Voluntaris.cat, un programa de ràdio i també en format podcast elaborat per la Federació Catalana de Voluntariat Social i produït per la Ràdio Municipal Girona FM. Escolta'l sempre que ho vulguis al podcast de gironafm.cat.
El Bano dels Aliments de les Comarques de Girona és una fundació privada creada el 1988 de caràcter benèfic social, independent i apolítica, que té com a finalitat la lluita contra la fam i el malbaratament dels accidents alimentaris, fent-los arribar a les persones més necessitades del nostre entorn.
Les dades ho diuen tot, més de 28.000 persones ateses i un milió i mig d'aliments repartits i avui en volem parlar a voluntaris.cat. Benvinguts al nou format de difusió d'activitats de voluntariat a la ciutat de Girona. Continuem endavant i, com sempre, em presento, jo sóc l'Alena García i cada mes des de la Federació Catalana de Voluntariat Social us portem una foto de les entitats que tenen voluntariat o els estudis de Ràdio Girona FM perquè ens expliquin què fan, com treballen i quin és el paper essencial del voluntari.
Al control de so saludem el company Arnau Vila. Comencem.
El Banc dels Aliments treballa en diferents dimensions, totes en temes vinculats amb l'àmbit de l'alimentació i tota la part social que implica la seva gestió. I avui, per parlar-ne, tenim la sort i, vaja, aquest l'honor de poder saludar la senyora Carme Casacoberta, la presidenta del Banc dels Aliments d'aquí de Girona. Gràcies i benvinguda per estar amb nosaltres aquí a voluntaris.cat.
Molt bon dia a tothom i gràcies per haver-nos cridat perquè sempre va bé i ens ajuda molt que ens dongueu veu a poder explicar el que fem i les nostres necessitats. Abans de començar aquesta petita entrevista i aquesta petita conversa que tenim a puntaris.cat, us volem felicitar per la campanya d'enguany, el gran recapte.
doncs sabem que s'ha fet molt bona feina i sobretot a la ciutat de Girona on voluntaris i particulars s'han convertit en protagonistes i en persones essencials perquè això sigui un èxit. Parlem d'aquest gran regapte, Carme. Ens podríeu donar dades de com ha anat tant aquí a Girona com a la província de Girona? Les dades exactes costen molt de fer arribar. En aquests moments estem contents dels resultats. Podem dir que
en quant a recollida física perquè sempre hem de distingir els dos tipus de recollida que es fan actualment la física i l'econòmica en quant a recollida física estem estancats més o menys com l'any passat en canvi l'econòmica aquí sí que hem anat a la baixa hem de dir que a la població no li agrada donar diners, prefereix donar aliments i també en l'ADN del banc també ens agrada molt rebre els aliments però bé, amb aquesta societat que estem avui dia també són necessaris les aportacions econòmiques
Molt bé. Aquest any el gran recapte també ha tingut un creixement important de voluntaris. M'ho comentaves també l'altre dia quan estàvem parlant per poder reconduir aquest voluntaris.cat d'avui i parlàvem de la importància dels col·laboradors i voluntaris a la seva presencialitat als supermercats que ha permès i que permet una recollida més important de quilos de menjar. La figura del voluntari condiciona, ajuda a sensibilitzar més el donant?
La figura de voluntari és clau, però el gran recapte sense ells el gran recapte no existiria. O l'èxit depèn d'ells, de la seva actitud i que estiguin presents en els supermercats. Està estudiat quan hi ha voluntaris es recull el doble de llocs on no n'hi ha.
Per tant, quan una persona entra a un supermercat i veu un voluntari, és quan recorda que hi ha una campanya, és quan recorda que s'està fent una actuació a nivell comunitari i en aquest cas és quan la persona potser es sensibilitza i veu que cal fer alguna cosa i que cal també actuar, imagino, no? Sí, jo vaig de voluntària també a un supermercat
I la veritat és que moltes vegades veus que la gent, i ho fem tots quan anem a comprar, entren directes a la botiga i no veuen res. En el moment en què t'hi acostis, dius, bon dia, recorda que avui és la gran recata, vol la bossa? Ai, sí, gràcies, no hi pensava. Llavors, és així, gràcies a aquest voluntari que diu el bon dia, que li recorda què és que don la bossa, o en els llocs que es fa recollida econòmica, que per desgràcia allà no hi tenim gaires voluntaris, perquè no...
no agrada anar a aquests llocs, no els agrada la recollida econòmica, tampoc els voluntaris vas-la de fer, però els que hi van i que donen un cartroner que miris, recorda que seran recapte, depèn del que dongui, es pot comprar això, això o això, doncs està vist que es recull molt més, eh?
