Ven aquí, yo te voy a decir porque te quiero.
Te voy a pedir que te quedes conmigo, conmigo, conmigo. Quédate conmigo, quiero quedarte contigo, quédate conmigo. Te daré lo que tú quieras.
Venga aquí, yo te voy a pedir porque te quiero tanto. Venga, vengas aquí, yo te voy a pedir que te quedes conmigo. Conmigo.
Quiero quedarte contigo Quédate conmigo Quiero quedarte contigo Quédate contigo
Janssen, homicidios. ¿Qué tenemos? Otro cadáver, inspector. Ah, maldición. ¿Hora de la muerte? A las 2.23, a las 3.48, a las 5.45 y a las 7.34. Y ya lo he dejado estar, que estoy harto de tanto zombi.
Vuelve Survival Zombie a Portal de la Marina. Ven a pasarlo de muerte escapando de los zombies durante seis horas. Inscríbete a precio reducido en la del Club de los Disfrutones y a sobrevivir, que son dos días. Portal de la Marina. Happy Together.
Taula de convidats. Perquè tots són protagonistes. A la radio la veu d'ondara. Amb Toni Marí.
Salutacions, bona vesprada. És la una i cinc minuts de la vesprada. Estem en directe a Ràdio La Veu d'Hondara en el 107.4 de la FM. Estàs en el programa Taula de Convidats, un espai que està amb tu tots els dimecres i els divendres a partir de la una de la vesprada. Avui parlarem sobre musicoterapia i ho farem amb la musicoterapeuta Estela Garrigues.
Ella ha vingut als estudis de Ràdio La Veu d'Ondara i la saludem. Estela Garrigues, musicoterapeuta. Bona vesprada, com estàs? Bona vesprada, Toni, què tal? Un plaer tindre't el programa Taula de Convidats, per tant, moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres.
Tu vens de Xàbia i em vaig posar en contacte amb tu perquè, la veritat, teníem moltes ganes de parlar sobre musicoterapia, què és això i sobretot per a què serveix. Però la meva primera pregunta seria, què és una o un musicoterapeuta? Com et definiries?
Doncs és una persona que acompanya en una ferramenta molt poderosa que és la música, perquè la música arriba a tot el món sense parlar i capta l'emoció, pot inclús transportar-te a un moment determinat, sobretot quan es treballa amb persones, per exemple, que tenen problemes d'Alzheimer.
I poden allà evocar records. I el musicoterapeuta el que fa és que amb la ferramenta de la música, anar a poc a poc a saber primer què objectiu necessita la persona, dependent si és una persona individual o és un grup,
I a partir d'ahí explorar com pot navegar a través de la música i acompanyar la persona al seu descobriment, que seria conèixer el que necessita. Estela, està demostrat, per tant, que la música ajuda?
Sí, hi ha moltes investigacions de que la música és una ferramenta que pot servir a molts àmbits. De fet, en l'hospitalària, a Adenia, també hi ha una altra companyera que és musicoterapeuta que està en l'hospital i la seva ajuda és fonamental perquè moltes vegades les persones que estan allà en l'hospital mateixa no es poden moure
I la música ajuda com un acompanyament junt a un altre terapeuta, en aquest cas el fisioterapeuta, a fer el treball més còmode i més satisfactori també, perquè la persona pugui recuperar-se d'una manera a través de les emocions, que moltes vegades és un ambient molt fred i la música ahí acompanya moltíssim.
Estela, tu eres mestra, però també tens la teva consulta a Xàbia. I en aquests moments, quins són els casos més freqüents que sols veure en consulta? I gràcies a la música, com estàs ajudant-te a aquestes persones?
Per exemple, en el col·le vam fer una investigació fa un any amb una altra companya, Imma, i vam veure com l'autoestima dels xiquets era un factor fonamental per a poder anar millorant acadèmicament.
I van comprovar per uns tests que van passar als xiquets, uns objectius que nosaltres ens vam marcar, perquè sobretot el que volien treballar eren les emocions. Molts xiquets no tenien coneixement de les seues pròpies emocions i això feia que no podien parlar ni poder argumentar què li passava. I molts d'elles, de fet, no estaven ni ubicades, és a dir, que no havien sentit o se sentien incòmodes.
I van fer unes sessions i van recollir dades abans i després i van descobrir que havien millorat molts d'ells acadèmicament gràcies a autoconèixer les seues emocions i saber tractar-se en què necessitaven en cada moment. Això a nivell educatiu. I en consulta, sobretot, les persones que venen són amb problemes, sobretot d'ansietat, moltes vegades en un estrès i que queda en el cos.
