Why you wanna play ball the rainy summer noon When we can stay inside and watch it flip
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Somebody's waking me up. And then, when I've been awake for a while, the sun has to come out. I gotta cover up the windows, cause life's not fair when you wanna chill. Like, time's not enough. We need 24 hours a night. You know what it's like when you grab an old pizza for breakfast at like 4 p.m.? I love it, man.
Tec y Robin acaban juntos en la última temporada. Todo era un sueño de Diego Serrano. Dobby muere en la séptima película y Jack muere congelado en una tabla en la que sí que cabía. Si te has llevado algún spoiler, es hora de actualizarte. Actualízate la app Club de los Disfrutones y disfruta de más ventajas, ofertas y descuentos en hoteles, viaje, tecnología y mucho más. No llegues tarde y actualízala ya, que la nueva temporada del Club de los Disfrutones viene fuerte. Portal de la Marina. Happy Together.
El Nadal arriba on ara amb premi. ACO presenta la campanya de Nadal 2025 que enguany torna amb un nou sistema de participació. Per cada 5 euros de compra en els comerços d'ACO participants rebràs un bolet per entrar en el sorteig d'un premi únic de 1.000 euros.
La persona guanyadora viurà un dia molt especial a l'hora de gastar els 1.000 euros en una única jornada en Comerços ACO, acompanyada per un cotxe emblemàtic d'ondara amb música i ambient festiu pels carrers. Una campanya que reforça el comerç local i l'esperit de poble en unes dates plenes d'il·lusió. Compra el poble, participa i guanya. Fem Nadal al poble, fem Nadal amb ACO.
Aco, Asociació de Comerçants i Empresaris Dondara. Taula de convidats. Perquè tots són protagonistes. A la radio la veu Dondara. Antoni Marí.
Salutacions, bona vesprada. És la una i sis minuts de la vesprada. Estem en directe a Ràdio La Veu d'Hondara en el 107.4 de la FM. Estàs en el programa Taula de Convidats.
Avui el Centre Integrat d'EFP d'Edenia ve amb la cara ben alta i és que avui estaran amb nosaltres Marissa Ballester, directora d'este centre, i Carmen Sánchez, orientadora educativa del Centre Integrat d'EFP d'Edenia. Han vingut per a parlar sobre el lema d'este curs 2025-2026, amb la cara ben alta.
Elles estan amb nosaltres i les saludem. Marissa Ballester, directora del Centre Integrat d'EFP de Edenia. Bona vesprada, com estàs? Bona vesprada, molt bé. Així sempre estem bé. Gràcies per estar amb nosaltres en directe. I saludem també Carmen Sánchez, orientadora educativa del Centre Integrat d'EFP de Edenia. Carmen, bona vesprada, com estàs? Hola, bona vesprada. Gràcies per estar en directe amb nosaltres. Com dic, veniu amb la cara ben alta, veritat? Ací no és.
L'objectiu d'esta entrevista és parlar sobre este lema i parlar sobre el món de l'EFP. Fa unes setmanes, Marisa, vau vindre així als estudis de ràdio a la veu d'ondara per a parlar sobre diferents programes que vosaltres heu posat en marxa, però l'objectiu de l'entrevista d'avui és parlar de l'EFP i donar-li el valor que té.
