Bona nit.
Bon dia. Avui tenim un programa complet i amb moltes veus diverses. Començarem amb una conversa sobre la poeta japonesa a la qual s'ha dedicat el 19è Festival d'Art Independent, Pepe Sales, que va començar el 24 de gener, l'última activitat de la qual és avui, 29 de gener del 2026, a les 8, a la Mercè, un debat obert,
amb Carme Feliu, Ivan Salavedra, Valeria Pedrosa i Yoko Kato. Però, de fet, l'exposició artística que hi ha dedicada Suzuki Shizuko s'acaba el 4 de febrer, per tant, encara hi sou a temps de veure alguna d'aquestes peces. A part d'això, també sou a temps, sempre hi ha temps, de llegir-vos l'obra o una part de l'obra d'aquesta poeta Suzuki Shizuko.
Hem convidat a l'estudi Larisa Okura i Isano Miura, que són de l'Acadèmia Som Japó, de Girona, que són en part, bona part, les responsables de que hagi sortit el volum l'epislazzoli editorial, la poeta Pampanguel Haikus,
que és un recull de les traduccions dels haikus d'aquesta poeta, feta per molt diversa gent, això ja ens ho explicaran. Però primer de tot, qui era Suzuki Shizuko i per què és interessant de recuperar la seva obra?
Bona tarda. Moltes gràcies per convidar-nos. A vosaltres. Jo em dic Arisa i soc japonesa i visc a Girona fa molt de temps i tinc l'acadèmia, som Japó.
I quan va arribar la proposta de col·laborar amb PP Salles, aquesta noia, la dona Suzuki Shizuko va passar una època de la seva vida molt prop de la casa meva de Japó.
I vaig investigar una mica, vaig conèixer gent que a Japó intenta que se coneix a Suzuki Shizuko, no? Perquè la veritat és que Japó no se coneix a Suzuki Shizuko. Jo no coneixia.
No entra en el cànon de poetes. No, no, no, perquè ja explicarà que les seves haikus no són les típiques haikus. Les típiques haikus hablan de la naturaleza, hi ha paraules que indica la estació de temps, de l'any...
Però les seves, incluint que les emocions no posen a un haiku. Però jo crec que la Suzuki Shizuko, doncs, n'aida de show fan, té el seu propi estil. I això a Japó, a partir de la seva vida, també no era...
Fàcil. Fàcil, ja, clar. Doncs també ens coneix molt de la seva vida. De alguna manera, a través de la investigació, dones la sensació que no era benvinguda o no era acceptada, no? La seva vida, la seva haiku, però encara que sigui això,
hi ha molt d'interès de certes persones que ara Sebas Haiku tenia molt de valor com molt no a ser en aquella època fa 100 anys, no? Incluyendo que ara tampoc...
Era sorprendente, incluso ahora en la época en la que estamos, si lo ves, es muy nuevo. Entonces yo voy con ella a una profesora de haiku, que de fet, ella es la que hace concursos de haiku para las jovas y los universitarios,
en homenatge a Suzuki Shizuko. I ella contava que Suzuki Shizuko, a pesar de la seva vida, que va ser dura, mai ha oblidat qui era ella. Ella deia, Suzuki Shizuko deia que el haiku era su vida.
Entonces ella, a través de Sebas Haikus, intentaba dir algo, presentar sus emocions y reivindicar sus emocions, sus opiniones, todo.
Sí, la seva vida complicada, ho he anat llegint, clar, el títol del llibre és la poeta Pan Pan Girl, Pan Pan Girl suposo que és una manera que es tenia a l'època de referir-se a les dones de companyia, de joia, de goig, per als soldats americans que ocupaven el Japó després de la Segona Guerra Mundial, i esclar, aquesta situació també la fa...
com exclosa del cànon o de la societat més ben pensant i més tradicional del Japó. Llavors, que la seva poesia, en els seus aikus, hi hagi aquesta presència del sentiment, del jo, de la lírica del jo, per entendre'ns, possiblement la fa un punt occidental, si voleu,
Perquè per molts poetes occidentals la poesia lírica és la reflexió dels sentiments que vius i per tant hi ha aquest perfil que es pot seguir una mica la biografia de l'autora en els seus aicos i després l'enigma aquest de la seva desaparició l'any 52. Sí, sí.
Diuen que va canviar el nom, el seu nom, i va arribar a Hokkaido, l'isla que està al nord del Japó, i visquen allà, no? Bueno, ara no crec, no? No, era el 19. Però es diuen perquè el seu professor, el seu mestre, recibien els seus haikus, seguia recibint els haikus.