Gràcies.
Jo treballo en vibració, que és el que falta en diapassons. Estic especialitzada gràcies al mètode de víbria d'Iria Rajal i treballo, sobretot, punts concrets dels osos per a que la persona, a través de les vibracions, diferents vibracions que utilitza, puga relaxar-se perquè, clar, la major part del nostre cos és aigua i en vibració això passa a tot el cos. I després de la sessió la persona se queda superrelaxada i en un estat
molt tranquil, que moltes vegades quan arriben estan molt nerviosos i això els ajuda. Estela, en funció de la situació de cada persona, fas una cosa o una altra? Exacte. Vull dir, utilitzes un mètode o fas una altra cosa diferent en funció del que tens d'enfront de tu?
Sí, moltes vegades. Si és una consulta individual, jo estic tractant sobretot la freqüència perquè funciona molt bé. Moltes vegades la persona no sap ni el problema que té, simplement que o somatitzen el cos, que em diu que té molt mal l'espalda o no pot estar...
molt de rato concentrat en una tasca o el que siga i a partir d'ahir del que em comenta un poquet jo a partir vaig treballant tot el cos i vaig notant quina part necessita treballar més
En les sessions vam pactant amb la persona que ve quin objectiu té, si el problema que venia a iniciar, que només era el cos, era el problema, després hi ha més coses, sobretot emocionals, i a partir d'ahir anem caminant perquè la persona també vagi fent un treball personal. Això és fonamental.
Estela, podries posar algun exemple pràctic del que estàs comentant, sense dir evidentment el nom de la persona, perquè la gent es faci una idea de quina ha sigut l'evolució, des que va anar per primera vegada fins que va acabar. Com vas seguir tu el seu tractament i quina va ser la seva evolució?
Sí, tinc un cas, per exemple, que em ve ara d'una persona que em va vindre amb molt de mal en la zona de l'espala de l'esquerra, sobretot, i que estava amb metges, estava en tractament i tot, i que no sabia ja què fer, quina teràpia anar. Va provar la sessió de diapassons, es va relaxar molt i va continuar amb mi.
I van notar que això que tenia en un principi, que era solament del cos, com comentava abans, doncs era alguna cosa més. Hi havia coses que li havien passat, que a poc a poc es va obrir per a contar-les i que donava lloc a treballar
altres parts també del seu cos i de fer un treball personal, sobretot el musicoterapeuta és un guia que a través de la música va acompanyant, però el treball és d'uno mateix. I això és meravellós perquè veure com una persona a poc a poc en una cosa que en primer lloc veia que era físic es dona compte que és una cosa emocional,
són coses que no has resolt encara, o estan en un procés, o no volia veure-les i una manera de mostrar-les en teràpia d'una manera molt natural, perquè nota coses quan acaba la teràpia. M'ha passat de vegades de gent que comença la teràpia i es posa a plorar.
I no sap per què, perquè el cos està acumulant emocions i a través de la teràpia és donar lloc al que no s'expressa moltes vegades. I això és meravellós, veure la evolució. Tinc el cas que estava comentant d'aquesta persona i de fet ara ha vingut a teràpia grupal i jo he vist una evolució molt gran perquè ara és capaç de moure el seu cos d'una manera més natural, no tan forçada, per exemple, es nota molt.
Jo treballo molt del cos. El cos em va com guiant a través de la música, però jo observo molt el cos perquè també vas fer una formació a Madrid que era d'Alba Emotin, vivencial, i treballo molt el ritme de la respiració en el cos. I això em va ajudar moltíssim a l'hora de veure alguna persona i de treballar en ella per poder-la acompanyar millor. Parles també de teràpia grupal. Què es fa allà?
La teràpia grupal és diferent perquè l'individual és la persona que planteja l'objectiu que vol i en l'agrupal és treballar. Un objectiu general normalment es pacta en el grup 1 en concret. Per exemple, potser relaxar-se o desestressar-se. Un objectiu molt concret.
I en l'agrupal el que passa és que les dinàmiques són més de grup i més individuals, de vegades també, o en parelles. Per exemple, la que he plantejat ara, l'ha oberta allà a Sàvia en un estudi i en l'objectiu que alguna persona que necessita un bienestar, trobar-se bé, sobretot el dissabte, que el faig de deu, uns i mitja, que trobi un lloc per a escoltar-se.
escoltar el seu cos escoltar què li passa què ha passat durant la setmana i tindre un espai de compartir en la resta que vagi entrant en el grup normalment es fixa per exemple per dats però en aquesta ocasió em va ressonar més que fos obert i que vinguera les persones que vingueren que es trobaren en un moment per a si mateixes no?
