Title:

Retrat interior: poesia, vida i tradició clàssica

## Context i protagonistes **Programa d’entrevista literària** on el conductor conversa amb **Maria Àngela Vilallonga i Vives** sobre el seu **primer llibre de poemes, _Retrat interior_ (2025)**, un recull de textos escrits entre **2003 i 2009** a **Girona, Nova York, Suïssa i la Polinèsia Francesa**. > "Jo havia envellit, però la veu dels poemes era fresca igual." L’entrevista combina **biografia personal**, **procés creatiu**, **tradició literària clàssica i moderna** i **lectura de poemes** del llibre, amb un to molt proper i íntim. --- ## Procés d’escriptura i de publicació ### Origen del llibre i “poemes al calaix” • Els poemes van ser escrits entre **2003 i 2009**, en un període de **gran intensitat vital** per a l’autora. • Vilallonga explica que va seguir, gairebé sense proposar-s’ho, la **recomanació d’Horaci**: > "S’havien de deixar tancats els poemes durant nou anys en un calaix". • Els textos van quedar **guardats en un arxiu d’ordinador** i també **impressos en dues còpies**: - Una còpia va anar al **fons personal dipositat a la Universitat de Girona**. - L’altra va quedar a casa, en un calaix. • Durant anys va pensar que, potser, **només es publicarien després de la seva mort**. ### El moment de decidir-se a publicar • Fa un parell d’anys, endreçant papers, retroba la còpia impresa i **llegeix el poemari en veu alta al seu marit**. • La reacció d’ell –«això està molt bé, ho hauries de publicar»– és la **guspira inicial** per plantejar-se seriosament la publicació. • Vilallonga constata que, malgrat el pas del temps, **la veu poètica no ha envellit** i que encara podria **signar aquells poemes avui**. • Envia el recull a **Lluís Montada**, que s’hi entusiasma, i després a **Josep Lluch**, que li diu que **el vol publicar** a la col·lecció **_Els llibres de l’óssa menor_**, on se sent honorada d’estar **acompanyada de grans veus de la literatura catalana**. ### Escriure vs. publicar • Vilallonga diferencia clarament **la necessitat d’escriure** de **la necessitat de publicar**: - Sempre ha tingut tendència a **escriure de tot**: diaris, notes, textos diversos. - La **creació literària** apareix especialment en moments de **gran intensitat vital** (per exemple, el llibre en prosa _Els arbres_ durant l’embaràs del seu fill Borja, i més tard els poemes de _Retrat interior_). • Explica que molts textos s’han quedat simplement **guardats en diaris o arxius** sense voluntat de sortir a la llum. • Relaciona la nova necessitat de publicar amb un **canvi vital**: en deixar la docència, perd aquell **canal de comunicació immediata amb els alumnes**, i la publicació esdevé una nova manera de **comunicar amb els altres**: > "Escriure és un moment de solitud; la publicació és un moment de comunicar amb els altres." --- ## Estructura del llibre i revisió editorial ### Canvis mínims i correccions • Entre la redacció original (2003–2009) i l’edició de 2025 **hi ha molt poques modificacions**: - **S’han suprimit alguns poemes** que repetien idees ja presents en altres peces. - **Alguns poemes suggerits per l’editor per eliminar** es van acabar mantenint, d’altres es van retirar. • La **correctora editorial** fa propostes, però Vilallonga les accepta **només parcialment**: - Posa com a exemple el **primer poema**, amb **sintaxi deliberadament distorsionada** per reflectir una època de vida també distorsionada. - Finalment, només hi afegeix **una coma**, deixant la resta tal com era. ### Ordre dels poemes i unitat del volum • L’ordre actual **reprodueix l’ordre que l’autora va establir originalment** quan va donar forma al recull. • L’editor li va suggerir **reordenar alguns textos per temes**, però ella s’hi va negar: - No volia un **ordre temàtic ni cronològic**. - S’inspira en **Catul**: si el lector vol seguir **una història d’amor, de desamor, de naixement o de