logo

Voluntaris.cat!

Amb la Federació Catalana de Voluntariat Social donem veu al tercer sector de Girona. Conduït per Elena Garcia. Amb la Federació Catalana de Voluntariat Social donem veu al tercer sector de Girona. Conduït per Elena Garcia.

Transcribed podcasts: 8
Time transcribed: 3h 54m 29s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Voluntaris.cat, un programa de ràdio i també en format podcast elaborat per la Federació Catalana de Voluntariat Social i produït per la Ràdio Municipal Girona FM.
Espigular era una activitat tradicional que realitzava activament els camps. Persones amb pocs recursos recollien els camps dels agricultors als excedents, com espigues de blat, fruits secs o olives. Una vegada ja havien fet la collita principal. L'objectiu d'Espiguladors és fomentar aquesta activitat com a estratègia per reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari, facilitar l'accés a una alimentació adequada per a tota la població i impulsar la transformació social.
Avui parlarem amb la Fundació Espeguladors sobre les iniciatives que desenvolupen a la província de Girona. S'apropen novetats i en volem saber més. Benvinguts al nou format de difusió d'activitats de voluntariat de la ciutat de Girona. Em presento, com sempre, jo sóc l'Alena Garcia i cada mes des de la Federació Catalana de Voluntariat Social us portem una entitat als estudis de Ràdio Girona FM perquè ens expliquin què fan, com treballen i quin és el paper essencial del voluntari.
Al control de so saludem el company Arnau Vila. Comencem.
Voluntaris.cat. Som tots. D'acord amb les dades de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura, la FAO, un tercer terç dels aliments produïts anualment per a consum humà al món no són ingerits per ningú. A la Unió Europea, cada any es malbaraten 88 milions de tones d'aliments amb un cos associat de 143 bilions d'euros.
Aquesta quantitat equivale a uns 173 quilos per persona i el 20% de la producció alimentària total, segons Fusions 2012. La producció i el processat generen el 30% dels aliments descartats i la comercialització el 5%, però és sobretot al final del procés en els serveis i les llars on s'acumula el 65% d'aquest fenomen.
L'Agència de Residus de Catalunya va quantificar el malbaratament alimentari a casa nostra, a les llars, als comerços i la restauració, que generen unes 262.000 tones de malbaratament cada any, o el que és el mateix, uns 35 quilos per persona i per cada any.
I per presentar-nos aquest escenari i la tasca que realitza des d'Espigoladors, avui parlem en dues tècniques, en dos moments diferents. En el primer moment, en aquesta primera part de Voluntaris.cat, tenim la sort de parlar amb Cristina Cabot Puig, que és tècnica d'Espigolaments i Aprofitament Alimentari al Maresme i Comarques Gironines. Benvinguda, gràcies per estar amb nosaltres a una nova edició de Voluntaris.cat.
Bon dia. Hola, bon dia. Moltes gràcies per convidar-nos. Com estem, Cristina? Bé, molt bé, molt bé. Tenim que dir que la Cristina és molt benvinguda aquí a Girona perquè estan començant a arribar, perquè el creixement d'espigoladors és espectacular. En els últims anys, amb mica en mica territorialment, han anat agafant espai i finalment, doncs, aquí a Girona ja en podem parlar amb ells i ja podem parlar amb una responsable, en aquest cas.
Les dades que he dit, que són moltes dades, i a més a més hi ha hagut un moment inclús que m'he pensat que potser ens podíem perdre, són dades molt impactants. Tenim una part del planeta passant gana i per altra banda es llença menjar sense miraments. Com es treballa per reduir aquestes dades, sobretot a Catalunya, que parlem de 35 quilos per persona? És molt menjar llançat, no?
Sí, sí, i estem parlant de moltes, moltes tones d'aliments, que és això, del llarg de tota la cadena, des del camp, que sobretot és on treballem nosaltres, fins a casa, s'acaben llançant i que al final tots també som responsables d'evitar-ho, sobretot a les llars, però al final també és un tema de sistema, del sistema com està muntat i per això nosaltres intentem actuar per visibilitzar tot el que passa, sobretot als camps, i que...
