Ona Codinenca, al 107.2 FM
Molt bona tarda, són dos quarts de vuit. Soc el Guillem Soler i comencem l'edició de l'Eix 59 d'avui, dimecres 22 d'octubre de 2025. L'informatiu de Sant Feliu de Codines, Caldes de Montbui, Vigues i Riells, El Fai i El Moianès.
Arrenquem amb els titulars perquè avui parlarem que l'Ajuntament de Vigues i Riells del FAI espera tenir la nova àrea bàsica de salut activa a principis del 2026. L'atleta de Muià, Manu Vilaseca, se situa entre les millors corredores d'ultradistància després de batre el rècord d'una de les curses més exigents del món. Sant Feliu celebra un cap de setmana dedicat a la gent gran amb diverses activitats al centre cívic.
el butlletí dels municipis de la C59. Comencem les 59 d'avui explicant-vos que l'Ajuntament de Vigues i Riells al FAI preveu que la nova àrea bàsica de salut, que cobrirà exclusivament Vigues i Riells i Santa Eulàlia després del desdoblament, que farà el Departament de Salut de l'ABS actual de la Vall d'Altenes en dos, entri en funcionament a principis de l'any vinent.
La iniciativa ha de sotmetre's al ple dels dos municipis i ser aprovada. A Vigues i Riells s'aprovarà en el ple extraordinari del mes d'octubre per agilitzar-ho al màxim possible. Ho ha explicat avui mateix l'alcalde del municipi, Joan Galiano, als micròfons d'Ona Codinenca. Escoltem-ho.
Jo crec que amb els terminis que estem ara mateix, d'aprovació per part dels plenaris i després el període de delegacions d'un mes i tot això, és molt fàcil que puguem parlar que a partir de l'UDN ja sigui una realitat. No sé si serà tan ràpid a tot arreu, a tots els municipis, però en el cas de Vigues i Riells el que farem serà que ho passarem en aquest ple extraordinari del mes d'octubre per intentar llilitzar al màxim que facin aquest pas al més aviat possible.
Des del departament s'ha començat ja a treballar per desdoblar l'ABS actual que comprèn Llissà de Munt, Llissà de Vall i Santa Eulàlia i Vigues i Riells, que és una de les que comprèn més població de tota Catalunya amb 38.000 persones. L'objectiu és crear-ne dues, una que cobrirà els tres caps que hi ha a Llissà de Munt i Llissà de Vall i l'altra els caps de Vigues i Riells i de Santa Eulàlia, que cobriran 22.000 i 17.000 persones respectivament.
Des del departament exposen que aquesta modificació és purament organitzativa, ja que cada centre continuarà oferint la mateixa cartera de serveis que tenen avui en dia. En teoria, aquesta nova organització tampoc comportarà un increment de personal ni d'especialitats dels CAP.
el que sí que es veurà modificat és que se suposarà dos equips de professionals diferents i, per tant, dues direccions on ara només n'hi ha una. Això permetrà que hi hagi menys mobilitat de professionals entre els cinc centres que hi ha actualment a la Vall d'Altenes, on hi ha llargues distàncies entre els nuclis poblacionals. Precisament, aquests llargs desplaçaments entre poblacions
i la possibilitat de la millora assistencial als CAP són algunes de les queixes de la població i dels professionals que els ajuntaments de la zona han fet arribar a salut i que han acabat ocasionant aquest desdoblament. Galiano explica alguna de les queixes. Principalment les mateixes que es poden trobar a qualsevol municipi i qualsevol territori, la mancada personal...
el desdoblament dels serveis, que si has d'anar en lloc d'anar a Vigues, has d'anar a Lliçà o has d'anar amb una altra població més llunyana. Que puguem centralitzar-lo en Vigues i en Santa Eulàlia ja ens sembla una distància assumible, tenint en compte que tindrem els caps oberts els dos, que el funcionament serà conjunt, que allà on s'ha de fer un reforç es farà i el que és més important, mantenim el punt de la bancomunitat en el que seria la cruïlla, que seria per les atencions a emergències,
però tindrem un servei o una atenció molt més personalitzada, que és una miqueta també el que buscava. Com hem pogut comprovar des de l'Ajuntament de Vigues i Riells, es valora molt positivament aquesta iniciativa i s'aprovarà definitivament al ple. L'alcalde espera comptar amb els vots positius de tots els partits amb representació perquè creu que és una cosa positiva pel bé de tota la població.