mort**, ho ha de fer **saltant d’un poema a l’altre**, recomposant el fil. • Tot i rebutjar una ordenació explícita, reconeix que **hi ha sèries de poemes consecutius** que dialoguen entre ells (per exemple, el poema de **“la vella” i el següent, o els poemes sobre Toller, Warhol i la clau**), i que fins i tot **hauria pogut ser interessant posar alguns textos en pàgines acarades** per destacar-ne el diàleg. ### Datacions i versions • Alguns poemes estan **datats**, però **moltes dates han estat eliminades** en el procés d’edició. • Originalment hi havia al recull **traduccions inserides** (el cicle “poemes dels estius a Suïssa”), amb textos de **Martí, Nietzsche, Goethe i Rilke**. • L’editor li suggereix **retirar-les per donar més unitat al llibre**, i Vilallonga hi està d’acord: les **fonts literàries ja són reconeixibles dins els poemes mateixos**, sense necessitat d’exhibir-les al mig del volum. --- ## Tradició literària i diàleg amb els clàssics ### Referents clàssics i moderns L’entrevista posa de manifest com **la tradició literària forma part orgànica de la vida i de l’escriptura de Vilallonga**. Entre els autors citats i integrats en el llibre: • **Horaci** – la idea de **guardar els textos nou anys** al calaix i la consciència que **“la veu, una vegada dita, ja no sap tornar”**. • **Catul** – model d’**ordre no cronològic** i de volum on el lector ha de **reconstruir la història d’amor** buscant els poemes dispersos. • **Virgili** – referències a la **_primera ègloga_ (Titir i Melibeu)**, a l’exili i a la famosa expressió *sunt lacrimae rerum*. • **Mercè Rodoreda** – figura central: - Hi apareix com a autora que la porta a descobrir **Toller** a través del conte *Paràlisi*. - A través d’ella també s’evoca **la Sonata a Kreutzer** (Tolstoi) i altres referències implícites. - Es comenta com Rodoreda **escriu des de Ginebra** sobre Barcelona, exemplificant la necessitat d’**allunyar-se del lloc per escriure’l**. • **Rainer Maria Rilke** – presència fonamental: - Dona **títol al llibre** amb el seu poema *Portrait intérieur*. - Vilallonga n’havia **traduït i publicat els poemes francesos el 2011**. - Durant el programa, el conductor llegeix el poema en francès, i Vilallonga llegeix la seva **traducció catalana**. • **Nietzsche, Goethe, Rilke, Martín** – evocats com a autors llegits i recitats especialment **durant els estius a Suïssa**. • **Marià Manent, Marià Villangómez o altres?** – insinuats a través de temes i formes (epigrames breus, variacions sobre motius clàssics), tot i que no sempre citats explícitament. • **M. Àngels Anglada** – referent de **“variacions sobre un tema”** (com Cassandra), que inspira Vilallonga a fer **variacions sobre el tema de Toller i la clau**. • **Carles Riba** – citat a través del comentari de **Pere Gimferrer** i d’un altre lector, que connecten el llibre amb **_Joc i foc_**, recull d’epigrames breus i molt viscuts. • **Jean Cocteau** – recordat a través d’un epigrama i de la seva frase: > "No llegeixes un llibre, t’hi llegeixes." Aquest mosaic de referències mostra un **teixit cultural dens** on els poemes de _Retrat interior_ dialoguen amb **clàssics llatins, poesia europea moderna i literatura catalana del segle XX**. ### Poesia francesa i bilingüisme • Entre 2003 i 2009, a casa de Vilallonga **es parlava sovint en francès**, es **llegia i recitava molta poesia francesa**, especialment durant els **estius a Suïssa**. • Al recull original hi havia **tres poemes en francès**; per a l’edició actual: - En retira alguns i **manté un epigrama en francès**. - Afegeix **una versió catalana sota el text original**, traducció feta recentment i absent del mecanoscrit primigeni. • Un dels poemes francesos comença amb una evocació de **“Sensation” d’Arthur Rimbaud** (*Par le soir bleu d’été...