A part de recollir-ho, que ara explicarem com funcionem, a part de recollir-ho i evitar que allò quedi al camp o acabi trinxat, pugui alimentar algunes panxes, però això, com és enllà d'això, és com tota la feina que hi ha d'haver darrere de pedagogia i de conèixer el que està passant realment a...
amb tots aquests aliments que són descartats. Quines són les causes de les pèrdues alimentàries al camp? Per què al camp es perden aliments o inclús es destrueixen a vegades per tenir por de trencar preus o de trencar amb la competència?
Sí, com has dit, quan parlem de tot el que queda al camp estem parlant de pèrdues, més enllà quan ja el producte és recollit estarem parlant de malbaratament, però com has dit tu, les pèrdues, tot el que queda al camp passa molts cops per molts motius, com molts cops són incontrolables per causes alienes dels productors, diguéssim, temes climatologia, com ara, el vent, les pluges, el sol...
que modifiquen o altres encollites les avancen o les trinxen, això seria potser motiu, plagues incontrolades, etc. Però el motiu que veiem sovint més gros el camí, que al final som nosaltres, els humans, qui l'estem generant, són el tema estètic, com si una bleda és massa grossa o massa petita i el mercat ja no vol...
aquest tamany, o una poma massa groga o massa verda, perquè ja no és el caron estètic que necessiten els ulls dels compradors, tots aquests productes acaben quedant al camp. Llavors, podríem dir això, que sobretot el tema estètic és un dels grans problemes i motius que fan que tots aquests productes es quedin al camp. I és això, que molts cops anem als supermercats o a altres botiques i veiem tots els carbassons de la mateixa mira, totes les mongetes rectes i iguals,
i hem de descobrir i saber que igual que els humans, que hi ha diferents tipus, varietats i colors i que no per això deixen de ser menys bons o menys saludables i que es poden aprofitar igualment.
I més enllà d'això, la competitivitat de preus, com deies, en termes que com que ara ve producte tant de fora amb unes condicions, és el que estem lluitant aquests dies a través també de la revolta pagesa, que vénen amb unes altres condicions de seguretat, de preus que paguen els treballadors i són diferents condicions.
al final competir amb aquests preus acaba sent impossible i surt més a compte. Passar el tractor i no collir aquells espinacs o aquelles taronges, que no pas he de dedicar-hi hores per després que sigui llançat.
És una llàstima el que estaves ara comandant que es llenci el menjar perquè no és estètic, perquè unes bones bledes són unes bones bledes, uns bons tomàquets siguin macos i lletjos són bons tomàquets i fins i tot a vegades quan vas a algun mercat de pagesos que et porten el que tenen, la colleta pròpia no és maco, inclús està brut de terra, però és que són les millors peces quan tu menges...
sincerament a vegades dius home doncs potser no és maco que acabo de comprar però està boníssim i això la gent doncs també ho hauria de veure exacte sí sí perquè molts cops no potser no comprem aquella patata perfecta perquè també pensem que ens consumirà més temps a la cuina a l'hora de parar-la o qüestions de temps de si la pastanaga ja està més bruta o més no sé què tardaré més en rentar-la llavors potser prefereixo comprar la llisa
per estalviar-me temps a la cuina, que això seria un dels altres problemes, que això potser ho parlaríem en un altre capítol, però el tema de destinar temps a la cuina i cuinar d'aquí i de producte fresc. Benauradament hi ha moltes campanyes que estan arribant de molts llocs diferents per poder aprofitar aquests aliments. Un d'aquests llocs és l'escola d'hostaleria d'aquí de Girona, que també s'ha treballat moltíssim per fer pedagogia amb els alumnes i per també...
que vegin la importància de reaprofitar i saber cuinar. I cuinar no de qualsevol forma, no, cuinar com un bon xef aquests aliments que recollim. Doncs perquè els tenim i veiem que no són reaprofitables per al mercat, però sí per cuinar.
Exacte. Hi ha una cosa que a mi em genera dubtes i em genera també respecte. Una jornada d'espigulament, imagino que implica tècnica i logística. Com organitzeu una campanya d'espigulament? Perquè espigular no és només dir, sí, mira, m'apunto, vaig, vaig amb els companys i, bueno, intento, doncs, aportar el que jo pugui aportar perquè cansa moltíssim.
Exacte. O sigui, primer de tot això, nosaltres el que fem és tenir el contacte amb el pagès o productor, això per descomptat, signem com un conveni conforme ell fa aquesta col·laboració i accepta que anem a recuperar el que ell malauradament no podrà vendre.