I anem ara fins a Sant Feliu de Codines, on aquest cap de setmana s'hi ha celebrat el Dia de la Gent Gran amb dues jornades amb activitats al Centre Cívic La Fonteta. El dissabte la sala es va omplir de valent amb l'espectacle de màgia del Max Elvin i ja el diumenge es va celebrar un dinar de germanor que va precedir un concert de cançó popular i d'autor catalana amb la soprano Vicky Amador i el pianista Pep Cerdà.
Tots aquests dos espectacles gratuïts. La regidora de Gent Gran, Sandra Tomassa, n'ha fet aquesta valoració a una codinenca. Aquest cap de setmana hem celebrat el Dia de la Gent Gran aquí a Sant Feliu de Codines. Dissabte vam gaudir d'una actuació de màgia amb el Max Elvin. I diumenge vam compartir el tradicional dinar de germanor.
seguit d'un concert de cançó popular amb la soprano Vicky Amador i el pianista Pep Sardà, que van fer participar al públic i van crear un ambient molt agradable. Tot va anar molt bé i volem agrair a tothom la seva participació i les ganes de compartir aquest cap de setmana tan especial dedicat a la nostra gent gran.
I seguim amb una història brutal perquè Manuela Vilaseca, corredora brasilera que fa anys que viu a Muià, ha completat en poc més de quatre mesos la Triple Crown de les 200 milles als Estats Units, un repte que engloba a tres curses de més de 300 quilòmetres cada una i que suma en total més de 1.030 quilòmetres i 80.000 metres de nivell de desnivell positiu passant per deserts i per muntanyes.
Vilaseca es consolida així com una de les millors corredores de la modalitat de la ultradistància del món. I és lògic que Jacau és una de les poques persones del món que ha completat aquesta triple crown i a sobre ha rebaixat en 29 hores l'anterior rècord femení
amb un temps total de 201 hores, 2 minuts i 6 segons. Per conèixer els detalls d'aquesta epopeia, avui al territori 17 hem entrevistat a Manu Vilaseca i us deixem l'entrevista a continuació. No us la perdeu perquè realment és molt interessant.
Més de 1.030 quilòmetres i 80.000 metres de desnivell positiu travessant Califòrnia, Washington i Utah en poc més de 4 mesos. Aquestes són les xifres del brutal repte que ha complert Manuela Vilaseca, l'atleta brasilera establerta a Mollà, que aquest 2025 s'ha convertit en una de les poques persones del món a completar la tripa crown de les 200 milles i, a més, amb rècord. Tot seguit, el Guillem Soledona Codinenca conversarà amb ella per conèixer tots els detalls d'aquesta bogeria feta a realitat. Bon dia de nou, Guillem.
Hola de nou, bona dones. La veritat és que per preparar aquesta introducció m'he hagut de mirar bé si les dades que veia eren reals, perquè són brutals, i a sobre que tot això ho ha fet en molt poc més de 201 hores, baixant 29 hores l'anterior rècord femení. De tot plegat, en parlem ara mateix amb Manuela Vilaseca, que ja la tenim al telèfon. Bon dia, Manu, i gràcies per atendre'ns aquest matí. Bon dia, gràcies a vosaltres, un plaer estar aquí.
Abans de res, com estàs? Cames i ment ja recuperades o encara estàs en procés de fer-ho? Jo crec que és un procés. El cos, bàsicament, després de la cursa passat un o dos dies, ja tenia el cos bastant bé. El que passa és que jo penso que el que més passa factura potser és la part d'haver no dormit tantes hores,
i el cap et queda com una mica nubulat, és una sensació que estàs però no estàs, i et costa concentrar-te, tot això. A part, tenia el viatge de tornada, el canvi d'hora, i jo crec que s'ha sumat tot, i aquesta potser és la part que més està costant recuperar, però cada dia puc dormir una miqueta més i em trobo més sencera.
A veure, ara ho repassàvem, no?, després de tot això que has fet, gairebé això que estàs dient ara és el mínim que pots tenir, per què? Per què tela? Sí, sí, sí, jo penso que, mira, a dins de tot, estic molt contenta perquè no he tingut cap lesió, o sigui, els mals, tot el que vaig tenir a final de la cursa, que ja no em deixaven córrer, són coses que ja m'han marxat,
Està clar que no em posaré a córrer ara mateix, donaré al meu cos bastant temps per recuperar-se, però estic contenta perquè, clar, pensant abans de començar, jo estava segura que d'ahir sortiria amb alguna cosa, no? Era com, lesionar-se és molt fàcil fent això, i el fet de sortir sencera de l'altre costat, això per mi ja és molt.