Com funciona la logística del Gran Recapte? Què passa després? Els aliments recollits, com es gestionen perquè siguin classificats a la seu central davant dels aliments de Girona? Perquè imagino que en el moment que ja tanca el supermercat, doncs clar, queden tots uns palers i queden tota una sèrie d'aliments organitzats i recollits i una miqueta ja a disposició per poder ser traslladats.
Però això implica molta infraestructura. Bueno, hem de dir que hem de distingir. El que són comarques, hi ha moltes poblacions que les entitats que treballen allà ho recullen elles i s'ho queden elles mateixes. No faríem res d'anar a la Jonquera, d'anar a Puigcerdà o d'anar-nos a Ripoll a buscar aliments per portar-los al magatzem a Barcelona, ai, perdona, a Barcelona, a Girona, i que després ells hagi de venir aquí a buscar-ho o que nosaltres mateixos els haguéssim de portar. Per tant, normalment, a cada població,
Les entitats que hi ha allà, que són els que treuen els voluntaris, els que van a les botigues, ells mateixos ja es queden amb els aliments. Llavors ens envien les dades que s'ha recollit de cada aliment, tants litres de llet, tants quilos d'arròs, etcètera, perquè nosaltres ho tinguem comptabilitzat.
Llavors, què arriba al magatzem de Girona? Arriba tot el que es recull a Girona ciutat i als pobles del voltant, els pobles petits que potser no hi ha entitats, doncs tot això, però que sí que ens fan gran recapta i tot això és el que arriba al magatzem. Hem de dir també que no tot es recull el mateix dissabte.
Hi ha supermercats que es queden en paquets perquè, esclar, tenim els camions que tenim i els que ens venen, perquè hem de dir que també hi ha agències de transports que de manera gratuïta ens ajuden a fer aquesta recollida. Però, esclar, a les 9 del vespre no podem estar a tots els supermercats al mateix temps. Per tant, hi ha coses que es queden al supermercat i que es va recollint al cap de la setmana.
I a vegades ens trobem, per això dic que les dades no són definitives, perquè ens trobem un espart d'un poble que ningú recorda, que allà han fet recollida i diu, escolta, que teniu aquí quatre caixes, veniu-les a buscar. O sigui que arribar al còmput general fins a final d'any. Llavors, com ho fem, amagatzem?
Doncs una vegada ens arriba tot allà, o a mesura que va arribant, es pesa, es classifica, tenim voluntaris, allà també tenim molts voluntaris, i es classifica tots aquests aliments que després es van guardant a les destenteries i que normalment ens arriben fins febrer, febrer-març.
I llavors també tenim que aquestes entitats que s'han quedat aliments durant alguns mesos diuen, escolta, llet, no ens en dongueu perquè ja vam recollir tants litros. O aquí hem recollit molt arròs, no cal que ens envieu arròs. Llavors és aquesta connexió, aquest intercanvi que fem amb les entitats en què es diuen, durant un mes no ens en dongueu res. I es reparteixen les entitats de Girona que aquestes si no s'han quedat res i ho tenim tot nosaltres.
Caram, caram, quin esforç i quanta feina que hi ha al darrere d'una campanya, d'un gran recapte, que en aquest cas és molt important i més actualment que cada vegada el marc econòmic i socioeconòmic no acompanya gaire. Abans dels aliments, recordem que també treballa en campanyes, una d'elles és la campanya Bon Profit, una campanya de consensició per lluitar contra el moderatament alimentari,
Ja que, segons dades de la Generalitat, això són les dades que hem obtingut a nivell intern, cada gironí llença 21,6 quilos d'aliments a l'any, l'equivalent a 112 euros per persona. Com funciona la campanya Bon Profit?