Llavors, quan ja tenim el camp, que això, clar, molts cops no sabem quan passarà, perquè no són camps nostres, com he dit, són productors que col·laboren amb el projecte i que, clar, hi ha època, quan és temporada de poma, podem saber quan acabaran la collita, finals de collita i això sí, però molts cops potser avui surt un camp d'enciams i que ens diuen que han de passar al tractor demà passat. Doncs intentem mobilitzar al màxim ràpid tots els voluntaris i tota la logística per poder anar-hi, si pot ser, demà passat.
Llavors, tenim una plataforma de voluntariat que ara mateix hi ha més de 3.600 persones arreu de Catalunya inscrites. Llavors, tothom es pot apuntar, qualsevol persona. I llavors, quan apareix aquesta espigolada, per exemple, a Pastanaga és el Torroella de Montgrí, enviem la convocatòria a les persones que s'han inscrit al territori Girona, diguéssim,
I qui pot venir aquell dia s'apunta, s'inscriu i després, un cop inscrit, conformem el grup, també adaptant-lo a la quantitat de producte que hi ha a acollir, la distància que la persona s'apunta. Intentem que duri unes tres hores, però sempre adaptant això, el cultiu, el nombre de persones, i reben la ubicació i ens trobem aquell dia al camp.
En la logística prèvia, no?, d'haver avisat totes les entitats. Exacte, no? Clar, clar, hem de portar tot el material, les caixes, haver més o menys quantificat el que preveiem que podrem recuperar i avisar entitats, no?, com per exemple aquí a Girona col·laboren molt la Sopa de Girona, el Banc d'Aliments de Girona, que són les entitats que venen al mateix dia, al mateix moment, al camp, a buscar el producte recent collit
que la mateixa setmana o com a molt l'anterior serà distribuït o als menjadors socials o a entitats o a persones que utilitzen aquest servei de garantia alimentària. I aquí Girona, per poder-nos nosaltres contactar amb vosaltres, hem de fer servir per tant la pàgina web, hem d'ubicar-nos, apuntar-nos
allà directament, suposo que hi haurà alguna fitxa, hi haurà algun formulari per emplenar i d'aquesta manera hi ha una espigulada, a més a més aquí és una zona molt gran, suposo que també deu recollir una part del Maresme perquè també hi ha moltíssim d'activitat, és quan convoqueu aquestes persones per anar a espigular.
Sí, exacte. Les persones s'han d'escriure a través de la web o en tot cas, tenen qualsevol dubte o volen parlar amb mi, per exemple, directament, hi ha el correu que és girona arroba espigoladors.com Repetim aquest mail que acabes de dir. Girona arroba espigoladors.com Seria el meu correu o espigoladors.cat que seria dins de la web on hi ha tota la informació de totes les accions que fem, però a part hi ha l'apartat voluntariat
on apuntes les teves dades bàsiques sobretot telèfon, correu i la ubicació d'on sou perquè també el que intentem molts cops és si hi ha persones que no tenen vehicle o intentar minimitzar vehicles també que s'acostin al camp intentem ajuntar
Fes sinèrgies i fer equips de transport per poder arribar al lloc, perquè no són llocs allunyats on hi ha el conreu. Quins són els projectes que teniu en actiu? Vaig veure la pàgina web vostra quan estava preparant aquest material, que teniu molts projectes i a més a més teniu moltes sinèrgies amb més entitats, no?
Sí, sí, sí, exacte. O sigui, dins espigoladors, clar, jo parlant des de l'àrea d'espigolament, o sigui, tenim altres accions, temes de sensibilització, escoles, tallers de cuina i altres projectes, però vinculat a l'espigolament tenim alguns projectes que fem, no?, tipus
Persones usuàries dels centres de distribució d'aliments, acostem aquestes persones al camp, que molts cops tenen més dificultats, o també veure com el producte que potser han rebut, veure d'on ha vingut i que darrere hi ha totes aquestes mans voluntàries que han fet aquest esforç. Intentem organitzar grups amb entitats socials.