I aquí en el llibre hi ha uns 70 haikus, no sé quants n'hi ha. Que són posteriors. No, no, no. Aquest llibre té des del primer llibre, el segon que va publicar,
i estan aquí, però després continuaven escrivint i enviant. Parlem del llibre i de les traduccions. He llegit que aquest llibre va sortir o les traduccions es van fer en uns tres mesos aproximadament. Jo que me l'he estat mirant i amb molts traductors, com va funcionar? Va ser una proposta als alumnes de l'acadèmia? Com ha funcionat?
Hola, soy Hisa, ¿no? Cuando nos ha llegado este proyecto y Arisa y yo hemos pensado, ¿qué vamos a hacer? Porque no hemos tenido ninguna experiencia de haber traducido haiku y encima había tantos. Habían 200, la lista que nos pasó eran 200.
Y claro, no sé si es que no estábamos seguras de poder traducir todo bien. Y si hacemos, siempre queremos hacer cosas bien. Y que teníamos duda de esto, pero no. Y por tanto, hemos hablado con nuestros alumnos
Nuestros hermanos dijeron que sí, entonces hemos intentado traducir con hermanos. I de fet l'edició està molt bé perquè és...
Hi ha el japonès, en dues versions, els kanji, no? I després la transliteració. I després hi ha una traducció al català i una traducció al castellà, que a vegades s'assemblen molt, però a vegades... I molts traductors, no? Llavors, els autors, els traductors triaven el que volien traduir o els hi donàveu vosaltres? No, ja traiem.
triaven ells. Alguns alumnes deia que ja faig una, dues, i altres que feien deu. Tres, quatre, cinc, deu. Vosaltres també n'hi hau traduït algun, no? Sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Claro, sí. Tenemos suerte de tener muchos alumnes que están dispuestos a colaborar con este proyecto. Y claro que si fuera Arisa y yo, y si fueran dos, no creo que no hubiera podido conseguir este libro.
I a vegades també es diu, jo que també a vegades he traduït coses, bé, has de conèixer tant o més bé la llengua de partida que la llengua d'arribada, en aquest cas són dues. Llavors, per tant, aquesta col·laboració 4, 6, 8, 10 mans ha funcionat, suposo. Adeu.
A més, la dificultat que vam tenir és que l'original japonès també és un japonès de fa cent anys. L'escriptura era diferent, la paraula què volia dir. Realment vam tenir dificultat, com amb les alumnes,
vam treballar molt, ells van traduir primer, després revisem nosaltres, consultem amb la professora del Japó. Exacte, pel sentit exacte de les paraules actualment. La dificultat, o sigui, haiku, és molt sentit, però a la vegada és molt complicat.
S'ha de dir molt en poc. Sí, ja. Exacte. Entonces, no pretendemos hacer una interpretación. Es imposible, ¿no? Entonces, vamos a limitar a traduir literal, a hacer la traducción literal del japonés al catalán y al castellano.
Claro, y haiku son cinco sílabas, ¿no? Cinco y siete y cinco sílabas. Y son muy, muy cortos. Y también gramáticamente en el japonés que el verbo no depende del sujeto. En cambio, pues castellano y catalán, ¿no? Si dices un verbo, ya sabes quién es el sujeto.
Sí, que yo abro, que tú abras, si dices abro, automáticamente el sujeto es yo. En cambio, en japonés es un verbo que sirve para todos los sujetos. Entonces, ahí que hemos tenido mucha dificultad de quién ha sido, quién ha pensado, quién ha hecho.
Esto, pues, es muy... Era muy difícil de traducir. Y había un haiku que creo que decía que estaba embarazada. Sí. Pero no sabíamos que era Suzuki Shizuko que estaba embarazada o...
O era un altre. Sí. Sí, sí, l'he llegit. Doncs era difícil. Molt bé, moltes gràcies. Ja sabeu, el Festival Paper Sales està a punt d'acabar, però podeu anar a veure encara l'exposició. I ara m'agradaria acabar aquesta part del programa sentint en japonès primer i després en la traducció catalana, si cal, algun dels haikus, dels haikus,
que creieu més representatius o que podrien descriure bé qui és o com és la veu de Suzuki Shizuko. Endavant. Jo he elegit un haiku de pàgina 132,
No sé, aquestes coses a veces no. No solo que pase en Pampangar, y ser humano a veces pasa esta situación. Por tanto, he elegido esto. Leo en japonés. I jo llegiré en català. Yo tengo dos amores. La Llau.
Jo tinc una altra, de la pàgina 206. Crec que aquest haiku és de la segona col·lecció, no? Però a mi m'ha agradat molt. A mi també, m'ha agradat. Taronja d'estiu, tasto la seva acidesa. No hi ha res pur.
El d'un en què apareixia el Carey, per exemple. El Carey Clark, em sembla, era un soldat afroamericà del qual ell es va enamorar, van mantenir una relació i quan se'n va anar a la Guerra de Corea i va morir és quan la poeta va desaparèixer. Sí.
