Fins demà!
Ted y Robin acaban juntos en la última temporada. Todo era un sueño de Diego Serrano. Dobby muere en la séptima película y Jack muere congelado en una tabla en la que sí que cabía. Si te has llevado algún spoiler, es hora de actualizarte. Actualízate la app Club de los Disfrutones y disfruta de más ventajas, ofertas y descuentos en hoteles, viaje, tecnología y mucho más. No llegues tarde y actualízala ya, que la nueva temporada del Club de los Disfrutones viene fuerte. Portal de la Marina. Happy Together.
Fins demà!
Taula de convidats. Perquè tots són protagonistes. A la radio la veu d'ondara. Amb Toni Marí.
Salutacions, bona vesprada. És la una i tres minuts de la vesprada. Estem en directe a Ràdio La Veu d'Hondara en el 107.4 de la FM. Estàs en el programa Taula de Convidats. Demà, a partir de les set de la vesprada, la Unió Musical d'Hondara oferirà un concert per a celebrar Santa Cecília. Serà a l'Auditori Municipal d'Hondara.
Per a parlar d'estes i altres qüestions, avui estan amb nosaltres Jordi Romà, president de la Unió Musical d'Hondara, i els joves Roser Cerver i Pablo Prieto. Ells són dos dels sis músics i músiques que han entrat en guany a la banda gran. Ja estan amb nosaltres i els saludem.
Jordi Romà, Roser Cerver i Pablo Prieto, moltíssimes gràcies per estar al programa Taula de Convidats. Jordi Romà, president de la Unió Musical d'Hondara, bona vesprada, com estàs? Molt bé, moltes gràcies per tenir-me'ns aquí, Toni.
També estan amb nosaltres els joves Roser Cerver i Pablo Prieto, que entren en guany a la banda gran. Saludem en primer lloc a Pablo Prieto. Pablo, bona vesprada, com estàs? Bona vesprada, molt bé. Gràcies per estar amb nosaltres així al programa i també saludem Roser Cerver. Roser, bona vesprada, com estàs? Molt bé.
Gràcies per estar amb nosaltres i tant a Roser com a Pablo, l'enhorabona per entrar a la banda gran. A tu. Ells, junta amb Noa Femenia, Nayara Moy, Guillem Palomares i Roser Lara, són els sis músics i músiques que enguany entren a la banda gran. Ells han vingut als estudis de Ràdio La Veu d'Hondara per a parlar sobre els actes de Santa Cecília i en concret sobre el concert de demà a partir de les set de la vesprada a l'Auditori Municipal d'Hondara.
Jordi, com es presenta el concert de demà? Doncs jo crec que molt bé. Hem fet uns grans assajos les últimes setmanes i jo crec que al voltant del repertori jo crec que li agradarà molt a la gent. Obres així repartides entre sinfòniques i ritmes llatins que jo crec que agradarà molt. Jordi, com a president de la Unió Música al Dondara, en guany entren sis músics i músiques
a la banda gran. És un bon número? Aquesta mateixa pregunta li la vaig fer al director de la Unió Musical d'Ondara, José Antonio Linares. És un bon número? Sí, jo crec que és un molt bon número. Tenint en compte que actualment a la banda gran hi ha al redor de 50-55 músics, estem parlant d'un 10% més de músics. Jo estic molt content del número de músics que han entrat.
Per cert, el passat diumenge va ser la replegada dels nous músics de la banda gran i després es va fer una missa. Pablo, què recordes d'aquest diumenge, d'aquest diumenge 23 de novembre, que van anar per vosaltres a casa i tu ja com a membre de la banda gran? Com et vas sentir aquest dia?
Doncs un poc de nervis, ja que ve tota la banda a ta casa per tu, els teus pares, els teus huesos, els teus tios venen il·lusionats que venen a replegar-te la banda i entres oficialment per primera volta i te vas per on d'ara i vas a la missa i a alguns li va tocar llegir davant del retor i de tota la gent i amb moltes ganes.
Si no m'equivoque, tu toques el clarinet, és així? Correcte. Quants anys tens? Tretze. Què suposa per a tu estar ja en la banda gran? Una lesió enorme, anar a assajar tots els dies, amb moltes actuacions, molts passacarrers i molts concerts per davant. I de cara al concert de demà, què ens podries dir?
