El 27 de novembre, la Universitat de Girona decideix el seu futur. Les eleccions de l'UDG a Girona FM.
Doncs continuem amb el seguit d'entrevistes que hem fet els tres candidats a rector de la UDG. Avui, última entrevista amb el candidat Albert Ruda. Albert, gràcies per venir aquí a General FM. Gràcies a vosaltres. Albert Ruda és jurista, té 50 anys, licenciat en dret per la UDG i doctor europeu en Premi Extraordinari. La seva recerca es centra sobretot en el dret de responsabilitat civil i el dret de contractes
és professor agregat de Dret Civil, va ser de Gà, també de la Facultat de Dret entre 2016 i 2024, i ara precisament n'és vice de Gà. Ha publicat més de 170 treballs i ha estat vinculat a centres de recerca d'universitats dels Estats Units, Àustria, Japó, per exemple, i altres països.
Està col·laborant amb el Govern català en l'elaboració i actualització del dret civil de Catalunya i és president des del 2015 de Tribunal Arbitral de la Junta Arbitral de Consum de Catalunya. A veure, ens comencem l'entrevista amb la primera pregunta que us hem feta a tots tres, que és per què decideixes presentar-te com a rector?
Jo decideixo presentar-me com a rector perquè penso que la Universitat de Girona necessita un canvi. Fa falta un canvi per adaptar-nos a tot el canvi social que està a Venti, que és un canvi trepidant, vertiginós, i que correm el risc, si no ens movem ràpid i no hi ha un lideratge, a quedar fora de joc. La societat està canviant molt veloçment i nosaltres ens hem d'adaptar en aquesta societat.
I penso que amb la meva experiència de Degà, amb dos mandats consecutius, havent estat objecte d'una reelecció, he pogut conèixer molt bé la casa, la institució i a més a més demostro aquest lideratge i per tant és important ara assumir aquest nou repte. En tot cas, com vol que es reconegui la seva candidatura? Quins seran els seus trets distintius? Ara parlava de canvi, però més enllà d'aquest, sinó més a nivell també de programa, d'acció de govern...
Sí, nosaltres articulem la campanya, la candidatura i el programa sobre la idea del canvi. Volem canviar. Volem canviar no perquè s'hagi de canviar perquè sí, sinó perquè ens ho demana la societat. Les universitats públiques com la UDG tenen al davant uns reptes formidables.
i estan perdent una mica de comba. Estan sorgint universitats privades, hi ha tot el tema de la digitalització, la intel·ligència artificial, etc. Nosaltres no podem quedar en un rol, diguéssim, irrellevant. Volem ser protagonistes i liderar el canvi també la societat. Volem que hi hagi una societat millor, nosaltres formem els protagonistes de demà i, per tant, volem preparar també el jovent i la resta d'estudiants perquè puguin liderar aquesta transformació social.
us parla molt del canvi, parlem de canvi o parlem de revolució?
Aviam, nosaltres no volem fer una revolució en el sentit que reconeixem que hi ha una tradició, hi ha una feina feta, sempre hi haurà inevitablement una continuïtat respecte a la feina que s'ha fet anteriorment, que és molta, i no tot està malament, com és natural. Nosaltres reconeixem, i des de l'agraïment i de l'admiració, a la gent que ja ha estat fent la feina. Però és bo que entrin gent nova, amb sensibilitat nova, també una mirada original,
Hi ha hagut gent i altres candidats que ja han tingut l'oportunitat de fer els canvis que es podien fer. I nosaltres, que no hem estat en el govern de la UDG, pensem que som aquesta gent nova que pot fer el canvi. Per tant, no és una revolució, però sí que és una transformació real, en el sentit que s'han de canviar moltes coses, també perquè el context és molt canviant.
Fàcim un resum del seu programa electoral. Nosaltres proposem recuperar el lideratge i portar la Universitat de Girona a noves cotes d'excel·lència. Volem que sigui una universitat que despunti, que destaqui, que sigui un referent. Darrerament estem veient que la UDG està perdent llocs en els rànquings internacionals, pràcticament tots els rànquings.