I Manu, ara hem dit això, una mica els símptomes aquests que t'han quedat. També en dos minuts hem repassat una mica les xifres. Potser hi ha gent que no ha acabat de captar la magnitud de tot el que has fet. Ens pots explicar una mica resumidament què és la Triple Crown de les 200 milles? Què és el que has fet aquest 2025? Sí, clar. La Triple Crown consisteix de tres curses als Estats Units.
que són 200 milles o més. Quan passa de 200 milles està com en la categoria aquesta de 200 milles tot i que l'última eren 240 milles. La primera és 200 milles al llac de Tahoe que això està a la frontera de California i Nevada és un llac al pi és una cursa que està bàsicament sancera a la cuota dels 2 i 3 mil lo que fa que sigui
Més difícil, no?, si no tens l'adaptació a l'alçada. Després, dos mesos després, està la cursa que es diu Bigfoot, això es fa a l'estat de Washington, a la zona del Mount St. Helens, el bocà que va explotar, jo crec que l'última vegada, als anys 80.
i, bé, passes tota aquesta zona, és el que es diu point to point, és una cursa que va d'un punt a l'altre, acaba en un lloc diferent, i dos mesos després està la cursa que és el Moab 240, 240 milles al desert de Moab, això està l'estat de Utah, i, bé, és la més llarga de les curses, però, clar,
és el desert, no? És allò que potser és la més imprevisible de tots, perquè jo em dono compte que el desert és xungo, potser és més xungo que la muntanya, no ho sé. Clar, estem parlant, això, de tres proves per separat.
proves molt, molt, molt exigents. Una mica com és l'organització que fas o que feu amb el teu equip abans d'aquestes proves? No sé si definiu clarament les etapes, una mica quants quilòmetres faràs cada dia on dormiràs i tot plegat, o el que t'ho has dit ara, que també aneu improvisant una mica perquè després no saps el que trobaràs un cop comences la cursa, no? Sí, jo sóc una persona... No planifico massa les coses, hi ha gent que ho planifica tot, ho té tot,
I a vegades inclús em fa por veure aquesta gent amb tot preparat i jo afibollar sense fer. Però jo penso que la cursa s'ha de fer molt sobre la marxa perquè com que són molt llargues no saps què passarà. I si una ultra de 100 milles, que és el que tenim com a ultra aquí, el que és més popular aquí, ja és molt imprevisible, tu imagines doblar això o inclús doblar i passar.
pots multiplicar això, no? Tot el que et pot sortir malament, multiplica-ho. I, per exemple, el tema de dormir és una cosa que pots tenir una idea, més o menys, de dir, mira, penso que dormiré aquí o tal, però tot depèn de com vagi el dia. Per exemple, a vegades has de prioritzar la teva estratègia. Diem al desert, fa molta calor durant el dia. Doncs igual és més interessant dormir durant el dia...
i tirar durant la nit. El que passa és que ens va tocar un clima bastant diferent de qualsevol any, perquè va arribar com un huracà als Estats Units, i per la part final o com la cua d'aquest huracà ens va arribar a Moab, i va ploure molt. I això no és normal, el desert, i clar, feia fred, o sigui, era anar amb l'expectativa de passar calor i de cop veure't en una situació de molt fred.
I, clar, allà les estratègies ja poden canviar. O sigui, jo faig molt sobre la marxa, tinc les bosses de vida que deixo perquè l'organització deixa posar bosses de vida, independentment de tenir el meu equip o no, perquè penso, mira, igual passa alguna cosa i no arriva. Es trenca alguna cosa o el cotxe o lo que sigui. Pues has de ser capaç de continuar si ells no estan.
I per això jo intento tenir les coses que considero importants, com per exemple una roba per canviar-me o alguna cosa així, en la bossa de vida i en el cas que no tingui el meu equip puc seguir.
Molt bé, i ara una mica ja ens has explicat una mica també ja com és la carrera en si, però com són aquestes curses de tanta llarga distància des del punt de vista de la corredora, o sigui, des del teu punt de vista, com les vius tu, una mica com et prepares mentalment, perquè clar, estem parlant, això, no?, de moltes hores, tu sola per la muntanya, pel desert, per on sigui, com ho afrontes tot plegat? Sí, bueno, són curses que jo dic que una cursa d'aquestes tu no prepares en dos, tres,
quatre, deu mesos, un any. Jo dic que jo porto tota la meva vida preparant per això. Jo la primera ultra la vaig fer el 2011. O sigui, tinc molt temps i molta història ja. Tot el que tu vius durant tota la teva vida, sigui situacions a dins de l'esport i coses fora de l'esport també, perquè jo penso que una cursa de 200 mil·les sembla molt a la vida, de manera general.