Molta il·lusió, s'ha sigut treballat durant molts assajos fins ben prou tard, els divendres i els dimecres, amb molt de parcial i molt d'errades als assajos.
Per això estan els assajos, per a errar i per a millorar. Roser Cerver també té 13 anys, ella toca a l'Oboe, si no m'equivoque, i també és una de les 6 músiques i músics que entren en guany a la banda gran. Roser, la mateixa pregunta o les mateixes preguntes que li acaba de fer a Pablo...
Com va anar el passat diumenge? Van anar per tu a casa i després vau fer un passacarrer pel poble, després va haver missa i després un altre passacarrer. Roser, com va anar així dia? Com et vas sentir? Doncs igual, estava un poc nerviosa al principi, però després ja vas acostumbrant-te i estàs també il·lusionada perquè és el primer any que entres oficialment a la banda. Després, en el passacarrer, veus a la gent d'Ondara...
per allà pel poble i està guai perquè et sents com més dins de la banda. Roser, què suposa per a tu amb 13 anys estar allà en la banda gran? Doncs per a mi m'agrada molt jo perquè des de menuda que sempre he pogut tocar en la banda perquè veia la gent major tocar els concerts i m'agradava molt jo i ara que ja estic dins ja estic satisfeta en el treball que he fet.
Per cert, Roser, quin concert ens trobarem demà des del teu punt de vista? Jo crec que serà molt guai perquè hi ha molt de cançons xules i les hem treballat molt jo durant els mesos. Per cert, Pablo Prieto, dona't bé a tu la passió per la música.
Doncs un poc des de menut, quan els meus pares van decidir apuntar-me a l'aulari de música al Jardí Musical, en Gloria, la professora, en aquells moments, i van començar a fer ruïds en tubos de plàstic, i des d'entonces hasta avui en dia. En el teu cas, Roser?
Doncs jo també vaig començar en el jardí musical i també de veure la meva mestre d'oboi, que era sole, que tocava la banda, doncs també tenia ganes d'anar a la gran perquè jo la veia ella i ella era amb la meva referència.
En el teu cas Pablo, vas ser tu qui vas voler des del primer moment tirar el clarinet? Tenies clar que volies aquest instrument? Sí, tenia clar des del primer moment, des del que vas voler per primera volta Sí, per què? Per què el clarinet? Perquè era un instrument de tot el món el coneix per boesponja perquè vaig dir el tocacamardo però va ser un instrument que em va agradar molt i no ho sé, era molt a primera vista En el teu cas, Roser, per què l'opoe?
Pues Gloria tocaba lo boe y pues a mí me agradaba mogolló por la caña, me agradaba el sonido y todo eso. Y pues desde el primer momento que el basbore me va agradar y es lo que va estirar. Jordi Roma, presidente de la Unión Musical de Ondara. Roser y Pablo tienen 13 años. ¿Es una buena edad para entrar a la banda gran?
Sí, més o menys, durant tots aquests anys, jo ja fa 15 anys que estic dins la banda, és sobre l'edat que tots els educants solen entrar. Prèviament, quan estem parlant de fa 30 anys, 40 anys...
Les bandes de música no tenien bandes menudes que diguen que feren la formació, aleshores entraven els xiquets en 8, 9, 10 anys i ja entraven a la banda gran. Això creava un desnivell entre els coneixements d'uns i altres que hi ha vegades que no...
que no quadràvem molt bé, ni tampoc tenien tants integrants les bandes de música. Però jo crec que el fet que l'escola faça l'esforç de tindre la banda juvenil, la bandeta infantil, per anar creant coneixement als psiquets, jo crec que després de tots aquests passos, 13 anys, és una molt bona edat per entrar.
Tu tens 28 anys, si no m'equivoque, Jordi, però eres un veterà, entre cometes, de la banda. Què recomanaries a Roser, a Pablo, a Noa Femenia, a Nayara Moy, a Guillem Palomares i a Roser Lara, que acaben d'entrar a la banda gran? Quines recomanacions els faries?
Doncs que se ho passen bé. La música i fill al cap, està clar que has d'estudiar, has de fer un esforç intel·lectual perquè tot isca bé, però la major part d'això és... Som un grup de gent totalment diferent que anem perquè ens agrada la música i perquè ens agrada passar-nos bé en aquest hobby que tenim.
