixecar algunes queixes fins i tot entre el veïnat, no sé si aquest projecte segueix encara d'en peu, si s'ha repensat o en quin punt es troba. Sí, sí, aquest és l'àmbit de destileries, és el nom que té en el planejament, és un àmbit que ja ve determinat pel que es va aprovar en el seu moment en temps dels governs socialistes, a més a més a petició de la ciutadania d'aquell àmbit, en el fet que fos un àmbit residencial i que per tant la fàbrica actual
d'aquesta empresa gironina, doncs, pogués marxar d'aquí i anar a un altre lloc, amb una altra ubicació, doncs, més adequada, no?, amb el règim d'usos. Evidentment, doncs, l'iniciativa dels promotors va ser desenvolupar el que ja deia el planejament, sense canvis,
i en funció d'aquest desenvolupament es va plantejar un projecte intentant ser al màxim de respectuós amb tots els estàndards que hi ha d'haver a mateix, però a més a més buscant un plus de qualitat en relació amb les edificacions que hi podia haver al barri. En aquest sentit, com molt bé dius, hi va haver una colla de veïns que potser es van alarmar una mica en el sentit de veure que hi havia algunes alçades que podien considerar ells importants, com la màxima era de 8, només en un cas molt concret,
Però en qualsevol cas, a part de tots els informes que es van emetre, això es va referir al promotor per tal que tingués en compte aquestes situacions i per tant intentés fer unes variacions o presentar unes alternatives per tal de rebaixar aquestes alçades. Això és el que s'ha fet, és el que ha presentat el promotor.
han baixat i per tant estaríem parlant d'alçades de només 5 pisos, 5 pisos iàtics, com a molt, una cosa així, i per tant això és el que ara s'està analitzant i informant per tal que pugui continuar endavant. Per tant, la previsió que pugui començar a veure algun canvi real en aquella zona és gaire llunyana? Home, ja sabeu que totes les coses que tenen a veure amb l'urbanisme...
d'immediatesa poca. Per tant, ara estem parlant d'aquest pla, de l'aprovació d'aquest pla, s'haurà de fer també el projecte d'urbanització, el de reparcel·lació, i veurà fins aquest resultat. Evidentment, l'urbanització voldrà dir que la fàbrica haurà de desaparèixer d'aquí i fer les obres. Per tant, estem parlant amb una sèrie d'anys vista, però realment l'impacte serà molt important i en positiu, des del punt de vista. Fixeu-vos que també estem parlant
d'un àmbit que si fem, doncs, eixamplem una mica el zoom, estem parlant del punt major i estem parlant de la proposta de l'Ajuntament de Girona pel pla de barris, una proposta realment important, impactant, amb una càrrega pressupostària realment notable en part de l'Ajuntament, en part dels privats també i en part sobretot de la Generalitat, que hi posaria de la seva part si aconseguissin set judicataris d'aquesta proposta, i aquest és un punt més, aquest pla d'estileries del que s'integra en tot l'àmbit del punt major.
Hem vist, regidor, com en els últims dies s'ha tornat a tancar el Triangle del Ter, aquell espai on fins ara hi aparcaven uns quants vehicles per diferents motius. Tot això per culpa d'una sentència judicial, no? Correcte. Sí, si us en recordeu, en aquest cas es barrejaven diferents qüestions d'ordre civil.
i d'ordre de dret administratiu. Per dir-ho així, la decisió que va prendre el jutjat en el seu moment del contenciós administratiu va ser considerar que no procedia allò que deia l'Ajuntament, per tal que es pogués fer una utilització pública de l'àmbit, perquè prejudicialment d'alguna manera entenia que des de l'àmbit civil no quedava prou clar que no fos la família que diu que és seu,
Nosaltres, des de l'Ajuntament, tenim el convenciment absolut que allò no és privat, sinó que ha de ser públic. Hi ha un treball de topografia, recollint la història cadastral i de tot tipus, que ho acredita de forma molt clara. Malauradament, des del punt de vista del jutjat contenciós, no es va voler entrar en aquesta matèria i, per tant, ara la viurà de cel de civil. I, en aquest sentit, em consta que els serveis municipals estan fent el que toca per preparar...
un procediment civil que correspongui per tal que es pugui acreditar finalment que allò no és privat sinó que ha de ser públic. Canviant en aquest cas una mica l'àmbit, anem cap al sector de l'Avellaneda. M'agradaria preguntar-li pel futur IKEA, la futura botiga IKEA, que si no vaig errat es va dir que obriria en un sector on abans hi havia una part de l'Heroi Merlin, en aquest cas,
No sé si s'ha avançat gaire en aquest sentit o si n'és conscient d'algun avenç. No, no, no, en aquest sentit, si hi ha algú que té aquesta idea i de portar-la a la pràctica, haurà hagut de demanar les sol·licituds de llicència corresponent per fer el que toqui, però a mi de moment no em consta.
També m'agradaria preguntar-li de l'enllumenat de l'Avesa. No sé si, vist una mica el canvi que hi ha hagut fins ara, a quina part del procés estem ara mateix? És a dir, si s'ha fet la gran part de tot aquest canvi d'enllumenat, si encara estaríem potser a la meitat, en quin punt?
Bé, ja sabeu que es va fer un gran esforç en matèria d'enllumenat, que vam decidir en el mandat de l'alcaldessa Madrenes a tirar-lo endavant, que jo crec que els resultats són immillorables, ara la gent segurament passa per l'Aves i ho troba ben normal, però la inversió que s'ha fet allà i el canvi que hi ha hagut és realment brutal i estem realment molt contents.
des d'aquí felicitar, evidentment, a tota l'àrea, en particular a l'enginyera municipal, a Fanny Fernández, per la feina que han fet, també els companys que han intervingut des del punt de vista de les obres, l'Ernest Pernau, per exemple, però, evidentment, no està completat. Sabem que hi havia cinc fases, se n'han fet tres, queden les fases, sobretot, de l'interior d'aquelles illes de plataners, per dir-ho així,
Si m'ho preguntes a mi, jo escombrant cap a casa a la meva vària, m'interessaria que fos ja efectiu una altra partida pressupostària que fes possible implementar aquestes fases, perquè evidentment ja ho vam preparar tot per fer possible que immediatament fossin una realitat, però també sabeu de què va el tema pressupostari i les dificultats que tenim, sobretot motivades perquè des del Govern de l'Estat no es fan les modificacions que toquen i no es permet que els ajuntaments...
que estiguin bé d'endeutament com és el nostre, puguin fer servir, doncs, tot un seguit de diners per portar a terme determinades actuacions. I així estem, esperant que la normativa canviï i, doncs, intentant, doncs, que el govern socialista escolti altres grups com el nostre, que demanen, doncs, més diners per als municipis i als dents locals.
Doncs haurem de seguir esperant a veure què passa tant pel que fa al govern i aquestes rigideses amb els ajuntaments com també pel que fa al proper pressupost de l'Ajuntament de Girona i totes les actuacions urbanístiques que hi ha planificades de cares no només a l'any que ve sinó com han escoltat també amb aquesta visió a llarg termini que té, com ja saben, l'urbanisme.
Gràcies, senyor Martí, per ser avui aquí a Girona FM un dia més i per aclarir-nos molts temes dels quals esperem veure el fruit en un futur proper. A vosaltres, com sempre.