*), que alhora havia estat **versionat diverses vegades per Palau i Fabre**, mostrant la **cadena de reescriptures i diàlegs internacionals**. ### El paper del context i del lector • Vilallonga recull una idea que li agrada molt d’un lector (Gin Ferrer): > Un poema té una "realitat primera" (l’experiència vital que l’origina), però el **poema és una altra realitat**, autònoma. • No cal que el lector conegui el **context biogràfic o cultural precís** per gaudir del poema: - El **pretext** és íntim i personal. - El **repte del poema** és transformar aquesta experiència íntima **en una forma que permeti al lector reconèixer-hi la pròpia vida**. • D’aquí ve que **molts referents culturals quedin insinuats** dins els versos, més que no pas explicats pedagògicament. --- ## Paisatge, natura i identitat ### Infantesa i formació de la mirada • Vilallonga explica que va créixer **en una casa amb jardí**, i atribueix als seus pares el fet d’**haver-li ensenyat a mirar i estimar l’entorn**, tant natural com urbà: > "Els meus pares em van ensenyar a mirar el meu entorn i estimar-lo, tant si són arbres com si són cases." • Quan vivia a **Romanyà** i baixava cap a **Llagostera o Girona** per anar a classe, **coneixia tots i cadascun dels arbres** del trajecte. ### El paisatge com a reflex de l’ànima • Defèn que el **paisatge influeix profundament en la persona que escriu**: - Depenent del lloc des d’on escriu, escriu **d’una manera o d’una altra**. - Sovint necessita **allunyar-se d’un lloc per poder escriure’n** (com Rodoreda a Ginebra escrivint sobre Barcelona). • El paisatge no és només decoratiu; pot esdevenir **reflex de l’estat d’ànim** o “fal·làcia patètica”, en termes clàssics: - S’esmenta explícitament **_*sunt lacrimae rerum*_ de Virgili** com a clau d’aquesta lectura. ### Poema «El Jardí Bosch» i afirmació de vida Vilallonga llegeix el poema **«El Jardí Bosch»**, del qual es destaquen alguns elements: • El jo poètic es fon amb **tots els éssers del jardí**: > "Sóc la papallona bruna... Sóc el pit roig... Sóc l’abella... Sóc la fulla de la morera... Sóc el núvol del cel... Sóc el raig de sol... Sóc el cel blau i el terra humit... Sóc viva encara." • El poema neix com un **auto-recordatori de la pròpia vitalitat**: - Si pot mirar i percebre tot això, **encara és viva**. • Rellegit anys després, l’últim vers **“Sóc viva encara”** adquireix un **nou matís**: - Ara hi ha **20 anys més de vida** des que el va escriure. - Es converteix en una **afirmació doblement conscient de continuïtat**. --- ## Títols, dedicatòries i sincronicitats ### De *Stand by* a *Retrat interior* • El títol original del recull era **“Stand by”** (o “Estar en espera”), imatge que ella mateixa comparava amb el **bany maria**: quelcom que es manté calent però encara **sense sortir a la llum**. • A l’hora de la publicació decideix que **no pot sortir amb un títol en anglès** i busca un nom que **expressi millor el nucli del llibre**. • Escull **_Retrat interior_** per diversos motius: - El recull és, literalment, un **retrat interior de la seva cinquantena**. - Fa referència directa al poema de **Rilke _Portrait intérieur_**, que l’apassiona i que **Carles Cors va musicar**. - Connecta també amb el fet que, de jove, Vilallonga s’havia fet **autoretrats pictòrics “externs”**; ara, en canvi, ofereix un **autoretrat de l’ànima**. ### El joc dels títols dels poemes • **Tots els poemes tenen títol**, i per a l’autora **no es poden llegir sense el títol**: - Hi ha una **conversa constant entre títol i poema**. - En alguns casos, el títol és imprescindible per **descodificar sigles** o jocs de sentit. • A vegades el títol neix abans, d’altres després; però **sempre hi ha una relació indissociable** entre els dos elements. • Fins i tot un poema “sense títol” acabaria portant, literalment, el títol **“Sense títol”**, de manera que **cap text queda desproveït de nom**. ### L’enigmàtica dedicatòria «a ella» i la sincronicitat • Al mecanoscrit original hi havia una **dedicatòria