Jordi, t'he preguntat pel concert de demà, però no t'he preguntat pels actes que es van realitzar el passat cap de setmana per a celebrar Santa Cecília. Es van realitzar els concerts de la banda infantil i juvenil i també el diumenge pel matí es va fer la replegada dels nous músics de la banda gran, després missa i també passar carrer. Com vas viure tu el passat cap de setmana, Jordi?
doncs molt intensament ja portem des de la directiva ja més d'un mes preparant tots els actes de Santa de Cília i clar vas fent cridades vas fent pedidos vas intentant organitzar-te tot però fins que el dia el propi dia encara n'hi ha estrès perquè hi ha coses en l'aire però després de tot l'esforç veure que tot iix bé és molt reconfortant i t'alegra una miqueta la vida molt bé
Roser i Pablo, la mateixa pregunta per als dos. Quines diferències, si és que les heu notades, veieu entre ara que esteu en la banda gran i esteu assajant amb la banda gran i el que fèieu fins a aquest moment? Heu notat diferències?
Vos dir entre la banda juvenil i... Per exemple, entre la banda juvenil i la banda gran, heu notat diferències? En la banda juvenil no és per dir que és pitjor, sinó que tu se suposa que estàs allí aprenent, però quan el dia que entres a la banda gran, saber les coses que et diu el director i tot. En la banda gran és més...
A saco els assatges preparats i de tot. En canvi, banda juvenil és un període més la gràcia, veus els amics que a volteu soles veus una volta a la setmana mentre esteu tocant allí, després te quedes, és que mos quedàvem després de l'assat de sopar, ves amb els amics i totes les coses, sinó que era un poc més d'anar i passar el rato. Roser, quines diferències notes entre el temps que has estat en la banda juvenil i infantil i ara que estàs en la banda gran?
Que en la banda juvenil i infantil era com més animat, eren cançons així en què n'hi hava que aplaudir i tot això. I en la gran és com són cançons com més que n'hi ha que treballar, més difícils i que tens que treballar més.
El director és exigent, Pablo i Roser, què diríeu? S'ha de ser exigent. S'ha de ser exigent, perquè si no, no hi seria res bé, però mig mig, no és un dictador, que diríem, però és normal, un director bo. Molt bé. Roser, diries el mateix? Sí, és molt bon director.
Estem amb Jordi Romà, president de la Unió Musical d'Hondara, i estem amb els joves Pablo Prieto i Roser Cerber. Ells tenen 13 anys i acaben d'entrar a la banda gran, junt amb Noa Femenia, Nayara Moy, Guillem Palomares i Roser Lara. Jordi, com a president de la Unió Musical d'Hondara voldria aprofitar la teva presència al programa per preguntar-te sobre tota l'actualitat que té a veure amb la Unió Musical d'Hondara.
Quina és la salut actual de la Unió Musical d'Ondara des del teu punt de vista? Jo crec que ara mateix la Unió Musical d'Ondara té molt bona salut. Com ja he dit abans, tenim al voltant de 50-60 músics i jo crec que realitzem un gran número d'actes a l'any que ens fa mantenir-nos actius.
Al llarg del temps que has estat com a president i que estàs com a president, entenc i imagine que tant tu com la Junta Directiva vos heu marcat una sèrie d'objectius. S'estan aconseguint?
Sí, jo crec que sí. Moltes entre cometes, perquè és una cosa fluctuant, no pots... No n'hi ha coses així més estrictes que puguem decidir fer, no depèn de nosaltres, però jo crec que sí. Alguns que podríem posar, per exemple, no sé, retindre el talent, perquè moltes vegades...
Els músics que complixin 18 anys se'n van estudiar fora, a València, a Alacant... És un esforç per part d'ells. Els divendres quan venen, en contra de la cena superada amb els amics, tenen que vindre a l'assaig els divendres per la nit. Aleshores, és una miqueta la feina de retindre el talent, que no se'n vagin, que vinguin els actes i que vinguin a assajar. Quins altres objectius, per exemple...
No ho sé, per exemple, vaig estar parlant del director i en un futur pròxim, si la banda ho permet, els músics estan d'acord, doncs anar a fer un certamen en algun moment. Això estaria molt bé, la veritat. Per cert, Jordi, des del vostre punt de vista, com funciona l'escola de música, que és fonamental perquè és la que en un futur nodreix a la Unió Musical d'Ondara?
