Tec y Robin acaban juntos en la última temporada. Todo era un sueño de Diego Serrano. Dobby muere en la séptima película y Jack muere congelado en una tabla en la que sí que cabía. Si te has llevado algún spoiler, es hora de actualizarte. Actualízate la app Club de los Disfrutones y disfruta de más ventajas, ofertas y descuentos en hoteles, viaje, tecnología y mucho más. No llegues tarde y actualízala ya, que la nueva temporada del Club de los Disfrutones viene fuerte. Portal de la Marina. Happy Together.
Aquest divendres 7 de novembre, la Casa de Cultura d'Ondara acollirà a les 20 hores la conferència El llibre gran de les famílies d'Ondara. Una conferència de Robert Miralles amb motiu dels 20 anys de la Casa de Cultura d'Ondara.
Un recorregut per la història d'Ondara a través dels seus noms i cognoms. Regidoria de Cultura, Ajuntament d'Ondara.
Aquest diumenge 9 de novembre a les 12 i mitja tindrà lloc a l'Auditori Municipal d'Hondarà la presentació del calendari solidari de l'Associació contra el Càncer, anualitat 2026.
Un acte de presentació que comptarà amb l'actuació de Cap Vespre Quartet. Recordo, serà aquest diumenge, 12 i mitja, en un acte organitzat per la Junta Local de l'AEC, amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Ondara. Can you take my breath away?
Gràcies.
Taula de convidats. Perquè tots són protagonistes. A la ràdio La Veu Dondara. Amb Toni Marí.
Salutacions, bona vesprada. És la 1 i 7 minuts de la vesprada. Estem en directe a Ràdio La Veu d'Hondara en el 107.4 de la FM. Estàs en el programa Taula de Convidats.
Els nostres protagonistes d'avui són Sergi Soria, president de l'Associació de Charcuters de la Marina Alta, i Fran Sancho, membre d'aquesta associació, i ell està al capdavant de Cap Aquitina, que és un negoci que està al nostre poble. Ells han vingut als estudis de Ràdio La Veu d'Hondara per a parlar sobre unes jornades que es van celebrar a la Universitat d'Alacant i on l'Associació de Charcuters de la Marina Alta hi va estar present.
També aprofitarem la seva presència per a parlar sobre esta associació. Comença, taula de convidats. Saludem els nostres protagonistes d'avui. Saludem en primer lloc Sergi Soria, president de l'Associació de Charcuters de la Marina Alta. I també ell està al capdavant de Carrabosa, que és un negoci que està a la UAR. Sergi Soria, bona vesprada, com estàs? Bona vesprada i salut, m'he sentit bé.
Gràcies per estar amb nosaltres al programa Taula de Convidats i saludem l'ondarenc Fran Sancho de Cap Aquitina i també membre d'esta associació de xarcuters de la Marina Alta. Fran Sancho, bona vesprada, com estàs? Bona vesprada, molt bé i tu, Toni? Encantat que estigueu així. Parlarem un poc sobre aquesta associació. En primer lloc, Sergi i Fran voldria que ens explicàreu més o menys què és el que es va...
es va fer a la Universitat de Alacant fa uns dies en unes jornades on va estar present aquesta associació. Què és el que es va fer allà? Doncs bé, el dia 20 del mes d'octubre vam estar a Alacant en unes jornades que fa molt de temps que es fan, les fa la càtedra que necessita a cura del doctor Josep Berrabeu,
I vam estar allí debatent sobre com és la càtedra de la gastronomia i sabor. Ells van estar, cada un, exposant els convidats, que entre ells estava Serreina, que diuen que és el millor charcuter del món, per alguns...
afamat i està treballant a Mallorca, la cuinera Maria Nicolau, que té diversos llibres també publicats, és molt famosa també a les xarxes i a TV3, i després hi havia diversa gent del terreno, de Ciutat de la Marina, com era Pep Romaní, Alfred Martínez, uns representants de l'associació, que era Toni Elcurro,
I jo mateix, i allí vam estar debatint, xerrant, comentant sobre les divergències de la cuina actual, tradició, aprofitament i diverses coses que en l'actualitat estan molt en el món nostre i nostrat.