Bé, això és una campanya de sensibilització, que no és una campanya curta, com pot ser el gran recapte, que són dos dies, sinó que s'ha de fer al llarg de molt de temps. Veureu ara que hi ha alguns autobuses a Girona que porten el disseny que hem fet sobre Bon Profit, que es veu, no sé el de Girona, si és una poma, i que llavors es veu que amb aquesta poma es pot fer marmelada o es pot fer una altra cosa, una poma que no és molt maca, potser per presentar-la, però sí per fer un pastís de poma, per fer una marmelada, per acompanyar una carn, mil maneres.
llavors estem sensibilitzant també hi ha banderoles penjades, ahir van passar unes fotos de Figueres estem treballant a les capitals de comarca aquesta campanya doncs explicant a la gent aquestes dades que han donat a la Generalitat que amb això es pot solucionar el problema de molta gent del nostre costat, veïns nostres que mai ens ho imaginaríem que no arriben a final de mes i que aquesta ajuda els hi és molt important llavors també, a més de tot aquestes propagandes que hem fet amb autobusos aquestes banderoles que s'estan penjant a
a Capitals de Comarques, hem fet una oca per les escoles, que és l'oca del malbaratament, que els nens hi juguen i tenen premis si han aprofitat i si una cosa l'han llançat o l'han fet malbé, doncs van a la presó o cauen, bé, el que és el típic joc de l'oca. Després també estem fent un receptari amb cuiners que ens estan ajudant gratuïtament a fer receptes de com aprofitar el menjar, de no llançar-lo. Llavors també estem parlant molt la gent que tingui en compte el que és la data de caducitat.
i el que no és data de caducitat vull dir que aquí també confonem molt
També feu pedagogia a les escoles, sé que aneu a les escoles i expliqueu allà una miqueta què implica una mala gestió dels recursos alimentaris. Els joves i la gent en general són conscients del que implica llençar el menjar a l'ell de recursos i medi ambient perquè darrere del menjar hi ha tota una sèrie de recursos i una sèrie de temes que van implícits i jo crec que no són conscients de quan es llença una cosa feta molt bé tot el que ha implicat tenir aquell aliment o aquell producte.
Jo puc donar dades a nivell mediambiental, que de 1.661 tones d'aliments que vam aprofitar l'any passat, hem estalviat 2.626 tones de CO2. Això a nivell mediambiental. I jo crec que sí, que sobretot als nens, als infants, cada vegada més a l'escola se'ls estan parlant d'aquests temes.
Nosaltres tenim a dins del banc el departament que visita escoles i instituts, que a més de parlar de la feina que fa el banc d'aliments i la fam, no en el món, perquè en el món tothom la sap, la fam de casa nostra, els parla molt del malbaratament. I jo ho veig sincerament amb els meus nets, que t'ho diuen, ai, això no cal llançar-nos, pot fer això. Ho van sentint cada vegada més. Inclús jo, que sot de la generació que l'aigua ens venia del cel...
i durant la sequera vegades no recordava tancar l'aixeta el moment en què anantàvem les nens a punt, t'asseguro que venien ràpids i em tancaven l'aixeta ells. Pensava que bé, no?, aquesta generació que ja puja així i ja que és conscient d'aquestes coses i també estan sent molt conscients del malbaratament. Veig que venen a casa i diuen, fem marmelada, iaia, amb això...
Caram, sí, sí que és cert que jo també ho veig, que des de, per exemple, a les escoles, en els menjadors escolars, comença a haver-hi també, doncs, s'intenta molt explicar, intentar transmetre la importància que si s'obre a menjar, que menjar s'ha de reaprofitar d'alguna altra forma, fent algun altre tipus de recepta, algun altre tipus d'aliment, i cada vegada més, doncs, sí que, això que tu comentes, sí que m'adono que en el seu discurs va apareixent, i això és important.
i esperem que vagi a més. Amb el tema de l'aigua ho hem vist, ho hem viscut, i és un tema que ens ha obert una finestra que pensàvem que no passaria mai i el que vam veure va ser bastant important.
Una altra pregunta que jo volia fer, i que també és important, creix la demanda d'aliments de particulars, que a vegades només disposen del salari mínim, o que només poden mantenir, pagar la hipoteca, per exemple, i el menjar no els arriba, ja per poder comprar menjar, i fins i tot no els arriba poder alimentar els seus fills. A veure, hem de tenir compte que nosaltres, com a banc,
No tenim beneficiaris. Nosaltres distribuïm en una xarxa d'entitats i aquestes són les que veuen les persones. Però sí que és veritat que ens ho estan dient les entitats. Diu, abans teníem un perfil molt marcat, no?, de gent necessitada. Aquest perfil després, amb la immigració, va anar cap a un alt... També va créixer per aquest costat, però és que ara...