Jo crec que funciona perfectament. Tenim la nostra superdirectora, Maria José Aranda, que fa que tot vagi sobre rodes, que organitza els professors, els claustres i res. Fa una feina superimportant i jo crec que només en el número d'alumnes que tenim, que ronda els 200, jo crec que això ja és tota la informació necessària per dir que l'escola funciona molt bé.
Jordi, per cert, també com a president de la Unió Musical d'Hondara, el fet que en aquests moments siguin al voltant de 50-55 músics en la banda gran, el fet que ara hagin entrat 6 persones més a aquesta banda, fa que us marqueu algun objectiu respecte al número de persones que podria tindre una banda com la Unió Musical d'Hondara?
La veritat és que no. No anem amb un objectiu pautat perquè tenim exemples al nostre voltant de bandes que són tant de 30 músics com de 120 músics.
La banda és una entitat viva que depèn de persones i, clar, totes aquestes persones tenen unes circumstàncies personals. Evidentment, per mi, com més músics millor, sense cap mena de dubte. Però, de moment, el fet que es mantingui estable el número al llarg dels anys, de moment, és una bona senyal.
En el teu cas, Jordi, tu que eres metge i que tens la teua feina, què té la música per a què continues ahir? Tenint en compte que en moltes ocasions és sacrificat, sobretot quan teniu concerts, heu d'assajar i assageu a hores intempestives, a partir de les 10 de la nit, quan...
molts i moltes de nosaltres preferiríem quedar-nos a casa o bé estant en el llit o mirant la tele què té la música Pere que amb 28 anys continuïs ahir malgrat que tens la teva feina jo crec que és una cosa que t'enganxa tant el fet de disfrutar la música d'estar una estona dues hores a la setmana amb companys amb els que es portes bé no sé és un poc una droga
I també perquè desconnectes, com ja has dit, som ets, és una feina suficientment sèria com per després fer alguna cosa amb més tranquil·litat, que no depenga ningú de tu tampoc. Desconnectar un poc, no?, del dia a dia. Entenc, Roser i Pablo, i si m'equivoque em corregiu, serà el vostre primer concert amb la banda gran.
Oficialment sí. Oficialment sí, però ja heu tocat en algun concert, en la banda gran? Sí, perquè en la banda d'Ondara sempre es fa que quan tu fas la prova i entres tens un any de prova per, podríem dir, adaptar-te als horaris, la banda, el repertori... A cine ja es podríem dir un poquet mentalitzat i quan entres oficialment ja et podríem dir que portaries un, dos, tres concerts com a molt i passar carrers uns quants.
I com ha sigut aquest any de prova, Pablo? Molt, per a mi molt il·lusionant d'entrar a banda i començar a tocar partitures que diríem xules, estar assajos de veure, buah, veure si el dia de demà no hi és, i si no hi arriba el dia del concert i és tot perfecte, superbonico, veure el teu amic que veies per espais veient fent un solo superxulo, leies superbé, tota l'auditòria prou dint, superxulo.
De cara al concert de demà, de les peces que tocareu, hi ha alguna que t'agrada més que una altra? No, són totes superxules, superemotives i molt diferents entre si. En el teu cas, Roser, com ha sigut aquest any de prova? Jo tenia molta gana ja d'entrar i ha sigut un any especial perquè és com que estàs preparant-te ja per poder entrar. I hi ha alguna peça en especial que t'agrada més que alguna altra del concert de demà?
Mala en totes. Totes, no hi ha ninguna preferida? Aixina preferida, no. I en el teu cas, Jordi, hi ha alguna peça que t'agrada més que alguna altra? No és spoiler, perquè ja en el concert de la Juvenil estava el panfleto que vam donar. A més a més, el director José Antonio Llinares, en l'entrevista que li hem fet esta setmana, ha parlat també de les obres, de les peces.
A mi, més que des, perquè com en la percussió toquem coses molt diferents, a mi personalment m'agrada Conga del Fuego Nuevo, que clar, que hi ruïm més llatins, que en la percussió sempre queda tot més xulo. De tota manera, nosaltres, des d'ací, des de Ràdio La Veu d'Hondara, convidem la gent a que demà, a partir de les 7 de la vesprada, acudisca a l'Auditori Municipal d'Hondara a veure el concert de la Unió Musical d'Hondara per a celebrar Santa Cecília.