I quines són aixes divergències? Home, la primera, que no és divergència, sinó que és una complementaritat, seria parlar de la tradició més la innovació, les noves tendències a l'hora de menjar, les noves tendències a l'hora de comprar, les mancances que té la gent per la mateixa vida mateixa, que porta el sistema actual, que les dones estan treballant, els homes... No és una societat, diguem-ne, tradicional, com estava abans, que estava molt determinada i els menjars eren molt...
locals, localistes, i al final com no casolans, també dins d'este tema estava el tema de l'aprofitament del menjar, que també està relacionat amb el que parlàvem, de la cuina tradicional i de tot això, i...
com els embotits des d'un vell principi, des de ser una forma de conservació dels aliments, quan tu sacrificaves o mataves el porc, que era el sostén de la família, com ho allargaves, i fins i tot a les noves innovacions actuals del nou menjar, seguint la tradició o arrencant de l'arrel de la mateixa tradició on hem begut. I en el vostre cas, tant tu, Sergi, com Curro,
Com curro arabí, crec que li diuen curro arabí, de gata de gorgos. Toni, Toni Arabí, sí. Des d'ací el saludem. Vosaltres què vau aportar, què vau dir en aquesta taula rodona o en aquestes jornades? La qüestió central va ser per primer que representar l'associació. Qui érem, què volíem i què preteníem.
De fet, va haver gent que va estar molt interessant en la Marina Baixa, associar-se, en un principi es diu associació de charcuters de la Marina Alta, perquè hem nascut ací, però resulta que podem deixar en part, o diguem-ne, si més no, a les comarques centrals o a la Diània,
per a qualsevol que entre dins dels nostres varens o del que marquem com a artesanals, com a gent que treballa en base, i si cal, després ja veuríem com desenvolupar la cosa per a fer-ho una miqueta més, diguem-ne, que l'ofici siga dignificat després de tants anys de caure en l'ostracisme.
Després parlarem sobre qui sou i què preteneu, però abans d'això, Sergi, per a aquesta associació, què ha suposat participar en aquestes jornades a la Universitat de la CANT?
Home, ha sigut una espoleta, un esclat important, que comences a donar-te a conèixer dins del món de la gent que no tan sols és allò que està fagocitat per les grans corporacions, sinó que hi ha algú que fa una associació que no sigui de festes, que no sigui de coses de moros i cristians o de festes del poble, sinó una associació...
quasi gremial, una associació de professionals que volen fer les coses bé. I ara sí, Sergi, qui sou i què preteneu? I com naix aquesta associació i per què naix? Home, jo crec que això és una necessitat, primer que res.
estem separats les nostres feines no deixen en general la majoria dels oficis han estat fagocitats per les grans indústries i les grans corporacions
Però en el sistema alimentari ha passat que ha hagut un, el que es diria en termes taurins, acoso i derribo, allò de dir que això no és important. I nosaltres naixem, com aquell que diu un desperta ferro, estem així, anem a veure què fem en tot allò que és...
malgrat allò que s'ha dit que si la carn és això que si l'embotit és allò i som uns quants que estem així volem fer alguna cosa important allò que és nostre i volem donar-ho a conèixer perquè ja no es coneix excepte la gent de certes generacions que clar, a poc a poc va extingint-se es crea un mantra de dir això no és bo, fa colesterol fa no sé quan, escolta
Vostè, estem així. Una quantitat de professionals que volem fer una cosa ben feta, que l'hem estat fent, ha estat provat durant cents d'anys. No ha hagut ninguna desgràcia. No ha passat res, diguem-ne, greu. I això, a poc a poc, ha anat de no estar-se perquè les necessitats... És que ho resumiria com, diguem-ne, l'abundància mort la fam. I gasta bé el terme mort i no mata la fam, en el sentit de dir que...
Hi ha massa coses que la gent pot triar perquè ja no està la necessitat que hi havia abans de criar-se un porc, de criar-se un corder, de criar-se un animal i després que el carnicer te l'arranjara o pogueres anar a comprar-lo. Això ja ha passat a la història. Tens tanta oferta de tant de tot...
que la gent està en aquest terme bastant perduda. Aleshores, uns quants professionals que estem compromesos en el territori, estem compromesos en la salut nostra i en allò que és del que hem fet tota la vida i del que sabem fer, que som professionals, professem aquesta professió, volia dir...
Estem així. I això és una de les coses que arran d'ahir vam començar a entrar en contacte i portarà altres coses que ara Francesc ens explicarà un poc més i ell aprofundirà un poc més.