També altres col·lectius en situació de vulnerabilitat, persones en situació d'exclusió social amb malalties mentals o altres col·lectius que també intentem organitzar grups amb dates tancades per poder acostar-los també al camp
Com ja més enllà de poder fer l'aprofitament alimentari, que al final és acostar-los al camp, a l'aire lliure, a fer exercici físic, a estar en contacte inclús amb altres persones, no només amb les de la pròpia entitat, sinó amb voluntaris.
i generar aquests espais més de comunitat. Per tant, teniu la vessant totalment social i, a més, la vessant totalment importantíssima, que forma part de tota la transformació ecosocial i també va en aliança amb tot el tema dels ODS, l'Agenda 2030,
i també aquestes noves polítiques que intenten fomentar l'ecologia i en aquest cas també els recursos, l'aprofitament de recursos, perquè si el menjar no es reaprofita estem fent malbé moltes coses, perquè al darrere hi ha recursos com l'aigua, com l'energia, com moltes coses.
Exacte, és el que sempre, sempre, sempre volem com visibilitzar, que llançant aquella poma que se'ns ha fet tan mal a la manevera, no només estem llançant la poma, sinó tot l'esforç del productor en produir-la, o tota la gasolina gastada per produir aquella poma, o com has dit tu, com és tan important l'aigua, vinculada a aquella única poma que estem llançant i potser molts cops no som conscients.
I també que anem a comprar aquestes ofertes de dos per un que al final potser se'ns acaben fent malbé i hem de no caure en aquestes temptacions i ser conscients del que consumirem, quan ho consumirem i ser això, sobretot conscients d'on ve tot i tot el que hi ha darrere.
Una última pregunta. Te'n faria moltes, eh? Te'n faria moltíssimes perquè crec que el tema dona molt de sí i a més és un tema molt interessant i és un tema dels que jo porto ja fa anys també, intentant fer molta pedagogia a través del voluntariat perquè penso que és interessant. Com ha estat l'acollida aquí a Girona? Com ha estat la teva arribada? Com ho veus? Suposo que...
ha estat important perquè aquí a Girona hi ha moltes persones treballant al camp, gent que està fent grans treballs i tasques de recuperació de la tradició i m'imagino que la vostra arribada ha encaixat perfectament.
Sí, nosaltres ara fa uns 3 anys, una mica més, que hem començat a fer com petites activitats, petites espigolades, vull dir com més puntuals, potser una o dues a l'any que anaven sortint, potser perquè a l'inici tampoc no teníem una persona a territori.
ara ja podem dir que això farà dos anys que sí que ja estem fent una dotzena d'espigulades a l'any que potser semblen poques però són una al mes perquè al final això com donar-nos a conèixer o sigui no és fàcil al final que els productors també estem entrant a casa d'algú que és particular i que ostres no podem d'entrar d'un dia per l'altre sinó que ens hem de donar a conèixer veure com fem l'acció com treballeu exacte llavors ara per ara podríem dir que encara estem
del meu pare, com donant-nos a conèixer, creant més xarxa, més àmplia, però diguéssim que a província de Girona gairebé que hem assaltat a totes les comarques i hem espigolat tot tipus de productes, des de nous a esponallà, pomes a l'ali al Baix Empordà, pastanagues, enciams... Llavors, això, és mica en mica donant-nos a conèixer l'activitat,
I això, i que del boca a orella molts cops que és com més al final, s'acaba generant aquesta xarxa de confiança, poder anar obrint portes a altres camps i anar recuperant tot el que quedi al camp. Ja et dic, des de fruita seca podríem arribar també a fer oliva i tot el que és fruita i horta.
que sigui producte fresc, és el que podem aprofitar. Doncs, Cristina Cabot, gràcies. Gràcies per la teva aportació. Ara, tot seguit, donem pas a una altra companya dels espigoladors, però ens tornem a retrobar. Parlem. Gràcies. Perfecte, moltes gràcies. Ara veurem. Adeu, adeu.
Continuem parlant, però ara amb un altre protagonista de la Fundació Espigoladors, que és la Júlia Mestre Baricat, que és la tècnica d'educació i sensibilització. Júlia, benvinguda. Hola, bona tarda.
Hem de parlar ara fa uns segons amb una companya de l'equip d'aquí de Girona, amb la Cristina Cabot, i sempre que parlem dels figuradors és que sempre són sorpreses, sempre és una cosa fantàstica, és un projecte que pensem que té molta força i a més és molt conseqüent perquè la interacció que aconseguiu comunitària té moltes branques i per tant és molt interessant. Moltes gràcies. Home...