Per tant, aquest lema amb la cara ben alta, per què s'ha triat per a aquest curs? Bé, realment, des que som centre, cada inici de curs triem un lema, una cosa que ens puga donar visibilitat, que un poc definir el nostre perfil, la nostra personalitat de centre, perquè és un centre nou, estem en el tercer any,
El primer any va ser Mujer s'escriu Conatxe, Conatxe d'hostaleria, donant veu sempre a la dona dins de l'hostaleria que tan important és i tan poc visible, tan invisible és. És un lema i un perfil que ens vam quedar, vam incorporar allà al nostre centre. El següent any estàvem en un projecte d'innovació que es deia Arrels culinàries i era reprendre, tornar als orígens de la tradició
al producte de proximitat, a la sostenibilitat, perquè pareixia que s'havia posat de moda els productes asiàtics i altres coses que no són propis d'ací. I poc és recuperar aquests arrels culinàries. I aquest tercer any es van donar compte el curs passat que ja no només de l'AFP, com tu dius, sinó, a més, de l'hostaleria i el turisme, i a més, quan parlem de dones,
Si és un poc invisible el perfil d'un estudiant de formació professional, pareix que a molta gent encara li fa com un poc de vergonya, parlant l'altre dia de la denostació de la formació professional. Dir que treballi en el món de l'hostaleria i el turisme també es resultava un poc violent. Sobretot Carmen ens donarà el seu pare, ja que ella és l'orientadora i qui parla directament amb l'alumnat,
I a més, si eres dona des de l'hostaleria i el turisme, molt més invisible encara. Pareix que no es sentiguin orgullosos del que estan estudiant, de la seva professió. I van dir, sí, hem de fer alguna cosa. No només de cara a l'alumnat, perquè el que no pot ser és que totes les setmanes tenim necessitats de cambrers i cambreres,
i que no n'hi hagi matrícula. La gent no vol estudiar això. Per què? Doncs per una banda, perquè no hi ha aquest orgull de professió, no vull ser cambrer, hi ha poca gent que ho vol ser. Sí que molta arriba i li busquem el cuquet, perquè això té un cuquet i és aixina,
I la veritat és que fem uns professionals increïbles, molt qualificats i estan preparats. Després parlarem també de la fuga de cerebros, que pareix que cuinem així i preparem alumnes...
Molt bons i que al final acaben nascen al País Basc o inclús al territori internacional. I per una banda, conscienciar les empreses que dignifiquen la professió, que dignifiquen el treballador en les seues condicions i en les necessitats que té avui dia un professional de l'hostaleria.
I per altra banda, l'alumne dir-li, eh, amb la cara ben alta, tu estàs estudiant això, i vas a ser cambrer, però no. Què és un cambrer? Un cambrer és una persona superprofessional que té aquests coneixements com els coneixements de vins, d'idiomes, de tècniques de comunicació, de posar el preu als plats, eh, perdona, estem parlant de...
Jo penso que, a més, és un perfil molt complet i molt competent si tu tries una persona que ha estudiat l'hostaleria i el turisme, ho dic perquè, per exemple, jo sóc professora tant de cuina com de servei, entre altres mòduls, el d'ofertes gastronòmiques, i el que aprenen aquests xiquets, aquelles persones, va a influenciar moltíssim en l'economia local al final. Hem de fer que es queden així.
Carmen Sánchez, com a orientadora educativa del Centre Integrat de FP de Edenia, què podries dir al respecte d'este lema? I per què és tan necessari?
Bé, jo dir que des del punt de vista de l'orientació educativa és molt important començar ja durant el període de l'ESO a donar a conèixer al nostre alumnat, ja no sols des de l'ESO, inclús des de l'últim cicle de primària, des de cinquè, sisè, que encara que mos parega pronta, però no és...
i començar ja a donar l'oferta formativa de tot allò que tenim i començar a donar opcions al nostre futur estudiantat, perquè actualment de famílies professionals a la comunitat valenciana comptem en una varietat amplíssima i sobretot en el cas de cuina i hosteleria l'alumnat que està en ESO
Alguns venen en una imatge preconcebuda bé per alguns programes televisius o xarxes socials que no és l'adequat quan se matricula al centre. Per tant, des del punt de vista de l'orientació, es treballa amb l'alumnat des del primer dia que es matricula al centre, perquè és alumnat vinent de tota la Marina Alta, de tota la Marina Baixa, inclús de la part de la Safor i la Ribera,
I el que sí que ens plantegem és la realitat de la professió en quant a formació, en quant a creativitat, en quant a treball en equip, en quant a millora en si de la persona, el contacte amb el client. I això és el nostre treball cada dia com a equips directius, com a profes, com a orientador allà al centre.