Aleshores, Fran, què ens pots dir? Què ens pots aprofundir? No, jo puntualitzaria respecte al que diu Sergi el tema que al final sí que és cert que partim un poquet de fa unes dècades cap així.
el funcionament del xicotec comerç i del nostre sector en general anava soles d'alguna manera. No havien entrat encara les grans corporacions, no n'hi havia als supermercats, no n'hi havia les grans superfícies, etc. I a més a més, en el sector càrnic, en cada poble n'hi havia un escorxador municipal...
a la qual cada xicoteta explotació podia anar a matar els seus animals i podien aprofitar-ho després per portar-ho en els seus despais de venda i per elaborar productes, per elaborar els embotits, etc. Tot allò va anar degradant-se per afavorir les grans corporacions i això ha creat també una dinàmica de treball que,
no té per ser roïn, simplement és la de voler, diguem, vendre, prosperar i créixer que han tingut moltes empreses i que, clar, al final el que passa és que
Se queda un espai de joc per a aquelles empreses familiars que al final el que volem és tindre la nostra casa, el nostre xicotè negoci, el nostre xicotè comerç, el nostre producte està arreglat que aquest producte i la nostra filosofia i el nostre mode de vida personal està arreglat al poble en què vivim i al nostre territori.
Per a les persones que tenim aquesta forma de treballar, aquesta forma d'entendre el negoci, no n'hi ha com a espai, perquè ja et van recortant cada vegada la gent per comoditat i per el que va portant el ritme de vida, que això també hi ha un poquet en el tema de les jornades.
de com el mode de vida d'avui en dia fa que la gent cada vegada renuncia més a la cuina tradicional cada vegada renuncia més a cuinar en casa pel tipus de modus de vida se va perdent un poquet el tema d'anar a comprar a comerços com els nostres i a negocis com els nostres
Això genera el tema que hi ha una sèrie de negocis com Moratos que diguem que hem de buscar una forma d'associar-nos per a compartir despeses i objectius que ara posarem en valor el que fem. El que fem és un embotit que està basat en la tradició de la Marina Alta i que
Per un costat s'està perdent perquè la gent ja considera que això no està, que el normal és anar a comprar en grans supermercats i comprar un tipus de producte més industrial i la gent s'acostuma a treure's a sabor i tal...
I, per altra banda, perquè inclús succeeix que la gent, i és una cosa xocant, que la gent no sap que, per exemple, en la Maïna Alta n'hi ha una gran tradició d'elaborar sobre això.
a mi em passa anant a fides o a mercats per exemple vam estar al setembre en el DNA però passa en molts llocs que tropeixen gent que és de per a sí inclús
que no sap que... Diuen que la sobressa, com la de Mallorca, o la tens en terrina per a untar, i no saben que al final així es fa una sobressa que és autòctona de si, de la Marina Alta, que es fa per una tradició que ve de fa quatre segles de la repoblació de mallorquistes després de l'expulsió definitiva dels moriscos,
I la gent no sap alguna cosa tan bàsica com això, no? I la gent és tan poc com a desconectar del que sí que fem, no? Entonces, no sé, jo quan fa un any em van proposar entrar en l'associació...
M'ha pareix una bona idea, no ho hem pensat dues vegades perquè més o menys he entrat llis de la filosofia que tenim a Capacitina de mantenir un comerç local, arrelat al poble en què vivim, arrelat a la comarca i fem productes que siguin sostenibles, que siguin d'aprofitament i productes de la cuina tradicional de tota la vida.
I allà està. Sempre el que hem fet en Cap Aquitina, sobretot en els últims 10 anys, donant-nos compte que el negoci com a carmenceria funciona però que no és tan pròsper o no té tant de marge com tenia en dècades anteriors, és enfocar el nostre negoci a elaborar i a promoure el tema de l'elaboració de l'embotit.
Estem amb Sergi Soria, president de l'Associació de Charcuters de la Marina Alta, i també amb Fran Sancho de Capaquitina, d'Ondara, que és membre d'aquesta associació. Estem parlant sobre aquesta associació de recent creació que té al voltant d'un any de vida, més o menys. I al llarg d'aquest any, quines altres activitats heu fet a banda de participar en aquestes jornades de la Universitat de la Gantt?
estem fent proves en tipus de porc que estan en perill d'extinció, com el xato murciano, que són porcs que no són industrials totals, que són porcs que estan criats a l'estil tradicional, no tenen aquest sacrifici tan primerenc com podria tindre un...
un porc de granja que tardaria, fan 100 quilos sobre 95 dies, 100 dies, aquests porcs tenen 9 mesos, és carn feta, és una carn d'un porc que està criat al camp. Estem fent altres proves en altres mesures, a veure com encaixem de donar-li...
