Title:

Banc dels Aliments: gran recapte i lluita contra el malbaratament

## Context del programa **Voluntaris.cat!** és un programa de la Federació Catalana de Voluntariat Social produït per **Girona FM**, on cada mes s’entrevisten entitats amb voluntariat per explicar **què fan**, **com treballen** i **quin paper hi té el voluntariat**. En aquest episodi s’entrevista **Carme Casacoberta**, presidenta del **Banc dels Aliments de les Comarques de Girona**, per parlar de: • El funcionament del **Gran Recapte** i el paper clau del voluntariat • La **logística** i la gestió del magatzem • La campanya **Bon Profit** contra el *malbaratament alimentari* • L’evolució del **perfil de les persones ateses** i el context de pobresa creixent • El treball en **xarxa** amb altres bancs d’aliments • Les **formes de col·laborar** com a voluntari o donant --- ## El Banc dels Aliments de Girona: què és i a qui arriba ### Missió i abast • Fundació privada creada el **1988**, de caràcter **benèfic, social, independent i apolític**. • Objectiu principal: **lluitar contra la fam i el malbaratament d’excedents alimentaris**, fent-los arribar a les persones més necessitades de l’entorn. • **Més de 28.000 persones ateses** i **1,5 milions d’unitats d’aliments** repartits. > “La fam del nostre costat, veïns nostres que mai ens ho imaginaríem que no arriben a final de mes.” ### Relació amb les entitats • El Banc **no atén directament persones**, sinó que **distribueix aliments a una xarxa d’entitats socials**. • Són aquestes entitats les que veuen el **canvi en el perfil de les persones beneficiàries** i traslladen les necessitats al Banc. --- ## El Gran Recapte: resultats, voluntariat i logística ### Resultats i tipus de donació • Es distingeixen **dues modalitats de recollida**: - **Recollida física** d’aliments als supermercats (més o menys **estancada** respecte l’any anterior). - **Recollida econòmica**, que **ha baixat** perquè a la població **no li agrada tant donar diners** com donar producte. • Tot i això, les aportacions econòmiques són **necessàries** per comprar allò que no arriba com a donació. ### El paper clau del voluntariat • Sense voluntariat, **el Gran Recapte no existiria**: - La presència de voluntaris als supermercats **duplica** la quantitat recollida respecte als punts sense voluntaris. - El voluntari **recorda la campanya**, ofereix la bossa i **activa la consciència** del donant. > “Quan hi ha voluntaris, es recull el doble que als llocs on no n’hi ha.” • Molts donants **entren a comprar sense adonar-se** de la campanya fins que el voluntari els saluda i els ho recorda. ### Organització territorial del recapte • A **moltes poblacions de comarca**, les mateixes entitats locals: - Organitzen la recollida. - **Es queden els aliments** per repartir al seu territori. - Envien al Banc de Girona **les dades detallades** (llet, arròs, etc.) per al còmput global. • Al **magatzem de Girona** arriben: - Les recollides de **Girona ciutat**. - Poblacions del voltant o petits municipis **sense entitats pròpies**. ### Logística de recollida i magatzem • No tot es recull el mateix dia: - Els camions són limitats i alguns supermercats **guarden palets** uns dies. - També hi ha **empreses de transport** que col·laboren gratuïtament. - Es poden descobrir **caixes “oblidades”** dies o setmanes després; per això, les dades **no són definitives fins a final d’any**. • Al magatzem: - Es **pesa** i es **classifica** el que arriba, amb ajuda de **molts voluntaris**. - Es guarda en **prestatgeries** fins aproximadament **febrer-març**. - Les entitats que ja han recollit molt d’un producte (per exemple llet o arròs) poden dir **“no ens en feu arribar més durant un temps”**, per equilibrar el repartiment. --- ## Campanya “Bon Profit” i lluita contra el malbaratament ### Objectius i missatge • Campanya **llarga de sensibilització**, no limitada a dos dies com el Gran Recapte. • Es basa en dades de la Generalitat: **cada gironí llença 21,6 kg d’aliments l’any**, uns **112 € per persona**. • Idea central: **aprofitar els aliments “lletjos” o sobrers** per fer altres plats, evitar llençar productes i **reduir la fam i l’impacte ambiental**. ### Accions de comunicació • **Autobusos** amb imatges d’aliments imperfectes (com una poma) i propostes de reutilització (melmelada, pastís, acompanyament de carn…). • **Banderoles** a capitals de comarca (ex. Figueres) amb dades i missatges de sensibilització. • Missatge clau: el que llencem podria **cobrir el menjar de moltes persones del nostre entorn**. ### Educació i recursos pedagògics • **Joc de l’oca del malbaratament** per a escoles: - Caselles que premien l’**aprofitar** el menjar. - Caselles que **castiguen llençar-lo** (anar a la “presó”, retrocedir…). • **Receptari** amb cuiners que col·laboren