Hem baixat, no vol dir que tots els rànquings estiguin bé, el tema dels rànquings també és molt discutible, però quan tu estàs baixant generalment en tots els rànquings, això t'està donant un senyal important. Nosaltres no podem estar creuats de braços, hem de veure què s'està fent també amb altres universitats, aprendre de les coses que s'estan funcionant i les que no acaben de funcionar les hem de corregir.
Hem de millorar el clima de treball, volem vetllar per les persones, volem fer una recerca puntera, introduir encara més tota la digitalització, aplicar, implementar, desenvolupar tot l'aspecte de la intel·ligència artificial i altres tecnologies com el blockchain, web3, etc.
Volem també millorar la docència, part de l'estudiantat considera que després d'estar 4, 5, 6 anys a la universitat estan una mica perdent el temps, en el sentit que no ho tornaria a fer, això ens preocupa, en alguns graus específicament hi ha un percentatge molt alta de gent que es manifesta poc contenta amb la formació rebuda. Nosaltres hem de ser receptius, hem d'estar amatents en aquest feedback, en aquesta retrocció que ens dona la nostra comunitat, els nostres alumnis, per mirar de millorar.
Vostè també en parlava abans d'aquesta idea del canvi, també deia que hi havia coses que s'havien fet bé, d'aquests vuit anys de govern de Quim Salvi, quines s'han fet bé, quines creu que s'han fet bé i que s'han de mantenir?
Jo no podria ara destriar tot allò que s'ha fet bé i el que s'ha fet malament. Jo pressuposo que tothom que hi ha estat, perquè també he estat de GAT, també he estat en una posició de lideratge, entenc perfectament que moltes vegades coses que voldries fer no les has pogut fer, tot i que t'has donat el 100% de tu mateix. Per tant, per això deia que hi ha un reconeixement, un agraïment cap a les persones que hi han treballat.
Però hi ha hagut potser molta feina que ha vingut donada una mica a cop de boe, no? És a dir, hi ha hagut moltes reformes legals que han obligat a adoptar una sèrie de mesures, no perquè nosaltres volguéssim, sinó per imposició legal, hi ha hagut una pandèmia, hi ha hagut una sèrie de fenòmens que ens han tingut molt distrets, hi ha hagut potser un plantejament molt reactiu i ha faltat lideratge, ha faltat una visió, no?
Sí que s'han fet moltes coses, evidentment, però pensem que algunes d'elles s'haurien pogut fer millor. En tema de professorat, tot i que la feina ha estat titànica, ingent, pensem que encara hi ha molta gent que està descontenta, que està esperant si es pot promocionar o no. Gent que està en una situació d'inestabilitat, molta provisionalitat a les places,
Molts de canvis. La gent necessita una estabilitat, necessita saber que pot aportar i que la seva feina és reconeguda. I això potser és un aspecte que ha quedat una mica deixat de banda. Nosaltres volem millorar aquest sentiment de reconeixement, de pertinença a la institució, que la gent vingui il·lusionada a treballar,
perquè també aquesta il·lusió després es transmet a les aules i a tot allò que fem, a la recerca, que ens traiem de sobre part de la càrrega burocràtica, és veritat que no podrem eliminar tota la burocràcia, és un signe del nostre temps que hi ha molta burocràcia, perquè hi ha molts controls econòmics que s'han de fer sí o sí, però en la mesura del possible que no afegim nosaltres capes de complexitat burocràtica que al capdavalla ens dificulten de preparar bé les classes i de fer una recerca puntera.
ara vostè parlava de fidelitzar la gent que hi ha a l'UDG, que pugui promocionar, que pugui créixer des de la pròpia universitat, estem en un moment on precisament tant a nivell de recerca com a nivell també d'estudiants, d'alumnat, el que es fa sobretot és intercalar períodes de recerca fora, anar a altres universitats, màsters,
beques, etcètera, per viatjar pel món. Llavors, una miqueta com es troba aquest equilibri entre el retenir el talent que hi ha a l'ODG i captar també talent de fora o evitar que se'n vagi. Són tres potes d'una mateixa taula difícil de...