a “ella”**, enigmàtica i deliberadament imprecisa: - Femení, però sense nom propi ni sigles. - L’autora no sabia ben bé si era **la que escrivia adreçant-se a la que vivia**, o a la inversa, o a una altra figura. • Anys després, es produeix una **sincronicitat reveladora**: - El llibre surt publicat el **8 d’octubre de 2025**. - La seva **neta fa 5 anys el 6 d’octubre de 2025**. • Això li fa pensar en el **poema que la seva mare li va dedicar quan ella va fer 5 anys**, i decideix **entendre el llibre com un gran poema dedicat a la neta**: > "És el teu poema dedicat a la teva neta". • El més significatiu és que **aquesta nova lectura dona sentit retroactiu a aquella “ella” del mecanoscrit**, escrita vint anys abans, reforçant la idea de **coincidències significatives en el temps (sincronicitats)**. • Tot i això, el llibre ja era imprès quan Vilallonga ho comprèn, de manera que **aquest sentit queda implícit i no consten canvis formals en la dedicatòria**. --- ## Herència familiar i transmissió literària ### La mare poeta i “El calaix” • La mare de Vilallonga **també escrivia poemes**, principalment per a ella i sobre ella mateixa, guardats en **papers solts**. • Un dia, ella i el seu fill **Borja** decideixen **recollir tots aquests poemes i fer-ne un llibre**, que titulen **_El calaix_**: - El títol remet directament a la idea de **poemes guardats**. - És un **homenatge** a una persona estimada que no havia pensat mai en publicar. • Aquesta història es posa en paral·lel amb el propi procés de _Retrat interior_: **poemes guardats durant anys**, finalment reconeguts i oferts al món. ### Una nissaga literària • El conductor destaca l’existència d’una **“nissaga literària” a la família Vilallonga-Vives**: - La mare, **Àngela**, escrivia poesia. - **Maria Àngela Vilallonga** s’expressa en poesia i prosa, i ha tingut una llarga trajectòria acadèmica i literària. - El fill **Borja** escriu **novel·la**. • L’autora ho viu com una **cadena d’homenatges i transmissions afectives**: - Publicar la mare és un homenatge a ella. - Dedicar el recull a la neta continua aquest **fil generacional**. --- ## Lectures creuades i complicitats amb el conductor ### Poemes que es responen i autoreferències • El conductor, també escriptor, explica com ha **reconegut fragments del seu propi treball** ressonant en els poemes de Vilallonga. • En particular, identifica en el poema **«Ciutat»** l’expressió **“humors d’ombra amb tacte de camèlia”**, que prové d’un **poema seu de 2006**: - Aquell poema havia estat escrit com a **ecfrasi** a partir d’una **escultura d’una musa** a una exposició al CaixaForum. - Era un **sonet sense rima dedicat a Vilallonga**, inclòs en el seu primer llibre. • Aquesta **“clocada d’ull” intertextual** fa que el conductor es declari **orgullós de ser una de les referències literàries del llibre**. ### El poema «Ciutat» i la Girona interior El conductor llegeix el poema **«Ciutat»**, que Vilallonga identifica immediatament amb **Girona**: > "No hi ha arbres, ni cel al cap, ni aire al cos, ni el terra de terra sota els meus peus..." • El text contraposa la **duresa urbana** amb: - La memòria d’un **“jardí de terra dura i aspre”**. - La presència d’uns **“humors de l’ombra amb tacte de camèlia”**, imatge que enllaça amb el sonet que el conductor li havia dedicat. • Aquest encaix mostra com **els dos autors s’han llegit mútuament** i han integrat fragments l’un de l’altre en la pròpia obra, generant un **diàleg literari de llarga durada**. ### Romanyà i la respiració del poema • Es comenta també el poema **«Romanyà»**, molt llarg i **sense cap signe de puntuació**: - La correctora li havia preguntat si no calia posar-hi comes o punts. - Vilallonga insisteix que **ha d’anar així**, perquè expressa **una situació en què la persona que vivia “no respirava”**. • Per coherència, el poema **tampoc deixa respirar el lector**, que