Carmen, comentaves que de vegades tenen una idea preconcebuda que no és la correcta, en quin sentit? Actualment el tema de les xarxes socials o alguns programes televisius donen un format que no es correspon en el que és una formació en cuina i hosteleria
Perquè cuina i hosteleria no sols preparar un menjar, no sols preparar un menjar, un postre que sigui bonic a la vista. No, sinó n'hi ha que tindre una formació en quant als aliments que conformen aquest menjar, n'hi ha que tindre una formació i actualment en tota la varietat de dietes que tenim...
no es queda en preparar un menjar superficialment sinó que n'hi ha que anar molt més profund i també per exemple com saber servir
què li agrada al client, sobretot, perquè el poder arribar a un lloc i que el mateix cambrer ja com mitjanament es pugui dirigir a tu i portar-te alguna cosa que t'agrada, això ja capta molt l'atenció i això es necessita un treball i una formació constant dia a dia.
Marisa, que t'he tallat, què volies dir? No, no, justament al respecte del que esteu parlant, Carmen, jo penso que fa referència al, perquè no dir-ho, al Masterchef. Tots volen ser un Masterchef. La veritat és que tenim, així com us deia que no hi ha matrícula de servei, que n'hi ha poqueta matrícula, de cuina està desbordat. Caben 30 i en tenim 60 sol·licituds.
La veritat és que tot el món vol ser masterchef, però, com deia Carme, la realitat és diferent del que es veu en la televisió. Un cuiner ha de saber fer moltíssimes altres coses que no es veuen a la televisió. I és curiós una cosa, no sé si jo ho sabeu, però us ho dic.
Quantes dones cuinen, eh? Les nostres mares, les iaies... Bueno, doncs sabeu, des de fa molts anys, jo porto quasi, no sé si 18 anys, sabeu que el 80% són homes o 85? N'hi ha hagut anys que quasi el 90% de la classe són homes, front al 20% de dones o el 15% de dones.
I això s'ha de treballar també, això són cosetes que s'ha de treballar. Jo pel que esteu dient de les idees preconcebides, però bueno, ahir la tasca grandíssima que jo penso que tenim els centres, la responsabilitat que tenim els centres i les orientadores sobretot, jo admire moltíssim la tasca que fa Carmen, no s'ho podeu imaginar,
perquè quasi podria dir que aquesta entrevista a cada ratet està en un alumne o en un alumne mirant-te a veure perquè no anem a obligar a ningú a estudiar una cosa o una altra sí que sabem que si algú està estudiant alguna cosa que no li agrada no va ser capaç d'acabar-ho aleshores el que busquem és que cadascú puga trobar allò que li motiva la seva motivació i demés
Ha passat diferents coses, algunes voltes han vingut els pares, el xiquet, perquè ell no sap què estudiar, no sap què fer, no vol fer res, que sigui a cambrer. No pot ser així. Però nosaltres treballem amb els xiquets, som molt menuts encara, podem explicar-los què tenim i, per exemple, Carmen es pot fer una entrevista, un qüestionari i veure quines són les seues, el que més li agrada.
Moltes voltes pensàvem que no els agradava els pica el cuquet, que és el que diguem, perquè és molt pràctic, és molt pràctic, molt visual, molt bonico, per exemple, aprenen a tallar pernil, per exemple, no sé, inclús, pareix que els cambrers només puguen servir portar una bandeja i res d'això. Fan postres a la vista del client, fan tota classe de meravelles. Ara me'ls he deixat preparant uns centres de taula xulíssims, en quatre coses que teníem, perquè ve el Nadal i demés...
I vull dir, són coses que s'ha de treballar en el centre de dir, mireu, és això, la faena és aquesta, també és veritat que els moments del passe de detenció que n'hi ha en el restaurant són moments difícils que també els han de viure, han de viure tot i han de veure què els agrada i què no els agrada.