Tenim molta gent del país, gent que no ho diries, que simplement tu no ho diries mai, i que necessita d'aquesta ajuda pel problema de l'habitatge. Abans també ho comentàvem fora micròfonos per separacions, que un dels dos, o un perquè passa molts diners a la parella, o l'altre perquè no n'hi passen, un dels dos queda en un moment fins que no es torna a situar,
que necessita d'aquestes ajudes salaris de jubilats uns salaris de jubilació molt minso sobretot a la pagesia que es donaven que eren molt petits no és només la gent de fora la gent de casa ho necessita i sí que ens va canviant ens va canviant el tipus de beneficiari ens ho diuen les entitats a dir que nosaltres no ho veiem ara els estudis que ens han arribat el d'Arope que és l'estudi de pobresa a Europa i un que ha fet la Creu Roja o Càritas no sé qui
que la bretxa entre el ric i el pobre cada vegada és més elevada. El ric és més ric, el pobre és més pobre i la classe mitjana està anant cap a baix.
La classe mitjana està desapareixent i hi ha persones amb molta capacitat econòmica i persones que es troben que no és el d'abans, que ja no estan en la mateixa tessitura. I també jo imagino que això també crea atenció social. Les entitats, en els serveis que estan fent atenció directa a l'usuari, que és on ho veuen. Sí, sí, sí, això no ho veuen. Ja et dic, nosaltres no tenim beneficiari, però sí que tenim...
entitats noves que estan sortint per solucionar tota aquesta sèrie de problemes i amb gent no cal anar-ho a portar a l'Àfrica sinó amb gent del nostre voltant Aquí a casa Teniu contacte amb altres bancs d'aliments de fora de Catalunya perquè el banc dels aliments és un ent molt important
inclús a nivell internacional. Vaja, quin tipus de relació teniu amb la resta de l'Estat a nivell europeu? No, no, hi ha associacions. Hem de pensar que el BAN d'Aliments va néixer als Estats Units, a Fènix, i va néixer allà. I com és curiós que quasi tots els BANs d'Aliments, els fundadors o els que han volgut copiar, solen ser gent que està ficada en homòn agrònom, enginyers agrònoms, la majoria. Per què? Perquè han vist el que es fa mal bé al camp. I que han dit, això s'ha d'aprofitar.
Van començar per aquí, als bancs, a veure el menjar que es llançava...
sortint de supermercats, menjar que els llançava, o pel camp. Coses que no s'havien de servir i llavors van començar aquí. Llavors va començar Fènix, el segon va ser París i el tercer va ser Barcelona. I llavors ja tenim organitzacions a nivell d'Europea, que és la FEBA, a nivell d'Espanya, que és la FESBAL, que precisament aquest divendres vaig a l'assemblea anual que fem a Madrid, i llavors també tenim la nostra federació catalana dels quatre bancs d'aliments.
Voluntaris.cat. Som tots. I seguim a voluntaris.cat i recordem que ho fem amb la senyora Carme Casacoberta, presidenta del Banc dels Aliments de Girona, on ens està aportant molta informació i estem gaudint molt d'aquesta conversa. Sí, Carme? Si em permets, abans continuava amb una altra pregunta. Volia fer amb l'altra pregunta quan dius quin tipus de relació tenim. No només és d'informació i de trobar-nos en una assemblea. També tenim intercanvis d'aliments.
A vegades, aquí, a Girona, tenim molt embotit, perquè és terra d'embotit. En canvi, trobes a Galícia, o al nord, que tenen molta llauna de peix. I llavors fem intercanvis perquè, escolta, jo necessito això, jo necessito això, jo en tinc prou... I en xarxa. Sí, sí, fem xarxa amb diferents bancs. És molt interessant, això que també acabes de fer així, i és important saber-ho.
I és interessant perquè també així sou més forts i també podeu amplificar i ampliar el ventall d'alimentació i del que porteu de recursos a les famílies. És important que sàpiga que no només ens trobem per parlar i com va, sinó per treballar, no? No, no, per anar endavant. Amb la Dana també es va ajudar molt a la Banda València i, per exemple, a vegades Algeciras és un banc que té molta problemàtica per la situació que té, doncs també se l'has d'ajudar.