La qualitat és inevitable, fent-ho una miqueta de parèntesi, és inevitable en cada un en sa casa. Això és inevitable. Del moment que no és industrial, la gent ja pot triar si li agrada un sabor més intens o menys intens. Però estem fent proves en això esport, estem fent proves en, per exemple, Durroc, que estan entrant-me ara, que està tenint prou d'èxit.
no vol dir que els forts industrials siguin ruïns però una cosa és menjar i l'altra és omplir la panxa la industrialització ja sabem que és perquè la gent no pateix que fem mentre que nosaltres fem un producte superior o intentes fer-lo superior per a distingir-te perquè en el preu no pots competir en aquesta gent ni en la qualitat és la que ha de determinar el fet
També hi ha projectes com cursos que s'han fet al CDT. Tenim també sobre l'embotit nostre i nostra adhesió a la Marina Alta. Tenim també altres vies com per exemple tractar de fer formació, intentar captar altres carnissers que s'acullin a la nostra filosofia.
I, en general, dignificar el nostre ofici. I al cap i a la fi, com a professionals que som sense forçar, però en una presència constant perquè la gent veja que estem en la cosa. I quin és el futur del vostre ofici? El futur està negre.
perquè durant, diguem-ne, dècades i dècades i dècades s'ha anat, diguem-ne, però com en totes les coses tradicionals, que l'agricultura és roïn, al cap nosaltres som fills de l'agroalimentació, perquè la criança del porc comporta, diguem-ne, que seria el primer esglaó, el primer pas entre l'agricultura i l'agroalimentació,
I el diure és on estem fent necessitats, i les necessitats ja no estan, les necessitats ja estan més que cobertes. Ara la gent pot triar entre les necessitats. A l'hora de triar en el mantra laboral de la gent, doncs nosaltres, inclús, si la cosa anirà bé i poguérsim fer, inclús faríem cursos perquè la gent entrara en un treball, si li agradara, en un treball que fora...
diguem-ne, inspirador en una teoria, en una pràctica que permet a la gent conèixer la cosa que està treballant, conèixer la cosa coneguda, com es diria en altres àmbits. Però, de moment, la majoria dels que som hem rebut el mantra des de casa, fer una altra cosa, això no està bé, aleshores això ha creat un mal ambient en la...
en la qüestió de que hi hagi més gent que aflore. Clar, a tot això, més la puntualització que ha fet Francesc abans, que no hi ha escorxadors, que no crea una indústria al costat paral·lel, perquè podria eixir a algú que li agrada adobar pells, o algú que treballarà en budells, o algú que treballarà en altres àmbits de dins de tot això...
Tot això fa que no hi hagi un incentiu i que la gent vulgui ser futbolista o boxejadora o altres oficis primers que el nostre.
Frank, què diries tu sobre el futur del vostre ofici? Crec que ja et vaig comentar quan vaig vindre fa un any, que vam fer una entrevista després de la presentació de l'associació, que el futur és complicat per a qualsevol xico de comerç, per a qualsevol comerç d'índole tradicional...
i pel nostre també. Però jo crec que sí que existeix la... De fet, som un poquet per ahí, i ara si vostè comenta quina és la fulla de ruta que hem anat portant i que volem portar, que ja l'ha comentat un poquet Sergi,
Però sé que era una oportunitat, una finestra d'ocasió per a poder posar en valor aquest tipus de productes. I aquí tindrem en compte que en moltes regions d'Espanya, en altres regions d'Itàlia, hi ha marques fortes i es posa molt en valor l'elaboració artesanal de productes càrnics.
per exemple, en Mallorca el tema de la sobrassada, en moltes zones d'Espanya els embotits, per exemple, la zona de la cria de porc ibèric, etcètera. És a dir, n'hi ha molt d'arrelament i simplement crec que n'hi ha la possibilitat
de treballar la marca, de posar en valor l'embotit fet a la zona de la Marina Alta. A mi em sorprèn molt, també, sempre, que quan em menetja per així, també, en anar a festes o a fides i demés, per exemple, en el mercat del Riurau, que anem a vendre l'embotit una vegada al mes, que ve... N'hi ha molta gent d'altres zones, inclús del País Valencià, per exemple, la gent de l'Horta, de la Ribera i tal...