Després, d'altra banda, en el nostre centre tenim tant cuina com servei de restauració, tenim també comerç alimentari, que està funcionant molt bé, perquè sabeu que la Marina Alta som un territori de gastronomia pura, som pura fantasia, tenim uns restaurants, sabeu que estrelles ens sobren ja, només en el nostre sal ens sobren estrelles. Quan parlàvem abans, sobretot d'este lema, el que m'agradaria parlar és de la dignificació,
tant de l'AFP com de la hosteleria i el turisme. I això sí que és un crit que fem cap a les empreses de dir, a veure, ens demanen a diari, és veritat, setmanalment tenim empreses, bones empreses que ens quidren i es diuen necessitem alumnat perquè després poder-lo emplear.
Però el que fem ara, com que tenim tanta gran oferta, és cuidar, seleccionar, entrevistar i saber què és el que va oferir-li aquesta empresa a l'alumne. Triar l'alumne adequat i també triar l'empresa adequat. No perquè sigui un alumne o no, però...
hem de veure que treballen en unes condicions dignes. És veritat que estem a l'hostaleria i que avui dia, per exemple, l'alumnat, els més jovenets almenys, els que acaben ara serveis, per exemple, que quan comencen als 16 acaben en 18, més o menys.
ells no volen diners, ells volen temps. Ells volen els diners suficients per anar-se'n a jugar a futbol, per tindre temps per utilitzar per a quatre coses que volen utilitzar. I és un perfil que hem de respectar també i que durant uns anys de la nostra vida pot ser que sigui el futur, perquè ara ja ningú té una professió i acaba treballant del mateix que ha començat. Anem canviant, anem aprenent coses i això ho hem de respectar.
I ara, qui vol fer un horari d'hostaleria? Doncs potser són els xavals, els dos, i ells, quan diuen de treballar mitja jornada, no vol dir 12 hores, que és el que es pensa en l'hostaleria avui en dia. No, mitja jornada són 4 hores. Aleshores, per què no fer, per exemple, torns de 4 hores? Ells feliços, l'empleador també, perquè sap que va tindre els 4 a màximo rendiment, i quan diguem això és perquè fora sí que estan fent-se aquestes coses, estan adaptant. Tenim diversos alumnes que han anat al País Basc i s'han quedat allà.
Perquè les condicions són diferents. I ara avui dia sentirem a Google, a no sé qui, no sé quantos, que ens donen gimnasios, que ens posen un físic. Tot això arriba per a quedar-se, i per a quedar-se en tots els sectors. I hem de cuidar els treballadors, som els clients, nosaltres li diguem client intern. Hem de cuidar el client intern per a tindre clients externs.
I això és una cosa que han de percebre les empreses i els estudiants per portar en dignitat i en la cara ben alta la professió. I dir jo soc cambrer, jo soc cuinera, jo defenc el comerç alimentari, la gastronomia, el turisme, perquè també tenim els companys de turisme que són guies, són recepcionistes, són agents de viatges...
I com diu el nostre lema, que li hem portat a Toni una bolsa, l'ofici amb orgull, perquè l'hospitalitat no és un favor. I hem de treballar amb això, amb la vocació i amb la responsabilitat que estem fent que els xicons tinguin. Perquè n'hi ha vaga, però n'hi havia 8 restaurants.
i hi ha gent que està esperant que nosaltres servim i els xicons són superrespetuosos i ells venen i donen el servei com Déu mana. Com bé has comentat, Marissa, heu fet merchandising, heu donat una bossa que posa l'ofici amb orgull, amb la cara ben alta, l'hospitalitat és un valor, no un favor. I a la part de darrere, i sempre amb la cara ben alta.