Exacte, és una pregunta excel·lent perquè efectivament hi ha part dels nostres companys i companyes que tenen els papers oficials, les acreditacions per poder-se promocionar i no se'ls dona una perspectiva clara. Estan patint i diuen què faig, jo d'aquí uns anys ja em jubilaré, si no tinc possibilitats de promoció, si em surt una possibilitat a fora me n'aniré, quan en canvi sento que l'UDG és la meva casa i jo em voldria quedant aquí, tinc el meu projecte vital aquí. Nosaltres hem de donar unes perspectives de futur a la gent.
És important que la gent pugui sortir també. És important que el professorat, per exemple, disposi de sabàtics. Veiem que els nostres companys i companyes, professors, professors d'altres universitats, disposen d'aquests sabàtics, no com una idea de privilegi, que la gent no vulgui treballar, sinó perquè de vegades necessites una estona de no fer classe per poder estudiar a fons els temes, per poder-t'actualitzar. No pots estar produint contínuament. Fins i tot un esportista d'alt nivell necessita en algun moment baixar de la màquina o deixar de córrer, el que sigui, i descansar i prendre aire.
Nosaltres pensem que s'han de buscar aquests espais, donar un valor d'oxigen a la gent, que la gent pugui marxar a l'estranger, continuar amb les ajudes, donar suport a la gent perquè pugui marxar a l'estranger i que tingui aquestes possibilitats de regenerar-se, que en definitiva, com deia, infleixen després en una millor producció científica, docent, etcètera, etcètera.
Parlem també de l'oferta d'estudis de la universitat, el que hi ha avui en dia. Vostè pensa que cal renovar aquesta oferta, per exemple, en graus o respecte a màsters, postgraus, l'estudi postuniversitari, per entendre-se, no? I creu que cal una sacsejada o no? O ja hi ha una bona oferta ara mateix?
Efectivament jo crec que cal una sacsejada i si no segurament no ens presentaríem a les eleccions. Fa falta una sacsejada, això és inevitable, és indiscutible. El tema és com replantegem el nostre mapa de titulacions i què volem ser quan siguem grans, per dir-ho d'alguna manera.
Nosaltres hem de mirar de ser originals. No podem tenir la mateixa oferta que té tothom. Hem de ser disruptius. Altres universitats del nostre entorn estan oferint ja, per exemple, graus en intel·ligència artificial. Ens hem de plantejar si tenim aquesta oferta. Hi ha un projecte de fer un grau en farmàcia. Jo he parlat amb els responsables del Col·legi de Farmacèutics de Girona, per exemple. És una cosa a la qual li donem suport. Però hem de veure com s'encaixa, com s'encaveix aquest nou grau en el panorama de les titulacions de l'UDG.
Nosaltres hem de poder idealment oferir noves titulacions. El problema que tenim és que hem de fer espai per aquestes titulacions, hem de tenir més recursos per poder-nos programar. Hem de veure allò que funciona i allò que no. Hem de ser atractius i interessants també en el màster. Ens estem trobant que les universitats privades estan oferint el 60% dels màsters oficials actualment. Hi ha molta oferta privada,
i de vegades els estudiants se'n van cap allà perquè consideren que allò els hi pot interessar més. Hem d'analitzar per què. Nosaltres hem de ser interessants també i atractius des del punt de vista dels màsters. Idealment, nosaltres hem de tenir molts més graus als que tenim ara. El campus de salut serà una gran oportunitat perquè podrem encabir en allà diversos estudis que ja existeixen a l'UDG com Medicina i Infermeria, hi ha la possibilitat també de portar-hi farmàcia si tot acaba bé com esperem,
i a més a més es podrien oferir nous estudis, no hi ha veterinària, no hi ha odontologia, òptica, optometria, etcètera, moltes coses que es podrien fer, podrien fer matemàtiques, es podrien fer, en fi, moltes altres coses, si nosaltres anem a més. Nosaltres no hem de pensar que és una universitat petita de províncies perifèrica i amb poc múscul, hem d'intentar créixer, hem de buscar també complicitats amb el sector privat.
Part del nostre projecte consisteix en això, obrir-nos a la societat, buscar aliances, buscar inversors que vulguin invertir a Girona, crear nous espais a la ciutat, residències per a estudiants. No pot ser que estudiants de fora, i parlàvem abans de la tracció del talent, que estudiants de fora que potser venien a estudiar a Girona, quan veuen els preus dels lloguers, surten espantats. Nosaltres hem de poder ajudar els estudiants perquè puguin trobar un lloc per viure a Girona.