Els moments bons i dolents passen. Els moments dolents has de saber seguir endavant, tenir la mentalitat d'intentar tenir el cap sempre positiu encara quan les coses no vagin bé. Això és el que et manté en peu i et fa seguir, perquè dur és molt dur.
Però ja sabent que t'afrontaràs a moltes coses, més o menys el teu cap ja comença preparat per això. En què començo una cursa d'aquesta, jo sé que patiré. Jo sé que hi haurà moments on pensaré en el confort d'estar a casa, d'estar al llit, o de dutxar-me amb aigua calenta quan tot això està molt lluny.
I jo intento frenar el meu cap. Quan comença a anar cap aquí, jo controlo aquestes emocions per dir, mano, viu el que estàs vivint ara mateix, perquè pensar en confort ara mateix no t'ajuda en res. L'únic que et fa és voler sortir d'aquí. I jo, bàsicament, el que faig és al revés. Jo intento fer una abraçada al dolor
fer una abraçada al patiment, entendre que això és una manera de créixer a nivell personal a la meva vida, i ho agafo com una oportunitat. I sé que estic allà perquè he anat jo sola, he volgut jo estar allà, m'he apuntat jo, ningú m'ha dit que has de fer això. I per mi és una cosa que jo ja busco, com una manera de créixer en la vida.
Doncs Manu, si dius això, que una cursa d'aquestes són com una vida, doncs ara en quatre mesos has viscut tres vides, o sigui, que tela. Hi va haver algun moment durant aquestes 200, una hora que diguessis fins aquí, no puc més? De dir no puc més, no, perquè jo tenia molt clar que l'acabaria. O sigui, vagi més ràpid o més lenta, pateixis més o menys, jo l'acabaré. Això per mi...
Era el meu objectiu principal i estava dins del meu cap de tal manera que en cap moment he pogut desviar aquest pensament per no acabar. Sí que vaig tenir moments de tenir por perquè és el que dius tu. A Estats Units es pot portar una llebre, un pèixer, que és una persona que t'acompanya i que no et pot ajudar en res a part d'acompanyar-te.
però jo vaig escollir anar sola, perquè jo entenc que això és una cosa per fer sol, i el que jo busco és aquest creixement a nivell personal, només ho tindrà sol, i jo vaig afrontar això sola. I, clar, el fet d'estar sola, en alguns moments, clar, estàs al mig del desert, de nit, tot fosc, enganxada en un tram de fang que no pots avançar,
i que sembla que estiguis parada al mateix lloc durant no sé quantes hores, i et ve una tempesta brutal de cara, de llamps, de... Tot perfecte, tot perfecte. Ja, exacte. És una situació que et fa... A mi, jo recordo en aquell moment dir, mare meva, quina por, saps? Què faig en aquesta situació? Però no tens, o sigui, no tens una sortida. Sortida no n'hi ha, tu t'has d'afrontar a això.
I l'únic que puc fer és posar un xubasquero i creuar els dits i dir que em vagi tot bé. I a dins de mi, no sé, jo crec que hi ha com... tinc alguna cosa que no sé d'on ve això tampoc, però que em dona com el confort que no passarà res. I en aquell moment que tenia por, tenia alguna veu o alguna cosa a dins de mi que em deia tranquil·la, que no et passarà res. I això és el que em fa superar aquests moments.
Clar, la resta dels mortals que t'estem escoltant ara, la pregunta que ens fem és això, què és el que t'encanta de tot això? Perquè des d'aquí asseguts a una cadira ho veiem com una cosa brutal. És precisament aquest creixement personal o et dona alguna cosa més que tu necessites per viure? No, jo crec que és això...