És important treballar en xarxa i sempre des d'aquí voluntaris.cat potenciem que cal treballar en xarxa, cal que estiguem comunicats perquè ens fa més forç i ens permet arribar més lluny. En el magatzem, que abans explicaves com funciona el magatzem, teniu elements tècnics que us ajudin a classificar i organitzar el menjar? Teniu alguna cadena de muntatge? Perquè...
M'imagino que sí, no? Més que cadena de... Actuem com un magatzem d'una empresa qualsevol, vull dir, tenim les nostres estanteries que estan totes numerades i tal. El que funcionem és un programa que hi funcionem tots els bancs d'Espanya, que es diu el Tribal, en aquests, cada banc té totes les seves entitats amb tots els beneficiaris, no amb nom, perquè no els podem saber, però sí amb el nombre de beneficiaris, saber si hi ha bebès, si hi ha adolescents, si hi ha gent gran...
Llavors, en aquest programa entrem tots els aliments que ens venen i ell mateix reparteix a cada entitat per nombre de beneficiaris i tipus de beneficiaris. Nosaltres fem repartiments normalment entre dimecres i dijous. Dilluns i dimarts es prepara el material, dimecres i dijous el reparteix i divendres és més de neteja i de posar-ho tot a mordre una altra vegada. Llavors, en aquest programa ens permet, mira, ara ve tal entitat
I el dilluns ja ens treuen la llista del que s'ha de donar aquesta entitat, segons els beneficiaris que tenen. I sap a quina estanteria està i on s'ha d'anar a buscar i com ho tenim. Existeix, per tant, una infraestructura pensada i amb una logística molt treballada, suposo que a fruit dels anys i de l'experiència, de l'expertesa i de les persones que també en puguen anar col·laborant i també en puguen anar portant. Home, jo porto 11 anys. 11 anys, sí, en el banc dels aliments i vaig començar el magatzem
fent alberans d'enterades i sortides que les fèiem a mà. I venia una entitat que deia, no, això no, perquè jo això amb la gent que tinc no ho pot menjar. Doncs, va, ho tachaves i ho posaves, no? D'aquí vam passar a tenir ja aquests programes informàtics. Aquest programa informàtic ens va obligar a fer la reestructuració de les prestatgeries, això, enumerar-les, perquè et diu, tants litros de llei, que està l'estanteria tal, que està tal, perquè també els hem d'endreçar per data de caducitat.
Un altre element important, perquè si no, els elements es fan malbé i no es poden pas donar, si es fan malbé. Molta feina, molta feina. Una pregunta curiosa que jo tenia també i que també te la volia fer. Quan es va dur a terme el primer gran recapte? Aquí a Girona i a nivell, inclús a l'Estat, suposo que tens dades. Sí, el primer gran recapte el van impulsar els quatre bancs de Catalunya...
Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, l'any 2009. Veient l'èxit que va tenir un principi, perquè hem de dir que, bé, un èxit comparat amb el que recollim ara no és res, però no s'havia fet res i vam veure que això anava bé i les cadenes també vam trobar que era una cosa interessant, una manera de poder-nos ajudar. Llavors, la resta de bancs espanyols s'hi van sumar a l'any 2013.
Però aquí a Catalunya des de l'any 2009. 2009 aquí a Catalunya. Són dades directes de la presidenta, del Bàndol de Girona, i suposo que són dades que es diuen amb orgull, perquè moltes persones voluntàries, moltes persones que han col·laborat, que han participat i que han fet créixer el projecte,
i que han fet que els aliments de Girona sigui el que és actualment. Quantes hores pot col·laborar una persona a la setmana al magatzem o ajudant en altres tasques o campanyes que tingueu obertes? És un ventall molt obert aquest, perquè com que tothom és voluntari,
tothom fa l'horari que bonament pot sempre quan ve un voluntari li diguem escolta'm tu ets voluntari fas les hores que pots l'única si la feina que et compromets a fer té que sortir a més hem de distingir que dos tipus de voluntari hi ha la persona que està amagatzem que aquí és més una cosa física treta els caps de logística no?
però és una cosa física, que venen, carreguen, preparen els paquets, treuen dos camions, etc. A la part que diguéssim més de direcció de tot el banc, que aquesta potser és una feina que inclús pots fer molt des de casa, avui dia amb els ordinadors es pot fer tranquil·lament des de casa.