I per tant, en aquest sentit, hem de fer una ciutat més universitària. Ara mateix tenim una ciutat turística que està molt més, molt maca. Jo vaig néixer a Barcelona, he viscut en diversos municipis, Girona m'encanta, però hem de intentar que sigui més universitària també.
El tema de l'habitatge, ja hi tornarem més endavant, perquè evidentment és un dels temes que més preocupen, no hi ha la universitat, sinó la societat en general, però m'agradaria ara, vostè ha parlat del grau de farmàcia, ha parlat també del campus de salut, si es complissin els terminis que hi ha avui sobre la taula, el 2031 s'inauguraria el nou campus de salut. Són terminis ajustats, evidentment, però això és el que tenim ara a nivell oficial sobre la taula. Aquell seria l'any que vostè acabaria el seu mandat?
si vostès escollit rector la setmana que ve. Com creu que s'ha de preparar aquests sis anys a la universitat de cares en aquest campus de salut? De quina manera s'ha d'estar a punt davant d'aquest repte?
Nosaltres hem d'estar atents al que passa a la societat, hi ha en aquest cas un gran projecte que és també un projecte transformador de la ciutat i de la regió, que és el campus de salut, i hem d'estar atents a les inquietuds i a les necessitats, en aquest cas sanitàries de la regió, per estar liderant. Nosaltres hauríem de liderar aquest projecte des de la Universitat de Girona.
Hem d'anar de bracet amb els principals operadors, amb les administracions, mirar com ho podem fer de la mateixa manera des del minut 1. I en aquest sentit, és un projecte que inevitablement haurà d'assumir qualsevol rector, en aquest cas són 3 candidats, anava de dir rector, rectora, doncs en aquest cas inevitablement serà un home, tant de bo a la següent hi hagi una dona. Però vull dir que qualsevol rector haurà de liderar. Jo crec que aquí la universitat té un paper de lideratge, però ha de ser també de complicitat.
Hem de veure que això es materialitzi. Hem d'adoptar tots els passos possibles i hem d'assumir que les universitats a vegades tenen uns tempos una mica lents. Hem de ser especialment àgils. Hem d'aprendre l'accelerador amb això. I d'haure ser d'acord amb les institucions, les parts afectades, els stakeholders, que es diu ara molt, totes les parts que tenen un interès en què això tiri endavant, fer-ho. Per què? Perquè està en joc en definitiva la salut de les persones a la regió.
El Trueta està molt periclitat, necessita una renovació, no? Aleshores, aquí no és una qüestió baladí, és una qüestió que té a veure molt amb la vida les persones, per tant, és una posició de molta responsabilitat, des del minut 1, posar-se a disposició, però no anar a remolc, sinó intentar liderar-ho també.
En tot cas, el nou campus de salut sí que ha de ser el nou gran creixement de la universitat, com a mínim si parlem d'espai, si parlem d'espai físic, per entendre'ns, mentalitat més urbanística. Tot i així, també el barri vell és un lloc que també es diu que s'ha de créixer recentment,
el rector ha anunciat la compra de les botinyanes per poder en el futur encabirir serveis de la universitat. Montilivi també és una zona que també necessita, es diu, també un possible creixement o possible adaptació de serveis. Llavors m'agradaria preguntar-li com valora vostè aquest creixement de la universitat, on creu que s'ha de fer, com es pot fer i si el veu possible.
Nosaltres hem de créixer d'una manera endreçada, però el que està clar és que hem de créixer, és a dir, la universitat ha d'anar més perquè hi ha una demanda de la societat, la gent necessita formar-se cada vegada més, la formació dura tota la vida i per tant no és només que facis un grau, un màster quan ets jove i després...
sinó que has de tornar a la universitat i t'has de seguir formant i has de seguir creixent. I és bo que això passi, és bo que tornin els estudiants que es van graduant al seu moment, que decideixen fer una segona carrera, que decideixen fer un altre màster, un postgrau, una microcredencial, etc. Nosaltres volem portar les microcredencials en els centres perquè no estiguin només en una fundació, que en el fons és una fundació que forma part del paraigües de la universitat, però no és la universitat estrictament parlant.