que estan enamorats de la zona de la Marina Alta o tenen com la zona de la Marina Alta a nivell gastronòmic i a nivell d'elaboració de productes com per exemple l'embotit ho tenen en un pedestal és a dir, ho tenen idealitzat com un lloc on aquests productes es fan d'una forma determinada i n'hi ha gent, per exemple la nostra carniceria que potser ve de València o tal apostes perquè venen a comprar la sobressa
És a dir, sí que hi ha la finestra d'oportunitat per poder anar a poc a poc treballant i seguint una línia de treball per anar posant això en valor com a producte tradicional
al qual li apliquem tècniques innovadores per a poder preservar aquesta tradició i convertir-lo en una espècie de producte gourmet que a la gent li agrada, que a més el tema que estava comentant ell ara de treballar un port negre autòcton, com és el port Chateau-Murcià, que és de la zona de...
de l'Orca, en Múrcia, però que també és un porc que perfectament podria treballar-se en aquestes zones, perquè és un porc que s'alta a la zona de llevant i podria estar perfectament en la província d'Alacant treballar-se. És el tema de dir, anem a desenvolupar una sèrie de receptes en aquest producte, en aquesta matèria primera un poquet millor,
per atindre com uns productes que siguin nexe i tots els fem igual que el que estem fent, desenvolupant una sèrie... Per exemple, ara principalment el que estem fent és una sobrassa en este port negre, ja dic, criat en llibertat, com us ho ha explicat perfectament Sergi. És un port pràcticament criat en ecològic, que menja tot en pastura i, a més, que...
la forma de criança que té fa que els àcis oleics del porc siguin molt saludables per al consum humà. Treballar aquest tipus de camps que ho estic comentant que estem fent una sobrasant a este porc negre
I una altra sobre sa en què combinem la carn d'este port negre amb la carn d'una ovella criada també de pastura, criada en llibertat, ací en la Marina Alta. En la qual cosa, què intentem, a banda de tenir com uns productes més innovadors, que siguin com un poquet...
que es aturen a generar una certa promoció i un cert víncul entre els productors que estem en l'associació. Demostrar també que es pot treballar en productes d'aquest tipus, criats en la zona, i que no es descabeix ja pensar que en un futur puguen haver més ramaders, que puguen treballar aquest tipus de ramats,
Així que, a més a més, avui en dia, per exemple, ramats de corder o de cabres i demés, la gent que té aquest tipus de ramats, més que utilitzar aquests ramats per a la carn o per a la llet, l'utilitzem per a netejar les muntanyes i es contraten els propis municipis. És a dir, que n'hi ha la possibilitat de poder recuperar aquest món rural per a evitar, per exemple, incendis,
i n'hi ha la possibilitat que n'hi hagi gent com nosaltres que vulguem mantenir aquest ofici i en troncar tot això crec que és l'ideal. És complicat? Sí, però d'entrar el que estem fent per a seguir una fulla de ruta és que vam començar fa un any, quan van constituir l'associació, vam fer una presentació que va vindre a Gés Reina
i Pep Romaní van estar arropant-nos la presentació, que la vam fer en Gata, crec que a novembre, no? I després vam anar a fer els cursos en el CDT, que crec que va ser en abril o en maig, més o menys, que vam fer uns cursos per a alguns professionals de l'hostaleria, els vam ensenyar un poquet com elaborem els embotits, els vam donar a provar i demés.
I ara, per exemple, estem arrencant el tema de... Bé, també per aquella època, per març, abril, vam començar a fer les primeres proves d'aquests embotits en el Port Negre i en Ovella, que els estem desenvolupant i anem per la segona remesa que fem d'embotits, que ara, per exemple, per Nadal estaran preparats els embotits i es poden provar en els canecis que els elaborem, en Gata, en la UAR i en Ondara.
I també, per això, a banda, vos he comentat allà el del CDT, què més hem fet, Sergi? Vam estar ara a la canta última, després de les porcs, els cursos del CDT...
hem estat entrant en ramaders i altres productors, hem menetjat inclús des de la presentació que s'han fet uns quants actors importants. Ah, sí, i el que volia comentar també, que també estem desenvolupant ara el tema de que d'un...
d'uns contes en xarxes socials comuns per a l'associació. A la qual cosa ara també estem començant a promocionar per anar creant marca i creant imatge i promocionant tot allò que estem fent donant-li difusió i promoció també per xarxes socials.