El de l'ofís amb orgull, la xapeta, com veus, té diversos colors, també fent un poc referència a l'orgull, i d'això volem que els xavals s'entén orgullosos. Han preparat també alguna coseta en base a això, i l'altre dia vam estar parlant que per al projecte de llançat havien contractat alguns tallers i demés, doncs el dia, penso que és el 9 de gener, ho dic de cap, vindrà Sílvia, de Minimonde, d'on ara vindrà a fer-nos un talleret,
sobre orgull i sobre dignificació i sobre cara ben alta. Junta amb ella, després tindrà a la veu Òscar Carrion, que és el director de Gastrouni, és un professional del sector de l'hostaleria des de fa molts anys, de fet ha sigut professor meu a la Universitat de Alacant,
i és una figura des del món de l'hostaleria de les que porta l'orgull com a insígnia i jo penso que això les xapetes que tu veus les tens en primícia les xicoes encara no les tenen les tenen a partir del 9 de gener moltes gràcies
juntament també amb aquestes activitats de gener, la setmana que ve, dilluns, dimarts i dimecres, també comptem en un punt fort d'orientació, ensenyant-los als col·legis de...
De DNA i en col·laboració amb ells, el XIVIC també, a l'hora específica, comencem a ensenyar-los tot allò que fem al centre. Sí, perquè una cosa, perdona Toni, que ha dit abans Carmen que començaven en primària, que ja podíem informar-los del que hi havia i del que no hi havia i de més.
No sabeu, l'hem passat ja vam fer una incursió i per això em tracta ahir la idea, i és que els xiquets també coneguen i respeten quan venen allí i veuen els nostres alumnes en els gorros posats en els delantals, les instal·lacions d'allí, no sé si ho ha estat alguna vegada però són xulíssimes,
es miren en una cara els nostres alumnes de que bonic i quin respecte i els nostres alumnes es senten tan orgullosos i és el match perfecte aleshores, ho vam fer ja l'an passat ho fem també en guany, dilluns, dimarts i dimecres vindran col·les i vindran aules específiques com la del Chebic
a treballar a fer alguns pastissets, algunes coses que tenim preparades, més típic del Nadal, i que coneguin les instal·lacions, que coneguin la professió, que la vegem amb respecte i amb dignificació, començant ja des d'una etapa ben pronta, ben xicoteta.
Estem amb Marisa Ballester, directora del Centre Integrat de FPDDN, i amb Carmen Sánchez, que és l'orientadora educativa d'este centre. Elles han vingut als estudis de ràdio La Veu d'Ondara per a parlar sobre el lema que tenen en guany, amb la cara ben alta. Marisa i Carmen, esteu parlant sobre la necessitat de dignificar una professió com puga ser la de cambrer, la de cuiner, cuinera.
Heu comentat que en el cas del cervell existeix poca matrícula. Per tant, la pregunta és obligada. Per què la situació és la que és? Per què la professió, per exemple, de cambrer o cambrera no està com deuria d'estar? I per què cal dignificar aquest tipus de professions? Què és el que està ocorregant?
Això jo, mira, faria un exemple del que va passar l'altre dia. L'altre dia vam acudir a una xerrada on érem profes i alumnes i un alumne ja major, incorporat al món laboral, va fer un comentari, jo vaig treballar a l'hostaleria de pas.
Quan tot l'alumnat escolta això, li se queda una cara com fora de joc. A les hores després això ens va portar una reflexió i un dels principals punts de la reflexió va ser les hores que han de treballar.
les hores que han de treballar de cara al públic, les hores que han de treballar en un estrès constant. I l'alumnat feia referència al número d'hores.
N'hi ha que gratificar tot això. De quina manera, vull dir, tot no té un preu en euros, en diners, no? Hi ha que veure, un quan treballa per a una feina, per a la seva pròpia feina o per a un altre, té que estar orgullós de la feina que fa, saber-la vendre bé i això. Perquè les empreses saben que si tenen el client intern, el treballador, content, això es transmet així, no?