A vosaltres. Una de les preguntes que potser molta gent es deu plantejar ara que ens està escoltant o que potser ens ha descobert és com sorgeix l'entitat. Perquè jo el concepte d'especulant el coneixia. El vaig conèixer, el de vosaltres, perquè portem molts anys amb la federació fent cosetes i col·laborant de forma directa i indirecta, però és un concepte molt especial.
En si va ser fa ara més de deu anys, l'any 2014, que recuperant aquesta paraula una mica perduda, però que és una pràctica totalment real, l'espigolament, hi va haver tres persones que somien una mica en què això podria permetre
reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari, van tornar a ficar aquesta pràctica al dia a dia i, a més, fent-ho de manera que, bé, primera va ser una prova pilot, veient si podien, gràcies a aquest treball entre productors i persones voluntàries, però després ha sigut ficant manuals, ficant protocols i fent que això sigui una realitat que s'hi puguin sumar cada vegada més i més persones, com una mica segur que us ha explicat
Cristina. Des d'allí naix la primera passeta, però han anat passant molts anys de fer aquestes estructures grans i poder-les replicar en altres territoris fins a arribar al punt on estem avui, que a poc a poc hem anat extenent mos des del Prat de Llobregat cap a les altres dos puntes, per dalt cap a Girona i per baix cap a Terres de l'Ebre i on seguim dia a dia
espigolant i recuperant aliments que així poden donar ús a la feina que han fet primer els pagesos i després la necessitat que tenen moltes persones de tenir un plat a taula. I a més a més ho esteu convertint en un model de sostenibilitat real perquè és interactiu, és real i esteu passant a l'acció. No són només paraules sinó són fets, fets concrets que a més a més ara en parlarem amb molts projectes que també pengen del concepte i de la Fundació.
Hi ha un dels elements que també m'ha interessat moltíssim quan jo preparo el material per poder-vos preguntar, que és la part d'inserció laboral. També aconseguiu crear llocs de treball perquè hi hagi gent que pugui també treballar amb vosaltres. Suposo que quan vau començar aquest repte era inviable i ara ja comença a ser una realitat. Teniu crec que més de 20 persones treballant amb vosaltres? Sí, sí.
Per una banda, hi ha la Fundació Espigola II, on l'equip any rere any va creixent i tenim diferents departaments. Per una banda, per a gestió, hi ha part d'espigolaments, però per l'altra, en el meu cas, fent activitats d'educació i sensibilització amb la ciutadania, des dels més petits fins als més grans.
i participant en projectes de recerca on, com tu dius, aquestes dades que tenim fent aquesta acció real també les ordenem i les estructurem de manera que puguin implicar noves polítiques a nivell de gestió agrícola o a nivell de polítiques
i que aquest coneixement es pugui replicar en altres àmbits. I respecte a la part d'inserció sociolaboral, des de bastant a l'inici es van ja fer els primers testegos per transformar productes, fruita i verdura fresca que sabem que necessitem atrapar en el seu moment,
en la seva temporada en conserves que ens puguin cuidar durant la resta dels mesos i gràcies a això va néixer Es Imperfect, que és una empresa d'inserció sociolaboral, situada al Prat de Llobregat, on en aquest cas es transformen aliments en segones oportunitats tant per al propi aliment com per a totes les persones que entren dins d'aquest procés i estan entre sis mesos i dos anys formant part de l'obrador.
I en aquest cas és producte que és, des de la pagesia, producte que poden tenir l'oportunitat de transformar per a seguir tenint, més enllà de quan tenen el seu moment al dit de la producció, un producte que puguin després acabar els nostres rebosts.
a través de diferents botigues i que podem trobar gràcies a la col·laboració en aquest cas i a l'aposta de les propies cooperatives agrícoles, de petites botigues on fomentem el consum local i de donar un espai fins i tot als lineals
supermercats, que també els podem trobar, per exemple, ara per ara a bon preu, a productes que realment el que busquen és que la pagesia tinga també la seva oportunitat dins del mercat. Expliquem una mica de què és Imperfect, perquè directament ens has explicat el projecte, potser la gent que ens escolta no sap què és Imperfect, que és un projecte empresarial vostre, on el que feu és transformar els productes que recolliu ja en productes que es poden comercialitzar,
Com tu l'estaves explicant, es poden trobar en llocs específics i la gent pot accedir a un producte de qualitat, a un producte de pagesia i a un producte que us està funcionant molt bé. Sí, a més en aquest cas, tinguem clar que són dos camins, per una banda són les donacions.