ha de seguir el fil sense pauses, fet que **tradueix formalment l’ofec vital d’aquell moment**. --- ## Significat global de *Retrat interior* ### Un llibre com a autoretrat madur • _Retrat interior_ s’entén com **un autoretrat de la cinquantena** de l’autora, que combina: - **Experiències vitals intenses** (maternitat, canvis, crisis, viatges). - **Paisatges concrets** (Romanyà, Girona, Nova York, Suïssa, Polinèsia...). - **Influències literàries denses** (des de Horaci i Virgili fins a Rilke, Rodoreda o Anglada). • El recull no vol **explicar biografia**, sinó **destil·lar-ne una veu** capaç de parlar **a qualsevol lector** que hi vulgui projectar la seva pròpia experiència. ### Poesia com a espai compartit • L’entrevista acaba reforçant la idea de la **poesia com a lloc de trobada silenciosa** entre autora i lector: - Escriure és solitud. - Llegir és també un acte solitari. - Però **en aquesta solitud compartida es produeix la comunicació més profunda**. • El diàleg entre Vilallonga i el conductor, ple de **complicitats personals, erudició clàssica i anècdotes vitals**, exemplifica com **la poesia neix d’una vida concreta però s’obre a moltes altres vides**. --- ## Temes principals tractats • **Procés d’escriptura de _Retrat interior_** (2003–2009) i decisió de publicar-lo el 2025. • **Relació entre escriptura i publicació**: necessitat d’escriure vs. necessitat (o no) de fer carrera literària. • **Influència de la tradició clàssica i moderna** (Horaci, Catul, Virgili, Rodoreda, Rilke, Nietzsche, Goethe, Cocteau...). • **Diàleg amb la poesia francesa i el bilingüisme** (poemes en francès, Rimbaud, Palau i Fabre). • **Paper del paisatge i de la natura** en la configuració de la veu poètica (Romanyà, jardins, Girona, estius a Suïssa). • **Herència literària familiar**: la mare poeta, el llibre _El calaix_, el fill novel·lista, la dedicatòria implícita a la neta. • **Estructura i ordenació del llibre**: ordre no cronològic, sèries de poemes relacionats, datacions parcials. • **Títols i dedicatòries**: pas de *Stand by* a *Retrat interior*, importància dels títols, enigma de “ella” i sincronicitat amb la neta. • **Intertextualitat amb el conductor**: versos repescats, poemes que es responen, orgull de ser referència literària mútua. • **Lectura de poemes**: especialment «Retrat interior» (Rilke, en traducció), «El Jardí Bosch», «Ciutat» i menció de «Romanyà». --- ## Glossari de noms i obres mencionades > *Els noms següents apareixen com a referents o context de la conversa:* • **Maria Àngela Vilallonga i Vives** – autora de _Retrat interior_, professora emèrita, escriptora i traductora. • **Lluís (conductor)** – entrevistador, escriptor i antic alumne de Vilallonga. • **Horaci, Catul, Virgili** – poetes llatins, models d’ètica d’escriptura, d’ordenació de llibres i de relació entre paisatge i emoció. • **Rainer Maria Rilke** – poeta central en el títol i l’esperit del llibre, especialment a través de *Portrait intérieur*. • **Mercè Rodoreda** – novel·lista catalana, influent en la percepció de paisatge i exili, porta a descobrir Toller i la Sonata a Kreutzer. • **M. Àngels Anglada** – esmentada com a model de variacions sobre temes clàssics. • **Nietzsche, Goethe, Rimbaud, Palau i Fabre, Jean Cocteau** – autors europeus que formen part de l’horitzó cultural de l’autora. • **Carles Riba** – citat indirectament per la connexió de _Retrat interior_ amb _Joc i foc_. • **Carles Cors** – compositor que posa música al poema de Rilke _Portrait intérieur_. • **Borja** – fill de Vilallonga, novel·lista; destinatari d’alguns poemes de tema infantil. • **Àngela (mare de l’autora)** – poeta aficionada, autora dels textos recollits a _El calaix_. • **Neta de Vilallonga** – destinatària simbòlica i sincrònica del llibre, que fa cinc anys just abans de la publicació. --- ## Tags • poesia catalana • Retrat interior • Maria Àngela Vilallonga • traducció poètica • Rainer Maria Rilke • tradició clàssica llatina • Mercè Rodoreda • M. Àngels Anglada • intertextualitat • paisatge i literatura • Romanyà • Girona • poesia francesa • epigrama • procés creatiu • diaris personals • sincronicitat • herència literària familiar • autoretrat literari • edició i correcció --- ## Seccions > *Els temps són aproximats, deduïts a partir dels indicadors de segon facilitats.