Hem de donar-nos compte quines són les necessitats, perquè, com deia Carmen, és un sector en què es necessiten fer moltes hores, hem d'estar a l'establiment oberts moltes hores. Bé, doncs anem a, en compte que una persona estigui treballant 12 hores, anem a contratar-ne dos en 8 hores, o 8 i 4, anem a veure com ho podem fer.
A banda, jo sé que tots els caps de setmana no puc tindre els lliures, però almenys un o al mes, clar que sí. Després he de tenir dos dies seguits, per exemple, o que em paguen el gimnàs, o que quines són les necessitats. I jo, quantes més coses em donen, més dignifique la meva professió. Ens senc ben valorat. Quan jo ens senc ben pagat, ens senc ben valorat. No vol dir pagat només amb diners, eh?
Aleshores, aquestes coses en els hotels passen menys. Jo he estat ara en un parell de... es diu en Talent Pimes, estem treballant en tota la... s'està fent molt bé, estem treballant en totes les empreses de... ja he estat tant en la província de València i este dimecres vaig estar en la província d'Alacant, en Benidorm, i vam treballar totes les empreses del sector en les escoles del sector.
i estem veient què es donen i què podem oferir nosaltres arribant a punts en comú la veritat és que els hotels respecten moltíssim els horaris i si aquests problemes no el tenen no passa el mateix en xicotes negocis que jo entenc que és més difícil fer però es poden fer altres coses i nosaltres estem allà per ajudar-los anem a veure què és el que es necessita i tu què tens i què li pots oferir i pensa que això és superimportant sentir-se ben valorat
I com diem, primer s'ha de començar per l'empresa i després ha de continuar amb nosaltres, les persones que acudim als locals. Uno no alça la mà i demana una Coca-Cola, ni eh, perdona, és una persona, com diria Carlos Ritz, els meus treballadors són senyoritas i caballeros a disposició de senyoritas i caballeros.
Aleshores, són persones que estan servint a les persones i s'ha de fer de voler també. Uno ha de defendre quan està orgullós del que fa, a més que ho fa amb professionalitat, i ell sols, en la manera d'actuar, està defendent el seu propi lloc de treball. Jo treballo molts anys en l'hostaleria i, clar, es veu de tot. També no és el mateix abans que ara.
quan el pica el cuquet el pica i l'orgull això és imparable el que no podem fer és que ens matin aquest cuquet que és tan necessari i que ajuda tant jo us dic als xicons heu d'estar superorgullosos en la cara ben alta de dir que gràcies a vosaltres està no sé qui de vacances no sé quants dies esteu atenguent-los en el xiringuito d'ací en el restaurant d'allà per no dir a cina locals en concret no?
I gràcies al vostre temps ho estan passant bé, el mateix que vosaltres voldreu quan estigueu de vacances, el mateix. I valorar de la mateixa manera els treballs d'uns i d'altres. I a banda de l'hostaleria, ja que estem amb l'orgull en la cara ben alta, parlar també que si no tractem en respecte totes aquestes professions i la formació professional ens quedarem sense benistes, sense ferrers, sense professionals que són necessaris
per a viure no tot el món és universitari ni tots som metges ni tots som mestres hem de respectar la formació professional els pares i les mares sobretot els peluqueros tot el que sigui formació professional és molt important després parlarem sobre la formació professional però abans una altra pregunta relacionada amb tot el que esteu comentant respecte del tema de l'hostaleria
Heu comentat que els mateixos negocis diuen que estan moltes hores oberts. El meu dubte és, aquests negocis no s'han de regir sota una certa regulació? I dos, s'estan aconseguint avanços al respecte de tot el que esteu comentant? Això és un gran problema, que no hi ha regulació. L'única regulació que n'hi ha és la que distingueix entre bars i restaurants, i des dels restaurants les seves categories.
Si n'hi haguera això, si n'hi haguera, si a Délia també us ho haurà fet la gran reflexió, també és cert, Toni, que no poden haver 100 bars en X metres quadrats. Què passa en això? A veure qui ho fa més barat, qui ho fa més, qui està més... No. Si això es regulara, igual que es regulen les farmàcies, que es regulen certes activitats, quizà la cosa canviaria. El preu seria diferent, el personal seria diferent...