En la idea de lo que he dit des d'un principi, de posar una altra vegada en valor el producte d'elaboració tradicional de la Marina Alta, que és l'embotit, i que la gent vagi a conegueix lo interessant que és.
Durant els 35 anys que portem de destrucció social d'aquests oficis, la gent, a poc a poc, paulatinament, ha anat acostumant-se a tot allò que el Francesc comentava abans, que era els sabors industrials, la comoditat d'anar-hi a aparcar el cotxe i no anar a la botiga a comprar, perquè...
Tot allò, l'exercici, ui per ui, conforme va el temps, anar a comprar aquesta botiga, anar a comprar al mercat, anar a comprar així, anar a comprar allà, no dona la vida, com sol dir-se, a les famílies. Perquè com ha canviat tantíssim, que ui per ui...
en el sistema en què vivim hem deixat morir les nostres coses que eren fonamentals de la vida i ara les hem canviades paulatinament i això ha permès un ventall més ample durant més temps ha matat per exemple el coneixement també de la gent del saber comprar del saber què és el que vol com ho vol i de quina manera ho vol
Però el que diu això en el nostre gremi, en el gremi de la carn, el diu també en el gremi de la verdura o en el gremi això. Ai, doncs el que hi ha juga. No. Abans es triava què és el que vols. Si vols fer sort de cor formolla o vols una punta de pit per fer un guisau, un arròs o qualsevol cosa. Totes aquestes coses...
han provocat que la gent entre en aquest desconeixement. I aquest desconeixement que, per exemple, en el dia de la presentació de la cant, que et digui a una xica i que el digui, oi, i què és una sobrassada? Doncs el tomba tot el sistema mental que tu pugues tindre i dius, què estem fent?
Això ens encoraja a veure que s'han perdut i han fet perdre molts negocis i moltes economies que la comarca per si mateixa genera molt esporàdicament, però que, per exemple, la costa, que és on està el moviment monetari, econòmic i de social fort, perquè s'ha portat així, la comarca, per exemple, les ciutats...
grans de la costa, no viuen dels productes de la comarca. No es coneixen. És la ignorància pura. Hem arribat a un nivell de desconeixement que no saben si... D'on és la Can Salà? D'on és un... No saben matar. Ells van, compren i fora.
Però després això es transmetix a poc a poc d'uns a altres i no sap qui té què. I quan no coneguem què és el que fem, doncs no poden conèixer el que mengem tampoc.
Però ahir esteu vosaltres per donar a conèixer tot el que feu a través d'aquesta associació de charcuters de la Marina Alta. Ja per últim, Sergi Soria, tu estàs al capdavant de Carrabosa. Com va Carrabosa a la UAR? Va bé? Carrabosa, home, costa. És un poble de l'interior que li costa molt. Intentes treballar en productes tradicionals. Intentes vendre el que s'ha fet tota la vida a aquests pobles
I li costa arrencar, li costa, com totes les coses, un poble menut, que si no fora perquè iixes, que m'ha costat treurem una llicència també de poder iixir fora, doncs li costaria moltíssim. Els pobles han sofrit un despoblament bestial. Tots aquests poblets han perdut almenys en 30 anys 300 persones.
I aquestes 300 persones mengen, beuen i viuen com si fos una persona de Madrid, de Barcelona o de Londres, perquè mitjançant les xarxes socials estan comunicats per tot el món. Ja no hi ha gent de poble ni hi ha gent de ciutat. Ara és gent cosmopolita i global.
I Fran Sancho, el capdavant de cap a Quetina, tinc entès que participaràs este cap de setmana en la Fira d'Hondara, és així? Sí, van demanar la possibilitat de tindre un instant en la Fira Comarcal, per canviar un poquet la setmana que va ser la Fira de Mosses, però ens venia un poquet mal per coincidir-nos en altres dades i tal.
i estarem allà en la Fira Comarcal, crec que encaixa, no és la primera volta que anem, crec que van anar fa 10 o 11 anys o aproximadament a la Fira Comarcal, i encaixa, encaixa dins del que és la promoció turística i gastronòmica de la Marina Alta, que és del que va a la Fira Comarcal, un estanc com el nostre, promocionant l'embotit local de la Marina,
I estarem allà ensenyant algunes coses i que vulgui vindre a conèixer un poquet el producte, provar-lo i demés, doncs allà estarem. Fantàstic. Sergi Soria, president de l'Associació de Charcuters de la Marina Alta, moltíssimes gràcies per haver estat en directe al programa Taula de Convidats. L'enhorabona per aquesta iniciativa. Esteu fent una gran feina i de segur que el futur està assegurat.