Jordi Romà, president de la Unió Musical d'Hondara, moltes gràcies per haver estat al programa Taula de Convidats. L'enhorabona per tot el que esteu fent i esperem i desitgem que demà siga un gran concert. Moltes gràcies a tu, Tania. Pablo Prieto, clarinet.
Membre de la banda gran de la Unió Musical d'Ondara, moltes gràcies per haver estat amb nosaltres al programa, l'enhorabona per entrar en la banda gran i esperem i desitgem que t'ho passes molt bé durant tots els anys que tindràs per davant d'estar en eixa banda gran i espero que també demà el concert sigui un èxit. Moltes gràcies. I Roser Cerber,
Ella toca a l'Oboe, moltíssimes gràcies per haver estat amb nosaltres, també l'enhorabona per haver entrat en la banda gran i també el desitjo molts èxits i que t'ho passes molt bé durant tots els anys que vulguis estar en aquesta banda gran.
Moltes gràcies. Des d'ací vull recordar a la resta de músics i músiques que també entren en guany en la banda gran. A banda de Roser Cerver i Pablo Prieto també entren Noa Femenia, Nayara Moy, Guillem Palomares i Roser Lara. Des d'ací, ells i les saludem. Nosaltres continuem en el programa Taula de Convidats.
És la 1 i 24 minuts de la vesprada. Estem en directe a Ràdio La Veu d'Hondara en el 107.4 de la FM. Estàs en el programa Taula de Convidats.
Estarem acompanyant-te amb tu fins a les 13 i 45 de la vesprada, més o menys, i ho farem amb música i amb èxits, com per exemple el tema de 1983, Send me an angel dels australians, Real Life.
Don't tell a lie, don't be false or untrue It all comes back to you
Estem escoltant el tema Send Me an Angel dels australians Real Life. L'any 1992 l'escocesa Annie Lennox va publicar l'àlbum Diva. Deixa de treball, escoltem Why.
Bona nit.
I tell myself too many times Why don't you ever learn To keep your big mouth shut
Fins demà!
I still need what you're thinking I've heard it said too many times that you'd be better off Besides, why can't you see this bone is sinking?
Fins demà!
Fins demà!
Durant els anys 90 els britànics Ecobelly van tindre una important popularitat gràcies, per exemple, a cançons com King of the Curb de 1995.
És la 1 i 39 minuts de la vesprada. Estem en directe a Ràdio La Veu d'Hondara en el 107.4 de la FM. Estàs en el programa Taula de Convidats. Avui hem estat amb Jordi Romà, president de la Unió Musical d'Hondara, i amb els joves Roser Cerver i Pablo Prieto. Ells són dos dels sis músics que entren en guany a la banda gran.
Arribem a la fi del programa d'avui, acabarem amb Madonna i la cançó de 1984, Into the Groove. Nosaltres tornarem ja el dilluns a partir de les 8 del matí amb el programa Bon Dia Ondara. Esperem i desitgem que passeu un gran cap de setmana. Sintonizes Ràdio La Veu d'Ondara, la teua ràdio.
And you can dance for inspiration. Come on!
Bona nit!
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Taula de convidats. Perquè tots són protagonistes. A la radio la veu d'ondara. Amb Toni Marí.
Fins demà!
The secrets that you keep on, when you're talking in your sleep, I hear. The secrets that you keep on, when you're talking in your sleep, I hear.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La veu tenint. I've done my best
Just you gave me my name.
Fins demà!
Fins demà!
Más podría amar, porque la quiero de verdad, por eso Mari por favor, dame tu mano y continuemos siempre así, después de todo que más te puedo pedir.
Si soy feliz, muy feliz. Si un día me faltas tú, que Dios me ayude a morir y a que no volveré a ser en esta vida feliz. Sin ti moriré.
Sentim, Mari, si estoy vien a mordi.
Gràcies.
Es mi amor, solo con ella vivo la felicidad Yo sé que nunca nadie más podría amar Porque la quiero de verdad Si un día me faltas tú Que Dios me ayude a morir Y a que no volveré a ser
En esta vida feliz, sin ti Mari, sin ti Mari, si estoy viviendo por ti.