* 1. **Presentació de l’autora i del llibre** • **Inici:** 30 • **Final:** 121 • **Títol:** Presentació de Maria Àngela Vilallonga i de *Retrat interior* • **Resum:** El conductor presenta Maria Àngela Vilallonga, destaca la seva relació de 40 anys com a alumne i amiga, i introdueix el seu primer recull de poemes, _Retrat interior_, amb indicació de les dates i llocs d’escriptura (2003–2009, Girona, Nova York, Suïssa, Polinèsia). Es planteja la pregunta sobre per què els poemes han trigat tant a publicar-se. 2. **Poemes al calaix i decisió de publicar** • **Inici:** 121 • **Final:** 191 • **Títol:** Guardar els poemes i redescobrir la seva veu • **Resum:** Vilallonga explica la idea horaciana de deixar els textos nou anys al calaix, com va guardar els poemes en un arxiu d’ordinador i en dues còpies impreses, una a la Universitat de Girona i una a casa. Relata la lectura en veu alta al seu marit, la seva reacció entusiasta i el descobriment que la veu poètica del llibre havia resistit el pas del temps. 3. **Del calaix a l’editor: el camí editorial** • **Inici:** 191 • **Final:** 221 • **Títol:** De la validació íntima a la publicació a l’Óssa Menor • **Resum:** Vilallonga narra com envia el manuscrit a Lluís Montada, que s’hi entusiasma, i després a Josep Lluch, que decideix publicar-lo a la col·lecció _Els llibres de l’óssa menor_. Expressa el seu sentiment d’estar acompanyada per grans veus catalanes en aquesta col·lecció. 4. **Escriptura en moments intensos i diaris personals** • **Inici:** 221 • **Final:** 347 • **Títol:** Intensitat vital, diaris i naixement dels poemes • **Resum:** Es parla de com la creació literària s’activa en moments intensos (embaràs del fill Borja i període 2003), del lligam entre els poemes i els diaris personals, i de com una frase de diari es converteix en vers d’un poema. Vilallonga diferencia la necessitat d’escriure de la de publicar, i com molts textos poden quedar guardats sense arribar a la llibreria. 5. **Deixar la docència i necessitat de comunicar** • **Inici:** 347 • **Final:** 432 • **Títol:** De la classe a la pàgina: publicar per comunicar • **Resum:** Vilallonga explica que mentre feia classe ja comunicava molt i no sentia tant la necessitat de publicar. En deixar la docència, busca nous canals de comunicació amb els altres, i la publicació del poemari li permet establir “converses silencioses” amb lectors, com ara aquesta mateixa entrevista. 6. **Modificar (poc) el manuscrit: talls i correccions** • **Inici:** 462 • **Final:** 585 • **Títol:** Revisió mínima, selecció de poemes i supressió de traduccions • **Resum:** Es parla de les poques modificacions entre el manuscrit original i el llibre publicat: s’eliminen alguns poemes repetitius, es mantenen d’altres que l’editor suggeria suprimir, i s’accepten o rebutgen propostes de la correctora. Es destaca el cas del primer poema, amb sintaxi distorsionada, i la decisió de retirar del volum publicat les traduccions inserides (poemes d’estius a Suïssa), per reforçar la unitat del recull. 7. **Ordre dels poemes i model de Catul** • **Inici:** 585 • **Final:** 666 • **Títol:** Per què no reordenar? Catul com a referent • **Resum:** Vilallonga explica que no ha volgut canviar l’ordre original dels poemes, malgrat els suggeriments d’ordenar-los temàticament. Invoca l’exemple de Catul, on el lector ha de buscar la història d’amor entre poemes dispersos. Així, en el llibre, qui vulgui seguir històries d’amor, desamor, naixement o mort haurà de recompondre-les a través del recorregut lliure pel volum. 