Volem, esperem, el futur dirà. Creiem que sí, segur que sí. Gràcies, Sergi, i fins pront. Gràcies. Fran Sancho, de Cap Aquitina, i membre de l'Associació de Charcuters de la Marina Alta, moltes gràcies per haver estat en directe a Ràdio La Veu d'Hondara. El mateix, l'enhorabona per tot el que esteu fent, molts ànims de cara al futur.
que de segur que serà un bon futur, de segur que sí. Sí, sí. Jo sempre soc molt optimista. S'ha de ser, s'ha de ser. El que passa és que també, per a poder ser optimista i per a poder afrontar el futur, també ha de ser realista. Les coses són com són i hi ha que treballar-ho, hi ha que lluitar-ho i ja està.
Perfecte, s'ha de ser optimista però realista. Fantàstic. Moltes gràcies als dos i fins pronta i bon cap de setmana. Nosaltres continuem en el programa Taula de Convidats. Escoltarem Club des Belugas.
Gràcies.
És la 1 i 43 minuts de la vesprada. Estem en directe a Ràdio La Veu d'Hondara en el 107.4 de la FM. Estàs en el programa Taula de Convidats. Un programa que ja acaba. Hem estat amb Sergi Soria, president de l'Associació de Charcuters de la Marina Alta, i també hem estat amb Fran Sancho de Cap Aquitina d'Hondara. Ell és membre d'esta associació.
Acabarem amb Club Fit i el tema Cape Town. Esperem i desitgem que passeu un gran cap de setmana. Esperem i desitgem que se'ho passeu molt bé en la fira d'Hondara que comença este cap de setmana. Sintonitzes, ràdio, la veu d'Hondara, la teua ràdio. Everybody, mommy, it's my birthday.
Fins demà!
Cómo siento ahora el hueco que has dejado. Quizá llegada la hora vuelvas a sentirte a mi lado. Tantos sueños por cumplir. Algo no se ha debido.
Y lo mejor que conocimos separó nuestros destinos que nos vuelven a reunir. Y tal vez si tú y yo queremos, volveremos a sentir aquella vista entregada.
¿Cómo hemos cambiado? ¿Qué lejos ha quedado aquella amistad? ¿Qué nos ha pasado? ¿Cómo hemos olvidado aquella amistad?
Fins ara!
Dins del meu cor hi ha un fort batec de color. I és que esmorzits i amb emoció busquem record.
Púrpura, lancor negre, tots som bons. Hi ha nits que estem parlant amb els amics, sopament tothom. Sense cap fi hi ha aquesta sensació que m'enveïs m'inunda tot el teu cos i m'he rissat.
Tinc un batec per dins que no em deixa dormir. De dia i de nit em travessa i tremone. Amb els colors soms escolten tots els llocs. Com si pintada dins d'un llençó
Fins ara!
Fins demà!
Amb els amics sopament tothom. Sense cap fi hi ha aquesta sensació que m'enveïs. M'inunda tot el teu cor i m'he dissat. I hi ha nits que estem parlant. Amb els amics sopament.
sense cap fill i aquesta sensació.
Ça sera comme cette chanson les années 80. Je serai comme le type que j'ai été un jour.
Cuando me hiciste llamar, no sospechaba. Plastirina con color, ropa interior, recuerdos de allá afuera. Cómics de ciencia ficción, vida interior.
No me repitas jamás que no sabes qué hora es. Las 7 y 27 o no. Ya terminé. No te echaré de menos en su...
En los años ochenta seré como el tipo que algún día fui. Floriner es en el bar, un déjà vu. Matrix está cambiando por la confesión brutal.
No me repitas jamás, ya no sabes qué hora es, las 7 y 27 o no, ya terminé. No te echaré menos en septiembre.
de los años ochenta seré como el tipo que algún día fui. Será como aquella canción de los años ochenta seré como el tipo que algún día
Fins demà!
Radio La Veo Dondara, la millor emissora.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!