És una mica el tema de la solitud, que jo crec que això és una cosa que jo busco també, aquestes hores d'estar sola a mi mateixa, el meu moment, els meus pensaments, intentar centrar-me en el present. Això és una feina superimportant que s'ha de fer quan t'afrontes a una distància tan llarga, perquè no pots pensar el que encara et falta per arribar.
tu has d'estar present 100%, tu has de dir, visc això ara mateix, i jo soc de les persones que creu, clar, el moment que això s'acaba, tu trobes a faltar, perquè és molt maco, és una situació que no trobes a la vida real, a la nostra vida, a la societat, jo sempre dic això, hi ha molts filtres, hi ha l'ego, hi ha tantes coses que estan per sobre, i que tu no et veus en una situació real de qui ets tu mateix,
sense res d'això. I potser només una situació extrema com aquesta que he viscut és el que trobo que és com jo estigués en el meu estat més pur, o sigui, la meva essència, que sóc jo mateixa, sense cap filtre, sense cap història, sense egos ni res. I jo trobo que això és molt maco. Per mi és
potser el que més m'agrada i més m'enganxa d'aquesta distància. Doncs, Manu Vilaseca, estaríem parlant hores i hores sobre tot el que fas i aquesta part també ja més espiritual i més vital que té. Moltíssimes gràcies per atendre'ns aquest matí. Enhorabona per tot el que has aconseguit perquè aquí a la comarca ja internacionalment és tot un exemple i és impressionant. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres.
I com cada dimecres, per acabar l'ES 59, us deixem en una de les seccions que sabem que més esteu esperant. Us portem la secció, la ràdio a l'escola que fan els alumnes de l'escola Jaume Balmes de Sant Feliu de Codinas. No us la perdeu.
Fes-ho bé, qui no arrisca no guanya, ja ho saps, oi que sí? Treu la llengua, no tinguis por, darrere cada núvol surt sempre el sol. Treu la llengua, fes-ho bé, qui no arrisca no guanya, ja ho saps, oi que sí? Treu la llengua, no tinguis por, darrere cada núvol surt sempre el sol. Bon dia. Soc l'alba de primer. Estem a la quarta setmana d'octubre i la dita és octubre tronat
I ben... nevat. I ben... nevat. I ben... nevat.
Hola, som l'Aina i la Paula, de segon B. Avui m'anim a explicar què passarà a l'escola aquesta setmana. Dilluns 20, els de I primer van al Museu del Canti. I dimecres 22, els de I quatre fan una sortida a l'entorn.
Dijous 22 i divendres 24 als d'ahir 5 i segons anirem de Colònies a Can Badó. I això és tot! Fins la setmana que ve! Just aquí!
La Júlia de cinquè B
A l'Aitor de I3B. Per molts anys a tots i totes!
Pel cor, pel cor, pel cor, pel cor. Hola, amics i amigues. Nosaltres som l'Airaide i l'Enrique i volem presentar-vos la cançó que sonarà aquesta setmana a l'escola. Es titula Pel cor i la canta el grup Macaco. Desitgem que us agradi tant com a nosaltres.
Fins la propera! Ell té les cames llargues, ell està pot patir. Aquell té els tuits aginats, els temps arrodonits. Ulls grossos primers, uns baixets, uns altres venes. Sóc tan diferents, però la pell del col és igual, és simple.
Hola, nosaltres som la Carol i jo l'Hugo de Cinquea. Hugo, sabies que el dia 20 d'octubre és el dia internacional dels xefs? Doncs no ho sabia. La paraula xef ve del francès i significa cap de cuina. El dia 2 d'octubre és el dia internacional de la tartamudesa.
Què és la tartamudesa, Hugo? La tartamudesa és un trastorn que tenen algunes persones. Fa que quan parlin s'entrebanquin. Sabies que el dia 24 d'octubre és el dia internacional de les biblioteques? Oh, i tant! La nostra escola està en plena reforma. Esperem que obri aviat. I ara ens despedim com les bibliotecàries.
Bona nit. Bona nit.
Bon dia. Som el Saúl i el Dilan, de 6CB. Dilan, una pregunta. Avui no hi ha moltes bromes? Com que bromes? Bromes de riure, no? No, bromes. No saps què significa? No, què significa? Significa que hi ha molts núvols. I això és una paraula amb desuns, que ens agradaria molt que la feu servir. Oh, gràcies per diure. Ara la faré servir més.
Fins la setmana que ve. Radio. Escola. Llama d'armes.
I fins aquí el programa d'avui. L'ES59 és una producció d'Ona Codinenca que s'emet per Ona Codinenca, per Ràdio Castell d'Arsol i també per Spotify. Podeu seguir l'actualitat al moment el web d'Ona Codinenca a la pàgina de Facebook i a les xarxes socialics als perfils d'Ona Codinenca i també de l'ES59. Gràcies per seguir-nos un dia més en nom de tot l'equip a la redacció i tenim en Jordi Givert, en Roger Rams, la Gemma Permanyer i qui us ha estat parlant, el Guillem Soler. Moltes gràcies i ens escoltem demà.
Ona Codinenca, al 107.2 FM