gratuïtament, proposant receptes per **reaprofitar restes i excedents**. • Pedagogia sobre la diferència entre: - *Data de caducitat* (seguretat alimentària). - Indicacions de tipus *“consum preferent abans de”* (qualitat, però no risc immediat). > “Estem parlant molt a la gent que tingui en compte què és data de caducitat i què no ho és.” ### Impacte ambiental • El Banc destaca la dimensió **mediambiental** de l’aprofitament: - De **1.661 tones d’aliments aprofitats** en un any, s’han estalviat **2.626 tones de CO₂**. • A escoles i instituts s’explica tant: - La **feina del Banc dels Aliments**. - Com la **fam “de casa nostra”** i el **malbaratament**. > “Amb això es pot solucionar el problema de molta gent del nostre costat.” ### Canvis generacionals en la consciència • Es percep que els **infants i joves** són cada vegada més conscients: - Retreuen a avis i pares quan es malbaraten aliments o aigua. - Proposen fer **melmelades o receptes** amb la fruita que sembla passada. • La sequera i l’educació ambiental han obert “una finestra” de consciència que també s’estén al menjar. --- ## Qui rep ajuda? Evolució del perfil de les persones ateses ### De perfils clàssics a nous vulnerables • Les entitats reporten un **canvi de perfil**: - Abans hi havia un perfil **molt marcat** de pobresa. - Després, amb la **immigració**, el col·lectiu es va ampliar. - Ara creix molt la presència de **gent del país**, persones que **no diries mai** que necessiten ajuda. • Factors que empenyen a demanar aliments: - **Cost de l’habitatge** (lloguer, hipoteca). - **Separacions**: una de les parts queda en situació molt precària fins que es reordena. - **Pensions de jubilació molt baixes**, sobretot en l’àmbit de la pagesia. > “No cal anar-ho a portar a l’Àfrica, sinó a gent del nostre voltant, aquí a casa.” ### Pobresa i desigualtat • Es citen estudis com l’**Arope** (pobresa a Europa) i informes de **Creu Roja o Càritas**: - **La bretxa entre rics i pobres creix**. - **Els rics són més rics, els pobres són més pobres**. - La **classe mitjana es va enfonsant**. • Com a resposta, **sorgeixen noves entitats** per atendre necessitats socials emergents, amb les quals el Banc dels Aliments també col·labora. --- ## Xarxa de bancs d’aliments i cooperació ### Origen i expansió del model • El primer Banc dels Aliments neix a **Fènix (Estats Units)**. • Molts fundadors són **enginyers agrònoms**, conscients del malbaratament al camp i en la distribució. • El model s’estén a: - **París** (segon banc). - **Barcelona** (tercer banc). - Després a la resta d’Europa i l’Estat espanyol. ### Estructures de coordinació • A nivell europeu: **FEBA** (Federació Europea de Bancs d’Aliments). • A nivell estatal: **FESBAL** (Federación Española de Bancos de Alimentos). - Reuneix tots els bancs espanyols; hi ha assemblees anuals (la presidenta de Girona assisteix a Madrid). • A Catalunya: **federació catalana dels quatre bancs** (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona). ### Intercanvi d’aliments i suport mutu • La relació no és només informativa: - Es fan **intercanvis d’aliments** segons excedents territorials. - Exemple: Girona té **molt embotit**, Galícia o el nord tenen **molta conserva de peix** i es fa bescanvi. > “No només ens trobem per parlar i ‘com va’, sinó per treballar.” • També hi ha **ajuda en emergències**: - Ex. suport al banc de València després de la **Dana**. - Ajuda al banc d’**Algesires**, amb molta problemàtica per la seva situació. --- ## El magatzem i el sistema de gestió ### Organització física • El magatzem funciona com **el d’una empresa**: - **Prestatgeries numerades**. - Productes **ordenats per tipus i per data de caducitat**. • La professionalització ha augmentat amb els anys: - Al principi, els **albarans d’entrada i sortida es feien a mà**. - Ara s’utilitza un **programa informàtic comú** a tots els bancs de l’Estat. ### El programa “Tribal” • Eina compartida per **tots els bancs d’Espanya**. • Registra per a cada entitat: - **Nombre de beneficiaris** (no noms, per protecció de dades). - Tipus de persones: **nadons, adolescents, gent gran**… • El programa: - Rep totes les entrades d’aliments. - **Calcula automàticament el repartiment** segons nombre i perfil de beneficiaris. - Indica **què toca** a cada entitat i **on és al magatzem** (prestatgeria, referència…). ### Ritme setmanal de feina • **Dilluns i dimarts**: preparació del material i comandes. • **Dimecres i dijous**: repartiment a les entitats. • **Divendres**: neteja, ordre i reorganització del magatzem. > “Aquest programa informàtic ens va obligar a reestructurar tot el magatzem.” --- ## Història del Gran Recapte i implicació voluntària ### Naixement i creixement de la campanya • El **primer Gran Recapte** s’impulsa el **2009** pels quatre bancs de Catalunya. - Els primers