Aleshores, el creixement, el problema que tenim a Girona, el desafiament que tenim a Girona, és que tenim ja una zona molt tensionada, molt ocupada i, per tant, el territori és el que és. Al barri vell tu no pots créixer perquè no podràs construir, tens els edificis que hi ha, per tant, el que hem de mirar en tot cas és de...
...de rehabilitar, de transformar edificis ja existents... ...o d'adquirir nous edificis. L'adquisició de Botinyanes, que ja em va anunciar el rector... ...fa un temps, quan el vaig anar a veure... ...li ho vaig comunicar oficialment, tot i que ja ho sabia, no? Ja n'havíem parlat, però quan vaig fer... ...el tràmit d'aquest oficial, de dir-li, no? Que escolta, que em presentaré i tal... ...ell ja em va informar sobre l'estat de l'adquisició de Botinyanes... ...jo crec que està bé, però també hem de tenir present... ...que és un edifici que necessitarà tota una inversió... ...que no serà pas petita...
mentre que tenim molts edificis a la universitat que estan en condicions que encara no són dignes, edificis en els quals no es pot treballar, edificis que tenen problemes de climatització i on passes una calor extrema a l'estiu o et molts de fred a l'hivern. Aleshores, la gent ha de poder treballar també còmodament en un nivell de confortabilitat en els edificis i també l'estudiantat que ve i que passa 4, 5, 6 anys de la seva vida en allà segur, prenent apunts, fent exàmens, fent altres activitats, que sigui en unes condicions de confort.
Està molt bé adquirir nous edificis, però també hem de vetllar per les condicions en les quals estan els edificis actualment. Tenim moltes mancances, hem de fer un llistat i hem de reclamar a la Generalitat un pla d'inversions perquè disposem de recursos per fer-ho.
El tema dels edificis també està lligat amb la residència. Fa pocs dies hem conegut que hi haurà una nova residència d'estudiants, aquest és el projecte, pensem que amb això no és suficient, nosaltres volem construir una tercera residència, tenim contacte ja amb inversors que estan disposats a fer tot aquest projecte, els volem acompanyar, ho hem comunicat també a l'alcalde, hi ha bona disposició per dur a terme, poden ser projectes transformadors i volem des d'aquest punt de vista...
potenciar no només el barri vell, sinó també la resta de campus. S'ha de millorar també la interconexió dels campus i les nevets, les llançadores que hi ha potser no són del tot suficients, caldria més comunicació, més transport, més busos en determinats moments, no pot ser que hi hagi estudiants que es quedin
a terra i que passi el bus de llarg perquè ja està ple de gent, o bé gent de la ciutat, no sé, una persona a la tercera edat que va al mercat, que va amb el carrito i que no pot pujar a l'autobús perquè està ple d'estudiants. Nosaltres hem d'anar de verset amb la ciutat amb això també i per tant millorar les comunicacions, que tu puguis circular entre els campus, etcètera.
Creu que s'ha estat d'esquena entre universitat i ciutat? N'ha fet referència a diverses coses, però ja parlava de la mobilitat o del tema de l'habitatge, que és evidentment un dels temes que més preocupa avui la societat i que afecta també de ple, ja ho han reconegut tots els candidats, a la capacitat de l'UDG també de traure estudiants. Tot això és responsabilitat a les administracions, és responsabilitat de la universitat. Com s'ha d'anar refent tota aquesta relació?
No, jo no dic que sigui responsabilitat de ningú, sinó que simplement és un fet curiós que quan tu arribes a Girona i veus el rètol de ciutat universitària, crida l'atenció. I de vegades gent que ha vingut, amics, coneguts, etcètera, que els hem ensenyat a la ciutat, han dit, ah, mira, això que és una cosa que no veus en altres llocs i que són ciutats típicament universitàries, on hi ha una vida universitària, on trobes estudiants pel carrer.