8. **Dates, sèries i relacions internes entre poemes** • **Inici:** 666 • **Final:** 728 • **Títol:** Datacions parcials i poemes que dialoguen • **Resum:** Es comenta que alguns poemes mantenen la data i d’altres l’han perduda, i que hi ha textos que podrien haver-se posat en pàgines oposades per evidenciar-ne la connexió (per exemple, el poema de “la vella” i el seu colofó, o les peces enllaçades per motius com la clau i els àngels de Warhol). 9. **La vella, el dietari i el cas Toller** • **Inici:** 728 • **Final:** 813 • **Títol:** Del dietari a la vella i variacions sobre Toller • **Resum:** Vilallonga explica l’origen del poema llarg «La vella i els dies» a partir del seu dietari titulat *Tinc una vella darrere meu*, i com escriu un segon poema breu que funciona com a colofó. Parla també dels poemes sobre Toller, inspirats per la lectura de les seves poesies després de descobrir-lo en un conte de Rodoreda, i de com construeix variacions (epigrames) sobre el tema de la clau, a l’estil de les variacions temàtiques d’M. Àngels Anglada. 10. **Tradició interioritzada: Rodoreda, Rimbaud i poesia francesa** • **Inici:** 813 • **Final:** 947 • **Títol:** Tradició literària, lectures en francès i estius a Suïssa • **Resum:** Es parla de com la tradició literària (Rodoreda, Rimbaud, Palau i Fabre, Toller, Nietzsche, Goethe, Rilke) forma part de la vida de Vilallonga i s’integra naturalment en la seva escriptura. Recorda com, entre 2003 i 2009, a casa es parlava francès, es llegia i es recitava poesia francesa, especialment durant els estius a Suïssa. Comenta el cas d’un epigrama en francès traduït al català per a l’edició actual i la retirada de la traducció sencera d’un poema de la Martín, perquè les fonts ja són recognoscibles dins el teixit del llibre. 11. **Autonomia del poema i lectura sense context** • **Inici:** 947 • **Final:** 1064 • **Títol:** El context íntim i la llibertat del lector • **Resum:** Es recull la idea d’un lector (Gin Ferrer) que vincula el llibre amb _Joc i foc_ de Riba, i que defensa que no cal conèixer el context vital per gaudir d’un poema. Vilallonga hi coincideix: la realitat que origina el poema és íntima i intransferible, però el text resultant és una altra realitat que permet al lector projectar-hi la seva pròpia experiència. El conductor hi afegeix la frase de Jean Cocteau sobre “llegir-s’hi un mateix” com a clau d’aquest procés. 12. **Canvi de títol: de “Stand by” a “Retrat interior”** • **Inici:** 1064 • **Final:** 1173 • **Títol:** Trobar el títol definitiu i la connexió amb Rilke • **Resum:** Es revisita el títol original «Stand by» (estar en espera, al bany maria) i la decisió d’abandonar-lo per evitar un títol en anglès. Vilallonga explica com arriba a «Retrat interior» pensant en el poema de Rilke que l’apassiona, en l’etapa vital que retrata (la cinquantena) i en el contrast amb els autoretrats pictòrics que s’havia fet quan era jove. El nou títol sintetitza la idea de retrat de l’ànima. 13. **Efemèride Rilke i lectura de “Retrat interior”** • **Inici:** 1173 • **Final:** 1345 • **Títol:** Rilke fa 150 anys: lectura en francès i en català • **Resum:** El conductor recorda que aquell dia fa 150 anys del naixement de Rilke (4 de desembre de 1875) i proposa llegir el poema *Portrait intérieur* en francès. Després, Vilallonga llegeix la seva traducció catalana “Retrat interior”. Aquesta lectura enllaça directament amb el títol del llibre i n’explicita l’arrel rilkeana. 14. **Paisatges vitals: Romanyà, Polinèsia, Suïssa, Nova York** • **Inici:** 1374 • **Final:** 1522 • **Títol:** Paisatge, memòria i influència en l’escriptura • **Resum:** Es comenten els indrets que apareixen al llibre (Romanyà, Polinèsia, Suïssa, Nova York) i la importància del paisatge en la vida i l’obra de Vilallonga. Explica la seva educació sentimental en un jardí, com observa obsessivament els arbres i els camins, i defensa que el paisatge influeix profundament en l’escriptor. S’exemplifica amb el cas de Rodoreda escrivint des de Ginebra sobre Barcelona i amb referències a Virgili i a la “fal·làcia patètica”. 