Pot ser que la clau l'acabes de donar tu, Toni, en el tema de la legislació de determinats aspectes. Lo de les hores no sé si li refereixes a les hores obertes a l'establiment o al treballador, perquè si és el treballador per supost que estan regulades, però no es complís. Això és el que volia dir, no es complís. Ja t'ho dic jo que la mitja jornada són 12 hores i això és molt fort.
m'ho paguen negre les altres 10 o les altres 8 però que no parlem d'això no estan treballant, avui en dia no treballen per atindre diners avui en dia treballen per a viure per a seguir invertint en la seva felicitat i a més tenim altres necessitats i així com abans volien comprar-nos una casa ara potser les prioritats han canviat i més depenent de quines edats i quins perfils
Ja per últim sobre el tema de l'EFP existeix una gran contradicció sobre el fet que avui en dia i això la gent ho pot llegir diàriament l'EFP ara és una gran opció per a la gent que vol estudiar perquè té
moltes eixides i bones eixides. De fet, sembla cert que moltes empreses busquen ja professionals concrets per a fer unes coses determinades i ahir l'EFP té un paper important. Però al mateix temps esteu reivindicant l'EFP perquè encara existeixen casos de pares, mares o inclús d'alumnes, de xicons o xicones, que veuen l'EFP com una cosa secundària.
És així? Sí, són dos... I com ho fem per acabar amb aquesta contradicció? Són dos visions diferents. Els empresaris ja necessiten i valoren l'EFP, tu ho has dit molt bé, i és veritat, els primers llocs, després ens parlarà un poc d'això a Carmen, però...
Encara els papás i les mamás són els que, ai, és que si no se li dona bé, doncs he fet bé, però si no m'agradaria que fiera un batxiller. Ja, però un batxiller per a què? No, després si vol ser peluquero que siga, o si vol ser fontanero que siga, però que tinga el batxiller. Però per a què? És que si tinguera un cicle mitjà, tindria una professió i un títol. I encara que fora, com diuen, no? Para barrendero o para no sé què. Té igual té la seva titulació.
I allà està la cosa, que es busca professionals d'EFP, però tot el món vol que els seus fills siguin universitaris. Les xicots cada dia ho tenim més clar també, perquè vam veure gent en els centres, la tasca de Càrmenes entre elles. Ella tampoc no diu que has d'estudiar això, sinó que es dona tot el ventall de 26 famílies professionals, més de 250 títols, més de 250 professions per a poder triar.
Jo penso un poc, no ho sé. Què fem, Carmen, amb aquesta contradicció? Tu com a orientadora educativa... Jo penso que aquesta visió ha sigut un poc prou tradicional que continua havent. Penso que encara falta que passin uns quants anys per a que tot canviï. Ara tenim la nova llei de formació professional...
La nova llei de formació professional enguany s'ha implantat a segons cursos, l'any passat soles la teníem als primers. Això ja és un pas molt endavant. Després, que cada dia les empreses també estiguin buscant perfils de formació professional més concret, també ajuda.
D'altra banda, també és que la joventut que ens accedeix a la formació professional busca preferentment una formació pràctica. Si se'n van a fer un batxillerat i un grau universitari, la diferència és que el contingut teòric és molt, molt elevat.
i poquet a poquet jo pense que aquesta visió està canviant encara ens falten anys de seguir treballant tot però bueno, ahir estem treballant dia a dia En aquest sentit, Marisa i Carmen ja per acomiadar-nos
El centre integrat d'EFP d'Edenia, on està físicament per a que tota persona que ens estigui escoltant i vulgui tindre més informació sobre tot allò que oferiu i que feu, puga anar allà a informar-se. On esteu? Estem exactament dins de les instal·lacions del CDT d'Edenia, de l'edifici de turisme. Per les xarxes web, per la pàgina web també es poden trobar, posant només el nom, CIP, Centre Integrat Públic de Formació Professional d'Edenia.