Van començar la setmana passada i la veritat que va ser una experiència molt bonica perquè ens van juntar un grup de dones i ho van gaudir perquè era un moment per això, per escoltar-se i per donar espai al que moltes vegades per falta de temps, per l'estrès, per no tindre aquesta ocasió de parar i de mirar cap a dins.
Estela, has comentat que majoritàriament hi ha dos casos d'ansietat, d'estrès. Com arribem a aquesta situació? En quin món vivim?
Jo el que estic mirant en general, en xiquets, en adults i tot, és que el món va molt ràpid. Hi ha una exigència sempre d'arribar, de fer el màxim possible i de no respectar el ritme de la vida. I el ritme de la vida va al seu ritme. I moltes vegades, i en música això ho tenim molt clar...
el silenci, el donar un espai per a passar el dolor, perquè el dolor és una cosa inherente de la vida, i moltes vegades anem fugint d'ell, i el dolor té un regal que després hi ha una oportunitat de créixer.
El sofriment no. El sofriment ja seria enganxar-nos a aquest dolor, però traspasar-lo és de valència. Jo crec que moltes vegades el que passa és que volem passar de tot molt ràpid. Què passa? Què passa això que em molesta? I no donar el temps. I jo crec que això produeix molta ansietat perquè, clar, fugir d'una cosa que has de passar...
et fa que estigues desconectat i jo el que noto és poca presència i quan una persona està en presència es nota perquè el seu ritme és diferent i pot gaudir de tot del que sigui bo o roir de la seva vida en un moment donat
Estem amb Estela Garrigues, ella és musicoterapeuta i és la nostra protagonista d'avui al programa Taula de Convidats. Estela, ens hem centrat més en la teua consulta, però abans també has contat que la musicoterapia ajuda també al rendiment acadèmic en un estudi que vas realitzar. M'agradaria parlar un poc més sobre aquest estudi. En què consistia o en què va consistir exactament aquest estudi?
Doncs el que vam fer va ser passar en primer lloc en aquestes xiquetes per a saber un poquet la seva situació. Les preguntes estan enfocades molt en l'autoestima perquè vam centrar en el test de Rosenberg
per a tindre alguna cosa molt objectiu, molt quantitatiu, perquè volien que encara que siga molt observat quan estaven fent les sessions era observar, però que tinguin també dades quantitatives. Aleshores es van donar compte que en la classe que vam fer la investigació hi havia molts xiquets amb una alta autoestima i això era molt perillós també i molts amb baixa autoestima.
Aleshores, havien de regular tot això. Gent que se sentia que podia fer-ho tot, i això també és perillós, i gent que pensava que no era capaç. A través de treballar diferents emocions que van plantejar la meva companya i jo, el que volien era, a través de l'expressió corporal, treballar-lo com un joc. Estaven jugant en classe, no? Però el que estaven observant és que hi havia xiques que, per exemple, en una música d'alegria,
Escoibien, se sentaven i no volien perquè diguen que no connectaven en això, que no sentia esa emoció.
Era curiós. Per això es van donar molta informació del que estava passant a l'aula. A partir d'aquí van treballar a poc a poc en cada emoció i van repetir el qüestionari al final i es va donar un canvi perquè el que tenia una alta autoestima es va donar compte que podia aprendre coses des de més
I els que tenien baixa autoestima es van donar en compte que podien aportar els altres, no? I es va regular en la classe i això va aportar també una estabilitat emocional que produïa que podien estudiar millor, podien centrar-se millor i podien tindre en aquest espai que tenien els divendres en tutoria per a poder expressar el que passava. Jo penso que tant que sí que és com els majors, el tindre un moment al llarg de la setmana per a nosaltres mateixos és fonamental.
Des del meu desconeixement, Estela, la musicoterapia s'està aplicant en primària, en secundària, en infantil? S'està aplicant en els diferents col·legis? Jo conec persones que són companys meus que ja han estudiat musicoterapia i sí que les estan portant a cap. Però sí que és veritat que així en Espanya, a banda que sempre van un poc cap a darrere moltes coses, sobretot de teràpia, eh?