15. **Títols dels poemes i diàleg amb el text** • **Inici:** 1522 • **Final:** 1620 • **Títol:** La funció del títol i sigles enigmàtiques • **Resum:** Es parla de la dificultat de posar títols als poemes, de si neixen amb títol o el reben després, i de la importància de llegir sempre el títol juntament amb el poema. Es posen exemples de sigles enigmàtiques que requereixen descodificació i del joc entre títol i primer vers. Es conclou que cap poema queda realment “sense títol”. 16. **Sincronicitats i la misteriosa “ella”** • **Inici:** 1641 • **Final:** 1772 • **Títol:** Sincronicitats, dedicatòria “a ella” i la neta • **Resum:** Vilallonga explica el concepte de sincronicitat com a coincidència significativa en el temps. Es focalitzen en la dedicatòria “a ella” del mecanoscrit, d’interpretació oberta, i com, amb els anys, aquesta “ella” es resignifica quan coincideix la publicació del llibre amb el cinquè aniversari de la seva neta. Aquesta coincidència li permet llegir el llibre com un gran poema dedicat a la nena, en paral·lel amb el poema que la seva mare li va escriure quan ella va fer cinc anys. 17. **La mare poeta, Borja i el llibre “El calaix”** • **Inici:** 1772 • **Final:** 1845 • **Títol:** Herència poètica: de la mare a la filla i al fill • **Resum:** Es revela que la mare de Vilallonga també escrivia poemes, sovint per a ella mateixa, que guardava en un calaix. Vilallonga i el seu fill Borja decideixen recollir-los i publicar-los en un volum titulat _El calaix_, com a homenatge. El conductor subratlla la continuïtat literària de la família: l’àvia poeta, la filla escriptora i el net novel·lista. 18. **Lectura i comentari del poema “El Jardí Bosch”** • **Inici:** 1845 • **Final:** 2009 • **Títol:** “El Jardí Bosch”: ser tots els éssers del jardí • **Resum:** Vilallonga llegeix el poema “El Jardí Bosch”, on el jo poètic s’identifica successivament amb els animals, plantes, elements del clima i el propi jardí, per culminar amb l’afirmació “Sóc viva encara”. Explica que el poema li servia per recordar-se a si mateixa la bellesa del món i la pròpia vida. Rellegit vint anys després, aquest vers final adquireix un nou pes, reforçant la idea de continuïtat vital i coherència de la veu poètica amb el pas del temps. 19. **Lectura de “Ciutat” i intertextualitat amb el conductor** • **Inici:** 2009 • **Final:** 2212 • **Títol:** Girona com a “Ciutat” i el vers que torna • **Resum:** El conductor llegeix el poema “Ciutat”, que Vilallonga reconeix com una visió de Girona, desproveïda d’arbres i de cel, però visitada per “humors de l’ombra amb tacte de camèlia”. El conductor revela que aquesta expressió prové d’un poema seu de 2006, escrit a partir d’una ecfrasi i dedicat a Vilallonga, i que ella l’ha integrat al seu text. Es parla d’aquesta “clocada d’ull” i de la reciprocitat literària entre mestre i deixeble. 20. **Tancament de la conversa** • **Inici:** 2212 • **Final:** 2225 (aprox.) • **Títol:** Agraïments i comiat • **Resum:** La conversa es tanca amb l’agraïment mutu entre el conductor i Vilallonga. Ella expressa la il·lusió que li feia parlar de la seva poesia amb algú que coneix tant la seva trajectòria i amb qui comparteix tantes complicitats literàries i vitals.

['poesia catalana', 'Retrat interior', 'Maria Àngela Vilallonga', 'traducció poètica', 'Rainer Maria Rilke', 'tradició clàssica llatina', 'Mercè Rodoreda', 'M. Àngels Anglada', 'intertextualitat', 'paisatge i literatura', 'Romanyà', 'Girona', 'poesia francesa', 'epigrama', 'procés creatiu', 'diaris personals', 'sincronicitat', 'herència literària', 'autoretrat', 'edició i correcció']