Endavant. Les puntes dels dits ballen amb un home negre, cauen les flors de cirerè.
Sí, l'últim que llegim. Cau la neu desafiant, al costat de Carey podria morir.
Bé, moltíssimes, moltíssimes gràcies, us buscarem, l'Acadèmia Som Japó, segur que feu coses molt, molt, molt interessants, i res, esperem que tingueu molt d'èxit, que tinguin molts lectors aquest llibre, perquè creieu-me, el públic, vosaltres n'esteu segures, que val molt la pena. Moltes gràcies. Moltes gràcies.
Seguim amb el programa. Passem del que ha pogut semblar com una crònica o una descoberta d'una poeta japonesa com la Suzuki Shizuko, protagonista del Festival d'Art Independent Pepe Sales, a més aviat una conversa
d'anunció d'agenda. De fet, tenim entre l'estudi la Gemma Uller i en Lluís Freixas, que són organitzadors del 30è Festival de Poesia de Girona, l'Ara Poesia, que ja fa 30 anys que dura, ens haureu d'explicar com és que fa tant de temps que es manté un festival de poesia a Girona, i que començarà el 5 de febrer i s'acabarà el 28 de febrer d'aquest any a la Casa de Cultura amb moltes, moltes activitats ben diverses.
Lluís, tu que fa més temps que hi ets, com pot ser que un festival de poesia duri tant de temps, tant d'interès ja per la poesia? Jo m'imagino que sí. Potser la poesia té un públic discret, diguem-ne,
petit, potser sí, però jo suposo que és un públic fidel, i a més potser hauríem de separar una miqueta el que és l'escriptura i la lectura, que és una dinàmica, i l'altra és la dinàmica, diguéssim, de la poesia en directe, que potser és una miqueta diferent. No sé si tot el públic del Festival de Poesia és lector,
m'imagino que d'alguna manera sí, però em sembla que són dinàmiques una miqueta diferents. Entre altres coses perquè la poesia quan la presentes en directe es vincula amb l'espectacle escènico en general, amb música, amb performance, amb moltes altres... És molt polièdric, diguéssim, s'obre molt i per tant jo penso que sí, que té un públic resistent. I a Catalunya hi ha altres exemples, a més del nostre festival, hi ha exemples de Sant Cugat, hi ha exemples de
a Caldes d'Estrac, a Barcelona mateix, que també són festivals amb una trajectòria molt llarga i consolidada. I a més perquè el Festival s'ha anat adaptant, ha evolucionat moltíssim. Això va néixer el 96 com una convocatòria de poetes inèdits que va fer aleshores l'escriptor Antoni Puigbert, que en aquell moment programava la Casa de Cultura,
I aquesta convocatòria de poetes inèdits es va allargar durant deu anys. Al cap de deu anys, suposo que el recorregut s'havia esgotat i no poden sortir poetes en una ciutat mitjana com Girona cada dos minuts. I el festival va fer un canvi i es va dedicar més a la mostra i no a la creació, per entendre'ns. Ja aquesta evolució ha anat seguint al llarg d'aquestes dues últimes dècades i de fet ha canviat molt i moltíssim, com és lògic, que en 30 anys passen moltes coses. I tant.
Gemma, aquestes activitats són molt, molt, molt diverses, n'hi ha un nombre, m'ha semblat contar-ne unes 15. En destacaríem alguna tipologia d'activitats que el públic hi podrà trobar? Com has dit, és molt divers, perquè ens interessa també acostar la poesia a públics molts diversos, tant gent jove com gent...
com heu dit, sent lectora de poesia, però també gent que vol escoltar música amb recitals i formats més tradicionals, diguem-ne. Aleshores, així per destacar, diríem que obrim el festival el dijous, el 5 de febrer,
a les set de la tarda amb una proposta d'en Lluís Omar i en Xavier Bartí que recitaran poetes catalans de tots els temps i s'acompanyaran en piano, en música de Bach concretament.