En els Estats Units, de fet, el musicoterapeuta està en l'hospital i té la seva plaça i tot, és una persona més de la sanitat. Però així hi harem a poc a poc. Aleshores, les persones que ja han fet la formació, jo tinc un altre company en Dènia que s'obre i tot això, el que estan intentant és fer musicoterapia a part,
I en les escoles estem introduint-les. Sé que en València, de fet, les companyes avui m'ho deien, que en un col·le de València hi havia un director que estava intentant posar en marxa un projecte, perquè era musicoterapeuta també, per posar-lo en el col·le, perquè sabem que dona bons resultats. Però depèn de si hi ha o no. També la nostra...
de musicoterapeuta em refereix hi ha un poquet d'intrusisme perquè moltes vegades són músics que estan fent una tasca terapèutica però no han fet la professió i això dona un poquet de desconfiança moltes vegades però els musicoterapeutes han fet la carrera a la universitat han fet matèries de psicologia també i el plantejament que tenim no és que siguem músics sinó que tinga una
intenció terapèutica perquè sí que s'estigui millor. De fet, jo crec que la música ha sigut alguna cosa en escoles des dels inicis, no? Cantaven cançons, a l'entrar, per aprendre les coses i de fet s'ha utilitzat, però d'una manera que no se sabia el poder que podia tindre, no? Però sí, jo crec que cada vegada més
els colers, si hi ha gent que sap que és beneficiós, o contracten un musicoterapeuta extern, o si hi ha alguna persona que té la formació, sí que es dona. Se n'aprofiten, no? Se n'aprofiten, sí. En el bon sentit. En el teu cas, Estela, per què musicoterapia?
Ai, el recorregut va ser gran, eh? Sí, sí, jo soc músic per casualitat, perquè jo tenia una veïna que em vas apuntar en ella a música de xicoteta a la banda, on estava jo vivint en Villafranqueza, en Alacant, i en ella vas començar el món de la música. I després, el de musicoterapia va ser, després de acabar la meva carrera de música, que jo estic especialitzada en el Oboe, vaig acabar i els anys...
Em va ressonar perquè vaig fer una formació amb una xica que s'havia format en Barcelona, però va ser una formació i ja està.
I després, la vida, que moltes vegades van portant en els camins, va tindre un accident del meu fill, que fa molt de temps d'això, tenia quatre anyets, però quasi el perd. I estant en l'hospital em va vindre una altra vegada el tema de la musicoterapia, no?,
I una manera d'ajudar-li va ser també estudiar jo i d'alguna manera, després que vaig dir tot bé, poder dir a través d'això si puc ajudar algú més. Era com un propòsit. I es va començar així, de dir he d'estudiar això perquè es pot ajudar a moltes persones. I fins ara. Estela...
Abans d'acomiadar-nos, la gent com pot posar-se en contacte amb tu? Perquè jo he dit que també tens consulta o passes consulta a Xàbia. La gent com es pot posar en contacte amb tu?
Doncs hi ha gent en la clínica d'Entremans, que està en Sàvia, en la zona del port, i em pot contactar per el meu telèfon i també per les reds socials. El meu telèfon... No, per exemple, si tens xarxes socials, imagina que a través d'ahir poden contactar amb tu. Exacte. Per exemple, en xarxes socials on estàs?
En Instagram, en la meva pàgina, que és Estela Musicoterapia, i ahir, de fet, he posat un xat per a que les persones que vulguin unir-se al grup, que he fet una comunitat per a qui vulgui estar i saber un poquet el que vas fent, es puguin unir. Per tant, a Instagram, si posem Estela Musicoterapia, de seguida et trobem la gent, et contacta per ahir?
De vegades sí, de vegades sí. Jo ho vaig fer, jo ho vaig fer. De vegades sí, i també de la gent que em coneix, que també de la banda, de coses que van comentant, de tasques que vas fent, sí, sí, me van contactant. Ara sí, ja per últim, Estela, dins del món de la musicoterapia, imagine que, com tot, també evoluciona. Fins a on t'agradaria arribar?
Doncs la veritat és que és apassionant el món de la musicoterapia perquè hi ha moltes tècniques i la veritat ara estic en una altra que és la del gym que l'estic fent també a Madrid en Estela Castro. I en què consisteix?
i consisteix en fer com una vivència a través de la música però més relaxada, seria com a través d'una imaginació guiada en la música el terapeuta va donant unes guies i la persona amb els ulls tancats va fent un viatge a través de la música
Entres en l'inconscient de la persona que de fet ho va fer Helen, on en el seu dia va ser una música que va tindre molts problemes a nivell personal i ella va trobar en la música el seu suport.