resultats són modestos en comparació amb ara, però considerats un **èxit** perquè no s’havia fet res semblant. - Les **cadenes de supermercats** veuen aviat que és una iniciativa **interessant** i s’hi impliquen. • La resta de bancs de l’Estat s’hi sumen el **2013**, convertint-lo en una **campanya estatal**. ### Hores i perfils de voluntariat • Tothom és voluntari i **fa les hores que pot**, però amb un compromís bàsic: **la feina que assumeix s’ha de complir**. • Es diferencien **dos grans perfils**: 1. **Voluntariat de magatzem** • Feina més **física**: carregar, descarregar, preparar paquets, gestionar camions. • Un **cap de logística** hi és pràcticament **tot el dia**. • Hi ha un grup de voluntaris molt constants, als quals “s’han de treure el barret”. 2. **Voluntariat de gestió/direcció** • Tasques de **coordinació, compres, escoles, visites, gestió de dades, planificació**… • Molta feina es pot fer **telemàticament des de casa**. • S’acostuma a dedicar-hi **2 dies a la setmana**, amb reunions de seguiment. • En períodes com el Gran Recapte, s’hi arriben a dedicar **jornades senceres**. ### Crida a nous voluntaris • El Banc dels Aliments **necessita voluntaris de manera continuada**, tant per al magatzem com per a la gestió. • No cal estar jubilat: - Persones que treballen a **torns** poden venir una tarda o un matí. - Altres poden contribuir amb **tasques de gestió online**. > “No cal esperar estar jubilat: una tarda a la setmana ja fa servei.” --- ## Origen i tipus d’aliments: donacions, mermes i compres ### Donacions d’empreses • Fins fa poc, les empreses donaven aliments de forma **voluntària**: - Excedents, errors d’etiquetatge, desajustos de pes, lots que no surten al mercat… • Exemple emblemàtic: **Yogures La Fageda**. - Quan començaven com a projecte social, el Banc dels Aliments els donava menjar. - Ara són ells qui **donen producte** al Banc: un cercle que es tanca. > “Vam donar i ara rebem.” • Amb la **llei del malbaratament**, moltes empreses estan **obligades** a canalitzar excedents cap a entitats com el Banc. ### Mermes de supermercat i xarxa local • El Banc treballa amb el que anomena **“plat B”** i altres circuits de recollida de **mermes de supermercat**. • Per qüestions de logística, es fa: - **Coordinació amb entitats locals** perquè recullin les mermes al seu municipi (no es puja, per exemple, a Puigcerdà per buscar-les). - Aquestes entitats informen de **què i quant recullen**, per tal de no **doblar ajudes** i mantenir el control global. ### Compres amb subvencions • Hi ha productes **bàsics i frescos** que gairebé no arriben com a donació: - **Ous, carn, peix congelat**, etc. • Per això, el Banc es presenta a **subvencions de la Generalitat** i amb aquests diners **compra aliments frescos** per completar la cistella. ### Donacions de particulars • Hi ha **persones benefactores** que fan una **quota mensual** al Banc dels Aliments. • A més de la dimensió solidària, aquestes donacions tenen un **return fiscal important**: > “Després també se’ls desgrava un 80% a l’hora de fer la declaració de la renda.” • Aquesta dada s’explica per **animar més gent a fer aportacions econòmiques**. ### Continuïtat més enllà de Nadal • Tot i que el Gran Recapte i les festes de Nadal són moments forts, **la necessitat d’aliments és contínua durant tot l’any**. • La campanya de Nadal no tanca el problema: **cal seguir recollint i gestionant aliments** de manera estable. --- ## Idees clau del podcast • El **Gran Recapte** és una operació massiva que **depèn completament del voluntariat**, tant als supermercats com al magatzem. • La campanya **Bon Profit** amplia la mirada: **no només donar, sinó també no malbaratar**, per reduir fam i impacte ambiental. • El **perfil de la pobresa canvia**: augmenten les famílies autòctones amb feina o pensions insuficients, pressionades per l’habitatge i situacions familiars complexes. • El Banc dels Aliments de Girona forma part d’una **xarxa local, catalana, estatal i europea**, amb intercanvi d’aliments i suport en emergències. • La **gestió s’ha professionalitzat**: programes informàtics com el *Tribal*, organització logística avançada i criteris per tipus de beneficiaris. • Hi ha **moltes portes d’entrada per col·laborar**: voluntariat de magatzem, suport de gestió, donacions d’empreses, quotes de particulars i campanyes puntuals.

['Voluntaris.cat!', 'Girona FM', 'Banc dels Aliments de Girona', 'Gran Recapte', 'Voluntariat', 'Malbaratament alimentari', 'Bon Profit', 'Pobresa', 'Desigualtat social', 'Educació ambiental', 'Logística', 'Magatzem', 'Tribal', 'Donacions', 'Subvencions', 'Mermes de supermercat', 'FEBA', 'FESBAL', 'Federació Catalana de Voluntariat Social', 'Aliments frescos', 'Sensibilització', 'Campanyes escolars', 'CO₂', 'Llei del malbaratament', 'Xarxa d’entitats']