i també tenim Instagram perquè vegin el que fem perquè a més és que és molt atractiu l'AFP perquè eixim fora no parem sempre estem ara per exemple avui divendres tenim el take away esteu així estem així ara i els xicons estan amunt i avall i jo sí que a mi sí que m'agradaria acomiadar-me en la felicitació que hem preparat este any tenint-te a la nostra
el nostre lema, i és que per a que la gent ho pense, que darrere de cada brindis i de cada regal hi ha l'esforç i la passió de professionals que transformen el servei en excel·lència. Per això, en el cil de Dénia, volem brindar pel talent, per la vocació i pel futur que estem cuinant junts. Així que, des d'ací, demana un 2026 on alcem les copes i alcem el cap.
i que els nostres somnis estiguin tan alts com el nostre orgull, en la cara ben alta. Molt bé, molt bé. Vull recordar que este centre és comarcal, no només comarcal, sinó també has comentat, Carmen, que teniu alumnat de la Marina Baixa també, no? Sí, el centre... I de la Safor, no? L'alumnat procedent al centre estan de la Ribera, de la Safor, Marina Alta i Marina Baixa.
Però majoritàriament entenc que és alumnat de la nostra comarca, de la Marina Delta. També hi ha alumnes d'Ondara, de fet, Marissa i Carmen, hem comentat que pròximament, ja per al 2026, estaria molt bé que vinguera algun antic o antiga alumna del vostre centre.
per a que ens contara la seva experiència d'haver estudiat en el centre integrat d'FPDDN i com ha aconseguit una feina gràcies a aquests estudis. Estaria molt bé que fora un alumne o alumna, en aquest cas d'Ondara, perquè estem a Ondara. Sí, sí, sí, que tenim molts alumnes cada any d'Ondara. Fons una camista d'Antonio, que baixava ells al despatx. Vull dir, tots els anys tenim alumnat d'Ondara, és veritat.
Aleshores estaria molt bé que vinguera una persona que hagi estudiat allí. Estan representats en el campionat Skills, també. I en els establiments, vull dir que d'on d'ara hi ha alumnes que han obert a ser un parell d'establiments, també. Mira que bé. Aleshores estaria molt bé que vingueren i que parlaren de la seva experiència. Mentrestant, Marissa i Carmen, des de Cides de Ràdio, la veu d'on d'ara, vos desitgem unes bones festes de Nadal i un gran any 2026.
Doncs sí, amb la cara ben alta. I amb la cara ben alta, per suposar. Moltes gràcies. Gràcies. Gràcies. Això ha sigut tot en aquest programa d'avui de taula de convidats. Nosaltres tornarem ja el pròxim dilluns a partir de les 8 del matí amb el programa Bon Dia Ondara. Sintonitzes Ràdio La Veu d'Ondara, la teua ràdio.
Taula de convidats. Perquè tots són protagonistes. A la radio la veu d'Hondara. Amb Toni Marí.
Radio La Beu d'Andara, a la millor música.
Fins demà!
I guess now it's time For me to give up I think it's time Got a picture of you beside me Got your lipstick mark still on your coffee cup
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I guess now it's time That you came back for good
Fins demà!
Una urbanització cada, un paradís amagat. Dins el paradís set cases, penyent d'un peny assegat. Set propietats exclusives, que bo que rafa Nadal.
Un tobogán, li falta un tobogán, que vaya al Willy il pose que està passant mal. Un tobogán, li falta un tobogán al pobre home.
Qui no té un capritxet a sa casa? Als pobres tot vos sembla mal. Pot ser, no vas fer mèrit, res passa per alzar. Ell se ho va tindre que funcionar.
Un tobogà, li falta un tobogà, que vagi a algú i el poc sé que està passant mal. Un tobogà, li falta un tobogà, al pobre home i les no donen.