I em va agradar moltíssim aquesta tècnica perquè era una manera que si la persona a nivell inconscient podia experimentar la sessió en aquell moment però també parlar del problema em va resultar molt interessant. Hi ha moltes tècniques, musicoterapia, el songwriting, que són fer cançons a la persona que conta un poc la seva història i canter una cançó i això també és molt, molt...
poderós per a la persona perquè pot expressar emocionalment el que li està passant de fet Rosalén és musicoterapeuta que és la cantant i la veritat que és un món que no té fi i tu sols utilitzar totes aquestes tècniques que menciones o que existeixen?
Depèn, però sobretot jo m'he especialitzat més en el cos. Cada musicoterapeuta anem ressonant en el que notem que ens agrada o el que podem aportar més i jo m'he especialitzat sobretot en el tema, per exemple, de tiapassons, el tema del cos, de treballar les emocions...
Però sí, en un futur m'agradaria ampliar. De fet, ara estic estudiant en el Conservatori Kant per això, perquè crec que la veu també és un recurs molt important per a transmetre, per a poder treballar a les persones que necessiten acompanyament. Molt bé.
Estela Garrigues, moltíssimes gràcies per haver estat amb nosaltres al programa Taula de Convidats recordem que podeu contactar amb ella a través del seu Instagram Estela Musicoterapia hem sabut un poc més sobre musicoterapia, gràcies a tu Estela gràcies a tu Toni per convidar-me és un plaer, esperem i desitgem que et vagi tot molt bé moltes gràcies, una abraçada igualment nosaltres continuem en el programa Taula de Convidats
Anem camí de la una i mitja de la vesprada. Estem en directe a Ràdio La Veu d'Hondara en el 107.4 de la FM. Han sigut les paraules d'Estela Garrigues, musicoterapeuta. Estarem en directe uns minuts més amb totes i amb tots vosaltres, compartint bona música. Recordarem...
La cançó de 1962, Do You Love Me?, dels estadounidens The Contours. És aquesta cançó la més coneguda d'esta formació. Un senzill que va vendre un milió de còpies en el seu moment. Escoltem Do You Love Me?, de The Contours.
Bona nit.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Gran tema, Do You Love Me? de The Contours.
Uns anys després, l'any 1984, es va estrenar la pel·lícula Superdetective en Hollywood. Una de les cançons que forma part de la seva banda sonora és The Head is On, de Glenn Free.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Arribem a la fi del programa d'avui de taula de convidats. Avui hem estat amb Estela Garrigues, musicoterapeuta. Acabarem amb un dels nostres grups favorits. Estic parlant de The Christians. Els britànics The Christians van publicar l'any 1992 l'àlbum Happy in Hell. Deixa de treball, nosaltres escoltarem la cançó The Bottle. Sintonizes ràdio a la veu d'ondara, la teua ràdio.
I see that black boy over there running scared
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit!
Fins demà!
Don't you think it's a crime? Time after time Don't you think it's a crime? When time after time
Taula de convidats. Perquè tots són protagonistes. A la radio la veu d'ondara. Antoni Marí.
Bona nit!
li fa ser remei a la meva ansietà. Pots aguantar, saber que nunca sigo de l'ús en un barcó. No puc controlar, ja sap que també no deixa respirar, no és tu parar. Se m'en va de les mans, se m'en va de les mans, esta casa m'atrava.
De pronto alguna tarde te pasan calidad y de repente... Los bulen pares arden, la piel define un telegrama urgente. Los bares y los rostros fascinan en un instante, no hay que muer. Asómate a mis ojos si aún no has comprendido lo que quieren.
Tocando rock and roll a las puertas del infierno. Pardón de flota, piruetas de bufón, toreros de salón, amor de garrafón. Dame, dame música idiota y fumo de ego contra la depresión. Todos se miran, ganan, nadie se torna.
Tiretas de bucur, toreros de saló, amor de carro, con la pena de tu sincero, el zumo de neón contra la depresión, todos se miran a la nariz.
El club del desengaño de madrugada está superboblado. La sombra de un extraño planeta sobrevuela los pecados.
Los jefes van de coca, los curritos, de tinto y aspirinas. Per donde flotan, tirojas de bufó, toreros de salón, amor de carra, funda, pedame, música y llanta y su motel. Contra la depresión, todo se mira.
Gràcies.
Amor de carro, con arme, dame música idiota y fumo que ve. Contra la depresión, todos se miran, nadie se toca. De pronto alguna tarde te pasa en calidad y de repente...
Fins demà!
La dieta de pasos y miel Un impulso me empuja
La canción de los años 8
Ràdio, la veu d'Hondara, sempre al teu costat.
Fins demà!
Fins demà!