Tu vas pels carrers de Girona i generalment no trobes massa d'estudiants com sí que pots tenir en altres ciutats amb molta tradició universitària. I això vol dir alguna cosa, vol dir que no s'està fent vida universitària de ciutat. En part és perquè el 68% aproximadament dels estudiants
venen de fora de Girona, agafen el cotxe, condueixen fins a Girona, a la universitat, van a la classe, tornen a pujar el cotxe i se'n van. I per tant no fan vida a la ciutat, potser perquè la ciutat no té tampoc alguna cosa per oferir-los, i això implica que no hi ha els negocis, les oportunitats, les activitats culturals, etcètera, etcètera, que o m'esperaria en una ciutat universitària.
no vol dir que sigui un problema o responsabilitat de ningú. Això és un camí llarg, que transitem entre tots plegats, nosaltres volem oferir més oportunitats als estudiants, pensem que Girona pot complir amb això una funció important, i per tant es tracta d'anar a buscar aquesta complicitat de l'Ajuntament, que jo crec que hi és, per oferir també més activitats i més oportunitats.
i de totament als estudiants, descomptes per les ciutats, descomptes de la ciutat, vull dir, en els comerços locals, per als estudiants. Doncs s'ha de fer una política activa. Antigament, recordo, quan jo era estudiant, per exemple, hi havia molts descomptes per mi, potser no vaig aprofitar tots els descomptes perquè a mi en aquell moment no necessitava aquell producte o tal servei, però els productes que ara mateix tenen descomptes són molts menys. Aquesta secció dels descomptes, per exemple,
podria millorar, podria haver molta més oferta específica per l'estudiantat. Són aspectes que, si vols, potser són anecdòtics o són petits, però és la suma de tots aquests aspectes que s'han d'anar a cuidar. Aleshores, una major dinamització del centre, de la ciutat en el seu conjunt, jo crec que pot ser positiva. I aquí hem de parlar molt més, penso,
les autoritats municipals i les universitàries. Recentment, per exemple, l'Ajuntament ha proposat a la universitat de fer una sèrie de TFGs, no treballs finals de grau, que tinguin connexió amb interessos de l'Ajuntament. Això, quan ens va arribar, per exemple, a la Facultat de Dret van dir, home, són temes que des de la Facultat de Dret no podem ajudar, perquè no són temes que s'hagin comentat abans amb nosaltres i que realment puguem contribuir-hi. Ens hem de seure, posar en una taula, parlar dels temes que ens interessen i oferir
el nostre suport, la nostra ajuda, el nostre impuls en allà on realment pugui fer servei. Per tant, hem d'evitar que hi hagi una desconexió o que es faci una feina que al final no s'aprofita i que estiguem perdent el temps.
Quan parlàvem de tota aquesta gent que ve de fora cap a la universitat i que ve amb cotxe, que va i ve cada dia, d'aquesta relació ciutat-universitat, en el seu moment es va plantejar descentralitzar estudis, és una cosa que ha anat quedant morta, per entendre'ns, que no s'ha acabat d'aprofundir, no va acabar de funcionar en el seu moment. Això ara es manté amb les càtedres, moltes càtedres que hi ha arreu del territori, de comarques...
de comarca gironina, seria on visualitzaríem més aquesta descentralització de la universitat. Com veu l'oferta de càtedres vostè? I cal també un replantejament, com veiem, els estudis? O s'ha d'ampliar, reduir el que hi ha?
Jo crec que hem d'adoptar una posició dogmàtica en el sentit de hem d'incrementar el nombre de càtedres o l'hem de reduir. Nosaltres el que hem de fer és canviar l'enfocament i veure si allò realment està funcionant o no. Té sentit que hi hagi una sèrie de càtedres a la Universitat de Girona? Potser sí, potser hi haurà càtedres que estan fent molta feina, molt valuosa pel territori, per la universitat, etcètera, etcètera, que s'han de mantenir.
Hi ha càtedres que estan inactives, doncs anem a veure què passa, i si una càtedra s'ha de tancar, perquè efectivament allà no hi està passant res, no s'està desenvolupant cap projecte i tal, doncs l'hem de tancar. Però tampoc hem d'anar a crear càtedres perquè sí. Jo és una cosa que vaig preguntar en la meva època de regar, en el Consell de Govern, com era possible que la Universitat de Girona fos la universitat de tot Espanya que tenia més càtedres. Em crida l'atenció perquè som una universitat relativament petita en el context universitari del país, no?