que els pagesos mos fan i on anem gràcies al voluntariat a recollir aquest producte fresc que acaba directament a les entitats, però això no implica que els pagesos tinguin en alguns casos lots de producte que sàpiguen que la producció d'enguany serà més elevada o que volen obrir aquestes noves vies gràcies a aquest obrador que al final els diferents productes passen des d'una mermelada de prunes
fins a una crema de verdures que ja pogués tindre directe a punt per a menjar, on és bàsicament producte del protagonisme vegetal. Al final, que les nostres fruites i que les nostres verdures siguin el que apareix a l'etiqueta i no tinguem altres components que ara mateix no necessitem.
i al final l'objectiu d'aquest obrador era poder donar l'oportunitat a que aquests aliments frescos, que sabem que la seva vida útil si no seria molt curta i potser no hi ha possibilitat d'absorbir-ho, que puguem fer-los servir, doncs poder-los fer un tractament a través de la cuina, però en aquest cas ja organitzat de manera que aquest producte després el puguem gaudir
en diferents llocs, que no siga a títol domèstic. L'obrador va començar pel mateix, per un grup petitet de persones que a poc a poc van anar sumant hores al dia i fent diferents torns per a donar-li el màxim i ara ja estem en unes instal·lacions més grans al Prat de Llobregat.
que han permès també poder oferir la possibilitat a més persones de formar part d'aquest procés d'inserció i que tinguin aquesta primera oportunitat de després poder sortir al mercat laboral amb una experiència darrere. Un projecte que guanya premis, un projecte que ha estat reconegut i més un projecte que també si volem accedir també teniu pàgina web per poder comprar o per poder accedir a algun dels productes que esteu elaborant i treballant des d'aquests àmbits i des d'aquest obrador.
Una última pregunta, o les últimes preguntes que et volia fer també, era teniu previst alguna exposició especular per transformar? Aquesta exposició existeix i, per tant, no sé si la podrem veure o no, o és una exposició fixa que teniu en algun lloc, en un punt, o la voldreu fer caminar per tot Catalunya, inclús que arribi aquí a Girona.
Exactament. L'exposició Espigola per transformar al final parla justament de l'espigolament i de com permet plantejar una nova realitat dins d'aquest sistema alimentari. Vam tenir el plaer de tenir-la disponible al setembre al Palau Robert, però volem que segueixi molt bé i estarem en breus a l'Espai Santa Caterina a Girona, que agraïm molt la
la possibilitat que aquest espai pugui acollir el que per a nosaltres és un altre fillet, un projecte amb molta il·lusió. Estarem durant aquest proper mes de març. A partir de la segona setmana de març ja estarem disponibles i encara tenim els últims detalls per acabar de tancar, però al nostre web hi ha un apartat específic
de l'exposició d'Espigola per transformar, on també podreu veure després a la programació de l'agenda altres activitats complementàries més enllà que us convidem a tots a passar-vos per l'Espai Santa Caterina i poder veure l'exposició in situ.
Doncs allà hi serem. Gràcies per estar amb nosaltres, Cristina Cabot Puig, tècnica d'espigolaments i aprofitament alimentari del Maresme i comarques d'aquí, Gironines, que ha parlat fa una estoneta amb nosaltres, la primera part d'aquest Voluntaris.cat, i també a tu, Júlia Mestre, Bricat, tècnica d'educació i sensibilització. Per cert, recorda'ns la pàgina web, Júlia, per si volem veure... Espigolados.cat i a les xarxes el mateix, arroba espigolados...
ens podeu seguir pels dos canals i des d'allí segur que trobareu activitats que esperem que vos resultin atractives i tingueu ben a la vora. Doncs us desitgem molts èxits i us desitgem que continueu creixent i aquí a Girona ens retrobem. I a vosaltres, ullents solidaris, com sempre dir-vos gràcies per ser-hi, per ajudar-nos a ser cada dia millors persones i us esperem en el proper voluntaris.cat espigulant i les diferents xarxes socials. Com sempre, un plaer!