Després també voldria destacar que hi ha els dissabtes, hi ha concretament dos dissabtes, que proposem formats nous per mirar que es puguin fer dues activitats al mateix dia, de tarda i vespre, diguem-ne, de manera que si algú és de fora pugui aprofitar i ja té dues activitats fetes. A més, una primera seria un recital més senzill, més...
clàssic també, i després hi ha una proposta de música, que són força innovadores, les dues propostes del dissabte. D'una banda, el 7 de febrer, ve la Greta Sibling, que és una autora molt i molt jove, que ha guanyat un premi a Madeu Uller. Sí, el 24. Exacte, i ve acompanyada d'un músic,
I d'altra banda, l'últim dissabte del festival, el 28 de febrer, primer hi haurà un recital amb la Teresa Colom, que ja és una autora més aviat consolidada, que va acompanyar l'Eduard Iniesta a guitarra. I després s'estrena l'espectacle La mort de la set, que és un espectacle dedicat a Blai Bonet i que és una activitat que formarà part dels actes dels centenaris.
que de fet el mateix Blai Bonet també és protagonista d'una... És el que anava a dir quan parlàvem, i he pensat que lligau les dues coses quan dèiem quin públic té la poesia, és que hi ha, diguem-ne, l'apartat més espectacle, més escènico, però també hi ha l'apartat, diguem-ne, entre cometes, acadèmic, i Blai Bonet, com que ara tenim l'any dedicat a Blai Bonet, també hi ha una taula rodona amb en Sebastià Alzamora, en Jaume Cristòforo Pons a l'horda i en Xavier Pla,
que tampoc no necessitem presentacions. Sebastal Zamora té una trajectòria poètica i periodística i narrativa molt important. En Jaume Pons, com a poeta, també com a autor, però també com a traductor de l'obra completa de Walt Whitman, i en Xavier Pla, especialista en Pla, però no només. Amb l'altre Pla, diguéssim, però no només. No, no, propostes molt interessants.
Tenim més anys, a més, commemoratius. Tenim la Clementina Arderiu amb la veu de Maria Callis i de Blanc a la Mar. I m'ha interessat això de l'activitat del 25 de febrer de Parlem de Poesia Masiga. L'asma ha autobat. Sí. Ara serien capaços de recordar el títol del llibre que ha traduït el present d'enversió catalana i castellana. No és una novetat estricta,
però vam pensar que tenia el seu interès. Sí, de fet, una bona part de la població gironina de nacionalitat marroquina són amasics i amasigòfons. Per tant, és interessant sentir aquestes veus
Tant als marges, si vols, de la tradició o del cànon poètic universal. Exacte, presenta la Terra Torn i a més és que és una poeta amasiga que la tenim aquí mateixa, crec que és resident a la Garrotxa, si no m'equivoco.
No, no. Doncs bé, anirem informant, com que tenim encara un programa més, almenys, el febrer, anirem fent recordatoris d'agenda sobre les activitats que es presenten. Val a dir, diria, que totes les activitats són gratuïtes? Tot gratuït.
Per tant, qui no hi vagi és perquè realment no en té cap ni mica de ganes. I tampoc té limitació d'edat perquè fins i tot, el que dèiem de l'amplitud de públic, tenim activitats infantils, com el divendres 20 a les 17.30 d'un taller de quaicús de l'austró de Cristina Picasso. També com a pinzellada de veure aquesta involuntat d'abarcar el màxim possible...
tant des del punt de vista de públics com des del punt de vista de continguts. Poesia clàssica, poesia contemporània, formats, etc. Perfecte. Doncs ja sabeu, punt de trobada, Casa de Cultura, planta baixa, primer pis, uneu mirant i comencem ràpidament, apunteu-vos-ho a l'agenda, que el 5 de febrer tenim el Lluís Omar i Xavier Alberti. Moltes gràcies, Gemma. Moltes gràcies, Lluís. A tu.
Seguim. Una petita, petita efemèrida.
Un poeta i novel·lista nascut a Barcelona el 1918 i mort a la mateixa ciutat el 1996, per tant, enguany, se celebraria o s'hauria de celebrar o es podria celebrar el 30è aniversari de la seva mort, és Joan Barat i Creus, autor d'una novel·la de títol...
ben curiós, diari del Captaire, de 1958, que és una seva visió personal d'un estat de París. A part d'això, va escriure tres llibres de poemes. El primer, de 1947, que és el que tinc entre les mans, es titula Poemes. I comença amb un poema molt, molt, molt breu, una tanca, de fet, l'altre gènere típic de la poesia japonesa, el haiku, del qual hem parlat al començament, i també la tanca,
Que diu, poema pur
I ja per acabar, una nota d'agenda. Semblaria que es trepitja amb la taula rodona final del Festival Pepe Sales, però com que la taula rodona és a les vuit i aquesta presentació de llibre és a dos quarts de set, tenim un cert marge.
Aquest dijous, 29 de gener, a dos quarts de set a l'Aula B de la Casa de Cultura, hi ha la presentació del tercer llibre de poemes de Jorge Leon Gustá, Las Esferas del Sentir, que anirà a càrrec de Pep Panosa i en la qual llegirà poemes del llibre, la poeta també gironina, com en Pep Panosa, i en Ma Morente.
Ja ho sabeu, poesia aquest mateix dijous i tot el mes de febrer amb el festival Ara Poesia de Girona. Moltes gràcies i fins la propera.