Aleshores, com pot ser que tinguem més càtedres que la complotència per alguna cosa que és un autèntic monstre d'universitat que per mi és molt més gran que nosaltres o que la Universitat de Barcelona, etcètera, etcètera. Com s'explica aquest fet? Perquè hi ha hagut una política activa d'anar a incrementar el número de càtedres.
No vull dir que estigui malament, però aleshores també hi ha d'haver una racionalització, perquè cada càtedra implica una despesa també de la universitat. La Universitat de Girona aporta uns diners al seu fons perquè les càtedres funcionen. Recapta uns diners de fora, però després ha d'equiparar l'aportació econòmica que ve de fora amb recursos propis. I encara que hi hagi una aportació de 100.000 euros de la Diputació de Girona, això no permet cobrir tota l'aportació pròpia de la Universitat de Girona. Per tant, en realitat,
El fet que hi hagi càtedres a la universitat implica un dèficit. La universitat perd diners quan es crea una càtedra. Hi ha càtedres que poden tenir un munt de beneficis perquè fan unes activitats que generen un retorn econòmic molt gran, però hi ha altres càtedres que no. Nosaltres no hem d'anar...
Hem d'assumir el nombre de 100 càtedres o de 54, el que sigui, que sembla que és el que hi ha hagut fins ara, hem d'introduir una certa racionalitat. També perquè el nostre personal no pot gestionar un nombre infinit de càtedres. El personal administratiu és el que hi és, per tant, si no arriben amb recursos nous, molt em temo que les nostres forces, que són limitades com les de tothom, arribarà un moment que haurem de dir prou perquè no podem assumir ni una càtedra més. I això és una llàstima, perquè volem fer més coses.
Ja per anar acabant l'entrevista, és la mateixa que hem acabat amb els tres candidats a rector. Li proposo un doble salt en el temps. El primer és que ens situem el divendres de la setmana que ve, vostè és a escollir rector, ha guanyat les eleccions i per tant ja comença a partir del mes de desembre-generer a exercir. Fem aquest doble salt i ens anem ja al 2031. Acaba aquest mandat de sis anys, improrrogables, no es pot tornar a presentar. Com li agradaria ser recordat?
A mi m'agradaria ser recordat com la persona que va intervenir en el moment just i que va fer el que s'havia de fer en aquell moment. Penso que estem en un moment clau. S'ha fet molta feina, però ara tenim pel davant un repte que serà decisiu. Penso que s'ha de començar a fer una feina que en part ja s'havia de començar abans. Ens enfrontem amb una davallada demogràfica d'aquí a molt poc temps per la qual ja ens hauríem d'haver preparat.
Moltes de les eines informàtiques que hem d'implementar en els pròxims anys potser també s'haurien d'haver començat a estudiar molt abans. Si nosaltres no ens posem les piles per entendre'ns, podem veure'ns realment fora de joc i amb una posició irrellevant i que altres actors, que altres agents ens hagin ocupat el nostre espai, la nostra funció, i que per tant molta gent que voldria estudiar en una universitat pública en un Girona no ho pugui fer.
Per tant, penso que hauria de ser recordat com la persona que va tenir la visió en aquell moment de fer el que s'havia de fer. Per això crec que hem de trencar amb el continuisme i que tampoc hem de tenir una visió reduccionista. No és bo presentar-se al rectorat de l'UDG només per liderar el campus salut, per exemple. Nosaltres hem de tenir un projecte
de conjunt per la universitat, és un projecte nou, de canvi, de canvi real i genuí, i penso que ara que som al canvi, aquest canvi l'hem de portar a terme, i d'aquí sis anys la gent dirà, tenia raó, i si no, penso que potser ho lamentarem, perquè hauríem d'haver canviat unes coses que no vam fer, i ara com ens veiem, quan ho hauríem pogut evitar. Doncs, Albert Roder, moltes gràcies per haver-hi, esperem, si vostè s'ha escollit rector 2031, fer balanç, i veure si ha aconseguit això que es proposa a data d'avui. Moltes gràcies per ser aquí a l'entrevista de Gerard FM. Moltes gràcies a vosaltres.
El 27 de novembre, la Universitat de Girona decideix el seu futur. Les eleccions de l'UDG a Girona FM.