Llavors sí que ens comprometem, els que estem a la part de direcció, uns dies al mes a fer reunions, perquè hem de saber el que fa el departament de compres, el que fa el departament d'escola, de visites... I anem treballant. Normalment, la majoria...
Si diem els que estem a dalt, fem uns dos dies a la setmana, però, per exemple, ara pel gran recapte ens hi han passat tot el dia. Amagatzem, també, el cap de logística, hem de dir que tenim un cap de logística molt bo que s'hi passa tot el dia, cada dia.
i uns quants, tenim uns quants voluntaris que la veritat que ens hem de treure el barret de bandells perquè es passen el dia allà però esclar, aquests són els que han d'esperar els camions que ens venen carregats que han de distribuir-ho, han de classificar o han de posar els prestatges
Llavors, segons aquest programa que he dit abans, el Tribal han de preparar els paquets per quan venen a buscar. Això és el que bonament pot tothom. El que sí que hi ha que estic aquí aprofito per cridar que necessitem voluntaris. Se'n necessiten sempre, tant per magatzem com per gestió.
I que no cal esperar estar jubilat, perquè, a veure, una tarda, hi ha molta gent que treballa a torns, pot venir una tarda, o treballa a la tarda, o pot venir un dematí, o com he dit per gestió es pot fer la feina des de casa tranquil·lament.
Doncs fem des d'aquí una crida ben forta perquè hi hagi molts voluntaris i persones que ens estiguin escoltant i que també vulguin contactar amb els aliments per poder participar en tota aquesta gran tasca. Els aliments com s'obtenen? Perquè també les empreses suposo que us poden contactar i fer-vos arribar excedents o productes que potser a nivell comercial ja no tenen sortida però a nivell de consum sí.
Això us trobeu sovint amb aquest tipus d'adoncions? Fins ara les empreses ho feien de manera voluntària, sí que en tenim empreses que sempre ens han anat donant. Hi ha una empresa que és l'anècdota nostra, que sempre expliquem, que són els jagos l'alfegeda, que quan ells van començar a muntar l'empresa amb aquests pisos que teníem, amb aquest jovent, nosaltres els hi portàvem aliments, perquè havien de començar l'empresa...
I ara són ells que ens ajuden a nosaltres, no? Sempre hem dit, veus, vam donar i ara rebem. Doncs fins ara les empreses voluntàriament, perquè els anàvem a visitar, ens donaven... A vegades estaven fet coses per nosaltres expressament, altres vegades perquè l'etiquetatge està malament, o perquè el que han empaquetat no fa just el pes que els hi ha. Hi ha equivocacions, hi ha errors en la fabricació, mil coses. Ara sabeu que des de la llei del malbaratament, per obligació, ho han de fer.
Ara, per obligació, tenim el que se'n diu un plat B i també tenim unes altres cadenes que treballem amb les empreses en aquest sentit. Perquè, per obligació, vosaltres que tenim són les mimbes. Nosaltres posem en comptat entitats que vagin a supermercats
però no hem de dir el mateix, no anem a Puigcerdad a buscar les mimbes, sinó que posem entitats d'allà en contacte amb aquests supermercats i van un dia o dos a la setmana a recollir les mimbes, que també se'ns informa la quantitat del que s'ha donat, que és clar, si després nosaltres repartim i resulta que ells han collit, tot això ho hem de tenir molt controlat.
Compres, nosaltres comprem aliments que ens venen de subvencions. Ens presentem subvencions a la Generalitat i llavors fem compres perquè el que no et donen ni en campanyes ni en res són ous, carn... Menjar fresc. Menjar fresc no te'n donen. Fruita i verdura sí, perquè tenim convenis que això ens arriba.
però pollastres congelats, peix congelat, i llavors ens presentem a subvencions a la Generalitat i amb aquests diners tenim compres. I per últim també tenim donacions de particulars. Gràcies a Déu hi ha gent, tenim benefactors que cada mes donen una petita quota, i això també ho vull dir a la gent que ho sàpiga, que després també se'ls desgrava un 80% a l'hora de fer la delegació de renda, que és important.
És molt important i, a més a més, és una manera també d'animar que la gent pugui fer una donació i saber que aquesta donació la podrà recuperar. Ja en breu arribem a Nadal i cal continuar recollint aliments. No s'acaba aquí, on l'han recapta, perquè hi ha moltes famílies que passen a Nadal sense productes bàsics, sense...